Guia de noms i malnoms dels maresmencs

1. Alella, Arenys de Mar,
Arenys de Munt,
Cabrera de Mar, Cabrils,
Caldes d'Estrac, Calella,
Canet de Mar, El Masnou,
Malgrat de Mar, Mataro,
Montgat, Palafolls,
Pineda de Mar, Premià de
Dalt, Premià de Mar, Sant
Andreu de Llavaneres,
Sant Vicenç de Montalt,
Santa Susanna, Teià,
Tiana, Tordera, Vilassar
de Dalt, Vilassar de Mar
com ens diem al Maresme?
guia de recursos / biblioteques municipals del maresme

2. com ens diem
al Maresme?

3. Biblioteques municipals de Maresme Les biblioteques municipals del Maresme na (repica-truges) i Sant Pol (quina hora d’altres), en la qual figuren els diferents
Biblioteca cap de zona
ja fa temps que trobàvem a faltar als nos- és?) i alguna població més. Això és perquè malnoms dels pobles de la costa.
tres fons locals algun document que par- la guia és una iniciativa de la biblioteca
lés en conjunt de l’origen dels malnoms de pública de cada població i en aquestes “...a Montgat són calciners,
les poblacions de la nostra comarca, un concretament no n’hi ha. venen la calç a fornades.
tema molt popular, però amb una biblio- A Alella són cargolers,
grafia escassa i molt dispersa. Enguany Veureu també que la bibliografia recull els que els cargols en treuen banya;
amb aquesta guia de recursos volem om- documents que parlen dels noms geogrà- al Masnou són palangrers,
plir aquest buit. fics o topònims de cada població. que al ponent van a palangre.
A Premià són gafarrons,
La nostra intenció era recollir en un sol do- Com sempre, podreu gaudir d’aquesta do- a Vilassar pengen ases,
cument l’explicació sobre l’origen del mal- cumentació a la vostra biblioteca i, a tra- i a Mataró caps de bou
nom de cada una de les poblacions, però vés del servei de préstec interbibliotecari, de les senyores bissarres.
un cop posada en comú la informació vam podreu arribar al fons documental de les A Caldes en són nansers,
veure que algunes poblacions no tenien altres biblioteques municipals que treba- i a Arenys se’n porten la palma.
malnom, o potser s’havia perdut o oblidat llen a la Xarxa de Biblioteques de la Dipu- A Canet són figueters,
amb els anys. Llavors hem optat per posar tació de Barcelona. a Sant Pol són gent de manta,
l’origen del nom de la població. a Calella són cadells,
Finalment transcrivim aquí el fragment i a Pineda males cares.
També trobareu a faltar l’explicació de d’una cançó de remar publicada en diver- A Malgrat són carboners,
malnoms tan coneguts com el d’Argento- sos estudis (J. M. Pellicer i Amades, entre venen carbó a la platja.”

4. Tordera
Palafolls
Biblioteques Municipals del Maresme
Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’Alella
Malgrat de Mar
Biblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de Mar
Santa Susanna
Biblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de Munt Pineda de Mar
Arenys de Munt Calella
Biblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de Mar
Biblioteca de Cabrils Ajuntament de Cabrils Canet de Mar
Arenys de Mar
Biblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’Estrac Caldes d’Estrac
Biblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de Calella Sant Vicenç de Montalt
Biblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de Mar Vilassar de Dalt Cabrera de Mar Sant Andreu de Llavaneres
Biblioteca Joan Coromines Ajuntament del Masnou Cabrils Mataró
Premià de Dalt
Biblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de Mar
Biblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal d’Acció Cultural. Alella Teià Vilassar de Mar
Ajuntament de Mataró Tiana Premià de Mar
Biblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de Montgat El Masnou
Montgat
Biblioteca Enric Miralles Ajuntament de Palafolls
Biblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de Mar
Biblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de Mar
Biblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de Dalt
Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Ajuntament de Premià de Mar
Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres
Biblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt
Biblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa Susanna
Biblioteca de Can Llaurador Ajuntament de Teià
Biblioteca Can Baratau Ajuntament de Tiana
Biblioteca de Tordera Ajuntament de Tordera
Biblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de Dalt
Biblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

5. Alella
A Alella pa amb olo i al Masnou se’l
mengen solo
Diu el diccionari que un malnom és un “nom que es la denominació. Pel que sembla, deien els nostres
posa a algú, prenent-lo d’algun defecte, vici o qua- veïns que a Alella no sabíem parlar i, per no saber,
litat”. El malnom és i ha estat, en definitiva, una no sabíem dir ni oli. Però la llengua sempre l’hem
eina per promoure la comunicació entre pobles (o tinguda un bon xic llarga, i quan els masnovins ens
per moure raons entre veïns, segons com es miri). burxaven amb “A Alella pa amb olo” es veu que els
Els motius que des del segle XIX han designat la etzibàvem un “I al Masnou se’l mengen solo”. I tan
gent d’Alella són dos, per bé que el primer no va ar- amples.
ribar a popularitzar-se i cal considerar-lo més aviat
“de llibre”. Es tracta de cargolers, un qualificatiu Cristina Armengol
Col·lectiu Cerquem les Arrels
que apareix a la bibliografia de finals del segle XIX
i que prové d’una cançó popular anomenada “Tota
la vora de mar fins a la ratlla de França”. Segons
Josep M. Pellicer (Estudios histórico-arqueológicos Biblioteca Ferrer i Guàrdia
sobre Iluro, Mataró, 1887) hauria estat “dictada per Hort de la Rectoria, s/n
un pilot de Mataró”, un home de mar que resseguí 08328 ALELLA
les poblacions costaneres des de la seva barca i tel.: 935 559 055
en batejà els habitants segons els costums. Alella a/e: b.alella.fg@diba.cat
web: www.alella.cat/fitxa.php?id=313
hi apareix en aquests termes: “A Alella són cargo-
lers, / que els cargols en treuen banya.” Josep Reig
i Vilardell (Monografies de Catalunya, Barcelona, horaris:
1890) apunta que Cels Gomis ja recollia aquesta (hivern) (estiu)
tonada l’any 1882 a l’Anuari de l’Associació d’Ex- dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
cursions Catalana. Gomis, doncs, hauria estat el dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
primer, que sapiguem, a deixar-ne testimoni escrit. dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
Segons les seves paraules els orígens de la melodia dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
es remuntarien al segle XVIII. El cert és, però, que dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h
almenys per al cas d’Alella el motiu que la cançó ds. de 10 a 13 h ds. tancat
dg. tancat dg. tancat
proposava no va anar gaire més enllà del paper,
i que els municipis veïns es referien als alellencs
i les alellenques amb la frase: “A Alella pa amb
olo” (per “pa amb oli”). Són molts els qui ho recor-
den encara, però pocs els que saben el perquè de Dibuix original realitzat per l’artista local Núria Campmajó.

6. Arenys de Mar
Tothom és igual, poc més, poc menys
Avui que escric aquesta petita col·laboració és di-
jous, i els dijous, a casa nostra, parlem en caste-
llà. M’explicaré: pel que sembla en temps d’ahir a
Arenys de Mar, que som un poble de senyors i que
tenim partit judicial, registre, notaria i un munt
de professions liberals, tothom tenia al seu servei
alguna chacha i, és clar, els dijous a la tarda les
minyones tenien festa, i quan es trobaven totes
omplien els carrers del poble i parlaven en castellà.
Els de fora d’Arenys no entenien el que passava i
per això deien que “els d’Arenys els dijous parlen
en castellà”. Una altra versió és que els dijous
s’organitzava al poble el mercat del suro. Baixaven
aquest material que produeixen les alzines de les
muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien
al mercat. Com que de compradors venien de tot
l’Estat, evidentment els tractes es feien en castellà.
La gent d’Arenys, que som uns “sardinetes” —som
veïns de la mar—, tenim una particularitat ben cu-
riosa, “dormim amb les ulleres posades”. Resulta
que som tan intel·lectuals, tan savis, allò que co- Biblioteca Pare Fidel Fita
neixem com uns veritables setciències, que sempre Bonaire, 2
ens posem al llit amb un llibre a les mans i ens fem 08350 ARENYS DE MAR
un tip de llegir i, és clar, ens agafa son, ens rendim tel.: 937 923 253
als llençols i ens adormim sense tenir temps ni de fax: 937 922 856
treure’ns les ulleres. Vet aquí! a/e: b.arenysma.pff@diba.cat
web: www.arenysdemar.cat/biblioteca
Som llaminers com cap altre, ens agraden les bloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.com
ametlles, les d’Arenys i ben ensucrades, aquelles
grosses com ous de gallina que en el moment de horaris:
menjar-nos-les ens queden les galtes inflades com (hivern) (estiu -1 juliol/15 setembre)
si tinguéssim un flemó. I què me’n dieu de les co- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h
quetes, les postres més adequades després d’un dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h
bon àpat? Les delicadeses, els petit-fours de l’hora dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h
del cafè. dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h
dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h
ds. de 10 a 14 h ds. tancat (setembre de 10 a 14 h)
És evident que “tothom és igual, poc més, poc
dg. tancat dg. tancat
menys, però quina gent, la gent d’Arenys!”, que
deia el frare Venanci.
Pep Quintana Il·lustració al·legòrica als malnoms d’Arenys de Mar. UllDistret

