Projecte executiu Aparcament Hortes

PROJECTE D’EXECUCIÓ D’UN APARCAMENT
A LES HORTES DE BAIX I URBANITZACIÓ DE
LA PLAÇA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI
AUTORS: RAVETLLAT-RIBAS, S.L.P.
PROMOTOR: AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI
DATA: JUNY 2015

PROJECTE D’EXECUCIÓ D’UN APARCAMENT A LES HORTES DE BAIX
I URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DEL SINDICAT. CALDES DE MONTBUI
ÍNDEX
I. MEMÒRIA
1. Memòria descriptiva ..............................................................................................1
2. Memòria constructiva ............................................................................................4
3. Compliment del CTE i altres reglaments .............................................................. 8
4. Manifestació del compliment d’obra completa ......................................................11
5. Proposta de classificació del contractista ............................................................. 12
6. Termini d’execució de les obres ........................................................................... 13
7. Revisió de preus ................................................................................................... 14
8. Resum del pressupost .......................................................................................... 15
II. ANNEXES A LA MEMÒRIA
A1. Normativa urbanística i normativa tècnica
A2. Sostenibilitat
A3. Mesures de seguretat
A4. Accessibilitat
A5. Hidrologia, inundabilitat, drenatge i afectacions mediambiental
A6. Estudi d’impacte paisatgístic
A7. Estudi de mobilitat
A8. Cartografia i topografia
A9. Geologia i geotècnia
A10. Càlcul estructural
A11. Annex de les instal·lacions i serveis urbanístics
A12. Documentació requerida per les empreses subministradores
A13. Programa de desenvolupament dels treballs de l'obra
A14. Programa de control de qualitat
A15. Justificació de preus
A16. Estudi de Seguretat i Salut
A17. Expropiacions i béns i serveis afectats
A18. Annex d'eficiència energètica
A19. Instruccions d'ús i manteniment
A20. Estudi de gestió de residus
A21. Justificació del compliment de la Llei 20/2009
III. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER A L'EXECUCIÓ DE
L'OBRA
Plec de Condicions
Annex al Plec de Condicions
IV. PRESSUPOST
Amidaments
Quadre de preus núm. 1
Quadre de preus núm. 2
Pressupost
Resum de pressupost
Últim full (Pressupost d’Execució per Contracte. PEC)
Últim full (Pressupost per al Coneixement de l’Administració. PCA)
V. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
Índex de plànols
Plànols
DGA Arquitectura
DGE Estructura
DGI Instal·lacions

1
1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1. Dades generals
Títol del projecte:
Projecte d’execució d’un aparcament a les Hortes de Baix i urbanització de la Plaça del
Sindicat.
Emplaçament:
Caldes de Montbui.
1.2. Agents del projecte
Promotor:
Ajuntament de Caldes de Montbui. Àrea de Desenvolupament Territorial
Plaça de la Font del Lleó, 11. 08140 Caldes de Montbui. Tel. 93 8655656
Autors del projecte:
Ravetllat-Ribas, S.L.P.
C.I.F. B64458912. Rambla Catalunya 11, pral 2ª. 08007 Barcelona. Tel. 93 2802690
Pere Joan Ravetllat i Mira, nº col·legiació: 10.993/2, COAC. NIF: 38.486.443-Z.
Carme Ribas i Seix, nº col·legiació: 11.315/8, COAC. NIF: 37.673.535-H
Redactor de l’estudi topogràfic:
GTC Gabinet Tècnic Caldes S.L.P. (Joan Gaspart Romanos)
Carrer de Buenos Aires, 44-46. 08140 Caldes de Montbui. Tel. 938 65 06 35
Redactor de l’estudi geotècnic:
Inka Geoserveis S.L.P. (Fèlix Sacristán Solano)
Tel. 667688099
2
1.3. Antecedents
En data Desembre de 2014 es va entregar l’expedient “Avantprojecte d’aparcament soterrat i
espai públic a la zona de les Hortes de Caldes de Montbui” per tal de demanar una “Modificació
puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal per al canvi de classificació urbanística d’uns
terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval Canyelles, de Caldes de Montbui”.
Aquest expedient va incloure un annex corresponent a un “Estudi d’integració paisatgística
d’aparcament soterrat i espai públic a la zona de les Hortes de Caldes de Montbui”, que
descrivia la inserció en el paisatge de l’Avantprojecte d’aparcament soterrat.
Segons l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de data 30 de març de
2015, la Modificació puntual del POUM va resultar aprovada definitivament i es va retirar
l’obligatorietat de redactar un estudi d’impacte i integració paisatgística que acompanyés el
projecte constructiu de l’edifici.
1.4. Descripció del projecte
La proposta d’un nou aparcament soterrat a l’entorn de l’Església de Santa Maria de Caldes,
planteja qüestions de diferent escala.
La intervenció està emplaçada en un indret que comporta una reflexió més general sobre la
Vila i, en concret, sobre la seva façana urbana en relació a l’anomenat “Pla de les Hortes” o
“Hortes de Baix”. Aquesta nova façana ha de fer compatible la connexió de vianants entre el
nucli urbà del municipi, els nous espais urbanitzats i les mateixes hortes, situats tots a cotes
diferents.
En aquest sentit, la proposta vol remarcar la pròpia topografia que caracteritza el lloc. La
morfologia de les Hortes respon a l’erosió creada al llarg del temps pel curs fluvial de la Riera
de Caldes. La riera, que durant la major part de l’any no porta aigua, es troba actualment uns
vint metres per sota de la cota del nucli urbà, de manera que en el seu contacte amb la
població estableix una successió de plataformes o feixes de conreu utilitzades com a horts
particulars. El nou aparcament vol inserir-se en aquesta lògica de plataformes i convertir-se en
una terrassa més. Per això es planteja una coberta enjardinada que continua, d’una manera
més urbana i didàctica, amb unes plantacions similars a les existents.
Es pretén establir un millor recorregut de connexió entre els nous espais enjardinats i la plaça
de l’Església, a través de la nova Plaça del Sindicat. Es potencia el camí del Raval Canyelles,
limitat pels murs de contenció de les construccions residencials, i s’estableix un itinerari que
discorre paral·lel al límit de les hortes, enllaça amb la plaça i permet pensar en la seva futura
continuació.
L’aparcament disposa de dues plantes, i l’accés rodat es produeix des de la cota 198,50m, en
la intersecció dels carrers Sentmenat i Raval Canyelles. La ubicació de l’accés rodat en aquest
punt facilita l’entrada a la població i no carrega de trànsit el centre i el nucli històric. El principal
accés per a vianants es situa al costat de la rampa per a vehicles, donant lloc a un petit edicle
al final de les noves hortes. Cadascuna de les dues plantes disposa també de sortides
d’emergència al nivell de les hortes.
El funcionament de l’aparcament és òptim, ja que disposa d’un passadís central de circulació i
dues bandes d’estacionament en bateria, amb un total de 148 places, 5 de les quals són
adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

3
En una etapa futura es preveu l’ampliació d’aquest aparcament cap a l’àrea de la Plaça del
Sindicat. L’aparcament que ara es projecta té en compte aquesta connexió a nivell del primer
soterrani, plantejada en el projecte bàsic del conjunt.
Exteriorment, l’aparcament tindrà una aparença destacable no només a través de la seva
coberta enjardinada sinó com a nova façana construïda cap a les hortes. Per això s’ha pensat
en un tractament de murs que utilitzi la mateixa pedra que les feixes existents. Aquesta pedra
es trobarà emmallada dins un sistema de gabions que, a més de proporcionar una certa
transparència cap al paisatge de les hortes, permetrà la ventilació natural de les plantes
d’aparcament.
L’objectiu final del projecte és potenciar les hortes i la seva especial relació amb la Vila de
Caldes, preservant-les i sobretot fent comprensible el seu funcionament i el seu valor
patrimonial i ecològic.
La Plaça del Sindicat, avui utilitzada com a aparcament en superfície, es converteix en un nou
espai públic per a ús dels ciutadans que compta amb unes vistes privilegiades sobre les hortes.
Es contempla una urbanització tova, a l’espera de la construcció de l’ampliació de l’aparcament.
El tram final del carrer Marquès suavitza la seva pendent i es prolonga el recorregut del camí
Raval Canyelles, a través d’unes escales que porten cap a la plaça i els darreres de l’església.
Aquesta zona es pavimenta i es planta amb arbres, ja que no forma part de la futura excavació.
La resta de la plaça es proposa de sauló, amb espais destinats a jocs per a infants i una
plantació provisional d’arbres d’ombra i jardineres a nivell de terra.
S’ha intentat restringir l’actuació a l’àmbit previst i de propietat pública, tot i això en dos punts
concrets hi ha petites afectacions en zones fora de l’àmbit de projecte, que estan contemplades
en aquest expedient (veure plànols d’Urbanització 08.4 i 08.5):
- La primera correspon a l’accés a l’aparcament soterrat des del Carrer Raval Canyelles,
on per garantir un correcte accés rodat cal ampliar la calçada actual i modificar la
rampa que actualment connecta amb l’aparcament a l’aire lliure.
- La segona modificació té a veure amb l’actual accés a les dependències de la Rectoria,
a la Plaça del Sindicat. La modificació de les rasants dels espais exteriors provoca una
petita modificació de l’actual porta d’accés així com una zona de transició per acordar
les diferents pendents.
1.5. Relació de superfícies construïdes i urbanitzades
Aparcament
Badalot Sup. Const: 38,13 m2
Planta -1 (67 places) Sup. Const: 2.017,80 m2
Planta -2 (81 places) Sup. Const: 2.012,27 m2
TOTAL Sup. Const: 4.068,20 m2
Urbanització
Sup. àmbit projecte: 4.672 m2
Sup. urbanitzada aprox: 4.317 m2

