Xavier Garcia Milà, arquitecte

1. Adaptació funcional
dels habitatges
existents
OHB 27/11/2019. Envelliment actiu a casa

2. ¿Cóm aconseguir habitatges
per a tota la vida?
OHB 27/11/2019. Envelliment actiu a casa

3. Aproximació a la realitat actual
• Segons les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística, la població més gran
de 64 anys es duplicarà en 40 anys i passarà a representar més del 30% del
total, degut a l’envelliment de la piràmide poblacional

4. A PARTIR D’UNA REALITAT
• El progressiu envelliment del conjunt de la població
• Amb un parc actual d’habitatges no adaptat a les seves necessitats
APAREIX UNA NOVA NECESSITAT SOCIAL: L’ADAPTACIÓ FUNCIONAL (PERSONALITZACIÓ) DE
L’HABITATGE
• Per poder seguir vivint a casa
• Amb el màxim d’autonomia assolible
• Procurant la màxima seguretat possible
• I facilitant la vida quotidiana de les persones grans i/o els seus cuidadors amb el
màxim nivell de confort
QUE REQUEREIX
1. La presa de consciencia social i política de la magnitud del problema
2. Una metodologia d’avaluació i anàlisi de les necessitats de les persones en relació
amb el seu entorn residencial
3. Una logística operativa i una dotació econòmica per implementar els programes
específics necessaris
4. L’avaluació dels resultats obtinguts i la reformulació de les estratègies
implementades
Aproximació a la realitat actual

5. El marc europeu
OHB 27/11/2019. Envelliment actiu a casa

6. El marc europeu
SUÈCIA
Llei sobre la política nacional en referència a les persones grans
(1.998)
Les persones grans han de tenir la possibilitat de seguir vivint a la seva llar mentre això sigui
possible, fins i tot quan necessiten amplies cures mèdiques i de serveis socials.
FRANÇA
Adaptabilitat dels allotjaments a l’envelliment de la població:
12 proposicions concretes per respondre a aquest important repte
(2.010)
Una d’elles: Estructuració d’una oferta de petites empreses de construcció i artesans,
degudament homologats després de la seva capacitació mitjançant cicles de formació regular en
el camp pluridisciplinari de l’adaptació de l’habitatge.
GRAN BRETANYA
Llibre verd sobre l’atenció social a les persones grans (2018)
Gran activitat d’entitats socials junt amb els Ajuntaments.
1 Presa de consciencia social i política

7. Limitacions funcionals en el mètode “enabler”
SUÈCIA
La utilització del mètode “enabler” (capacitador) permet relacionar les capacitats
funcionals de la persona, l’entorn físic quotidià en el qual actua, l’activitat quotidiana que
porta a terme i la seva salut. Un terapeuta ocupacional ha d’analitzar i avaluar la
necessitat de l’adaptació funcional per aconseguir l’ajuda econòmica.
2 Metodologia d’avaluació i anàlisi de necessitats
El marc europeu

8. SUÈCIA
Les persones grans poden obtenir ajuts que cobreixen el cost
complet de l’adaptació funcional de l’habitatge a través del
municipi de residència.
Any 2.009: 958 milions € a 72.700 persones (13.177 €/habitatge)
GRAN BRETANYA
Ajudes a través de la Disabled Facilities Grant (DFG) i altres
entitats socials en coordinació amb les autoritats locals.
Any 2.017: 280 milions ₤ a 40.000 persones (7.000 ₤/habitatge)
El proper any seran 400 milions ₤
3 Logística operativa i dotació econòmica
El marc europeu

9. SUÈCIA, ALEMANYA, GRAN BRETANYA, HONGRIA, LITUANIA
Conclusions:
• Combinar i coordinar els serveis (salut, teleassistència,
ajuda domiciliària, adaptació funcional de la llar, etc.)
• Agilitzar la concessió de les ajudes i els processos
administratius per obtenir-les. Les demores poden generar
pèrdua d'autonomia, ingressos hospitalaris, accidents a la llar,
etc.
• Millorar les intervencions als domicilis en base a la
experiència acumulada (solucions constructives, materials
adequats, etc.) i generant economies d’escala que permetin
racionalitzar els costos.
4 Avaluació de resultats i reformulació d'estratègies
El marc europeu

