Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
MN Internet i salut que en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP
AHC. Hospital Dr.Trueta de Girona
1. Ascendim a noves fites per Créixer, Innovar i Millorar en Salut, tot utilitzant
el Coneixement acumulat, la Implicació de les persones i Mètode adient per cadascuna, cercant les Sinergies necessàries
Projecte:
CIMS
Alternatives Hospitalització
Convencional (AHC)
M. Lluïsa Garcia Garrido
2. AHC_ HUJT
Unitat de Curta Estada (UCE)
Hospitalització a Domicili (HaD)
Unitat d’observació d’urgències (UOU)
Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR)
Hospital de Dia Polivalent (HdD)
Unitat de Subaguts
Pág. 2
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
3. AHC_ HUJT
Unitat de Curta Estada (UCE)
Hospitalització a Domicili (HaD)
Unitat d’observació d’urgències (UOU)
Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR)
Hospital de Dia Polivalent (HdD)
Unitat de Subaguts
Pág. 3
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
4. Unitat d’Observació d’Urgències _ UOU
8 llits
Monitoritzats
50% ingrés, prèvia administració de
tractament amb drogues o VNI
Unitats de destí: UC, Cardiologia, MIV, MI,
NCR
Unitat de semícritics
Únic hospital de la regió amb MI
Pág. 4
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
5. Unitat d’Diagnòstic Ràpid _ UDR
Per especialitats (neoplàsies).
MI (general) perfil geriàtric; pacients més
joves amb malaltia oncològica que debuta
sense poder orientar el tumor primari.
Circuit ràpid de proves diagnòstiques
invasives amb ingrés a hospital de dia.
Pág. 5
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
6. Hospital d’Dia _ HdD
UDEN
Polivalent
Proves diagnòstiques
Tractaments puntuals programats durant
aguditzacions o de risc de descompensació
Visites per a valoració i/o diagnòstic
Pág. 6
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
7. Unitat de subaguts
SEGURETAT EN LA DERIVACIÓ DIRECTA A
UNA UNITAT DE SUBAGUTS DES DEL SERVEI
D’URGÈNCIES D’UN HOSPITAL
UNIVERSITARI DE REFERÈNCIA
Bosch Fabregas, M. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Vazquez Mendoza, S. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA),
Abellan Antolin, J. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA),
Rondon Osorio, E. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Agustí Sastre, A. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Juan Pastor, A. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA)
Pág. 7
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
8. Desenvolupament de l’estudi
Objectiu: Analitzar la seguretat de la derivació a una unitat de subaguts (US) d’un
CSS des de el Servicio de Urgències (SUH) d’un hospital universitari de referència.
Material i Mètode:
Tipus d’estudi: retrospectiu comparatiu.
Lloc: Hospital de Girona Doctor Josep Trueta (HJDJT), hospital universitari de
referència de la província de Girona, i el CSS Mutuam Girona, centre sociosanitari
que disposa d’una unitat de subaguts (US).
Pacients: Tots els pacients ingressats en la US en el període comprés entre 1 de
gener de 2011 i 31 de desembre 2012.
Grups de pacients segons procedència: grup 1 (subaguts), procedents del SUH, i
grup 2 o grup control (post-agudos), procedents de los serveis d’hospitalització
(SH).
Variables: edat i sexe, procedència, diagnòstic, escales geriàtriques, estades
mitjanes, destí a l’alta i mortalitat durant l'episodi. S'expressa les dades en xifres
absolutes, DE i percentatges.
Anàlisis estadístic, s'utilitza el test de X2 i l’anàlisi de variança. Significació
estadística p<0.05. SPSS versió 20.0.
Pág. 8
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
9. Resultats
Inclusió: 192 pacients, 113 procedien del SUH i 79 de les Unitats d’H
Grup 1
Estada mitja
Escala Emina
p
85,09 ± 6,88
75,51 ± 14,22
< 0,01
12,3 dies ± 7,92
14,1 dies ± 9,19
ns
Grup 1
Edat
Grup 2
Grup 2
p
74,64 risc mig/alt
49,18 risc mig/alt
< 0,01
59,43 % c. alta
68,64 % c. alta
< 0,01
63,75 D. total
32,22 D. total
< 0,01
Grup 1
Grup 2
p
Retorn Domicili
8,23 %
1,51 %
< 0,01
R. Hospitalització
64,70 %
63,76 %
ns
Mortalitat
18,82 %
15,18 %
ns
I. Charlson
Barthel
El Grup 1, el 75 dels casos (66,66 %) els diagnòstics estaven relacionats amb patologies
cròniques (respiratòries o cardiocirculatòries)
Alternatives l’Hospitalització Convencional :
El Grup 2, només 29 casos (37,97 a%)
4 de juliol 2013
Pág. 9
10. Conclusions
La derivació a la US directament des del SUH la
converteix en una AHC.