4
2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
2.1. Enderrocs i moviments de terres
L’inici de l’obra requereix l’enderroc d’alguns murets existents en el lloc objecte de la nova
intervenció. La majoria són de pedra, feta excepció d’algun tram proper al Safareig de Santa
Esperança i a la Plaça del Sindicat que és de formigó. També cal enderrocar dues petites
construccions destinades a l’explotació de les hortes i part d’una galeria soterrada a l’angle
oriental de la Plaça que conté cablejats elèctrics.
Els moviments de terres principals vénen provocats per l’excavació que ha de contenir el nou
aparcament. Donada l’alçada del tall provocat en el terreny, caldrà produir l’excavació en dues
tongades. La primera formarà una plataforma de treball a nivell de la cota superior dels murs
pantalla a construir. Un cop les pantalles estiguin consolidades es procedirà a l’excavació
complerta. La resta de moviments de terres vénen provocats per l’anivellament de les
superfícies resultants i la preparació de l’espai per a les noves caixes de paviment.
En l’annex A9 s’adjunta l’estudi geotècnic del terreny objecte del projecte.
2.2. Fonaments i estructura
La nova edificació destinada a aparcament, semisoterrada, compta amb un mur pantalla a la
banda ciutat, que es suplementa sobre la biga de coronació amb un tram de mur de formigó
armat convencional. La resta de l’estructura és de pilars de formigó sobre sabates apantallades
i lloses massisses, també de formigó. La llosa superior s’ha plantejat posttesada degut a les
sobrecàrregues derivades del gruix de terres previst per a la futura urbanització.
En l’annex A10 es pot trobar la Memòria específica d’estructures, així com la justificació del
càlcul estructural.
2.3. Envolupant. Cobertes i tancaments exteriors
La coberta de l’aparcament està preparada per rebre terres cultivables, que seran el suport del
nou jardí concebut com a hortes ornamentals i didàctiques. La llosa posttesada es construeix
amb pendent per a facilitar el drenatge de la coberta. El sobre d’aquesta llosa es tracta amb
una emulsió de betum modificat amb polímer, tipus “Prenotech”, aplicada en dues capes i amb
protecció antipunxonament. Aquesta primera barrera d’estanquitat respecte a l’aigua es
protegeix amb una capa de morter de 3cm i una lloseta de formigó de 5 cm. Sobre aquesta es
disposa una segona barrera impermeable formada per dues capes de làmina bituminosa, que
remunta el perímetre i es reforça als minvells.
Sobre la coberta impermeabilitzada es disposa una làmina drenant nodular de polietilè d’alta
densitat, tipus “Enkadrain”, que conduirà l’aigua cap als punts d’evacuació. Aquesta queda
situada sota una capa de grava que fa de base a l’estesa de sauló en les àrees no conreades, i
sota la terra de cultiu en les zones de parterre.
A banda de la coberta de l’aparcament, que és el suport de la nova àrea enjardinada, només
existeix una petita coberta corresponent al badalot d’accés a l’aparcament, que es planteja amb
un acabat de planxa de zinc sobre tauler de formació de pendents i rastrells de fusta.
5
Els tancaments exteriors de l’aparcament estan formats per murs de gabions de pedra natural
emmallada, de 50cm de gruix. Les peces tenen unes dimensions de 200x100cm. La malla
electrosoldada és de 4,5mm de diàmetre, amb un pas de malla de 10x10cm. Es reserven unes
escletxes on les gàbies no s’omplen amb pedra, de manera que esdevenen petites obertures
de ventilació amb vistes cap a l’exterior.
Les parets de tancament del badalot d’accés a l’aparcament estan formades per una fulla
exterior d’11cm de maó ceràmic tipus klínker vitrificat, i una altra fulla interior de maó calat
“gero” de 14cm de gruix per a revestir.
2.4. Compartimentació interior i revestiments interiors
De fet, quasi no existeixen elements divisoris interiors. Els únics elements són el nucli d’escala,
ascensor i serveis; i la cabina de control. Exteriorment, el nucli és de maó calat tipus klínker
vitrificat, mentre que les seves parets interiors són de maó calat “gero” de 14cm de gruix, amb
un acabat d’enrajolat amb “gresite”.
Les parets del lavabo i de la cabina de control són de totxana de 10cm, amb acabat enrajolat
amb “gresite” al lavabo i arrebossat i pintat en la resta d’espais. La part de la cabina de control
que dóna a l’aparcament està formada per perfileria d’acer galvanitzat, amb algunes parts
opaques de planxa i altres parts envidrades.
Les parets perimetrals de l’aparcament són o bé murs de formigó o murs de gabions. Els murs
de gabions no comporten cap tipus de revestiment, mentre que les parets de formigó tindran un
tractament de neteja, rebaix amb helicòpter de les possibles deformacions i envernissat final.
El paviment interior de l’aparcament és el mateix formigó de les lloses estructurals o de la
solera de la planta inferior, polit amb disc de diamant i acabat microgranellat per a rebre la
pintura en les zones de les places d’estacionament.
2.5. Sistemes d’acabats d’urbanització
Com ja s’ha explicat anteriorment, sobre la coberta de l’aparcament es configuren uns vasos
impermeabilitzats i drenats per a disposar-hi terres de conreu. La resta de la superfície té un
acabat de sauló, disposat sobre graves també drenades, o es pavimenta amb llambordins de
formigó de 24x16 cm i 7cm de gruix, col·locats sobre una llosa de formigó de 15 cm de gruix i
adherits a la mateixa amb una capa de morter de 3 cm.
La separació entre les parts pavimentades i el sauló, o entre el sauló i les àrees de conreu es fa
mitjançant vorades de planxa d’acer galvanitzat de 20 cm d’alçària i 10 mm de gruix. A la
trobada amb el carrer de Sentmenat es disposa un gual de formigó per a permetre l’accés de
vehicles.
L’àrea de la Plaça del Sindicat compta amb una part pavimentada per donar continuïtat al camí
del Raval Canyelles. La resta s’ha previst amb sauló. La part pavimentada ho és també amb el
mateix llambordí utilitzat sobre l’aparcament. La zona de sauló està formada per una base de
sorra de 10 cm i a sobre d’aquesta, un paviment de sauló estabilitzat amb additius i lligams
naturals.
La divisió entre els dos nivells de la plaça es fa a través d’uns graons prefabricats de formigó.
Els escocells per a la plantació són de planxa d’acer galvanitzat. La separació entre el sauló

6
estabilitzat i la sorra garbellada de l’àrea de jocs infantils es fa mitjançant una vorada de
formigó de cantell arrodonit.
A les zones amb desnivell es situen baranes d’estructura d’acer galvanitzat i pintat i malla
d’acer inoxidable, així com passamans a tots els trams d’escala.
2.6. Condicionament i serveis
La construcció del nou aparcament afecta algunes de les xarxes de serveis existents.
Bàsicament parlem de la sortida del cablejat de la estació transformadora (ET) existent a la
Plaça del Sindicat i de la xarxa de clavegueram. El projecte contempla una nova conducció per
a clavegueram i la modificació d’un tram de la sortida del cablejat elèctric des de la ET.
L’enllumenat públic es proposa a partir de bàculs al llarg del Raval Canyelles i d’un sol element
tipus columna, de gran alçada, a la plaça. Es reforcen punts específics d’escales amb
lluminàries encastades a les parets.
La nova xarxa d’evacuació de la coberta de l’aparcament es condueix, a través d’aquest, cap a
la nova claveguera situada dintre la Sèquia Marquès en la zona de les hortes.
No és necessari preveure ventilació forçada ja que l’aparcament compta amb ventilació natural
suficient. La resta d’instal·lacions interiors de l’aparcament són les que requereix la normativa
específica i el bon funcionament del mateix.
En l’annex A11 es pot trobar la Memòria específica d’instal·lacions, amb els criteris utilitzats
per al disseny i el càlcul de cadascuna de les instal·lacions de l’aparcament, justificant alhora el
compliment de llur reglamentació específica.
2.7. Equipament i mobiliari urbà
El projecte proposa la col·locació de bancs i cadires d’estructura de fundició d’alumini amb
seient i respatller de fusta a la plaça i en algun punt de la superfície de coberta de
l’aparcament. A la zona d’hortes didàctiques s’han projectat dues àrees d’estada, cadascuna
sota una pèrgola de cables metàl·lics, amb dos grans bancs per seure, també utilitzats com a
ventilació de l’aparcament situat just a sota.
Per a evitar l’entrada de vehicles a les zones per a vianants es disposen pilones. Les papereres
queden distribuïdes sobre la superfície global de la urbanització resultant.
A la Plaça del Sindicat s’han projectat dues àrees de jocs infantils amb material especialitzat
per a diferents edats.
2.8. Jardineria
La jardineria prevista es divideix en dos grans blocs:
1. Plantació a l’estil de les hortes sobre la coberta de l’aparcament. A través d’espècies de
conreu diverses, ordenades per temàtiques en funció de la seva explotació, es recrea
l’ambient de les hortes abocades a la riera i s’organitza un possible circuit didàctic a
través de panells explicatius.
7
2. Plantació d’ombra i ornamental definida per petits grups d’arbres, bàsicament a la plaça
però també en algun punt de la coberta de l’aparcament i a les feixes inferiors de les
hortes, i parterres d’arbust de flor a la plaça.
A continuació s’adjunta una Memòria específica de jardineria i reg.

