Apuntes esgrima

Apunts Complementaris
- Esgrima -
Professor: Dr. Xavier Iglesias

Apunts complementaris - Esgrima
Professor: Xavier Iglesias 1
Materials alternatius
L'esgrima s'ha caracteritzat per la dificultat existent en la seva promoció i
desenvolupament com a conseqüència del cost i característiques dels materials
propis d'aquest esport. Des de fa uns anys s'han incorporat nous materials que
han fet possible que l’esgrima es pugui introduir en els centres educatius amb
major facilitat. Aquests nous materials, anomenats alternatius, són de distintes
tipologies. En aquest curs veurem tres tipus de material: el sabrescuma, el
spadetto i el sabretto.
• El sabrescuma
El sabrescuma és un material que permet una excel·lent integració dels continguts
bàsics de l'esgrima en l'àmbit escolar. És un material no gaire car (entre 5 i 10 €
segons el proveïdor) i que no presenta risc de lesió. De fet te al mateix o menor
risc que el que pot tenir un colze o un dit en qualsevol forma jugada. És tou, difícil
de trencar-se i no requereix careta per al seu ús (si es té careta, millor).
El sabrescuma, però, presenta grans limitacions en relació al desenvolupament
tècnic de l’esgrima. És un material massa tou per realitzar accions de control sobre
l’arma pròpia, o parades sobre les accions del rival. És per això que el treball s’ha
de fonamentar en les accions que no es centren amb el joc de les fulles, és a dir,
incidir més en el control de la distància, en la selecció del temps (moment en que
s’inicia l’atac) i en el treball de conceptes com accions ofensives, contraofensives,
defensives (bàsicament de cames) i preparacions.
Aquests materials ens permeten la possibilitat de treballar de manera conjunta les
Capacitats Físiques i les Cognitives, permetent un treball integral amb els
alumnes. En el present curs exposem el treball amb el sabrescuma d'acord a dos
grans objectius:
Formes jugades, mitjançant el sabrescuma, amb l'objectiu de desenvolupar les
capacitats coordinatives i la condició física.
Formes jugades, mitjançant el sabrescuma, amb l'objectiu de desenvolupar els
elements bàsics d'iniciació a l'esgrima. Descoberta dels elements bàsics de
l’esgrima (procediments –tècnica-, conceptes –treball cognitiu- i valors –els
intrínsecs a l’esgrima-).
S’adjunta un article publicat l’any 1998 que tracta el desenvolupament del
sabrescuma a l’escola.

Alonso CJ, Saucedo F, Alarcia L (1998): La esgrima como contenido educativo en la Educación
Física. Revista de Educación Física, 72: 33-37.
• El Spadetto i Sabretto
El spadetto i la careta de plàstic són materials que s’han incorporat des de l’any
2001 a l’esgrima catalana i des de fa un any també s’ha sumat el sabretto. És un
material fabricat a Itàlia i França i que imita les característiques d’un floret, espasa
(armes d’estocada) o sabre (arma d’estocada i tall). El spadetto/sabretto, per les
seves característiques, és adient per treballar a primària i a l’ESO (més
concretament en els seus dos primers anys, ateses les dimensions més reduïdes
d’aquesta arma alternativa –uns 95 cm-). Aquestes “miniarmes” permeten un
treball tècnic força fidel a l’esgrima convencional, atès que presenten un gran
control per part de l’executant i sobre l’arma del rival.
El spadetto, a més a més, té la possibilitat d’incorporar un senyal sonor (sensor de
contacte) a la punta, amb la qual cosa presenta una gran objectivitat de cara als
alumnes en reconèixer els tocats: “quan toco, pita” i fins i tot existeixen versions
que es poden connectar directament als aparells convencional de marcadors
d’esgrima.
La gran limitació del spadetto/sabretto és que SEMPRE S’HA D’UTILITZAR AMB
UNA CARETA. És un material flexible, difícil de trencar-se, però prou rígid com per
necessitar una careta que protegeixi bàsicament ulls i boca dels nens. Els
fabricants d’aquests materials els comercialitzen amb unes caretes de plàstic que
en una primera versió tenien un plàstic transparent (interessant, però poc pràctic
pel baf) i que ara es comercialitzen amb reixeta. Aquest material és menys
econòmic que el sabrescuma (segons el proveïdor: spadettos/sabrettos entre els
14 i 25 €, segons siguin acústics o no, i les caretes amb un preu d’uns 35 €).
EL SABRESCUMA
Característiques i muntatge del material
Jocs i activitats introductoris
Tots contra tots
a) Objectius: Familiaritzar-se amb el nou material. Activar el grup.
b) Distribució: Global i lliure
c) Material: Un sabrescuma per alumne

d) Descripció: Tothom pot tocar tothom, però s’ha d’evitar que ens toquin. Val
tocar a qualsevol part del cos. Tan sols amb el sabrescuma: prohibit el
contacte físic.
e) Variants:
e.1) Limitar superfície de tocat (cames, braç, esquena…)
e.2) Canvi de mà armada després de cada tocat
f) Observacions: Cal controlar el grup. Es pot potenciar l’eliminació de
l’asimetria de l’esgrima provocant el canvi permanent de mà després de
cada tocat, com proposen alguns autors, però en l’àmbit educatiu i amb el
reduït volum de treball que probablement es realitzi potser no és massa
rellevant.
Color contra color
a) Objectius: Familiaritzar-se amb el nou material. Desenvolupar el sentit de
cooperació-oposició en diferents condicions del joc.
b) Distribució: Global i per grups
d) Descripció: Tothom corre lliure sense lluita; tan sols es poden intentar tocar
(i evitar que ens toquin) quan es creuen dos del mateix color.
e) Variants:
e.1) Equips de colors: el professor aparella els colors (verd-blau i
vermell-groc); els alumnes de sabrescuma del primer color es
col·loquen dins d’un cercle o quadrat, i intenten tocar, sense ser
tocats, els adversaris que, per fora, intenten atacar-los (color contra
color, per exemple).
e.2) Seguim “acotant” els espais. Ara, dins d’un espai determinat,
lluiten tan sols els del mateix color entre ells. CONSIGNA IMPORTANT:
TOCAR i NO SER TOCAT (qui és tocat podem fer-lo canviar de cercle,
per exemple).
f) Observacions: Introduïm conceptes similars als de l’esgrima de competició
on en les proves individuals els nostres companys d’equip (club) són rivals,
però en competició per equips són companys i cerquem el mateix objectiu.
Un contra un
a) Objectius: Dirigir el combat d’ 1x1, mitjançant l’acotament de les normes,
cap a una dinàmica propera a la de l’esgrima.
b) Distribució: Per parelles
c) Material: Un sabrescuma per cada alumne
d) Descripció: Combat d’1x1 “tocar i que no et toquin”: espai lliure, blanc lliure.
e) Variants:
e.1. Canvi de mà després de cada tocat
e.2. Limitem l’espai (segons el terreny en que juguem…)
e.3. Sobre una línia (sempre s’ha de trepitjar amb un peu)
e.4. Comptem els tocats (el primer que arriba a 5 guanya)

f) Observacions: Intentem apropar la dinàmica a situacions de combat
properes a l’esgrima, malgrat encara no hem ensenyat cap element ni gest
tècnic.
ELS DESPLAÇAMENTS D’ESGRIMA
Jocs i activitats de descoberta dels desplaçaments d’esgrima
Aprofitem els darrers exercicis (1x1 sobre la línia) i exposem els conceptes bàsics
de la tècnica de cames en l’esgrima:
Exposició: La guàrdia: definició, explicació i aprenentatge
Exposició: Els principals desplaçaments: marxar i trencar
Marxar i trencar en cercle
a) Objectius: Aprenentatge dels desplaçaments
b) Distribució: En cercle, el professor al mig
c) Material: Cap (o el sabrescuma)
d) Descripció: El professor explica i els alumnes segueixen les instruccions
e) Variants: Pot posar-se algun alumne al mig
f) Observacions: Amb aquesta disposició, el professor va girant i l’alumne
observa les posicions des de diferents angles.
Marxar i trencar sobre les armes
a) Objectius: Coordinar el treball de les cames en la marxa i el trencar
b) Distribució: En files
c) Material: Els sabrescumes
d) Descripció: Es posen els sabrescumes al terra, separats aprox. 50 cm.
L’alumne ha de fer els desplaçaments sense tocar les armes.
e) Variants: Podem incrementar la velocitat, fer-ho amb curses…
f) Observacions: Obliguem als alumnes a fer els desplaçaments sense ajuntar
els peus (una de les principals errades en la iniciació a l’esgrima).
Equilibri del sabrescuma
a) Objectius: Afegir un element de dificultat extern a la coordinació interna dels
desplaçaments d’esgrima en el període d’aprenentatge.
c) Material: 3 sabrescumes per parella
d) Descripció: Per parelles, en guàrdia. Es col·loca un sabrescuma recolzat en
horitzontal entre els dos sabrescumes dels companys. Cal fer
desplaçaments lliures per l’espai sense que caigui el sabrescuma.
g) Variants:
e.1. Curses de velocitat d’anada (marxar) i tornada (trencar)
e.2. Idem, però amb relleus
e) Observacions: Cal no deixar agafar el sabrescuma per l’espai existent entre
la cassoleta i el mànec.
L’ona de desplaçaments

a) Objectius: Afegir un element de coordinació grupal a l’aprenentatge dels
desplaçaments
b) Distribució: En grups de 6-8, en fila
c) Material: Cap ( o sabrescuma)
d) Descripció: El primer de la fila fa un desplaçament (marxar o trencar) i el
company del costat l’imita el més ràpid possible, després l’altre i l’altre, fent
un efecte d’ona. En arribar a la fi, l’ona rebota, i el darrer company fa un
altre desplaçament (marxar o trencar) i, en sentit invers, es repeteix el
procés.
e) Variants: el moviment és per parelles, s’ha de fer el contrari que el
company que tenim al davant (dues files enfrontades)
f) Observacions: Treballem també l’atenció-concentració i la selecció del
moment de sortida, que en el desenvolupament de l’esgrima seran
determinants.
Cursa de marxes
a) Objectius: Incrementar la dificultat de l’aprenentatge amb un treball de
velocitat de moviment
b) Distribució: En grups de 6-8 (o tots), en fila
c) Material: Cap ( o sabrescuma)
d) Descripció: Curses de marxar. Curses de trencar. Curses d’anar marxant i
tornar trencant.
e) Variants: podem proposar curses de combinacions de moviments: 2
Mx i 1 Tr; 1Mx+1Tr – 2Mx+1Tr – 3Mx-1Tr…
f) Observacions: Treballem velocitat i coordinació plegades, donant varietat a
l’aprenentatge i afavorit la transferència positiva en realitzar tasques
dinàmiques similars al gest que volem aprendre (marxar-trencar)
1-2
a) Objectius: Potenciar l’aprenentatge mitjançant formes on també es
desenvolupa la velocitat reacció (simple) i de moviment
b) Distribució: Per parelles, enfrontats de cara i en dos files.
c) Material: 1 sabrescuma per alumne
d) Descripció: El professor dóna una instrucció a cada fila (Atacants o
dfensors). A la veu de JA! Els atacants intenten tocar el cap dels defensors,
avançant amb marxars, amb el sabrescuma abans d’arribar al límit del
terreny (10 m aprox.). Els defensors han d’abaixar el sabrescuma i
retrocedir amb trencar.
e) Variants:
e.1) Treballem la velocitat de reacció (electiva): idem, però un grup és
“1” i l’altre “2”. El professor en lloc de dir “JA” diu “1” o “2”per
designar l’equip atacant.
e.2) Idem, però “21” o “22”, així hi ha un temps latència superior abans
d’arribar a escoltar “2…..1” o “2…..2” i saber el rol.

