Big data y turismo cat-interactivo

BIG DATA I TURISME:
NOUS INDICADORS
PER A LA GESTIÓ
TURÍSTICA
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
PER AL SECTOR HOTELER

2 / 48
Autors
Victor Oliver Sust
Enrique García Illera
Albert Solana Berengué
Roberto González García
María Victoria Peláez Alonso
Maria José Tomé Torres
Genis Roca Verard
Oriol Lloret Albert
Xavier Capellades Ramos
Pablo Rodríguez Rodríguez
Coordinació editorial
Anna Miracle Fandos
Disseny i maquetació
Hodei Ensunza
Maria Berga
Una publicació de:
i
Aquest informe és titularitat de Telefónica I + D i RocaSalvatella. No es permet
fer un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades. No es
permet fer-ne cap còpia ni difusió sense el consentiment exprés de Telefónica I + D i
RocaSalvatella. Així mateix, també caldrà reconèixer i fer menció de la seva autoria.
Barcelona, maig 2014

3 / 48
Propòsit de l’estudi
La problemàtica de les dades per a la indústria turística
Fortalesa de l’ús de Big Data per a la indústria turística
Visites
3.1.1. Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid
Estada
3.2.1 Estada mitjana
3.2.2. Estada mitjana a Barcelona
3.2.3. Estada mitjana a Madrid
3.2.4. Comparativa de l’estada mitjana entre Barcelona i Madrid
3.2.5. Distribució de nacionalitats per durada de l’estada
Desplaçaments entre Madrid i Barcelona
Allotjament
3.4.1. Zones de la ciutat
3.4.2. Distàncies fins al centre de la ciutat
Despeses
3.5.1. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada
3.5.2. Despesa mitjana diària
3.5.3. Despesa mitjana per targeta acumulada al llarg de l’estada en
allotjament
3.5.4. Despesa mitjana en allotjament
Introducció
Metodologia de categoria d’hotel en base a la despesa
Recomanacions globals
Accions específiques per als hotels de Barcelona
4.4.1. Hotels de 5 estrelles de Barcelona (preu diari total superior a 140 euros)
4.4.2. Hotels de 4 estrelles de Barcelona (preu diari total entre 100 i 140 euros)
4.4.3. Hotels de 3 estrelles de Barcelona (preu diari total inferior a 100 euros)
Accions específiques per als hotels a Madrid
4.5.1. Hotels de 5 estrelles de Madrid (preu diari total superior a 140 euros)
4.5.2. Hotels de 4 estrelles de Madrid (preu diari total entre 100 i 140 euros)
4.5.3. Hotels de 3 estrelles de Madrid (preu diari total inferior a 100 euros)
Descripció dels datasets
5.1.1. Dataset de BBVA
5.1.2. Dataset de Telefónica
Privacitat
Llistat de taules
Llistat de figures
4
10
10
10
12
13
13
14
15
15
16
17
18
18
21
23
23
27
28
28
30
33
35
37
37
37
38
39
39
40
40
41
41
42
43
44
44
44
45
46
47
47
48
1. Resum executiu
2. Introducció
2.1.
2.2.
2.3.
3. Anàlisi detallada
3.1.
3.2.
3.3.
3.4.
3.5.
4. Recomanacions
específiques per als hotels
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.
4.5.
5. Nota metodològica
5.1.
5.2.
6. Annex
6.1.
6.2.
ÍndEX

1. RESUM EXECUTIU
4 / 48
Big Data i Turisme és un estudi elaborat per Telefónica i RocaSalvatella
que aporta una nova metodologia per analitzar i conèixer millor el sector
turístic espanyol.
El propòsit és explorar les possibilitats que pot oferir al sector, i
especialment a la indústria hotelera, incorporar macrodades de l’activitat
electrònica de turistes estrangers anònims als estudis de mercat.
L’anàlisi de grans paquets de dades derivades de l’activitat digital obre
un ventall de possibilitats per tal que les empreses puguin millorar els
serveis que ofereixen i la gestió dels negocis. Aquest estudi constitueix
un primer pas per entendre les possibilitats de Big Data. En aquest
cas concret, es busca contribuir i aportar valor a un dels sectors clau
de l’economia espanyola, però es podria reproduir a altres sectors
econòmics i socials.
Una de les principals potencialitats d’aquest document és que ha pogut
reunir i creuar dades de dues empreses diferents: Telefónica Móviles
España i BBVA. La primera ha facilitat les dades sobre l’activitat dels
terminals estrangers que van utilitzar la infraestructura de Telefónica entre
el 7 i el 21 d’octubre de 2012 a Madrid i a Barcelona; i BBVA, els pagaments
electrònics amb targetes estrangeres transmesos per la xarxa de terminals
del banc durant el mateix període i a les mateixes ciutats. RocaSalvatella i
Telefónica I + D han treballat en l’anàlisi de les dades, en les conclusions i en
les recomanacions de l’informe.
Del total de turistes que van visitar Barcelona o Madrid durant el període
analitzat, s’han seleccionat els següents 21 països objecte d’estudi: França,
Itàlia, Regne Unit, Holanda, Portugal, Suïssa, Suècia, Polònia, Estats Units,
Bèlgica, Rússia, Noruega, Brasil, Dinamarca, Argentina, Japó, Xina, Índia,
Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Singapur. El nombre de terminals mòbils
objecte d’estudi ha estat de 680.928, i el de targetes de 168.921.
Els estudis existents fins avui sobre turisme a Espanya es basen,
majoritàriament, en enquestes o entrevistes a experts promogudes pel
Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme com a principal organització pública
o per empreses privades. Això vol dir que, en general, el sector no disposa
de dades reals dels turistes i només pot extreure mostres de tota la
població.
1. Resum
executiu
Big Data: el potencial de les
dades per millorar el servei i
la gestió empresarial
L’estudi ha pogut reunir i
creuar dades de dues empreses
diferents: Telefónica Móviles
España i BBVA
Conclusions basades en
activitat real, no en enquestes
ni en declaracions d’intencions

1. RESUM EXECUTIU
5 / 48
En canvi, l’enfocament innovador que aconsegueix aquest estudi és el
d’introduir dades basades en accions reals dels usuaris i no en enquestes.
És a dir, s’analitzen accions reals en lloc de declaracions d’intencions o
respostes a preguntes.
S’incorpora una tipologia d’informació que amplia el coneixement sobre
el públic objectiu del sector generada pels mateixos turistes (el seu
telèfon mòbil amb l’antena de telecomunicacions i la seva targeta bancària
amb el terminal del comerç) en un estudi del sector turístic.
Les conclusions extretes s’han generat a partir de dades anonimitzades,
agregades i posteriorment extrapolades mitjançant un procés estadístic,
fet que garanteix que estiguin completament dissociades, de conformitat
amb la LOPD 15/1999 i el reglament de desenvolupament RD 1720/2007,
així com amb la Llei general de telecomunicacions 32/2003, de manera que
s’impedeix de manera definitiva que cap individu pugui ser identificat
a partir de les dades que s’han fet servir i d’aquesta manera es garanteix la
privacitat dels usuaris.
Per dur a terme l’estudi s’han utilitzat múltiples indicadors. D’una banda,
s’han estudiat indicadors tradicionalment emprats pel sector turístic, i de
l’altra, indicadors que no es podrien quantificar sense utilitzar l’anàlisi de Big
Data. L’estudi ha permès obtenir informació sobre els aspectes següents:
Origen principal dels visitants
Origen dels turistes que opten per Madrid i dels que opten per Barcelona
Durada de l’estada per països
Desplaçaments entre ambdues destinacions, Barcelona i Madrid
Dies i zones on prefereixen allotjar-se els visitants estrangers
Despesa mitjana diària i despesa acumulada al llarg de tota l’estada.
A continuació, detallem les principals conclusions obtingudes per a
cadascuna de les variables analitzades. Tot i que les dades que s’han utilitzat
no són absolutes poden donar una idea bastant clara de la situació:
Sobre l’origen dels visitants:
Els principals turistes que visiten Barcelona i Madrid són francesos, italians
i britànics. Aquestes tres nacionalitats sumen el 50 % del total de les visites
durant el període analitzat.
El primer país no europeu, Estats Units, no es troba fins a la novena posició,
amb un volum proper al 4 % del total de visitants.
A nivell de preferència entre les dues ciutats, els argentins, brasilers i
portuguesos trien prioritàriament Madrid, mentre que els visitants de països
nòrdics es decanten per Barcelona.
•
•
•
•
•
•
Metodologia que garanteix la
privacitat dels usuaris
Conclusions principals de
l’estudi

1. RESUM EXECUTIU
6 / 48
Sobre la durada de l’estada:
De manera global, l’estada mitjana a les ciutats analitzades és d’un total de
2,24 dies. En general, la durada de l’estada augmenta un 20 % si el visitant ha
arribat un dia laborable.
Els visitants d’origen nòrdic acostumen a allargar l’estada respecte als
turistes de països com Rússia, Aràbia Saudita o Emirats Àrabs. Finalment, els
ciutadans japonesos i nord-americans limiten la visita a 2 dies.
A Barcelona, els visitants de països nòrdics (Dinamarca, Noruega i Suècia)
hi fan una estada superior a la mitjana, mentre que a Madrid, les estades
superiors a la mitjana corresponen als visitants de Singapur, Índia i Aràbia
Saudita.
S’observa que un mateix país pot tenir comportaments oposats segons la
ciutat. Per exemple, Índia és un dels països amb estada més llarga a Madrid i
estada més curta a Barcelona.
Sobre el desplaçament entre Madrid i Barcelona:
Del total de telèfons analitzats, un 66 % romanen a la ciutat de Barcelona,
mentre que un 31 % romanen a la ciutat de Madrid. Només un 4 % va estar en
ambdues ciutats durant el període analitzat.
Sobre l’allotjament:
Com a norma general, els visitants de països més llunyans com el Japó, la Xina
o el Brasil tenen tendència a allotjar-se en hotels situats més a prop del centre
de les ciutats, mentre que els visitants de països propers com Portugal, França
o Bèlgica s’allunyen més del centre a l’hora de triar l’allotjament.
A Barcelona, els visitants es concentren principalment a 3 zones de la ciutat
(Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí) i també fora de la ciutat.
A la ciutat de Madrid hi ha un districte predominant, la zona Centre, que
concentra pràcticament els llocs d’allotjament de gairebé la meitat dels visitants
de la ciutat. L’altra meitat queda molt atomitzada a la resta de districtes.
Els visitants procedents de països no europeus i no llatinoamericans
s’allotgen majoritàriament en hotels de 5 estrelles. Suïssa n’és una excepció,
ja que també entra en aquesta llista de 5 estrelles.
Els visitants de països europeus s’allotgen majoritàriament en hotels de 4
estrelles, a excepció de francesos i portuguesos, que ho fan en hotels de
categoria inferior.
Brasil i Argentina són els únics països no europeus amb un allotjament de 3
estrelles o inferior.
Sorprèn que Suècia, a diferència de la resta de països nòrdics, també se situï
a la categoria de 3 estrelles, juntament amb França i Portugal.