7. Arenys de Munt
De boies i patacots
Els malnoms són tan imprevisibles com fugissers.
Responen més al context d’una època en què les
diferències entre poblacions eren molt més accen-
tuades que no pas actualment. La facilitat de co-
municació, tant física com virtual, especialment en
el món dels joves, fa que aquests “insults” locals
hagin anat agafant pàtina d’antiguitat, d’atuell
propi de temps reculats, que s’utilitza més per a
decorar que no pas per a la finalitat per a la qual va
ser fet. Almenys aquesta sembla la tònica a Arenys
de Munt. En un primer treball de camp, preguntant
a algú del poble de baix a mar com els deien als de
munt, la resposta va ser patacots. Però jo mateixa
havia sentit moltes vegades els meus avis, i d’al-
tres, referir-se justament a la gent de marina amb
aquest mateix qualificatiu, cosa que no ha d’estra-
nyar, ja que, com que tot va riera avall, segurament
els devia atrapar la condició ancestral de patacots
dels primitius arenyencs. No és que el terme estigui Biblioteca Antònia Torrent Martori
gaire viu en els escrits actuals, però al Diccionari
Rial Bellsolell, 5
català-valencià-balear es pot trobar que un pata-
08358 ARENYS DE MUNT
cot és una “persona mal vestida, apedaçada, mal tel.: 937 938 448
girbada”. Una escena escrita per Salvador Espriu, a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat
l’any 1922, gairebé al començament del seu relat bloc: www.bibsantmarti.blogspot.com/
Laia, quan els vailets de mar i els de munt s’en-
vesteixen a cop de malnoms, diu: “‘Patacots!’”, horaris:
llançaven els de mar. ‘Calderins!’, responien els de (hivern) (estiu)
munt!” Però, curiosament, no he trobat ningú que dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
recordi a Arenys de Munt aquesta denominació i, dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
en canvi, remenant per la memòria en treuen una dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
altra: els boies. De nou una paraula estranya, desa- dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
dv. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 h
pareguda ja del nostre vocabulari habitual. I és que
ds. de 10 a 13 h ds. tancat
una boia era una “ovella molt vella, llanuda, amb dg. tancat dg. tancat
una carn que feia molta fortor”, i que sembla que
els arenyencs de Munt solien menjar-se per Sant
Martí, segurament vestits de patacots!
Mercè Colomer Bartrolí
Arenys de Munt, febrer de 2011 Dibuix de Patrick Fodere, dibuixant de còmic francès, resident a Arenys de Munt

8. Cabrera de Mar
El nom de Cabrera
Ignoro qui i quan van posar el nom de Cabrera a Cabrera de ralitat republicana ens va etiquetar com Cabrera de Mataró.
Mar. D’on li ve, qui l’hi va posar, qui se’l va inventar, no ho De la mateixa manera, els de Sant Andreu de Palomar i Sant
sé. Grecs, romans, Polibi, Estrabó, algun senyor feudal o un Vicenç de Sarrià actualment són Barcelona, i els de Chamar-
propietari que hi tingués un corral de cabres? No ho puc dir. tín són Madrid.
Veig, això sí, que el nom de Cabrils, Cabrera, Mont Cabrer és Va ésser Mn. Pau Pou que pel 1925 va començar a parlar de
un nom molt comú en aquests indrets: uns topònims on hi la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar i va desterrar
ha i hi creixen les plantes que alimenten aquests ruminants el nom de Mataró, una idea a la qual es van afegir els seus
que anomenem cabres, d’una naturalesa semimuntanyosa successors Mn. Moisès Geli i Mn. Josep Arenas d’una manera
molt adequada perquè hi puguin viure i alimentar-se; roques, tranquil·la i pacífica. Fortiter in re et maviter in modo, van
pedres i petits cingles, una vegetació de planta mitjana d’al- anar infiltrant aquesta nova nomenclatura, fins que el Bisbat
zines, garrins, ginebres i herbes comestibles. Tot plegat fa un de Barcelona va batejar la parròquia amb el nom de Cabrera
conjunt de circumstàncies que unides a un clima suau facili- de Mar. Però aquest fet va crear certa confusió, de manera
ten la vida d’aquesta classe de mamífers poc exigents i amb que a partir de 1940 diferents segells d’entitats dependents
una alimentació curosa. de l’Ajuntament del poble empraven els dos noms, de Mataró
El nom de Cabrera, “lloc de cabres”, s’adapta molt bé a i de Mar.
aquests llocs del nostre terme municipal. Totes aquestes Finalment, com que hi havia ganes d’aclarir-ho d’una vegada,
circumstàncies poden ésser el motiu del nom de Cabrera, o el secretari Artur Cambó, en l’època en què Josep Rocabert
Capraria en llatí. Però per anomenar Cabrera a aquest terme era l’alcalde de la vila, va fer una petició on constava que, de
ens caldria saber altres coses que també són interessants. Fa temps immemorial, segons el dret, el poble ja era anomenat
temps el nostre poble es va dir Sant Feliu de Cabrera, que és per l’Església Cabrera de Mar, i així va quedar definitivament
el nom que encara conserva la parròquia i que de tan vell que establert el nom del nostre poble. D’aquesta manera, no hi
és tampoc no en sabem 1’origen. havia lloc per una Cabrera de Dalt i una Cabrera de Baix, i
Sabem que se’n deia Sant Feliu perquè apareix en un docu- quedava definitivament separada de Mataró.
ment d’una visita pastoral un xic tempestuosa que tingué el Sabem de sobra que el peix gros es menja el petit, sobretot si
bisbe de Barcelona Pons de Gualba el 13 de gener de 1305, el petit no s’espavila!
que el cita textualment en un llatí molt pobret; aquest docu- Mn. Rainón Canalias
ment està al Bisbat de Barcelona.
Això no obstant, el document d’erecció de l’Ajuntament de Ca-
Biblioteca Ilturo
brera fet a Toledo per Ferran II d’Aragó el 31 de juliol de 1480 Sant Joan, 8
no parla de Sant Feliu, sinó de Cabrera solament. 08349 CABRERA DE MAR
De fet, el nom de Sant Feliu de Cabrera consta ja al segle XVI tel.: 937 542 949
en un mapa francès editat aquest segle, del qual jo he vist
fax: 937 542 950
una reproducció, i pel que es veu el nom del poble Sant Feliu
a/e: b.cabreram.i@diba.cat
de Cabrera va persistir fins a la meitat o finals del segle XIX.
El nom de Sant Feliu és important per a nosaltres perquè al-
guns personatges com sant Medi, sant Iscle, sant Cebrià i horaris:
sant Feliu són cristians vinguts d’Àfrica, i podem deduir que (hivern) (estiu)
van iniciar en la fe els habitants d’aquestes terres pels vol- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
tants del segle IV. dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
Podem dir que al segle XVII, i segurament molt abans, el nom dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
de Sant Feliu precedia el nom de Cabrera, com tants pobles de dj. de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
Catalunya, que ostenten i ostentaven el nom d’aquest màrtir dv. de 15.30 a 20.30 h
dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h
sacrificat a Girona. Per tant, podríem parlar de Sant Feliu de
ds. de 10 a 13 h ds. tancat
Cabrera, Sant Feliu de Codines o del Llobregat o de molts al-
dg. tancat dg. tancat
tres pobles petits i grans.
Després d’haver perdut aquest nom al davant i haver-se que-
dat només com Cabrera, de seguida ens preguntem quina Ca-
brera és, perquè a la província de Barcelona n’hi ha almenys
tres. Com distingir-ho? La Cabrera que és a prop d’Igualada,
Ajuntament de
Cabrera d’Igualada; la que és a prop de Mataró, Cabrera de Cabrera de Mar
Mataró, i a nosaltres a partir de 1937 un decret de la Gene- Fotografia: López Teixidó

9. Cabrils
Els peluts
L’origen del motiu peluts, aplicat a la gent de Ca- en calien perquè l’edifici estava assentat sobre una
brils, l’hem de cercar cap a l’any 1700, quan els roca. En no poder treure res en clar les autoritats de
estira-i-arronsa dels habitants del barri de la San- Vilassar acceptaren la realitat dels fets, però d’en-
ta Creu, que es volien separar del terme i de la par- çà d’aleshores motejaren els seus conciutadans,
ròquia de Vilassar, estaven a flor de pell. que després serien els ciutadans de Cabrils, amb
el malnom de peluts, fent referència al fet que són
La gent de Vilassar que no era partidària de perdre difícils de dominar. I així és com ens coneixen.
terreny i que estava cansada de les provocacions
dels seus convilatans per separar-se’n els incita- Jaume Tolrà
ven amb el crit de: “Guerra als de Cabrils!”. Els que
vivien al barri de Cabrils s’ho varen agafar a la va-
lenta. Un dia de batalla amb rocs i pedres, aquests,
des de la casa que anomenaven Can Francesc Fèlix,
dispararen una trabucada que ferí de mort un dels
atacants. Biblioteca de Cabrils
Domènec Carles, 21
Amb aquesta excusa les autoritats del municipi 08348 CABRILS
redactaren un comunicat notificant al governador tel.: 937 531 186
el lamentable fet. L’enviaren a través d’un missat- fax: 937 531 653
a/e: b.cabrils@diba.cat
ger a cavall. Però resulta que els cabrilencs tenien
un cavall que corria més i quan els unionistes de
Vilassar arribaren el governador ja n’estava assa- horaris:
bentat. (hivern) (estiu)
dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h
El governador volgué acabar amb tantes lluites i dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h
provocacions i els féu avinent que tan bon punt els dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h
dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h
del veïnat de Cabrils tinguessin acabada l’església
dv. de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h
que estaven construint els concediria la indepen- ds. tancat
ds. de 10 a 14 h
dència. Aleshores els vilassarencs, que no volien dg tancat dg. tancat
aquesta independència, feren mans i mànigues per
fer creure al bisbe que al barri de Cabrils constru-
ïen una església sense fonaments. El bisbe envià
un delegat per esbrinar la veritat. Els cabrilencs
respongueren afirmativament, adduint que no els Església Parroquial Santa Creu finals del S. XIX. Fotografia de Jaume Tolrà