En comparació amb els pacients post-aguts, les
principals diferències, en el nostre cas radiquen en:
la diferent tipologia (persones més grans; amb major
proporció de patologia crònica; amb major
dependència; major risc de presentar úlceres però
amb menor cormobilitat).
Els paràmetres d’eficàcia són similars en els dos
grups, en canvi la mortalitat és major en el grup de
pacients derivats des dels SUH.
Pág. 10
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
11. Model d’atenció del pacient crònic a la
comunitat
El model va dirigit a la població que
presenta una patologia crònica, susceptible
de presentar una complexitat o no, en el seu
procés o situació de salut i/o que requereix
una continuïtat de cures.
Pág. 11
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
12. Objectius
Millorar en el control i seguiment dels pacients crònics.
Minimitzar l’impacte sobre el servei d’urgències.
Reduir el nombre d’ingressos per agudització.
Escurçar les estades hospitalàries.
Millorar la qualitat de vida i la supervivència dels pacients crònics.
Augmentar la satisfacció dels pacients i els seus cuidadors.
Augmentar l’autocura del pacient vers la seva patologia i la
confiança vers els professionals que l’acompanyen en el procés.
Incrementar la interrelació entre els professionals dels diferents
àmbits assistencials i la seva satisfacció.
Pág. 12
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
13. ATENCIÓ AL PACIENT CRÒNIC: MODEL D’ATENCIÓ INTEGRADA
HOSPITAL - ATENCIÓ PRIMÀRIA
MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL
ATENCIÓ PRIMÀRIA
MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL
ATENCIÓ ESPECIALITZADA
UCA
- 2 Inf. Clíniques
- 1 Inf. ostomia
- 1 Inf. UFISS
- PADES
MPOC
IC
INTERCONSULTA UCA
Des d’AP (Social / Sanitària)
Des del servei d’hospitalització
Des d’urgències
Des de la sessió clínica
Des de la família
1 metge
2 inf.
- 1 Inf. Enllaç
- 2 Treballadores socials
MILLORAR
L’ATENCIÓ
AL PACIENT
COMPLEXE
INTERVENCIONS
EFECTIVES
Valoració:
Barthel, Pfeiffer, Tirs,
Barber, Charlson
Identificació diagnòstica:
Z-73.9 Malalt fràgil
Z-74 ATDOM
Z-59.3 Institucionalitzats
INFERMERES
GESTORES
7 ABS TRUETA
(pacients > 65 anys)
MILLORAR LA
DETECCIÓ DEL
PACIENT FRÀGIL
LLISTAT CAPTACIÓ
SAP – Motius d’ingrés
CERCAR INFORMACIÓ
e-CAP
VALORACIÓ PACIENT
Barthel previ
TIRS
Charlson
Perfil QUIRÚRGIC
(si reuneix un criteri)
Pròtesi ortopèdia (PTM/PTG)
Amputació
Ferida quirúrgica (a valorar)
Ostomia (Traqueo/URO/Intestí)
Perfil MÈDIC
(si reuneix un criteri)
PISA
ICTUS
Si reuneix un criteri:
Barthel previ ≤ 55% (p. quirúrgic)
Barthel actual ≤ 55% (p. mèdic)
TIRS ≥1
Charlson ≥ 4
INFERMERA
GESTORA de
casos > 4
criteris
- > 65 anys
- Pluripatologia
(nivell 1)
- Polimedicació
- Dependència
- Alteracions
cognitives
- Multiingressos
- Caigudes recents
- Cuidador amb
capacitat limitada
INFERMERA
CLÍNICA
- Pacients d’alt risc
(nivell 2)
- Processos aguts
amb promoció de
l’autocura
- Patologies en
pacients en risc
- Processos de baixa
prevalència (ELA,
lesions medulars)
- Pla terapèutic avançat
- Seguiment clínic i
terapèutic
- Control de factors de
risc
- Revisió criteris
ATDOM
- Trucades telefòniques
dijous