1. RESUM EXECUTIU
7 / 48
Sobre la despesa:
La despesa mitjana per targeta acumulada que ha realitzat cadascun dels
visitants al llarg de l’estada és de 161,5 € i la despesa mitjana diària per
targeta és de 58,5 €.
Els visitants que més diners deixen al total de l’estada són els de Singapur,
Xina, Japó i Emirats Àrabs, amb aquest ordre. Els visitants que menys diners
gasten són els de països propers com Portugal i França, països nòrdics com
Suècia i Dinamarca, i Argentina.
Entre ciutats, s’observa que els visitants de Dinamarca, Noruega i Suècia fan
una despesa més gran a Madrid que a Barcelona, mentre que qui gasta més a
Barcelona són els turistes de l’Índia i Singapur.
Sobre la despesa en allotjament:
Si s’analitza només la despesa a la partida per a allotjament, la despesa
mitjana de totes les nits se situa al voltant dels 300 €, i la despesa mitjana
diària o preu per nit en 129 €.
És important destacar que el valor de despesa mitjana en allotjament és més
gran que la despesa mitjana global de totes les partides pressupostàries. Això
es deu al fet que el volum total de transaccions és molt superior al volum de
transaccions que corresponen només a la partida d’allotjament. Al punt 3.5.3
s’hi detallen les xifres exactes.
El grup de països de l’Orient Mitjà i l’Índia són els que més gasten en
allotjament, amb pràcticament el doble de despesa que la resta de països.
Qui menys gasta en allotjament són els argentins, francesos, portuguesos
i brasilers, tot i que prop d’un 10 % dels turistes d’aquests països s’allotgen
més de 6 dies a Madrid o Barcelona.

1. RESUM EXECUTIU
8 / 48
Principals recomanacions per al sector hoteler:
A partir de les conclusions que ofereix l’anàlisi de dades es conclou l’estudi
amb una sèrie de recomanacions tàctiques i estratègiques dirigides als
gestors hotelers. Aquestes recomanacions estan enfocades a:
Augmentar la captació de clients i determinar en quins països és
recomanable focalitzar l’acció comercial.
Determinar les àrees de la ciutat on es duen a terme les transaccions
comercials. Especialment, les que fan referència a l’allotjament.
Garantir un producte atractiu i adaptat a les necessitats reals dels clients
(durada òptima del paquet d’estades, informació relativa a l’oferta
complementària demandada segons la nacionalitat...).
Evidentment, qualsevol decisió en aquest àmbit hauria de basar-se en una
anàlisi amb més profunditat temporal, que permeti descriure variacions
estacionals i interanuals. Les recomanacions s’inclouen com una mostra
del tipus d’aplicacions que podria tenir l’ús d’aquestes fonts de dades en
un nou model d’intel·ligència empresarial del sector.
França, Itàlia, Regne Unit, Holanda i Portugal: els països on fer captació
en origen.
Atès el volum de turistes que aporten, es considera necessari dur a terme accions
de captació als següents països: França, Itàlia, Regne Unit, Holanda i Portugal.
Quan s’analitzen els imports de despeses d’aquests països es veu que tant els
francesos com els portuguesos tenen un nivell de despesa inferior als altres
països. Per això es recomana que les accions de captació es facin mitjançant
la intermediació o, en qualsevol cas, molt segmentades per garantir la
rendibilitat, ja que té més capil·laritat i la despesa és 100 % variable per als
hotels.
Cal tenir en compte que hi ha un gran potencial de creixement en els països
BRIC (Brasil, Índia, Rússia i la Xina). Sembla que Madrid té més potencial
amb els brasilers i xinesos, mentre que Barcelona en té amb els russos. Índia
segueix sent un mercat residual per a ambdues ciutats.
Destaca, finalment, el poder adquisitiu dels visitants procedents de la Xina,
clients clarament d’hotel de luxe.
S’observa la necessitat d’adaptar les accions de captació en funció de la
categoria de l’hotel i del país on es dugui a terme aquesta acció. Així, per
exemple, per als hotels de 5 estrelles de Barcelona es recomanen accions de
captació als països de la península aràbiga, Índia i Xina, i per als hotels de 3
estrelles, accions de captació amb més control de la despesa a França, als
països nòrdics, Brasil i Argentina.
•
•
•
Recomanacions específiques
per a hotels de Barcelona

1. RESUM EXECUTIU
9 / 48
Per adaptar-se a les necessitats reals dels turistes segons la nacionalitat
cal destacar que un hotel cèntric hauria d’esperar l’arribada de més
visitants japonesos i de països de la península aràbiga. En canvi, francesos,
portuguesos i argentins prefereixen allotjar-se lluny del centre amb preus
més baixos.
És rellevant conèixer la despesa acumulada per nacionalitat, i per a quins
turistes hi ha oportunitats de venda de productes o serveis adjacents a
l’hotel. Com per exemple els visitants de la Xina, Rússia i Japó, que fan una
despesa notable en establiments de moda i consumeixen productes de luxe a
Barcelona. Aquests serveis poden convertir-se en una nova font d’ingressos.
Els hotels de Madrid de 5 estrelles que vulguin dur a terme accions de
captació efectives haurien de centrar-se en països com els Estats Units,
Suïssa, Xina i Japó. Els de 3 estrelles, en canvi, haurien de fer-ho en països
propers com França, Itàlia i Portugal, però també llunyans com Brasil,
Argentina o Singapur.
Tot i que a les conclusions s’esmenta que la majoria de visitants s’allotgen
al centre de Madrid, de l’anàlisi se’n desprèn que la ubicació cèntrica no és
determinant per als visitants dels Emirats Àrabs o l’Índia.
Finalment, es recomana adaptar l’oferta d’estades a 2 o 3 nits segons el país
d’origen. S’aconsella, per exemple, oferir un paquet de 3 nits a visitants indis i
de 2 nits als russos.
A més, resulta rellevant conèixer la despesa acumulada per nacionalitat, i
per a quins turistes apareixen oportunitats de venda de nous serveis afegits
a l’hotel. Com per exemple els visitants de la Xina, Japó, península aràbiga i
Rússia, que fan una despesa notable en establiments de moda i consumeixen
productes de luxe a Madrid. Aquests serveis poden convertir-se en una nova
font d’ingressos.
Recomanacions específiques
per a hotels de Madrid

2. INTRODUCCIÓ
10 / 48
L’objectiu de l’estudi és doble. D’una banda, vol mostrar les possibilitats que
ofereix l’anàlisi de grans quantitats de dades –una opció que la tecnologia
ofereix des de fa relativament poc– a l’hora de prendre decisions en un sector
tan important per a l’economia com és el turisme; i de l’altra, vol posar en
valor els conjunts de dades que grans companyies com BBVA i Telefónica
poden posar a disposició de la societat i que sens dubte contribueixen a
millorar en general la presa de decisions, especialment en entorns urbans.
Per complir aquest doble objectiu, l’estudi analitza, sempre en clau de
negoci, determinats aspectes del comportament de visitants estrangers a les
ciutats de Madrid i Barcelona durant un període de temps molt limitat. Amb
aquesta finalitat, fa servir dades degudament agregades i anonimitzades
basades en la ubicació de les diferents antenes on es connecten els telèfons
mòbils al llarg de la jornada i en l’ús de targetes de crèdit. Les conclusions
obtingudes s’apliquen a un vertical de la indústria turística: el sector hoteler.
El resultat final és una sèrie de recomanacions de negoci molt concretes que
un hotel pot posar en pràctica, la qual cosa demostraria que disposar de
dades convenientment analitzades és rellevant a l’hora de prendre decisions
de negoci.
Els aspectes concrets de l’anàlisi del comportament dels visitants giren al
voltant dels següents eixos:
Visites: quants visitants es reben i d’on vénen
Estada: temps mitjà per nacionalitats
Desplaçaments entre les dues ciutats
Llocs preferits per pernoctar
Nivells de despesa: en global i en la categoria d’allotjament
Els estudis existents sobre turisme a Espanya es basen, majoritàriament,
en enquestes o entrevistes a experts promogudes pel Ministeri d’Indústria,
Energia i Turisme com a principal organització pública o per empreses
privades.
Aquests estudis podrien classificar-se, entre altres possibilitats, segons la
metodologia d’obtenció de dades o segons la font de dades per entendre que
els estudis que es produeixen per al sector turístic procedeixen d’unes dades
de mostres regulars que no són granulars en l’espai i el temps.
2. INTRODUCCIÓ
2.1. Propòsit de l’estudi
2.2. La problemàtica de
les dades per a la indústria
turística
•
•
•
•
•

2. INTRODUCCIÓ
11 / 48
En primer lloc, els estudis es podrien classificar segons la metodologia
d’obtenció de dades:
Enquestes: hi ha informes disponibles de Moviments Turístics en Fronteres
(FRONTUR), Enquestes de Despesa Turística (EGATUR), Moviment Turístic dels
Espanyols (FAMILITUR), etc.
Entrevistes a experts del sector mitjançant el mètode Delphi.
Tendències en cercadors: avui dia, l’eina Google Insight for Search ofereix el
servei de visualitzar el volum de cerques més recurrents per països i dates.
D’altra banda, es podrien classificar els estudis segons la font que recull les
dades o l’organització que les agrupa:
INE: Institut Nacional d’Estadística
Eurostat: l’oficina europea d’estadística
IET: Institut d’Estudis Turístics
AENA: Aeroports Espanyols i Navegació Aèria
RENFE
Autoritats portuàries d’Espanya
Consultories generalistes i especialitzades
Bancs
Cercadors
A excepció dels cercadors, a AENA, RENFE, les Autoritats portuàries i els bancs,
les organitzacions que recullen les dades es basen en els mètodes d’enquestes
o entrevistes. Per tant, no disposen de les dades reals dels turistes i només
poden extreure mostres de tota la població.
En alguns casos, es realitzen estudis a partir de documents administratius. És
el cas de FRONTUR, que recull resultats dels registres administratius elaborats
per la Direcció General de Trànsit. Aquesta informació fa referència al nombre
de vehicles que creuen la frontera, per això cal dur a terme un aforament
per conèixer-ne l’ocupació i convertir el nombre de vehicles en nombre de
persones.
En altres casos, empreses com AENA, RENFE i les Autoritats Portuàries
disposen a les seves bases de dades de la informació exacta dels passatgers
que accedeixen a Espanya per via aèria, terrestre o naval. Tot i que són dades
exactes, per al sector turístic aquesta informació és parcial atès que no
s’encreua amb les dades del comportament dels turistes un cop són al país.
Pel que fa als cercadors, la informació que extreuen es basa en les cerques
que els visitants fan abans d’accedir al país. Tot i que cada vegada hauria
de prestar-se més atenció a aquesta nova font de predicció, no explica el
comportament dels visitants durant la seva estada a Espanya.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

2. INTRODUCCIÓ
12 / 48
L’enfocament innovador que ha guiat l’elaboració d’aquest informe suposa
una sèrie d’avantatges respecte a les metodologies tradicionals:
Fiabilitat: les dades utilitzades estan basades en accions reals dels usuaris
i no en enquestes, és a dir, s’analitzen accions reals en lloc de declaracions
d’intencions o respostes a preguntes.
Representativitat: sumant totes les fonts d’informació es pot afirmar que la
mida de la mostra es troba:
• A les dades de BBVA: el 15 % del total de transaccions amb targetes
propietat d’estrangers a la província de Madrid. Per a la província de
Barcelona, el total és del 14 %. En tots dos casos, aquests percentatges
depenen de la zona de la província d’estudi.
• A les dades de Telefónica: aproximadament un terç dels telèfons la SIM
dels quals és propietat d’operadores estrangeres es registren a la xarxa de
Telefónica España.
Això incrementa en diversos ordres de magnitud la base mostral en què se
solen basar les investigacions convencionals.
Detall de la informació i capacitat de segmentació: el nivell de zoom
prenent com a variables l’espai i el temps i la capacitat de descripció dels
llocs i les persones que els visiten canvia de forma radical atès el volum de la
mostra i la seva fiabilitat.
Hibridació de les dades amb altres fonts actuals o futures: com que es
tracta de dades estructurades i geoposicionades, és possible creuar-les amb
altres fonts com ara els mitjans socials, les dades públiques obertes i d’altres,
tant en producció actualment com en fonts d’informació potencials que es
poguessin crear o alliberar en el futur.
Nous fluxos d’informació: s’incorpora en un estudi del sector turístic
una tipologia d’informació que incrementa el coneixement sobre el públic
objectiu del sector generada pels mateixos turistes (el telèfon mòbil amb
l’antena de telecomunicacions i la targeta bancària amb el terminal del
comerç).
Possibilitat de noves oportunitats de negoci: els resultats d’aquesta anàlisi
es poden contrastar amb les dades internes de cada companyia de turisme
per determinar si l’oferta que proposa a cada zona de la ciutat s’ajusta a la
realitat dels turistes.
2.3. Fortalesa de l’ús de
Big Data per al sector
turístic
•
•
•
•
•
•

