Marina Mestres. Psicòloga.

1. DETECCIÓ TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA
Marina Mestres – psicòloga i fisioterapeuta
Espai Essen Lleida i Carrilet Barcelona
marina.mestres@essen.cat
Pediatres de Ponent, 1 d’abril del 2014. CAP 1r de Maig

2. Incidència
Autismo Europa 1 : 150
Autism Speaks 1 : 68
Autism Society of America
172% des de 1990
Prevalença i Etiologia
4 nens : 1 nena
Es desconeix la causa!!!
Existeix etiologia genética: més incidencia entre germans i en
malalties com Síndrome X Frágil, Rett, esclerosi tuberosa,
fenilcetonuria, neurofibromatosi, duplicacions del cromosoma
15 … i també ambiental.
01/04/2014 2

3. Reciprocitat
social
Trastorn psicobiològic de la
intercomunicació i la interacció
30 primers mesos de vida
Tríada de Wing (1981) Llúcia Viloca (2003)
El Trastorn de l’Espectre Autista
Flexibilitat
mental i
imaginació
Comunicació
verbal i no
verbal
30 primers mesos de vida
Es considera una de les patologies
més greus del desenvolupament,
conducta i comunicació.

4. Alteracions CNV
Contacte visual inusual
Expressions facials limitades
Disminució de gestos comunicatius
Alteracions amb els iguals
3 tipus de relació: aïllat, passiu social, actiu inadequat
Falla en la reciprocitat
Relació social: manifestacions clíniques
Falla en la reciprocitat
Problemes d’atenció conjunta
Dificultats per comprendre el món social
Dificultats per demanar

5. Dificultats de comprensió
Dificultats de comunicació
Instrumentalització
Necessitat d’un jo auxiliar
No contextualització del discurs
Dificultats per conversar
Dificultats en el desenvolupament de la parla
Mutisme
Mutisme selectiu
Comunicació i llenguatge: manifestacions clíniques
Retard en el desenvolupament de la parla
Anormalitats en la parla pròpies de l’autisme
Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge o llenguatge idiosincràtic
Estereotípia verbal
Ecolàlia immediata
Ecolàlia diferida
Inversió pronominal
Neologismes i llenguatge idiosincràtic
Ús de paraules o frases excessivament formals

6. Problemes de joc i aprenentatge:
Dificultats per l’ús funcional d’objectes
Absència de joc realista propi del nivell de desenvolupament
Confusió fantasia – realitat
Dificultats de representació gràfica
Problemes d’aprenentatge
Conductes estereotipades i repetitives:
Autosensorialitat
Estereotípies i manierismes
Flexibilitat i imaginació: manifestacions clíniques
Estereotípies i manierismes
Objecte autista
Preocupació per parts dels objectes
Conductes obsessives i rituals
Preocupacions inusual
Interessos restringits
Control de l’altre
Resistència als canvis
Dificultats de planificació de les activitats

7. Problemes motrius i d’integració de l’esquema corporal
Problemes de tolerància a l’espera i la frustració
Hipersensibilitat
Diferent llindar del dolor
Ansietat
Elevat nivell d’activitat
Conductes auto o heteroagressives
Pèrdua d’habilitats o regressions
Problemes d’alimentació, son i control d’esfínters
Altres manifestacions clíniques
Problemes d’alimentació, son i control d’esfínters
Trastorns associats
Epilèpsia
Retard mental

8. Interacció social i comunicació
• Del no desig per comunicar-se
…
• … al voler fer-ho però no saber
Flexibilitat mental i imaginació
• De l’autosensorialitat, les
estereotípies i la impossibilitat
de realitzar un joc funcional …
• … al voler fer-ho però no saber
com • … als interessos restringits i
l’ús de ficcions per aïllar-se
01/04/2014 8
“Quan era petita sabia que era diferent, però no
sabia en què. Vaig haver d’aprendre a com
actuar y com jugar” (Grandin).

