Jordi Bosch Meda, doctor arquitecte i llicenciat en Ciències Polítiques

1. Urbanisme amigable i envelliment
Jordi Bosch Meda
jordi.bosch@hotmail.es
ENVELLIMENT, HABITATGE I ENTORN
27 de novembre de 2019

2. MARC TEÒRIC

3. La inadequació de l’entorn construït a les necessitats de les
persones grans:
DRET A L’HABITATGE I DRET A LA CIUTAT
(1) Problemes residencials
(dimensió física, social, econòmica i jurídica):
• Accessibilitat física
• Accessibilitat econòmica
• Habitatge inadequat i/o insegur (assetjament)
• Habitatge deficient (estat conservació, equipament,
aïllament tèrmic‐pobresa energètica, etc.)
(2) Problemes de mobilitat urbana
(3) Inadequació de l’espai públic
(4) Escassetat i inadequació de zones verdes
(5) Dèficit de equipaments i serveis de proximitat

4. CONSEQÜÈNCIES DE L’INCOMPLIMENT DEL DRET A
L’HABITATGE i DRET A LA CIUTAT ENTRE LES PERSONES
GRANS
Impacte en la SALUT i en la QUALITAT DE VIDA individual i
familiar
(1) Problemes de salut física i mental
(2) Accidents (caigudes, incendis,,,)
(3) Aïllament / empresonament a casa / soledat
(4) Pèrdua capacitat de dur a termes certes tasques
(5) Pèrdua capacitat de dur una vida independent
(6) Institucionalització, trasllat casa fills/es
(7) Augment despesa pública (sanitària, social‐assistencial)

5. INTRODUCCIÓ: evolució del marc teòric habitatge/envelliment
Plantejament individual‐residencial
Promoure i maximitzar la vida independent de
les persones grans a casa seva i en el seu entorn
gràcies a unes condiciones residencials i un
suport assistencial adequats a les seves
necessitats
Ageing in place
Age‐friendly cities
Liveable communities
Lifetime
neighbourhoods
GERONTOLOGIA MEDIAMBIENTAL
Plantejament holístic‐comunitari
• DIMENSIÓ SOCIAL
Participació, compromís cívic, informació,
comunicació, inclusió, etc.
• DIMENSIÓ FÍSICA
Habitatge, espai públic, transport i
mobilitat, ús del sòl,,,
URBANISME MULTIGENERACIONAL
LA NOVA AGENDA URBANAENVELLIMENT ACTIU Conceptes relacionats
vida independent versus
institucionalització

6. Envelliment
actiu
Determinants
personals
Entorn
físic
Entorn social
Determinants
socioeconòmics
Sistema
sanitari i
serveis
socials
Determinants
conductuals
URBANISME
(Nova Agenda
Urbana)
Envelliment actiu com el procés en que s'optimitzen les
oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar
la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen
(OMS).

7. AGE-FRIENDLY CITIES
(GLOBAL, WHO)

9. Temes que aborda:
World Health Organization (2007)
Global age‐friendly cities: a guide.
WHO, Ginebra
URBANISME

15. LIVABLE COMMUNITY (EU, NAAA)

20. LIVABLE COMMUNITY (EU, AARP)

26. LIFETIME NEIGHBOURHOODS (UK)

30. SÍNTESI - CONCLUSIONS

31. Síntesis de los ámbitos social y físico de los proyectos
internacionales sobre como adecuar la ciudad al envejecimiento

33. Base teórica urbanismo age‐friendly:
• Urbanismo inteligente (Smart Growth)
• Urbanismo multigeneracional (Multigenerational planning)
Criterios generales:
• Compacidad, densidad, diversidad e integración con
políticas sectoriales (movilidad, vivienda, equipamientos,
zonas verdes, etc.)
Criterios y técnicas urbanísticas sectoriales:
• Vivienda: inclusionary housing, soluciones residenciales
específicas, criterios de localización.
• Movilidad: Transit‐Oriented Development, diseño espacio
público y del entramado de calles, medios no motorizados
• Zonas verdes de proximidad, criterios de diseño
• Servicios y equipamientos de proximidad

34. Limitacions de les age‐friendly cities:
(1) Persistència d’actituds discriminatòries:
• En la participació política i ciutadana
• En una imatge estereotipada associada a la dependència
i despesa sanitària
• En la priorització d’altres col∙lectius (p. ex. joves) i
objectius (p. ex. creixement econòmic‐ciutats globals)
(2) Impacte de l’austeritat pressupostària
(3) Problemàtica específica dels entorns rurals
(4) La ciutat dispersa i de baixa densitat
(5) Escàs debat/reflexió sobre el model urbà (WHO)
(6) Model anglosaxó

35. REPTES DE FUTUR:
DEMÈNCIA I ENTORN CONSTRUÏT

36. Prieto, C., Eimil, M., López, C., & Llanero, M. (2015). Impacto social de la enfermedad
de Alzheimer y otras demencias. 2011. Madrid: Fundación Española de Enfermedades
Neurológicas, 1‐47.

38. Figure 1. Holistic dementia research landscape.

39. Figure 1. Figure 2. Dementia holistic evidence and design (HEAD)
model linking top-down built environment dementia design principles
with practical design parameters rooted in the literature.

41. MOLTES GRÀCIES!!!