f) Observacions: Treballem molt l’atenció-concentració i la velocitat de reacció
electiva, que serà molt decisiva en l’esgrima per tal de prendre decisions
ràpides i encertades.
1-2-3 Floret
a) Objectius: Potenciar l’equilibri i el control pustural en els diferents
desplaçaments d’esgrima
b) Distribució: Un para (cara a la paret) i la resta inicien en fila davant d’ell a
l’extrem de la sala o pista
c) Material: 1 sabrescuma per alumne (opcional, es pot fer sense)
d) Descripció: És el joc de 1-2-3 pica-paret, però amb desplaçaments
d’esgrima: guàrdia, marxar i trencar.
e) Variants:
e.1) Hi ha una variant MOLT BONA: un doble filtre d’eliminació: qui
para elimina per “moviment” i un “assessor” (que pot ser el mateix
professor) elimina per incorreccions en la posició de guàrdia o
execució dels diferents desplaçaments.
f) Observacions: És un bon treball per desenvolupar l’equilibri dinàmic, i és
una de les activitats en les que els nens i nenes “volen” estar bé en guàrdia
per no ser eliminats.
EL TOCAT DE TALL EN SABRE: TÈCNICA DE MÀ
Exposició sobre la PRESA de l’ARMA (sabrescuma – sabretto – sabre) i sobre els
conceptes de POSICIÓ (3a, 4a i 5a) i línia d’atac: INTERNA, EXTERNA i
SUPERIOR
Jocs i activitats de descoberta del tocat
El cop recte és l’acció d’atac més simple i senzilla de l’esgrima. També és la més
utilitzada. Amb el sabrescuma fem una imitació de la tècnica del SABRE, arma
amb la qual es pot tocar de punta, tall i contratall.
El cop recte que farem servir per al primer aprenentatge és el cop de tall al cap,
centrant-nos en la tècnica de dits i en el bloqueig del moviment, que s’inicia des
del colze i acaba amb el tocat, coincidint amb l’extensió del braç.
Cop al cap
a) Objectius: Aprendre correctament la tècnica del cop de tall, al cap
d) Descripció: El professor ensenya la posició correcta de guàrdia (posició
inicial de l’exercici). Explica el treball de dits i braç en el gest i els alumnes
l’executen amb marxar.
Exposició bàsica sobre el treball del proper dia: el fons i la distància

EL FONS
Ja em ensenyat com és el fons durant les explicacions de la classe. Ara fem
exercicis en els que pretenem el seu treball.
Jocs i activitats de descoberta del fons
El FONS és el desplaçament ofensiu més característic de l’esgrima. L’expliquem i
l’argumentem, però cal fer un bon escalfament específic (aquest és un bon dia
per parlar als alumnes d’estiraments, flexibilitat, escalfament...) previ per
evitar lesions, atès el treball muscular diferencial que realitzen els músculs
implicats.
Desplaçaments en grup (podem proposar exercicis més analítics)
a) Objectius: Aprendre correctament els desplaçaments
b) Distribució: En grup (una fila)
c) Material: Cap (centrem tota la atenció en la tècnica de cames)
d) Descripció: El professor dóna les instruccions i fa les esmenes (molt
directiu)
e) Variants:
e.1) Podem fer grups de 5-6 alumnes i que cada alumne actuï com a
professor, proposant desplaçaments i fent correccions
e.2) EL MIRALL: els alumnes fan el contrari que el company que és
davant, excepte en el fons: quan un fa fons, tots fan trencar, quan
torna en guàrdia, tots fan fons; després ell fa marxar, tots tornen en
guàrdia i tot segueix igual (podem canviar de company).
Observacions: És un treball més directiu i, per tant, podem centrar-nos més en les
correccions tècniques dels desplaçaments.
Deixar caure l’arma (o la pica)
a) Objectius: Fer el fons amb treball de velocitat de reacció i moviment
b) Distribució: En parelles
c) Material: un sabrescuma per parella
d) Descripció: Un alumne posa el sabrescuma a l’alçada dels seus ulls quan
vol deixa caure el sabrescuma. L’altre ha d’estar en guàrdia i recollir el
sabrescuma, fent un fons, amb la mà “de dalt a baix”.
e) Variants:
e.1) L’alumne que agafa el sabrescuma ha de picar de mans abans de fer-ho
e.2) En alumnes més bons, “picar de mans” + “picar-se a la cuixa” + “agafar
el sabre”

e.3) Una altra variant pot ser, amb 2 sabrescumes, deixar-lo amb la cassoleta
al terra i agafats per la punta, en equilibri, cal sincronitzar el fons dels dos
participants i cadascú ha d’agafar el sabre de l’altre sense que caigui a terra.
LA SALUTACIÓ BÀSICA AL RIVAL
Atès que començarem a fer activitats en parelles amb situacions de
pre-assalt, introduïm la salutació BÀSICA al nostre company
Assalts lliures
a) Objectius: Anar aplicant els continguts assolits en situació d’assalt i
incorporar la salutació en la dinàmica de classe
b) Distribució: En parelles
c) Material: un sabrescuma per parella
d) Descripció: Fer assalts, amb la salutació.
EL CONCEPTE DISTÀNCIA
Introduïm el concepte de: Distància
Observacions: El concepte de “distància”, entesa com l’espai individual que cal
per a fer una acció d’atac, és un dels més importants de l’esgrima.
e.1) En distància curta (sense desplaçament)
e.2) En distància mitja (de fons)
e.3) En distància llarga (de marxar i fons)
Introduïm el concepte de: Gestió de la distància
RECONEIXEMENT de la distància
a) Tocat simple al cap en diferents distàncies
b) Objectius: Aplicar la tècnica de forma correcta en diferents distàncies
c) Distribució: Per parelles
d) Material: Un sabrescuma per alumne
e) Descripció: El professor proposa fer el tocat de tall al cap o al tronc en:
a. Distància curta: tocat a distància curta
b. Distància mitja: tocat amb fons
c. Distància llarga: tocat amb marxar i fons
MANTENIMENT de la distància
f) Objectius: Reconèixer la importància del control sobre la distància
g) Distribució: Per parelles
h) Material: Un sabrescuma per alumne
i) Descripció: El professor proposa fer el següent treball de manteniment de
distància:
Mantenir distància curta: tocat al pit i mantenir distància
Mantenir distància mitja: lligament i mantenir distància
Mantenir distància llarga: referència espacial i mantenir distància

“MODIFIQUEM RITME PER INCREMENTAR DIFICULTAT”
CONCEPTE: ATAC - DEFENSA
OBERTURA de la distància
a) Objectius: Reconèixer la distància com a eina de defensa
d) Descripció: A distància mitja, el professor proposa fer el següent treball:
- A fa fons per tocar a B; B obre la distància, amb trencar gran
- Idem, però A mana i busca el moment per fer l'atac (Modifiquem ritmes)
- Idem, però B mana i fa desplaçaments, quan A vol fa l’atac, i B ha de fer
trencar (B ho té més difícil que en l'anterior )
TANCAMENT de la distància
a) Objectius: Reconèixer la necessitat de reduir la distància en l’atac
d) Descripció: A distància mitja, el professor proposa fer el següent treball:
- A mana, B el segueix i intenta atacar-lo després de tancar la distància.
- B mana, A el segueix i B intenta atacar-lo després de tancar la distància.
Expliquem la necessitat d’introduir canvis de ritme, modificacions de l’amplada
dels desplaçaments, inseriment del “mig trencar” o desplaçaments inacabats...
Assalt sense contacte de sabres
a) Objectius: Reconèixer la importància de la gestió de la distància en l’assalt
d) Descripció: Assalt lliure. Cal tocar i no ser tocat, però està prohibit tot
contacte entre les armes. Un contacte anul·la l’acció.
TIPOLOGIA DE LES ACCIONS
En l’aspecte conceptual, és important que els alumnes interpretin i coneguin
l’esgrima des del punt de vista de la lògica interna de les accions. És a dir, tot el
que fem té un sentit. Tota acció provoca una reacció. Tota reacció es produeix
interactuant amb el rival.
Per tal d’estructurar mentalment els diferents processos, cal sistematitzar tot allò
que pot passar en l’esgrima. Les tècniques descrites anteriorment formen part de
diferents grups d’accions amb un sentit determinat dins de la lògica de l’esgrima:

Accions ofensives
són les que tenen per objectiu tocar l’adversari amb l’arma. Les accions
ofensives comporten que el tirador que les executa té la iniciativa en l’acció.
Les accions ofensives són els ATACS. Els atacs poden ser:
• ATAC SIMPLE DIRECTE: es fa sense interrupció des de l’inici al final (amb
un temps d’esgrima ), i no es modifica la línia per la qual s’ataca
• ATAC SIMPLE INDIRECTE: es fa sense interrupció des de l’inici al final
(amb un temps d’esgrima ), però es modifica la línia per la qual s’ataca
• ATAC COMPOST: es fa amb una o més fintes durant l’acció d’atac
• RESPOSTES i CONTRARESPOSTES: quan un tirador fa una PARADA a
un atac del rival i immediatament toca el seu adversari, aquest “atac” que fa
per tocar-lo es diu RESPOSTA. Per tant, per tal que hi hagi una resposta
sempre hem de fer prèviament una parada. Si la PARADA es fa sobre la
resposta del rival, l’acció de tocat que fa qui ha parat es dirà
CONTRARESPOSTA (perquè és la parada i resposta d’una resposta)
Accions defensives
Són les que tenen per objectiu evitar que el contrari ens toqui. Es poden
realitzar de dos formes:
• DEFENSA AMB LA DISTÀNCIA: incrementant la distància amb el rival en el
seu atac per evitar el tocat
• PARADES: interceptant l’arma del rival amb la pròpia.
Accions contraofensives
Són les que tenen per objectiu tocar l’adversari amb l’arma, però sense tenir la
iniciativa. És a dir, una acció contraofensiva és aquella que es realitza DURANT
l’atac del rival per tal de tocar-lo. Les accions contraofensives són els contraatacs.
• CONTRAATAC: els contraatacs tenen com a objectiu tocar al rival, però són
accions que es fan un cop el rival ja ha iniciat el seu atac.
Accions de preparació
Són totes aquelles accions, amb la mà o amb les cames, que es fan per tal de
facilitar la resta d’accions (ofensives, defensives o contraofensives). És a dir,
és tot allò que el tirador fa de forma prèvia: colpejar l’arma del rival per
provocar-lo, apropar-se per provocar un atac del rival o facilitar-ne un de propi,
fer fintes, etc.
I abans d’iniciar la pràctica REVISEM un element actitudinal important:
ATENCIÓ !! Introduïm la importància dels VALORS en l'esgrima:
1.- Sempre saludem abans i en finalitzar els combats:
a) Abans, amb l’arma i la mirada

b) Al final, amb una encaixada de mans
2.- Reconeixem els tocats que ens fa el company (no guanya el més
mentider, sinó el més hàbil en les condicions de joc)
3.- Durant el curs reiterem el respecte al material i als companys
Un cop definides les diferents accions de l’esgrima, entrem a programar exercicis
que ens acostin a la situació d’assalt lliure
ELS CONCEPTES OFENSIU I DEFENSIU
Introduïm exercicis en els que els alumnes s’insereixen en l’aplicació de la tècnica
en condicions tàctiques d’ofensiva i defensiva.
L’atac com a acció OFENSIVA
a) Objectius: Potenciar l’atac com a acció ofensiva
d) Descripció: Els alumnes, enfrontats per parelles. Des d’estàtic, i en
distància llarga, l’alumne “A” ataca i “B” es deixa tocar.
e) Variants:
e.1) Quan “A” ataca , “B” pot quedar-se o fer un trencar; si es queda,
“A” finalitza, si fa un trencar, “A” ha d’introduir una altre marxa en
l’atac.
e.2) En desplaçament, per tant “A” ha de fer un canvi de ritme
Observacions: Es potencia l’acció ofensiva. L'oponent col·labora molt en
l’aprenentatge, és a dir, fa poca oposició.
La distància com a acció DEFENSIVA
a) Objectius: Potenciar l’acció defensiva per evitar ser tocat
distància llarga, l’alumne “A” ataca i “B” NO es deixa tocar OBRINT la
distància (fent trencar)
e) Variants:
e.1) Quan “A” ataca , “B” pot quedar-se o fer un trencar; si es queda,
“A” finalitza, si fa un trencar, “A” ha d’introduir una altre marxa en
l’atac, amb la qual cosa “B” torna a deixar curt l’atac d’ “A”.
e.2) En desplaçament, per tant “A” ha de fer un canvi de ritme i “B”
l’ha d’evitar
Observacions: Es potencia l’acció defensiva, però tan sols amb la tècnica
coneguda, que és la dels desplaçaments.

LA CONVENCIÓ
La convenció és una normativa interna, existent en floret i sabre (mitjançant la
qual, en cas que es toquin els dos tiradors, guanya el tocat aquell que té la
prioritat. La prioritat la té aquell que inicia l'acció ofensiva. Una parada dóna dret a
disposar de la prioritat que tenia el rival en l'acció ofensiva. Un contraatac no té
prioritat i, per tant, quan dos tiradors es toquen alhora i un ataca i l'altre
contraataca, guanya aquell que ha fet l'atac.
La convenció no s’aplica en l’espasa on, el primer que toca, guanya el tocat; i si es
toquen els dos alhora, un punt per a cadascú.
EL BALANÇ DEFENSIU-OFENSIU
Es tracta de que l'alumne interpreti el joc de l'esgrima: tocar el rival i no deixar-se
tocar, però amb una INTENCIONALITAT en totes les accions; no es tracta de
tocar per condició física (més alt, més ràpid...) sinó fer ús de les qualitats
personals(les pròpies de cadascun) per assolir l'objectiu (tocar).
Jocs d'atac i defensa amb 2 marxes i fons
a) Objectius: Potenciar el joc ofensiu-defensiu com a base del combat
Descripció: Els alumnes, enfrontats per parelles. Des d’estàtic “A” ha de
tocar amb 2 Mx-Fo; “B” defensa amb distància (fent trencars i evitant el
tocat).
d) Variants:
e.1) Idem Dinàmic (no es permet continuar un atac que, en el fons, no
assoleix l’objectiu de tocar)
e.2) Idem anterior, però si deixo curt puc atacar
Amb aquesta variant també volem incorporar elements de control de la correcta
execució tècnica. Si el que fa el trencar el fa malament, no tindrà gaire opcions
d’iniciar una resposta ràpida que li permeti guanyar el tocat. També, si el que fa el
fons el fa desequilibrant-se endavant, dificulta la seva retirada, en fallar l’atac i
facilita que el rival el toqui.
e.3) Idem fins que un dels dos toca.
Aquest exercici no és interessant plantejar-lo massa aviat si el que volem és
disposar d’un cert “control tècnic o postural”. Hi ha massa anada i tornada i això va
en detriment de la correcció tècnica. Per contra, és un treball molt interessant
perquè l’alumne ha de com ençar a treballar amb conceptes d’atac i defensa amb
una gran intervenció del treball de cames (canvis de ritme...).

Però també amb una INTERPRETACIÓ TÀCTICA de la situació creada: es poden
fer atacs curts per “mesurar” el treball del company ! això ens dóna peu a proposar
als alumnes una millor interpretació tàctica dels exercicis:
e.4) Idem que anterior.... però més tàctic
Observacions: Es pretén que poc a poc, l'alumne domini els desplaçaments
i entengui la lluita per la distància com la base de l'esgrima (de fet és així).
Assalts lliures (val fer-ho tot)
a) Objectius: Valorar la progressió dels alumnes en la disputa dels assalts
d) Descripció: Es realitzen assalts lliures i s’observa si els alumnes han
millorat en els següents elements:
1.- Treball de desplaçaments específics
2.- Execucions tècniques del cop de tall
3.- Control i gestió de la distància
4.- Plantejament tàctic del balanç ofensiu i defensiu
5.- Elements actitudinals (salutació, respecte, sinceritat...)
En valorar els assalts veiem com, probablement, apareixen més accions que
l’atac i la defensa amb la distància. Concretament apareixen accions de contraatac
i intents de fer parades amb l’arma (que amb el sabrescuma no són gaire
exitoses).
És un bon moment per recordar els conceptes d’accions contraofensives i
defensives i de proposar exercicis per a la seva pràctica:
LES PARADES I ELS ATACS A DIFERENTS BLANCS
Exposició de les parades de sabre: 5a (alta), 4a (interior), 3a (exterior) i dels atacs
a diferents blancs: cap, flanc i través.
Atacs al cap    PARADA DE 5a
Atacs al flanc    PARADA DE 3a
Atacs al través    PARADA DE 4a
Exercicis de parades
En aquest moment introduïm el sabretto ja que ens ajudaran a controlar la tècnica
de les parades molt millor que amb el sabrescuma, que és una arma molt flonja.
a) Objectius: Valorar la capacitat de velocitat de reacció dels alumnes i
d’execució tècnica d’elements apresos
c) Material: Un sabretto i una careta per alumne
d) Descripció: Un alumne, a distància curta, ha de fer tocat al cap i l’altre ha
d’intentar parar 5a.
e) Variants:
e.1) Tan sols es pot fer l’atac al cap i a mitja distància

e.2) Ara qui fa l’atac té 2 opcions: Cap (superior) o través (interior): per
tant el que defensa ho ha de fer amb 5a o 4a.
e.3) El mateix, però amb desplaçaments previs que impliquin un canvi
de ritme de l’atacant (també amb 2 opcions)
e.4) Ara amb 3 opcions: Cap, través o flanc (exterior)
Exercicis de respostes
Es tracta del mateix treball que abans, però l’alumne que aconsegueix la parada
pot fer la resposta; per tant el que falla l’atac pot retirar-se.
a) Objectius: Valorar la capacitat de velocitat de reacció i de presa de
decisions sobre accions llençades
d) Descripció: La mateixa dinàmica de l’exercici anterior i la possibilitat
d’incorporar una resposta posterior a la parada.
e) Variants: Les mateixes que l’exercici anterior, afegint la resposta.
ACCIONS CONTRAOFENSIVES: ELS CONTRAATACS
Un contraatac és una acció que té com objectiu tocar el contrari sense disposar de
la iniciativa que té l'acció ofensiva; és a dir, sobre l'atac d'un rival, decideixo no
parar el seu atac, sinó que intento tocar-lo.
En aquest punt cal revisar, de nou, el concepte de CONVENCIÓ en l'esgrima (la
qual podem fer servir, o no, segons el temps que pensem dedicar a la pràctica de
l’esgrima).
Exercis de contraatac al braç
a) Objectius: Introduir l'acció contraofensiva com a possibilitat tàctica correcta
distància llarga, l’alumne “A” ataca al cap a "B". "B" ha de retrocedir , evitant
el tocat, però alhora tocant a "A" a l'avantbraç.
e) Variants:
e.1) Idem des de dinàmic, amb canvi de ritme d'"A"
e.2) Fem el treball comptant: 10 accions d'atac per a cada tirador: qui
toca punt (en atac o contraatac), si no es toca, cap punt.
Observacions: Es treballa un concepte del tot important en l'esgrima: el sentit del
TEMPS. Aquest concepte, en esgrima és molt utilitzat. Primer hi ha que conèixer
el concepte "Temps d'esgrima" que és la durada d'una acció simple, és a dir, un
temps cronomètricament indeterminat... com ho era la distància, una mesura
mètricament indefinida. El temps i la distància són individuals, però tenen un sentit
concret, important i determinant en l'aplicació pràctica i real de l'esgrima. Qui
domina distància i temps té molt guanyat dins l'esgrima.