9. OBSESSIÓ
PATIMENT
EMOCIONAL
DESCONTROL
“La meva emoció
fonamental és la por”
(Grandin, 2006)
“Per mi el món extern és
incomprensible i
m’aterroritza”
(Blackburn, 2010)
DESCONNEXIÓ OBSESSIÓ
COMPULSIÓ
RITUAL
MÓN DE
SENSACIONS
DESCONTROLDESCONNEXIÓ

10. Trastorn autista – TEA greu
Trastorn d’Asperger – TEA lleu
Trastorn de Rett - neurològica
Trastorn desintegrador infantil -
desapareixerà
TGD no especificat – TEA NE
TGD (DSM IV) – TEA (DSM V)
TEATEA AltAlt funcionamentfuncionament ( CI ≥ 70)( CI ≥ 70)
Lleu Moderat Greu
TEATEA AltAlt funcionamentfuncionament ( CI ≥ 70)( CI ≥ 70)
TEATEA BaixBaix funcionamentfuncionament (CI ≤ 70)(CI ≤ 70)
DISCAPACITAT SOCIAL, NO INTEL·LECTUAL
Desenvolupament cognitiu diferent

11. AUTISME
• Habilitats motrius
• CI més baix (millor manipulatiu –
perceptiu)
• Alteracions majors en el llenguatge
ASPERGER
• Torpesa motriu
• CI més alt (millor verbal)
• Alteracions en entonació, ritme,
to
Diferències entre autisme i síndrome d’Asperger
• Alteracions majors en el llenguatge
• Estereotípies, autosensorialitat
• Aïllament
to
• Interessos restringits, obsessions
• Interès pels altres, falten recursos
01/04/2014 11
Infants amb autisme poden acabar tenint les característiques del Síndrome d’Asperger!
Indicadors de bon pronòstic: CI normal, pares col·laboradors, intervenció precoç i
desenvolupament del llenguatge abans dels 5 anys

12. Importància de la intervenció precoç

13. INFANTS
S’observen ja senyals d’alarma entre
els 3 i els 6 mesos, els pares encara
que sigui de forma intuïtiva se
n’adonen ...
Dificultats de comunicació
PARES
Més intrusius
Més estimulació física
Canvien la relació per un objecte
Canvien el to de veu (motherese)
Criden més vegades al nom
Alteracions en les dinàmiques familiars
Estudis vídeos domèstics (Muratori i Maestro; St Clair, Danon-
Boileau, Trevarthen; Massie)
Dificultats de comunicació
Diferències en la qualitat i forma
dels moviments expressius
Manca d’iniciativa
Manca de modulació emocional
Criden més vegades al nom
Es tornen més silenciosos

14. Entre el 30 i 50% de les famílies saben que
alguna cosa està passant durant el 1r any.
Tarden 41 mesos de mitja des de que
consulten a quan reben un diagnòstic.
La mitja de diagnòstic del TEA està
Dificultats diagnòstiques
FASE PRODRÒMICA DE L’AUTISME
PRE – AUTISME
RICS D’EVOLUCIÓ AUTISTA
01/04/2014 14
La mitja de diagnòstic del TEA està
aproximadament als 5 anys!

15. Fins als 3 mesos
• Absencia de contacte ocular i seguiment amb la mirada
• Absència de somriure social
• No control cefàlic
• Incapacitat d’imitar
• Dificultat per a dirigir-se a la font d’estimulació sonora /sordera fictícia
• Alteracions greus en els hàbits d’alimentació i son
Detecció precoç: Senyals d’alarma
• Alteracions greus en els hàbits d’alimentació i son
• Alteracions en el to muscular
• Presència de moviments rítmics al bressol
• Moviments extranys de la llengua dins la boca
• Excessiva quietud o agitació desorganitzada

16. Dels 3 als 6 mesos
• Indiferència al rostre matern
• Absència de contacte ocular o desviació de la mirada
• Alteracions en el to muscular
• Falta de balbuceig
• Limitat repertori de moviments i exploració restringida del propi cos
• Absència de crida
Detecció precoç: Senyals d’alarma
• Absència de crida
• Falta d’anticipació
• Indiferència al món sonor o hipersensibilitat
• Presència de moviments estereotipats amb mans i ulls
• Estrabisme
• Falta d’ajustament corporal al cos de la mare
• Dificultats en la integració de la línia mitja, assimetria

17. Dels 6 als 12 mesos
• Absència de gest indicatiu per assenyalar, demanar o compartir atenció
• Autoestimulació sensorial
• Interés compulsiu per objectes insòlits. Busca sensacions dures
• Absència de joc social imitatiu com “cu-cut” “tat” i “5 lobitos”
• Dificultats en alimentació
• Manipulació pobre i no funcional dels objectes
Detecció precoç: Senyals d’alarma
• Manipulació pobre i no funcional dels objectes
• Insensibilitat al dolor i hipersensibilitat a determinades sensacions
• Fixació per la música i els sons
• Fixació per parts del cos de l’altre (ulls, boca, arracades…)
• Gateig estrany i no coordinat
• Absència por als estranys
• Obsessió per alinear objectes, classificar-los, etc.
• Excitació constant