10. Caldes d'Estrac
Malnoms i dites populars de Caldes
d’Estrac
La memòria col·lectiva del poble de Caldes no ha El diminutiu Caldetes: naixement del barri pes-
restituït cap denominació negativa, cap malnom cador
pròpiament dit. Les dites recollides són quatre, de A mitjan segle XVIII, al peu del turó dels Encantats
les quals dues són elogioses i dues més aviat al es varen construir cases de pescadors; el nucli es
contrari. denominà Caldes de Baix o Caldetes.
Un document de 1726 demostra que els propietaris
Caldetes, perletes. Les noies de Caldes volien ser “del lugar de Caldetas” pagaven l’impost cadas-
tan fines com les estiuejants. tral al municipi d’Arenys.
A començaments del XX, amb la moda de “prendre
Caldetes s’emporta la palma. Cal recordar que el les aigües” i amb l’esclat de l’estiueig, Caldetes
1900 era el poblet més bonic del Maresme. va ser la denominació preferida de la burgesia es-
tiuejant.
Si vas a Caldes d’Estrac, tornaràs calçant parrac.
Arrels Cultura
Al·lusió al joc i al Casino Colon.
Això sona com l’orgue de Caldes. Apareix al Costu-
mari català d’Amades. Es diu que l’orgue tenia tubs
de canya i que produïa música dissonant, i sembla
que va desaparèixer acabada la Guerra del Francès.
Caldes d’Estrac és l’únic poble de Catalunya cone- Biblioteca Can Milans
gut sobretot pel seu diminutiu, Caldetes. Carrer de l’Esglèsia, 6
08393 CALDES D’ESTRAC
Origen del topònim tel.: 937 913 025
La presència romana a la comarca ha estat molt a/e: b.caldese.cm@diba.cat
estudiada i s’ha pogut identificar l’origen de nom- bloc: www.bibliotecacanmilans.blogspot.com
brosos topònims locals. Caldes, no hi ha cap dubte, horaris:
prové de la paraula llatina calida (“calenta”), que (hivern) (estiu)
fa referència a les aigües termals. dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
Estrac, en canvi, segueix sense aclarir-se. Alguns dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
filòlegs i historiadors del XIX (Balaguer, Salarich) dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
afirmen que procedeix de l’iber, però no es pot dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
demostrar. Una altra hipòtesi és la del francès Le dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h
Flamanc, que creu que procedeix del cèltic estrac, ds. de 10 a 13 h ds. tancat
dg. tancat dg. tancat
o sigui, “camí prop de l’aigua”. Una interpretació
més recent (Balari, Moll, Coromines) estableix que
ve d’asterius, combinat amb el sufix iber -acus (as-
taracus, estaracus), que significaria “feu o propie-
tat de”, i encara una altra tradueix l’arrel -est per Font d’aigua calenta de les termes de Caldes d’Estrac. Banys municipals. 1818.
“turó”. Font: Vila, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Arrels Cultura, 1995

11. Calella
La llegenda de la “llopa”
Un dia en Quico entrà a la taverna de Can Banús i Aquella bona senyora féu aparellar la tartana i es
digué: “Avui, en baixar pel torrent d’en Comes, he dirigí a Calella. No hi havia manera de consolar-la i
tingut un fort ensurt. De cop i volta m’ha eixit una no parava de tractar-los d’ignorants i d’analfabets.
bestiassa que hagués dit que era un llop.” Entre els D’aquest fet ve el moteig de “Calella, la lloba!”
qui el rodejaven es féu el comentari sense donar-hi
Resum de l’article narrat per Josep Andreu i Gay, extret del
més importància.
llibre Calella típica. Anècdotes, fets i personatges
No havien passat gaires dies que el fet es repetí, de la Calella antiga.
però en lloc d’una bestiola en foren dues. Llavors en Ajuntament de Calella, 1978
Quico ja s’ho prengué més seriosament i ho comu-
nicà a l’alcalde de la vila, que convocà una reunió Un altre malnom dedicat a la gent de Calella del
de pagesos. Acte seguit, uns quants que s’hi oferi- qual no hem trobat l’origen és calelluts.
ren i uns quants sometents distribuïren les forces
capitanejades per en Marquès.
Enfilaren riera amunt i, en arribar al lloc on s’ha-
vien produït les aparicions, es muntà la guàrdia.
No tardaren gaire a adonar-se que, a pocs metres
i enmig d’un camp de patates, allà ajagudes, les
dues bestioles prenien el sol. Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Quan en Marquès donà el crit de foc, van ressonar Pl. de la Constitució, 31
els trets d’unes quantes descàrregues. La punteria 08370 CALELLA
fou bona i un dels dos animals morí allà mateix. tel.: 937 690 386
L’altre pogué escapolir-se, i fugí com un llamp cap a/e: b.calella.csp@diba.cat
a la muntanya. bloc: www.bibliocalella.blogspot.com
La notícia s’estengué per tot el poble i també pels
pobles veïns; no es parlava de res més. En sortir els
treballadors de les fàbriques, tots anaven a veure horari:
el llop. dl. de 16 a 20.30 h
dt. de 16 a 20.30 h
Mentrestant, a la finca d’en Moré, on vivia la pro-
dm. de 16 a 20.30 h
pietària de dos gossos llop, només hi va tornar el dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h
gos sense la parella, mostrant una intranquil·litat dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h
desacostumada i donant voltes contínuament a ds. de 10 a 13.30 h
l’entorn de la seva mestressa. dg. tancat
Aquests gossos anaven a atipar-se de les deixalles
que llençaven els carnissers a la vora de l’escorxa-
dor de Calella. Al cap d’una estona, comparegué el “La Llopa” de la colla de geganters/es i grallers/es de Calella. Fotografia: Àngel Badalló
masover de la finca, que portava la notícia que a
Escorxador de Calella, 1929. Edifici noucentista de Jeroni Martorell on anava a menjar “la Llopa”.
Calella havien mort un llop. Font: Calella. Ajuntament. Memòria de gestió municipal, 1925-1929.

12. Canet de Mar
A Canet… gitanos!
A mitjan segle XV els gitanos van assentar-se en ta i cinquanta del segle XX, i també sobreviuen,
els principals territoris comercials i marítims de inconscientment, en el nostre vocabulari algunes
Catalunya. A Canet, concretament, el poble caló va paraules directes del caló, com ara canguelo, en-
arribar durant el darrer terç del segle XVI i ben aviat dinyar, pispar, jalar o calés, entre d’altres, que ens
va trobar feina en la incipient activitat marinera. ajuden a perpetuar l’empremta d’aquells primers
Com a bons artesans del metall, els gitanos van gitanos a la història de Canet de Mar.
aprofitar els seus coneixements per revestir amb
coure batut la base de les barques dels pescadors
Carles Sàiz i Xiqués
de la població, una solució eficient per combatre Historiador
el problema del corcó mariner. I així, aquest ingent Centre d’Estudis Canetencs
col·lectiu va poder assentar-se al sud-oest del po-
ble, prop del mar. Durant segles, quan s’entrava a
Canet per la banda d’Arenys, el primer que es veia
era el poblat caló, que, amb els anys, motivà la dita
“A Canet... gitanos”. I, certament, aquesta zona va
tenir ja al segle XVI un fort pes demogràfic. Durant
la visita pastoral del bisbe de Girona, l’any 1619,
aquest ja va considerar el barri dels gitanos com Biblioteca Pere Gual i Pujadas
una zona més de la nova estructuració socioreligi- Riera de Sant Domènec, 1
osa del poble, al costat dels abells, budellers, mer- 08360 CANET DE MAR
cats i socarrats que envoltaven el turó fortificat de tel.: 937 956 037
la zona del Castellet. fax: 937 943 154
Aquell col·lectiu de gitanos va ser clau per consoli- a/e: b.canet.pgp@diba.cat
dar, juntament amb els mestres d’aixa i navegants web: www.canetdemar.cat/biblioteca
del poble, les drassanes de Canet, que van conver- horaris:
tir-se en una de les millors que hi havia a Catalunya (hivern) (estiu)
al segle XVIII. Però a mitjan segle XIX la força del dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h
vapor va anar paralitzant l’activitat de la marina dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h
dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h
de vela a Canet i molts descendents d’aquells pri-
dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h
mers gitanos es van desplaçar a Mataró, on molts dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h
fundaren el barri de l’Havana. D’altres, però, van ds. de 10 a 13.30 h ds. tancat
seguir arrelats a Canet i avui encara podem tro- dg. tancat dg. tancat
bar canetencs amb cognoms de pura arrel gitana,
com Ferrer, Pubill, Carbonell i Martí, entre d’altres.
També ens queda encara l’essència del primitiu
barri dels Gitanos, que en part fou recuperada amb
les famoses festes dels barris dels anys quaran- Barri de Sant Roc. Fotografia cedida per: CEC (Centre d’Estudis Canetencs)

