El documento presenta información sobre Caterina Albert, también conocida como Víctor Català, una escritora catalana del siglo XIX. Brevemente describe su vida y obra más importante, la novela Solitud, situada en el contexto del modernismo catalán. También menciona la discriminación que sufrían las mujeres en el siglo XIX y cómo Caterina Albert usó el seudónimo de Víctor para publicar su obra en un ambiente literario dominado por hombres.

1. Caterina Albert(Víctor Català)Components del grup: María Adrián Sergio López Irene Barroso Marc Vizcarro

2. Índex1. Context històric1.1 Discriminació de la dona 1.1.1 Segle XIX 1.1.2 Segle XX1.2 Ruralisme2. Caterina Albert (Victor Català)2.1Vida 2.1.1 Premis 2.1.2 Ajudants de Caterina Albert2.2Obres 2.2.1 Solitud2.3 Brindis de rèquiem per a Caterina Albert

3. La discriminació de la dona s.XIXLa dona del segle XIXEs dedicava generalment a la família (mestressa de casa), tot hi que trobem diferències segons la classe social en la que es trobava:La dona de classe baixa:treballava a les fàbriques, cosa que estava mal vista i alhora havia de dedicar-se a la família.

4. La dona de classe mitjana: generalment no treballava, però es dedicava plenament la seva vida a la família.

5. La dona de classe alta: tot i rebre una bona educació en la seva vida només aspiraven a tenir un bon marit que les sostingués. No eren mestresses de casa ja que tenien criats, degut això podien dedicar gran part del seu temps a la vida social.La discriminació de la dona s.XIX (II)La dona casada no disposava d'autonomia personal o laboral, tampoc d’independència econòmica i ni tan se vols tenia potestat en els seus ingressos que generava amb el seu propi treball. [...]Havia d’obeir al seu marit, necessitava la seva autorització per realitzar tasques econòmiques i comercials, [...] Madrid, 1995 Ed. Síntesis

6. La discriminació de la dona s. XXSegueix igual que en el segle XIX fins a la declaració del sufragi universal (1931).Amb la dictadura franquista es tornà als valors tradicionals, conservadors i masclistes.Kinder, Küche, Kircher (nens, cuina i esglèsia)Amb el pas del temps aquests valors es van perdent i la dona va recuperant la seva llibertat.

7. Novel.la rural (ruralisme)Destaquen pels trets costumistes i naturalistes.Trobem principalment descripció i diàleg.Les actituds dels personatges es reflecteixen en el medi.Exemple: odi/tempesta, felicitat/sol, etc.Visió fatalista, tràgica i èpica.També és coneguda amb el nom de novel.la simbòlica.Obres relacionades:«Solitud» de Víctor Català

8. «Marines i Boscatges» de Joaquim Ruyra

9. Altres.VIDA(1869 – 1966)

10. Biografia de Víctor CatalàCaterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, neix a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966.

11. Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra comença a la tradició literària catalana escrita per dona.

12. Va ser la filla gran d’una família de propietaris rurals i va rebre la formació que corresponia a una noia de classe benestant. Biografia de Víctor Català (II)Victor Català va ser la màscara que li permeté interrompre en el món de les lletres amb una força i una llibertat que xoquen amb la timidesa del seu caràcter. Malgrat ella voler dedicar-se al teatre, es decanta per escriure narrativa breu i novel·les.Una de les escriptores que més la va influir va ser Mercè Rodoreda.Biografia de Víctor Català (III)La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes:

13. La primera etapa: abasta els anys 1902 al 1907. Coincidint amb el Modernisme, es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que dóna nom al gènere, al qual van seguir Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. En els tres llibres analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l'escenari del camp, i ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX.Biografia de Víctor Català (IV)La segona etapa: comença després d'un període de silenci, provocat per la marginació dels noucentistes.L'Editorial Catalana, dirigida per Josep Carner, li publica La mare Balena i, posteriorment, Un film (3.000 metres) (1926) i Contrallums (1930). També publica Mosaic, III (1946), volum d'articles escrits des de 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per acostar-nos als problemes que hagué d'afrontar com a escriptora.

14. Biografia de Víctor Català (V)La tercera etapa: s'inicia després de la superació de la guerra i de la mort de la seva mare amb Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). El 1951 veu publicades les seves Obres completes a Editorial Selecta, amb pròleg de Manuel de Montoliu. La segona edició de 1972 inclou un text important de Maria Aurèlia Capmany titulat Els silencis de Caterina Albert.Mor el 27 de gener de 1966, a l’Escala (Alt Empordà).