FRANÇA
ITÀLIA
REGNE UNIT
HOLANDA
PORTUGAL
SUÏSSA
SUÈCIA
POLÒNIA
ESTATS UNITS
BÈLGICA
RÚSSIA
NORUEGA
BRASIL
DINAMARCA
ARGENTINA
JAPÓ
XINA
ÍNDIA
EMIRATS
ÀRABS UNITS
ARÀBIA SAUDITA
SINGAPUR
TOTAL GENERAL
117.014
114.108
104.909
63.256
39.784
36.518
29.325
28.775
24.706
24.050
18.063
15.355
13.274
12.708
10.028
8.981
8.423
3.231
3.218
2.900
2.302
680.928
83.901
75.146
75.556
47.393
15.569
26.560
21.714
19.550
14.205
16.105
13.905
12.187
5.140
10.555
3.636
5.485
3.762
1.715
1.762
1.698
1.620
457.164
País Total telèfons
Telèfons
BCN
%
BCN/TOTAL
33.113
38.962
29.353
15.863
24.215
9.958
7.611
9.225
10.501
7.945
4.158
3.168
8.134
2.153
6.392
3.496
4.661
1.516
1.456
1.202
682
223.764
71,7%
65,9%
72,0%
74,9%
39,1%
72,7%
74,0%
67,9%
57,5%
67,0%
77,0%
79,4%
38,7%
83,1%
36,3%
61,1%
44,7%
53,1%
54,8%
58,6%
70,4%
67,1%
28,3%
34,1%
28,0%
25,1%
60,9%
27,3%
26,0%
32,1%
42,5%
33,0%
23,0%
20,6%
61,3%
16,9%
63,7%
38,9%
55,3%
46,9%
45,2%
41,4%
29,6%
32,9%
Telèfons
MADRID
%
MADRID/TOTAL
3. ANÀLISI DETALLADA
13 / 48
Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d’estudi es
poden treure algunes conclusions sobre els principals orígens dels turistes
que ens visiten, així com sobre les seves preferències de destinació pel que fa
a les ciutats de Madrid i Barcelona.
Aquesta relació de 21 països que es fa servir al llarg de l’informe no suposa
cap rànquing continu. S’hi han omès nacionalitats que es troben entre el
top 21 per tal d’evitar redundàncies en les conclusions i deixar pas a altres
orígens que són representatius d’àrees supranacionals importants (Golf
Pèrsic, Amèrica del Sud, etc.)
3. Anàlisi
detallada
3.1. Visites
Taula 1:
Telèfons únics registrats
(dades Telefónica)
D’entre les nacionalitats seleccionades, els francesos, els italians i els
britànics són, amb diferència, els turistes que més ens visiten. Aquests tres
països junts sumen el 50 % del total de les visites dels 21 països analitzats.
Aquesta circumstància s’observa de forma similar a totes dues ciutats:
Barcelona i Madrid.
Estats Units, número nou al rànquing, és el primer país de fora de la Unió
Europea que més ens visita, amb un 3,62 % del total de visites.

17%
FRANÇA
13%
15%
51%
ITÀLIA
REGNE UNIT
RESTA DE PAÏSOS
67%
33%
BARCELONA
MADRID
67%
33%
BARCELONA
MADRID
75%
100%
50%
25%
0%
DINAM
ARCANORUEGA
RÚSSIAHOLANDA
SUÈCIA
SUÏSSA
REGNE
UNITFRANÇA
POLÒNIABÈLGICA
ITÀLIA
JAPÓ
ARÀBIA
SAUDITA
ESTATS
UNITS
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
ÍNDIA
XINA
PORTUGAL
BRASIL
ARGENTINA
SINGAPUR
75%
50%
25%
0%
ARGENTINABRASIL
PORTUGAL
XINA
ÍNDIA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
ESTATS
UNITS
ARÀBIA
SAUDITA
ITÀLIABÈLGICAPOLÒNIASINGAPURFRANÇA
REGNE
UNIT
SUÏSSASUÈCIAHOLANDARÚSSIANORUEGA
DINAM
ARCA
JAPÓ
14 / 48
Del total de visites, dues de cada tres trien Barcelona (67 %) com a destinació,
i una de cada tres tria Madrid (33 %).
3.1.1. Comparativa dels
visitants entre Barcelona i
Madrid
Figura 2:
Distribució de visitants entre
Barcelona i Madrid
(dades Telefónica)
Figura 1:
Distribució de visitants per país
(dades Telefónica)
Per països, comparant les preferències entre les dues ciutats, els argentins,
els brasilers i els portuguesos destaquen sobre la mitjana, ja que trien
prioritàriament Madrid com a destinació, amb percentatges superiors al 60
%. En canvi, els visitants de països nòrdics són els que més es decanten per
Barcelona, amb percentatges superiors al 75 % sobre el total.
Figura 3:
Preferència de la ciutat de
Barcelona per sobre de Madrid
(dades Telefónica)
Figura 4:
Preferència de la ciutat de
Madrid per sobre de Barcelona
(dades Telefónica)

DINAMARCA
NORUEGA
SUÈCIA
SINGAPUR
RÚSSIA
POLÒNIA
BRASIL
ARÀBIA SAUDITA
HOLANDA
ARGENTINA
EMIRATS ÀRABS UNITS
XINA
PORTUGAL
ÍNDIA
REGNE UNIT
BÈLGICA
ITÀLIA
JAPÓ
ESTATS UNITS
FRANÇA
SUÏSSA
MITJANA PONDERADA TOTAL
2,98
2,91
2,87
2,72
2,66
2,66
2,65
2,63
2,50
2,45
2,30
2,18
2,16
2,15
2,14
2,13
2,11
2,10
2,08
1,94
1,91
2,24
País Estada mitjana Total
15 / 48
3.2. Estada
3.2.1. Estada mitjana Analitzant el nombre de telèfons actius per país durant el període d’estudi
s’obté el temps mitjà que els visitants romanen a Espanya. S’aprecien
diferències significatives entre la durada de les visites a les ciutats de Madrid i
Barcelona en funció de la nacionalitat.
De manera global, l’estada mitjana dels visitants dels 21 països analitzats és
d’un total de 2,24 dies. En general, la durada de l’estada augmenta un 20 % si
el visitant ha arribat un dia laborable.
Destaquen amb una estada més llarga els països nòrdics, en comparació amb
països més llunyans com Rússia, Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. Tanquen
la taula, amb una estada més curta, els visitants de França i Suïssa. És
sorprenent veure el Japó i els Estats Units a les últimes posicions de la llista,
amb una estada al voltant dels 2 dies.
S’observa que un mateix país pot tenir comportaments oposats segons la
ciutat. Per exemple, Índia és un dels països amb estada més llarga a Madrid i
més curta a Barcelona.
Taula 2:
Estada mitjana
(dades Telefónica)

DINAMARCA
NORUEGA
SUÈCIA
BRASIL
RÚSSIA
POLÒNIA
ARGENTINA
SINGAPUR
ARÀBIA SAUDITA
HOLANDA
BÈLGICA
PORTUGAL
REGNE UNIT
ESTATS UNITS
XINA
JAPÓ
ITÀLIA
FRANÇA
SUÏSSA
ÍNDIA
3,18
3,16
2,94
2,92
2,8
2,77
2,73
2,72
2,67
2,55
2,47
2,23
2,22
2,17
2,11
2,1
2,08
2,01
1,99
1,95
1,66
3,76
2,63
2,66
2,47
2,16
2,41
2,53
2,59
2,24
2,43
2,44
1,71
1,74
1,93
1,61
1,82
2,04
1,66
1,63
1,72
1,51
País
Estada
mitjana
Estada mitjana
començant
cap de setmana
Estada mitjana
començant
dia laborable
2,91
3,33
3,19
3,1
2,81
2,85
2,75
2,78
2,85
2,6
2,47
2,42
2,35
2,17
2,41
2,17
2,05
2,1
2,09
2,03
1,73
16 / 48
3.2.2. Estada mitjana a
Barcelona
Taula 3:
Estades mitjanes a Barcelona
depenent del dia de
començament i total
(dades Telefónica)
Els visitants de països nòrdics (Dinamarca, Noruega i Suècia) fan una estada
superior a la mitjana a Barcelona, mentre que els de França, Suïssa i Índia fan
una estada més curta.

SINGAPUR
ÍNDIA
SUÈCIA
ARÀBIA SAUDITA
BRASIL
POLÒNIA
HOLANDA
ARGENTINA
ITÀLIA
XINA
RÚSSIA
JAPÓ
PORTUGAL
REGNE UNIT
ESTATS UNITS
DINAMARCA
NORUEGA
BÈLGICA
FRANÇA
SUÏSSA
2,73
2,7
2,67
2,58
2,48
2,42
2,34
2,29
2,29
2,25
2,2
2,14
2,12
2,1
2,06
2,04
1,99
1,97
1,92
1,83
1,81
2,98
2,03
1,83
2,14
2,06
2,16
2,07
2,02
1,83
1,94
1,89
2,12
1,55
1,81
1,59
1,64
1,9
1,55
1,29
1,43
1,52
País
Estada
mitjana
Estada mitjana
començant
cap de setmana
Estada mitjana
començant
dia laborable
2,61
2,31
2,9
2,83
2,7
2,43
2,43
2,47
2,5
2,34
2,3
2,17
2,29
2,14
2,17
2,24
2,08
2,2
2,19
2
1,99
17 / 48
3.2.3. Estada mitjana a
Madrid
Taula 4:
Estades mitjanes a Madrid
depenent del dia de
començament i total
(dades Telefónica)
Els visitants de Singapur, Índia i Aràbia Saudita fan una estada superior a la
mitjana, mentre que els de països europeus més propers (Suïssa, França i
Bèlgica) són els que presenten una estada més curta.