13. El Masnou
Els geperuts del Masnou
Tots els motius dels pobles tenen el seu origen, sens que es deformessin i els quedés a l’esquena un
dubte, en algun fet que quotidianament transcorre gran bony que feia la sensació d’un gep, quan en
amb total normalitat. realitat era la forma de la bola del pom.
Una gepa és una prominència òssia anormal de la Ja veieu de quina manera tan ocurrent ens van
columna vertebral. La dita popular diu que “cap ge- penjar el mot geperuts, segons m’explicaven els
perut es veu el propi gep”. És el que deuria passar meus avis.
als nostres avantpassats. Carme Giralt i Rosés
Segons ens contaven els nostres avis, principal-
ment els que eren mariners de tradició familiar,
ells sabien molt bé per què se’ls havia atribuït el
sobrenom de geperuts.
A la majoria de cases de la nostra vila construï-
des al segle XIX hi havia una escala interior o, en
d’altres, una escalinata, per accedir des de la plan- Biblioteca Joan Coromines
ta baixa a les dependències de les plantes supe- Pujadas Truch, 1 A
riors. A l’inici de la barana que acompanya l’escala 08320 EL MASNOU
com a passamà hi lluïen uns grans poms en forma tel.: 935 409 056
de bola com a ornament vertical, que, segons cada fax: 935 409 175
casa, eren més o menys sumptuosos, ja fossin de a/e: b.masnou.jc@diba.cat
vidre de color o transparents. També hi havia poms bloc: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.com
de porcellana ornamentada amb diferents motius horaris:
florals, d’altres estaven tallats en fustes nobles (hivern) (estiu -juliol i agost-)
seguint un estil derivat bàsicament del prerafae- dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
lisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini dt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
de la corba sobre la recta i l’ús freqüent de motius dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
vegetals.
dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 h
ds. de 10 a 13 h i de 15.30 a 20.30 h
En aquests poms de les escales interiors, els ho- dg. tancat ds. tancat
mes, navegants la majoria, pescadors o treballa- dg. tancat
dors de les drassanes d’altres, en arribar a la seva
llar penjaven les jaquetes o els tabards. Com a
conseqüència del seu treball a la mar, normalment
aquestes jaquetes estaven humides, cosa que feia Dibuix original realitzat per Núria Fusellas Gaspà. Gener 2011

14. Malgrat de Mar
A Malgrat són carboners
Sempre hi ha hagut una gran afició a posar noms, “A Canet són figueters,
no solament a les persones, sinó també als pobles. a Sant Pol són gent de manta,
Cada poble té el seu gentilici corresponent, però, a Calella, serafins,
a més, en sol tenir un altre de pejoratiu, posat per a Pineda, bones (sic) cares,
algun poble veí. a Malgrat són carboners,
Malgrat no n’està pas faltat. Ni els catalans, tam- que porten (sic) carbó a la platja.”
poc. Recordeu que per a alguns som polacos. No
obstant això, els interessats, a vegades, no conei- El paragentilici carboners també es troba citat a
xem aquests noms, perquè als afectats no ens ho Gentilicis dels Països Catalans, de Josep M. Soler
diuen a la cara. I potser molts malgratencs i mal- i Janer.
gratenques no sabem que a Malgrat no sempre ens
diuen malgratencs, que és el gentilici correcte, sinó Joaquim Colomé i Alsina
carboners.
D’on surt aquest nom? Doncs sembla que l’origen
és una cançó marinera popular, creada per un pilot,
patró d’una nau de cabotatge, que feia el trajecte
des de Vilanova fins a la frontera de França. A la
quarteta on cita Malgrat, diu així:
Biblioteca La Cooperativa
“a Calella, són cadells;
a Pineda, males cares; Desclapers, 14-18
a Malgrat, són carboners, 08380 MALGRAT DE MAR
venen el carbó a la platja.” tel.: 937 619 032 · fax: 937 613 054
a/e: b.malgrat.lc@diba.cat
web: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20
I per què som carboners si a Malgrat quasi no te-
Cooperativa
nim boscos ni carboners? Doncs perquè a la nostra
platja abans dels sistemes de transport moderns horaris:
—ferrocarril o camió— s’hi carregava molt de (hivern) (estiu)
carbó en vaixells, a més de molts altres productes, dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
procedents dels boscos de Sant Genís de Palafolls, dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
Tordera, Montnegre i, fins i tot, d’Arbúcies i del
dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h
Montseny. dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h
A més de la cançó del pilot, també la Sara Llorens ds. de 10 a 13 h ds. 10 a 13 (tancat juliol i agost)
de Serra, de Pineda, compiladora del “Cançoner dg tancat dg. tancat
de Pineda”, editat l’any 1931, recull una versió
d’aquesta mateixa cançó, però d’un recorregut més
limitat, de Canet a l’Estartit, amb algunes variants,
però de Malgrat repeteix el motiu de carboners, així:
Fotografia: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons de Juli Cardona Girons

15. Mataro
Mataró, capgrossos
És prou coneguda la relació entre la ciutat de ment, van fer-la desaparèixer per evitar prolongar
Mataró i el malnom capgrossos, atribuït als seus les burles i els acudits dels forans. Amb el pas dels
habitants. L’origen del motiu està en un element anys el renom cap de bou, de fortes connotacions
ornamental que hi havia en un portal de l’antiga vexatòries per la insinuació de les banyes, seria
muralla, construïda al segle XVI i enderrocada al substituït pel de capgròs, prou irònic però més
segle XIX. suau, que al·ludeix a fets extravagants de regust
jocosament divertits. De fet, no se sap ni el quan,
A mitjan segle XIX els habitants de Mataró eren ni el com, ni el perquè d’aquest reemplaçament.
coneguts com caps de bou. Posem un exemple.
L’any 1851, una jove mataronina que s’estava a Vés a saber si a tot això no hi va contribuir el fet
Madrid durant uns mesos expressava per carta el que justament a la dècada de 1860 van aparèixer,
seu enyorament: “No crea usted que todas estas per amenitzar les festes, el primers sis nans ma-
cosas, ni nada de la Corte, me haga olvidar Mataró, taronins, uns capgrossos més que centenaris que
ni a todos los caps de bou, incluso el mío, pues me van ser durant molt temps els únics de la comarca.
acuerdo mucho de mi patria.” Avui, aquest malnom ha perdut qualsevol regust
despectiu i s’ha convertit fins i tot en signe d’iden-
Sabem que el famós “caps de bou” sorgia inqüesti- titat de la ciutat.
onablement per alguna cosa que hi havia al portal
de Barcelona, una de les principals entrades a la Nicolau Guanyabens
vila emmurallada. Aquest portal de pedra, que es- Historiador
taria avui situat allà on es troben la Riera i la plaça
de Santa Anna, va ser enderrocat l’any 1857. Un
contemporani, Josep Gualba, advocat de professió, Biblioteca Pompeu Fabra
es lamentava d’aquesta pèrdua patrimonial amb Plaça d’Occitània, s/n
un poema satíric que deixa ben clara la connexió 08302 MATARÓ
entre el renom i el portal: tel.: 937 412 920
fax: 937 412 922
...destruït lo portal fou a/e: b.mataro.pf@diba.cat
que tingué Mataró antigua web: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.html
nomenat de Barcelona, www.facebook.com/lapompeu
que lo nom ha donat i dóna bloc: http://lapompeufabra.blogspot.com
a sos vehins de caps de bou... horaris:
(hivern) (estiu)
Què és el que figurava al damunt d’aquesta por- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h
ta, que donà peu a la broma del malnom? Doncs, dt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h
molt senzill: la façana del portal estava adornada dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h
amb un fris en el qual, entre sanefa i sanefa, hi dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h
figuraven bucranis o, el que és el mateix, caps de dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h
bou, icones pròpies dels relleus d’estil dòric clàssic ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h ds. tancat
romà i del Renaixement. dg. tancat dg. tancat
La tirallonga amb caps de bou es va esfumar per Dibuix de com podia haver estat el portal de Barcelona amb el fris de caps de bou. Manel Salicrú i Puig (2003).
sempre amb l’enderroc de les muralles i, probable- Dibuix de la colla de capgrossos de Mataró (1951).

