"El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremendamente humildes en la relación con nuestros clientes"
Entrevista a Xavier Gassó, Responsable de Comunicación Externa y Online de Unnim
En esta entrevista, Xavier hace especial hincapié en la importancia de la implantación de herramientas de comunicación 2.0 en su entidad y en el posicionamiento del sector financiero en las redes sociales. Asimismo, reflexiona sobre las futuras tendencias de la comunicación 2.0 como herramientas corporativa.
Trabajo Practico para Nticx sobre las "redes sociales", aquí se explica: Qué son?, su uso, importancia y explica algunas de las mas utilizadas.. espero que les guste!.
Trabajo Practico para Nticx sobre las "redes sociales", aquí se explica: Qué son?, su uso, importancia y explica algunas de las mas utilizadas.. espero que les guste!.
Redes Viajeras. Revista Savia Noviembre 09Hosteltur
Las redes sociales en Internet y las herramientas que las rodean son una interesante plataforma para desplegar todo tipo de estrategias empresariales.
Revista Savia Noviembre 2009
LIBRO DE APOYO DEL COMMUNITY MANAGER, aprende a gestionar contenidos, promueve tu marca y promueve tu negocio con un buen marketing en las redes sociales.
www.mkg20.es Dar a conocer las instalaciones de CIOMIJAS, así como su diferenciadora oferta formativa en cuanto a programas, destinatarios e innovadoras técnicas docentes. Compartir experiencias en cuanto a programas de formación y empleo. Fomentar la toma de contacto entre los profesionales de la formación y el empleo y estrechar sus redes de colaboración.
Del pontífex a la sarsuela passant per perry i obamaXavi Gassó
Els Guns ’N Roses us saludarien dient “benvinguts a la jungla” i jo afegeixo “de les xarxes socials”, una jungla espesa i profunda en què és ben fàcil trobar els personatges més diversos i inesperats. Personatges que van des dels anònims amb ganes d’experimentar fins als que s’hi dediquen professionalment i, és clar, les “celebrities" que han convertit els espais digitals en una extensió més de la seva vida.
De celebrities n’hi ha de tots els tipus i per a tots els colors. Fins i tot una figura clau, com el Papa Francesc hi és present a través del compte @Pontifex, que no sigui dit que la religió no té cabuda a les xarxes socials. La té, en abundància, i amb la voluntat d’aportar valor afegit a les persones que decideixen seguir-los. Potser els han perdut a les esglésies, però les religions no abandonen l’esperança de trobar els seus feligresos en aquests nous temples digitals. Si busqueu un miracle, ja teniu un camí directe a Roma.
Un altre exemple, la @CasaReal. Aquests dies, amb tot això de l’abdicació d’un, i posterior coronació de l’altre, l’Espanya monàrquica (i la que no, també) ha descobert aquest canal de comunicació amb la Casa Reial (que no amb els reis), i de pas uns i altres hi han anat adreçant missatges per a Felip VI. Obtenir resposta ja és una altra història…
I els músics, és clar, com @KatyPerry (o @ladygaga, o @loveoflesbian o qui vosaltres vulgueu). Que sí, que tothom vol una cançó dedicada, mentre se somia amb tenir més a prop a uns ídols, que a les xarxes sembla que estiguin just a l’altre costat. I és fantàstic, i ens ho creiem, i els seguim en massa. Sabeu que la Gaga, la Perry i en Biever, junts, tenen més seguidors que les poblacions de països com Alemanya, Turquia, Sudafrica, Egipte o Canadà, per mencionar alguns? No és poc.
I a tot això, per cert, sumeu-hi allò dels sis graus de separació. Diuen que totes les persones del món tenim un punt comú que, com a molt, s’allunya en 6 persones de nosaltres. És a dir, que si tibem de la corda, trobareu que a través d’un conegut, que és amic d’un germà del veí de la cunyada del vostre cosí, teniu relació directa amb en Barack Obama. No em digueu que no mola que el món sigui tan petit!!
“Cuatro años que han cambiado el mundo”Xavi Gassó
Hashtags, hashtags, hashtags. En estos últimos cuatro años hemos pasado de contemplar a un hombre “volar” por encima de todo un estadio para encender el pebetero olímpico, a echar un rápido vistazo a la llama en Londres e, inmediatamente después, tuitearlo, buscar la foto correspondiente y subirla a Facebook, a Google+ y, si me apuráis a Pinterest. ¿Importa la estética general, el protocolo, la simbología? Sí, casi tanto como ser los primeros en compartirlo, convenientemente etiquetado y, más aún, llevarse unos cuantos retweets por aquello de la reputación on line y la marca personal.