2
1
–
BARCELONA MADRID
2,28 dies
2,15 dies
57%
< 1 dia
23%
14%
7%
1 - 3 dies
3 - 6 dies
> 6 dies
57%
< 1 dia
23%
14%
7%
1 - 3 dies
3 - 6 dies
> 6 dies
18 / 48
3.2.4. Comparativa de
l’estada mitjana entre
Barcelona i Madrid
3.2.5. Distribució de
nacionalitats per durada de
l’estada
Figura 5:
Estada mitjana en dies a
Barcelona i Madrid
(dades Telefónica)
Figura 6:
Distribució global de la durada
de l’estada
(dades Telefónica)
Hi ha una lleugera diferència entre Barcelona i Madrid, amb un temps d’estada
una mica més llarg a Barcelona (2,28 dies) respecte a Madrid (2,15 dies).
Si aquesta diferència es compara respecte al dia d’arribada, a Barcelona
la durada de l’estada és només un 17 % superior si l’arribada és en dia
laborable; en canvi, a Madrid aquesta diferència augmenta fins al 30 %.
Una altra manera d’analitzar les estades per nacionalitats és mostrar-ne la
distribució segons certs rangs de durada de l’estada, cosa que ens ofereix una
informació més significativa que la simple dada d’estada mitjana.
És sorprenent el nombre de visitants que s’hi estan menys d’un dia, un 57 %,
i que influeix sobre l’estada mitjana, ja que la fa disminuir. Té sentit pensar
que no només són visitants que arriben i se’n van del país el mateix dia, sinó
també que són persones que arriben a Espanya i després marxen a altres
llocs fora de Barcelona i Madrid.
En els següents punts s’analitza la distribució per països en aquests rangs
d’estada per a cadascuna de les dues ciutats.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
44,72%
44,41%
58,61%
36,82%
51,60%
36,51%
47,28%
57,57%
62,91%
47,58%
69,56%
61,95%
55,37%
33,86%
47,26%
61,54%
56,81%
49,23%
41,74%
36,59%
62,50%
28,09%
29,09%
21,11%
34,08%
36,06%
22,18%
28,53%
23,67%
21,00%
22,46%
16,02%
22,12%
34,43%
26,95%
25,17%
19,33%
23,26%
18,27%
29,92%
29,50%
20,51%
País < 1 dia 1 -3 dies 3 - 6 dies > 6 dies
7,99%
8,58%
8,46%
7,25%
3,04%
8,09%
8,51%
6,90%
5,59%
8,58%
9,54%
5,85%
3,37%
10,78%
12,05%
10,02%
6,28%
13,87%
13,08%
9,05%
4,69%
19,20%
17,92%
11,82%
21,86%
9,31%
33,22%
15,67%
11,86%
10,50%
21,39%
4,88%
10,08%
6,82%
28,41%
15,53%
9,11%
13,65%
18,63%
15,26%
24,87%
12,30%
< 1 dia
1 - 3 dies
3 - 6 dies
> 6 dies
100%
ARÀBIA
SAUDITA
ARGENTINABÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAM
ARCA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
ESTATS
UNITSFRANÇAHOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓNORUEGAPOLÒNIA
PORTUGAL
REGNE
UNIT
RÚSSIASINGAPUR
SUÈCIASUÏSSA
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
% Telèfons
19 / 48
Taula 5:
Distribució percentual del
nombre de telèfons a Barcelona
segons quatre rangs d’estada
(dades Telefónica)
Els països amb més representativitat en la categoria de permanència inferior
a un dia són Índia, França i Suïssa. Aquesta categoria representa el 55 % del
total de visitants.
Els turistes que fan una estada d’entre 1 i 3 dies representen un 23 % del total dels
visitants. En aquest apartat hi destaquen els xinesos, els japonesos i els brasilers.
Els que vénen entre 3 i 6 dies de visita són un 15 % del total, i els turistes amb
percentatges més alts provenen dels països nòrdics.
Només un 6 % del total dels visitants ha passat més de 6 dies de visita,
compresos dins de les dues setmanes analitzades. Entre aquest grup hi
destaquen els visitants de Rússia, Singapur i Polònia, que són els que més
allarguen l’estada.
Figura 7:
Distribució per dies d’estada a
Barcelona
(dades Telefónica)

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
46,18%
59,55%
67,76%
53,55%
49,33%
62,82%
60,00%
62,59%
65,99%
54,65%
40,55%
52,83%
46,07%
60,81%
56,13%
64,31%
60,70%
57,95%
40,56%
54,36%
67,81%
30,33%
18,00%
16,38%
21,92%
31,84%
19,10%
23,17%
17,47%
20,15%
21,69%
28,89%
26,17%
41,36%
22,23%
22,45%
18,04%
22,71%
22,23%
36,19%
21,69%
17,16%
País < 1 dia 1 -3 dies 3 - 6 dies > 6 dies
8,78%
9,80%
7,68%
9,67%
3,42%
5,44%
5,92%
7,48%
5,29%
5,81%
2,08%
6,93%
2,12%
4,15%
9,71%
10,72%
5,74%
6,60%
7,52%
11,35%
5,05%
14,71%
12,65%
8,18%
14,85%
15,41%
12,64%
10,92%
12,45%
8,58%
17,86%
28,48%
14,07%
10,45%
12,82%
11,71%
6,93%
10,85%
13,21%
15,73%
12,60%
9,98%
< 1 dia
1 - 3 dies
3 - 6 dies
> 6 dies
100%
% Telèfons
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
ARÀBIA
SAUDITA
ARGENTINABÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAM
ARCA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
ESTATS
UNITSFRANÇAHOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓNORUEGAPOLÒNIA
PORTUGAL
REGNE
UNIT
RÚSSIASINGAPUR
SUÈCIASUÏSSA
20 / 48
Taula 6:
Distribució percentual del
nombre de telèfons a Madrid
segons quatre rangs d’estada
(dades Telefónica)
Figura 8:
Distribució per dies d’estada a
Madrid
(dades Telefónica)
Els països amb percentatges més alts a la categoria de permanència inferior a un
dia són Suïssa, Bèlgica i França. Aquesta categoria representa el 59 % del total de
visitants.
Els turistes japonesos, singapuresos i xinesos són els que destaquen en l’apartat
d’estada d’entre 1 i 3 dies, que representa un 22 % del total de visitants.
Els turistes que es queden entre 3 i 6 dies de visita són un 12 % del total, i els
països amb percentatges més alts són Índia, Holanda i Singapur.
Un 7 % del total de visitants ha passat més de 6 dies de visita, compresos dins
de les dues setmanes analitzades. En aquest grup, hi destaquen els visitants de
Suècia, Portugal i Argentina, que són els que més allarguen l’estada.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
55,0 %
26,3 %
66,6 %
28,5 %
36,4 %
82,9 %
53,2 %
54,8 %
71,2 %
74,6 %
50,1 %
65,2 %
52,2 %
79,1 %
65,3 %
34,6 %
71,6 %
76,0 %
65,8 %
73,8 %
72,4 %
2,7 %
7,8 %
0,5 %
6,3 %
6,1 %
0,4 %
1,4 %
2,7 %
0,8 %
0,5 %
2,0 %
0,9 %
11,5 %
0,6 %
1,9 %
3,1 %
0,7 %
1,4 %
5,0 %
0,5 %
0,6 %
País B B M
36,4 %
58,1 %
32,1 %
54,9 %
48,7 %
16,0 %
43,4 %
38,9 %
26,9 %
24,1 %
43,6 %
32,7 %
25,0 %
19,6 %
26,1 %
58,2 %
26,8 %
19,5 %
18,8 %
25,2 %
26,3 %
0,4 %
0,4 %
0,1 %
0,4 %
0,6 %
0,2 %
0,5 %
0,3 %
0,3 %
0,1 %
0,4 %
0,4 %
0,5 %
0,1 %
1,7 %
0,5 %
0,1 %
1,6 %
2,9 %
0,2 %
0,2 %
4,8 %
5,2 %
0,6 %
7,6 %
7,6 %
0,5 %
1,2 %
2,7 %
0,7 %
0,6 %
3,1 %
0,8 %
10,3 %
0,4 %
4,8 %
2,6 %
0,7 %
1,3 %
6,6 %
0,3 %
0,6 %
0,7 %
2,1 %
0,1 %
2,4 %
0,5 %
0,1 %
0,3 %
0,6 %
0,1 %
0,1 %
0,9 %
0,1 %
0,7 %
0,1 %
0,3 %
0,9 %
0,1 %
0,2 %
0,9 %
0,0 %
0,1 %
B M B M M B M B M
21 / 48
3.3. Desplaçaments entre
Madrid i Barcelona
S’analitzen el nombre de telèfons que han fet determinats desplaçaments
entre les dues ciutats per obtenir una idea de la mobilitat dels turistes entre
Madrid i Barcelona. Per exemple, a la següent taula, B indica que el telèfon
no es mou de Barcelona, i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna
a Barcelona.
Taula 7:
Desplaçaments entre ciutats
(B-Barcelona, M-Madrid)
expressat en percentatges.
Per exemple B indica que el
telèfon no es mou de Barcelona
i B-M-B que el telèfon es
desplaça a Madrid i torna a
Barcelona
(dades Telefónica)
Del total de telèfons analitzats, un 66 % roman a la ciutat de Barcelona,
mentre que un 31 % roman a la ciutat de Madrid: xifres alineades amb les del
primer apartat Comparativa dels visitants entre Barcelona i Madrid.
Per tant, un 96 % dels turistes romanen a la ciutat a la qual han arribat. La
mobilitat directa entre totes dues ciutats no sembla gaire alta, tot i que
podrien visitar altres ciutats no recollides en aquest estudi. Només un 4 % del
total de visitants visiten les 2 ciutats, Madrid i Barcelona.
Hi ha excepcions quan s’analitzen els visitants segons el país d’origen. Els
japonesos, brasilers i argentins són els turistes que més tendència tenen a
visitar les dues ciutats.
Els danesos, noruecs i russos prefereixen visitar Barcelona en lloc de Madrid,
mentre que els portuguesos, argentins i brasilers prefereixen majoritàriament
Madrid molt per sobre de la mitjana.

22 / 48
Pel que fa als desplaçaments entre ciutats, un 1,3 % dels turistes que arriben
a Barcelona acaben la visita a Madrid. El mateix passa a l’inrevés, dels
visitants que arriben a Madrid inicialment, un 1,3 % acabaran el viatge a
Barcelona.
Destaquen per sobre de la mitjana els turistes japonesos, argentins i
brasilers, que tenen més tendència que la resta a visitar la ciutat de Madrid
un cop són a Barcelona.
Pel que fa als desplaçaments de Madrid a Barcelona, destaquen molt per
sobre de la mitjana els turistes japonesos, xinesos i brasilers.
Hi ha un percentatge petit de visitants, al voltant del 4 %, que du a terme més
d’un viatge entre les dues ciutats.