L'ARBITRATGE
El terreny i el sistema de competició
La pista d'esgrima té una longitud de 14 m i una amplària entre el 1,50 m i els 2 m.
També s'han d'incorporar unes prolongacions (zones de reculada), en els seus
límits finals, superiors a 1,5 m. A 2 m del centre de la pista es troben dues línies de
posada en guàrdia que delimiten la zona d'inici de l'assalt, o de represa del mateix
després de cada tocat vàlid. Dos zones, a 2 m de la fi de pista, estaran
senyalitzades per a indicar als tiradors el límit del terreny vàlid. Quan algun tirador
passa la seva zona de fi de pista amb els dos peus és considerat tocat.
L'assalt és la unitat competitiva bàsica. Constitueix l'enfrontament de dos tiradors
amb l'objectiu d'aconseguir la victòria.
En la primera fase eliminatòria (Poule) l'assalt es diputa a cinc tocats i un màxim
de tres minuts de durada en temps real, és a dir, sense comptar els períodes
d'interrupció. Si al finalitzar els tres minuts cap esgrimidor hagués arribat a cinc, es
proclama vencedor el tirador que més tocats ha comptabilitzat. Si la situació fos
d'empat, es realitza un sorteig (cara i creu, per exemple) per tal d'assignar una
prioritat; es dóna un minut suplementari de temps i guanya l'assalt el tirador que
abans aconsegueixi un tocat. Si cap dels dos l'aconsegueix, guanya aquell que ha
guanyat el sorteig de prioritat.
Les competicions oficials es regeixen des de 1990 per un sistema de competició
similar. Hi ha una primera volta de poules que agrupa a tots els tiradors i, després
que competeixin entre ells, es determina l'eliminació del 20 al 30% dels pitjor
classificats. Posteriorment els esgrimidors passen a una fase d'eliminació directa,
en la que queden aparellats segons els seus resultats en la ronda anterior. A partir
d'aquest moment els tiradors es van eliminant successivament segons el resultat
obtingut en assalts a quinze tocats. Aquests assalts, a 15 tocats, són a un màxim
de 9 minuts, distribuïts en tres temps de tres minuts amb un de pausa entre cada
un d'ells. A partir d'aquest moment es disputen igual que en uns altres esports els
quadres de quarts de final, semifinal i final. En les proves individuals hi ha dos
tercers classificats, mentre que en les proves per equips s'ha de disputar un assalt
per determinar el tercer i quart classificats.
Existeix un grup de faltes on en una primera amonestació es mostra la targeta
groga que és un avís, si la falta és reincident es mostra la targeta vermella que
dona un punt al rival, i en el cas que la falta sigui abusiva o en contra de l’esperit
competitiu i d’honor es mostra la targeta negra d'exclusió de la competició a
l'infractor. Així mateix el president de jurat té la potestat per expulsar del recinte
competitiu a qualsevol espectador, tirador o entrenador que pertorbi l'ordre fora de
la pista.
Durada i desenvolupament del combat

Per durada del combat s'entén la durada efectiva, és a dir, la suma dels intervals
de temps entre les veus d' Endavant i Alto, prescindint doncs de les detencions.
La durada del combat efectiu és la següent:
Poules: 5 tocats, màxim 3 minuts
Eliminació directa: 15 tocats, màxim 9 minuts dividits en 3 períodes de 3
minuts, amb un minut de pausa entre dos períodes.
Per equips: 3 minuts per a cada relleu (els encontres per equips enfronten a 3
tiradors per equip, tirant tots contra tots en un total de 9 assalts, vencent l'equip
que abans aconsegueix els 45 tocats).
A l'inici de l'assalt i de cada tocat els tiradors han de col·locar en guàrdia, en les
línies del terreny equidistant a dos metres del centre de pista. Quan l'assalt
s'interromp sense l'adjudicació de tocat per part de cap dels dos tiradors , aquests
es col·loquen en guàrdia, en la part de la pista que ocupaven en el moment del
alto, i a una distància entre ells en la que no entrin en contacte les puntes de les
seves armes.
L'inici de l'assalt, així com la represa de les seves interrupcions, les dirigeix el
President de jurat amb la veu d' Endavant, mentre que la detenció del matx es
realitza amb la veu de alto.
Un tirador ha de presentar-se en la pista amb tot el seu material en perfecte estat, i
una arma de reserva que col·locarà al final de la pista. Qualsevol irregularitat en el
material del tirador a l'inici de l'assalt es sancionarà amb una targeta groga.
Els tiradors deuen competir dintre de la pista reglamentària. El tirador que
sobrepassa amb els dos peus el límit posterior es considera "tocat" per contra,
sobrepassar el límit lateral ocasiona tan sols una pèrdua d'un metre del terreny, és
a dir, el contrari avança en un metre la posició que ocupava anteriorment a la
sortida del contrari. Així, el tirador infractor ha de col·locar-se a la distància d'inici
de tocat en relació al seu oponent (posta en guàrdia). Si amb la nova distribució
espacial en la pista, el tirador infractor es veu obligat a retrocedir, sobrepassant la
línia de fi de pista, el seu oponent incrementarà el marcador amb un tocat.
Reglament i arbitratge del floret . La convenció.
Existeix una clara diferenciació entre el reglament de l'espasa i el de les armes de
convenció, és a dir, floret i sabre.
En espasa el tirador que abans aconsegueix encendre el seu llum (verd o vermell)
s'assigna el tocat. En cas que sigui doble (dos llums) s'afegeix un tocat en el
marcador de cada un dels espasistes. Perquè l'aparell de senyalització elèctrica en
espasa enregistri un tocat doble, la diferència de temps entre el contacte de les
puntes d'ambdós tiradors sobre el contrari no pot excedir de 0'05 segons. De no
ser així l'aparell il·lumina tan sols la llum pertanyent al tirador que realitza abans el
tocat.
En floret el sistema es modifica totalment. En primer lloc existeixen quatre llums
distintes. Les dos blanques indiquen que el tocat donat per algun dels tiradors ha

arribat a una superfície no vàlida. Les llums verdes i vermella, igual que en
espasa, indiquen el tocat en blanc vàlid.
Com hem citat anteriorment el floret és una arma de convenció, això significa que
el tocat no necessàriament el guanya el primer que toca, sinó el que en aquell
moment toca i té la prioritat. Aquesta s'aconsegueix iniciant l'atac abans que el
contrari o bé parant l'acció ofensiva i realitzant la resposta de forma immediata.
En floret les llums s'encenen segons es realitzi el tocat amb un marge temporal de
0,25 segons. Per això en moltes ocasions s'encén més d'un llum, i és el President
de jurat qui ha de "jutjar", mitjançant el que es denomina "frase d'armes", les
modificacions de la prioritat en el transcurs de l'acció. Així per exemple:
Una acció simultània amb tocat per ambdues parts (dos llums) no suposa
modificació alguna del marcador.
Una acció simultània amb única llum vàlida per part d'un tirador suposa que aquest
incrementa en un tocat el seu compte.
Una acció d'atac per part d'un tirador, amb un arrest per part del contrari i
aconseguint ambdós el tocat (llums verdes i vermella), representa la suma d'un
tocat en el marcador del floretista que ha atacat, ja que posseïa la prioritat a
l'iniciar l'atac...
En sabre, amb aparell de senyalització elèctrica, el sistema de convenció és
similar al de floret , però amb la diferència que quan un sabrista toca en superfície
no vàlida, no s'encén cap llum.
Adaptacions del reglament als materials alternatius
En l’àmbit escolar hem de fer servir la dinàmica i el reglament de la iniciació
esportiva com a eines educatives, és a dir, el reglament i les diferents normatives
ens han de servir per ajudar-nos a EXTREURE tot allò que ens pugui ajudar a
presentar l’esgrima de forma més atractiva i comprensible pels nens i nenes.
El concepte de convenció és complexe, però tampoc cal eliminar-lo. La convenció
comporta anàlisi i raonament, és a dir, activitat física intel·ligent, amb presa de
decisions... i això és molt positiu.
La realitat, però, és que sense un volum important d’hores és molt difícil que
existeixi una total comprensió i aplicació de les normatives esportives i, per tant,
les hem d’adaptar.
El sistema de convenció (en cas de tocat simultani aquell que ataca té prioritat i
guanya el tocat) pot mantenir-se, però s’han d’adaptar diferents situacions. Per
exemple, es pot deixar com a criteri:
1.- AMB ELS SPADETTOS (i caretes de plàstic)
- Si tan sols toca un dels dos, aquest guanya el tocat
- Tan sols val tocar al tronc (millor si potem un peto)
- Si es toquen els dos es segueix el següent procés:
a) El primer que toca CLARAMENT a l’altre al tronc guanya el punt
b) Si hi ha dubte (toquen els dos alhora) guanya aquell que clarament
inicia l’atac. Si també hi ha dubte, no val cap dels dos tocats.

c) Un tocat a blanc no vàlid (cuixa, careta...) és considerat NO TOCAT
d) Si “A” ataca i “B” fa parada i resposta, i es toquen els dos alhora,
guanya el que ha fet la parada i resposta
2.- AMB EL SABRETTO I EL SABRESCUMA
Es poden seguir els mateixos criteris, però també es pot ampliar la
superfície de tocat vàlid a la real (la del sabre de competició), és a dir, tronc,
braços i cap. Si afegim els braços ens permetrà introduir diferents exercicis de
contraatac al braç i provocarem una distància més gran, per tant, menys risc de
contacte físic.
Es realitza un assalt amb sabrescuma amb arbitratge del professor, valorant els
punts forts i els febles de l’ús de la convenció en el sabrescuma.
Punts forts: requereix concentració, capacitat d’anàlisi, reflexió i presa de decisions
Punts febles: és complex, el sabrescuma és un arma massa flonja i provoca
dubtes, les parades són poc precises, en programacions de poques sessions pot
ser un element massa complicat per ser entès per tots els alumnes. Això és pot
millorar si disposem de sabrettos que ens permeten veure molt més clarament les
parades que fan els toradors.
L'arbitratge i l' observació com a introducció a l'anàlisi tàctica.
Assalts amb arbitratge (val fer-ho tot)
a) Objectius: Valorar la capacitat d’observació dels “àrbitres” tot diferenciat les
accions ofensives de les contraofensives.
b) Distribució: Per grups de cinc alumnes
c) Material: Dos sabrescumes per grup de cinc alumnes
d) Descripció: Es realitzen assalts lliures i s’observa si els alumnes són
capaços d’analitzar les accions, diferenciant un atac d’un contraatac. Es valora, en
aquest treball:
1.- La capacitat d’observació i anàlisi de l’alumne amb rol d’àrbitre i d’assessor
2.- L’actitud col·laboradora dels alumnes que “reconeixen” haver estat tocats
(l’àrbitre tindrà dificultats en veure si es toca, o no, i qui ho fa primer)
3.- L’aplicació de les veus més significatives de l’àrbitre d’esgrima
ATENCIÓ !! Recordem la importància dels VALORS en l'esgrima:
1.- Salutació
2.- Sinceritat en reconèixer els tocats
3.- Respectem el material, el mestre i els companys... i incorporem nous
elements actitudinals
4.- En l’arbitratge: introduirem el respecte al company que fa d'àrbitre i el
respecte a les seves decisions.
5.- Paral·lelament a aquesta darrera observació, també hem de fer respectar,
per part de l'alumne que fa d'àrbitre, el reconeixement de termes com
JUSTÍCIA, OBJECTIVITAT, IGUALTAT i potenciar entre els alumnes la
necessitat de generar un criteri imparcial... sense favoritismes.