10. La situació a Espanya
OHB 27/11/2019. Envelliment actiu a casa

11. La situació a Espanya
NORMATIVA
No hi ha normativa al respecte
Només n’hi ha per l’accessibilitat dels habitatges de nova construcció i per l’adaptació dels
elements comuns dels habitatges existents, el que demostra que l’adaptació funcional
personalitzada de l’interior de l’habitatge encara no ha assolit la suficient entitat social i política.
ACTIVITATS DE CONSCIENCIACIÓ SOCIAL
Jornades d’estudi
L’IMSERSO, el CEAPAT i altres entitats públiques i privades han organitzat jornades al respecte,
be sigui dedicades exclusivament a la millora funcional dels habitatges o incloent aquest tema en
contextos més amplis.
DOCUMENTS D’INTENCIONALITAT POLÍTICA
Projecte d'Estratègia Nacional de Persones Grans per a un
Envelliment Actiu i per a un Bon Tracte 2018-2021
A les sis mesures per “Promoure allotjament i serveis adaptats”, només la primera s’apropa a
l’adaptació funcional dels habitatges, encara que es limita a la dotació pressupostaria “habilitar
línies de subvenció per l’arranjament d’habitatges…”, sense esmentar la necessitat de programes
específics, estructurats convenientment i dotats de metodologies i protocols adequats, que
reserva tan sols per“…circumstàncies sobrevingudes a causa d’accidents o malalties que
produeixen dependència”
1 Presa de consciencia social i política

12. Habitatges de nova creació. Normativa estatal
HABITATGES DE NOVA CREACIÓ (Normativa estatal)
a) Elements comunes
Segons el CTE DB-SUA (2010) l’accessibilitat és un requisit
bàsic i cal preveure un itinerari accessible que connecti
l’exterior de l’edifici amb cadascun dels habitatges i elements
d’ús comunitari. Si hi ha ascensor ha de ser accessible.
b) Interior dels habitatges
No hi ha exigències de normativa estatal per l’interior dels
habitatges encara que:
• El decret 141/2012 de la Generalitat de Catalunya estableix
condicions d’accessibilitat per l’interior dels habitatges
• La Fundació Salas proposa un segell de qualitat
complementari

13. Habitatges de nova creació. Normativa complementària a Catalunya
Habitatge practicable: Decret 141/2012 Generalitat Cat.
ESPAIS QUE HAN DE SER PRACTICABLES
l’accés (porta d’entrada a l’habitatge i rebedor, no pas l’accés des del carrer fins a
l’habitatge en cas d’habitatges unifamiliars)
una cambra higiènica
la cuina
un espai d’ús comú i una habitació (en habitatges en un sol nivell)
un espai d’ús comú o una habitació (en habitatges en diferents nivells)
PORTES: La d’entrada i les dels espais practicables, amplada>= 0,80m, alçada>= 2,00m
(la resta amplada>= 0,70m, alçada>= 2,00m)
ESPAIS DE CIRCULACIÓ: Amplada>= 1,00 m (si connecten espais practicables) i cercle de D=1,20 m
davant les portes dels espais practicables admetent que s’inscrigui amb les portes obertes (la
resta, incloses escales, amplada>= 0,90m)
CUINA: cercle de D=1,20 m lliure del gir de les portes (no especifica si poden ser corredisses)
i entre 0 i 0,70 m d’alçada (pot ser per sota d’equipaments fixos), recorregut interior amplada
>=0,80m, espai lliure davant del taulell de treball >=1m
BANY: cercle de D=1,20 m, lliure del gir de les portes (no especifica si poden ser corredisses) entre 0
i 0,70 m d’alçada (pot ser per sota del lavabo salvant el peu i per sobre de la dutxa si és arran de
terra), recorregut interior amplada >=0,80m
HABITACIONS: Si n’hi ha una, ha de ser practicable (cap en habitatges en diferents nivells)
Si n’hi ha més d’una, una ha de ser practicable (cap en habitatges en diferents nivells)
Cercle de D=1,20 m lliure del gir de les portes i dels equipaments fixos (p.e. armaris d’obra)

14. Habitatges de nova creació. Proposta de segell de qualitat
Segell de qualitat per habitatges de nova creació:
Proposta de la Fundació Salas
Tres nivells:
CONDICIONS NORMATIVES
Aquelles que exigeixen les diferents normatives. Comprovar el seu compliment
CONDICIONS DE MILLORA
Les que es poden incorporar sense cost afegit o amb un cost molt reduït que no incideix
en la comercialització de l'habitatge. Exemples:
– Millores de la compartimentació de l'habitatge
– Ubicació de les portes d'accés a les diferents dependències
– Elecció de materials i mecanismes adequats (paviments, aixetes, interruptors, etc.)
– Ubicació d'aquests mecanismes d'ús en situació accessible
– Utilització de solucions constructives idònies (permetre dutxa a nivell de terra, etc.)
CONDICIONS COMPLEMENTÀRIES DE CONFORT I PERSONALITZACIÓ
Que tenen un cost assumible encara que pot incidir lleugerament en el preu final de
l’habitatge. Exemples:
– Augment de la dotació de mobles de cuina extraïbles (calaixos o armaris lliscants)
– Preveure que la instal·lació d'aigua freda i calenta a la banyera admeti directament la
col·locació de les aixetes a la paret del costat llarg o del curt

15. Segell de qualitat per habitatges de nova creació:
Proposta de la Fundació Salas
Habitatges de nova creació. Proposta de segell de qualitat

16. Segell de qualitat per habitatges de nova creació:
Proposta de la Fundació Salas
Habitatges de nova creació. Proposta de segell de qualitat