CiutatVella
Eixample
SantMartí
BARCELONAPROVINCIA
LesCorts
NouBarris
Gràcia
Sarrià-SantGervasi
Horta-Guinardó
Sants-Montjuïc
ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
EMIRATS
ÀRABS UNITS
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
TOTAL
79%
18%
33%
16%
24%
35%
44%
26%
20%
32%
46%
28%
20%
27%
29%
8%
32%
28%
20%
48%
37%
28%
5%
24%
18%
15%
27%
16%
20%
39%
13%
18%
21%
21%
48%
30%
19%
20%
19%
23%
40%
16%
20%
24%
5%
21%
18%
36%
26%
24%
16%
20%
21%
21%
19%
19%
13%
15%
20%
19%
25%
25%
23%
17%
23%
21%
10%
3%
3%
7%
3%
2%
4%
3%
3%
1%
0%
4%
6%
2%
1%
1%
4%
3%
0%
2%
1%
3%
0%
1%
1%
5%
2%
1%
0%
0%
3%
1%
0%
1%
1%
3%
0%
1%
1%
1%
0%
3%
1%
1%
0%
2%
1%
1%
3%
2%
2%
0%
1%
2%
0%
3%
0%
1%
3%
1%
1%
1%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
0%
1%
2%
0%
4%
0%
0%
2%
0%
1%
2%
0%
3%
2%
0%
1%
0%
1%
0%
1%
0%
2%
0%
0%
3%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
2%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
2%
29%
24%
18%
11%
20%
10%
10%
38%
24%
15%
23%
8%
22%
24%
48%
17%
17%
17%
14%
18%
21%
País
23 / 48
3.4. Allotjament
3.4.1. Zones de la ciutat
Preferències d’allotjament per zones a la ciutat a Barcelona
Partint de les dades provinents de les targetes de crèdit, s’han obtingut, tant
a Madrid com a Barcelona, les zones de la ciutat on s’allotgen els visitants.
A Barcelona ciutat, els districtes que allotgen la major part de visitants són
tres: Ciutat Vella (28 %), Eixample (24 %) i Sant Martí (21 %), i un de cada
quatre visitants dorm als afores de la ciutat.
Taula 8:
Distribució de l’allotjament per
districtes a Barcelona
(dades BBVA)

CiutatVella
Eixam
ple
SantM
artí
BARCELONA
PROVINCIA
LesCorts
Nou
Barris
Gràcia
Sarrià
-SantGervasi
Horta
-Guinardó
Sants-M
ontjuïc
30%
20%
10%
0%
% Percentatge
de pernoctacions
24 / 48
La majoria dels visitants d’Aràbia Saudita s’allotgen a Ciutat Vella, seguits de
gairebé la meitat dels visitants de Suècia i l’Índia.
Pel que fa als japonesos, gairebé la meitat s’allotgen a l’Eixample, seguits
dels singapuresos (40 %) i els estatunidencs (39 %).
En el tercer districte, Sant Martí, i per volum de pernoctacions, s’hi allotgen
un 36 % dels brasilers i un quart dels xinesos i dels britànics.
Pràcticament un de cada quatre visitants s’allotja fora de la ciutat de
Barcelona. Els principals països d’aquest grup són Portugal, França i
Argentina.
Figura 9:
Percentatge de pernoctacions
per districte a Barcelona
(dades BBVA)

Centro
Retiro
Barajas
SanBlas
Salamanca
MADRIDPROVINCIA
Chamberí
CiudadLineal
Moncloa-Aravaca
VilladeVallecas
Arganzuela
Carabanchel
ChamartÍn
Tetuán
Villaverde
Fuencarral-ElPardo
ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
EMIRATS
ÀRABS UNITS
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
TOTAL
46%
55%
34%
45%
40%
47%
27%
52%
34%
45%
24%
54%
41%
38%
44%
21%
37%
59%
69%
53%
46%
44%
8%
20%
18%
15%
10%
8%
13%
9%
11%
14%
13%
10%
16%
5%
6%
9%
13%
9%
0%
8%
10%
11%
8%
4%
8%
11%
12%
9%
27%
6%
13%
10%
9%
7%
2%
19%
17%
16%
12%
7%
6%
10%
11%
10%
12%
2%
8%
4%
10%
5%
2%
4%
8%
6%
9%
6%
5%
1%
13%
13%
4%
5%
0%
2%
6%
6%
4%
4%
5%
3%
2%
5%
5%
8%
6%
3%
2%
3%
9%
9%
1%
9%
5%
6%
6%
3%
6%
6%
4%
2%
3%
5%
8%
2%
2%
6%
3%
4%
11%
6%
5%
8%
2%
10%
5%
3%
0%
6%
6%
5%
4%
2%
5%
2%
5%
2%
7%
2%
4%
1%
16%
3%
13%
4%
0%
3%
7%
0%
0%
3%
5%
4%
0%
0%
2%
4%
3%
4%
7%
2%
3%
1%
3%
2%
3%
4%
0%
0%
2%
0%
0%
5%
2%
2%
8%
0%
2%
1%
3%
8%
5%
1%
3%
1%
3%
0%
1%
4%
3%
1%
2%
0%
0%
3%
1%
1%
0%
2%
2%
1%
1%
0%
0%
3%
0%
1%
2%
1%
2%
0%
1%
1%
1%
2%
0%
1%
1%
1%
0%
2%
0%
2%
0%
3%
0%
1%
1%
2%
0%
1%
1%
3%
4%
2%
1%
2%
0%
0%
0%
1%
0%
1%
1%
0%
4%
0%
0%
0%
1%
1%
3%
1%
1%
0%
0%
1%
1%
1%
0%
1%
1%
1%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
1%
1%
1%
3%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
6%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
1%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
1%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
8%
7%
12%
5%
3%
5%
4%
5%
11%
9%
2%
7%
2%
4%
8%
14%
9%
7%
13%
8%
5%
8%
País
25 / 48
Preferències d’allotjament per zones a la ciutat a Madrid
A la ciutat de Madrid hi ha un districte predominant, la zona Centre, que
concentra pràcticament els llocs d’allotjament de gairebé la meitat dels
visitants (44 %) de la ciutat. L’altra meitat queda molt atomitzada a la resta
de districtes.
Taula 9:
Distribució de l’allotjament per
districtes a Madrid
(dades BBVA)

Centro
RetiroBarajas
M
ADRID
PROVINCIASan
Blas
Salam
ancaCham
berí
Ciudad
Lineal
M
oncloa
-Aravaca
Villa
deVallecas
Arganzuela
Carabanchel
Cham
artínTetuánVillaverde
Fuencarral-ElPardo
40%
30%
20%
10%
0%
% Percentatge
de pernoctacions
DINS FORA
100%
75%
50%
25%
0%
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
DINS FORA
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
26 / 48
Els singapuresos, els russos i els argentins eleven aquests percentatges de
preferència per la zona Centre fins al 69 %, 59 % i 55 % respectivament.
Només un 8 % dels visitants s’allotgen fora de la ciutat, malgrat que aquest
percentatge s’incrementa lleugerament entre portuguesos, singapuresos i
belgues.
Figura 10:
per districte a Madrid
(dades BBVA)
Figura 11:
fora i dins de la ciutat
(dades BBVA)
A Madrid, pràcticament la majoria dels visitants s’allotgen dins de la ciutat
(92%), mentre que a Barcelona el percentatge de turistes que prefereixen un
allotjament fora de la ciutat puja fins a un 21%.
Comparativa entre Barcelona i Madrid de les pernoctacions dins i fora de
la ciutat

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
2,31
5,62
6,27
4,03
3,31
4,79
2,79
4,07
8,02
7,01
3,22
4,79
2,53
5,5
5,33
7,48
5,72
4,75
2,76
5,09
5,03
País Barcelona Madrid
5,37
3,66
5,53
3,56
4,15
4,43
5,6
3,47
5,85
4,73
4,2
3,58
2,78
4,22
5,2
6,44
5,23
3,68
6,87
4,4
4,08
27 / 48
Dins l’estudi, també s’ha analitzat la distància fins al centre de la ciutat de
l’allotjament on pernocten els turistes i s’ha fet una comparació entre les
dues ciutats per nacionalitats.
De les targetes de crèdit estrangeres que pertanyen a turistes, s’han
identificat les transaccions de la categoria allotjament que tenen el negoci
posicionat. S’han observat 8.897 transaccions d’allotjament a Madrid i 11.423
a Barcelona.
La distància fins al centre de la ciutat es mesura en línia recta i les unitats
són quilòmetres. S’han considerat com a centre de cadascuna de les ciutats:
plaça de Catalunya a Barcelona i Puerta del Sol a Madrid.
Com a norma general, els visitants de països més llunyans com el Japó,
la Xina o el Brasil tenen tendència a allotjar-se en hotels situats més a
prop del centre de les ciutats, mentre que els visitants de països propers
com Portugal, França o Bèlgica s’allunyen més del centre a l’hora de triar
l’allotjament. Com a excepció, cal destacar que els visitants dels països
d’Orient Mitjà i Singapur s’allotgen allunyats del centre a Madrid i, en canvi,
prop del centre de Barcelona.
3.4.2. Distàncies fins al centre
de la ciutat
Taula 10:
Distància (km) de l’allotjament
al centre de les ciutats,
considerant aquests la plaça de
Catalunya i la Puerta del Sol
(dades BBVA)

600€
500€
400€
300€
100€
200€
0€
SINGAPUR
XINA
JAPÓ
ARÀBIA
SAUDITA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
RÚSSIASUÏSSA
ÍNDIA
BRASIL
ESTATS
UNITS
ITÀLIABÈLGICAHOLANDAFRANÇA
REGNE
UNITPOLÒNIA
DINAM
ARCA
ARGENTINANORUEGA
SUÈCIA
PORTUGAL
161,5€
Barcelona Madrid
DINS FORA
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
28 / 48
Barcelona:
La distància mitjana total del centre de la ciutat on s’allotgen els visitants és
de 5,5 quilòmetres.
Els visitants de l’Aràbia Saudita, Japó i Singapur són els que més a prop
del centre de Barcelona s’allotgen, mentre que els visitants francesos,
portuguesos i holandesos són els que més s’allunyen del centre.
Madrid:
La distància mitjana total del centre de Madrid on s’allotgen els visitants és
de 4,5 quilòmetres.
Els visitants del Japó, Estats Units i Brasil són els que més a prop del centre
de la ciutat s’allotgen, mentre que els singapuresos, portuguesos i francesos
són els que més s’allunyen del centre a l’hora de triar l’allotjament.
3.5. Despeses
3.5.1. Despesa mitjana per
targeta acumulada al llarg de
l’estada
Una altra anàlisi interessant consisteix a conèixer la despesa que han dut
a terme els turistes durant l’estada per tal de poder detectar patrons de
despesa per nacionalitats a cada ciutat i estimar la categoria de l’hotel on
s’han allotjat segons el volum de despesa destinat a l’allotjament.
De les targetes de crèdit estrangeres pertanyents a turistes, se’n pot extreure
la despesa total durant el període d’estudi. Per tant, és la despesa per
targeta, és a dir, per unitat familiar, no per turista individual. A més, es
pot discriminar per ciutat de destinació i per país d’origen del visitant.
Figura 12:
Despesa mitjana global per
targeta al llarg del període
d’estudi per país i ciutat
(dades BBVA)
La despesa mitjana per targeta acumulada que cada visitant fa a Espanya al
llarg d’aquestes dues setmanes és de 161,5 € (línia vermella discontínua).
Per país d’origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb
quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
DESPESA MITJANA PONDERADA
276,20 €
98,22 €
121,43 €
143,46 €
419,26 €
112,21 €
291,88 €
140,82 €
105,73 €
107,41 €
181,55 €
122,01 €
298,39 €
139,40 €
124,86 €
92,65 €
116,25 €
204,19 €
378,91 €
94,64 €
161,73 €
152,68 €
293,34 €
105,08 €
122,19 €
137,38 €
459,76 €
107,00 €
201,08 €
131,73 €
115,18 €
117,45 €
170,90 €
125,50 €
299,25 €
101,30 €
110,64 €
90,26 €
114,60 €
198,63 €
532,55 €
92,56 €
182,26 €
174,37 €
29 / 48
Els visitants que més diners gasten són els de Singapur, Xina i Japó en
aquest ordre. Lleugerament per damunt de la mitjana també hi trobem els
visitants de Suïssa com a primer país europeu en despesa. Els visitants que
menys diners gasten a Espanya són els de països propers com Portugal i
França, països nòrdics com Suècia i Dinamarca i també Argentina com a
país no europeu.
Comparativa de la despesa mitjana entre Barcelona i Madrid
Taula 11:
Despesa mitjana (€) per targeta
al llarg de l’estada desglossat
per nacionalitat i ciutats
(dades BBVA)
La despesa mitjana que fan els turistes a Madrid és un 14 % superior respecte a
la despesa mitjana que fan a Barcelona (174,37 € i 152,68 € respectivament).
En ambdues ciutats hi ha una diferència molt significativa entre la despesa
duta a terme entre setmana o durant el cap de setmana, amb una diferència
un 25 % superior en despesa durant la setmana. El fet que els diumenges els
comerços estiguin tancats pot ser decisiu.
Respecte al rànquing de països, en les dues ciutats és semblant, amb despeses
bastant superiors per part dels ciutadans de països de l’Orient Mitjà i Extrem
Orient.