PROPOSTA PER A PRESENTAR LES PROGRESSIONS
Com a punt final de l’exposició es presenta la proposta de presentació progressiva
dels continguts. En un esport com l’esgrima on es barregen les dificultats
coordinatives pròpies de la tècnica, amb la dificultat que planteja l’oposició
constant del rival, se’ns fa obligat fer una proposta de presentació progressiva dels
diferents continguts d’ensenyament.
El plantejament general de la proposta es centra en el concepte de “DIFICULTAT
de la TASCA” proposada als alumnes. Aquesta variable es modificarà d’acord a
dos elements claus:
La complexitat coordinativa: les diferents tècniques tenen la seva dificultat
intrínseca d’aprenentatge. Primer de forma aïllada i, després d’acord a la seva
execució en diferents situacions (més o menys distància, increment de velocitat,
modificacions del ritme...).
L’increment de l’oposició: l’aprenentatge de la tècnica s’inicia amb la
“col·laboració” del company. És a dir, primer el company “es deixa tocar”. Un cop
s’assoleix la tècnica passem, de forma progressiva de la col·laboració a l’oposició.
La combinació d’aquests dos elements serà la que haurem de considerar alhora
de definir la progressió en la dificultat de la tasca a treballar.
Increment
complexitat TASCA Increment
coordinativa Oposició
UNA PROPOSTA D’ESTRUCTURACIÓ DEL PENSAMENT TÀCTIC
Arcayev (1990) defineix la tàctica com l’art d’aplicar la tècnica. L’objectiu de
l’esgrima és tocar i no ser tocat, i aquest procés desenvolupa una lluita d’accions i
reaccions, basades en una estructura lògica, tàctica i executades mitjançant unes
accions, tècniques, determinades. En l’esgrima l’atac i la defensa interaccionen
constantment, és a dir, tot tirador que ataca pot trobar-se amb una resposta
ofensiva o defensiva, esperada o sobtada, per part del seu adversari, mentre que
tot tirador que és atacat pot optar tanmateix per l’ofensiva o defensiva. Aquestes
accions poden continuar-se en d’altres reaccions sobre accions concretes.... és a
dir, existeix una seqüenciació entre les accions dels dos tiradors. Laszlo Szabo
(1982) estableix una mostra de la seqüenciació possible d’accions produïdes per
l’atac, acció que desencadena un seguit de variants de continuació.

Amb preparació pròpia
Nivell tàctic I
Nivell tàctic II
Nivell tàctic III
Atac compost Mantenir l'atac simple Continuar l'atac
Parada-contraresposta Parada-Resposta
(Contratemps)
Continuar l'atac
PREPARACIONS
Sobre la preparació del rival
ATAC SIMPLE
PARADA-RESPOSTA CONTRAATAC OBRIR DISTÀNCIA
L’esgrima és com un joc d’escacs mòbil, on les possibles “jugades” són
gairebé infinites i on, en funció de la situació, es produeixen les situacions o
variants que arriben a la fi amb la consecució del tocat. Aquest joc d’escacs té la
particularitat que ambdós tiradors poden establir una estratègia prèvia a les
accions, però un cop s´ha iniciat l’acció, els automatismes apresos són
determinants doncs les accions es succeeixen en mil·lèsimes de segon.
L’aplicació tàctica ha d’ésser individual doncs del immens conjunt de possibilitats
existents (sobre una acció determinada diferents opcions de reacció, amb diferents
desplaçaments, amb certs tractaments de la distància amb opció d’introduir fintes
o no, atacs al ferro o no, escollint un blanc determinat amb una o altre acció de la
mà...) el tirador ha d’escollir la més adient a les seves característiques personals i
a les creades en la relació amb l’adversari.
En la nostra aplicació escolar no podem plantejar-nos el desenvolupament tàctic
tan elaborat que presenta Szabo, però si en podem fer servir l’esquema “mental”
per fer propostes concretes i potenciar la “descoberta guiada” dels alumnes:
Per exemple. Proposem als alumnes:
NIVELL TÀCTIC I: És l’acció plantejada inicialment “mentalment” més
senzilla per l’alumne: “Jo vaig a tocar al meu rival”
Presentem la situació inicial més bàsica: l’atac simple
Situació 1:
El tirador “A” fa un atac i toca a “B” al pit (Nivell tàctic I)
NIVELL TÀCTIC II: És l’acció plantejada per un tirador “mentalment”
condicionada a l’acció que farà el rival:
“Si ell em fa un atac jo li faré una parada”

Què pot fer “B” davant la situació “1” generada anteriorment? (com a professors ja
coneixem que hi ha 3 grans opcions de resposta, però convidem l’alumne a
descobrir-les...)
“... jo marxaria enrera i així no em tocaria !”
Situació resolta 1.1:
El tirador “B” obre la distància i evita el tocat del seu rtival (Nivell tàctic II)
“... jo li faria una parada i després el tocaria a ell !”
El tirador “B” fa una parada i una resposta al tirador “A” (Nivell tàctic II)
“... jo aniria a tocar-lo a ell, perquè com tinc el braç més llarg arribaria abans !”
El tirador “B” fa un contraatac i toca al tirador “A” (Nivell tàctic II)
- Aquesta acció serà bona depenent de les “normes de joc” que hem volgut aplicar. Si és el primer
que toca guanya, és un plantejament tàctic correcte; si seguim la convenció del floret, és incorrecte
perquè no es guanya el punt-
NIVELL TÀCTIC III: És l’acció plantejada per un tirador que “mentalment”
prepara una acció per tal de provocar una reacció en el rival i treure profit en
una segona acció pròpia :
“Quan jo l’ataqui ell em farà una parada i una resposta,
per tant l’atac el faré amb una finta i enganyaré la seva parada”
Ara ens trobem en la situació del tirador que ha iniciat l’acció en la situació 1. Què
pot fer “A” davant les diferents solucions que ha plantejat “B” ? (com a professors
ja coneixem les diferents respostes i, en funció del volum d’hores i continguts que
hem treballat en el curs, DIRIGIM la proposta dels alumnes com a solucions d’un
tercer nivell mental de preparació...)
Aclariment: parlem de nivell mental i podem fer un símil amb l’escacs. Si un jugador pensa “ara li
mato un peó” sense analitzar les conseqüències posteriors (potser que deixi la torre desprotegida i
se la mengi el rival) està en un nivell I. Si el jugador rival està pensant “si em mata el peó em menjo
la torre” i no valora res més, és nivell II. Però si el primer jugador, en realitat estava pensant, “si em
menjo un peò, ell es menja la torre, però jo li mato la seva reina amb el meu cavall”, això ja és el
nivell III.
Dit això, hem d’anar treballar les diferents opcions per a cadascuna de les
solucions que el tirador “B” havia realitzat:
Així, sobre la situació:
El tirador “B” obre la distància i evita el tocat del seu rival (Nivell tàctic II)
Solució 1.1.1:

“... si quan ataco ell obre la distància, continuaré el meu atac endavant”
“A” continua l’atac quan “B” obre la distància per evitar ser tocat (Nivell tàctic III)
El tirador “B” fa una parada i una resposta al tirador “A” (Nivell tàctic II)
Solució 1.2.1:
“... si quan ataco ell fa una parada i resposta, jo també el i el tocaré”
“A” fa l’atac, “B” fa parada i resposta i, sobre aquesta, “A” fa parada i
contraresposta (Nivell tàctic III)
Solució 1.2.2:
“... si quan ataco ell fa una parada i resposta, li faré un atac amb finta, així no em
pararà i el tocaré per l’altra línia fent un passe”
“A” fa l’atac amb una finta que enganya la parada de “B” i, amb un passe, el toca
(Nivell tàctic III)
Solució 1.2.3:
“... si quan ataco ell fa una parada i resposta, jo intentaré tocar-lo abans que ell em
faci la seva resposta”
“A” fa l’atac i quan “B” fa la parada i resposta, “A” continua fins tocar-lo (l’acció
seria considerada com a contraofensiva, si considerem la convenció del floret i
sabre) (Nivell tàctic III)
que toca guanya, és un plantejament tàctic correcte; si seguim la convenció del floret, és incorrecte
perquè no es guanya el punt-
El tirador “B” fa un contraatac i toca al tirador “A” (Nivell tàctic II)
Solució 1.3.1:
“... si quan ataco ell fa un contraatac, jo com tinc la iniciativa, mantindré la meva
acció inicial: l’atac simple”
“A” fa l’atac i coneixent que “B” farà un contraatac, es concentra en finalitzar
correctament l’atac, aconseguint fer-ho amb la iniciativa (si seguim la convenció de
floret i sabre) (Nivell tàctic III)
que toca guanya, és un plantejament tàctic arriscat, perquè possiblement el que fa el contraatac
s’està anticipant en el temps i és qui toca primer; si seguim la convenció del floret, és correcte
perquè es manté la iniciativa de l’acció i es guanya el punt-
Solució 1.3.2:
“... si quan ataco ell fa un contraatac, jo li pararé el contraatac i el tocaré”

“A” fa l’atac i durant el contraatac de “B”, fa una parada i resposta del contraatac
(en esgrima coneixem aquesta acció com a CONTRATEMPS) (Nivell tàctic III)
ACCIONS AMB LA PREPARACIÓ O SOBRE LA PREPARACIÓ:
Si els nostres alumnes són capaços d’entendre la lògica de l’esgrima, és a dir, són
capaços de generar estructures mentals d’anticipació durant la pràctica de l’assalt,
els serà molt senzill entrar en les consideracions d’aquest apartat.
Els tres nivells de seqüenciació tàctica els hem estructurat sobre la base d’un atac
simple, però, les accions d’esgrima parteixen d’una situació estàtica d’atac simple
sobre la qual treballar? La resposta és evident: NO.
Per tal d’aconseguir tocar a un adversari que “no es deixa” hem de fer un seguit
d’accions que ens permetin, entre d’altres coses:
• Apropar-nos a ell, quan no es deixa
• Enganyar-lo (fintar), per tal que ens ajudi a tocar-lo (sí, ell ens ha d’ajudar a
tocar-lo, encara que no vulgui !)
• Convidar-lo a que ens toqui per tal de parar els seus atacs
• Modificar la distància que ell vol mantenir amb nosaltres
• ...
Tot això és ANTERIOR a l’acció sobre la qual hem centrat el desenvolupament
dels tres nivells tàctics anteriors.
Podem treballar en exercicis que tinguin com a objectiu, de forma molt genèrica,
una d’aquestes dues possibilitats:
a) ATACAR AMB UNA PREPARACIÓ PRÒPIA:
És a dir, que per tal de fer un atac amb el màxim de garanties d’èxit, realitzo un
seguit d’accions (preparacions) que em faciliten l’acció que vull fer.
D’una banda les accions són amb les cames, treballant aquella distància més
adient per assolir el tocat, i de l’altra les accions amb la mà; per exemple,
batiments, amb els quals “descobrim” una línia tancada o fintes, amb les que
enganyem una possible parada del rival.
Podem generar molts exercicis que busquin situacions de canvis de ritme amb les
cames i execucions diverses prèvies a l’atac (batiments, lligaments, fintes...)
b) ATACAR SOBRE UNA PREPARACIÓ DEL RIVAL:
En aquest cas el treball a realitzar es centre, fonamentalment, en la “gestió” de la
distància, sent molt més senzill realitzar un atac sobre la preparació del rival. És
pot fer veure de forma molt senzilla als alumnes que és molt més fàcil “atacar
sobre la preparació” que “buscant la preparació pròpia”.

