Salvador Espriu fue un poeta y dramaturgo catalán nacido en 1913. Publicó su primer libro a los 15 años y continuó escribiendo poesía y obras de teatro a lo largo de su vida. Muchas de sus obras exploraban temas de la muerte, la pérdida y el destino de Cataluña bajo la dictadura franquista. Recibió numerosos premios literarios y fue candidato al Premio Nobel en dos ocasiones.

1. Salvador Espriu Producció Poètica

2. BIOGRAFIA Salvador Espriu i Castelló va nàixer a Santa Coloma de Farners. un home de caràcter obert, sociable i lliurepensador Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i que exercia de notari. establí un llaç d'amistat molt fort amb l'escriptor Bartomeu Rosselló-Pòrcel Per motius laborals es van haver de traslladar dues vegades, aquesta última a Barcelona. La casa de la seva tia Maria Castelló, que tenia en una paret de casa seva sis gravats sobre la història bíblica d'Esther Primera història d'Esther .

3. BIOGRAFIA A principis de la dècada del 1920 la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Dos anys més tard el seu germà gran, Francesc, va morir en caure al port d'Arenys, que estava en obres. Va convertir-se en un amant de tot tipus de literatura, atret per llibres de religió i història antiga . Va morir la tarda del divendres 22 de febrer, a l'edat de 72 anys. De nen juganer i trapella un nen delicat, sempre amb el perill de recaure .

4. PRIMERES OBRES L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà. Li agradaven molt més les lletres que el dret. Aquesta passió el portà a escriure El doctor Rip Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral publicada, La revolta dels sants , una peça humorística ambientada a Arenys de Mar. L'any 1932 va sortir a la venda Laia , que és una novel·la curta inspirada bàsicament en l'Arenys del segle XIX.(fou portada al cinema). El 1934 va publicar Aspectes , obra que va servir per aglutinar tota la crítica en contra seu També aquest any va presentar Els avets , obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari: el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc.

5. PRIMERES OBRES L'any 1935 va publicar el llibre Miratge a Citera , que li va servir per reconciliar-se amb la crítica. Era una novel·la curta amable, banal, que seguia els cànons de l'època. També va presentar el llibre Ariadna al laberint grotesc , crítica sarcàstica de tot el que el rodejava.

6. CONSEQUENCIES DE LA GUERRA CIVIL A LES SEUES OBRES Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir-se de l'entorn, de manera que l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses . l'any 1937 va morir Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amic al qual tenia molt d'afecte. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya. Un mes després d'aquesta entrada va escriure la peça teatral Antígona , tema clàssic de la lluita entre germans

7. CONSEQUENCIES DE LA GUERRA CIVIL A LA SEUA OBRA En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català . Fruit d'aquestes dues idees, l'any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera , en el qual crea el mite de Sinera. Entre 1947 i 1948 va escriure la peça teatral Primera Història d'Esther , amb un llenguatge molt ric i treballat per mostrar la riquesa que es perdria si el català desapareixia Entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes: Les hores , Mrs. Death , El caminant i el mur i Final de laberint , llibre pel qual el van guardonar amb el Premi Lletra d'Or . En les quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot el que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la seva poètica es converteix en una meditació sobre la mort.

8. CONSEQUENCIES DE LA GUERRA CIVIL A LES SEUES OBRES L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses , en què inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau , llibre de poemes que tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tingué una acollida molt bona entre els joves intel·lectuals, que van agafar uns quants versos del llibre com a símbols de la resistència.

9. POETA DEL POBLE El 1963 apareix Obra Poètica , recull de tots els seus llibres de poemes on, a més a més, apareix per primera vegada el Llibre de Sinera . Al llarg de la dècada del 1960 la popularitat. Espriu feia correccions constants a les seves obres, ja que "buscava un català modern". se'l va proposar per al premi Nobel de literatura , que no li fou concedit. 1972 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

10. POETA DEL POBLE 1971 el llibre de poemes titulat Setmana Santa , amb el qual el 1972 va guanyar el Premi de la Crítica de poesia castellana. 1968 Aproximació tal vegada el·líptica a l'art de Pla Narbona 1975 Formes i paraules

11. POETA DEL POBLE En el llibre PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme va fer unes declaracions defensant la cooficialitat del català i el castellà, que va provocar crítiques dels sectors catalanistes més radicals. L'any 1981 va publicar el llibre Les roques i el mar, el blau , que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Crítica Serra d'Or . Va continuar escrivint fins a la seva mort

12. Cementiri de Sinera Cementiri de Sinera és considerada una de les obres més importants de la poesia catalana del segle XX. El poeta, en el marc del bell paisatge del cementiri d'Arenys de Mar, suspés entre el cel i el mar, s'endinsa en reflexions sobre la mort, Déu, la solitud, el temps perdut, enmig del seu naufragi personal i el del país, produïts per la guerra civil.

13. Cementiri de Sinera Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre.

14. Les hores Està dividit en tres parts: una primera part dictada per el record de Rosselló-Pòrcel, la segona dedicada a la seua mare, ja morta, i la tercera dedicada a Salom. Destaca el to més civil de aquesta tercera part per la al·lusió a la guerra fratricida i la preocupació pel destí del seu país, simbolitzant la pervivència de la cançó i de la paraula, es a dir, la seua llengua

15. Mrs. Death És un dels seus llibres més complexes, per la seua tecnica i per la seua intenció, que lliga finalitats i aspiracions. Apareix la sàtira, una sàtira que és una actitud critica que pot permitir-se el poeta. Hi apareix també una preocupació per la ética, que es sent per viure en una comunitat humana, ser part activa de ella.

16. El caminant i el mur Es basa en el meditar de la mort. Aço no aïlla al poeta de les preocupacions terrenals. S’acusa la impressió de viure entre els homes. Espriu expressa el vitalisme de la mort.

17. Final del laberint La tensió vida-mort està molt present en tot el poema. En mig d’aquesta tensió la al·lusió a referències mítiques es torna productiva. El poeta introdueix un sistema d’imatges, sense que siguen explicades, i que resulten polivalents. La síntesis d’aquestes imatges constitueixen un conjunt de sugerències que ens envien a altres cultures, altres moments, on el silenci i la introspecció són elements clau d’aquesta obra

18. La pell de brau Aquest poema sintetitza el significat de tota la seua obra lírica diguent que era una reflexió sobre la mort. El poeta s’encarna en el temps històric que li ha tocat viure, i desde dins mateix presenta el drama

19. La pell de brau V Si corres sempre endins de la nit del teu odi, cavall foll Sepharad, el fuet i l'espasa t'han de governar. No pot escollir príncep qui vessa sang, qui ha traït o roba o qui no alçà a poc a poc el temple del seu treball. Amb el foc primer cremes la llibertat. Atansa't a mirar-te en aquest glaç, aprèn el veritable nom del teu mal: en el rostre de l'ídol t'has contemplat

21. PREMIS Premi Lletra d'Or l'any 1956 per Final del laberint Al 1971 rebé el Premi Montaigne. Candidat al Premi Nobel de Literatura el 1971 i el 1983. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). El 1980 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc. El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.

22. Rafa Ros David Romero UN APLAUDIMENT QUE NO COSTA RES