Barcelona Madrid
250€
200€
150€
50€
100€
0€
XINA
SINGAPUR
JAPÓ
ARÀBIA
SAUDITA
SUÏSSA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITSRÚSSIA
ESTATS
UNITSBÈLGICA
ÍNDIAFRANÇA
REGNE
UNITBRASIL
ITÀLIA
DINAM
ARCANORUEGAHOLANDA
ARGENTINAPOLÒNIA
PORTUGAL
SUÈCIA
58,5€/dia
DINS FORA
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
30 / 48
Atès que la despesa tendeix a acumular-se a mesura que els visitants
perllonguen l’estada, en aquest capítol s’ha analitzat la despesa mitjana
diària de cada targeta. D’aquesta manera, es poden determinar els països
que tenen una despesa més gran independentment del nombre de dies que
passin a Madrid o Barcelona.
Partint de les dades de les targetes de crèdit, es pot analitzar la despesa
mitjana per targeta i dia, desglossada per nacionalitats. Aquest és el resultat
de dividir les despeses totals entre el nombre de dies en què aquesta targeta
està activa (diferència entre la data de l’última i la primera operació). Per tal
d’evitar distorsions, només es tenen en compte les targetes que han estat
actives més d’un dia.
3.5.2. Despesa mitjana diària
Figura 13:
Despesa mitjana diària per
targeta desglossada per país i
ciutat
(dades BBVA)
La despesa mitjana diària que cada visitant du a terme a Espanya és de 58,5 €
/ dia (línia discontínua).
Per país d’origen, hi ha diferències importants en aquest apartat, amb
quantitats molt altes i quantitats molt baixes en els dos extrems.
Els visitants que més gasten són els procedents de la Xina, Singapur, Japó i
península aràbiga.
Els visitants que menys diners gasten a Espanya són els procedents de
països nòrdics com Suècia i Dinamarca, aquells més propers com Portugal i
Argentina com a país no europeu.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
103,45
35,98
54,45
49,13
199,65
35,29
118,17
66,74
53,13
42,12
109,37
60,70
143,46
44,11
45,08
41,73
53,57
72,92
139,31
32,19
82,94
2,67
2,73
2,23
2,92
2,10
3,18
2,47
2,11
1,99
2,55
1,66
2,01
2,08
3,16
2,77
2,22
2,17
2,80
2,72
2,94
1,95
País Despesa diaria (€) Estada mitjana (dies) Despesa total (€)
276,20
98,22
121,43
143,46
419,26
112,21
291,88
140,82
105,73
107,41
181,55
122,01
298,39
139,40
124,86
92,65
116,25
204,19
378,91
94,64
161,73
31 / 48
Taula 12:
Despesa mitjana diària
a Barcelona per targeta
desglossada per nacionalitats
(dades BBVA i Telefónica)
L’ordre dels països no varia de forma significativa en la comparativa per
ciutat. S’observa que les quantitats de despesa més altes se situen entre els
140 € i 200 €, i la categoria inferior se situa al voltant dels 35 €.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
113,70
45,89
63,64
55,40
204,34
53,77
95,75
64,57
62,94
50,19
63,30
54,80
139,84
51,42
45,72
42,58
55,63
90,29
195,07
34,67
100,7
2,58
2,29
1,92
2,48
2,25
1,99
2,10
2,04
1,83
2,34
2,70
2,29
2,14
1,97
2,42
2,12
2,06
2,20
2,73
2,67
1,81
293,34
105,08
122,19
137,38
459,76
107,00
201,08
131,73
115,18
117,45
170,90
125,50
299,25
101,30
110,64
90,26
114,60
198,63
532,55
92,56
182,26
32 / 48
Taula 13:
Despesa mitjana diària a
Madrid per targeta desglossada
per nacionalitats
Encara que l’ordre dels països es distribueixi de forma similar, sí que es detecta
un lleuger increment de la despesa dels turistes a la ciutat de Madrid. La
categoria superior se situa entre els 140 € i 205 € i la inferior dels 35 € als 45 €.

Barcelona Madrid
1000€
900€
800€
600€
700€
500€
400€
300€
200€
100€
0€
ARÀBIASAUDITA
ÍNDIA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
XINA
SUÏSSA
DINAM
ARCA
SINGAPUR
ESTATS
UNITS
RÚSSIANORUEGAPOLÒNIA
REGNE
UNITHOLANDA
ITÀLIABÈLGICASUÈCIA
BRASIL
PORTUGALFRANÇA
ARGENTINA
JAPÓ
298,71 €
DINS FORA
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
33 / 48
3.5.3. Despesa mitjana per
targeta acumulada al llarg de
l’estada en allotjament
De l’anàlisi de les targetes de crèdit també se’n pot extreure la despesa total
en allotjament durant el període d’estudi. A més a més, es pot discriminar per
ciutat i per país d’origen del visitant.
Cal comentar que la despesa mitjana només en allotjament (298,7 €, vegeu
la 14) és força superior a la despesa mitjana total (136,5 €, vegeu la Figura
12). Passa el mateix amb les despeses mitjanes diàries que es detallen en
el punt següent. Això a priori no sembla coherent, però la diferència rau en
el nombre de transaccions en cada cas. El volum total de transaccions és
de més de 253.000, mentre que les transaccions de només allotjament són
aproximadament unes 20.000. D’aquesta manera, la despesa mitjana total
quan es fa la mitjana queda diluïda en les transaccions de menys volum i per
tant és menor que la despesa mitjana en allotjament.
Figura 14:
Despesa mitjana per targeta en
allotjament al llarg del període
(dades Telefónica i BBVA)
La despesa mitjana total en allotjament que cada visitant du a terme amb
targeta a Espanya durant aquestes dues setmanes és de 298,71 € (línia
vermella discontínua).
Com ja s’esperava, en aquest apartat també hi ha polarització. Pel que fa a la
despesa mitjana en allotjament es troben dos grans grups. El grup de països de
l’Orient Mitjà i l’Índia són els que més gasten en allotjament, amb pràcticament
el doble de despesa que la resta de països. Això podria explicar-se perquè
els grups o unitats familiars que ens visiten són més nombrosos i, per tant, la
despesa també és més gran.
Els que menys gasten en allotjament són els argentins, francesos, portuguesos
i brasilers, tot i que prop d’un 10 % dels turistes d’aquests països s’allotgen més
de 6 dies a Madrid o a Barcelona.

ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
DESPESA MITJANA EN ALLOTJAMENT
909,60
166,58
286,88
250,54
394,41
327,84
561,17
333,38
182,50
331,92
600,43
305,22
279,85
304,26
330,09
180,90
300,88
343,47
429,78
219,06
362,82
311,43
794,61
174,66
228,31
207,96
372,82
340,94
460,18
302,30
175,56
236,99
474,39
224,17
323,41
305,96
234,90
179,84
263,56
263,13
252,86
294,53
367,87
280,16
34 / 48
Comparativa de despesa mitjana en allotjament entre Barcelona i Madrid
El rànquing de despesa per països és diferent a Madrid i Barcelona; a més a
més, el valor absolut de despesa a Barcelona és notablement superior al de
Madrid, al voltant d’un 20 %. Part d’aquesta despesa addicional podria ser
deguda a què els visitants fan una estada lleugerament més llarga a Barcelona
que a Madrid, 2,28 contra 2,15 dies. A més, caldria considerar que els hotels de
Barcelona poden ser més cars que els de Madrid.
Taula 14:
Despesa mitjana (€) en
allotjament per targeta al
llarg del període d’estudi
desglossada per nacionalitat i
ciutat
(dades BBVA)

400€
350€
300€
250€
200€
150€
100€
50€
0€
ARÀBIASAUDITA
ÍNDIA
EM
IRATS
ÀRABS
UNITS
SUÏSSA
XINA
ESTATS
UNITS
JAPÓ
DINAM
ARCA
REGNE
UNITNORUEGA
SINGAPUR
ITÀLIABÈLGICARÚSSIAHOLANDAPOLÒNIAFRANÇA
SUÈCIA
BRASIL
PORTUGAL
ARGENTINA
Barcelona Madrid
129€
DINS FORA
79%
21%
92%
8%
Barcelona Madrid
35 / 48
3.5.4. Despesa mitjana en
allotjament
Si es fa l’exercici de dividir la despesa total en allotjament dels visitants de
cada país per l’estada mitjana, s’obté la despesa mitjana diària en allotjament
per país. Aquesta dada és molt útil per determinar les preferències dels
visitants respecte a la categoria d’hotel per cada país.
Figura 15:
Despesa mitjana per targeta en
allotjament al llarg del període
(dades Telefónica i BBVA)
La despesa mitjana diària en allotjament (preu per nit) que cada visitant
fa a Espanya al llarg d’aquestes dues setmanes és de 129 € (línia vermella
discontínua).
La despesa diària per nacionalitats segueix un patró similar a la despesa
acumulada. Per una banda, els turistes de la península aràbiga i l’Índia són
els que destinen la quantitat més elevada diària a l’allotjament. Per l’altra,
els argentins, portuguesos i brasilers són els que destinen menys recursos a
l’allotjament.
Entre ciutats, s’observa que els visitants de Dinamarca, Noruega i Suècia
gasten al dia de mitjana un 66 %, 61 % i 48 % respectivament; més a Madrid
que a Barcelona. Mentre que els turistes de l’Índia i Singapur gasten,
respectivament, un 106 % i un 71 % més a Barcelona que a Madrid.
Despesa mitjana per targeta en allotjament per país i ciutat (preu per nit)

340,67
61,02
128,65
85,80
187,81
103,09
227,19
158,00
91,71
130,16
361,70
151,85
134,54
96,28
119,17
81,49
138,65
122,67
158,01
74,51
186,06
2,67
2,73
2,23
2,92
2,10
3,18
2,47
2,11
1,99
2,55
1,66
2,01
2,08
3,16
2,77
2,22
2,17
2,80
2,72
2,94
1,95
909,60
166,58
286,88
250,54
394,41
327,84
561,17
333,38
182,50
331,92
600,43
305,22
279,85
304,26
330,09
180,90
300,88
343,47
429,78
219,06
362,82
ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
307,99
76,27
118,91
83,85
165,7
171,33
219,13
148,19
95,93
101,28
175,70
97,89
151,13
155,31
97,07
84,83
127,94
119,60
92,62
110,31
203,24
2,58
2,29
1,92
2,48
2,25
1,99
2,10
2,04
1,83
2,34
2,70
2,29
2,14
1,97
2,42
2,12
2,06
2,20
2,73
2,67
1,81
794,61
174,66
228,31
207,96
372,82
340,94
460,18
302,30
175,56
236,99
474,39
224,17
323,41
305,96
234,90
179,84
263,56
263,13
252,86
294,53
367,87
ARÀBIA SAUDITA
ARGENTINA
BÈLGICA
BRASIL
XINA
DINAMARCA
ESTATS UNITS
FRANÇA
HOLANDA
ÍNDIA
ITÀLIA
JAPÓ
NORUEGA
POLÒNIA
PORTUGAL
REGNE UNIT
RÚSSIA
SINGAPUR
SUÈCIA
SUÏSSA
36 / 48
Taula 15:
Despesa mitjana diària en
allotjament a Barcelona per
targeta desglossada per
nacionalitats
Taula 16:
Despesa mitjana diària en
allotjament a Madrid per
targeta desglossada per
nacionalitats

4. RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PER ALS HOTELS
37 / 48
4. Recomana-
cions
específiques
per als hotels
4.1. Introducció
4.2. Metodologia de
categoria d’hotel segons la
despesa
L’estudi conclou amb una sèrie de recomanacions tàctiques i estratègiques
dirigides als gestors hotelers i estructurades per categoria de l’allotjament i
per accions específiques de gestió:
Captació de clients: orígens on cal focalitzar les accions comercials,
recomanacions relatives als canals i idiomes de comunicació tant en origen
com en destinació.
Ubicació/expansió: àrees d’interès en funció de les nacionalitats.
Configuració de producte: durada òptima del paquet d’estades, informació
relativa a l’oferta complementària demandada segons les nacionalitats.
Evidentment, qualsevol presa de decisions ha de basar-se en una anàlisi amb
més profunditat temporal, que permeti descriure variacions estacionals
i interanuals. Les recomanacions s’inclouen com una mostra del tipus
d’aplicacions que l’ús d’aquestes fonts de dades podria tenir en un nou model
d’intel·ligència empresarial del sector.
Amb les dades de despesa mitjana diària per nacionalitats es du a terme
un exercici d’elecció de la categoria de l’hotel segons aquestes dades de les
taules anteriors. En aquest cas, proposem les següents categories d’hotel en
funció d’un import mitjà diari o Average Daily Rate (ADR):
Hotel 5 estrelles: més de 140 € ADR
Hotel 4 estrelles: entre 100 i 140 € ADR
Hotel 3 estrelles: menys de 100 € ADR
Aquesta categorització permet realitzar correspondències de categoria
d’hotel segons el país. Així, per exemple, a Bèlgica, que té una despesa diària
a Barcelona de 128,65 €, li correspondria un hotel de 4 estrelles, i a Suïssa,
amb una despesa diària a Madrid de 203,24 €, li correspondria un hotel de 5
estrelles.
D’aquesta manera, partint de la categorització dels hotels anterior i fent
servir la despesa mitjana o l’ADR per a aquesta finalitat, es pot concloure el
següent:
Els visitants procedents de països no europeus i no llatinoamericans
s’allotgen majoritàriament en hotels de 5 estrelles. Suïssa n’és una excepció,
ja que també entra en aquesta llista de 5 estrelles.
•
•
•
•
•
•

38 / 48
Els visitants de països europeus s’allotgen majoritàriament en hotels de 4
estrelles, a excepció de francesos i portuguesos, que ho fan en hotels de
categoria inferior.
Brasil i Argentina són els únics països no europeus amb un allotjament de 3
estrelles o inferior.
Sorprèn que Suècia, a diferència de la resta de països nòrdics, també se situï
en la categoria de 3 estrelles, juntament amb França i Portugal.
Els principals països visitants per volum de turistes són els següents:
Barcelona província: França, Itàlia, Regne Unit i Holanda
Madrid província: França, Itàlia, Regne Unit i Portugal
Per a aquests països es considera necessari dur a terme accions de captació
independentment dels paràmetres analitzats a l’estudi.
Tant els francesos com els portuguesos tenen un nivell de despesa inferior
als altres països. Recomanem que les accions de captació es facin a través
de la intermediació o, en qualsevol cas, molt segmentades per garantir la
rendibilitat, ja que té més capil·laritat i la despesa és 100 % variable pels
hotels.
Hi ha un gran potencial de creixement en els països BRIC (Brasil, Índia, Rússia
i la Xina). Sembla que Madrid té més potencial amb els brasilers i xinesos,
mentre que Barcelona en té amb els russos. Índia segueix sent un mercat
residual per a ambdues ciutats. Destaca, finalment, el poder adquisitiu dels
visitants procedents de la Xina, clients clarament d’hotel de luxe.
Hi ha diferències molt importants de despesa en allotjament per a alguns
països. Els suecs i els japonesos gasten molt més en allotjament a Madrid
que a Barcelona, mentre que els països de la península aràbiga, Índia i Itàlia
gasten molt més a Barcelona.
4.3. Recomanacions
globals
•
•

39 / 48
4.4. Accions específiques
per als hotels de
Barcelona
4.4.1. Hotels de 5 estrelles de
Barcelona (preu diari total
superior a 140 euros)
Accions de captació
• Campanyes SEM/SEO:
• Tots els hotels: Itàlia, Suïssa, Estats Units, Xina, Emirats Àrabs,
Índia, Aràbia Saudita i Singapur. Per a la Xina, campanya a Baidu.
• Només hotels cèntrics: Suïssa, Xina, Índia.
• Presència en webs o intermediaris de luxe específics a Suïssa i Estats
Units i contractació d’intermediaris amb presència a tots els països
esmentats.
Idiomes en què el lloc web hauria d’estar traduït: espanyol, anglès, alemany,
francès, italià.
Ubicació
Els turistes de la península aràbiga i de l’Índia busquen una ubicació cèntrica
a Ciutat Vella, i els procedents dels Estats Units i Singapur s’allotgen també
cèntrics, però a l’Eixample. Per als xinesos, italians i suïssos, la ubicació no és
determinant.
Ofertes
L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 a 3 dies. Les propostes
han d’estar adaptades a aquesta durada. Es recomana aplicar descomptes de
llarga estada a partir de la quarta nit.
Implicacions en el servei de l’hotel
A l’hotel hi ha d’haver personal que parli l’anglès, l’alemany, l’italià,
l’holandès, el francès, el mandarí i l’àrab.
El menjar ha d’estar adaptat i degudament senyalitzat per als turistes
d’aquestes nacionalitats.
Hi ha oportunitats en la venda de productes i serveis addicionals per als
visitants de la Xina, que fan una despesa mitjana diària molt elevada i
consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats (sopars en
restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja que això
pot constituir una nova font d’ingressos.

40 / 48
• Campanyes SEM / SEO:
• Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Rússia,
Polònia i Japó.
• Pel que fa a França, atès el poc volum de despesa que fan els
francesos durant l’estada, es recomana activar un control
pressupostari diari en les campanyes per tal que el seu ROI sigui
positiu.
• Pel que fa a Rússia, campanya a Yandex i Google.
• Presència a webs o intermediaris específics dels països nòrdics, a més de
contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats.
Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès,
rus, italià, holandès i japonès.
Ubicació
Els clients d’aquests països es reparteixen majoritàriament entre hotels
dels barris de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i els afores. Els japonesos
en són una excepció, ja que la meitat del gruix d’aquests visitants s’allotja a
l’Eixample.
Ofertes
Cal dur a terme propostes de 2 a 3 dies per a tots els països.
El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès, el
rus, l’alemany i el japonès.
Hi ha oportunitats en la venda de productes o serveis addicionals a l’hotel
per als visitants russos i també per als japonesos, que fan una despesa
notable en establiments de moda a Barcelona. Cal oferir-los serveis
relacionats (personal shoppers, visites organitzades a botigues...), ja que això
• Espanya, França, Suècia, Noruega, Portugal, Brasil i Argentina.
• Pel que fa a França, atès el poc volum de despesa que fan els
francesos durant l’estada, es recomana activar un control
pressupostari diari en les campanyes per tal que el seu ROI sigui
positiu.
Barcelona (preu diari total
entre 100 i 140 euros)
4.4.3. Hoteles de 3* de
Barcelona (precio diario total
inferior a 100 euros)

41 / 48
• Presència a webs o intermediaris específics dels països nòrdics, a més de
contractació d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats. Com
que el preu és un element decisiu, és important tenir presència en tots els
intermediaris massius que busquen ofertes i preus accessibles.
Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès i
portuguès.
Ubicació
Los turistas no se alojan generalmente en hoteles céntricos (debido al precio).
Ofertes
Para todos los países se realizarán propuestas de 2 a 3 días. Para los
franceses se pueden realizar propuestas cercanas a los 2 días, mientras que
para los noruegos de 3 días.
El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès i el
portuguès.
La despesa en serveis addicionals de l’hotel d’aquests clients no és gaire alta.
Per aquesta raó, no s’han de dur a terme accions específiques.
• Tots lels hotels: Estats Units, Suïssa, Xina, Japó, Noruega,
Dinamarca, Índia, Emirats Àrabs i Aràbia Saudita. Per a la Xina
campanya a Baidu.
• Presència a webs o intermediaris específics de Suïssa, Estats Units i
països nòrdics, a més de la contractació d’intermediaris amb
presència a tots els països esmentats.
Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, francès i japonès.
Ubicació
A Madrid, la majoria dels turistes s’allotgen sempre en hotels cèntrics,
especialment els americans. Per als ciutadans d’Emirats Àrabs i l’Índia, un
emplaçament cèntric no és determinant a l’hora de triar l’hotel.
4.5. Accions específiques
per als hotels a Madrid
4.5.1. Hotels de 5 estrelles
de Madrid (preu diari total
superior a 140 euros)

42 / 48
Ofertes
L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 a 3 dies. Els suïssos
són els qui hi fan una estada més curta i els indis els qui més allarguen
l’estada mitjana a Madrid. Les propostes han de ser per a dos dies, i cal
aplicar descomptes de llarga estada a partir de la tercera nit.
A l’hotel hi ha d’haver personal que parli l’anglès, el francès, el japonès i
l’àrab.
Hi ha oportunitats en la venda de serveis addicionals per als visitants de
la Xina, Japó i Península Aràbiga, que fan una despesa mitjana diària molt
elevada i consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats
(sopars en restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja
que això pot constituir una nova font d’ingressos.
Tots els hotels: Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Rússia, Suècia i Rússia.
• Presència a webs o intermediaris nòrdics, a més de contractació
d’intermediaris amb presència a tots els països esmentats.
Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, francès,
holandès i rus.
Ubicació
La majoria dels turistes a Madrid s’allotgen sempre en hotels cèntrics,
especialment els russos.
Ofertes
L’estada mitjana dels visitants d’aquests hotels és de 2 dies. Les propostes
han de ser per a dos dies d’estada, i només s’han d’aplicar descomptes de
llarga estada a partir de la tercera nit.
A l’hotel hi ha d’haver personal que parli anglès, francès, alemany, holandès i rus.
Madrid (preu diari total entre
100 i 140 euros)

43 / 48
Hi ha oportunitats en la venda de productes i serveis addicionals per als
visitants de Rússia, que tenen una despesa mitjana diària molt elevada i
consumeixen productes de luxe. Cal oferir-los serveis relacionats (sopars en
restaurants de luxe, arribar a acords amb joieries exclusives...), ja que això
• Espanya, França (control de despesa), Itàlia, Portugal, Polònia,
Brasil, Argentina i Singapur.
• Com que el preu és un element decisiu, és important tenir presència
a tots els intermediaris massius que busquen ofertes i preus accessibles.
Especialment, recomanem donar molt pes a la intermediació per a França,
Portugal i Brasil.
Idiomes en què cal traduir el lloc web: espanyol, anglès, alemany, portuguès
i italià.
Ubicació
Els turistes tenen preferència per la zona centre de Madrid.
Ofertes
Es realitzaran propostes de 2 dies per a tots els països, amb possibilitat que
siguin de 3 dies per als turistes de Singapur.
El personal d’aquests hotels ha de dominar l’espanyol, l’anglès, el francès,
l’italià i el portuguès.
La despesa en serveis addicionals de l’hotel d’aquests clients no és gaire alta.
Per aquesta raó, no s’han de dur a terme accions específiques.