16. Montgat
“A Montgat són calciners, venen la calç a forna- Què som, doncs, la gent de Montgat: calciners o
des. A Tiana, saltamarges.” Malgrat aquests antics saltamarges, com els de Tiana? Doncs això, mont-
versets populars, calciner no ha estat mai emprat gatins i montgatines.
com un malnom per a designar els montgatins i
les montgatines, sinó la definició d’una activitat Abelard Chimisanas i Julià
tradicional al nostre poble, molt abans del boom
industrial de finals del segle XIX. D’altra banda, si
tenim en compte que fins l’any 1933 Montgat i Tia-
na van compartir la mateixa història, podem pen-
sar que també compartíem el saltamarges, potser
aplicat als saltejadors de camins que actuaven
sovint, aprofitant les dificultats de les cavalleries
per creuar el coll de Montgat.
També l’origen toponímic del nostre poble ens és
desconegut, perquè els historiadors i els lingüistes Biblioteca Tirant lo Blanc
no es posen d’acord en aquest punt. Uns diuen que Rda. Països Catalans, s/n
ve de l’antic Mons Hécate, i d’un temple dedicat 08390 MONTGAT
a aquesta deessa que hi havia al cim del turó de tel.: 934 690 098
Montgat; d’altres fan referència al color rogenc de fax: 934 691 674
la roca, o l’assimilen etimològicament a l’origen del a/e: b.montgat.tb@diba.cat
topònim Llobregat. D’altra banda, també hi ha qui http://www.facebook.com/pages/Biblioteca-Tirant-lo-Blanc-de-
el vincula amb un patrici romà de la veïna Baetulo, Montgat/34544494826
de nom Cató, o a la llegenda popular que diu que el horaris:
Turó, abans d’ésser mutilat, oferia als navegants la (hivern) (estiu)
figura d’un gat. dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h
dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h
Però tot això són elucubracions. La realitat és que dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h
la inscripció més antiga del nostre poble és la que dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h
dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h
figura en un pergamí datat de l’any 991 del Mo-
ds. de 10 a 14 h ds. tancat
nestir de Sant Pere de les Puelles:“Item uidimus dg. tancat dg. tancat
et audïuimus diuersa munificentia domui sape sat
pertinentia de monte Chato usque in cenobio Sanc-
ti Pauli de Mare usque in ipso montium cacumine
per...” El turonet de Montgat. Fotografia de Lorenzo Duaso Polo

17. Palafolls
Origen i situació geogràfica de Palafolls
“L’origen del poble és ja romà. Aquests romans, en
ocupar el nostre país i colonitzar-lo d’una manera
racional, van topar-se amb una zona natural: el
riu Tordera, camí d’entrada per penetrar fàcilment
a l’interior. A la desembocadura, a les terres de la
riba dreta, hi ha una plana plena d’estanys (gorgs,
com dèiem la gent del país) que es comunicaven
amb escorrancs fins arribar al mar; tot això produït
per les intermitents avingudes que trencaven peri-
òdicament la riba i inundaven les terres d’al·luvió
arrossegades pel mateix riu. Talment veieren un
paratge ‘d’estanys bufadors’ (Pallus-Follis), i així
quedà batejat per sempre l’emplaçament del Pala-
Folls actual.
“Si mirem avui la configuració del terme, veurem
que a més del Palafolls fet pel treball del riu hi ha
dues parts ben definides: d’una banda, la de po-
nent, fent de mur a les valls de Sant Genís i Va- Biblioteca Enric Miralles
llplana, muntanyes on acaba la serralada del Mont-
negre, paral·lela a la costa i al turó més alt de la Parc de les Esplanes, s/n
contrada, el Miralles. De l’altra, com a complement 08389 PALAFOLLS
i en angle recte, l’apèndix que dóna la perspecti- tel.: 937 657 908
a/e: b.palafolls.em@diba.cat
va al terme de Palafolls, els turons del castell, que
acaben als peus mateixos de la plana del riu. La si-
tuació especial d’aquestes altituds, lliures comple- horaris:
tament de tot obstacle i, per tant, d’una visibilitat (hivern) (estiu)
il·limitada en tots els sentits, va fer sens dubte que dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 21 h
els feudals de la reconquesta construïssin la for- dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 21 h
talesa-castell residencial més gran de la comarca, dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 21 h
unes restes que avui encara veiem majestuoses i dj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h ide 16 a 21 h
dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 21 h
que afortunadament són respectades, conservades
ds. de 10 a 14 h ds. tancat
i amb ànim de donar-los utilitat cultural.” dg. tancat dg. tancat
Text extret del llibre d’en Josep Turón i Puig
TURÓN i PUIG, Josep. L’Estany bufador: història de Palafolls des
de la memòria familiar d’en Pepet Florit. Barcelona: Edicions
del Roig: Edicions de l’Eixample, DL 1989. 108 p.
ISBN 84-86279-13-5 (p.11) Carrer Major l’any 1950. Col·lecció particular d’Antonio Selvaggi

18. Pineda de Mar
Malnoms de Pineda de Mar
En relació amb Pineda de Mar tenim constància de
diversos malnoms. Dos parteixen d’una mateixa
font, una vella cançó. “La cançó de remar” repas-
sa els diferents malnoms dels pobles de la costa i
s’endinsa en un viatge imaginari que fa una parella
de pesca al bou fins a la ratlla de França.
Una primera versió de la cançó, recollida d’un pi-
lot de Mataró per l’historiador mataroní Josep M.
Pellicer i Pagès al llibre Estudios Histórico-Arque-
Imatge extreta de la revista Costa de Llevant, núm. 35, 27 d’agost de 1899.
ológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España
Tarraconense, región Layetana (1887), que imagina
Biblioteca M. Serra i Moret
el trajecte de Vilanova a Blanes, ens diu: “A Pineda,
males cares.” Carrer del Progrés, 22
08397 PINEDA DE MAR
tel.: 93 762 37 96
Una segona versió, recollida per Joan Amades,
a/e: b.pinedamsm@diba.cat
també a Mataró, l’any 1922, en la qual s’amplia el horaris:
recorregut geogràfic des d’Altafulla fins a la ratlla (hivern) (estiu -juliol i agost-)
de França, tenim: ”A Pineda tots són nyerros.” Els dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
dt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dt. de 10 a 13
nyerros eren els “membres d’un dels dos bàndols dm. de 15.30 a 20.30 h i de 15.30 a 20.30 h
en què estava dividida la noblesa catalana al final dj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h
del s. XVI i començament del XVII”. L’altra bàndol dv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
ds. de 10 a 14 h dv. de 15.30 a 20.30 h
oposat eren els cadells. La cançó, quan es refereix dg. tancat ds. tancat
a la ciutat veïna de Calella, diu que “a Calella són dg. tancat
cadells”, una mostra de la rivalitat que sempre es Biblioteca del Poblenou
dóna entre municipis veïns. Passeig d’Europa, 23-25
08397 PINEDA DE MAR
La folklorista Sara Llorens de Serra (1901-1954), al tel.: 937 662 016
llibre El cançoner de Pineda (1931), a la secció IV, a/e: b.pineda.p@diba.cat
Cançons de mar, la número 21, De Canet a l’Estar- horaris:
tit, recull una altra variant o versió més dolça del (hivern) (estiu)
dl. 15.30 a 20.30 h dl. 15.30 a 20.30 h
malnom: “A Pineda, bones cares.” dt. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h
dm. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h
El topònim Pineda, com a “bosc de pins”, dóna peu dj. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h
dv. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h
a un mot un pèl irònic i amb to de menyspreu, pine- ds. 10 a 13 h ds. tancat
tell, referit als veïns de Pineda; però s’oblida que dg. tancat dg. tancat
el pinetell és un “bolet que es fa a les pinedes i és
molt apreciat pel seu gust”.
Francesc Fars PINETELL Lactarius deliciosus, 2008.
28/02/2011 Font: Pascual, Ramon. El Mapa dels bons bolets a Catalunya: on trobar-los? Com cuinar-los? Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 146.

19. Premià de Dalt
D’on ve el malnom de La Pinassa?
Tots hem sentit dir que els habitants de Premià de És arran d’aquest fet que se’ns coneix com el poble
Mar són gafarrons; els de Premià de Dalt, pinassa; de la pinassa.
que a Vilassar de Dalt pengen ases; a Teià, el sac i
el ganxo; al Masnou són geperuts... Es tracta de so- Quina d’aquestes històries s’acosta més a la re-
brenoms que responen a fets molt antics, que s’han alitat?
anat transmetent de pares a fills. Quan es parla
dels de la pinassa, tothom sap que es fa referència Mariona Borràs i Padró
Agraïments especials a:
a la gent o al poble de Premià de Dalt. Eulàlia Ribera i Llonc i Valerià Pujol i Villà
Parlem ara de l’origen d’aquest nom. El cert és que
no hi ha una història documentada i datada, ni una
sola versió. N’hem recollides dues.
Sembla que els habitants dels pobles veïns, quan
parlaven amb algú de Premià de Dalt, li deien que
era un poble que no tenia res de res.
- Si només teniu pinassa...! Biblioteca Jaume Perich i Escala
Riera de Sant Pere, 88
Una altra versió, una mica més elaborada, expli- 08338 PREMIÀ DE DALT
ca que cap als anys 1860-1870 a Premià de Mar tel.: 937 514 771
no tenien cementiri i havien d’enterrar els morts a fax: 937 517 684
Premià de Dalt. La gent del nostre poble se’n va a/e: b.premiad@diba.cat
cansar i els va dir que busquessin una altra solu- web: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7
ció, però ells no en feien cas. Veient que continua- horaris:
ven “enviant-los els morts”, els de Premià de Dalt (hivern) (estiu)
els van amenaçar que cremarien el primer cadàver dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15 a 21 h
que els arribés. Els de Mar no s’ho van creure i van dt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dt. de 15 a 21 h
continuar enterrant la seva gent a Premià de Dalt... dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15 a 21 h
fins que els nostres antecessors es van decidir a dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15 a 21 h
dv. de 16 a 20.30 h dv. de 15 a 21 h
complir l’amenaça: van cremar un cadàver amb
ds. de 9.30 a 13.30 h ds. tancat
pinassa dels voltants del cementiri. Imagineu-vos dg. tancat dg. tancat
l’enrenou! Hi van haver d’intervenir les autoritats:
hi ha cartes dels dos alcaldes, adreçades al gover-
nador, que manifesten que es “tractava de l’acció
d’un grup vandàlic, però reduït” i que treuen impor-
tància a l’afer. Cementiri de Premià de Dalt. Fotografia de Josep Cases i Mas