Els Senyors de les Xarxes - al @diaridelvallesXavi Gassó
La societat canvia, evoluciona, sorgeixen noves formes de comunicació, nous espais d’intercanvi de coneixement i noves fórmules de pressió, sigui econòmica, filosòfica, ideològica o social, tant se val. I el terreny de joc on s’està disputant aquest matx (vaja, he tornat a l’argot esportiu, disculpeu-me) té uns quants noms: Twitter, Facebook, Google+, LinkedIn, Pinterest, Tuenti... arribats en aquest punt podem afirmar que qui sap com jugar, qui coneix bé les normes d’aquest joc, qui és capaç d’avançar-se als altres, és qui genera interès. I, avui dia, aquesta és la clau de tot plegat.
Sembla que faci una eternitat d’aquell primer dia en què vaig trobar-me, cara a cara, amb les teories de la personalitat de Sigmund Freud, però he de reconèixer que, més enllà d’acceptar-les com a vàlides o no, sempre m’han despertat un gran interès. Més encara, puc assegurar que l’atracció per personatges com ell o Jung, entre d’altres, em van acompanyar durant els anys en què hom considera que un es va construint. Suposo que, per aquesta raó, és lògic que no pugui evitar relacionar, una vintena d’anys després, aquells “jo”, “allò” i “súper jo” amb el que ens trobem en el nostre dia a dia online.
I és que a les xarxes socials, molts ja han perdut l’element censor que Freud va popularitzar. El “súper jo” perd força, i el “jo” es va deixant posseir pel que el neuròleg austríac va anomenar “l’allò”, lliurant-se a les seves pulsions menys racionals, més primitives, permetent que guanyin terreny les emocions desfermades i allunyant-se del realisme. M’agrada que sigui així? Doncs mireu, fa poc explicava el funcionament de Twitter a un usuari que hi acaba d’aterrar i que em va fer reflexionar sobre aquesta idea. Ell és de l’opinió que a Twitter tothom està de mal humor, tothom, critica, “el món està malament, sí, però potser no tant”, em va dir, per acabar posant el dit a la llaga: “i sembla que els que hi sou, a les xarxes, teniu les solucions a tots els problemes, oi?”
Doncs no. Malauradament no. L’engany provocat per aquest “súper jo” en decadència, per aquesta pèrdua de la prudència, i la humilitat, ha fet possible un nou regne del “jo” més primitiu, un regne en el qual molts se senten legitimats per criticar sense, sovint, plantejar-se honestament la coherència personal dels comentaris realitzats. Ara bé, no us deixeu enganyar per aquest costum. No tothom és així, i si hi dediqueu una mica de temps veureu que a les xarxes s’aprèn a cada segon. Tant se val que us interessi la política o l’economia, tant se val que seguiu debats sobre l’estat de la nació, casos de corrupció, novetats tecnològiques, informació esportiva o periodisme local, sigui el que sigui, esteu a un sol clic d’accedir a anàlisi, opinions, informacions, fotografies, vídeos, infografies i a tot un infinit univers de recursos, tots en temps real, que us permetran saber què passa en el món, des de la Xina al barri del costat, i saber-ho “ja”.
Així que no malgasteu el vostre temps pensant en aquell “súper jo” perdut. Trieu què escolteu, trieu a qui llegiu, trieu quan ho feu, i el que obtindreu serà una viatge per les xarxes plenament satisfactori. El món ha canviat, i és hora de canviar amb ell, perquè avui dia “si no passa a Twitter, no existeix...”.
Al 1971, el mític Bruce Lee va pronunciar una d’aquelles frases que, ja des del primer segon, estava predestinada a passar a la història. El “be water, my friend” era el punt final al resum de tota una filosofia de vida: “No t'estableixis en una forma, adapta’t, construeix la teva pròpia i deixa-la créixer, sigues com l'aigua. Buida la teva ment, sigues amorf, adaptat, com l'aigua...". Més enllà de la popularitat que aquesta reflexió va aconseguir a casa nostra, arrel d’un anunci, el cert és que avui dia és perfectament vàlida per definir de quina forma cal apropar-se a les xarxes socials.
Que “cambiar el mundo” esté en nuestras manos es algo más o menos discutible, una posibilidad que daría lugar a un interesantísimo debate repleto de grandilocuentes sentencias. Pero, si cambiar el mundo puede (y sólo digo “puede”) no depender de nuestras acciones más corrientes, sí podemos influir decisivamente en la forma en que lo vemos, lo vivimos, lo interpretamos, lo cantamos o lo escribimos. Y eso, cada vez más, empieza a propagarse por las redes sociales como un buen virus, un virus cargado de energía positiva.
Dudo mucho que el barón Pierre de Coubertin, allá por el año 1896, en la inauguración de los primeros Juegos Olímpicos de la Edad Moderna, se imaginara que, al pronunciar estas tres palabras, estaría definiendo mucho más que una simple ambición deportiva, había descrito la propia condición humana.
… dintre d’un sobre, que portava el meu nom i la meva adreça. I qui me l’ha enviat ha dedicat una estona a escriure-hi unes paraules i l’ha signat amb un bolígraf (crec) de color blau que feia com petites taques de tinta entre línia i línia. No fa tants anys això era una pràctica ben habitual, un dels hàbits propis d’aquestes dates, que s’ha acabat transformant en publicar un missatge al mur de Facebook o enregistrar un vídeo farcit de bons desitjos i pujar-lo a Youtube per compartir-lo amb família i amics. Sí, evolucionem.
Ho sé, el Nadal no és el que era, però això no té perquè ser dolent. Reconec que tots plegats som molt donats a la nostàlgia, a mirar enrere i pensar en totes les coses que fèiem i hem deixat de fer sense adonar-nos que amb les que hem incorporat estem construint tradicions noves, formes diferents de ser-hi amb els que estan al costat i amb els que ens queden una mica més lluny. Jo sí crec en un Nadal digital, en un Nadal capaç d’aprofitar tot allò que les noves tecnologies i les xarxes socials ens ofereixen per fer possible que les distàncies deixin d’importar i les persones puguin sentir-se a prop les unes de les altres. I d’això es tracta, de trobar-se, de ser-hi, de formar part de la història d’aquestes dates, sense importar com es faci o a través de quines eines.
Així que deixeu-me que aprofiti aquest espai per desitjar-vos unes bones festes, per dir-vos que ens trobarem entre uns i zeros i assegurar-vos que encara queden moltes coses per compartir i per explicar-nos. I, ja de pas, permeteu-me que us faci les últimes recomanacions d’enguany per posar un toc digital als propers dies. Per exemple, si feu “amic invisible”, proveu les apps per android i iOS que existeixen a les respectives botigues (busqueu per “Amigo Invisible”), segur que us facilitaran la feina. Si, en canvi, us toca cuinar i esteu cansats del menú de cada any, també teniu una app que us permetrà ser més originals, “Mis Recetas de Navidad”, com a mínim hi trobareu varietat... la traça és cosa vostra. I feu cantar als nens (o als grans) amb el “Christmas Karaokee” (i que em perdonin els vostres veïns), també per Android i iOS. Fins i tot els més petits ja poden fer la seva carta de reis adaptada als nous temps, amb “iCarta Reyes Magos”, per ambdues plataformes, que inclou un curiós test que determina si han estat bons o no... va, i per als que són (som) geeks de mena, no deixeu de visitar l’apartat de wearables de les vostres botigues preferides i regaleu-los una bona pulsera quantificadora o un rellotge amb Android Wear. Segur que us ho agrairà... jo ho faria us ho ben asseguro.
Sabeu què és el millor de les tradicions? Fer-les de nou o adaptar-les a qui som ara, avui, en aquest moment. Per això, us dono la benvinguda a un Nadal que serà diferent a qualsevol altre.
Redes Viajeras. Revista Savia Noviembre 09Hosteltur
Las redes sociales en Internet y las herramientas que las rodean son una interesante plataforma para desplegar todo tipo de estrategias empresariales.
Revista Savia Noviembre 2009
LIBRO DE APOYO DEL COMMUNITY MANAGER, aprende a gestionar contenidos, promueve tu marca y promueve tu negocio con un buen marketing en las redes sociales.
www.mkg20.es Dar a conocer las instalaciones de CIOMIJAS, así como su diferenciadora oferta formativa en cuanto a programas, destinatarios e innovadoras técnicas docentes. Compartir experiencias en cuanto a programas de formación y empleo. Fomentar la toma de contacto entre los profesionales de la formación y el empleo y estrechar sus redes de colaboración.
Del pontífex a la sarsuela passant per perry i obamaXavi Gassó
Els Guns ’N Roses us saludarien dient “benvinguts a la jungla” i jo afegeixo “de les xarxes socials”, una jungla espesa i profunda en què és ben fàcil trobar els personatges més diversos i inesperats. Personatges que van des dels anònims amb ganes d’experimentar fins als que s’hi dediquen professionalment i, és clar, les “celebrities" que han convertit els espais digitals en una extensió més de la seva vida.
De celebrities n’hi ha de tots els tipus i per a tots els colors. Fins i tot una figura clau, com el Papa Francesc hi és present a través del compte @Pontifex, que no sigui dit que la religió no té cabuda a les xarxes socials. La té, en abundància, i amb la voluntat d’aportar valor afegit a les persones que decideixen seguir-los. Potser els han perdut a les esglésies, però les religions no abandonen l’esperança de trobar els seus feligresos en aquests nous temples digitals. Si busqueu un miracle, ja teniu un camí directe a Roma.
Un altre exemple, la @CasaReal. Aquests dies, amb tot això de l’abdicació d’un, i posterior coronació de l’altre, l’Espanya monàrquica (i la que no, també) ha descobert aquest canal de comunicació amb la Casa Reial (que no amb els reis), i de pas uns i altres hi han anat adreçant missatges per a Felip VI. Obtenir resposta ja és una altra història…
I els músics, és clar, com @KatyPerry (o @ladygaga, o @loveoflesbian o qui vosaltres vulgueu). Que sí, que tothom vol una cançó dedicada, mentre se somia amb tenir més a prop a uns ídols, que a les xarxes sembla que estiguin just a l’altre costat. I és fantàstic, i ens ho creiem, i els seguim en massa. Sabeu que la Gaga, la Perry i en Biever, junts, tenen més seguidors que les poblacions de països com Alemanya, Turquia, Sudafrica, Egipte o Canadà, per mencionar alguns? No és poc.
I a tot això, per cert, sumeu-hi allò dels sis graus de separació. Diuen que totes les persones del món tenim un punt comú que, com a molt, s’allunya en 6 persones de nosaltres. És a dir, que si tibem de la corda, trobareu que a través d’un conegut, que és amic d’un germà del veí de la cunyada del vostre cosí, teniu relació directa amb en Barack Obama. No em digueu que no mola que el món sigui tan petit!!
“Cuatro años que han cambiado el mundo”Xavi Gassó
Hashtags, hashtags, hashtags. En estos últimos cuatro años hemos pasado de contemplar a un hombre “volar” por encima de todo un estadio para encender el pebetero olímpico, a echar un rápido vistazo a la llama en Londres e, inmediatamente después, tuitearlo, buscar la foto correspondiente y subirla a Facebook, a Google+ y, si me apuráis a Pinterest. ¿Importa la estética general, el protocolo, la simbología? Sí, casi tanto como ser los primeros en compartirlo, convenientemente etiquetado y, más aún, llevarse unos cuantos retweets por aquello de la reputación on line y la marca personal.
Els Senyors de les Xarxes - al @diaridelvallesXavi Gassó
La societat canvia, evoluciona, sorgeixen noves formes de comunicació, nous espais d’intercanvi de coneixement i noves fórmules de pressió, sigui econòmica, filosòfica, ideològica o social, tant se val. I el terreny de joc on s’està disputant aquest matx (vaja, he tornat a l’argot esportiu, disculpeu-me) té uns quants noms: Twitter, Facebook, Google+, LinkedIn, Pinterest, Tuenti... arribats en aquest punt podem afirmar que qui sap com jugar, qui coneix bé les normes d’aquest joc, qui és capaç d’avançar-se als altres, és qui genera interès. I, avui dia, aquesta és la clau de tot plegat.
Sembla que faci una eternitat d’aquell primer dia en què vaig trobar-me, cara a cara, amb les teories de la personalitat de Sigmund Freud, però he de reconèixer que, més enllà d’acceptar-les com a vàlides o no, sempre m’han despertat un gran interès. Més encara, puc assegurar que l’atracció per personatges com ell o Jung, entre d’altres, em van acompanyar durant els anys en què hom considera que un es va construint. Suposo que, per aquesta raó, és lògic que no pugui evitar relacionar, una vintena d’anys després, aquells “jo”, “allò” i “súper jo” amb el que ens trobem en el nostre dia a dia online.
I és que a les xarxes socials, molts ja han perdut l’element censor que Freud va popularitzar. El “súper jo” perd força, i el “jo” es va deixant posseir pel que el neuròleg austríac va anomenar “l’allò”, lliurant-se a les seves pulsions menys racionals, més primitives, permetent que guanyin terreny les emocions desfermades i allunyant-se del realisme. M’agrada que sigui així? Doncs mireu, fa poc explicava el funcionament de Twitter a un usuari que hi acaba d’aterrar i que em va fer reflexionar sobre aquesta idea. Ell és de l’opinió que a Twitter tothom està de mal humor, tothom, critica, “el món està malament, sí, però potser no tant”, em va dir, per acabar posant el dit a la llaga: “i sembla que els que hi sou, a les xarxes, teniu les solucions a tots els problemes, oi?”
Doncs no. Malauradament no. L’engany provocat per aquest “súper jo” en decadència, per aquesta pèrdua de la prudència, i la humilitat, ha fet possible un nou regne del “jo” més primitiu, un regne en el qual molts se senten legitimats per criticar sense, sovint, plantejar-se honestament la coherència personal dels comentaris realitzats. Ara bé, no us deixeu enganyar per aquest costum. No tothom és així, i si hi dediqueu una mica de temps veureu que a les xarxes s’aprèn a cada segon. Tant se val que us interessi la política o l’economia, tant se val que seguiu debats sobre l’estat de la nació, casos de corrupció, novetats tecnològiques, informació esportiva o periodisme local, sigui el que sigui, esteu a un sol clic d’accedir a anàlisi, opinions, informacions, fotografies, vídeos, infografies i a tot un infinit univers de recursos, tots en temps real, que us permetran saber què passa en el món, des de la Xina al barri del costat, i saber-ho “ja”.
Així que no malgasteu el vostre temps pensant en aquell “súper jo” perdut. Trieu què escolteu, trieu a qui llegiu, trieu quan ho feu, i el que obtindreu serà una viatge per les xarxes plenament satisfactori. El món ha canviat, i és hora de canviar amb ell, perquè avui dia “si no passa a Twitter, no existeix...”.
Al 1971, el mític Bruce Lee va pronunciar una d’aquelles frases que, ja des del primer segon, estava predestinada a passar a la història. El “be water, my friend” era el punt final al resum de tota una filosofia de vida: “No t'estableixis en una forma, adapta’t, construeix la teva pròpia i deixa-la créixer, sigues com l'aigua. Buida la teva ment, sigues amorf, adaptat, com l'aigua...". Més enllà de la popularitat que aquesta reflexió va aconseguir a casa nostra, arrel d’un anunci, el cert és que avui dia és perfectament vàlida per definir de quina forma cal apropar-se a les xarxes socials.
Que “cambiar el mundo” esté en nuestras manos es algo más o menos discutible, una posibilidad que daría lugar a un interesantísimo debate repleto de grandilocuentes sentencias. Pero, si cambiar el mundo puede (y sólo digo “puede”) no depender de nuestras acciones más corrientes, sí podemos influir decisivamente en la forma en que lo vemos, lo vivimos, lo interpretamos, lo cantamos o lo escribimos. Y eso, cada vez más, empieza a propagarse por las redes sociales como un buen virus, un virus cargado de energía positiva.
Dudo mucho que el barón Pierre de Coubertin, allá por el año 1896, en la inauguración de los primeros Juegos Olímpicos de la Edad Moderna, se imaginara que, al pronunciar estas tres palabras, estaría definiendo mucho más que una simple ambición deportiva, había descrito la propia condición humana.
… dintre d’un sobre, que portava el meu nom i la meva adreça. I qui me l’ha enviat ha dedicat una estona a escriure-hi unes paraules i l’ha signat amb un bolígraf (crec) de color blau que feia com petites taques de tinta entre línia i línia. No fa tants anys això era una pràctica ben habitual, un dels hàbits propis d’aquestes dates, que s’ha acabat transformant en publicar un missatge al mur de Facebook o enregistrar un vídeo farcit de bons desitjos i pujar-lo a Youtube per compartir-lo amb família i amics. Sí, evolucionem.
Ho sé, el Nadal no és el que era, però això no té perquè ser dolent. Reconec que tots plegats som molt donats a la nostàlgia, a mirar enrere i pensar en totes les coses que fèiem i hem deixat de fer sense adonar-nos que amb les que hem incorporat estem construint tradicions noves, formes diferents de ser-hi amb els que estan al costat i amb els que ens queden una mica més lluny. Jo sí crec en un Nadal digital, en un Nadal capaç d’aprofitar tot allò que les noves tecnologies i les xarxes socials ens ofereixen per fer possible que les distàncies deixin d’importar i les persones puguin sentir-se a prop les unes de les altres. I d’això es tracta, de trobar-se, de ser-hi, de formar part de la història d’aquestes dates, sense importar com es faci o a través de quines eines.
Així que deixeu-me que aprofiti aquest espai per desitjar-vos unes bones festes, per dir-vos que ens trobarem entre uns i zeros i assegurar-vos que encara queden moltes coses per compartir i per explicar-nos. I, ja de pas, permeteu-me que us faci les últimes recomanacions d’enguany per posar un toc digital als propers dies. Per exemple, si feu “amic invisible”, proveu les apps per android i iOS que existeixen a les respectives botigues (busqueu per “Amigo Invisible”), segur que us facilitaran la feina. Si, en canvi, us toca cuinar i esteu cansats del menú de cada any, també teniu una app que us permetrà ser més originals, “Mis Recetas de Navidad”, com a mínim hi trobareu varietat... la traça és cosa vostra. I feu cantar als nens (o als grans) amb el “Christmas Karaokee” (i que em perdonin els vostres veïns), també per Android i iOS. Fins i tot els més petits ja poden fer la seva carta de reis adaptada als nous temps, amb “iCarta Reyes Magos”, per ambdues plataformes, que inclou un curiós test que determina si han estat bons o no... va, i per als que són (som) geeks de mena, no deixeu de visitar l’apartat de wearables de les vostres botigues preferides i regaleu-los una bona pulsera quantificadora o un rellotge amb Android Wear. Segur que us ho agrairà... jo ho faria us ho ben asseguro.
Sabeu què és el millor de les tradicions? Fer-les de nou o adaptar-les a qui som ara, avui, en aquest moment. Per això, us dono la benvinguda a un Nadal que serà diferent a qualsevol altre.
Similar a "El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremendamente humildes en la relación con nuestros clientes"
os medios de comunicación sociales o simplemente medios sociales (social media en inglés) son plataformas de comunicación en línea donde el contenido es creado por los propios usuarios mediante el uso de la Web 2.0, que facilitan la edición, publicación e intercambio de información.
Este documento busca explicar en forma breve pero clara los cambios que ha generado el uso y popularidad de la Web 2.0 en una sociedad cada vez más conectada, pero quizá menos comunicada???
Similar a "El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremendamente humildes en la relación con nuestros clientes" (20)
"El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremendamente humildes en la relación con nuestros clientes"
1. 25/05/12 "El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremen…
Regresar
Gestión del Conocimiento CECA
"El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que
debemos ser tremendamente humildes en la relación con nuestros clientes"
Entrevista a Xavier Gassó, Responsable de Comunicación Externa y Online de Unnim
En esta entrevista, Xavier hace especial hincapié en la importancia de la implantación de
herramientas de comunicación 2.0 en su entidad y en el posicionamiento del sector financiero en las
redes sociales. Asimismo, reflexiona sobre las futuras tendencias de la comunicación 2.0 como
herramientas corporativa.
Unnim com enzó su periplo en el entorno 2.0
en nov iem bre de 2010 con el lanzam iento de
su canal oficial en Twitter y con la puesta en
m archa de los perfiles en Youtube y Flickr. En
nov iem bre del pasado año puso en m archa
un Blog corporativ o y una página oficial en
Facebook. ¿Qué logros ha supuesto para
Unnim la im plantación de las redes sociales y
qué cam bios ha conllev ado a la hora de
com unicar a clientes y m edios de
com unicación?
Efectivamente, Unnim participa activamente en
redes sociales desde noviembre de 2010,
apenas unos meses después de la puesta en
marcha de la entidad. Escogimos estos canales,
y muy especialmente Twitter, para analizar la
acogida que tenía nuestra presencia en el 2.0
entre los usuarios de las redes sociales y,
honestamente, el feed-back que obtuvimos fue
muy positivo. Por esa razón, decidimos seguir
avanzando en nuestra estrategia online,
convencidos de la ne cesidad de poner en
marcha nuevos espacios para acabar de integrar
la presencia de Unnim en este entorno. Así, en
noviembre de 2011 activamos, finalmente, la
página de Facebook, nuestro canal en Google+ y, tal vez uno de los proyectos que más nos ilusionan,
UnnimBlog.
El objetivo principal que nos marcamos con la puesta en marcha de estos canales, en línea con nuestro
eslogan “Banca de Proximidad”, fue formar parte de la conversación, de una forma real, cercana y,
sobretodo, proactiva. Escuchar, responder, comprender a los usuarios de las redes y, por lo tanto,
aprender con ellos, conversar con ellos. Generamos contenido propio, a través del blog, pero también
atendemos las peticiones, consultas y quejas que nos formulan, por lo que la interacción es constante,
algo de lo que nos sentimos especialmente orgullosos. Probablemente ese sea nuestro mayor logro, la
supresión de fronteras temporales y físicas, con clientes y no clientes, la creación de una nueva forma de
relación que nos permite tener una presencia muy activa y una voz propia en estos canales. Así, la
comunicación es mucho más directa y transparente, con una disponibilidad total. Y no sólo para los
clientes, también para los medios de comunicación que, como nos han comentado en diversas
ocasiones, suelen prestar más atención a nuestro Timeline en Twitter que a nuestra Sala de Prensa de
la web, confirmando un cambio de tendencia a nivel comunicativo.
En resumen, formar parte de las redes sociales nos ha permitido acentuar nuestra proximidad con
nuestros clientes y en general, con los usuarios del 2.0, además de interactuar con ellos y, muy
especialmente, velar por la reputación de la entidad, en una época en la que el sector, y nosotros no
hemos sido una excepción, se ha convertido en el centro de muchas informaciones de todo tipo.
En relación con lo anterior, ¿cóm o interactúa en Unnim la Com unicación “offline” con la
com unicación en el entorno web? ¿En qué porcentaje v uestros clientes utilizan estas nuev as
herram ientas de com unicación con respecto a las “tradicionales”?
Por supuesto, en una entidad como la nuestra, con una muy importante base de clientes acostumbrados
a dirigirse personalmente a su oficina de referencia, este tipo de saltos hacia nuevos entornos requiere
melania.ceca.es/melania/Boletin.nsf/VCont/B1EFF8910E9A6D55C1257A0800372C29?OpenDocument 1/3
2. 25/05/12 "El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremen…
de un paciente proceso de adaptación e, incluso, de formación. En nuestro blog, de hecho, compartimos
información para no iniciados sobre el funcionamiento de las principales redes sociales, con el objetivo
de ayudarles a vencer la resistencia que muchos de nuestros clientes puedan tener hacia estos
entornos. Así, la comunicación offline y la online conviven y generan numerosas sinergias para llegar a
todos nuestros clientes, independientemente de los canales que les sean más útiles. Nuestro objetivo
final es, por supuesto, ofrecer la información de la entidad, o sobre la actividad de la entidad, en el
medio que mejor se adapte a sus necesidades, aunque no perdemos de vista la capacidad de
personalización y de relación que tienen los entornos 2.0 y sus múltiples ventajas.
Unnim tiene, en la actualidad, un millón de clientes, aproximadamente. En los diferentes canales que
tenemos en marcha, en las redes sociales, nos relacionamos con más de 5.000 usuarios, y si
incorporamos otros canales (cómo el correo electrónico y los newsletters) está cifra se multiplica para
dar abasto a más de 260.000 personas y empresas. Estos datos, además, explican por qué la
responsabilidad de gestionar los canales online se comparte, en Unnim, entre Comunicación y Relaciones
Institucionales, y Banca Electrónica y Nuevos Canales: somos conscientes de la importancia de
comprender las relaciones que establecemos con nuestros clientes en estos entornos y de adecuarnos
lo más rápidamente posible a sus peticiones, de una forma orgánica y ágil. Además, día a día
constatamos un incremento constante de personas que apuestan por usar las diferentes herramientas
que el 2.0 pone a su disposición para relacionarse directamente con su entidad financiera, y queremos
estar allí para ellos.
¿Crees que las entidades financieras están v enciendo el v értigo de exponerse al público en las
redes sociales? En este sentido y com parándonos con otros ám bitos ¿en qué lugar se encuentra
nuestro sector?
Sí, sin duda, y lo afirmo con rotundidad. Las entidades financieras hemos comprendido que las redes
sociales son un canal de relación muy importante con nuestros clientes y no clientes, una forma de
abrirnos al mundo y de explicar de primera mano qué somos, qué hacemos y de aprender qué no
hacemos bien y qué debemos mejorar. Por supuesto, el vértigo era una realidad: “vértigo a qué dirán,
vértigo por la utilidad que se le pudiera dar, vértigo a lo desconocido…” pero lo que se ha acabado
demostrando es que con nuestra presencia podemos saber mejor qué dicen, participar en esas
conversaciones, gestionar nuestra reputación y, sobretodo, generar valor añadido para las personas
que nos siguen. Y lo hacemos a través del contenido que compartimos, de los servicios que ofrecemos,
de la atención que les prestamos y de la disponibilidad que tenemos. Probablemente sea, no tengo
alguna duda, uno de los grandes cambios de mentalidad que se han implantado en nuestro sector en
muchos años.
