Introducció a les pràctiques restauratives comenius regio10 2-2012
1. Introducció a les pràctiques
restauratives
Comenius Regio amb Hull. Gener de 2012
Vicenç Rul·lan vrullan@gmail.com
2. Per començar ...
• Som un grup variat.
• Diàleg per parelles (5 minuts)
– Nom
– D’on vens
– Què te du a participar a aquesta presentació
• Presentació breu de la parella (uns 20’’)
3. Objectius de la sessió
• Presentació dels participants
• Fer una introducció a la Justícia Restaurativa
• Parlar d’algunes Pràctiques Restauratives
• Centrar-nos en els Cercles Restauratius
• Presentar el projecte amb Hull
4. Tres preguntes
• Què és un conflicte? Com sabem que en tenim
un?
• De quines maneres solem resoldre els
conflictes?
• Què és això de la Justícia Restaurativa?
5. Conflicte
• Situació d’aparent incompatibilitat i
desenteniment amb l’altre
• Ens crea malestar: indica necessitats insatisfetes
• És inevitable: som diferents
• Motor de canvi, oportunitat per aprendre
5
6. Algunes formes d’abordar conflictes
• Ignorar-los: deixar passar el temps, fer com si
res, …
• Resoldre’ls aplicant una norma: un guanya i un
perd
• Cercar algú que ens digui qui té la raó. Arbitratge
• Dialogar. Per què és tan difícil? Les emocions ens
tornen “sords” . De vegades necessitam suport
per fer-ho
6
7. Justícia Restaurativa
• El nom sorgeix com a contraposició a Justícia
Retributiva
• La Justícia Restaurativa cerca:
– Reparar el dany
– Restaurar les relacions
• La Justícia Retributiva es centra en:
– Aclarir qui és el culpable
– Posar-li una sanció
8. Cercles Restauratius
• Dominic Barter, des dels anys ’90, viu a Rio
• Sovint passa per davant d‘una favela
• Es fa conscient de la violència que es respira a
la favela
9. Cercles Restauratius
• Dominic inicia un diàleg amb la gent que va
trobant a la favela, sobre com podrien
resoldre els conflictes
• La majoria de gent coincideix en que allò que
funciona millor és quan podem parlar del
problema. Però com fer-ho?
• Aquest sistema, que va depurant amb la
pràctica al Brasil, constitueix el Cercle
Restauratiu
10. Qui participa en un CR?
• Autor: la persona que amb el seu acte ha causat
una disminució del benestar d’altres
• Receptor: persona directament afectada per l’acte
• Comunitat del conflicte: persones afectades
indirectament per l’acte
• Hi ha un facilitador, que surt de la comunitat del
conflicte
13. Precercle
1. Identificar l’acte (iniciador):
• Què s'ha dit o fet que t'agradaria que es
tractés en un cercle restauratiu?
Quan es va fer això? Com es va fer?
Em pots mostrar com ho van fer? Em pots dir
quines paraules es van emprar?
13
14. Precercle (altres)
1. Identificar l’acte (altres):
Què s'ha dit o fet que demana la teva
participació en el cercle restauratiu?
Quan es va fer això? Com es va fer?
Em pots mostrar com ho van fer? Em pots dir
quines paraules es van emprar?
14
15. Precercle
2. Escoltar empàticament l’experiència de cada
persona respecte a l’¡acte
O sigui que te sents (...) perquè necessites (...)
Parafrasejar
De vegades s’ha d’escoltar primer el sentit (2), abans
de poder concretar l’acte (1), o anar fent 1-2-1-2-
...-1-2.
15
16. Precercle
3. Donar i rebre informació
1. Informar els participants sobre la forma diàleg que
s'utilitzarà i sobre les fases del procés del Cercle Restauratiu.
2. Qui ha de ser present en el Cercle per resoldre aquest
conflicte?
3. Vols participar en el Cercle?
16
22. INFORMALS FORMALS
Expressió afectiva
• Missatges en primera persona
• Expressió de sentiments i necessitats
• Expressió assertiva, no culpabilitzadora
23. INFORMALS FORMALS
Conversa
restaurativa
• Preguntes restauratives (què va passar, en què
pensaves, com ha afectat a altres persones,
què podries fer)
• Mètode Pikas o de la responsabilitat
compartida
24. Diàleg Restauratiu
• Què ha passat?
• Com te sembla que el que has fet ha afectat a
altres persones?
• Com et sents ara respecte al que ha passat?
• Què pot fer per millorar les coses?
24
25. Mètode Pikas
• Hola, vull parlar amb tu sobre com va la classe.
• Te pareix que hi ha algú que ho passi malament a la classe?
• Qui és?
• Qui són els que el molesten?
• Ets un d’ells?
• Què li fan?
• Com te pareix que es deu sentir? (Demanar que ho expliqui
amb cert detall)
• Tu vols que ell se senti així?
• Què pots fer tu perquè es senti millor, perquè estigui content
com els altres?
• Estàs disposat a fer-ho? Tenc el teu compromís [de que faràs
això que m’has dit]?
• Gràcies. Ja pots anar a la classe.
26. INFORMALS FORMALS
Reunió
improvisada
• Mini-mediació. Per torns
– què ha passat i com t’has sentit,
– què necessites,
– què pots fer
• Micro-cercles
• Racó de parlar i escoltar
27. INFORMALS FORMALS
Cercle
• Tot el grup s’asseu en cercle. Exemples de cercles:
– Entrada (com estàs avui)
– Sortida (alguna cosa que t’hagi agradat avui, coses que et proposes
aconseguir a classe)
– Normes d’aula (quines coses fan que poguem aprendre millor)
– Continguts de classe (coses que hem après dels dinosaures)
– Metes acadèmiques (què et proposes per aquesta setmana, com va el
projecte)
– Petits conflictes (què ha passat, com ens sentim quan algun se’n riu de
nosaltres)
– Proactivitat (com hauríem d’actuar a la propera sortida, què podem fer si
algú ens molesta al pati)
– Formació de grup (activitats per coneixe’s més, per expressar
sentiments)
28. INFORMALS FORMALS
Reunió
Formal
• Mediació
• Cercles Restauratius
• Diàlegs del Grup Familiar (conferencing)
29. Justicia Retributiva Justícia Restaurativa
•Cerca el culpable •Cerca millorar la comprensió
entre les parts, reparar i
restablir la relació (si cal)
•Les víctimes no prenen part en •Les víctimes i la comunitat
el procés tenen un paper central en la
resolució del delicte
•Ens centram en establir la •En centram en millorar la
culpabilitat, en el passat situació, en què s’hauria de fer
en el futur
•Enfatitzam l’enfrontament, en •Enfatitzam el diàleg i la
demostrar que l’altre no té raó negociació
•La comunitat està •La comunitat facilita el procés
representada per l’estat restauratiu
29
30. Justicia Retributiva Justícia Restaurativa
•El delicte és un acte contra •El delicte és un acte contra
l’estat, una violació de la norma una altra persona o la
comunitat
•El sistema de justícia criminal •La comunitat és qui controla el
controla el delicte delicte
•L’infractor ret comptes a través •L’infractor ret comptes
del càstig assumint la responsabilitat i
emprenent accions
reparadores
•El càstig serveix: fa desistir als •El càstig no canvia el
altres criminals i canvia la comportament i a més a més
conducta del castigat empitjora les relacions
30
31. L‘experiència de Hull
• Un canvi important comença per una escola ...
• 2004 una escola de primària empra diàriament
cercles de diàleg. Això millora la convivència i el
rendiment acadèmic
• Un centre de secundària s’apunta a l’experiència
• 2007 Projecte pilot a Riverside per a que tothom
que treballa amb nins i joves tengui formació e
pràctiques restauratives
32. Hull
• 2009 havien format 3500 treballadors de 12
escoles de primària, dues de secundaria, llars
d’infants, centres de recursos familiarts,
serveis socials i de salut, policia local i
voluntaris
• 2008 La policia de Riverside acorda tractar de
manera restaurativa les faltes comeses per
joves no-reincidents
• Segons conten a Hull, les millores a les escoles
han estat molt bones.
33. Alguns resultats
Entre la primavera de 2007 i Juliol de 2008
• Una escola de primària:
– 98 % menys d’expulsions de classe
– 92 % menys expulsions de pati
– 77% menys de “targes vermelles” durant el dinar
– 75% menys d’incidents racials
– 86% millora de la puntualitat
34. • Una escola de secundària
– 45% menys agressions verbals
– 59% menys agressions físiques
– 43% menys d’actes disruptius
– 78% menys d’incidents racials
– 100% menys de consum de drogues
– 50% menys de robatoris
– 44% menys d’expulsions temporals
– 62% menys de faltes d’assistència del professorat
36. Comenius Regio amb Hull
• Hull es planteja ser una “Ciutat Restaurativa”
• L’octubre de 2010 organitzen un Congrés de
Pràctiques Restauratives per presentar els seus
resultats
• Amb motiu del congrés, contactam amb Hull i
els proposam aquest programa Comenius Regio
• El nostre projecte es centre en aprofitar i
intercanviar experiència amb Hull sobre
pràctiques restauratives