El poema habla sobre el Tió de Navidad, una tradición catalana. En tres oraciones o menos, describe que el Tió es un tronco que se le da golpes con un bastón para que "cague" (defequé) dulces como turrones y piñones para las fiestas de Navidad.

1. CAGA TIÓ
CAGA TIÓ, TIÓ DE NADAL
NO CAGUIS ARANGADES QUE SÓN
MASSA SALADES,
CADA TURRONS QUE SÓN MÉS BONS,
I SI NO COP DE BASTÓ!

2. CAGA, TIÓ
CAGA TIÓ, TIÓ DE NADAL CORREU, CORREU MINYONS,
POSAREM EL PORC EN SAL, QUE LA PEPA FA TORRONS;
LA GALLINA A LA PASTERA EL VICARI ELS HA TASTAT,
I EL POLLÍ A DALT EL PI. DIU QUE SÓN UN POC SALATS.
TOCA, TOCA, VALENTÍ. AI, EL BRUT! AI, EL PORC!
PASSEN BOUS I VAQUES, AI, EL CARA, CARA, CARA!
GALLINES AMB SABATES AI, EL BRUT! AI, EL PORC!
I GALLS AMB SABATONS. AI, EL CARA DE PEBROT!

3. CAGA,
CAGA, TIÓ
CAGA TIÓ,
D’AVELLANES I PINYONS
PIXA VI BLANC,
PER LES FESTES DE NADAL.
ARA VÉNEN FESTES
FESTES GLORIOSES,
MENJAREM TORRONS
I NEULES I PINYONS
CAGA TIÓ
SI NO ET DONAREM UN COP DE BASTÓ!

4. TIÓ, TIÓ
TIÓ, TIÓ, CAGA TORRÓ,
CAGA AMB FORÇA
QUE ÉS MÉS BO;
SI NO TENS MÉS,
CAGA DINERS.