Jardineria i Reg
JARDINERIA
La proposta de paisatgisme del Projecte executiu d’un Aparcament a les Hortes de Baix i urbanització
de la Plaça del Sindicat, Caldes de Montbui, reconeix el valor cultural i paisatgístic dels horts existents i
assimila aquest caràcter amb plantacions d’espècies hortícoles en feixes, a l’àmbit situat a l’àmbit de
l’aparcament.
Aquest projecte es desenvolupa en dos àmbits diferenciats amb plantacions en escocells i parterres a
la Plaça del Sindicat i amb plantacions en els parterres que es situen sobre el forjat del nou
aparcament.
A la zona de la plaça es realitzaran plantacions d’arbres de forma convencional, sobre el terreny
existent. Com a criteri, s’han utilitzat espècies arbòries caducifòlies, de ràpid creixement, per tal de
garantir zones d’ombra en un cort espai de temps. Les espècies proposades son la sòfora (Sophora
japonica), per la zona de mirador i la morera (Morus alba ’Fruitless’) per l’espai de jocs infantils.
Coincidint amb la zona de les moreres, la proposta contempla la formació de parterres circulars amb
plantació d’arbustives de l’espècie Nandina domestica ‘Fire power’, arbust d’aspecte molt canviant i i de
colors verd i vermellosos, durant l’any.
A la zona de mirador s’obrirà un parterre corregut, paral·lel al mur, on es plantarà la varietat de Rosa
“La Sevillana”, amb flors de color vermell-taronja. Aquesta varietat presenta una àmplia època de
floració que s’estén des d’inicis de primavera fins a la tardor, amb èpoques de major o menor intensitat.
A l’espai públic situat a la coberta de l’aparcament, es formen tres grans parterres on s’hi plantaran
grups d’espècies comestibles, espècies aromàtiques i medicinals, plantes destinades a l’obtenció de
fibres tèxtils, plantes que s'han emprat o s'empren per a tenyir, i també plantes poètiques, o sigui,
present a la literatura catalanes en autors com Mercé Rodoreda (sobre la magrana, Punica granatum, a
la Illa dels lliris vermells; Ramon Llull (estrofa del poema el Cant de Ramon Entre la vinya e el fenollar);
L'Ametller florit, de Joan Maragall, entre d’altres, és a dir un jardí amb format Etnobotànic.
Aquest jardí té com a objectiu acollir les plantes amb una estreta relació amb l'home, i pot funcionar
com aparador pedagògic per als cereals, plantes hortícoles, plantes aromàtiques, medicinals, plantes
tintoreres, d'ús artesanal, etc.
Al jardí, les espècies vegetals constitueixen el suport d'un enfocament pedagògic atractiu de la història,
de l'evolució de l'agricultura, els hàbits, l'alimentació, i de les creences populars.
El jardí etnobotànic, en general, té una vocació sociocultural de mostrar la història de l'home. Algunes
categories d'aplicació de l'etnobotànica són l’ús terapèutic humà, ús alimentari humà i animal, ús
veterinari, l’artesania, cistelleria, l’obtenció de tintes, cosmètics, fibres tèxtils, adoberia de pells o cuirs i
també espècies presents a la ‘lírica popular’ (creences màgiques no comprovables, poemes o llocs
emblemàtics per la seva vegetació)
La col·lecció de plantes útils, d’interès etnobotànic, confirma la vocació agrícola de la vila de Caldes de
Montbui, a més li confereix un interès pedagògic que enriqueix l’espai públic.
En línies generals, aquest jardí esta format per plantes arbòries que estructuren l’espai i que
produeixen zones d’ombra, plantes arbustives d’alçades d’entre 0,4m a 2 metres i espècies de plantes
herbàcies d’alçada no superior a 1,5-2 metres.
Per tal de disminuir i facilitar les tasques de manteniment, es proposaran majoritàriament espècies
locals, properes, fàcils d’aconseguir en els vivers de producció nacional. Es proposa la plantació només
d’un 27% d’espècies de cicle anual, com ara el cotó (Gossypium hirsutum) amb floració de color groga,
originari de les regions tropicals i subtropicals i que és la fibra natural més important que es produeix al
món.
Imatge #1 - Planta de cotó, amb flor i fruit amb la fibra de cotó (Gossypium hirsutum)
La vegetació proposada marcarà l’alternança de l’estacionalitat amb una sèrie de canvis associats a les
estacions de l’any, on s’aprecien els canvis de color de les fulles, flors, etc.
En aquest parterres l’arbre de referencia és l’ametller, com a símbol de la mediterrània i una des les
espècies fruiteres més importants de la regió, que produeix un dels ingredients principals dels
“carquinyolis”, de tradició centenària a Caldes i de denominació comarcal de producte alimentari.
La proposta de jardineria en els parterres de l’àmbit de l’aparcament preveu la plantació de un total de
42 espècies de plantes, distribuïdes en 9 espècies d’arbres, 13 espècies de plantes arbustives i

subarbustives, 2 espècies de plantes enfiladisses i 18 espècies herbàcies de les quals només un 27%
son anuals. En total es plantaran 5.951 unitats de plantes herbàcies i arbustives i 34 unitats de
espècies arbòries.
Les plantes en aquests parterres estan distribuïdes des de un punt de vista antròpic, relacionat amb el
seu ús utilitari i la seva importància econòmica i cultural, etc. Així, es formen tres grans nuclis formats
per:
- JARDÍ DE PLANTES COMESTIBLES, on es presenten espècies d’importància hortícola i
industrial. Aquesta parterres tindran un ús intensiu, amb una producció anual que podrà canviar
d’espècie segons la disponibilitat del planter d'hortalisses i del programa pedagògic que s’estimi
des de les activitats desenvolupades per l’Ajuntament. Es tindrà en compte que en aquesta
zona del jardí, o de l‘hort, és convenient realitzar una rotació anual o bianual dels conreus de
forma a no repetir la mateixa plantació i així no esgotar els minerals i nutrients del sòl, com es
representa a la figura següent:
Imatge #2
En aquest parterre existeixen conreus fixes, com ara la vinya i es preveu la instal·lació de un
suport d’emparrat amb una estructura de filferros. Gràcies a aquestes estructures, les vinyes
creixen seguint un pla vertical. Les varietats de raïm podrien ser les que l'IRTA, l'Institut de
Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, elabora el vi de la marca Torre Marimon, a la finca
situada a Caldes de Montbui: Cabernet Sauvignon, Merlot i Pinot Noir.
- JARDÍ PLANTES AROMÀTIQUES, MEDICINALS I LÌRIQUES. Aquest parterre té un caràcter
perenne, mediterrani, amb una imatge més propera al jardí convencional. Es proposen espècies
de cicle llarg, amb capacitat de viure durant més anys sense necessitat de renovar-les
anualment. La ciclicitat d’aquest parterre es garanteix amb la floració de la majoria de les
espècies proposades i dels canvis que experimenten les plantes durant les estaciones de l’any.
- JARDÍ DE PLANTES TEXTILS, DE TENYIR I COSMÈTIQUES. Una part d’aquest parterre,
corresponent aproximadament a un 30% de les espècies dedicades a aquesta temàtica, son
espècies de cicle anual, com el lli i el cotó. La resta son espècies son de llarga durada,
perennes o caducifòlies, en tot cas fàcil de mantenir.
La descripció de les espècies proposades es pot consultar a les taules que es presenten a continuació.

PLAÇA DEL SINDICAT - Escocells
núm. en
plànol
NOM COMÚ NOM LLATÍ UNITATS
Morera Morus alba ‘Fruitless’ 8
Sòfora Sophora japonica ‘Regent’ 7
PLAÇA DEL SINDICAT -Parterres
núm. en
plànol
NOM COMÚ NOM LLATÍ
DENSITAT
uts./m2
UNITATS
28 Bambú sagrat Nandina domestica ‘Fire Power’ 4 172
27 Roser Rosa ‘La Sevillana’ 4 95
JARDÍ DE PLANTES COMESTIBLES
núm. en
plànol
DENSITAT
uts./m2
UNITATS
UTILITAT
COMESTIBLE AROMÀTICA MEDICINAL LÌRICA TÈXTIL TENYIR COSMÈTICA
1 Enciam Lactuca sativa 6 159
2 Carxofa Scolymus cynara 1 22
3 Vinya Vitis vinifera 1 23
4 Blat Triticum sativum 25 556
5 Col Brassica oleracea 4 143
6 Bleda Beta vulgaris 4 150
7 Canya de sucre Saccharum officinarum 4 79
8 Remolatxa Beta vulgaris var. Conditiva 4 150
Pistatxo Pistacia vera 3
Pomera Malus domestica 2
Ametller Prunus dulcis 2

JARDÍ PLANTES AROMÀTIQUES, MEDICINALS I LÌRIQUES
núm. en
plànol
DENSITAT
uts./m2
UNITATS
UTILITAT
COMESTIB
LE
AROMÀTI
CA
MEDICINA
L
LÌRICA TÈXTIL TENYIR
COSMÈTI
CA
9 Lavanda Lavandula angustifolia 4 154
10 Calendula Calendula officinalis 12 550
11 Farigola Thymus vulgaris 9 477
12 Mirto Myrthus communis 3 114
13 Sempreviva Helycrisum italicum 5 220
14 Romaní Rosmarinus officinalis 'Prostrata' 5 200
15 Artemisa Artemisia abrotanum 5 149
16 Fenoll Foeniculum vulgare 2 77
17 Carolina Valentina glauca 2 105
18 Santolina Santolina chamaecyparissus 5 142
19 Vinca Vinca minor 9 519
26 Madreselva Lonicera caprifolium 3
Marialluïsa Aloysia triphylla 3
Cirerer arboç Arbutus unedo 3
Ametller Prunus dulcis 2
Presseguer Prunus persica 3
Mangraner Punica granatum 1

JARDÍ DE PLANTES TEXTILS, DE TENYIR I COSMÈTIQUES
núm. en
plànol
DENSITAT
uts./m2
UNITATS
UTILITAT
COMESTIB
LE
AROMÀTIC
A
MEDICINA
L
LÌRICA TÈXTIL TENYIR
COSMÈTI
CA
20 Herba de Sant Joan Hypericum perforatum 5 188
21 Mangraner Punica granatum 'Nana' 4 110
22 Milfulles Achillea millefolium 6 455
23 Cotó Gossypium hirsutum 5 236
24 Espart Stipa tenacissima 5 205
25 Lli Linnun bienne 6 383
26 Madreselva Lonicera caprifolium 3
Ametller Prunus dulcis
Kaki Diospyrus kaki
Arbre de les perruques Cottinus coggygria 'Royal purple' 2
ESCOCELLS – zona jardí etnobotànic
núm. en
plànol
NOM COMÚ NOM LLATÍ UNITATS
UTILITAT
COMESTIB
LE
AROMÀTIC
A
MEDICINA
L
LÌRICA TÈXTIL TENYIR COSMÈTICA
Noguera Juglans regia 3
Olivera Olea europaea 2
Figuera Ficus carica 2

