Este poema describe el encuentro del autor con una joven humilde de la que se enamoró. El poema detalla su apariencia física y la dulzura de su sonrisa. Ahora, un año después, la autora es la mujer más hermosa para él.

1. UNA IMATGE VAL PER
MIL PARAULES
Passà prop meu:
Felip Graugés

2. PASSÀ PROP
MEU COM UN
ESTEL QUE
LLUU

3. DEIXANT-ME
AL COR UN
RIURE DE
DONZELLA;

4. L’AMIGA QUE
TÉ EL ROSTRE
UN XIQUET
BRU

5. I ELS LLAVIS
DEL COLOR DE
LA ROSELLA

6. I DES DEL
JORN QUE EM
DEIA UN MOT
GENTIL

7. ENYORO EL
BRILL DE SA
MIRADA VIVA;

8. D’AQUELLA
NOIA HUMIL
QUE A
VOLTES
DEVÉ TOTA
PENSATIVA.

9. ERA EN EL
TEMPS QUE
EL SOL ÉS
MÉS DAURAT

10. I PORTA EL
CAMP UNA
CLAROR
NOVELLA;

11. JO VAIG
SENTIR MON
COR
ENAMORAT

12. DEL DOLÇ
SOMRÍS
D’AQUELLA
NOIA BELLA

13. ARA FA UN
ANY, EL SOL
DE LA
TARDOR

14. RUIXAVA ELS
CAMPS DE
LLUM
MERAVELLO
SA.

15. PASSÀ PROP
MEU, LI VAIG
PARLAR
D’AMOR,

16. I ARA ÉS PER
MI LA DONA
MÉS
FORMOSA