17. Habitatges existents. Normativa estatal i programes específics
HABITATGES EXISTENTS (normativa estatal)
a) Elements comuns
• Voluntat política: Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i
renovació urbana (l'accessibilitat és un objectiu bàsic)
• Metodologia d'avaluació i anàlisi: a través de l'IEE (informe
d’avaluació de l’edifici): té un capítol específic d'accessibilitat.
• Logística operativa i dotació econòmica: Es subvenciona fins
a un 75% la instal·lació d'ascensor i l'accessibilitat.
• Avaluació de resultats i reformulació d'estratègies:
s'incorporen en el nou pla estatal de l'habitatge 2018-2021
b) Interior dels habitatges
No hi ha una política estatal per l’interior dels habitatges encara
que existeix:
• Programa específic d’adaptació d’habitatges de persones
grans de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona

18. METODOLOGIA GENERAL ESPECÍFICA
No hi ha una metodologia específica i adequada d’actuació
Sense una política concreta difícilment pot haver-hi una metodologia adequada.
Només en el subministrament de productes de recolzament es detecten criteris pautats i una
certa sistematizació, de la que manquen les adaptacions que requereixen obres.
METODOLOGIA PARTICULAR ESPECÍFICA
La del Centro de Vida Independent i la Diputació de Barcelona
Per al “Programa d’arranjament d’habitatges de les persones grans de la província de
Barcelona:
• Quatre edicions bianuals (2009 a 2018)
• 7.100 actuacions de 1.500 € = 10,65 milions de €
• Les porten a terme empreses especialitzades contractades per la Diputació de Barcelona
• Prescriu l’actuació un equip amb tres professionals: sociosanitari, arquitecte i social
• Intervencions al bany (87,9%), cuina (2,7%) i altres espais (9,4%)
• Gran nivell de satisfacció (97,44%)
2 Metodologia d’avaluació i anàlisi de necessitats
La situació a Espanya

19. Intervencions amb obres. Exemples
EL BANY

20. Situació inicial Resultat final
Canvi de distribució de bany. Amplada 1,67 m

21. Canvi de distribució de bany. Amplada 1,67 m

22. Situació inicial Resultat final
Canvi de distribució de bany. Amplada 1,42 m

23. Canvi de distribució de bany. Amplada 1,42 m

24. Situació inicial Resultat final
Formació de dutxa en servei de cortesia. Dimensions 0,75 x 1,57 m

25. Formació de dutxa en servei de cortesia. Dimensions 0,75 x 1,57 m

26. Intervencions amb obres. Exemples
LA CUINA

27. Adaptació de cuina

28. Adaptació de cuina

29. Adaptació de cuina

30. Adaptació de cuina

31. A NIVELL ESTATAL
No hi ha ni logística operativa ni pressupostos específics
A NIVELL AUTONÓMIC I MUNICIPAL
Les Comunitats Autònomes i alguns ajuntaments tenen
programes específics per a l’adaptació interior dels habitatges
Presenten disfuncionalitats importants:
• Serveis insuficientment dotats, desbordats per la quantitat de casos a atendre i
excessivament centralitzats
• Escassa dotació econòmica i lentitud en la gestió
• Manca de protocols de valoració per integrar les dels diferents tècnics que intervenen
• Generalment dirigits a persones amb discapacitat però no a persones grans
• Financen un percentatge de l'obra a posteriori i, en alguns casos, ofereixen assessorament
previ
• Manca d'informació sobre l'existència d'aquests programes
3 Logística operativa i dotació econòmica
La situació a Espanya

32. A NIVELL ESTATAL
Sense normativa específica, ni metodologia ni dotació
econòmica, tampoc hi ha avaluació d’un programa inexistent
A NIVELL AUTONÓMIC i MUNICIPAL
No hi ha treballs escrits al respecte
A NIVELL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Els programes bianuals tenen una memòria final d’avaluació
amb propostes de millora
4 Avaluació de resultats i reformulació d'estratègies
La situació a Espanya

33. Avançar en l'adaptació funcional personalitzada de l'habitatge
perquè les persones grans puguin continuar vivint a la seva llar
el màxim de temps possible requereix:
• La presa de consciència social i política de la importància del tema, com
va fer el Parlament suec el 1998
• Disposar d'una metodologia d'avaluació i anàlisi de les necessitats de la
persona de manera individualitzada com, per exemple, el mètode
"enabler" (capacitador)
• Implementar programes específics amb una logística operativa adequada
i amb una dotació econòmica suficient, com tenen a Suècia i Gran
Bretanya i com apunta el programa de la Diputació de Barcelona
• Avaluar els resultats obtinguts i reformular les estratègies implementades
fins a la data en els programes d'àmbit autonòmic o local vigents
CONCLUSIONS
La situació a Espanya

34. Final
L’habitatge personalitzat:
No ets tu qui s'ha d'adaptar al lloc.
És el lloc que s'ha d'adaptar a tu

35. L’habitatge personalitzat:
A la mida de tots
Final