20. Premià de Mar
Per què als premianencs i
premianenques se’ls anomena
gafarrons?
Sobre el perquè als habitants de Premià de Mar venien a caçar al poble. Els venedors i venedores
se’ls anomena gafarrons hi ha almenys quatre ver- cercaven compradors per als ocells tot cridant:
sions: —Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són
els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de
•Després que el pescador Cristòfol fundés el barri Premià!
de Mar de Premià de Dalt, la gent que s’establí a
les platges cantava joiosa tot el sant dia, seguint
el vaivé de la mar, una sola cançó. Com que no en Tot plegat ens porta a la conclusió que es tracta
sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com de motius producte de les picabaralles tan típiques
fan els gafarrons amb el seu cant. L’altra gent del entre pobles veïns, que ja apareixen en documents
poble, és a dir, “els de dalt”, en sentir-los cantar tan antics com la “Cançó del pilot”, que va anome-
així exclamaven: nant molts dels motius dels pobles de la costa, com
—Semblen gafarrons, semblen gafarrons! en una mena de periple de sud a nord.
•La segona versió té a veure amb les conegudes Ramon Coll Monteagudo
Regidoria de Cultura
picabaralles amb Premià de Dalt. Una vegada as-
solida la categoria de municipi, sembla que algú
de Premià de Dalt, al·ludint a un terme municipal
tan petit com el de Premià de Mar (1,92 quilòmetres
quadrats), va dir una frase que es va popularitzar: Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras
—És un poble petit, és una mena de gafarró.
Carretera de Vilassar de Dalt, 100
•Una altra contalla pertany a l’època en què es 08330 PREMIÀ DE MAR
bastia el campanar de la parròquia de Sant Cristò- tel.: 937 510 145
fol, a mitjan segle XIX. Com a mostra d’una d’aque- fax: 937 510 145
lles coses tan típiques de poble, els premianencs a/e: b.premiam@diba.cat
de mar volgueren tenir el campanar més alt del Ma- http://twitter.com/bibliotecabmr
resme. I una vegada construït, algú va anar a dir horaris:
al rector que dalt del cim del nou cloquer acabava (hivern) (estiu)
de posar-s’hi l’Esperit Sant: el pobre home havia dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 21 h
confós un gafarró amb un colom, i com en el cas dt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 21 h
dels repica-truges d’Argentona, gafarrons els va dm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 21 h
quedar. dj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 21 h
dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 21 h
•La darrera de les versions és potser la més popu- ds. de 10 a 13.30 h ds. tancat
dg. tancat dg. tancat
laritzada. Segons sembla, el gafarró es va fer molt
a la zona de Premià a partir dels anys 1830-1840,
tant que els ocellaires que subministraven merca-
deries als venedors de la Rambla barcelonina els “El Gafarró”. Fotografia: Regidoria de Cultura

21. Sant Andreu de
Llavaneres
Sobre el nom del poble de Sant Andreu de Llava-
neres circulen tres versions. La primera vindria de
les eres de batre que hi havia al poble quan era
una població eminentment agrícola, unes eres que,
prenent com a eix la ciutat de Barcelona, estarien
a llevant: “les eres de llevant”. D’aquí Llevaneres,
que més tard seria substituït per Llavaneres. La se-
gona versió es refereix als salts d’aigua i derivaria
del llatí Labandarias, transformat en el mot català
Llavaneres. I, la tercera, diuen els estudiosos que la
més probable, faria derivar el nom actual del poble
del llatí labinaria (“ensulsiada o allau de terres”).
A Llavaneres, com a tants altres pobles, també
han proliferat els renoms de famílies de llarga tra-
dició al poble. N’hi ha de ben curiosos, com Can
tres pams, que ve d’un noi que era baixet i se li
va quedar popularment el nom de Can tres pams
o de Can Molleric, perquè sembla que l’avi que va
donar origen al renom, quan sortia a buscar bolets,
només trobava mollerics. Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
Closens, 65
També hi ha renoms que coincideixen amb antics 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES
cognoms del poble, com Can Cot, que sembla que tel.: 937 926 872
ve d’una pubilla del segle XVIII que es va casar a/e: b.st.andreulla@diba.cat
bloc: www.bibliotecallavaneres.blogspot.com
amb un Graupera. Aquest cognom, transformat en
renom, s’ha conservat fins ara i sembla que és el horaris:
més antic del poble. (hivern) (estiu)
dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h
Finalment, els més grans i els més interessats en dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h
dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h
les coses de sempre del poble, coneixen alguns
dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h
dels malnoms amb què se solien conèixer els lla- dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h
vanerencs i llavanerenques. El més famós és el de ds. de 10 a 14 h ds. tancat
“Llavaneres, sac i arpelles”, que feia referència al dg. tancat dg. tancat
sac i les arpelles amb què sortia la gent del poble
per veure què podien arreplegar per engreixar l’avi-
ram. Encara que també es coneix un altre malnom,
aquell que diu: “Totes les carreteres duen a Llava-
neres.”
Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Can Cot, un dels renoms més antics de Llavaneres. Fotografia: Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

22. Sant Vicenç de
Montalt
Els xurravins
Els habitants de Sant Vicenç de Montalt popular- Xurraví. L’ocellet petit i nerviós de les veremes i
ment se’ls coneix amb el nom de xurravins, segu- de les portadores del suculent vi santvicentí, que
rament per la presència tradicional d’un petit ocell acompanya els veremadors i els trepitjadors de
anomenat gafarró. raïm (cultivadors excel·lents del vi tradicional) de
Quin ocellet és aquest? El gafarró o xurraví és un l’acollidor poblet de Sant Vicenç de Montalt.
“ocell de l’ordre dels passeriformes que és un re-
sident comú dels Països Catalans, des del nivell Actualment, com en moltes altres espècies d’oce-
del mar fins a l’alta muntanya”; a Sant Vicenç de llets, el xurraví va desapareixent del litoral i de
Montalt, des del passeig marítim fins al turó del Sant Vicenç de Montalt, i cada vegada, quan arriba
Montalt, o més ben dit fins els tres turons. el final de l’hivern, aquell cant ràpid i eloqüent que
És un ocell d’uns dotze centímetres, emparentat solen cantar des de l’extrem superior dels arbres
amb el canari, aparentment nerviós i molt treba- despullats de fulles va desapareixent, i els santvi-
llador. Té el bec fort, curt i cònic. És de color bru centins, els xurravins, ens quedem sols.
groguenc llistat de negre amb el carpó, el front i la
llista ocular, i amb el pit i la gola de color groc. Les Enric Pons i Galí
femelles i els jovenets són d’un color bru vermellós.
Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres.
Biblioteca La Muntala
Un ocell petit. Sant Vicenç de Montalt també era Riera del Gorg. s/n
un poble petit envoltat de pins, alzines i arbres de 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT
la serralada del litoral maresmenc, de cara al mar i tel.: 937 912 372
amb un horitzó blau i net; amb unes cases de poble fax: 937 913 460
antigues, petitones i acollidores; amb uns carrers a/e: b.st.vicensm@diba.cat
alegres i senzills, i amb uns xurravins treballadors web: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22
del camp i de les tasques del vi. bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.com
http://www.facebook.com/home.php#!/lamuntala
El bec fort. Per conquerir el menjar amb un treball horaris:
extraordinari. Com aquells estris i eines que feien (hivern) (estiu -agost-)
servir aquells homes de les vinyes del poble que dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h
treballaven intensament els conreus i les grans dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h
quantitats de terres vinícoles de l’entorn santvi- dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h
centí. dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h
dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h
Uns colors diferents. Com les estacions de l’any a ds. de 10 a 14 h ds. tancat
Sant Vicenç de Montalt amb aquells colors variats, dg. tancat dg. tancat
bruns groguencs, vermellosos i ocres, i aquelles
donzelles jovenetes acolorides amb els vestits for-
mosos de l’època que passejaven pel carrer Major:
les xurravines del Maresme. Dibuix original realitzat per Gina Pórtera. Febrer 2011

23. Santa Susanna
De la Vall d’Alfatà a Santa Susanna
El terme de Santa Susanna apareix en alguns docu-
ments des de l’any 1021 com vall o riera d’Alfatà,
cosa que n’evidencia l’origen musulmà.
La vall d’Alfatà pertanyia a diferents jurisdiccions:
en l’àmbit civil els masos de la banda dreta de la
riera pertanyien al castell de Montpalau, sota la
senyoria del vescomte de Cabrera, i els de la ban-
da esquerra, al terme del castell de Palafolls, amb
notaria a Vilanova de Palafolls (Malgrat). També en
l’àmbit eclesiàstic hi havia doble jurisdicció: els
veïns de la part alta de la riera pertanyien a la pa-
rròquia de Sant Pere de Riu (Tordera) i els de la part
baixa, a la parròquia de Santa Maria de Pineda. Biblioteca de Santa Susanna
Plaça de Catalunya, s/n
Aquests masos es van anar erigint al voltant de 08398 SANTA SUSANNA
la capella de Santa Susanna, una petita esglé- tel.: 937 678 441
sia romànica que ja existia l’any 1189, perquè en fax: 937 678 750
aquesta data se substitueix el nom d’Alfatà, que a/e: biblioteca@stasusanna.org
tenia la vall, pel de Santa Susanna. web: http://www.stasusanna.org
facebook.com/bibliotecadesantasusanna
El 17 de desembre de 1936 es va decidir eliminar horaris:
el nom de Santa Susanna. Es van proposar dues (hivern) (estiu)
denominacions: Montagut del Maresme i Montagut dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h
dt. de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h
de Mar. Per majoria d’un vot va guanyar aquesta
dm. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h
darrera. dj. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h
dv. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h
Una vegada va acabar la guerra, es va restablir per ds. de 9 a 13 h ds. tancat
Santa Susanna. dg. tancat dg. tancat
SSOM
Santa Susanna Orígens i Memòria
(Informació extreta del bloc d’en Quim Graupera Santa Susanna des de Gràcia
“Història de la vila de Santa Susanna”, Dr. Massons) Fotografia: Antonio Gambín Pérez

