2. 1. Els animals o Metazous. Són organismes
pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició
heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres
organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al
teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria
poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit
muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels
animals. Es poden distingir dos grups:
Invertebrats. Són els animals sense columna
vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges,
Celenteris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscos,
Nematodes, Equinoderms i Artròpodes.
Vertebrats. Són els animals amb columna
vertebral. Comprèn: Peixos, Amfibis, Rèptils, Aus i
Mamífers.
6. PORÍFERS O ESPONGES
1. PORÍFERS O ESPONGES. Són invertebrats aquàtics
filtradors, que presenten el seu cos perforat per un elevat
nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals
entra l'aigua (amb matèria orgànica) fins la cavitat interna
(cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a
primera vista (òsculs).
Són sèssils (viuen fixes a roques, algues, etc.)
7. PORÍFERS O ESPONGES
1. PORÍFERS O ESPONGES.
A la cavitat atrial hi ha unes cèl lules flageladas (coancits)
capaços de capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua
(són doncs organismes filtradors).
Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i
altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una
substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina).
Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets
de espongina que queden al desintegrar la resta de l'organisme.
Esponja de baño natural – absorbe agua gracias a
su esqueleto de espongina. Fuente:
http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/inverteb
rados/esponjas/esponjas2.html
12. CNIDARIS
• 2. CNIDARIS. Són invertebrats aquàtics
que tenen forma de sac, amb tentacles
envoltant l'obertura (boca) i amb
abundants cèl lules urticants (cnidoblasts)
en la seva pell.
• Presenten dues formes diferents: la forma
de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la
boca dirigida cap amunt i reproducció
asexual) i la forma de medusa (forma de sac
amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure
nedadora i reproducció sexual).
• En algunes espècies la forma de pòlip genera
la forma de medusa i viceversa. En altres
només hi ha una de les dues formes.
14. CNIDARIS
• 2. CNIDARIS.
• Presenten dues formes diferents: la
forma de pòlip (forma de sac fixat al
fons i amb la boca dirigida cap amunt
i reproducció asexual) i la forma de
medusa (forma de sac amb la boca
dirigida cap avall i de vida lliure
nedadora i reproducció sexual).
• En algunes espècies la forma de pòlip
genera la forma de medusa i
viceversa. En altres només hi ha una
de les dues formes.
16. CNIDARIS
Amb aquestes cèl lules paralitzen a les
seves preses i després les introdueixen
en la seva cavitat interna digestiva
(cavitat gastrovascular) on són
digerides.
23. PLATIHELMINTS 3. PLATIHELMINTS. Són
invertebrats amb forma de cuc
aplanat i ample. Pot presentar
segments com la tenia o no
presentar segments, com les
planàries. La tenia o solitària és
un paràsit d'uns 2 o 3 metres de
longitud que pot viure en
l'intestí prim dels animals,
inclosos els humans. La
infestació es produeix en ingerir
carn crua (pernil, "cecina", etc.)
d'animals que contenen larves
enquistades de tenia. Les
planàries viuen a l'aigua dolça i
al mar, són carnívores i amb
capacitat d´autoregeneració -
aproximadament tenen un
centímetre de longitud.
28. NEMATODES 4. NEMATODES. Són
invertebrats amb forma de cuc
cilíndric i prim.
• Abunden en ambients húmits.
• La majoria de plantes i
vertebrats els tenen de forma
paràsita. Poden causar greus
malalties.
• Els mes coneguts són: triquina i
cucs intestinal.
29. Ascaris Lumbricoides, también conocido como lombriz
intestinal, por su parecido con la lombriz de tierra.
Es un nematodo parásito que se desarrollan en el intestino
delgado del hombre, muy frecuente en países
subdesarrollados.
Su contagio se produce por la ingestión de de sus huevecillos
que se encuentran presentes en el suelo contaminado Puede
llegar a medir 25 cm aproximadamente.
30. ANÈL.LIDS
• 5. ANÈL·LIDS. Són
invertebrats de cos
allargat, tou (blando),
cilíndric i format per
nombrosos anells
(segments) gairebé iguals,
és a dir tenen forma de
cuc. La seva superfície
està recobert d'una
cutícula elàstica (per a
mantindre la humitat) i pot
presentar uns pèls molt
fins (quetes).
31. ANÈL.LIDS
• Metamerismo
El metamerismo es una
repetición seriada de
segmentos que son
semejantes y que se sitúan
a lo largo del eje
longitudinal del cuerpo,
cada segmento se llama
metámero o somita y está
representado por un
número de estructuras
variable dependiendo del
grupo animal del que se
trate. Los animales
metaméricos son: anélidos,
artrópodos y cordados.