PRESENTACIÓ DEL SPADETTO
Característiques, avantatges i limitacions
El Spadetto com a material alternatiu és una simulació del floret convencional de
l’esgrima. A continuació s’exposa la tècnica bàsica de mà en la modalitat de floret,
que serà la base dels aprenentatges orientats a la iniciació esportiva que es
puguin programar amb els “spadettos” en l’àmbit extraescolar (o escolar, es
disposa de material per fer-ho).
LA PRESA DE L’ARMA
El puny i el pom se situen en l'eix central del canell. El puny del floret és pres
mitjançant tots els dits, però amb una funció principal de polze i índex, els quals
dirigeixen tots els moviments de l'arma. Perquè en la posició de guàrdia el floret
estigui ben situat, el tirador ha de realitzar una lleugera flexió del canell, obrint el
canell a l'exterior i fixant el colze cap a l'interior. El moviment de l'arma ha de
dirigir-se amb els dits polze i índex (digitació).
LA SALUTACIÓ CLÀSSICA
En l'esgrima existeix una salutació tradicional mitjançant la qual els tiradors es
saluden en diversos temps, apropant la cassoleta de l'arma a la barbeta, amb la
fulla perpendicular al terra i saludant al capdavant, a l'esquerra i a la dreta.
Aquesta salutació, en l'actualitat, en competicions es produeix amb una lleugera
salutació al rival, a l'àrbitre i al públic assistent.
Descripció, justificació i evolució
1. Posició bàsica (peus angle recte, careta sota el braç no armat, i braç
armat "enfundat")
2. el braç armat s'estira cap el contrari
3. cassoleta a la cara i tornar el braç al davat (salutació adversari)
4. cassoleta a la cara i tornar el braç a l'esquerra en diagonal baixa
(salutació àrbitre)
5. cassoleta a la cara i tornar el braç a la dreta en diagonal baixa (salutació
assistent o públic)
6. Tornar a posició bàsica
La salutació és un dels principals elements a considerar en el treball sobre
valors en l’educació física. Al nen que practica esgrima se l’ha d’habituar a fer
SEMPRE una salutació al seu rival, amb l’arma i mirant-lo als ulls, abans d’iniciar
l’assalt o qualsevol treball en parelles. Si l’assalt és arbitrat, també s’ha de saludar
a l’àrbitre, i si hi ha companys observant, també se’ls saluda a ells. En acabar el
combat, SEMPRE es saluda al rival i a l’àrbitre amb una encaixada de mans.
LES LÍNIES I LES POSICIONS
Per sistematitzar les distintes accions defensiu-ofensives, els tractats sobre
l'ensenyament i aprenentatge de l'esgrima determinen unes àrees espacials,

compreses entre la fulla de l'arma i el límit del cos, que es denominen línies
d'esgrima.
Les distintes posicions que adopta el tirador per cobrir una línia determinada,
s'associa a una numeració que coincidirà amb la nomenclatura que rebran les
accions ofensives i defensives. Així, les posicions de sisena i tercera cobreixen la
línia alta exterior, les posicions de quarta i cinquena, la línia alta interior, la posició
de vuitena i la de segona, la línia baixa exterior, mentre que la setena i la primera,
cobreixen la línia baixa interior.
Altes: 4a, 6a i baixes: 7a i 8a
ELEMENTS BÀSICS DEL REGLAMENT
La “poule” és el sistema bàsic i tradicional de competició que fem servir en
l’esgrima. Una poule és una “lligueta” on els diferents grups d’alumnes s’enfronten
tots contra tots. Els assalts de competició, en les poules, són a 5 tocats, amb un
màxim de 3 minuts.
Aquest sistema de competició ens ajuda a definir un model d’organització de la
classe on podem proposar diferents rols als alumnes. La proposta és fer “poules”
de 5 alumnes: 2 tiren, 1 arbitra i 2 fan d’assessors.
S’exposa el sistema d’anotació (“V” com a victòria i “2, 1, 3...” com a derrota,
segons els tocats) perquè els alumnes puguin omplir la poule a mesura que van
fent els assalts.
Model de poule
1 2 3 4 5 V Td Tr Td-tr Class.
1
2
3
4
5
Per tant, centrem la part inicial de la sessió en el següent:
1) Arbitratge, revisant la convenció
2) Fem una distribució del grup de classe en tres grups i organitzem
una POULE on en cada poule fem les diferents tasques definides.
Un cop els alumnes comencen la poule el professor passa per cada poule i atén
les diferents consultes que els alumnes tenen en relació al desenvolupament dels
assalts.

ESGRIMA ADAPTADA
L’esgrima és un esport present en el programa dels Josc Olímpics i en el dels
Paralímpics. L’esgrima és practicada per esportistes amb limitacions en la seva
mobilitat, és a dir, esportistes amb discapacitat física.
Es presenten a continuació els trets bàsics de l’esgrima adaptada, però amb la
perspectiva que es pot aplicar en l’aula en els alumnes discapacitats o, fins i tot,
en els alumnes lesionats, tot i adaptant les condicions d’execució a una dinàmica
asseguda en un banc suec o similar (en cadires millor no fer-ho atès que el
moviment faria que els practicants perdessin l’equilibri, amb la cadira, i la pràctica
tingués un cert risc que no hem d’assumir).
ELEMENTS CURRICULARS A SECUNDÀRIA
Sobre la publicació oficial del currículum d’Educació Física per part del
Departament d’Ensenyament l’any 2002, podem destacar que l’aplicació de
l’esgrima en l’àmbit escolar coincidiria en els següents aspectes:
Generalitats
“En l’etapa d'educació primària predominen els aspectes perceptius... mentre que
en l’etapa d'educació secundària obligatòria es prioritzen els continguts de decisió i
d'execució.
Tal i com hem vist en el desenvolupament de les sessions la capacitat
d’observació, anàlisi i DECISIÓ és fonamental en l’esgrima. L’execució es
constitueix com l’expressió final del procés decisional que, sempre, va lligada a la
interactuació amb les situacions que general el rival.
“El desenvolupament motor es contextualitza en els diversos continguts amb
l'objectiu d'ampliar les habilitats adquirides i adaptar-les a situacions motrius més
complexes”
La programació de les progressions del treball en esgrima hem vist com
condicionen la proposta de les diferents habilitats a aprendre i practicar a dues
variables: una és la complexitat coordinativa que suposa, per a cada alumne, la
tasca a realitzar; l’altra és el grau de col·laboració-oposició que troba al seu davant
(passem del company que ens ajuda a aprendre facilitant la tasca, al company que
ens ajuda a aprendre, oposant-se a la nostra tasca)
“L'esport, en el seu vessant educatiu, no pot ser selectiu en funció de l'habilitat
requerida ni per les diferències sexuals ni físiques, sinó que ha de realitzar-se a fi
de millorar les capacitats motrius, a més de suposar un repte personal per a
l'alumnat.”
L’esgrima representa, gairebé de forma segura, un repte NOU per a TOTS els
alumnes. Les habilitats que ensenyarem són noves, ningú les coneix (a diferència

de bàsquet, futbol i d’altres esports on el punt de partida de tots els alumnes no el
marca el professor d’E.F. sinó la seva pràctica anterior)
A més a més, com hem pogut comprovar l’esgrima pot “barrejar” – i és l’ùnic
esport de combat on es pot fer des de qualsevol i fins a qualsevol edat – nens i
nenes de diferent sexe i característiques cineantropomètriques
“Tant el joc com l'esport són un mitjà per desenvolupar els continguts i es poden
considerar àmbits eminentment lúdics i situats en un mateix nivell; no es tracta de
l'activitat seriosa, l'esport, enfront de la lúdica, el joc, ja que totes dues són
activitats lúdiques i serioses, i el que les diferencia és el tractament didàctic i la
seva representació social en la pràctica.”

Queda clar que el plantejament del curs no ha estat un altre que el que s’entén de
la descripció anterior. L’ESGRIMA ÉS LA NOSTRA EINA. El model esportiu de
l’esgrima no es contraposa a l’activitat lúdicoformativa, tot el contrari;
disseccionem l’esgrima esportiva i en traiem tot allò que ens pot ajudar, d’acord a
la nostra programació, a assolir els diferents objectius que ens proposem.
Objectius generals
“En acabar l'etapa, l'alumnat ha de ser capaç de:
1. Conèixer i utilitzar les habilitats i destreses motrius en situacions reals de
pràctica i en diferents activitats físiques i esportives...
7. Participar en les diferents activitats físiques i esportives i valorar els aspectes
que fomenten el respecte i la cooperació entre els participants.
8. Manifestar autonomia personal en la planificació i execució d'accions motrius en
diverses situacions i medis, com també el coneixement i respecte del material i les
instal·lacions.
9. Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recursos adequats per
a l'ocupació del temps lliure.”
La incorporació de l’esgrima en l’àmbit escolar s’inscriuria en la concreció
d’aquests objectius, fonamentalment.

Continguts
• Procediments
“1. Habilitats motrius.
1.1 Utilització de les diferents habilitats motrius per aplicar-les posteriorment
en l'aprenentatge de tècniques, habilitats i destreses especifiques.
1.2 Adequació de les habilitats de gir, salts, desplaçaments i equilibracions i
les seves combinacions en situacions de complexitat creixent.”

