Durante el Neolítico (entre 8000-5000 a.C.), el cambio climático llevó a la Revolución Neolítica. Los humanos pasaron de ser cazadores-recolectores nómadas a sedentarios que practicaban la agricultura y la ganadería. Esto dio lugar a los primeros poblados y al desarrollo de la industria textil y la alfarería. El hombre de hielo Ötzi, que vivió durante esta época, ilustra la forma de vida y tecnología de entonces.

1. ...I DESPRÉS DEL
PALEOLÍTIC...QUÈ????

2. ...JA QUE HEU CONTESTAT TAN
RÀPID US FARÉ UNA ALTRA
PREGUNTA... QUIN HOMO
HABITAVA EL PLANETA EN EL
NEOLÍTIC?

4. FA APROXIMADAMENT UNS 10.000 ANYS ES VA PRODUIR UN CANVI
CLIMÀTIC, QUE VA DONAR LLOC A UNA SÈRIE DE TRANSFORMACIONS
MOLT IMPORTANTS QUE ES CONEIXEN AMB EL NOM DE REVOLUCIÓ
NEOLÍTICA.
NEOLÍTIC entre 8000 a.C - 5000 a.C.
GLACIACIÓ WÜRM, QUE VA SUCCEIR ENTRE EL 65.000 A.C I EL 10.000
A.C APROXIMADAMENT. ES TRACTA DE L'ÚLTIMA GLACIACIÓ, LA
MILLOR CONEGUDA I LA QUE MÉS VA AFECTAR LA VIDA DE L'HOME
MODERN. EL NIVELL DE LA MAR DURANT AQUESTA GLACIACIÓ VA
ESTAR MOLT PER SOTA DE L'ACTUAL. AIXÒ VA POSSIBILITAR PER
EXEMPLE QUE ES POGUÉS CREUAR A PEU ENTRE ÀSIA I AMÈRICA PER
L'ESTRET DE BERING I QUE MOLTS TERRITORIS HABITATS PER L'HOME
DURANT AQUEST PERÍODE AVUI DIA ESTIGUIN SOTA LES AIGÜES. EL
FINAL DE LA GLACIACIÓ VA SUPOSAR NO NOMÉS L'AÏLLAMENT DEL
CONTINENT AMERICÀ, SINÓ TAMBÉ PER EXEMPLE EL D'AUSTRÀLIA,
TASMÀNIA, NOVA GUINEA, FILIPINES, INDONÈSIA, EL JAPÓ I
L'ANTÀRTIDA.

6. EL CLIMA ES VA TORNAR MÉS CÀLID I ES VAN PRODUIR
CANVIS EN LA FLORA I EN LA FAUNA. AQUESTA ALTERACIÓ
CLIMÀTICA VA COMPORTAR LA DESAPARICIÓ DE MOLTES
PLANTES I LA MIGRACIÓ O EXTINCIÓ DE LES ESPÈCIES
ANIMALS QUE HAVIEN GARANTIT LA SUPERVIVÈNCIA DE
L'HOME DEL PALEOLÍTIC. AQUESTS CANVIS EN LA
VEGETACIÓ I LA FAUNA, UNITS AL CONSTANT AUGMENT
DE LA POBLACIÓ, VAN TRENCAR L'EQUILIBRI EXISTENT
ENTRE LES NECESSITATS DELS HUMANS I ELS RECURSOS
NATURALS; I, AIXÍ, L'HOMO SAPIENS ES VA VEURE FORÇAT
A MODIFICAR ELS SEUS COSTUMS ALIMENTARIS PER NO
DESAPARÈIXER.

7. REVOLUCIÓ NEOLÍTICA
EL CANVI CLIMÀTIC VA PROVOCAR L'ANOMENADA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA.
S'ANOMENA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA (O REVOLUCIÓ AGRÍCOLA) A LA PRIMERA
A LA PRIMERA TRANSFORMACIÓ DE LA FORMA DE VIDA HUMANA:
 ELS HUMANS VAN PASSAR DE SER NÒMADES A SEDENTARIS.
 ELS HUMANS VAN PASSAR DE SER DEPREDADORS (CAÇA, PESCA I
RECOL·LECCIÓ) A PRODUCTORS, CONEIXENT L'AGRICULTURA I RAMADERIA.

8. ...VAN CONTINUAR SENT
NÒMADES?