24. Teià
Teià, un topònim d’origen romà
Les influències dels romans a l’actual Maresme són
molt evidents i es poden comprovar en diferents
àmbits de l’economia, l’agricultura, la llengua i els
testimonis arqueològics que s’han preservat i loca-
litzat a municipis propers a la vila de Teià.
Els vins d’aquesta regió, coneguda com Laietània,
es van fer famosos a Roma, i el jaciment arqueolò-
gic Cella Vinaria de Vallmora n’és un bon exemple.
Però el més important, pel tema que en aquest mo-
ment tractem, és que el llegat de la romanització
també va deixar la seva empremta en l’origen del
nom de Teià.
Segons tota la bibliografia consultada i les dades
que aporten les publicacions que s’han fet des de
l’Arxiu Històric, el nom de Teià ja s’esmenta als An-
nals de Tàcit, on apareix un personatge anomenat
Taià, que era advocat de l’estat i coetani de l’em-
perador Cèsar. Aquesta referència, documentada Biblioteca de Can Llaurador
també al Corpus Inscriptionum Latinarum, esdevé Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40
un topònim i es manté, amb algunes modificacions, 08329 TEIÀ
fins a l’actualitat. tel.: 935 550 104
a/e: b.teia@diba.cat
El primer document que conservem a casa nostra web: www.teia.cat
en el qual apareix “Taià” data de l’any 958. Es trac-
ta d’una compravenda d’una vinya anomenada Vila horaris:
Taliano, i podem confirmar que a partir del gentilici (hivern) (estiu)
talius o talianum es va evolucionar cap a formes dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h
dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h
com Taliano, Tayano, Teyà o Taià.
dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h
dj. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h
El topònim Taliano el trobarem posteriorment en un dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h
document testamentari de l’any 695 del comte Mir ds. de 10 a 14 h ds. tancat
i en els coneguts Privilegis de Teià de l’any 1505, dg. tancat dg. tancat
concedits per Ferran II el Catòlic, rei d’Aragó i com-
te de Barcelona.
Cristina Espuga i Condal
Directora del Museu de Nàutica del Masnou Dibuix d’Antoni Batllori Jofré tret d’una fotografia de Teià del segle XIX.
i de l’Arxiu Municipal Va ser portada del calendari de 1979, Teià anys enrera, editat per l’Arxiu Municipal d’Història del poble

25. Tiana
Els saltamarges
Temps era temps, quan Tiana i Montgat eren dos A la segona meitat del segle XX una colla de tia-
barris però un sol poble (Montgat era el barri de nencs i tianenques aficionats al ciclisme de mun-
mar, pescador, i Tiana el barri de muntanya, pa- tanya varen fundar el Club Ciclista Saltamarges,
gès), entre ambdós no hi havia blocs de cases, ni que encara segueix organitzant sortides, maratons
carrers, ni urbanitzacions, ni torretes d’estiueig, ni per la Festa Major i altres activitats.
tan sols l’actual carretera. Només, de tant en tant,
alguna masia rodejada d’arbres fruiters i conreus. Lluís Carreras Fontserè
I entre els dos barris, el de mar i el de muntanya,
s’estenia un bé de Déu de bancals, feixes planes
de terra, separats per marges, que baixaven mun-
tanya avall fins a desembocar al barri mariner. Tots
aquests bancals oferien a la vista un paisatge ple
Biblioteca Can Baratau
de tarongers, llimoners, garrofers, ametllers, vin- Lola Anglada, 10
yes... 08391 TIANA
tel.: 934 657 741
D’aquella època n’ha quedat una història, vés a sa- fax: 934 658 236
a/e: b.tiana.cb@diba.cat
ber si verídica o no, sobre la rivalitat entre els dos
web: www.tiana.cat
barris. Diuen que, quan els pares, els marits i els bloc: www.cbaratau.blogspot.com
nois de Montgat sortien amb les barques a pescar, www.facebook.com/bibliotiana
el jovent de Tiana baixava fins a Montgat a robar
horaris:
taronges, pomes i altres fruites, i de passada, si
(hivern) (estiu)
s’esqueia, arribaven més avall per empaitar alguna dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h
montgatina de bon veure. dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h
dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h
No cal dir que més d’una vegada i més de deu, si dj. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h
els montgatins arreplegaven els tianencs en plena dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h
feina, aquests últims s’afanyaven a triscar marges ds. de 10 a 14 ds. tancat
amunt, cames ajudeu-me, cap a Tiana, perseguits dg. tancat dg. tancat
a cops de roc o del que els montgatins tinguessin
més a mà. Des d’aleshores, els tianencs són co-
neguts pels habitants de Montgat com els salta-
marges. Dibuix d’Alejandra Castiglio Notaro.

26. Tordera
I Tordera, d’on ve? Inventar és de franc
Versions per a tots els gustos: més cultes i tradici-
onals o més populars i llegendàries; tant és perquè
només són això, versions. Que si el nom ens el dóna
un ocell abundant per les nostres contrades, que si
ens el dóna el riu, o que si ho fa el gir brusc que vo-
reja el final del Montnegre, abans d’arribar al mar.
Els romans, a Blandae i a Palatiolo; els ibers, a
Montbarbat i, pel mig, recorrent la plana amb cal-
ligrafia visigòtica, el nostre riu gira sobtadament
perquè, cansat de la feréstega muntanya, vol jugar
per fi amb les onades a inventar històries en etern
vaivé. Des de les metàl·liques fagedes, ombrívoles
i calmes, a Sant Marçal fins al tirabuixó inacabable
de la darrera onada, a la platja de S’Abanell.
Si tenim en compte que els llatins a girar brusca-
ment en deien torquere i a una corba, tortus, fóra
possible quedar-nos amb la versió que el nom del
nostre poble es recolza en aquest punt de gir brusc
del nostre riu?
Biblioteca de Tordera
Joan Maragall, 6
A mi, que m’agrada inventar, m’il·lusiona imaginar 08490 TORDERA
un grapat de romans, mariners i conqueridors de tel.: 937 642 560
mena, embarcats a la llunyana Civitavechia, que, fax: 937 643 730
a/e: b.tordera@diba.cat
després de setmanes ennuegats de blau, seguiren
web: www.tordera.cat/ambit.php?id=14
la marca del Montseny, en llatí Monte Signi, i enfila-
ren el curs del nostre riu. Amb el Montnegre a prop, horaris:
assegurant així racons per a les fades i les dones (hivern) (estiu)
dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h
d’aigua a les llegendes, i dalt del turó del meu po-
dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h
ble, just on ara l’església s’emmiralla als meandres dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h
del riu, albiraren el gir brusc darrere la serralada dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h
fosca; fou aleshores quan, cercant la calma i la dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h
pau, trobaren la pausa perfecta al nostre espai. ds. de 10 a 13 h ds. tancat
dg. tancat dg. tancat
Però, aquesta és només una versió. Acosta’t i pren,
de totes les possibilitats, la que més t’estimis. Serà
una altra versió, original i única: la teva.
Quim Haro Original realitzat per Joan Colomer Camarasa. Febrer 2011.

27. Vilassar de Dalt
Vilassar: d’una Gran Vilassa a penja-ases
Durant molt de temps, la gent va creure que l’ori-
gen del nostre poble provenia d’una “Gran Vilassa”,
del qual derivava Vilassar, identificat amb Vilassar
de Dalt, ja que era on es feien els oficis religiosos
per a les rodalies. La realitat? En els documents
més antics trobem Villazari l’any 978, Vilazari l’any
981, Villazare l’any 982, Vilazar l’any 993… És un
mot compost de la villa amb què els romans de-
signaven les cases de camp o residències de per-
sonatges allunyades de la ciutat, mentre que azari
correspondria al possessor o fundador.
El dubte sorgeix amb aquest darrer mot: el 1899
Josep Balari en situava l’origen en una rivo d’azar.
El 1928 Paul Aebischer el situava en una villulam
nomine Adario del comtat de Besalú. Mossèn Àn-
gel Fàbrega ho relacionava amb un franc anome-
nat Azarius. Joan Coromines prefereix l’alternativa
Atzhari. En canvi, per Francesc Monlau és un ra-
ríssim mot llatinoàrab: asar, que vol dir “difícil”, o Biblioteca Pau Piferrer
asari, que s’aplica al lloc on es reunia la cavalleria Marquès de Barberà, 11
per atacar. L’any 1955 Lluís Guardiola recorda que 08339 VILASSAR DE DALT
tel.: 937 530 952
els azarias eren personatges d’origen hebreu du-
fax: 937 530 952
rant l’època romana i, en la mateixa línia, Millàs a/e: biblioteca@vilassardedalt.cat
Vallicrosa el relaciona amb el nom bíblic Eleazar. web: www.vilasardedalt.cat
L’any 1983 Lluís Galera diu que deriva de la paraula
horaris:
basca azari, que vol dir “guineu”. L’any 1997 Xaqu-
(hivern) (estiu)
ín Caridad la relaciona amb el Villasar asturià, en dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h
la línia del nom romà Belissarius, provinent d’anti- dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h
gues deïtats ibèriques. dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h
dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h
Amb tot aquest embolic que ens han organitzat per dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h
aclarir d’on venim, no és gens estrany que encara ds. de 10 a 13 ds. tancat
se’ns motegi com penja-ases, un malnom sorgit dg. tancat dg. tancat
al llarg del segle XVIII adobat amb una coneguda
llegenda d’escanyar un ase en penjar-lo per men-
jar-se les males herbes que creixien al campanar.
Benet Oliva Fotografia d’Enric Ortega i Rivera