18. Dels 12 als 24 mesos
• Estereotipies
• Rituals
• Dificultats per a mostrar objectes i fer demandes (no atenció conjunta)
• Absència de balbuceig i no apareixen primeres paraules cap als 18 mesos
• Conductes d’evitació de situacions de molt soroll i gent
• Ansietats molt primitives (sons mecànics)
Detecció precoç: Senyals d’alarma
• Signes d’autoagressivitat
• Resistència als canvis
• No difernciació entre objecte i subjecte
• Instrumentalització de l’altre
• No reconeixement de la imatge en el mirall

19. S’hi poden trobar signes d’alarma per a totes les edats
De la Generalitat de Catalunya. Realitzat per un grup d’experts l’any 2012.
Fonts de consulta de senyals d’alarma
1901/04/2014
De la Generalitat de Catalunya. Realitzat per un grup d’experts l’any 2012.
EINES DE SCREENING ÚTILS:
Escala Haizea – Llevant (0 a 5 anys)
Llistat Bristish Columbia Ministry (9, 12, 15, 18 i 24 mesos)
CAST (a partir de 4 anys)

20. Població vulnerable o factors de risc
• Germans (20%, 80% entre bessons) o antecedents directes a la família
• Grans prematurs
• Infants que han patit llargues hospitalitzacions
• Adoptats
• Infants que han rebut maltractament o negligència
2001/04/2014
• Mares amb depressió o altres trastorns psiquiàtrics
• Infants amb discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials

21. Senyals Sorolloses
• Rebuig contacte ocular, plor
indiferenciat, hipotonia…
Mirada
Balbuceig
Mai Sempre Rarament Freq >2
Senyals d’alarma en el nadó
Escala de Stella Acquarone
Senyals Silencioses
• Mirar sense veure, no mostrar
interès en la relació…
Reclamar
Menjar

22. 0 – 30 dies i 2 mesos
El nadó neix amb una tendència a la vinculació i amb
capacitat per imitar
Dèficit neurones mirall (Rizzolatti)
2201/04/2014

23. 4 mesos
Mirada / somriure social
Contacte ocular en declivi entre els 2 i els 6
mesos (Klin)
Intersubjectivitat primària
Diàleg tònic
01/04/2014 23
“Cuando cogía los bebés de otras madres y me miraban a los ojos me
preguntaba por qué el mío no lo hacia”.
“No s’adaptava al meu cos, era com un sac de
patates o una nina de drap”

24. 6 mesos
Hipersensibilitat
Integració transmodal
• No sensibilitat al dolor o la temperatura
• Manera diferent de processar la
informació
• Manca de filtre
No reclam ni anticipació
• No aixeca els braços per ser agafat
POCA TOLERÀNCIA A LA
FRUSTRACIÓ I A L’ESPERA
“El canvi que li va costar va ser passar del
biberó a la cullera. Volia més velocitat; va ser
una agonia”.
“El so feia mal a les meves oïdes. No entenia
que la meva capacitat sensorial era diferent.
Simplement pensava que els demés eren més
Trastorn de regulació
01/04/2014 24
Simplement pensava que els demés eren més
forts” (Grandin).
Dificultats de connexió entre SENSACIONS
– EMOCIONS – PENSAMENT (Klin)
“Dormia i ni es despertava per menjar. Podia
estar 6 hores sense menjar”.
"El món exterior és un caos
incomprensible totalment
desconcertant... És una massa sense
sentit d’imatges, sons, sorolls i
moviments que venen del no res i es
dirigeixen a ninguna part“
(Blackburn).