4.5.3. Hotels de 3 estrelles
de Madrid (preu diari total
inferior a 100 euros)

IMPORT
DATA
PAÍS
ID TARGETA
ID TPV
RAM
LATITUD
LONGITUD
Import de la transacció en €
Data i hora en què es va produir el pagament
País de l'entitat que va emetre la targeta de crèdit o dèbit
Identificador de la targeta.
En cap cas correspon amb el número real de la targeta
Identificador del TPV (Terminal Punt de Venda) del
comerç on es va dur a terme la compra
Categoria comercial a la qual pertany el comerç
Latitud de la posició del comerç
Longitud de la posició del comerç
Camp Descripció
5. NOTA METODOLÒGICA
44 / 48
A continuació descriurem amb detall els datasets utilitzats a l’estudi; com ara
d’on s’obtenen i les limitacions potencials que tenen. En tots dos casos, els
datasets se circumscriuen en l’àmbit geogràfic de les províncies de Madrid
i Barcelona i en el període entre el 7 i el 21 d’octubre de 2012, ambdós
inclosos.
El dataset es basa en les dades recollides pels sistemes de pagament
electrònic de BBVA: operacions dutes a terme pels usuaris de targetes
de crèdit o dèbit emeses per entitats estrangeres (clients estrangers)
a comerços que utilitzin Terminals Punt de Venda (TPV a partir d’ara)
gestionats per BBVA.
Per tal de distingir els turistes estrangers dels estrangers expatriats residents
al nostre país, només s’han inclòs al dataset les targetes estrangeres que
van dur a terme alguna transacció entre el 7 i el 21 d’octubre de 2012 i que,
alhora, van romandre al nostre país un període igual o inferior a 15 dies
durant tot el 2012.
Els TPV inclosos en aquest informe són els situats a les províncies de Madrid i
Barcelona.
Les conclusions de l’estudi es basen directament en les dades recollides pels
sistemes de pagament electrònic de BBVA. No s’han aplicat coeficients per
deduir la totalitat dels pagaments duts a terme amb altres mitjans.
Aquestes dades són completament anònimes, s’ha treballat sobre dades
agregades en el temps i l’espai després de suprimir degudament la informació
sobre individus i persones jurídiques mitjançant processos irreversibles per
tal de garantir la privacitat dels usuaris, en compliment de la Llei Orgànica de
Protecció de Dades Personals 15/1999 i del reglament RD 1720/2007. L’ús de la
informació procedent de les transaccions amb targeta en comerços i caixers
de la ciutat es fa servir amb finalitats exclusivament estadístiques, i en cap
cas pot derivar d’aquesta anàlisi el comportament de persones individuals.
5. Nota
metodològica
5.1. Descripció dels
datasets
5.1.1. Dataset de BBVA
Taula 17:
Camps i descripcions del
dataset de BBVA

DATA
PAÍS
ID TELÈFON
ID CELULA
LATITUD
LONGITUD
Data i hora en què es va generar l'esdeveniment
País de l'operador que va emetre la SIM del telèfon
Identificador del telèfon.
En cap cas correspon amb el número de telèfon real
Identificador de l'antena a la qual estava connectat
el telèfon quan va succeir l'esdeveniment
Latitud de la posició de l'antena
Longitud de la posició de l'antena
Camp Descripció
45 / 48
Una característica que cal tenir en compte és que el pagament mitjançant
targetes de crèdit o dèbit suposa una part dels pagaments totals duts a terme
en un comerç, atès que aproximadament el 50 % de la despesa en comerços
es du a terme mitjançant diners en efectiu. Aquest percentatge fluctua, entre
d’altres, en funció de la categoria del comerç i del seu entorn, però també
per biaixos culturals inherents a la nacionalitat de l’usuari. Cap dels resultats
presentats en aquest informe és una extrapolació per deduir la despesa total
duta a terme pels turistes estrangers, les xifres reflectides són les recollides
pels mitjans de pagament electrònic BBVA i no s’han de prendre com a xifres
absolutes de despesa amb qualsevol mitjà de pagament.
El dataset per a aquest estudi prové dels registres de certs esdeveniments
de xarxa generats per telèfons amb SIM emeses per operadores de fora
del territori nacional i que fan roaming connectats a la xarxa de Telefónica
Móviles España. Exemples d’aquest tipus d’esdeveniments són la posada en
marxa del telèfon, l’enviament d’un SMS, una trucada o un canvi d’àrea de
cobertura. Quan es produeix un d’aquests esdeveniments, aquest es registra
juntament amb l’estació de base (o antena) a la qual està connectat el telèfon
i l’hora a la qual s’ha produït. Com que per a cada estació de base se’n coneix
la localització exacta, això dóna una idea aproximada del lloc on es trobava el
telèfon en aquell moment.
Simplificant, els registres que s’obtenen tenen el següent format:
5.1.2. Dataset de Telefónica
Taula 18:
Camps i descripcions del
dataset de Telefónica
Per tal de respectar la normativa de protecció de dades i per assegurar la
privacitat, aquests registres s’han anonimitzat, ja que el número de targeta
real se substitueix per un identificador únic, de manera que és impossible
executar el procés a la inversa (no es pot obtenir el número de targeta a
partir de l’identificador). Però, a més, els registres no es fan servir de manera
individual: sempre de manera agregada per tal d’identificar comportaments
de caràcter general (normalment segons nacionalitat) i mai de caràcter
individual. Per si no n’hi hagués prou, la identitat dels propietaris dels
telèfons en roaming (els utilitzats en aquest estudi) és una informació que
Telefónica Móviles España no posseeix, ja que no es tracta d’abonats seus.
Per tot això, és totalment impossible identificar de manera individual els
propietaris d’aquests telèfons.

46 / 48
Com tots els datasets, aquest també presenta certes limitacions que convé
conèixer. La situació dels telèfons no és totalment precisa, ja que la que en
realitat es té és la de l’antena. En entorns urbans això no és gaire problemàtic,
ja que la densitat d’antenes és prou alta com per oferir una precisió raonable;
però pot ser-ho en zones rurals. Una altra limitació es pot produir a l’hora
d’extrapolar dades totals a partir de la informació que s’obté. Per posar un
exemple concret, no tots els telèfons dels turistes russos que visiten Espanya
es connectaran a la xarxa de Telefónica, cosa que implica que si es vol
conèixer el total de telèfons russos cal dur a terme certes extrapolacions que
poden introduir errors. Totes les dades que es presenten en aquest informe
no estan extrapolades, de manera que no s’han de prendre com a absolutes.
Però creiem que, tot i així, poden donar una idea bastant clara de la situació.
Aquest informe s’ha generat a partir de dades anonimitzades, agregades i
posteriorment extrapolades mitjançant un procés estadístic, cosa que en
garanteix la dissociació completa, de conformitat amb la LOPD 15/1999 i el
reglament de desenvolupament RD 1720/2007, així com amb la Llei general
de telecomunicacions 32/2003. S’impedeix de manera definitiva que cap
individu pugui ser identificat a partir de les dades que s’han fet servir i així es
garanteix la privacitat dels usuaris.
Les dades i recomanacions mostrades es basen en les dades recollides
segons es descriu als apartats 5.1.1 i 5.1.2. No s’han aplicat coeficients que
extrapolin tots els indicadors presents en aquest informe.
El tractament de les dades ha seguit un codi de conducta responsable per
totes les parts, i s’ha dut a terme amb l’única finalitat d’afavorir un avanç en
la transformació de la societat i del turisme.

5.2. Privacitat

6. ANNEX
47 / 48
Telèfons únics registrats (dades Telefónica)
Estada mitjana (dades Telefónica)
Estades mitjanes a Barcelona depenent del dia de començament i total
(dades Telefónica)
Estades mitjanes a Madrid depenent del dia de començament i total
(dades Telefónica)
Distribució percentual del nombre de telèfons a Barcelona segons
quatre rangs d’estada (dades Telefónica)
Distribució percentual del nombre de telèfons a Madrid segons quatre
rangs d’estada (dades Telefónica)
Desplaçaments entre ciutats (B-Barcelona, M-Madrid) expressat
en percentatges. Per exemple B indica que el telèfon no es mou
de Barcelona i B-M-B que el telèfon es desplaça a Madrid i torna a
Barcelona (dades Telefónica)
Distribució de l’allotjament per districtes a Barcelona (dades BBVA)
Distribució de l’allotjament per districtes a Madrid (dades BBVA)
Distància (km) de l’allotjament al centre de les ciutats, considerant
aquests la plaça de Catalunya i la Puerta del Sol (dades BBVA)
Despesa mitjana (€) per targeta al llarg de l’estada desglossat per
nacionalitat i ciutats (dades BBVA)
Despesa mitjana diària a Barcelona per targeta desglossada per
nacionalitats (dades BBVA i Telefónica)
Despesa mitjana diària a Madrid per targeta desglossada per
nacionalitats (dades BBVA i Telefónica)
Despesa mitjana (€) en allotjament per targeta al llarg del període
d’estudi desglossada per nacionalitat i ciutat (dades BBVA)
Despesa mitjana diària en allotjament a Barcelona per targeta
desglossada per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica)
Despesa mitjana diària en allotjament a Madrid per targeta desglossada
per nacionalitats (dades BBVA i Telefónica)
Camps i descripcions del dataset de BBVA
Camps i descripcions del dataset de Telefónica
Taula 1:
Taula 2:
Taula 3:
Taula 4:
Taula 5:
Taula 6:
Taula 12:
Taula 14:
Taula 16:
Taula 7:
Taula 11:
Taula 13:
Taula 15:
Taula 17:
Taula 18:
Taula 8:
Taula 9:
Taula 10:
6.1. Llistat de taules
6. ANNEX
13
15
16
17
19
20
21
23
25
29
32
36
44
45
31
34
36
27

6. ANNEX
48 / 48
6.2. Llistat de figures
Distribució de visitants per país (dades Telefónica)
Distribució de visitants entre Barcelona i Madrid (dades Telefónica)
Preferència de la ciutat de Barcelona per sobre de Madrid (dades Telefónica)
Preferència de la ciutat de Madrid per sobre de Barcelona (dades Telefónica)
Estada mitjana en dies a Barcelona i Madrid (dades Telefónica)
Distribució global de la durada de l’estada (dades Telefónica)
Distribució per dies d’estada a Barcelona (dades Telefónica)
Distribució per dies d’estada a Madrid (dades Telefónica)
Percentatge de pernoctacions per districte a Barcelona (dades BBVA)
Percentatge de pernoctacions per districte a Madrid (dades BBVA)
Percentatge de pernoctacions fora i dins de la ciutat (dades BBVA)
Despesa mitjana global per targeta al llarg del període d’estudi per país
i ciutat (dades BBVA)
Despesa mitjana diària per targeta desglossada per país i ciutat (dades
BBVA)
Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi
per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA)
Despesa mitjana per targeta en allotjament al llarg del període d’estudi
per país i ciutat (dades Telefónica i BBVA)
Figura 1:
Figura 2:
Figura 3:
Figura 4:
Figura 5:
Figura 6:
Figura 7:
Figura 8:
Figura 9:
Figura 10:
Figura 11:
Figura 12:
Figura 13:
Figura 15:
Figura 14:
14
14
14
14
18
18
19
20
24
26
26
28
30
35
33

Big data y turismo cat-interactivo

Big data y turismo cat-interactivo

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a Big data y turismo cat-interactivo

Similar a Big data y turismo cat-interactivo (20)

Más de Telefonica Catalunya

Más de Telefonica Catalunya (20)

Big data y turismo cat-interactivo