16. Premis·Jocs Florals d'Olot (1898): Poema Lo llibre nou publicat a La veu de Catalunya. Monòleg en vers La infanticida. ·Jocs Florals (1903): Copa del Consistori per Marines. ·Fastenrath (1909): Solitud. ·Jocs Florals de Barcelona: Solitud. ·Segon accèssit al premi l'Englantina: Cavalls del port (poesia). ·Homenatge "Aplec Víctor Català" (1965).

17. Els ajudants de Caterina AlbertCaterina Albert va mantenir relacions amistoses i professionals amb Joaquim M. Folch i Torres, Narcís Oller i Joan Maragall.Revisen i l’ajuden a publicar les seves obres.

18. Parla amb ells sobre la por a ser descoberta i perdre l’èxit pel fet de ser una dona.Obres ILes primeres obres que escriu són poesies i també algunes obres de teatre.

19. Obres IIParticipa alsJocsFlorals de 1898. -Lo llibrenou, poema. -La infanticida i altrestextos, monòleg teatral.Obres III•Dramesrurals.casualitat d’esser escrits per una dona, En aquesta terra en què es més deshonrós per una dona escriure, que fer altres disbarats.”“ Si jo hagués sospitat que un dia hauria de saber-se qui amagava el nom de Victor Català, mai, però mai, hauria consentit que s’hagués donat publicitat a una ratlla meva. Idubto que tot l’enrenou que han mogut los Drames rurals no es deu a altre cosa que a la trista

20. Obres IVA més dels Drames publica com una primera etapa com a escriptora dos reculls de narracions més que tenen en comú una visió fosca de la vida, uns finals tràgics:Caires Vius, una altra entrega de Dramesrurals.Ombrívoles, recull de contes de Dramesrurals.

21. Obres V:SolitudDe VictorCatalà

22. SolitudSolitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905.

23. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya.

24. La novel·la que en primer lloc va aparèixer a en fulletons en la revista que es deia Joventut, (1904 i 1905) al 1909 apareix publicada la novel·la sencera.

25. Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada.

26. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix protagonisme amb el personatge de Mila.Explicació de la obra SolitudEl temaLa recerca de una individualitat pròpia i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure, més enllà dels determinants còsmics i socials de la època en qüestió.L’argument L'obra encarna aquest tema en un personatge femení, la Mila, que en el principi de la obra no manifesta cap característica d'excepcional. Els seus ideals no són altres que assolir la mica de felicitat que pugui derivar del treball i de la vida familiar i és amb aquest objectiu que acompanya passivament i amb desconfiança el seu marit a la muntanya, on els ha estat donada una feina d'ermitans. En aquesta estada en la muntanya serà on s’adonarà de la profunda insatisfacció que pateix i això la porta a un desequilibri emocional , i intenta recolzar-se a través de les relacions personals que manté amb altres personatges (principalment el pastor). Aquestes relacions estan marcades per per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.Explicació dels personatgesLa Milasembla una noia jove, sana i ben dotada. Forma part de la classe mitjana - baixa. Li toca viure a la muntanya i no s'hi acaba d'adaptar.En Maties és una persona amb molt poca personalitat i molt influenciable. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on coneix a l'Ànima, que al poc temps ja serà un gran amic seu, i es deixa influir pels seus mals consellsEn Gaietà, el Pastor, té uns 64 anys. Físicament és petit i escarransit. És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Sempre ajuda a la Mila donant-li consells.L'Ànima és un personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. La autora el descriu durant el transcurs del llibre com una bèstia .

27. Fragment de solitud: ''La pujada''-Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matías, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s’ajoqués darrera d’ells, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada. Son marit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, fins a Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminaven quan vegeren negrejar el campanaret del poble dalt del turó verdelós: d’aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.

28. Comentari del fragmentAquest fragment pertany a quan en Matías (que és el marit de la Mila) i la Mila estan pujant a la muntanya a la qual s'instal·laran a la ermita per treballar. En aquest fragment es dóna també quan coneixen a un pagès molt afable i que causa a la Mila una gran simpatia.

29. Característiques i símbols de SolitudCom ja hem dit abans, Solitud es pot considerar la obra més representativa del modernisme, pel xoc que es produeix entre l'individu.Novel·la simbòlica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols.

30. El primer símbol és la muntanya que, a més a més d'exercir de marc, simbolitza les dificultats de la vida amb la seva difícil ascensió i la dificultat de la vida als cims.

31. Un dels trets característics d'aquesta novel·la és el llenguatge. S'utilitza una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar més vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges.