JOVES I ERA DIGITAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN L'ERA DIGITAL

JOVES I ERA DIGITAL
La construcció de la identitat en l’era digital
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).

h"p://www.sobrepantalles.net

-‐
h"p://www.slideshare.net/sobrepantalles/bages-‐55315275

Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers)
@jordibernabeu @SobreDrogues @SobrePantalles
VIII Jornada Projecte Home. UB. Barcelona.

#2
Connectable i portàtil
No és un tema de pantalles, sino
de connexions

Facebook (2004)
YouTube (2005)
Twitter (2006)
Whatsapp (2009)
Instagram (2010)
Snapchat (2011)
#10anys

#5
Amb els seus
apèndixs digitals

‘Formamos nuestras herramientas
y luego éstas nos forman’
El medio es el mensaje (1967)
Marshall McLuhan

smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

Diari de Girona. 23 d’octubre de 2014.

ARA. 1 de març de 2015
#MWC15

L’identitat digital, com una nova manera
de presentar-se al món
El
País.28
de
desembre
de
2011

Sherry Turkle (1997)
‘Los personajes virtuales son objetos con
los que podemos pensar’
Exemple:
Second
Life

Paula Sibilla (2008)
‘Show del yo’/ ‘Extimidad’
Autobiograﬁa:
autor-‐narrador-‐personatge
(autolegimitació)

Castaño (2012)
‘Identidad mosaico’
Adaptada
a
les
caracterísLques
de
les
xarxes
socials

Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i
Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’

Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’

Via @Dreig 2013
•  Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
•  Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme

La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Font: Erlich. Montt. Dosis diarias.

Replantejant-se la privacitat i la intimitat

#7
Que s’expressa
també amb el cos
(físic)

#8
Autorreferent
Jo >>>>Nosaltres

ARA. 22 de febrer de
2016 #MWC16

Ritmes
Per allò de la sobreutilització…

Facebook (Nov. 2015)

•  1.550
milions
d’usuaris
acLus
mensuals,
dels
quals

1.010
milions
s’hi
connecten
cada
dia.

•  Un
47%
dels
usuaris
són
purament
mòbils:
no
fan

servir
mai
la
xarxa
des
d’un
ordinador.

•  8.000
milions
de
visionats
diaris
que
té
la

plataforma,
el
doble
que
fa
un
any.
La
xifra
ja
és
del

mateix
ordre
de
magnitud
que
YouTube.

Font:
ARA
[Emprenem]
15/11/2015

Minuts a Facebook cada mes (2012)
1.369.862
d’anys
aproximadament

700.000.000.000

Hores jugades a l’any
#Videojocs

1.
League
of
Legends
-‐
1,292,502,456

2.
World
of
Warcrad
-‐
622,378,909

3.
Minecrad
-‐
371,635,651

#11
Que modifica les relacions
de poder
I vehicula la indignació

Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram

#12
Què també gestiona
riscos, i dificultats

Adicció a internet
Bernardi (2010)

Comorbilitat del 86% amb altres trastorns
Adicció a internet
Widyanto i Grifiths (2006): Internet addiction –a critical
review-

Comorbilidad i AI
(Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
TP >> T. Límite 14%;
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Ko et al., 2008
Bernardi et al., 2009
Bakken et al., 2009

CRITERIS DIAGNÒSTICS
Ko,
Comprehensive
Psychiatry
2009
(via
Matalí,
HSJD)

Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor
sense internet, irritabilitat,
ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de
decisions
Repercussions negatives

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola”
70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els
amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%),
Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i
Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors
més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)

h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/

• Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida física…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.
• Si després d’un problema no aprenc >> em torna a
passar
• Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)

#13
Que es construeix en
grups i comunitats (que
no suma de perfils)

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

Els problemes més presents són els
insults entre ells mateixos (27.1% ho ha
patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i
que no són xifres molt elevades, el
professorat afirma genera força
problemàtic.


Més variables a no perdre de vista,
apart de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat

#12
Sovint, de mala digestió
adulta

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

El paper de referència de l'adult
davant situacions problemàtiques
és escàs.

'Normas y comunicación sobre el uso de internet
empleadas por los padres y Adicción a Internet de los
hijos’ (Gámez i Villa, 2013):

>>
'Es
possible
que
la
qualitat
de
la
comunicació,
més
que
la

freqüència,
es;gui
relaciona
amb
l’ús
problemà;c
d’internet
(Van

Den
Eijden
et
al.,
2010).'

>>
'El
clima
general
de
comunicació
amb
els
pares,
més
que
la

comunicació
especíﬁca
relacionada
amb
internet,
podria
precedir

l’ús
problemà;c
d’internet
entre
els
adolescents”

>>
'Les
estratègies
de
prevenció,
de
l’ús
problemà;c
de
les
noves

tecnologies,
haurien
d’incidir
sobre
la
importància
de
l’establiment

d’un
conjunt
de
normes
bàsiques
respecte
a
l’ús
d’internet
dels

ﬁlls'

#13
En construcció, amb
diferències per gènere i
edat

Bertomeu, 2012; Castaño, 2009; Malo, S. et altres,
2006; Chóliz, M et altres, 2009.

La
qüesLó
del
gènere
és
cabdal
en
la
mesura
que
proposa
usos
diferents:
per
gènere
femení
pren

rellevància
la
qüesLó
comunicacional.
Elles
conversen
més,
uElitzen
aplicacions
més

centrades
en

la
missatgeria
instantània
.
I
ells
són
mes
proclius
al
joc
(videojocs,
MMPPGG,
etc.)
o
la
connexió

amb
ﬁnalitats
recreaEves).

Chóliz, M et altres, 2009.

Concretament,
amb
el
telèfon
mòbil,
les
dades
apunten
a
que
les
noies
adolescents
l'uLlitzen
més
-‐
en
relació
amb
els
nois-‐
per
superar
moments
d'avorriment,
solitud
o
gesLonar
l'ansietat.
Igualment,

estan
més
afectades
que
ells
quan
no
reben
trucades
o
missatges
d'altres
persones
Pel
que,
en

funció
d'aquestes
caracterísLques
d'ús
poden
aparèixer
factors
que
predisposin
o
faciliLn

problemàLques
vinculades
amb
la
dependència
o
sobreuLlització.

Buelga S, et altres, 2010.

En
aquest
senLt,
en
general,
alguns
estudis
situen
també
a
les
noies
amb
més
risc
de
vulnerabilitat

pel
que
fa
a
vicLmització.

Adolescents, també a la xarxa. (Granollers, 2015):

•  La
mulLpantalla,
que
no
mulLtasca:
(només
un
9’3%
no
uLlitzen
mai
més
d’una

pantalla
a
la
vegada).
Mentre
que
un
46.9
%
dels
nois
diuen
que
sovint
o
sempre
fan

servir
més
d’una
pantalla
a
la
vegada,
puja
ﬁns
el
58.3%
quan
li
preguntes
a
les
noies.

•  A
més
edat,
més
Enença
de
disposiEus.
I,
per
conseqüència:
més
usos
i
més
temps

connectats.
Quasi
el
60
%
dels
de
4t
d’ESO
passen
més
de
2
hores
diàries
amb
el

mòbil,
mentre
que
els
de
2n
d’ESO
no
arriben
al
40%

•  Els
més
peEts
(2n
d'ESO)
tenen
menys
referents.
Davant
determinades
situacions

conﬂicLves,
un
percentatge
major
d’estudiants
de
2n
no
s’adreçarien
a
ningú
respecte

els
de
4t
(màxima
diferència
a
la
situació
“Enviament
de
fotos
ínLmes
sense
permís”

55.4%
els
de
2n
vs.
45.8%
els
de
4t)

•  A
més
edat
hi
ha
més
diversitat
d'usos.
Els
de
4t
tenen
percentatges
superiors
a
molts

dels
usos.
Ens
sembla
especialment
interessant
l’augment
d’usos
respecte
a
“Cercar

informació
que
m’interessa”
(47.5%
vs.
58.1%)
i
respecte
a
“ComparLr
i
difondre

informació”
(15.1%
vs.
21.1%),
entenem
que
són
dos
usos
més
complexos
i
que
amb

l’edat
s’incrementa.

#14
Amb els seus reptes
educatius

Hores de video pujades a YouTube
per minut (2015)
300

Participació, col·laboració, cooperació…

Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)

L'ús de les pantalles per crear continguts és
molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels
grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com
a creació de continguts.


#15
Amb dificultats adultes
per acompanyar-les
No es tracta només que hi siguin,
sino que estiguin acompanyats

Entre tantes pantalles, no oblidem…
La base sempre serà
l’acompanyament
socioeducatiu
Treballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència
Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes)
L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)

L’espai 2.0 com un espai
més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de
tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i
aprenentatge –social-.

L’espai 2.0 com un espai més
(de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador)
En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant
Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació,
participació, producció i creació col.lectiva.

Canvis
per a nosaltres, els professionals

Vida
professional
//
Vida
personal

Exposició
pública
//
Privacitat

Carrer/Escola/Ciutat
//
Escenaris
digitals

Horaris
//
Disponibilitat

Gràcies
Lluís
Cucurull

Canvis
Per a nosaltres, els professionals

Tot dependrà que siguin presències que
acompanyin
No acabem sent oportunitats educatives que
envellim
Les nostres pors no corresponen amb les seves
expressions
Connectivitat com estat imprescindible:
Repensar la disponibilitat

A treballar…
La
idenLtat
digital

Les
relacions

La
sobreuLlizació

La
visió
críLca

Ciutadania
i
conviència,
també
a
la
xarxa

h"p://blogs.cccb.org/lab/arLcle_laprenentatge-‐a-‐la-‐xarxa-‐2-‐entre-‐laccio-‐prevenLva-‐i-‐educaLva/

1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.

2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els

senEts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que

viuen.

3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.

4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.

5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important

territori
per
intervenir.

6.
Construir
espais
d’influència
educaEva
al
seu
voltant.

7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar

converLr-‐se
en
adults
propers.

#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals

8.
Acompanyar
(que
no
derivar).

9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.

GaranEtzar
que
no
s’estan
fent
mal.

10.
Deixar
de
considerar-‐los
menors
i
tractar-‐los
com
a

subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis

límits.

Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament

#Referència

#Comunitat

#ULlitat

#Responsabilitat

Quines idees per a quina
intervenció?
Treballar
la
idenLtat
digital

La
ciutadania,
també
a
la
xarxa

Observar
amb
discreció
<>
ParLcipar
transparentment

Treball
i
detecció
de
factors
de
risc
de
l’addicció

Presentar
un
discurs
críLc
entorn
la
nostra
privacitat,
dades
i
drets

Transmetre
responsabilLat,
moderació
i
prudència

Desenvolupar
normaLves
d’ús
raonables
i
possibles

ComparLr
perﬁls
amb
adolescents
i
joves:
construir
xarxa
plegats

Oferir
pautes
per
usos
‘segurs’

‘The best way to predict
the future is to invent it’
Alan Kay, 1984

Gràcies ;-)
@JordiBernabeu

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A
conEnuació
cito
les
fonts
uElitzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:

BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.

Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.

Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.

Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
les
fotograﬁes
han

estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-‐me-‐la
arribar).

PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf

A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que

complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.

JOVES I ERA DIGITAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN L'ERA DIGITAL

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (18)

Destacado

Destacado (20)

Similar a JOVES I ERA DIGITAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN L'ERA DIGITAL

Similar a JOVES I ERA DIGITAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN L'ERA DIGITAL (20)

Más de SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0

Más de SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0 (19)

JOVES I ERA DIGITAL: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN L'ERA DIGITAL