- Vacunació de la grip
SÍ
UCA
Pág. 13
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
14. Unitat de Continuïtat Assistencial _ UCA
METGE
METGE
CARDIO
CARDIO
METGE MI
METGE MI
METGE
METGE
PADES
PADES
PISA_IC
PISA_IC
PISA_PRC
PISA_PRC
UFISS
UFISS
PADES
PADES
GERIATRIA
GERIATRIA
NRC
NRC
NRL
NRL
METGE
METGE
PNML
PNML
METGE
METGE
MFiC
MFiC
METGE
METGE
NRL // NRC
NRL NRC
INFERMERES ESPECIALITZADES II TREBALL SOCIAL:
INFERMERES ESPECIALITZADES TREBALL SOCIAL:
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ii ATENCIÓ PRIMÀRIA
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Pág. 14
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
15. Unitat de Continuïtat Assistencial _ UCA
METGE
METGE
CARDIO
CARDIO
PISA_IC
PISA_PRC
METGE
PISA_IC
PISA_PRC
METGE
Atenció interdisciplinar. Seguiment i
PNML
PNML
coordinació a l’alta
UFISS
UFISS
PADES
PADES
METGE MI
Organització, assistència funcional i
METGE MI
METGE
METGE
GERIATRIA
GERIATRIA
estructurada, seguiment dels pacients
MFiC
MFiC
segons les GPC, protocols d’actuació.
Detecció i Captació Proactiva.
NRC
METGE
NRC
METGE
METGE
METGE
7x24
PADES
PADES
NRL // NRC
NRL
NRL NRC
NRL
Gestió dels pacient al recurs més
adequat.
Formació en les TICS.
INFERMERES ESPECIALITZADES II TREBALL SOCIAL:
INFERMERES ESPECIALITZADES TREBALL SOCIAL:
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ii ATENCIÓ PRIMÀRIA
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Pág. 15
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
17. MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL ATENCIÓ PRIMÀRIA
MILLORAR
L’ATENCIÓ AL
PACIENT
COMPLEXE
MILLORAR LA
DETECCIÓ DEL
PACIENT FRÀGIL
INTERVENCIONS
EFECTIVES
INFERMERES GESTORES
INFERMERA
GESTORA de
casos > 4 criteris
- > 65 anys
- Pluripatologia (nivell 1)
- Polimedicació
- Dependència
- Alteracions cognitives
- Multiingressos
- Caigudes recents
- Cuidador amb capacitat
limitada
INFERMERA
CLÍNICA
- Pacients que no
compleixen els 4
criteris de complexitat.
- Processos aguts amb
continuïtat de cures
- Patologies crònics
descompensats amb
una patologia
prevalent.
- Valoració: Barthel,
Pfeiffer, Tirs,
Barber, Charlson
- Identificació
diagnòstica:
Z-73.9 Malalt fràgil
Z-74 ATDOM
Z-59.3
Institucionalitzats
- Pla terapèutic avançat
- Seguiment clínic i
terapèutic
- Control de factors de
risc
- Revisió criteris ATDOM
- Trucades telefòniques
dijous
- Vacunació de la grip
Pág. 17
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
18. MODEL D’ATENCIÓ AL PACIENT CRÒNIC
Gestió coordinada territorial basada en el procés
Severitat
Cures
pal·liatives
Gestió de
casos greus
i complexos
Atenció
Sociosanitaria
Atenció
Infermera
Especialitzada Gestora de
Casos
Atenció
Primària de
Salut
Infermera
Gestora
Clínica
Gestió de la
patologia
Centre de salut
Suport a l’autocura
Ambulatori
CCEE hospital
Hospitalització amb internament
Promoció i prevenció
Hospitalització domiciliària
Programa atenció domiciliària
Tipus de tractament
Pág. 18
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
19. Població diana
Pacients amb un patró definit de comorbilitat o pluripatologia, amb
múltiples ingressos hospitalaris no programats o múltiples visites a
urgències.