Precisamente por lo anterior, considero que el sector, aquí en España, es un referente. Las entidades
financieras han comprendido el reto que supone estar en el Online y que “no vale todo” para formar
parte de este entorno, sino que se debe hacer con coherencia, con un plan de actuación detrás, con
personas formadas y con un discurso bien estructurado. Tenemos multitud de ejemplos que confirman
estas buenas actuaciones e, insisto, todo ello en un momento en que el sector – en general – debe
convivir con una actualidad poco confortable para desarrollar sus relaciones online. A pesar de eso,
estamos en el 2.0 de forma activa y seguimos aprendiendo para hacerlo mejor.
Hace unos días tuv o lugar el prim er congreso de Redes Sociales para el Sector Financiero en el
que algunos directiv os del sector afirm aban que “v iv im os en un m om ento de fascinación con las
redes sociales y que hay que dotar de sentido com ún a esta fascinación…” ¿crees que las
entidades financieras deben ser “precav idas” a la hora de relacionarse con sus clientes o no es
opción no estar en estos m om entos en las redes?
Estoy totalmente de acuerdo con esa reflexión. Como decía antes, “no vale todo” para estar en redes.
Es necesaria esa coherencia, esa estructura, un plan y, sobretodo, conocer el medio… en definitiva,
“sentido común”. No me cabe ninguna duda que lo contrario sería un error, muy especialmente en un
sector como el nuestro que exige que seamos especialmente responsables para con nuestros clientes y
la sociedad en general.
No hace mucho, en un pequeño foro con empresas de sectores muy diversos, un directivo de
comunicación de una empresa de la automoción me comentaba los retos que afrontaban en su
comunicación online. Y, por un momento, tuve la sensación de vivir en mundos diferentes. Me explico: el
sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremendamente
humildes en la relación con nuestros clientes, porque a diferencia de otras empresas, lo que
gestionamos es la confianza de nuestros clientes, personas que depositan sus ahorros en nuestras
entidades, que tienen sus créditos, sus hipotecas, sus pólizas con nosotros y que nos exigen una
respuesta a la medida de esa confianza. Por lo tanto, no hay lugar para ser frívolos, para estar en las
redes “por estar” o “por jugar” con estos canales, no en nuestro sector.
Como respuesta a estas reflexiones, estoy convencido de que en general, pero más intensamente en el
sector financiero, es mejor no estar en las redes que estar sin saber por qué, sin una estrategia y sin
conocer qué esperan de nosotros nuestros clientes, qué podemos hacer por ellos. Todo esto sin olvidar,
por supuesto, que debemos seguir escuchando y aprendiendo cada día, cada hora, cada minuto, y
melania.ceca.es/melania/Boletin.nsf/VCont/B1EFF8910E9A6D55C1257A0800372C29?OpenDocument 2/3
3. 25/05/12 "El sector financiero requiere de una sensibilidad especial e, incluso, diría que debemos ser tremen…
aceptar que el cambio es constante, que sólo formando parte de él sabremos comprender sus
necesidades.
Para finalizar, ¿crees que a niv el de redes sociales lo hem os v isto todo? ¿Hacia donde prev és su
ev olución?
En absoluto. Las redes cambian, son orgánicas porque el motor que las mueve son las personas y, por
lo tanto, o se adaptan a ellas o desaparecen. Esto es algo que las entidades financieras debemos
seguir teniendo muy claro, y asumir como un reto diario. De hecho, algunas de las redes que vemos
actualmente como referentes pueden caer en el olvido prácticamente de la noche al día y acabar
desapareciendo o convirtiéndose en residuales, como sucedió en su momento con myspace o Second
Life, mientras que otras pueden aparecer de repente y ofrecer nuevos retos y oportunidades a los que
nos dedicamos a este mundo, como es el caso de Pinterest o The Fancy.
La sensación que tengo, actualmente, es que el hecho relacional continuará expandiéndose. Las
personas usarán las redes cada vez más, y lo seguirán haciendo con dos objetivos fundamentales:
compartir y relacionarse. Así, los canales sociales serán auténticos entornos (de hecho cada vez lo son
más) para filtrar y encontrar información. Todo ello sin olvidar la Web semántica, que es un paso que
tarde o temprano se va a dar y que nos permitirá ir más allá en nuestra relación con los entornos online.
Sin duda, estamos ante un entorno sin fronteras delimitadas o, si más no, en el que las fronteras no se
pueden todavía avistar.
melania.ceca.es/melania/Boletin.nsf/VCont/B1EFF8910E9A6D55C1257A0800372C29?OpenDocument 3/3