9. AQUESTS CANVIS ASSEGURAVEN L'ALIMENTACIÓ DE TOT EL CLAN JA QUE FINS I
TOT ES PODIA EMMAGATZEMAR L'EXCEDENT AGRÍCOLA. AIXÒ VA ORIGINAR UNA
NOVA ACTIVITAT ECONÒMICA, EL COMERÇ.
EL COMERÇ ES FEIA INTERCANVIANT ALIMENTS, ÉS A DIR , A TRAVÉS DEL
TRUEQUE.
A MÉS, L'EXCEDENT AGRARI PERMETRÀ QUE ALGUNS MEMBRES D'AQUESTS
ASSENTAMENTS NEOLÍTICS PUGUIN DEDICAR-SE A UN ALTRE TIPUS D'ACTIVITATS
(TENIEN MÉS TEMPS), COM L'ARTESANIA, ORIGINANT UNA ESPECIALITZACIÓ I
DIVERSIFICACIÓ EN EL TREBALL. AIXÒ VA REPRESENTAR L'ORIGEN D'UN
ORGANITZACIÓ SOCIAL MÉS COMPLEXA.
EL SEDENTARISME
EL SEDENTARISME ÉS UNA FORMA de
VIURE EN LA QUAL UNA TRIBU, UN
POBLE, … ES QUEDA FIXE EN UN SOL LLOC
I EL PRENEN COM LA SEVA LLAR.
EL SEDENTARISME ES VA ORIGINAR QUAN
VA FINALITZAR LA VIDA NÓMADA DEL
“CAÇADOR I RECOL·LECTOR” JA QUE ES
CONVERTEIXEN EN AGRICULTORS I
RAMADERS.

10. LES CASES

13.  UTILITZAVEN PALLA PER
COBRIR ELS SOSTRES.
 A SOBRE DE LA PALLA ES
POSAVA UNA CAPA DE
FANG PER DONAR-LA
MÉS CONSISTÈNCIA
 ES FEIA SERVIR EL FANG I
LA PALLA PER FER ELS
MURS
 ES TRIGAVEN MOLTS
DIES PERÒ TOTA LA
FAMÍLIA COL.LABORAVA.
 LES CASES EREN PETITES
I SENZILLES.
LES CASES
 LES CASES DE LES
PRIMERES FAMÍLIES
AGRÍCOLES EREN
MOLT SENZILLES.
 LES MÉS ANTIGUES
EREN DE FORMA
CIRCULAR, COM
L'IGLÚ D'UN
ESQUIMAL.
 TENIEN UN FORAT AL
SOSTRE PERQUÈ
SORTÍS EL FUM.
 LES SEVES PARETS EREN
DE MAONS, QUE FEIEN
AMB FANG QUE
DEIXAVEN ASSECAR AL
SOL (TOVA).
 ELS SOSTRES EREN DE
PALLA I FUSTA.
 CUINAVEN DINS DE LA
CASA.
 AMB EL PAS EL TEMPS
LES CASES VAN SER FENT-
SE CADA VEGADA MÉS
COMPLEXES

14. ELS POBLATS
CHATAL HUYUK (TURQUIA)

15. ELS POBLATS
JERICÓ

16. COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA SEDENTARITZACIÓ
S’ORIGINEN ELS PRIMERS POBLATS.
ALGUNS POBLATS ES TROBAVEN EMMURALLATS
(PER PROTEGIR LES SEVES CASES I EL TERITORI QUE
CONTROLAVA); D'ALTRES, COM EL CAS DE CHATAL
HUYUK (TURQUIA), POSSEÏEN UN TIPUS
D'HABITATGE MOLT CARACTERÍSTIC, JA QUE LES
CASES ESTAVEN UNIDES UNES A LES ALTRES, DE
MANERA QUE NO TENIEN CARRERS, I L'ENTRADA I
SORTIDA DELS HABITATGES ES TROBAVEN ALS
TERRATS (ERA UNA ALTRA MANERA DE PROTEGIR
EL POBLAT DAVANT EL POSSIBLE ATAC DE POBLATS
VEINS).
PRIMERS POBLATS

17. ARA T’EXPLICARÉ ALGUNES COSES
SOBRE AGRICULTURA I RAMADERIA...
AQUESTS DEL NEOLÍTIC VAN SER UNS
CRACS!

18. L'AGRICULTURA
L'APARICIÓ DE L'AGRICULTURA ÉS
CONSIDERADA UN DELS
FONAMENTS DE L'NEOLÍTIC.
L'AGRICULTURA ES VA INICIAR FA
UNS 10.000 ANYS A LA ZONA DEL
PRÒXIM ORIENT ON EL BLAT I
L'ORDI CREIXIEN EN ESTAT
SILVESTRE.
HOMES I DONES VAN APRENDRE A
CONREAR LA TERRA, ENTERRANT
LLAVORS PERQUÈ GERMINESIN AL
CAP D'ALGUN TEMPS.
LES PRIMERES PLANTES
CULTIVADES VAN SER : EL BLAT,
L’ARRÒS, EL BLAT DE MORO,
L'ORDI I LES LLEGUMINOSES.
DURANT EL NEOLÍTIC VAN TENIR
EXCEDENTS DE MENJAR.
L'ESTUDI DEL CICLE REPRODUCTIU DE LES
PLANTES, ESPECIALMENT D'AQUELLES QUE
EREN CONSUMIDES EN MAJOR QUANTITAT, VA
FER QUE, DESPRÉS DE MILERS D'ANYS DE
RECOL·LECTAR ESPÈCIES SALVATGES, ALGUNES
COMUNITATS APRENGUESSIN A CULTIVAR-
LESI, AIXÍ, EN EL NEOLÍTIC, VA COMENÇAR A
DESENVOLUPAR-SE L'AGRICULTURA.

19. ENTRE ELS INVENTS
ÚTILS PER A LES FEINES
AGRÍCOLES, ES TROBEN:
LA FALÇ DE FUSTA, LA
DESTRAL DE PEDRA
POLIDA, EL MORTER DE
MÀ PER MOLDRE EL GRA
O ELS CEREALS I ELS
OBJECTES D'ESPART,
COM LES CISTELLES DE
VÍMET, ELS SACS O LES
SANDÀLIES D'ESPART.
L’ ARADA TIRADA PER
BOUS O ASES VA
PERMETRE REMOURE
MILLOR LA TERRA I
LLAURAR UNA MAJOR
EXTENSIÓ DE TERRENY
EN MENYS TEMPS.

21. COM QUE ELS HOMES I DONES DEL NEOLÍTIC VAN DEIXAR DE CONSUMIR LES
PLANTES DE FORMA IMMEDIATA PER DESENVOLUPAR TÈCNIQUES PER MOLDRE I
EMMAGATZEMAR ELS ALIMENTS.
L'AGRICULTURA
AIXÒ VA PROVOCAR :
 CREACIÓ DE NOUS
INSTRUMENTS I OBJECTES -COM
ELS MORTERS PER MOLDRE EL
GRA I ELS RECIPIENTS PER
GUARDARLO.
 LES PLANTES RECOL·LECTADES
VAN ACABAR COLONITZANT ELS
ASSENTAMENTS HUMANS. EN
TRANSPORTAR LES LLAVORS I
FRUITS D'UN COSTAT A UN ALTRE
L'ÉSSER HUMÀ ES VA CONVERTIR
EN UN IMPROVISAT VEHICLE DE
PROPAGACIÓ DE DIFERENTS
ESPÈCIES VEGETALS.

22. DURANT EL PALEOLÍTIC PER
ASSEGURAR LES SEVES NECESSITATS
D'ALIMENT I D’ALTRES PRODUCTES
COM ARA EL CUIR, OSSOS, ...LES
PRIMITIVES SOCIETATS CAÇADORES-
RECOL·LECTORES HAVIEN DE SEGUIR
LES MIGRACIONS DELS GRANS RAMATS
DE BÒVIDS, CÈRVIDS I ALTRES ANIMALS.
FA UNS 10.000 ANYS ELS ÉSSERS
HUMANS DEL NEOLÍTIC VAN
DESCOBRIR QUE CAPTURAR
ANIMALS, DOMESTICAR-LOS I
MANTENIR-LOS VIUS PER
UTILITZAR-LOS QUAN CALIA ELS
PERMETIA NO DEPENDRE DE LA
CAÇA .
LA RAMADERIA

23. EN AQUEST PROCÉS VA HAVER UN PERÍODE DE PREDOMESTICACIÓN EN QUÈ, EN
UN PRIMER MOMENT, ELS ÉSSERS HUMANS VAN HABITUAR A LES SEVES PRESES
A LA SEVA PRESÈNCIA MENTRE LES SEGUIEN EN LES SEVES RECERQUES D'ALIMENT
PER A, POSTERIORMENT, ANAR-LES RETENINT.
AIXÒ VA SUPOSAR QUE ELLS MATEIXOS S’HAVIEN D'ENCARREGAR DE
SUBMINISTRAR ALIMENT ALS ANIMALS. AIXÍ, VAN ACONSEGUIR DOMESTICAR
DIVERSES ESPÈCIES, I TAMBÉ VAN APRENDRE A MOURE ELS RAMATS D'UNES
ZONES DE PASTURA A UNES ALTRES, IMITANT ELS MOVIMENTS NATURALS DELS
MATEIXOS, PERÒ ARA SOTA EL SEU CONTROL.

24. ELS HOMES I LES DONES VAN COMENÇAR A DOMESTICAR
ELS ANIMALS I ES VAN DEDICAR A LA RAMADERIA I AL
PASTURATGE.
EL PRIMER ANIMAL QUE VAN DOMESTICAR VA SER EL GOS,
DESPRÉS VAN DOMESTICAR ALTRES ESPÈCIES COM ARA :
OVELLES, CABRES, VAQUES, PORCS, CAVALLS, PORCS
SENGLARS, RUCS...
LA RAMADERIA

25. DOMESTICACIÓ DEL GOS

26. D'AQUESTA ÈPOCA SÓN ELS PRIMERS FUSOS DE
FILAR I ELS PRIMERS TELERS DE FUSTA, DELS
QUALS NO ENS HAN ARRIBAT RESTES
CONSERVADES, PERÒ SI TENIM ALGUNES PECES DE
PEDRA O FANG CUIT QUE S'UTILITZAVEN DE PESES
PER MANTENIR EL FIL TENS. A AQUESTES PECES
SE'LS DENOMINA FUSAIOLES.
LA INDÚSTRIA TEXTIL
AMB LA DOMESTICACIÓ D'OVELLES I EL CULTIU
DEL LLI I EL COTÓ SORGEIX UNA NOVA
INDÚSTRIA, LA TÈXTIL, LA QUAL S'ENCARREGA DE
L'ELABORACIÓ DE TEIXITS.
ELS TEIXITS SORGEIXEN PER LA NECESSITAT DE
PROTEGIR-SE EL FRED, DE LA PLUJA, I D'ALTRES
EFECTES CLIMÀTICS.
AL NEOLÍTIC ES VA COMENÇAR A FILAR EL LLI PER
A L'ESTIU, I LA LLANA PER A L'HIVERN.

27. ÖTZI
https://navegantecalifornio.wordpress.com/2014/08/06/otzi-el-hombre-que-vivio-en-la-edad-
de-piedra-del-neolitico-hace-5-mil-anos/

28. ENTRE LES PERTINENCES D'ÖTZI HI HAVIA:
UNA CAPA DE PALLA MOLT BÉ NUADA, QUE ERA DIFÍCIL DE TRANSPORTAR EN
BRAÇOS PERÒ QUE ES CREU VA SER USADA EN EL CAP COM UN TIPUS DE
PARAIGÜES.
ÖTZI VESTIA UNS PANTALONS DE PELL DE CABRA COSITS AMB FIL DELS
TENDONS D'ANIMALS I ANUDATS A LA CINTURA AMB LLAÇOS. A SOTA
PORTAVA UNS ALTRES PANTALONS (CALÇONS) FEIEN 1 METRE DE LLARG I
ESTAVA PASSAT ENTRE LES CAMES I FIXATS A LA CINTURA.
PORTAVA BARRET DE PELL D'ÓS.
LES SABATES D'ÖTZI SÓN ELS MÉS ANTICS D'AQUEST TIPUS. EREN FABRICATS
AMB UNA ESTRUCTURA INTERNA I UNA ALTRA EXTERNA DE REFINADA
ELABORACIÓ. UNES CORDES FIXAVEN LA PELL DE CÉRVOL I D'ÓS I LI DONAVEN
CALOR. LA PELL ERA USADA CAP A FORA O CAP A DINS DEPENENT SI ERA LA
PLANTA DE EL PEU O LA RESTA.
AQUESTES SABATES RESULTAVEN MOLT CALENTS I CÒMODES PER NO RELLISCAR
EN LES PEDRES PERÒ POC ÚTILS PER A LA PLUJA.
ÖTZI DUIA UN FI CINTURÓ DE CUIR DE 4,5 cm . PER 2 m DE LLARG. EN EL
CINTURÓ PORTAVA UNA BUTXACA AMB UN PUNXÓ D'OS DE 7,1 CM QUE VA
PODER SERVIR-LI PER COSIR, PER A REALITZAR TATUATGES O DE ESCURADENTS
DE DENTS.