Les noves plantacions s’hauran de realitzar sobre sòls (existent) i substrats adequats (aportació), aptes
per al correcte desenvolupament de les plantes. No es plantarà sobre graves, runes, zones
compactades, terres contaminades, o qualsevol sòl o substrat no adaptat a les plantacions. Les terres
compactades s’han de llaurar en tota la superfície a realitzar les plantacions, així com a l’entorn proper
(2,5 a 3 metres aprox.) del perímetre dels escocells, per tal que es puguin desenvolupar les arrels.
A les zones de parterres destinades a la plantació d’espècies arbustives, es col·locarà una manta anti-
herbes permeable a l’aigua, i sobre aquesta s’estendrà una capa de de mulch, amb 10 cm de gruix
(escorça triturada de pi), per tal de reduir les tasques de manteniment ja que evita l’apareixement de
males herbes.
Per la plantació de l’arbrat situat a la plaça del Sindicat, es realitzaran clots amb la dimensió adient i
proporcionada al pa d’arrel, amb un mínim previst de 1,2m x 1,2m x 1,5m, i on es ficarà un gruix de 25
a 30 cm de graves granítiques en el fons del clot per garantir el drenatge dels arbres. Els clots
destinats a la plantació dels arbres s’obriran amb la màxima antelació possible per tal d’afavorir la
meteorització del terra i el seu condicionament.
Com a fet singular, a l’àmbit del forjat, es preveu la col·locació de un sistema modular tipus Stratacell
de la casa Green Blue Urban, per possibilitar la plantació de dues oliveres i de les enfiladisses del les
pèrgoles. Aquest sistema permet estructurar el sol, donant-li la consistència i l’estabilitat desitjades, i
garanteix la correcta pavimentació al voltant de la superfície dels parterres, sense compactar el
substrat de plantació. D’aquesta manera s’aconsegueix un major cubicatge dels substrats de plantació
afavorint el desenvolupament del sistema radical, i per tant el creixement de les plantes.
Les estructures modulars tenen una dimensió 0,51m x 0,51m x 0,25m i es col·locaran a raó de
12mòduls/m2
, que s’estendran al voltant de les superfícies de plantació i per sota les superfícies
pavimentades, segons s’aprecia en els plànols de l’apartat corresponent. Els mòduls tenen una
capacitat de càrrega de fins a 80 tones/m2
, garantint l’estabilitat dels paviments front al pas de vehicles.
A més del sistema Stratacell, es proposa la col·locació de una làmina de polietilè de 300 mm d’ample,
tipus ReRoot acanalada de 30cm, en els escocells de les oliveres, per evitar que el creixement de les
arrels puguin afectar les zones pavimentades. En aquests arbres també es preveu la instal·lació de un
sistema d’aeració amb tub dren de Ø 6-10 cm. Les extremitats d’aquests tubs estaran connectades a
tapes d’alumini fos amb marc de 10 cm x 10cm, que es distribuiran en les superfícies pavimentades.
Aquest sistema permet l’aeració del sistema radical principalment a les zones amb sistema modular
situat per sota del paviment.
En tots els arbres plantats, sigui en escocell o parterre, es col·locaran tubs perforats de drenatge per
l’aeració del sistema radical dels arbres, segons s’especifica en els plànols corresponents.
Per garantir l’estabilitat dels arbres es preveu la col·locació de un sistema d’ancoratge subterrani en
cada arbre, mitjançant tensors que envolten i estabilitzen el pa de terra. Aquest sistema d’ancoratge es
desenvolupa sobre la capa d’impermeabilització del forjat, sense necessitat de perforar-la, garantint
l’estabilitat de l’arbre fins que el seu sistema radical es desenvolupi.
En els parterres sobre la superfície de l’aparcament, es garanteix el drenatge de les terres amb la
col·locació de una làmina tipus ENKADRAIN, en tota la superfície i contencions laterals. L’aigua
sobrant es conduirà mitjançant un altre sistema de drenaje, tipus DRENOTUBE, format per un tub dren
de ø 110mm envolat per una capa d’agregat EPS, amb làmina de geotèxtil i malla de polipropilè.
Aquest sistema de drenatge longitudinal estara connectat a la xarxa de drenatge prevista sobre la
superfície del forjat.
El nivell de la terra vegetal de l‘escocell estarà lleugerament per sota de la cota màxima de paviment
per aprofitar l’entrada de l’aigua de pluja i evitar l’erosió de les terres.
Tot el material vegetal s’ha de regar manual i obligatòriament immediatament a la seva plantació. S’ha
de garantir un mínim de 200 litres d’aigua per unitat d’arbre plantat.
L’empresa contractista ha de garantir l’endreçament de tot el material vegetal plantat fins a la recepció
definitiva de l’obra.
La propietat i la D.F. es reserven el dret de rebutjar tot i qualsevol unitat de planta malmesa, mal
plantada, o amb desperfectes originats per cops i ferides, i d’altres desperfectes originats durant la fase
d’obra i manteniment. No s’autoritzaran les plantacions, principalment les espècies herbàcies,
arbustives i tapitzants sense tenir la xarxa de reg en funcionament.
Els arbres de nova plantació s’han de protegir amb encintat i/o taulons de fusta durant les obres
d’urbanització, per tal d’evitar cops i ferides que puguin fer malbé als troncs.
Per tal de garantir el subministrament d’arbres amb la qualitat i dimensió adients, i considerant la
dificultat que por suposar la localització de determinades espècies o varietats es considera de suma
importància la realització dels marcatges i de reserves de totes les unitats de plantes als vivers de
producció, un cop definit i adjudicat a l’empresa contractista. L’empresa adjudicatària de l’execució de
les obres tindrà l’obligació de fer les visites pertinents als vivers de l’especialitat amb la propietat i/o el
tècnic especialista en paisatgisme de la direcció d’obra. Aquests tècnics hauran de validar i marcar els
arbres proposats per l’empresa adjudicatària.
Les plantacions s’hauran d’efectuar durant els següents períodes:
 Caducifolis de clima fred (Moreres, Sòfores, Kaki, etc): hivern.

 Hortícoles: tardor/hivern
 Arbustives en contenidor: Tot l’any amb excepció dels més de temperatures més extremes
(gener, febrer, juliol i agost)
A continuació s’adjunta la taula de freqüències, referent al programa anual de treballs del manteniment
conductiu i preventiu previst per aquest projecte.
TAULA DE FREQÜENCIES
1
ARBUSTOS I PARTERRES
D'HORTÍCOLES
I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL
1.1 Neteja DIARI 312
1.2 Poda VARIABLE 0
1.3 Retall de bardisses 1 1 1 3
1.4 Reposició de mermas 1 1 2
1.5 Plantar parterres d'hortícoles 1 1 1 3
1.6 Tractaments fitosanitaris SEGONS PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0
1.7 Adobats 1 1
1.8 Escarda i rascletat 1 1 1 1 1 5
1.9 Entrecavat i rascletat 1 1 2
1.10
Aportació de substrat
plantació 1 1
1.11 Reg VARIABLE 36
1.12 Trituració VARIABLE 0
2 ARBRES I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL
2.1 Neteja DIARI 312
2.2 Poda VARIABLE 0
2.3 Poda de formació d'arbres 1 1
2.4 Reposició de mermas 1 1
2.5 Encoxinament 1 1
2.6 Adobats 1 1
2.7 Escarda i rascletat 1 1 1 1 1 5
2.8 Entrecavat i rest. Escocells 1 1 1 3
2.9 Reg VARIABLE 36
2.10 Tractaments fitosanitaris SEGONS PROGRAMA TRACTAMENTS PREVENTIUS 0
2.11 Trituració VARIABLE 0
3 XARXA DE DRENATGE I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL
3.1 Revisió i reposició 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12
3.2 Neteja dels elements SEGONS NECESSITATS 0
4
INSTAL.LACIÓ D'AIGUA I
REG I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII TOTAL
4.1 Neteja elements 1 1 2
4.2 Pintat d'elements 1 1
4.3 Programador 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12
4.4 Aspersors i difusors 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12
4.5 Xarxa de goteig 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12
XARXA DE REG
Aquest projecte contempla la implantació de un nou comptador, amb cabal de 5 m³/h y la instal·lació de
un by pass mestre de 2”, que es situaran en un armari de instal·lacions. Des del bypass Mestre
derivarà la xarxa de reg proposada i també la xarxa de boques de reg, amb derivació abans de la
electrovàlvula de 2”.
Es preveu que tots els pericons de reg, que es situen a l’àmbit de l’aparcament, estiguin connectats a
la xarxa d’embornals per tal d’evitar l’acumulació d’aigua en cas de fuita, i estalviar infiltracions al forjat
de l’aparcament.
Les canonades de les xarxes de boques de reg i de reg primària que alimenten els sectors, així com tot
el cablejat que connecta les electrovàlvules dels by pass sectorials i el Mestre, amb el programador de
reg, situat a l`armari de instal·lacions, aniran enfundades amb tubulars corrugats de protecció amb
diàmetres de 90mm per el cablejat canonada secundària de 40mm, i de 110mm per les xarxa de
reg primària i boques de reg. Aquests tubulars aniran sota superfície pavimentada i hi haurà un pericó
de registre a cada 40 metres si les canonades van sota paviment.
La xarxa de reg primària es distribueix mitjançant canonada de PEAD 50 mm, distribuint l’aigua fins
als sectors previstos. Tota la xarxa primària està prevista que funcioni amb una pressió de 10 atm.
El Sectors 1, de 1.1/2” es destina al reg amb aspersors tipus ROTATOR, dels parterres situats sobre el
forjat de l’aparcament, on es disposaran les plantes hortícoles.
SECTOR Nº 1
model tipus difusor ROTATOR 1000
nº difusors 90º 8
radi difusors (m) 4,1
presió (bares) 2,75
cabal unitari difusor 90º (m3/h) 0,042
TOTAL cabal difusors 90º (m3/h) 0,336
nº difusors 180º 4

nº difusors 90º 4
TOTAL cabal del Sector 1 (m3/h) 2,549
El Sector 2 de 1”, regarà l’arbrat distribuït en escocell, mitjançant anells de degoters de P.E. 17 mm
tipus tech-line de color marró amb 7 degoters de 3,5 l/h inserits cada 33 cm auto-compensants a 2,5
bar, la connexió entre anells de reg es farà mitjançant canonada P.E. 40 mm.
SECTOR Nº2
Nº arbres 41
nº de goters per anella reg 7,00
cabal/goter (m3/h) 0,0035
Els sectors 3, 4 i 5, de 1. ½” regaran la resta de parterres, amb tub de reg per degoteig de P.E. 17
mm tipus tech-line de color marró amb degoters de 2,3 l/h inserits cada 33 cm autocompensants a 2,5
bar. La distància entre tubs de degoters serà de 30 cm. En aquest sistema es disposarà una vàlvula
antisifó de ½”, a ser possible, en el punt més alt de la malla per evitar l’entrada de bosses d’aire, i
vàlvules de rentat d’½” distribuïdes al llarg dels parterres per facilitar el buidat de la canonada quan
s’hagi acabat el reg.
SECTOR Nº 3
superficie dels parterres P1 (m2) 81,46
TOTAL SUPERFICIE PARTERRES 272,55
distància entre laterals (m) 0,40
metres estimats de canonada de goteig (m) 681,38
nº de goters per metre lineal 2,50
SECTOR Nº 4
superficie del parterre P3 (m2) 84,00
SECTOR Nº 5
Els sectors de reg estan calculats per permetre la simultaneïtat de reg del sistema, i futures
ampliacions, en cas de necessitat.
L’automatització es preveu amb programador tipus model ICC-800-SS de HUNTER, o el que els
Serveis Municipals consideri més convenient, de 8 estacions i ampliable, que es connectarà a l’armari
elèctric. Aquest programador es col·locarà a un nou armari que es situarà al costat de l’armari de
l’escomessa elèctica. La instal·lació elèctrica d’alimentació dels diferents sectors (pericons amb by-
pass sectorials i mestre) es realitzarà amb cable mànega de 1000V de 4x2,5 mm/secc. i tubular de 90
mm de diàmetre. Es preveu la col·locació d’un sensor de pluja.
Els diàmetres de les canonades de PEBD que es col·locaran seran:
- 50 mm a la xarxa primària
- 50 mm a la xarxa de Boques de Reg.
- 40 mm a la xarxa secundària (parterres).
- 40 mm a la xarxa secundària (goteig arbrat).
- 20 mm a la xarxa secundària (reg aspersió).
- 17 mm als anells de degoters (reg anelles arbrat) i reg degoters parterres.