L’aprenentatge tècnic i tota la dinàmica de desplaçaments i treball sobre equilibri
dinàmic específic s’adapta perfectament a la selecció dels procediments en
aquesta etapa.
“2. Exercitació de qualitats físiques.
2.1 Exercitació de les diferents qualitats físiques bàsiques: força,
resistència, velocitat i flexibilitat.”
Ha quedat palès en el treball de les sessions realitzades que l’esgrima pot arribar
a ser utilitzada per al desenvolupament, parcial, de certes qualitats físiques; no de
forma dirigida, sinó complementària a la pròpia activitat.
“4. Pràctica d'activitats físicoesportives.
4.1 Execució dels gestos tècnics del jocs i esports col·lectius amb oposició-
cooperació, de cooperació, d'oposició i els individuals sense oposició.
4.2 Utilització de les decisions estratègiques en els jocs i
esports...d'oposició.
4.3 Aplicació de les normes i regles en els jocs i esports...amb oposició i
sense.”
La pràctica dels esports individuals d’oposició n’és una de les assenyalades en el
currículum d’E.F. com a pròpies de l’ESO. Dins d’aquestes els docents hauran de
valorar quines són les que possibiliten uns majors avantatges per als alumnes. Val
a dir que la pràctica de l’esgrima, com hem apreciat en el curs, és una de les
propostes més adients, malgrat el poc coneixement que en tenim d’aquest esport
a Catalunya avui en dia.

• Fets,
conceptes
i
sistemes
conceptuals

“3. Jocs i esports....
3.4 Jocs i esports d'oposició. Característiques generals.
3.5 Regles i normes dels esports i jocs d'oposició...”
El nostre objectiu serà conèixer l’esgrima, les seves accions (ofensives,
defensives, contraofensives i preparacions), el seu arbitratge (amb o sense
convenció), amb les seves característiques com a activitat esportiva, i amb tots els
elements teoricopràctics que vulguem afegir
• Valors,
normes
i
actituds

“2. Valoració de la comunicació amb els altres.
2.1 Tolerància envers els comportaments dels altres.
2.2 Acceptació dels resultats en els jocs i els esports.
2.3 Preocupació per l'aconseguiment de fites comunes.

2.4 Acceptació de les regles i normes de l'activitat física.”
Ja hem reiterat durant el curs que els “valors” intrínsecs de l’ensenyament de
l’esgrima com a esport els podem extrapolar completament a l’esgrima en l’escola:
respecte als companys, als rivals, al mestre i al material; reconeixement de ser
tocat pel rival; canalització de l’agressivitat; respecte i seguiment de les normes;
salutació abans i després dels assalts i dels diferents treballs ne parelles, etc.
L’organització d’encontres per equips o assalts individuals afavorirà la dualitat:
rivalitat-cooperació amb uns mateixos companys.
“3. Respecte per l'entorn....
3.2 Preocupació i respecte per la utilització adequada del material i les
instal·lacions.”
El respecte al material d’esgrima (sabrescumes, spadettos, sabrettos, etc.) és
fonamental per a una pràctica correcta. La cura que hem de donar en el bon ús del
material als nostres alumnes assolirà les fites definides en el punt anterior i, sobre
tot, evitarà qualsevol risc de lesions.
Concretament el desenvolupament de l’esgrima en el curriculum de l’ESO d’acord
als criteris publicats el 2002 pel departament d’Ensenyament s’hauria d’enmarcar,
segons la meva proposta, en el primer curs del primer cicle de secundària. Malgrat
el currículum proposa la pràctica d’esports individuals d’oposició en el quart curs,
es podria optar a inserir d’altres continguts d’esgrima a quart curs, o bé, incorporar
d’altres esports individuals d’oposició.
Com veurem a continuació els continguts s’ajusten molt millor a l’esgrima en el 1r
d’ESO que no pas en d’altres cursos. A més a més, el material alternatiu de que
disposem (sabrescumes, spadettos i sabrettos) és més adient, per dimensions, a
les edats de 1r d’ESO que no pas a nivells de desenvolupament corporal
superiors.

Primer cicle: primer curs de la ESO
Fets,
conceptes
i
sistemes
conceptuals

3.5 Principals regles i normes d'esports i jocs d'oposició escollits...”

Objectius terminals del primer cicle de l’ESO
“3. Aplicar les regles i normes dels diferents jocs, esports i altres activitats físiques.
7. Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qualsevol moviment
o postura.
9. Respectar les regles i normes de les diferents activitats físiques.
14. Usar les diferents tècniques i habilitats en la pràctica de l'exercici físic.

16. Acceptar les diferències d'habilitat entre les persones, sense discriminació per
raons de sexe o capacitat física.”
Quart curs: segon cicle de la ESO
Fets,
conceptes
i
sistemes
conceptuals
3.5 Regles i normes dels esports i jocs d'oposició escollits...”

Objectius
terminals

“18. Respondre amb motricitat a problemes d'estratègia en jocs o esports
d'oposició, de cooperació i de cooperació-oposició.
21. Realitzar de manera autònoma pràctiques d'escalfament i de mètodes
d'entrenament de les qualitats físiques bàsiques.
23. Comunicar-se amb els altres mitjançant elements propis de l'activitat motriu.
25. Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint fites personals.
26. Avaluar les pròpies possibilitats motores i adequar-hi les pròpies aspiracions
personals.
27. Sensibilitzar-se per realitzar activitat física voluntària en temps de lleure...”
ELEMENTS CURRICULARS A PRIMÀRIA
Continguts d’esgrima a incorporar
Conceptes
1. Entrar en contacte amb el material alternatiu.
2. Entendre els elements tecnico-tactics i reglamentaris més bàsics.
3. Conèixer l’esgrima com a esport adaptat.
Procediments
1. Muntar i desmuntar degudament el sabre escuma.
2. Realitzar correctament la tècnica de cames bàsica.
3. Realitzar correctament la tècnica de mà bàsica.
4. Controlar la distancia.
5. Executar degudament un contraatac.
6. Realitzar assalts condicionats (sense parades).
7. Efectuar assalts i arbitratge.
8. Elaborar “poules” individuals i per equips.
Actituds, Valors i Normes
1. Respectar a l’adversari i a l’àrbitre.
2. Cooperar amb el company.
3. Acceptar tocats en contra.
4. Respectar el material.
5. Mostrar interès per l’esgrima.

L’àrea d’E.F. al currículum de primària
Objectius Generals
1. Conèixer i acceptar el propi cos així com les possibilitats de moviment.
2. Prendre conciència de la pròpia situació motriu en el temps i en l’espai en
relació amb les altres persones i objectes i en medis diversos.
3. Assolir un domini corporal i postural harmònic amb millora de la condició
física de forma genèrica.
4. Utilitzar les habilitats i les destreses bàsiques corresponents a l’acció motriu
fent servir l’observació, l’anàlisi i la imaginació en la resolució de problemes
motrius.
6. Conèixer, identificar i utilitzar les habilitats i les destreses específiques de
les activitats físiques proposades al llarg de l’etapa, les quals han d’incloure
formes de desplaçament i de maneig d’objectes variades i diversificades.
9. Accedir al comportament social que faciliti el creixement mitjançant la
participació solidària, la responsabilitat i els respecte a les altres persones i,
específicament l’utilització de les relacions de cooperació indispensables per a una
activitat física col·lectiva.
10. Conèixer la realitat esportiva del seu territori i els recursos que li ofereix per
a la pràctica de l’activitat física com una manera més d’utilitzar el temps lliure.
Continguts
Procediments
1. Control i consciència corporal.
1.3. Orientació en l’espai. Orientació en el temps. Ritme.
2. Execució d’habilitats coordinatives.
2.1. Execució d’habilitats motrius bàsiques i habilitats motrius
específiques.
3. Utilització de les capacitats condicionants.
3.1. Aplicació de la força incidint en el comportament coordinatiu.
3.2. Increment de la resistència general.
3.3. Manteniment de la flexibilitat. Increment de la velocitat.
5. Realització de jocs.
5.1. Execució de joc simbòlic i dramàtic, sensorial i perceptiu, de
cooperació i oposició i tradicional.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Esquema corporal.
1.3. Les possibilitats perceptives.
1.4. Consciència del propi moviment i la postura.
2. Organització de l’espai i el temps.
2.2. Nocions de relació entre el cos, els objectes i els espais exteriors.
2.4. Nocions relacionades amb el temps. El ritme.

2.5. Estructuració espaitemporal.
Actituds valors
2. Iniciativa en l’acció.
3. Organització i constància en l’activitat motriu.
4. Gust i satisfacció per l’activitat física.
5. Esforç vèncer les dificultats superables. Autosuperació personal.
8. Acceptació i respecte a la diversitat física d’opinió i d’acció.
9. Responsabilitat envers les normes.
10. Respecte a la natura a les instal·lacions i als material.
Objectius Terminals
1. Mostrar coneixement del propi cos , les seves capacitats perceptives i de
moviment.
2. ....
3. Controlar la pròpia lateralitat i exercitar-la referida a les altres persones i als
objectes.
8. Interpretar les nocions de relació que s’estableixenentre el propi cos, els
objectes i l’espai exterior i utilitzar-les adequadament en l’acció motriu.
9. Relacionar les nocions espacials tot aplicant-les a un espai concret (pista
esportiva, la natura, un plànol, etc.).
10. ....
16. Utilitzar adequadament la força en aquelles tasques en què s’actuï contra la
resistència donada.
17. Donar respostes motrius davant d’un determinat estímul en el mínim temps
possible.
18. Executar els gestos bàsics de diferents esports individuals, d’adversari i
col·lectius practicats.
19. Utilitzar l’estratègia individual i d’equip bàsica dels esports que es realitzin.
20. Aplicar les regles fonamentals de les activitats físiques que es practiquin.
21. Identificar els esports, les danses i els jocs, com a elements sòcio-culturals i
lúdics.
22. Respectar les regles i aplicar les normes de joc.
23. Actuar amb esforç per vèncer les dificultats superables.
27. Realitzar diferents tipus de joc, integrant-se en la dinàmica establerta.
29. Experimentar el joc com objecte de plaer i recreació.
30. Valorar l’activitat física com a possible pràctica del temps lliure i escollir les
formes més adients les pròpies característiques i interessos.
31. Acceptar i respectar la diversitat física d’opinió i d’acció.
32. Respectar i tenir cura de l’entorn, la natura, les instal·lacions i el material,
tant propi com comunitari.

Aprenentatge del tocat. El cop recte. Acció ofensiva.
Les accions ofensives o d'atac són aquelles que tenen com objectiu aconseguir el
tocat. L'acció més senzilla és l'atac simple directe: el cop recte. S'executa
realitzant una extensió del braç armat i tocant al contrari sense modificar la línia
d'atac. El cop recte en espasa i floret es realitza de punta, mentre que en sabre
pot tocar-se amb el tall de la fulla i es denomina cop de tall. Les accions simples
directes poden realitzar-se quan la línia d'atac es troba oberta, és a dir, si l'arma
no cobreix per complet la superfície vàlida d'aquesta línia.
Errors més freqüents: Realitzar les accions d'atac iniciant el moviment amb les
cames i posteriorment estenent el braç.
- Treball del tocat de precisió-digitació:
Dos tocats consecutius sobre el mateix blanc
Dos tocats consecutius sobre diferents blancs: superior i inferior
LES PARADES I RESPOSTES
La gran varietat d'elements ofensius existents, determina l'existència d'un gran
repertori d'accions de defensa per contrarestar els anteriors.
La parada és la principal acció defensiva de l'esgrima. És l'acció realitzada amb
l'arma per protegir-se de l'atac de l'adversari. Les parades de sabre es diferencien
de les de floret i espasa a causa de la posició inicial de la guàrdia i a la distinta
dinàmica competitiva existent, determinada per la possibilitat de tocar de tall a
diferència de la resta d'armes on el tocat es dóna exclusivament de punta.
Per a les armes de FLORET i ESPASA (Spadetto), i per a una millor comprensió,
sistematitzarem les parades en dos grans grups:
• Les parades segons la línia que tanquen:
Les parades reben el nom de la línia que tanquen; així la parada que cobreix la
línia alta externa la denominarem de sisena, la línia interna superior serà
protegida amb la quarta, mentre que les inferiors externa i interna es protegiran
amb la vuitena i setena respectivament.
• Les parades segons el seu recorregut:
Segons la posició que el tirador inicia i finalitza el moviment de la parada, el
recorregut pot ser lateral (6a a 4a; 4a a 6a; 7a a 8a; 8a a 7a), semicircular (6a a
8a, 8a a 6a, 4a a 7a, 7a a 4a), diagonal (6a a 7a, 7a a 6a, 4a a 8a, 8a a 4a) i
circular o contra (6a a 6a, 4a a 4a, 7a a 7a , 8a a 8a)
Per al SABRE (Sabretto i Sabrescuma), en la iniciació, deixem 3 posicions
bàsiques que, alhora, s’identifiquen amb 3 parades: La quarta, que cobreix els
tocats que venen per la línia interna del tirador, la tercera, que cobreix les accions
que venen per la línia externa, i la cinquena, que cobreix les accions que venen
sobre el cap.
Errors més freqüents: Fonamentalment en els novells, la parada és l'acció que
més dificultat presenta en la seva correcta execució en assalts. La parada ha de

realitzar-se de forma precisa, tancant la línia prou perquè no pugui existir tocat,
però el necessari per poder realitzar una acció ofensiva posterior amb garanties.
Una execució excessivament àmplia de les parades representa una disminució de
la velocitat d'execució, així com un increment de la complexitat de la resposta.
Realitzar les parades amb excessiva força, quan l'important és aconseguir un
moviment precís i veloç per reduir la transició entre la fi de la parada i l'execució de
la resposta o contraresposta.
• LA PARADA
a) La parada de 4ª: treball sobre el moviment de la mà i el BLOQUEIG de
la parada (terç fort)
Distància curta
AUTOGRADUACIÓ DE LA DIFICULTAT D’OPOSICIÓ (menys a més velocitat
d’atac)
b) Parades de 4a, 6a, 7a i 8a
La resposta és una acció ofensiva. La resposta i contraresposta són accions
d'atac, que poden ser simples o compostes, és a dir sense fintes o amb elles, i que
vénen precedides d'una parada sobre l'acció ofensiva del contrari.
• LA PARADA I LA RESPOSTA
a) Afegim a les parades les respostes
L’OFENSIVA EN FLORET: ATAC SIMPLE DIRECTE I INDIRECTE (PASSE)
Les accions simples indirectes es realitzen canviant la línia inicial de l'atac. Si es
troba una línia tancada (existeix cobertura total) han d'utilitzar-se altres accions
tècniques com l'atac simple indirecte, mitjançant la passada. Per exemple, passant
d'una línia exterior tancada per l'adversari en la posició de sisena, a una línia
interior oberta.
Errors més freqüents: En l'execució de la passada, lligaments i accions de canvi
de línia és un error utilitzar en excés la musculatura de tot el braç, fins i tot de
l'espatlla. Aquestes accions de gran precisió requereixen la intervenció de
musculatura "fina" i per això els moviments han de ser dirigits pels músculs dels
dits, i especialment pel polze i índex. El canell intervé secundàriament, i
l'avantbraç ha de fer accions de major sol·licitació de força, com les preses de
ferro. No obstant això hem de procurar evitar tota acció realitzada amb un bloqueig
excessiu de l'espatlla, ja que la contracció del deltoides en plena acció pot errar el
blanc desitjat.
LES FINTES I ELS ATACS COMPOSTOS
Les fintes són l'objecte principal dels atacs composts. Es podrien definir com
accions que s'executen amb l'arma amenaçant la superfície vàlida, però amb
l'objectiu d'enganyar una parada o reacció de l'adversari. La finta és el principal
element tàctic d'un esgrimidor. Les possibilitats que té un tirador de realitzar
distintes fintes són innombrables, ja que una acció composta pot comportar

l'execució de distintes fintes, amb o sense accions sobre el ferro, en línies altes o
baixes, exteriors o interiors i amb una o una altra combinació de desplaçaments.
OBJECTIUS:Parada sobre un atac simple i trobar la solució mitjançant una finta
Atac compost sobre una parada DEFINIDA
a) Distància mitja A ataca amb fons
B ha de parar 4a
b) Fem la mateixa acció, però ara amb una finta que enganya la parada
c) incrementem velocitat d’execució
d) Ho fem amb moviment (desplaçaments)
LES PREPARACIONS: LLIGAMENTS i BATIMENTS
Les accions ofensives poden realitzar-se de forma directa, però els esgrimidors
realitzen sovint, preparacions d'atac, és a dir, accions que tenen com objectiu
millorar la situació prèvia a l'atac definitiu, o provocar una reacció de l'adversari
que pugui ser aprofitada per l'atacant. Una d'aquestes preparacions és el
lligament, que constitueix la situació de les dues fulles en contacte, on el tirador
que el realitza assoleix una posició determinada de la seva mà (4a, 6a, 7a, 8a) i
aconseguint la cobertura de la línia sobre la qual s'executa el lligament.
Errors més freqüents: En les sessions pràctiques hem incidit notablement en la
cura de la coordinació entre les accions de la mà i de les cames, prioritzant
sempre en primer lloc l'execució de la mà, i a continuació el desplaçament
necessari.
• ELS LLIGAMENTS
Definició: contacte continuat de la fulla
Execució d'accions de lligament en 4a, 6a, 7a i 8a sense tocat i distància
mitja
ATENCIÓ A:
1) Contacte des del terç feble al terç mig de la fulla
2) POSICIÓ correcta de la mà (6a, 4a...)
3) TANCAMENT DE LA LÍNIA a la qual donem cobertura
4) Manteniment del CONTACTE continuat des de l'inici al final
del lligament
5) Moviment petit de la punta de l'arma
• EL BATIMENT
Definició: colpeig sec a la fulla del rival
Exercicis educatius:
a) Des d'absència de ferro, fer el batiment lateral en les diferents posicions
b) Idem, però el batiment semicircular o diagonal
c) Distància curta: batiment i tocar; doble batiment i tocar; batir-
contrabatiment i tocar; batir-doble contrabatir i tocar; doble batiment-
batiment i tocar
d) Atac amb batiment i cop recte amb marxar i fons

e) Manteniment de distància, en fer un batiment, el company ataca amb
marxa, amb batiment, i fons.
EL MATERIAL CONVENCIONAL: VESTIT, PROTECTORS, FLORETS I
CARETES
Es presenta el material convencional d’esgrima. L’alumne pot vivenciar el seu ús.
OBSERVACIÓ D’UN ASSALT AMB MATERIAL ELÈCTRIC
Es finalitza la presentació de continguts, recursos i experiències amb la realització
d’un assalt amb el material de competició d’esgrima per tal de vivenciar aquest
esport de forma més propera.
Es deixa la part final de la sessió per dubtes o qüestions generals suggerides pels
alumnes del curs.
Contacte per a aconseguir sabrescumes o spadettos:
Federació Catalana d’Esgrima
c/ Duquessa d’Orleans, 29 08034 – Barcelona
telf: 93 280 51 96 fce@esgrima.cat
www.esgrima.cat

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES D'INTERÈS
• AAVV (1993): Esgrima. Madrid . COE, RFEE.
• Alarcia L, Alonso C, Saucedo F (1999): La esgrima: relación con el
curriculum de E.F. y adaptaciones para su implantación. Revista española
de Educación Física y Deportes, (6) 2:5-10.
• Alarcia L, Alonso CJ, Saucedo, F (2000): Esgrima con sables de espuma.
Madrid: Esteban Sanz.
• Alonso CJ, Saucedo F, Alarcia L (1998): La esgrima como contenido
educativo en la E.F. Revista de Educación Física, 72.
• Alonso Temiño CJ (1989): Esgrima básica. Madrid: Alhambra.
• Bastianini L, Di Ciolo A, Gori M (1996): La scherma come gioco e sport.
Roma: Societá stampa Sportiva.
• Diccionari d’Esgrima (1991): Barcelona Enciclopèdia Catalana.
• Faure, M (1997): Cours d'escrime. París: De Vecchi. (EXISTEIX UNA
VERSIÓ CASTELLANA)
• Iglesias X (1991): Esgrima. Col·lecció “Seréis campeones” núm.7:
Barcelona, La Vanguardia.
• Iglesias X, Anguera B, González C (2007): Valors en guàrdia. Apunts
d’Educació Física, 87: 35-53.
• Kronlund M (1984): Enseñanza de la esgrima de florete. Madrid: Gymnos.
• Popelin D (2002): Escrime. Enseignement et entraînement. París: Amphora.
• Revenu D (1985): Initiation à l'escrime, une démarche pour l'école. París:
Vigot.
• Thirioux P (1970): Escrime moderne. París: Amphora.
• Turón Y (1999): Iniciación a la esgrima, esgrima alternativa. Imagen y
deporte, S.L.
• Internet
• Federació Catalana d'Esgrima: www.esgrima.cat
• Real Federación Española de Esgrima: www.esgrima.es
• Fédération Internationale d'Escrime: www.fie.ch

Apuntes esgrima

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (7)

Similar a Apuntes esgrima

Similar a Apuntes esgrima (20)

Más de Apuntes Inefc

Más de Apuntes Inefc (19)

Apuntes esgrima