Josep M Ricart i Puigneró, president del projecte ‘Coop. de Cohabitatge Sènior WALDEN XXI’ i membre del Consell Rector de la Cooperativa SOSTRE CÍVIC

1. EL COHABITATGE SÈNIOR
Una alternativa a la residència mercantil,
una altra manera de viure la vellesa.
JORNADA ENVELLIMENT, HABITATGE I ENTORN
OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE DE BARCELONA

2. Habitatge i gent gran. CAT 2.015
Generació del maig/68. Nascuts dècada dels 50 (+ - 60 >70
anys)
Totes les llars Habitatge pagat Habitatge no pagat
Llars de + 65 anys 590.000 (20%) 480.000 (83%) 100.000
(68.000 lloguer/32.000 hipoteca)
Llars de 45 > 65 anys 674.000 (23%) 400.000 (59%) 274.000
(124.000 lloguer/150.000 hipotec)
Totes les edats 2.950.000 (100%) 1.240.000 (42%) 1.710.000

3. La solitud i l’aïllament social
 Espanya: 4,63 M de llars unipersonals. 4 de 10 són persones grans > 60 anys. (INE 2017)
 Risc de mortalitat prematura: 26% entre persones grans que senten la solitud, un 29%
persones amb aïllament social, un 32% en les que viuen soles.
 La soledat és un factor de risc per la depressió i el deterioro cognitiu.
BENIFICIS DE PORTAR UNA VIDA SOCIAL:
 Augment de la esperança de vida de les persones amb una vida social activa.
 Reducció del sentiment de soledat, relacions interpersonals.
 Manteniment d’activitats, ment activa. Conviure entre bons veïns / amics.
 Preveu algunes patologies com l’ansietat. Millora emocional, físic.
L’AUTOGESTIÒ DE LA VELLESA PORTA A UNA MILLORA DEL BENESTAR PERSONAL.

4. On puc anar a parar? Alternatives
 Habitatge actual, propi o dels altres.
 Turisme familiar.
 Habitatge amb serveis i/o tutelat.
 Habitatge compartit amb gent gran/jove.
 Residència privada i mercantil.
 Residència pública / social.
 Cooperativa de Cohabitatge sènior (MCU)
Tota persona té el dret d’envellir bé en l’espai
que ha triat que és casa seva.

5. L’estat de la qüestió. CAT 2.018
Places en residències:
10.298 iniciativa pública.
14.073 iniciativa social.
35.517 iniciativa mercantil.
59.888 en TOTAL
Places centres de dia:
5.157 iniciativa pública.
3.906 iniciativa social.
9.795 iniciativa mercantil.
18.858 en TOTAL
17%
24%59%
Places residències
Públiques
Social
Mercantils

6. Un model alternatiu d’accés a
l’habitatge per a gent gran.
 Davant la situació d’un patró residencial per
a la gent gran, majoritàriament basat en la
propietat privada i menys en la pública, cal
considerar un model alternatiu més
cooperatiu, participatiu, col· laboratiu,
dinàmic, social i no especulatiu.
 La nostra qualitat de vida dependrà en gran
part de l’estil de vida que decidim ara.

7. Un model alternatiu d’accés a
l’habitatge per a gent gran.
 En l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús la
propietat és de la cooperativa i la persona
usuària paga per l’ús indefinit de
l’habitatge participant plenament en la
seva creació, promoció, finaçament i
gestió.
 Entrada retornable i heretable.
 Quota mensual d’ús per Unitat de
Convivència.
 Quota mensual personal per manteniment
i serveis.

8. Un model alternatiu d’accés a
l’habitatge per a gent gran.
El grup decideix qui forma part del projecte.
 Propietat col· lectiva: ni pública ni privada
(MCU)
 Dret d’ús: ni compra ni lloguer.
 Estabilitat en el temps.
 Autogestionat col· lectivament.
 Adequació de l’espai privatiu i comunitari.

9. QUI SOM? QUÈ VOLEM?
Kumbayàs, hippies, rockeros, yuppies…
Som els dels 50!
 La nostra generació dels 50 tenim molt clar
que tenir cura de la salut i l’atenció de les
nostres necessitats, presents i futures, són
responsabilitat de cadascú.
 Hem triat com volem viure, a on, quan i amb
qui, la nostra vellesa activa.

10. QUI SOM? QUÈ VOLEM?
 Som la darrera generació que ens hem
encarregat del nostres majors i la primera
que no volem que els fills s’encarreguin
de nosaltres.
 Reivindiquem amb això una maduresa
més vital, positiva, autogestionada i
comunitària.
 La generació dels ‘baby bloomers’ al
2050 quasi la meitat dels espanyols
tindran més de 65 anys.