8
3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS
La normativa de compliment és l’esmentada a continuació:
3.1. Seguretat estructural (SE)
CTE Part I Exigència bàsiques de Seguretat Estructural, SE.
CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul.
CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació
RD314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE
23/10/2007), Orden VIV (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i
25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10).
3.2. Seguretat en cas d’incendi (SI)
CTE Part I Exigències bàsiques en cas d’incendi, SI.
CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi.
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE
23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE
20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en
matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat (BOE 11.03.10).
CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi.
Reglamento de Seguridad en caso de incendios en establecimientos Industriales, RSCIEI RD
2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.
3.3. Seguretat d’utilització i accessibilitat (SUA)
Es justificarà el compliment del Decret 135/1995, de 24 de març, d’aprovació del Codi
d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Es justificarà el compliment del DB SUA de seguretat d’utilització i accessibilitat.
El projecte preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament adaptada per cada 33 places o
fracció, tant prop com sigui possible dels accessos de vianants.
CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA.
CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat i d’Utilització i Accessibilitat
SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes.
SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades.
SUA-3 Seguretat enfront al risc d’empresonament.
SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació.
SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament
SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp
9
SUA-9 Accessibilitat
20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en
matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10).
3.4. Salubritat (HS)
CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS
CTE DB HS Document Bàsic Salubritat
HS 1 Protecció enfront de la humitat
HS 2 Recollida i evacuació de residus
HS 3 Qualitat de l’aire interior
HS 4 Subministrament d’aigua
HS 5 Evacuació d’aigües
20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10).
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC: 16/7/2009).
3.5. Protecció contra el soroll (HR)
Llei de protecció contra la contaminació acústica
Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)
Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica
Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009). En vigor des de 17.11.09
3.6. Estalvi d’energia (HE)
CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE.
CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia
HE- 0 Limitació del consum energètic
HE-1 Limitació de la demanda energètica
HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques
HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària
HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica
RD 314/2006 (BOE 28/3/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/
1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d’errades (BOE 08/11/2013).
Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en el edificis. D 21/2006 (DOGC:
16/02/2006) i D 111/2006 (DOGC: 16/07/2009)

10
En els annexes d’aquest projecte es concreten i justifiquen les solucions tècniques adoptades
per a l’assegurament del compliment de les exigències bàsiques que s’estableixen en el Codi
Tècnic de l’Edificació:
- Annex A3 “Mesures de seguretat”
- Annex A10 “Càlcul estructural”
- Annex A11 “Annex de les instal·lacions i serveis urbanístics”
11
4. MANIFESTACIÓ DEL COMPLIMENT D’OBRA COMPLETA
Segons l’article 86 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
de Contracte del Sector Públic i els articles 13 i 14 del Reglament d’obres, activitats i serveis
dels ens locals (Decret 179/1995 del 13 de Juny) es manifesta que:
El treball corresponent al ‘Projecte d’execució d’un aparcament a les hortes de baix i
urbanització de la plaça del Sindicat’ a Caldes de Montbui comprèn una obra completa.
Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas
Juny de 2015

12
5. PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA
Tenint en compte el volum de l’obra a dur a terme, per a la classificació del contractista es
prenen com a base les següents categories:
- C2d: C edificacions; 2 estructures de formigó; categoria d (entre 360.000€ i 840.000€)
- C7c: C edificacions 7 Aïllaments i impermeabilitzacions; categoria c (entre 120.000€ i
360.000€)
- K1d: K especials; 1 Fonaments especials; categoria d (entre 360.000€ i 840.000€)
- K6c: K especials; 6 jardineria i plantacions; categoria c (entre 120.000€ i 360.000€)
Per tant, la categoria resultant és C2d, C7c, K1d, K6c.
El licitador o empresa subcontractada haurà de disposar de personal amb categoria
especialista en cadascuna de les àrees d’instal·lacions. Des del punt de vista de l’electricitat,
caldrà que es disposi d’empresa especialitzada en aparells de protecció passiva i activa contra
incendis i d’aparells elevadors.
13
6. TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES
L’obra té una durada prevista de 15 mesos.
En l’Annex A13 “Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra” es pot veure de
manera més detallada el desenvolupament de les tasques a realitzar així com la seva durada
estimada.
Juny de 2015

14
7. REVISIÓ DE PREUS
Quan hagi transcorregut un any des de l’adjudicació definitiva del contracte i s’hagi executat,
com a mínim, el 20% del seu import, el preu es revisarà anualment de conformitat amb l’Índex
de Costos del Sector de la Construcció elaborat pel Ministeri de Foment. En aquest cas, la
revisió no podrà superar el 85% de variació experimentada per l’índex adoptat.
Juny de 2015
15
8. RESUM DEL PRESSUPOST
S’adjunta a continuació el resum del pressupost on apareix el resum desglossat per capítols. Hi
apareixen el cost de l’execució material de l’obra (PEM), el pressupost d’execució per contracte
(PEC) i pressupost per al coneixement de l’administració (PCA).
Juny de 2015

PROJECTE EXECUTIU D´UN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX
I URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DEL SINDICAT
AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI
PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
RESUM DE PRESSUPOST Pàg.:23/07/15 1Data:
NIVELL 3: SUBCAPITOL Import
Subcapitol 01.01.01 TREBALLS PREVIS I ENDERROCS 16.351,01
Subcapitol 01.01.02 MOVIMENT DE TERRES 26.895,29
Subcapitol 01.01.03 MURS PANTALLA I FONAMENTS 331.232,08
Subcapitol 01.01.04 ESTRUCTURA 433.957,33
Subcapitol 01.01.05 PALETERIA, TANCAMENTS I DIVISÒRIES 73.566,21
Subcapitol 01.01.06 COBERTA, AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS 189.453,26
Subcapitol 01.01.07 REVESTIMENTS I PAVIMENTS INTERIORS 56.348,38
Subcapitol 01.01.08 FUSTERIA I SERRALLERIA 68.025,85
Subcapitol 01.01.09 EQUIPAMENTS 1.066,15
Subcapitol 01.01.10 INSTAL.LACIONS DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ 8.591,05
Subcapitol 01.01.11 INSTAL.LACIONS D'ELECTRICITAT I ENLLUMENAT 82.084,33
Subcapitol 01.01.12 INSTAL.LACIONS MECÀNIQUES 48.408,18
Subcapitol 01.01.13 INSTAL.LACIONS DE COMUNICACIONS I SEGURETAT 142.621,80
Subcapitol 01.01.17 INSTAL.LACIÓ DE TRANSPORT 15.476,09
Subcapitol 01.01.19 ZONES FORA D'ÀMBIT 12.089,02
Subcapitol 01.01.20 IMPREVISTOS 48.000,00
01.01 EDIFICACIÓCapítol 1.554.166,03
Subcapitol 01.02.14 JARDINERIA 121.639,08
Subcapitol 01.02.15 URBANITZACIO SOBRE APARCAMENT 68.659,14
Subcapitol 01.02.16 URBANITZACIO EXTERIOR 141.939,40
Subcapitol 01.02.18 EQUIPAMENT I MOBILIARI URBÀ 16.553,38
01.02 URBANITZACIÓCapítol 348.791,00
1.902.957,03
NIVELL 2: CAPÍTOL Import
Capítol 01.01 EDIFICACIÓ 1.554.166,03
Capítol 01.02 URBANITZACIÓ 348.791,00
Capítol 01.CQ CONTROL DE QUALITAT 20.651,48
Capítol 01.GR GESTIÓ DE RESIDUS 113.217,78
Capítol 01.SS SEGURETAT I SALUT 38.361,76
01 Pressupost EXECUTIUObra 2.075.188,05
2.075.188,05
NIVELL 1: OBRA Import
Obra 01 Pressupost EXECUTIU 2.075.188,05
2.075.188,05
EUR

PROJECTE EXECUTIU D´UN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX
PERE JOAN RAVETLLAT. CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.
2.075.188,05PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL.................................................................................................
269.774,4513 % DESPESES GENERALS SOBRE 2.075.188,05...................................................................
6 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 2.075.188,05...................................................................... 124.511,28
Subtotal 2.469.473,78
21 % IVA SOBRE 2.469.473,78................................................................................................... 518.589,49
TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 2.988.063,27€
Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:
( DOS MILIONS NOU-CENTS VUITANTA-VUIT MIL SEIXANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS )

PROJECTE EXECUTIU D'UN APARCAMENT SOTERRAT A LES HORTES DE BAIX
PERE JOAN RAVETLLAT-CARME RIBAS, ARQUITECTES. JULIOL 2015
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL………………………………………………………………………… 2.075.188,05 €
2.075.188,05 € …………………… …… 269.774,45 €
2.075.188,05 € …………………… …… 124.511,28 €
Subtotal……………… 2.469.473,78 €
DESVIAMENT D'UN TRAM DE LES LINIES DE MT,BT I FO, Carrer Marquès……………………………… 18.175,33 €
EXPROPIACIÓ FINCA REF CAT.0493104DG3009G0001JL………………………………………………… 13.309,53 €
EXPROPIACIÓ FINCA REF CAT.08033A009001970000EP (inclòs el 5% premi afecció)………………… 6.832,60 €
ESCOMESES D'ELECTRICITAT………………………………………………………………………………… 1.344,42 €
813,87 €
403,06 €
127,49 €
………….………….……. 1.600,00 €
………….………….……. 1.760,00 €
…………………….……. 1.200,00 €
…………………….……. 4.325,54 €
…………………….……. 11.280,00 €
90,00 €
150,00 €
400,00 €
150,00 €
150,00 €
940,00 € /mes
Subtotal……………… 2.529.301,20 €
2.529.301,20 € …………………….……. 531.153,25 €
TOTAL PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ………………………………… 3.060.454,45 €
Aquest PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ (IVA inclòs) puja a la quantitat de:
Manteniment sistema de seguretat a
central d'alarma
21% IVA SOBRE …………………………………
(TRES MILIONS SEIXANTA MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS)
ESCOMESA A LA XARXA PÚBLICA D'AIGUA DE AFS
2 PANELLS INFORMATIUS DE PLACES LLIURES
ESCOMESA DE TELEFONIA
ESTIMACIÓ DEL PRESSUPOST ANUAL DE MANTENIMENT DE LES
INSTAL.LACIONS DE L'APARCAMENT
Neteja
Manteniment aparell elevador
Manteniment instal.lacions BT
Manteniment software informàtic de
gestió de control d'accés
13% DESPESES GENERALS SOBRE
6% BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE
Escomesa a la xarxa pública per
connexió quadre d'aparcament per un
subministrament elèctric de baixa
tensió per una potència de 24,24 kW
connexió quadre d'aparcament per un
subministrament elèctric de baixa
tensió per una potència de 10,39 kW
ampliació quadre d'enllumenat públic
Q60 per una ampliació de potència en
baixa tensió de 2,07 kW
ESCOMESA A LA XARXA PÚBLICA D'AIGUA AF EXTINCIÓ INCENDIS

A1. NORMATIVA URBANÍSTICA I NORMATIVA TÈCNICA
NORMATIVA URBANÍSTICA
Dins l’àmbit de projecte trobem 3 tipus de qualificació del sòl: espais lliures, vial i equipaments.
En el plànol 03.1 Compliment de normativa es pot observar de manera gràfica la distribució de
qualificacions dins l’àmbit.
El present expedient contempla la urbanització provisional de la Plaça del Sindicat, qualificada
pel POUM com a sistema d’equipaments sense ús específic (clau E). Malgrat això, els
responsables municipals han expressat que a la llarga aquesta qualificació serà canviada per
passar a ser qualificat com a espai verd.
Normativa urbanística:
Els paràmetres urbanístics específics estan determinats pel Pla d’ordenació urbanística
municipal i per les seves modificacions:
- “Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal, referent al subsòl dels
sistemes de comunicacions, espais lliure i equipaments, de Caldes de Montbui”,
aprovada el 16 de desembre de 2010.
- “Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal pel canvi de classificació
urbanística d’uns terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval Canyelles de
Caldes de Montbui”, aprovada el 19 de març de 2015 (DOGC de data 18/06/2015).
D’aquestes se’n deriva el compliment dels següents paràmetres urbanístics:
La utilització del subsòl per a ús d’aparcament es permès. La seva profunditat màxima és de
10m, equivalents a tres plantes soterrades a partir de la coberta de l’edificació, habilitada com a
espai públic. Per sota de la profunditat màxima permesa s’admet la instal·lació de xarxes de
serveis que siguin compatibles amb l’ús del sòl.
Els murs perimètrics de l’aparcament se separaran un mínim de 2 m dels edificis de l’entorn.
Els accessos a l’aparcament s’han de situar de manera que es mantingui l’accés rodat als sòls
privats amb els què limita. S’han de mantenir les amplades de les voreres.
Ocupació del sòl:
Ocupables en soterrani fins a 100% de la superfície total. Limitant a un màxim del 5%
d’ocupació dels cossos d’accés a l’aparcament.
Condicions de l’aparcament:
- Cada plaça de garatge en bateria tindrà un espai configurat per un mínim de 2,20 x
4,50 m. Si és en filera serà de 2,00 x 5,50 m. Aquest espai estarà exempt de pilars i
altres elements constructius que disminueixin la seva capacitat. S’admet un 5% de
places de dimensions reduïdes de 2,00 x 4,00 m.
- 1 vehicle cada 100 de la seva capacitat total per a vehicles que transporten passatgers
minusvàlids amb una amplada mínima de 3,30 m.
- L’alçada mínima per als aparcaments coberts és de 2,30 m.
- Pendent màxim de la rampa serà del 20%. Des de l’accés de la via pública el tram
inicial de 4 m amb una pendent no superior al 8%.
- L’accés als aparcaments de més de 40 places tindrà una amplada mínima de 5 metres,
o bé n’hi haurà dos de 3 metres d’amplada cadascun.
- Si la rampa d’accés suposa una trajectòria en corba, el rad de la corba mínim serà de 6
metres mesurats a l’eix de la rampa.
- Quan l’accés a la rampa es faci des d’un vial d’amplada inferior a 6 metres, es
disposarà un tram inicial de 4 metres de fondària amb una amplada de 4 metres.
- Per facilitar l’accés de minusvàlids als aparcaments públics serà necessari que la
planta on s’estableixi la reserva e places esmentada anteriorment estigui dotada amb
un ascensor o bé una rampa, amb les condicions establertes pel Decret 135/1995, de
24 de març que desplega la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del codi
d’accessibilitat.
- En tots els aparcaments de més de 10 places es preveurà accés per a vianants des de
l’exterior separat dels vehicles, o adequadament protegit. L’amplada mínima d’aquest
accés serà d’un metre.
Els espais lliures públics s’hauran d’ordenar prioritàriament amb elements d’urbanització propis per a
l’ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà
corresponent.
En aquells parcs i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, la seva
ordenació garantirà la conservació d’aquestes característiques. Les edificacions i instal·lacions en
aquest sistema hauran de respectar les masses arbòries existents.
Les instal·lacions i construccions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l’arbrat, ni limitaran els
recorreguts interns a través dels parcs. S’hi permet la construcció d’edificacions cobertes però
obertes pels laterals (pèrgoles, porxades, glorietes...) sense cap tipus de delimitació de superfície,
ocupació, altura... destinades a l’ús públic amb la finalitat d’una millor utilització dels parcs i el seu
embelliment.
S’admeten les edificacions i les instal·lacions obertes o amb porxada, per a la pràctica esportiva o
jocs infantils.
Posteriorment, un pla especial o el projecte d’urbanització complementari corresponent definiran les
delimitacions d’aquests tipus de construccions obertes i lleugeres, destinades a l’ús de la zona verda
pública, amb la finalitat de millorar la seva utilització. Per altra banda, les edificacions obertes o
tancades destinades a un servei dins de la zona verda amb un ús compatible segons l’article 183,
podran ocupar fins un màxim del 2% de la superfície total de l’àmbit, amb un màxim de 150 m2
.
En aquests supòsits l’edificació no superarà l’altura de 3 m i haurà de quedar ben integrada en
l’entorn. Es podrà autoritzar l’accés a les edificacions d’ús privat a través del sòl qualificat de
sistema d’espais lliures.
S’adjunten a continuació els documents:
- “Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal, referent al subsòl dels
sistemes de comunicacions, espais lliure i equipaments, de Caldes de Montbui”,
aprovada el 16 de desembre de 2010.
- DOGC de data 18/06/2015, amb EDICTE de 12 de juny de 2015, sobre un acord de la
Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Caldes de
Montbui: “Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal pel canvi de
classificació urbanística d’uns terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval
Canyelles de Caldes de Montbui”, aprovada el 19 de març de 2015.

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
EDICTE de 12 de juny de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent
al municipi de Caldes de Montbui.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 19 de març de 2015, va adoptar, entre altres,
l’acord següent:
Exp.: 2012/046468/ B
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per al canvi de classificació urbanística d'uns
terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval Canyelles, en el terme municipal de Caldes de Montbui
Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió
acorda:
–1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per al canvi de
classificació urbanística d'uns terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval Canyelles, del municipi de
Caldes de Montbui, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, incorporant d’ofici les prescripcions següents:
1.1 S’incorporen com a normatives les conclusions de l’estudi d’impacte paisatgístic justificatiu.
1.2 Es manté el percentatge d’ocupació per als cossos d’accés a l’aparcament que estableixen els articles 184 i
185 del planejament vigent.
–2 Publicar la part dispositiva d’aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al DOGC, a l’efecte de
la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
–3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposar
recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació o la publicació al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles
10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens
perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la
possibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que
preveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
En el cas de formular requeriment, aquest s'entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no és
contestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu
es comptarà de l'endemà del dia en què es rebi la comunicació de l'acord exprés o del dia en què s'entengui
rebutjat presumptament.
Consulta i informació de l'expedient
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Llei
d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a l’arxiu de planejament de la Direcció General
d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, avinguda Josep Tarradellas,
2-6, 08029 Barcelona, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres feiners.
S'inclou a continuació l'enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, que permet la consulta
telemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l'instrument de planejament urbanístic
aprovat amb plena garantia d'autenticitat i integritat, en virtut del que preveuen la disposició addicional quarta
de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l'article 103.3 del Text refós
de la Llei d'urbanisme modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer:
http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?
reqCode=veureFitxa&codiPublic=2012/46468/B&set-locale=ca
Barcelona, 12 de juny de 2015
M. Teresa Manté Prats
Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques de la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per al canvi de
classificació urbanística d'uns terrenys destinats a sistemes urbanístics al Raval Canyelles, del municipi de
Caldes de Montbui
(Vegeu la imatge al final del document)
NNUU_cat.pdf
(15.166.014)
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

NORMATIVA TÈCNICA
El projecte dóna compliment a la següent normativa:
- Ley de Ordenación de la Edificación, LOE
Ley 38/1999 (BOE: 06/11/1999), modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/2002).
Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105
- Codi Tècnic de l’Edificació
CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD
1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/04/2009) i les seves
correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/01/2008).
RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i
no discriminació a persones amb discapacitat. (BOE 11/03/2010)
- Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción
RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995 (marcatge CE dels productes, equips i
sistemes)
- Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación
D 462/1971 (BOE: 24/03/1971), modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)
- Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O 9/06/1971
(BOE: 17/06/1971) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/06/1991
(BOE: 24/07/1991)
- Llibre d’Ordres i visites
D 461/1997, d’11 de març
- Certificado final de dirección de obras
D 462/1971 (BOE: 24/03/1971)
- Ley de Contratos del sector público
Ley 30/2007 (BOE: 31/10/2007)
- Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público
RD 817/2009 (BOE: 15/05/2009)
- Llei de l’Obra pública
Llei 3/2007 (DOGC: 06/07/2007)