Pacients amb malalties neurològiques o processos de baixa
prevalença però que necessiten un abordatge específic i diferenciat,
per exemple els pacients AVC, les ELA, etc.
Persones grans amb situació d’alta fragilitat que necessiten
accedir a diferents dispositius: interconsulta a unitats específiques,
etc.
Atenció en processos de baixa prevalença duent a terme un paper
capacitador. Per exemple: fisioteràpia als pacients lobectomitzats,
cures de pacients ostomitzats etc.
Persones sense suport familiar i amb poca capacitat d’autocura.
Persones amb dificultat d’abordatge i contínuum que necessiten
un gran nombre de coordinacions i intervencions interdisciplinaries.
Pág. 19
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
20. Criteris de Complexitat :
4 o més dels següents criteris
≥ 65 anys
≥ 4 patologies cròniques
≥ 5 fàrmacs o
Psicofàrmacs de forma
contínua
Procés terminal
Índex de Barthel: ≤ 55
Pfeiffer: ≥ 5 errors
2 o més ingressos no
planificats per exacerbació
en els últims 12 mesos.
3 o més visites a urgències
en els últims 12 mesos.
Viure sol o amb cuidadors
amb capacitat limitada (>75
anys, Lawton & Brody ≤ 5 en
dones o ≤ 3 en homes).
Unitats d’atenció a la complexitat clínica als equips de salut. Aplicació del model de gestió de casos a l’atenció primària de salut. Institut
Català de la Salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 2010.
Pág. 20
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
21. Infermeres Gestores
Casos (IGC):
Pacients que compleixen 4
o més criteris de complexitat.
Problemàtica social
Important.
Clínica (IGCL):
Pacients en rics de
complexitat que no compleixen
els 4 criteris
Gestió de patologia crònica
(IC, PRC, neurològic, etc.).
Processos de baixa
prevalença
Cures complexes.
Pág. 21
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
22. Atenció Primària
Captació:
Captació Proactiva
Captació Proactiva (UCA)
Programa PiSA (PRC i IC)
Professionals de l’ABS
Derivació / Consulta:
Metge / Infermera de l’AP
Metge / Infermera de l’AE
TS, PADES, UCE...
Valoració i Seguiment:
IGC
IGCL
En col·laboració de l’EAP
Pág. 22
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
23. Resultats UCA
Período: 1 de enero al 31 de diciembre
2012
4.679 registres de valoració de casos
n= 3471 pacients
n= 1317 pre-altes (registre e-cap)
Edat mitja dels pacients amb pre-alta: 76
anys
Pág. 23
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
24. PRE-ALTA: ATENCIÓ ESPECIALITZADA
Nº pre-altes
%
El mateix dia
202
15,3 %
Pre-alta: 24 a 48 h.
200
15,1 %
Pre-alta: 48 a 72 h.
167
12,6 %
Pre-alta > 72 hores
748
56,7 %
n = 1317
Pág. 24
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
26. RESULTADOS PRE-ALTA ATENCIÓN
PRIMARIA
INTÈRVAL HORES CÀLCUL REAL
Vàlids
Percentatge Percentatge
Freqüència Percentatge
vàlid
acumulat
MATEIX DIA
257
27,1
27,1
27,1
24 HORES
240
25,3
25,3
52,5
78
8,2
8,2
60,7
24-48 HORES
48-72 HORES
88
9,3
9,3
70,0
> 72 HORES
284
30,0
30,0
100,0
Total
947
100,0
100,0
El 70 % dels contactes que realitza l’AP ho fa abans de les 72 hores
El 70 % dels contactes que realitza l’AP ho fa abans de les 72 hores
Pág. 26
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
27. Pla de futur
Incloure tots els programes i professionals que
actuen
específicament
sobre
pacients amb
patologies cròniques sota un únic paraigües.
Posar en valor el conjunt de funcions de la UCA.
Millorar els registres i les alertes a la història
d’aquests pacients.
Potenciar la telemedicina.
Potenciar l’atenció al domicili.
Millorar el suport a les residències.
Ampliar la disponibilitat de llits de subaguts.