11. Com és un projecte de Cohabitatge sènior
 Un model d’habitatge residencial, cooperatiu,
comunitari, autogestionat, alternatiu, sostenible,
col· laboratiu, no especulatiu, adaptat i de futur.
 Un edifici d’habitatges amb serveis per a persones
grans autònomes i dependents (quan arribi).
 Uns 25/30 apartaments privats amb uns amplis espais
compartits per la pròpia comunitat i oberts a la
població.
 Els bons veïns comparteixen recursos, serveis,
activitats, despeses, cures... Participant i
responsabilitzant-nos del projecte comú des dels
inicis.
 Cada membre del cohabitatge té ingressos
independents.

12. Avantatges d’un cohabitatge sènior.
 Implicació i decisions des del començament
del projecte. Coresponsabilitat. ACP 100%
 Facilita la convivència col· lectiva.
Apoderament actiu. Viure en un entorn
ecològicament sostenible.
 Autogestionat pels propis residents.
Assembleari. Cooperatiu sense afany de lucre
 Cada persona és un membre útil per la
comunitat. Vincles socials i comunitaris amb
l’entorn.
Per viure a casa teva, NO com a casa teva

13. WALDEN XXI. La 1ª cooperativa de
cohabitatge sènior a Catalunya
 Ubicació a la ciutat de Sant Feliu de
Guíxols, Costa Brava centre. Girona.
 Rehabilitació integral d’un cèntric hotel
dels anys 70 en desús.
 Adequació de nou de totes les plantes i
instal·lacions antigues. Remodelació de les
façanes.
 Convertir-ho en 31 apartaments d’uns 40
m2 i 800 m2 de zones comunitàries.
 6’ a peu de la platja, estació d’autobús,
mercat municipal, comerços, CAP...

14. Entenem que la base del nostre projecte són les persones,
els valors del grup més que la ubicació o l’edifici que és la
‘capsa’. ACP – Atenció Centrada en la Persona.
 En ser un estil de vida comunitari i compartit, és del tot necessari
que la persona interessada tingui un esperit obert així com
generós, col·laborador, adaptable, conciliador, participatiu ...
 Un cohabitatge sènior no és una residència per a gent gran a l’ús,
és una comunitat formada per habitatges d’amics i/o bons veïns
que autogestionen en companyia col· laborativa la seva vida
sense especular, ni afany de lucre, ni per fer una inversió
financera.
 L’edat per entrar al grup impulsor ara està entre els 50 i 67 anys.
 Autonomia personal.
 Capacitat econòmica per fer front a les despeses previstes.
 És finalista i/o fins el grau – III, o el que decideixi el Grup Impulsor.

15. La incomprensió de la administració
Per fer això
necessitem que la
Administració
entengui que li estem
resolvent el gran
problema de
l’habitatge
residencial per a la
gent gran SENSE
COST. Som un servei
social no reconegut
(Astúries sí)
Necessitem que les
normes urbanístiques
reconeixin que som
una cooperativa
vertical de
cohabitatge de gent
gran, sense afany de
lucre, amb habitatges
privats i espais
comunitaris de
serveis i cures.
La Administració no
s’ha de vendre el
nostre patrimoni, ni
permetre promocions
immobiliàries
especulatives per la
gent gran. Volem sól
públic dotacional.

16. Viure a un cohabitatge
és per joves, gent gran,
famílies, ideològic,
singles, inclusiu ...“a la
mida“que vulguin
canviar l’actual model
especulatiu de
l’habitatge i el patró de
les residències per a les
persones grans.

17. QUÈ ÉS AIXÒ
DE SOSTRE
CÍVIC?
 La Cooperativa SOSTRE CÍVIC som:
Una cooperativa de més de 900 socis arreu del
territori que promou altruísticament un model
alternatiu d’accés a l’habitatge cooperatiu en
règim de Cessió d’Ús per a persones joves i grans.
 SOSTRE CÍVIC ofereix :
Un nou model de gestió i accés a l’hàbitat no
especulatiu al medi urbà, periurbà o rústic per fer
més efectiu el dret a l’habitatge, la integració
social, la innovació tecnològica, més just i
accessible, la tinença sense ànim de lucre, no
especulatiu i transformador.
Promoció i divulgació del cohabitatge, un model
experimentat des dels anys 60-80 al nord
d’Europa.