25. “Jo ho veig tot. Per això no m'agraden els llocs nous. Si sóc en un lloc que conec, com ara casa meva, l'escola,
l'autobús, la botiga o el carrer, ja ho tinc gairebé tot vist d'abans i només m'he de fixar en les coses que han
canviat o s'han mogut de lloc. [...] Però la majoria de gent és gandula. Mai no mira res. La gent fa el que es diu
fer un cop d'ull, que és el mateix que rebotar o tirar pel dret [...]. La informació que hi ha al seu cap és molt
simple. Per exemple, si algú va al camp, la informació pot ser: 1. Sóc en un camp ple de gespa; 2. Hi ha unes
quantes vaques als camps; 3. Fa sol, però hi ha algun núvol; 4. Hi ha alguna flor entre les herbes; 5. Hi ha
algun poble a l'horitzó; 6. Hi ha una tanca que voreja el camp i té una porta. I llavors ja no es fixa en res més,
perquè es posa a pensar en alguna altra cosa com ara “Mira que és bonic, això”, o “No sé si m'he deixat el gas
obert”, o “No sé si la Julie ja deu haver parit”. Però si sóc jo el que és al camp, em fixo en tot. Per exemple,
recordo que el 15 de juny de 1994 vaig ser al camp [...] i vaig observar les següents coses: 1. Hi ha 19 vaques al
camp, 15 de les quals són negres i blanques, i 4 són marrons i blanques; 2. Hi ha un poble a la llunyania que té
31 cases i una església amb un campanar quadrat, sense punxa; [...]3. Hi ha una bossa vella de plàstic d'Asda
a la tanca i una llauna de Coca-Cola esclafada amb un cargol al damunt, i també un tros llarg de corda
taronja[...]”
Stephen Wiltshire

26. 7 – 9 mesos
“No suportava estar
estirada sobre la seva
panxa, ni sabia amb 8
mesos girar cap als
costats”
“No entenia perquè no
Alteracions motrius Nova hipòtesis:
• L’ aïllament social, el retard emocional i
cognitiu i el trastorn del llenguatge propis
de l’autisme són conseqüències secundàries
d’un trastorn motor (Trevarthen &
Delafield-Butt, 2013)
Alguns marcadors motors precoços d’autisme
són (Teitelbaum, 2012):
“No entenia perquè no
podia agafar sol el biberó
amb les 2 mans”
01/04/2014 26
són (Teitelbaum, 2012):
• Asimetria
• Dificultats en la integració de la línia mitja i
volteig
• Problemes en els reflexes motors (d’evitació
i d’apropament) (no desapareix RTAC)
“Semblava que no existia el seu costat
esquerre, excepte quan usava la seva mà
per passar-la per davant de la cara com
per estimular-se, però com si no fos seva
...”

27. 7 – 9 mesos
Permanència d’objecte Ansietat de separació
Por als extranys
01/04/2014 27
Objecte transicional

28. 12 – 15 mesos
Intersubjectivitat secundàriaReferent social
Inici i resposta a l’atenció conjuntaBase segura a la que tornar
A nivell de comunicació:
• Primers signes i gestos
• Senyala amb el dit índex ((per declarar o
comprendre)
2801/04/2014
Reconeixement al mirall Jocs de continent - contingut

29. 18 mesos
• Apareixen les primeres paraules
• Primers jocs “com si”
• 1a escala específica de detecció: MM--CHATCHAT
OBSERVACIONES DE LOS PEDIATRAS O VISITADORES MEDICOS:
I. ¿Ha establecido el niño contacto ocular con usted durante la exploración?
II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡ ¡Hay
2901/04/2014
II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡ ¡Hay
un (nombre del juguete)!. Mire la cara del niño. ¿Mira el niño lo que usted señala? (1)
III. Atraiga la atención del niño, dele una tetera y una taza de juguete y diga “¿puedes servirme una
taza de té?" ¿Simula que le sirve té, bebida, etc. ? (2)
IV. Dígale al niño “¿dónde está la luz?” ¿Señala con el índice la luz? (3)
V. ¿Sabe hacer una torre de cubos? ¿Cuántos cubos pone en la torre?:...............).

30. M – CHAT. Qüestionari per pares

31. 24 mesos
• Joc simbòlic
• Aparició del NO
• MEU – JO
• Frases de 2 paraules
Teoria de la ment
3101/04/2014
FI DEL PERIODE SENSORIOMOTOR

32. Bibliografia
Acquarone, S. (2007). Signs of Autism in Infants: Recognition and Early
Intervention. London: Karnac
Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet (2012) Comprensión y abordaje educativo
y terapéutico del TEA. Barcelona: Horsori Editorial.
3201/04/2014
Viloca, L. (2012). El niño autista: detección, evolución y tratamiento. Barcelona:
Carrilet.
Larbán, J. (2012). Vivir con el autismo, una experiencia relacional. Barcelona:
Octaedro.

33. Moltes gracies
3301/04/2014