36. MOL.LUSCOS
6. MOL·LUSCOS. Són invertebrats de cos tou (blando), no
segmentat i, sovint, dividit en cap, massa visceral i peu. En
molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que
produeix una closca de carbonat càlcic A més, el mantell forma
una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es
troba l'aparell (un pulmó en les espècies terrestres i brànquies a
les espècies aquàtiques). Els mol·luscos es classifiquen en:
a) Gasteròpodes
b) Bivalves
c) Cefalòpodes
37. MOL.LUSCOS: GASTERÒPODES • Gasteròpodes. Presenten
un peu musculós capaç de
lliscar sobre tot tipus de
superfícies i una closca
formada per una sola
peça com el cargol
terrestre o bé no en
tenen com les bavoses La
closca pot ser plana com
en les pegellides (lapas) o
formar una espiral, com en
els caragols.
• La respiració pot ser
branquial, com en els
cargols marins, o pulmonar,
com en el cargol terrestre,
que és hermafrodita.
38. MOL.LUSCOS: BIVALVES
• Bivalves. Presenten una closca
formada per dues peces
articulades anomenades valves.
No tenen cap diferenciat i el
peu té forma de pala
excavadora o bé és molt reduït i
presenta una glàndula que
segrega el biso (substància que
al solidificar permet adherir-se
a les roques).
• Respiren per brànquies laminars
que a més serveixen per retenir
les partícules (animals
filtradors) que entra per un tub
(sifó inhalant) i surt per un altre
(sifó exhalant). Per exemple les
cloïsses (almeja) i les escopinyes
(berberecho).
41. MOL.LUSCOS: CEFALÒPODES
• Cefalòpodes. Presenten un
peu dividit en 8 o 10
tentacles proveïts de
ventoses que envolten la
boca. Tenen un cap ben
diferenciada amb dos grans
ulls. El mantell té forma de
sac i l'aigua que entra a ell
pot ser expulsada amb força
per un tub (sifó) originat un
corrent que les permet nedar
a reacció. Poden mancar de
closca com els pops (pulpo),
tenir closca interna com la
sípia (sepia) i el calamar, o
externa com els nautilos.
43. EQUINODERMS
7. EQUINODERMS. Són invertebrats exclusivament marins que
posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari
constituït per plaques soldades o independents o per espícules
petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues
espines.
44. EQUINODERMS
• 7. EQUINODERMS.
• Presenten un conjunt de conductes denominat sistema ambulacral,
plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets
acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els
anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident
en les estrelles de mar en presentar 5 braços).
47. EQUINODERMS
7. EQUINODERMS.
• Es reprodueixen sexualment. Presenten sexes separats, és a dir els
individus o són mascles o són femelles. La fecundació es realitza en el
mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva
planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (l'adult és
doncs un organisme bentònic).
48. EQUINODERMS
• Simetría es la posibilidad de dividir al individuo en partes iguales a partir de un eje que pase
por su centro. Un organismo es asimétrico cuando no se pueden obtener partes iguales debido a
que su forma es completamente irregular. Entre ellos tenemos a la ameba, algunas esponjas,
etc.
La simetría radial es aquella en la que el organismo puede ser dividido por cualquier plano que
pase a partir de la boca a lo largo del cuerpo en partes iguales. Por ejemplo las medusas y las
estrellas de mar.
La simetría bilateral es aquella en la cual un solo plano pasa a lo largo del animal dividiéndolo en
dos partes, izquierda y derecha, a manera de imágenes especulares. Por ejemplo la mosca y el
hombre.
49. EQUINODERMS
• Erizos de mar. Tenen un
esquelet de plaques
calcàries soldades entre si,
que formen una estructura
globosa que suporta
llargues espines. Són
herbívors.
50. EQUINODERMS
• Estrelles de mar. Tenen
cinc braços poc flexibles i
poden presentar espines.
Són carnívores i poden
evaginar l'estómac per
digerir les preses
51. EQUINODERMS
• Holotúries. Són les
anomenades "botifarres de
mar" en referència a la
seva forma. S'alimenta
dels petits organismes que
conté la sorra que
ingereixen.
52. EQUINODERMS
• Ofiures Són com estrelles
de mar però de braços
molt flexibles que mouen
amb rapidesa. Viuen sota
les pedres del fons marí.
53. EQUINODERMS
• Comàtules o crinoides.
Presenten 5 braços
dividits en dos amb els que
moltes espècies pot nedar,
encara que sigui per molt
poc temps. Presenten
colors molt vius.
