1. ENTREVISTA A PROPÒSIT DEL
LLIBRE:
“MAL D’ESCOLA”
Miriam
Cristian Gregori
Manel Reig
Educació del Moviment
Prof.: Victor Samaniego

2. INTRODUCCIÓ
La parte del libro que más nos ha llamado la
atención corresponde al capítulo dos (“devenir”),
en la que el autor relata las llamadas de las madres
preocupadas por sus hijos. Todas ellas buscan en
Pennac que le ayuden a cambiar a su hijo de
escuela, contándole todo el historial de su hijo.
Además, realiza una descripción del “tipo de
madres” que piden su ayuda, explicando la
situación de cada una, sus sentimientos, lo que
hacen, lo que dicen…

3. Nos parece interesante ya que cuando estamos
ante un zoquete la actuación de una madre,
padre o familia puede ser fundamental para él.
Además, nos ponemos en lugar de estas madres
desesperadas y creemos que, más allá de los
profesores y los propios zoquetes, son ellas las
que peor lo pasan ante una situación así. Sienten
la responsabilidad de hacer lo que sea por su
hijo, pero a la vez ya no saben qué más hacer
para poder ayudarlo.

4. Nos planteamos de qué manera representar
esta parte del libro, y nos pareció interesante
trasladarlo a la realidad. Buscar al “zoquete” y a
la “madre desesperada” para saber sus
sentimientos y preocupaciones. Saber qué tipo
de madre sería según el escrito de Pennac, para,
a través de una entrevista, poder ponernos aún
más en su lugar.

5. ENTREVISTA
En casa els exàmens els fa perfectes, en canvi
arriba a l’exàmen oficial i no demostra el que
sap. Estan treballant en ell com preparar-se i
enfrontar-se a un exàmen. La persona que està
més damunt d’ell és sa mare.
Ho té tot a favor, té un bon ambient en casa,
models per seguir, etc.

6. Com descriuries al teu fill?
Persona jove, molt bona persona i valora molt
l’amistat (necessita formar part d’un grup),
alegre, carinyós. Inconscient de l’hàbit i sobretot
estudiar, em frustra molt no saber com
transmetre-li la necessitat d’açò. Considere que
és molt important perquè necessites un mínim
per formar el teu carácter i la teua formació.

7. Consideres que el teu fill té un
problema amb l’estudi? Com el
categoritzaries ?
Per suposat que té un problema, considere que és
una persona intel·ligent, que “pot”, però no és
conscient, “no vol”, no li dona importància. En l’edat
que té, no li lleva la son. Quan fracassa, li dura la
reacció dos dies, però després se li oblida. Sap que
té el perill de repetir, no vol, però no sap que és el
que ha de fer per evitar-ho.
100% degut a la falta de concentració <<es despista
amb una mona>>, estic controlant-lo constantment
perquè si no, se’n va!

8. Quant de temps estimes que el du
arrossegant?
De sempre! Des de primària ha tingut
problemes amb la falta d’atenció, però
pensàvem que la maduresa ho arreglaria.

9. Què has arribat a fer per ajudar el teu
fill? Com?
Tot el que ha estat en la meua mà. Quan porta males notes, el
fem reflexionar i consensuem que podem fer per solucionar el
problema. Inclús, ell és el que es posa les restriccions. Mai el
castiguem! El que fem és que s’autocastigue ell quan és conscient
que ha fet alguna cosa que no està bé.
Demanem material complementari a professors coneguts per
ajudar-lo. Li dedique moltes hores en casa. He arribat a no anar a
treballar per ajudar-lo en algun examen decisiu. Es planifica ell i
nosaltres controlem que ho duga a terme, si no, no ho faria <<és
anarquista>>. Estic fent faena amb ell i de repent diu que no li
agrada, que quin rotllo! Açò em senta molt mal i em frustra,
perquè jo li estic dedicant molt de temps i veig que està
desaprofitant una oportunitat i després s’arrepentirà.
La major preocupació que tinc ara mateix, les que acabe
dignament el curs.

10. En quina assignatura creus que té
problemes?
En totes les tècniques (les menys li agraden):
matemàtiques i tecnologia. Té un problema de
base...

11. Creus que els professors l’ajuden
prou?
En primària no ha tingut bona primària, perquè
ha tingut molts canvis de mestres. Aleshores, no
l’hauran ajudat a motivar-se per l’estudi, a que li
agrade. A secundària, si que té, en general,
professors implicats. Sobretot, bons tutors que
es comuniquen constantment amb nosaltres i
intenten trobar solucions.
Està anant a l’orientadora i tot.

12. Hi ha algun professor/tutor que s’haja
implicat especialment?
Tots, des de primer d’ESO, tots arriben a la
conclusió que és falta d’atenció, està dispers i és
molt desordenat. En situacions límits, li falta
sang freda i enfrontar-se amb elles de cara.
Tenen 35 alumnes en classe, tampoc poden
centrar-se única i exclusivament amb ell. Estan
limitats pel sistema. Tenen voluntat de fer, però
el sistema no els deixa.

13. Com et sents?
Molt frustrada i desmotivada, sobretot,
preocupada, ja que és la meua preocupació
principal. La meua vida gira al voltant de la
planificació dels exàmens, deures, etc.; del meu
fill.

14. Teniu moltes discussions?
Moltes... La discussió ve quan sap que ha d’estar
estudiant i veig que no ho està fent, és a dir, no
veu la situació límit i no és conscient. Aleshores
ve la discussió.
Li és igual, no és que és resigne, és que li dona
igual. Veu el problema, però no intenta buscar
solució. Hem de ser nosaltres el que li traguem
les castanyes del foc, no li naix buscar ajuda a
gent que el pot ajudar

15. Com veus el seu futur?
Serà el que ell es busque, jo no vull contemplar
la possibilitat que repetisca curs. Serà el que ell
considere que és el més adient.