28. Vilassar de Mar
A Vilassar som Penjases, tant si som de
Dalt com de Mar
La gent de Vilassar “de sempre”, tant de Dalt com Entre molts altres municipis s’atribueix la mateixa
de Baix, als avis i àvies i als pares i mares sempre llegenda als habitants d’Andratx a Mallorca, als
els havíem sentit explicar aquelles llegendes que de Pià al Rosselló, als de Castelldans, la Granada,
circulaven arreu i que servien per a què els pobles Llavorsí, Tàrrega, Sant Pere de Vilamajor o Sant Es-
veïns es ridiculitzessin els uns als altres. teve d’en Bas, entre d’altres.
D’ençà de temps immemorial era coneguda entre Damià de Bas
la gent de mar la popular “Cançó del pilot”, que
va repassant els malnoms de les poblacions cos-
taneres catalanes des de Vilanova fins a la ratlla
de França, aquella cançó que en arribar al nostre
poble diu que “a Vilassar pengen ases”.
No cal que repetim aquí la història del pobre ruc
que va ser hissat al campanar amb una corda al
coll per tal que es mengés un lletsó que havia cres- Biblioteca Ernest Lluch i Martín
cut en una esquerda i que va morir escanyat, una Santa Eulàlia, 66-80
història burlesca que volia palesar la ruqueria dels 08340 VILASSAR DE MAR
vilassarencs i les vilassarenques. tel.: 937 506 834
fax: 937 534 950
Sovint es polemitza sobre en quin dels dos Vilassars a/e: b.vilassarm.elm@diba.cat
devia esdevenir la facècia. No volem pas “carregar web:www.vilassardemar.cat
el mort” al municipi matriu, sinó que creiem que el www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch
fet caldria atribuir-lo al veïnat de Mar. En primer horaris:
lloc, perquè la “Cançó del pilot” només esmenta els (hivern)
nuclis costaners i, en segon lloc, perquè a Vilassar dl. de 16 a 21 h
de Dalt hauria estat un xic difícil d’hissar un ruc al dt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
campanar, justament perquè el de Sant Genís no dm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
era accessible del carrer estant. dj. de 16 a 21 h
dv. de 10 a 21 h
ds. de 10 a 14 h
Aquesta llegenda de l’ase i el lletsó no és pas exclu- dg. tancat
sivament nostra, sinó que potser és una de les més
esteses arreu, i no només als Països Catalans. Els
darrers anys s’ha convertit en motiu de festa gros-
sa a Solsona per Carnestoltes, on els “mata-rucs”
rememoren amb gran barrila la penjada de l’ase. Fotografia d’Imma Romeu

29. Bibliografia
1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella
2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar
3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt
4 Biblioteca de Cabrera de Mar
5 Biblioteca de Cabrils
6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac
7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella
8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar
9 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar
10 Biblioteca Joan Coromines del Masnou
11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró
12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat
13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls
14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar
15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar
16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
17 Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar
18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt
20 Biblioteca de Santa Susanna
21 Biblioteca de Can Llaurador de Teià
22 Biblioteca Can Baratau de Tiana
23 Biblioteca de Tordera
24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt
25 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

30. AIXÒ és Tiana: guia de la vila de Tiana. BAS, Damià. Carrers i gent de Vilassar BRUNET i EZQUERRO, Jordi. Sant CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. Vilassar
Tiana: l’Ajuntament, 1995. 127 p. de Mar: qui és qui a la nomenclatura Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir. de Mar: documental i històric. Vilassar
|16, 22 urbana. Vilassar de Mar: l’autor, 1997. 1900-1970. Sant Vicenç de Mon- de Mar: Oikos-Tau, 1978. 285 p. ISBN
186 p. talt: l’Ajuntament, 2000. 237 p. ISBN 8428104026. | 2, 11, 24, 25
AJUNTAMENT de Vilassar de Mar. Co- | 11, 13, 25 8460629503.
neix Vilassar de Mar [en línia]. Vilassar | 2, 3, 6, 11, 13, 18, 19, 23, 24, 25 CATVILASSAR. Catvilassar.com: Centre
de Mar: l’Ajuntament, 2011. [Consulta BAS, Damià. Galeria de penja-ases: Audiovisual i Tecnològic de Vilassar de
11 febrer 2011]. Disponible a: http:// motius dels vilassarencs de mar. Vilas- CALSApEU, Joan. Ucronies [en línia]. Mar: el portal àudio-visual de Vilassar
www.vilassardemar.cat/coneix-vilassar sar de Dalt: l’autor, 2003. 280 p. [Sant Andreu de Llavaneres]: l’Autor, de Mar: Informació i contingut audiovi-
| 11, 13, 24, 25 [Consulta 17 febrer 2011]. Disponible sual sobre Vilassar de Mar [en línia].
ALELLA mil anys enrere. Alella, 1973, a: http://joancalsapeu.blogspot.com/ Vilassar de Mar: Catvilassar, 2011.
núm. 132-133, p. 3. BASSEGODA I MUSTé, pere-Jordi. [Consulta 11 febrer 2011].
|1, 11 Masnou: notas para la contribución al CANALIAS, Raimon. perquè se’n diu Disponible a: http://www.catvilassar.
estudio de la historia de Masnou. Bar- Cabrera de Mar?. En Els Noms de Ca- com/index.php
ALGUNES de les cases o famílies de celona: Iberia, 1928. 95 p. brera. [Cabrera de Mar]: Fundació
Malgrat de fa un segle i pot ser més | 4, 10 Burriac, 1994, p. 5-6. | 4 CHIMISANAS, Abelard. Montgat, ge-
enrera. Voz de Malgrat, 1965-1966, nealogia i història [en línia]. Mont-
núms. 144-148, 151-153 BATLLE, Albert. Caldes d’Estrac o Cal- CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: gat: l’Autor, 2005 [consulta: 25 febrer
|9 detes: un vell plet. Barcelona: Ajunta- Barcanova, 2005. 176 p. 2011).
ment; Caixa Laietana, 1985. 220 p. ISBN 8448906594. Disponible a: <http://www.telefonica.
ANDREU I GAY, Josep. Calella típica: | 2, 5, 6, 8, 14, 16, 18, 24 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, net/web2/chimisanas>
anècdotes, fets i personatges de la Ca- 19, 21, 22, 23, 24, 25
lella antiga. Calella: Estela, 1978. 196 BATLLE, Joaquim. Sant Feliu de Ca- CODINA I pUJOL, Alfons. El poble de
p. | 7, 14, 15 brera. En Els Noms de Cabrera. [Cabre- CARRERAS CANDI, Francesc. Cal- Sant Genís de Palafolls: apunts histò-
ra de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. detas, o la antigua quadra d’Estrach: rics. S.XVI-XX. [palafolls]: Edicions del
ARMENGOL, Cristina; SERRA, Mari- 7. | 4 notas históricas. Barcelona, L’Avenç, Roig, 2004. 363 p.
ona. Alella a través del temps. Alella, 1893. | 1, 2, 3, 9, 13, 16, 23, 25
1999, núm. 243, p. 79-84. BENITO I MONCLÚS, pere. Els |4
| 1, 11 penjases. L’ase penjat, 1985, COLL I MONTEAGUDO, Ramon; MO-
núm. 0, p. 2. CLAVELL GARCIA, Susana; VIDAL FE- DOLELL, Josep M. Llegendes locals
AVI (Guionista i dibuixant). Història de | 24 MENIAS, Núria. Malnoms i motius. En sobre Sant Feliu, patró d’Alella i de Ca-
Tiana. Tiana: Ràdio Tiana. Ajuntament Recordant... les veus d’Alella. Alella: brera de Mar. En Llegendes, tradicions
de Tiana. Regidoria de Cultura, 2003. BERTRAN, Carme. Els renoms es per- l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: i fets de la Serralada de Marina: apunts
31 p. den... Pal de paller, 1989, núm. 70, p. Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, sobre etnografia del Maresme. Vilassar
| 12, 16, 22 16-17. 2008, p. 231-235. de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 108-109.
| 11, 18 | 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 19, 21, 22, 23 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15,
BARTRéS I SALA, Gaspar; MANAU I 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25
GRAUpERA, Ferran. Recull històric de BONAMUSA I ROURE, Joan. D’Ilturo CASALS I COLL, Gaspar. Noms de lloc
Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: a Alarona. Sessió d’Estudis Mataronins, d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: COLLA DE GEGANTERS/ES I GRA-
Ferran Manau, 1987. 273 p. 2005, p. 35-56. l’Ajuntament, 2006. 67 p. LLERS/ES DE CALELLA. La Llopa [en
| 2, 3, 7, 10, 14, 16, 18, 19, 23, 24 | 2, 3, 5, 6, 11, 18 | 3, 11 línia]. Calella: Agrupació de Colles de