A2. SOSTENIBILITAT
A continuació es justifiquen i descriuen les principals decisions de disseny i els valors del
projecte d’edificació i d’urbanització en matèria de sostenibilitat.
1. Formalització de l’edifici i selecció de materials i sistemes constructius
L’edifici proposat per a contenir l’aparcament es planteja a partir del concepte d’aterrassament
de les hortes entre la cota alta de la vila i la cota baixa de la llera de la riera. De fet, la façana
de l’edifici semi-soterrat es situa en continuïtat amb la resta de murs de contenció que
consoliden la posició de cornisa del nucli central de la vila.
Perquè la façana alteri el mínim possible l’actual alçat des de la riera s’ha proposat construir-la
amb gabions de pedra local, permetent una major integració a l’entorn. Les dues plantes de
l’aparcament tenen un petit desplaçament entre elles, provocant un porxo i l’aparició d’una
ombra que suavitza el possible impacte de la seva alçada. La nova construcció substitueix
aproximadament el volum de terres actual i recupera la coberta com a espai útil per a ser
plantat de nou.
2. Disseny de mesures actives i passives adaptades al lloc
La coberta de l’aparcament, amb 1 metre de terres per a ser plantades, és una mesura que no
només té valor des del punt de vista històric i paisatgístic, sinó també des d’una perspectiva de
sostenibilitat ambiental, ja que manté l’hàbitat natural preexistent.
La nova construcció es situa fora de la zona de policia i de l’àmbit d’inundabilitat de la Riera de
Caldes, de manera que no altera la hidrologia. La Plaça del Sindicat s’ha previst bàsicament
amb acabat de sauló que permet el filtratge natural de les aigües cap al freàtic. Les aigües
captades a la coberta enjardinada en forma d’horts didàctics es condueixen a través de l’edifici
de l’aparcament cap a la Sèquia existent entre les hortes. Amb una intervenció posterior,
fàcilment es podrien acumular a les basses per a ser utilitzades per al reg d’hortes.
3. Utilització de sistemes energètics eficients que minimitzin els consums
Tot l’enllumenat nou, tant de l’espai públic com de l’interior de l’aparcament, està previst amb
tecnologia LED pel seu consum reduït. A les escales i espais interiors de l’aparcament es
preveu la instal·lació de detectors de presència.
L’aparcament s’ha dissenyat amb ventilació natural oposada, per un costat a través de la
façana, i per l’altre, mitjançant ventilacions a través de murets i bancs. Aquesta situació ha
permès evitar la necessitat de comptar amb sistemes mecànics de ventilació forçada, amb la
consegüent reducció de la inversió i consums de l’edifici.
4. Optimització funcional de l’aparcament
La organització de l’aparcament amb passadís central i dues bandes corregudes de places per
a l’estacionament de cotxes permet obtenir un rendiment òptim de l’espai emprat. Donat el
número de places obtingudes, una sola rampa d’entrada i sortida és suficient. En la futura
ampliació es comptarà amb un nou accés que no requereix cap nova rampa, aprofitant la
prolongació del carrer Marquès.
Un únic nucli per a vianants dóna compliment als requeriments d’accessibilitat a l’aparcament,
ja que es completa amb dues portes que funcionen com a sortides d’evacuació a dues
terrasses diferents de les hortes.
5. Vegetació amb espècies autòctones
A la zona de coberta de l’aparcament s’ha volgut recrear el paisatge de les hortes però afegint
un valor didàctic al conjunt. S’han proposat espècies agrupades en tres capítols: comestibles;
aromàtiques i medicinals; i tèxtils, de tenyir i cosmètiques. Quasi totes les espècies prescrites
per als tres grups són autòctones –amb alguna excepció com el cotó– i amb poques
necessitats hídriques.
Els arbres que acompanyen la zona d’hortes són tots autòctons i pretenen reposar alguns
exemples que ara ja hi ha en el lloc, més d’altres que es troben en espais propers. Bàsicament
són ametllers, figueres, nogueres, oliveres i algun altre tipus d’arbre fruiter.
A la plaça es continua la plantació de sòfores existent en la zona darrera l’església i s’afegeixen
moreres bordes per donar ombra a l’àrea de jocs infantils.
També es preveu plantar algunes plantes enfiladisses com les que ja hi ha en els actuals murs
de les hortes (heura i vinya verge).
6. Facilitat de manteniment
El conjunt de la urbanització preveu la seva durabilitat en l’elecció dels materials emprats:
prefabricats de formigó d’alta qualitat, pedra, maó ceràmic i baranes galvanitzades i d’acer
inoxidable.
La prescripció de molta superfície tova (sauló i vegetació) obliga quasi exclusivament al
manteniment propi de la plantació. El sauló es preveu estabilitzat amb additius per a evitar la
formació de reguerots i deformacions.
Els murs de gabions de pedra que constitueixen la major part de les noves façanes no són
susceptibles d’admetre pintades ni altres tipus de vandalisme. Els petits murs de tancament del
badalot, al ser de totxo vidriat també són poc susceptibles de rebre actes de vandalisme com
pintades.
En l’annex “A19. INSTRUCCIONS D'ÚS I MANTENIMENT” s’incorpora informació relativa als
costos de manteniment de les instal·lacions de l’aparcament, a partir d’una estimació
aproximada del pressupost mensual, calculat per a una anualitat.

A3. MESURES DE SEGURETAT
L'activitat es troba subjecte al control preventiu de l'Administració de la Generalitat en matèria
de seguretat i prevenció d'incendis (Llei 3/2010 de 18 de febrer).
S’adjunta a continuació una MEMÒRIA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE
CONDICIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. Aquest annex es presenta també com
una separata del present Projecte Executiu per tal de ser lliurat al Departament corresponent.
Independentment de les exigències bàsiques que amb l'objectiu de reduir a límits acceptables
el risc dels usuaris de l'edifici davant un incendi d'origen accidental, es justifica a continuació el
compliment de la resta de les seccions del DB SUA.
Es justifiquen a continuació el compliment de la resta de les seccions del DB SUA.
SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades
Impacte
L’altura lliure és superior a 2,20m en totes les zones de circulació, i no es preveuen elements
sortints ni volats. Els vidres existents en zones amb risc d’impacte estaran formats per elements
laminats o trempats que resisteixin sense trencament un impacte de nivell 3 conforme a la
norma UNE EN 12600:2003.
SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada
Enllumenat normal en zones de circulació
La luminància mínima serà de 20lux en zones exteriors i de 50lux en els espais interiors de
l’aparcament. El factor d’uniformitat serà del 40% com a mínim.
Enllumenat d’emergència
Es disposarà enllumenat d’emergència en totes les portes de sortida, portes en recorreguts
d’evacuació, escales, canvis de nivell i canvis de direcció en passadissos i interseccions. En els
plànols d’instal·lacions i la memòria específica hi ha els càlculs i disposició de les llumeneres.
SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
Característiques constructives
Es disposarà d'un espai d'accés i espera en la incorporació de l’aparcament a l'exterior, amb
una profunditat de 4,5 m com a mínim i un pendent del 5% com a màxim.
No es preveu un recorregut per a vianants en la rampa per a vehicles.
Protecció de recorreguts de vianants
Com que el projecte no preveu plantes d'aparcament amb capacitat més gran que 200 vehicles
o amb superfície més gran que 5.000 m2, no cal identificar els itineraris de vianants mitjançant
un paviment diferenciat.
Senyalització
1- Cal senyalitzar, conforme al que estableix el codi de la circulació:
a) el sentit de la circulació i les sortides;
b) la velocitat màxima de circulació de 20 km/h;
c) les zones de trànsit i pas de vianants, a les vies o rampes de circulació i accés;
2- Les zones destinades a emmagatzematge i a càrrega o descàrrega han d'estar
senyalitzades i delimitades mitjançant marques vials o pintures en el paviment.
3- En els accessos de vehicles a vials exteriors des d'establiments d'ús aparcament es
disposaran dispositius que alertin el conductor de la presència de vianants a les
proximitats de aquests accessos. Els dispositius d'alerta al conductor de la presència
de vianants poden consistir en miralls, detectors de moviment, indicadors lluminosos de
presència, etc.

MEMÒRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Ref.: 06515_ANNEX CTE-SI
APARCAMENT PÚBLIC CALDES
MEMÒRIA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE
CONDICIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
ABRIL 2015
APARCAMENT DE CALDES MEMÒRIA COMPLIMENT NORMATIVA PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
ÍÍNDEX
ÍNDEX 2
0. OBJECTE DEL PROJECTE 4
1. REFERÈNCIES NORMATIVES 5
2. DADES GENERALS 6
2.1. TÈCNIC REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE 6
2.2. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI 6
2.2.1. Ubicació de l’edifici i relació respecte veïns 6
2.2.2. Descripció de l’edifici 7
2.2.3. Usos contemplats en l’edifici 7
3. LÍMITS A L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI 8
3.1. SECTORITZACIÓ INTERIOR IMPLANTADA 8
3.1.1. Superfícies màximes permeses dels sectors d’incendi 8
3.1.2. Compartimentació en sectors d’incendi 8
3.1.3. Comportament davant el foc de parets, sostres i portes 8
3.2. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA 11
3.3. REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS 12
3.4. LOCALS DE RISC ESPECIAL 13
3.4.1. Identificació dels locals de risc especial 13
3.4.2. Evacuació 13
4. EVACUACIÓ DELS OCUPANTS 14
4.1. COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ 14
4.2. ALÇADES D’EVACUACIÓ 14
4.2.1. Evacuació ascendent 14
4.3. CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ 14
4.4. NÚMERO DE SORTIDES I RECORREGUTS D’EVACUACIÓ 15
4.4.1. Característiques de les sortides de planta 15
5. Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi 15
5.1. DIMENSIONAMENT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ 15
5.1.1. Dimensionament de portes i passos 15
5.1.2. Dimensionament de passadissos 16
5.1.3. Dimensionament de les escales d’evacuació 16
5.2. PROTECCIÓ DE LES ESCALES I VESTÍBULS D’INDEPENDÈNCIA 16
5.2.1. Protecció de les escales 16
5.2.2. Característiques de les escales 17
5.2.3. Protecció dels vestíbuls d’independència 18
5.2.4. Ventilació escales protegides i especialment protegides interiors 18
5.3. SENYALITZACIÓ I ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA 21
5.3.1. Senyalització dels mitjans d’evacuació 21
5.3.2. Enllumenat d’emergència 22
5.4. ESPAI EXTERIOR SEGUR 23

