2. • 5.1 LA DAVALLADA DEMOGRÀFICA
Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per
comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat,
principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el
nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part.
Amb la població desnodrida, l’arribada de la pesta negra a l’any 1348 i la successió
d’epidèmies posteriors van provocar una gran davallada demogràfica. La Pesta
Negra es transportava sobretot per mar a través dels vaixells, ja que les rates hi
viatjaven, i va ser així com va arribar a Catalunya. Va ser tant forta la malaltia que
en poc temps la meitat de la població de Catalunya morí.
El transmissor de la Pesta eren les puces, que es posaven a les rates i d’aquesta
manera, infectaven a més gent.
3. • 5.2 LA CRISI ECONÒMICA.
Les epidèmies, les males collites i altres calamitats que passaren a Catalunya a
mitjans del segle XIV van tenir repercussions econòmiques immediates.
Al camp:
L’elevada mortalitat i l’emigració de pagesos cap a les ciutats va comportar el
despoblament rural, es deixaven molts camps sense conrear i que molts masos
quedessin abandonats. Encara que per marxar del seu mas i abandonar les
terres, havien de pagar un impost molt elevat que s’anomenava remença.
Molts senyors van veure com els seus ingressos minvaven, a causa de la crisi
agrària i la crisi demogràfica, i es van sumar a l’enduriment dels mals usos,
d’aquesta manera van engrandir els dominis augmentant els impostos i endurint
les condicions de la pagesia.
4. A la ciutat:
La pesta va fer disminuir el comerç marítim i això va provocar que la crisi
arribes a les ciutats, l’escassetat dels productes agrícoles, com el blat, van
fer que el preu d’aquest pugés de forma considerable i es ressentissin els
altres productes.
Això, també va provocar que la producció artesana anés disminuint, i com
a conseqüència el comerç, les importacions van començar a superar a les
exportacions. Poc a poc, la misèria va anar arribant a la ciutat, i les
condicions de vida dels seus ciutadans van empitjorar. Hi va començar a
haver revoltes urbanes protagonitzades pels sectors més afectats per la
crisi.
5. • 5.3 EL CANVI DE DINASTIA
La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort de
Martí I l’Humà (sense deixar descendència) l’any 1410 s’acaba el llinatge de la
casa comtal de Barcelona.
Per trobar un nou rei es van reunir els representants de Catalunya, Aragó,
València i van arribar al Compromís de Casp (1412).
Van escollir Ferran d’Antaquera, de la família Trastàmara i s’anomenà Ferran.
Va tenir suport de l’Església, dels representants d’Aragó, de València i d’alguns
de Catalunya, majoritàriament Jaume d’Urgell.
6. • 5.4 ELS TRASTÀMARA
Amb l’esdeveniment dels Trastàmara, les institucions
catalanes van vetllar perquè els nous monarques
respectessin els pactisme com a forma de govern. Així,
Ferran I va fer amplies concessions a les corts.
Però, Alfons el Magnànim va intentar reforçar
l’autoritat reial sobre els grups socials dominants. Això
va desencadenar l’inici d’un llarg enfrontament entre el
monarca i les institucions.
Les tensions van augmentar quan el rei va conquerir
Nàpols per obrir nous mercats al comerç català i les
corts catalanes van negar-li algunes de les subvencions
que demanava.
Enfrontat amb les institucions catalanes, Alfon el
Magnànim va traslladar-se a Nàpols i va deixar el
govern de Catalunya en mans de lloctinents, com la
seva dona Maria o el seu germà Joan.
L’absentisme del rei va desestabilitzar el Principat. Als
problemes polítics s’hi van afegir llavors les lluites
socials al camp i a la ciutat.