Un Power Point per a classe de català, puntuat amb un 9. Curt i resumit.

2. Santiago Ramón y Cajal,va néixer a Petilla de Aragón
(Navarra), era fill dels aragonesos Justo Ramón Casasús i Antonia
Cajal. Va viure la seva infància entre continus canvis de
residència per diferents poblacions aragoneses.

3. La seva intel.ligència i constància no es va reflectir, però, en la seva vida
com a estudiant, ja que detestava el memoritzar d'una tirada. Va
realitzar els estudis primaris amb els Escolapis de Jaca i els de batxillerat a
l'institut d'Osca en una època marcada per l'agitació social, el
desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan
finalitzava els seus estudis de batxillerat a Osca.

4. Va cursar la carrera de Medicina a Saragossa, on tota la seva família es
va traslladar en 1870. Cajal es va centrar en els seus estudis universitaris
amb èxit i, després de llicenciar-se en medicina, va ser cridat a files. Un
cop allà va descobrir la seva vocació per la medicina

5. Durant aquesta època, Cuba, encara província espanyola,
lliurava una guerra per la seva independència, coneguda com
Guerra dels Deu Anys. El 1874 Santiago va ser elegit per sorteig
per a un lloc en la sanitat militar de l'exèrcit espanyol, amb grau
de capità i destinat a l'illa caribenya.

6. El seu pare li havia aconseguit algunes cartes de recomanació
per a aconseguir un destí favorable, que ell va refusar utilitzar, el
que va produir que li enviessin al pitjor destí possible: la infermeria
de Vistahermosa, al centre de la província de Camagüey, una
de les més perilloses de l'illa.

7. L'any 1875 va marcar també l'inici del doctorat de Cajal i de la
seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer
microscopi abans de guanyar, el 1876, una plaça de practicant
a l'Hospital Nostra Senyora de Gràcia de Saragossa.
Va aconseguir càtedres en diferents facultats de província fins
que va aconseguir la de Madrid en histologia, on va ser investit
doctor.

8. VOCACIÓ INVESTIGADORA
Va ser en 1888, definit pel propi Cajal com el seu "any
cimera", quan va descobrir els mecanismes que governen la
morfologia i els processos connectius de les cèl.lules nervioses de
la matèria grisa del sistema nerviós cerebroespinal .La seva teoria
va ser acceptada el 1889 al Congrés de la Societat Anatòmica
Alemanya, celebrat a Berlín.

9. El seu treball i la seva aportació a la neurociència es veurien reconeguts, finalment,
el 1906, amb la concessió del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, guardó que va
compartir amb el metge italià Camillo Golgi.
Després del premi, Cajal encara va publicar moltes obres literàries i biogràfiques i
els seus Estudis sobre la degeneració del sistema nerviós. Mentrestant, es va
consagrar als seus alumnes. Ells van ser els qui van acompanyar, per exprés desig
del propi Cajal, en el seu últim adéu, ocorregut el 17 d'octubre de 1934, poc
després de publicar la seva coneguda obra El món vist als vuitanta anys.