Pág. 27
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
Notas del editor
Molts de vosaltres sabeu que estem immers en un projecte que es diu CIMS, de treball conjunt ICS Girona i IAS, el proveïdor de serveis sanitaris de Salt, on hi ha una gerència única, tot i mantenint les respectives titularitats jurídiques, i amb uns canvis importants en el model de gestió que, entre altres coses, tindrà repercussió en el tema que tractem avui. De fet un dels primers grups de treball d’aquest projecte ha estat el grup del procés d’alternatives a l’hospitalització per a pacients amb patologies cròniques que en aquest moment està en la fase de definició d’accions i que començarà el seu desplegament operatiu a partir del setembre. Però avui parlarem de quina és la realitat actual i del passat més proper en relació a les alternatives a l’hospitalització al Hospital Josep Trueta i a la seva àrea d’influència.
Us poso aquesta informació introductòria per tal de que quedi clar que som conscients de que quan parlem d’AHC parlem d’unitats estructurades com som aquestes, la UCE, HaD, UOU, UDR, HdD, unitat de subaguds.
En aquest sentit he de remarcar que l’HJT i el seu entorn immediat no ha fet una aposta clara de desenvolupament de les AHC, tot i que ja veureu que tenim experiència en totes elles, a excepció de l’Hospitalització a Domicili. Potser la raó fonamental és que s’ha optat per impulsar accions directes sobre l’Hospitalització Convencional (reducció de l’estada mitjana) i programes que garanteixen les altes segures basades en la continuïtat assistencial, així com accions per tal de poder prestar millor una atenció al pacient crònic en la comunitat.
La Unitat de Curta Estada va ser tancada l’any 2010 per mal resultats de Gestió Clínica.
L’Hospitalització a Domicili, nosaltres apostem per què l’AP es faci càrrec de l’atenció domiciliària amb totes les seves conseqüències. Per tant, tampoc disposem d’aquesta estructura tal i com s'entén que és la HaD.
La unitat d’observació d’urgències de l’HJT s’apropa més a una unitat de semicrítics que a una Unitat d’Observació clàssica. El fet de que sigui l’únic hospital de la regió amb UCI i UCO fa que molt sovint pacients amb requeriments d’unitats especials siguin atesos a urgències en les primeres 12-24 h. Les altes xifres d’ingrés són degudes a això.
Les unitats de diagnòstic ràpid han evolucionat cap a unitats de diagnòstic de neoplàsia, organitzades per especialitat, quedant unes UDR més polivalents, de MI.
La Unitat de Diabetes, Endicronologia i Nutrició (UDEN) és un model territorial on tots els professionals són coordinats des de l'Hospital i presten servei a tots els hospitals comarcals de la Regió Sanitària i als Equips d'Atenció Primària. El seu hospital de dia ha provocat que els ingressos d’END s’hagin reduït de tal manera que, a excepció de la cetoacidosis diabètica (CAD) i la síndrome hiperosmolar, pràcticament no ingressen pacients amb complicacions agudes de la Diabetes mellitus.
A l’hospital de dia medicoquirúrgic es fan visites terapèutiques a pacients amb patologis crònica i observació de pacients amb proves diagnòstiques invasives evitant l’ingrés.
Congrés nacional de la Sociedad Española de Urgències (SEMES) juny de 2013.
La UCA és una unitat funcional integrada per diferents equips interdisciplinars que asseguren un abordatge integral del PC, garantint una fàcil accessibilitat als diferents dispositius creats per la seva atenció i entre els diferents nivells assistencials.
L’objectiu de la UCA és garantir la continuïtat assistencial dels pacients hospitalitzats que requereixen una continuïtat de cures; garantir la continuïtat del pacient crònic y coordinar la gestió de casos.
L’estructura de la UCA:
Infermeres Clíniques dels diferents programes existents de seguiment i controls de pacients crònics.
Infermeres Gestores de Casos d’AP.
Treballadores socials
Personal Administratiu
La gestió de casos (GC) és una activitat complexa que requereix un coneixement d’expert i, per un altre costat, el desenvolupament d’unes activitats molt precises (Jones, 2002).
Metodologia utilitzada:
Identificació dels PCC
Pacients amb IC / PRC
Valoració integral del pacient des del propi domicili
Pla d’intervenció segons els protocols d’actuació propis i les GPC.
Aquestes intervencions de pràctica clínica es realitzen en el domicili.
Suport amb l’AE, els programes de seguiments de pacients crònics.