5.5. CONTROL DE FUM DE L’APARCAMENT 23
5.5.1. Aparcament 24
66. ACCESSIBILITAT 24
6.1.1. Accessibilitat a l’exterior de l’edifici 25
6.1.2. Places aparcament reservades 25
6.1.3. Places reservades 25
6.1.4. Serveis higiènics accessibles 26
6.1.5. Senyalització 26
7. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDI 28
7.1. EXTINTORS PORTÀTILS 28
7.2. BOQUES D’INCENDI EQUIPADES (BIES) 29
7.3. SISTEMA DE DETECCIÓ I D’ALARMA 29
7.4. SENYALITZACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS MANUALS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
30
8. ACCESSIBILITAT PER A BOMBERS 31
8.1. APROXIMACIÓ I ENTORN 31
8.1.1. Accessos 31
8.1.2. Aproximació als edificis: carrers d’intervenció 31
8.1.3. Entorn dels edificis 31
9. PLA D’AUTOPROTECCIÓ 33
9.1.1. Plànols actualitzats de l’edifici 33
9.1.2. Documentació 33
PLÀNOLS 35
00. OBJECTE DEL PROJECTE
El Codi Tècnic de l’Edificació, en endavant CCTE, és el marc normatiu pel que es regulen les
exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis i les seves instal·lacions
durant la projecció, construcció, manteniment i utilització a fi de satisfer els requeriments
bàsics de seguretat i habitabilitat. El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (SSI)
estableix les exigències bàsiques amb l’objectiu de reduir a límits acceptables el risc dels
usuaris de l’edifici davant un incendi d’origen accidental, complementant-se amb les
exigències pròpies d’utilització requerides en el Document Bàsic de Seguretat d’Utilització i
Accessibilitat (SSUA) i les exigències pròpies de salubritat requerides en el Document Bàsic de
Salubritat (HHS).
La present memòria té com a objectiu la demostració del compliment de les exigències
recollides en el CTE així com altres normatives d’aplicació relacionades amb la protecció
contra incendis incloent tot el contingut mínim sol·licitat per la DGPEIS.

11. REFERÈNCIES NORMATIVES
Codi Tècnic de l’Edificació: Documents Bàsics SI-SU-HS en el que es refereix a les
condicions de protecció contra incendis en els edificis”. Reial Decret 314/2006, del 17 de
març, del Ministeri de Foment (BOE núm. 74, 28/03/2006).
Ordre VIV/984/2009 de 15 d’abril per la que es modifiquen determinats documents
bàsics del Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 99, 23/04/2009).
RD 173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el CTE en matèria de accessibilitat i no
discriminació de les persones amb discapacitat (BOE 11 de Març de 2010).
Llei 3/2010 de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats,
infrastructures i edificis, de 10 de Març de 2010 (BOPC 636).
Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
Real Decret 1942/1993, de 5 de novembre, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm.
298, 14/12/1993) (CE – BOE núm. 109, 07/05/1994)
Normes de procediment i desenvolupament del Reial Decret 1942/1993 i es revisen els
annexes i els seus índexs. Ordre de 16 d’abril de 1998 (BOE núm. 101, 28/04/1998).
Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.
Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre (BOE núm. 303, 17/12/2004).
Norma Bàsica d’Autoprotecció, aprovada pel Reial Decret 393/2007 de 23 de març i
publicada en el BOE núm. 72 de 24 de març de 2007 que deroga l’Ordre de 29 de
novembre de 1984 del Ministeri de l’Interior. (BOE núm. 49, de 26/02/1985) sobre
Manual d’autoprotecció per al desenvolupament del Pla d’Emergència.
Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.
Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril del Ministeri de treball i afers socials. (BOE núm. 97
de 23/04/1997).
Reial Decret 312/2005, del 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes
de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i
de resistència al foc.(BOE núm. 79, 02/04/2005)
Instruccions tècniques complementàries publicades per la DGPEIS.
Normes tècniques d’àmbit estatal o europeu (normes UNE, UNE EN...) esmentades en les
anteriors normatives i reglamentacions i guies tècniques d’aplicació en prevenció i
seguretat en matèria d’incendis (TINCSCI...).
22. DADES GENERALS
2.1. TÈCNIC REDACTOR I RESPONSABLE DEL PROJECTE
El tècnic redactor del present projecte de compliment de les condicions de protecció contra
incendi és el Sr. JJuan Gallostra Isern col·legiat núm.. 7.949 amb domicili professional a c/
Comte d’ Urgell , nº 240 , 4ª planta Barcelona, 08036 i telèfon: 93 600 49 00.
2.2. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI
L’edifici consta de dos nivells:
Planta soterrani 1 amb:
- Aparcament
- Sales control
- Serveis
- Accessos principals
Plantes soterrani 2 amb:
- Aparcament
- Accessos
2.2.1. Ubicació de l’edifici i relació respecte veïns
L’edifici està situat a la zona de les Hortes a Caldes de Montbui.
Les coordenades U.T.M.(31N) són:
COORDENADES U.T.M..
X: 430377
Y: 4609409

22.2.2. Descripció de l’edifici
La distribució de nivells i plantes és la següent,
PLANTA SUPERFÍCIE
m2
SOTERRANI --1 2.073
SOTERRANI --2 2.003
2.2.3. Usos contemplats en l’edifici
L’edifici, destinat a l’activitat d’aparcament públic considera subjecte a les seccions d’ús
d’aparcament del CTE, a més dels apartats generals d’aquesta normativa.
33. LÍMITS A L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI
3.1. SECTORITZACIÓ INTERIOR IMPLANTADA
3.1.1. Superfícies màximes permeses dels sectors d’incendi
L’aparcament únicament es troba dividit en un únic sector d’incendi amb una superfície
inferior als 22.500 m2
en compliment dels requisits recollits en la Taula 1.1 de la secció SI1 del
CTE.
3.1.2. Compartimentació en sectors d’incendi
Amb caràcter general, es consideren sectors independents els elements de la construcció en
tot l’edifici següents:
Locals de risc especial.
Vestíbuls d’independència.
Caixes d’aparells elevadors que comuniquin sectors diferents.
Caixes d’escales protegides.
Muntants d’instal·lacions.
Sectors
d’incendi
Planta
Ús del Sector
conforme CTE
Superfície (m²) R /EI
SI.1 -1 Aparcament 1.830 120/120
SI.1 -2 Aparcament 1.870 120/120
3.1.3. Comportament davant el foc de parets, sostres i portes
En compliment dels requisits recollits a la Taula 1.2 de la secció SI1 del CTE;
Els sectors d’incendi de les plantes de soterrani, tenen una resistència al foc de les
parets superior a EEI120.
La resistència al foc del sòl és funció de l’ús al que estigui destinada la zona existent en
la planta inferior.
Quan el sostre separi d’una planta superior, ha de tenir almenys la mateixa resistència al
foc que s’exigeix a les parets però amb la característica REI en lloc de EI, al tractar-se d’un
element portant i compartimentador d’incendis. En canvi quan sigui una coberta no
destinada a activitat alguna ni prevista per a ser utilitzada en evacuació, no precisa tenir
una funció de compartimentació d’incendis, pel que només ha d’aportar la resistència al
foc R que li correspongui com element estructural, excepte les franges a que fa referència
el capítol 2 de la Secció SI3 en les que dita resistència ha de ser REI.Les parets que

delimiten les escales i passadissos protegits i els vestíbuls d’independència tenen com a
mínim un grau de resistència al foc EI 120.
Els elements constructius que delimiten les caixes d’aparells elevadors tenen com a
mínim un grau de resistència al foc (EI) igual al dels sectors que comunica.Les portes de
pas entre sectors d’incendi tenen un grau de resistència al foc EI2 t-C5 sent tt al menys
igual a la meitat del temps de resistència exigit a la paret en la que es troba; o bé a una
quarta part en cas de disposar de vestíbuls d’independència.
Els ascensors disposaran de portes E30 o bé de vestíbuls d’independència en cada accés
excepte quan l’accés sigui a un local de risc especial o a una zona d’ús aparcament
requerint en aquests casos disposar de vestíbul d’independència.
Les portes i tapes de registre de patis d’instal·lacions tenen un grau de resistència al foc
EI igual a la meitat de l’exigit a les parets delimitadores del pati.
Les portes EI2 t-C5 disposen de sistemes de tancament automàtic permanent, amb la
finalitat de que sempre estiguin tancats. Les portes de doble fulla han d’estar a més
equipades amb un dispositiu de coordinació d’aquestes fulles. En el cas de portes que
separen zones de pas habitual aquestes podran estar retingudes per electroimants que
permetran el tancament en cas de senyal d’alarma des del sistema de detecció
automàtica d’incendis, per manca de corrent o per desbloqueig manual. Tots aquests
mecanismes seran conformes a les normes UNE especificades en l’apartat IV de la
introducció del document SI del CTE.
Les portes corredisses i enrotllables que separen sectors d’incendi i que estan retingudes
per electroimants, permetran el tancament en cas de senyal d’alarma des del sistema de
detecció automàtica d’incendis, per manca de corrent o per desbloqueig manual.
3.1.3.1. Resistència al foc dels elements constructius
Les condicions de resistència al foc dels elements constructius s’han de complir acreditant la
classe que s’indica en la taula següent recollida en l’annex V del RD 312/2005 pel que
s’aprova la classificació dels productes de construcció i els elements constructius en funció
de les seves propietats de reacció i resistència davant el foc.
TTipus d’elements constructiu
Classe que s’ha d’acreditar
conforme a l’annex III del
RD 312/2005 (1)
Portants sense funció de separació davant el
foc
Rt
Portants amb funció de separació davant el
foc
REIt
Ret
Particions amb funció de separació davant el
foc
EIt
Et
Sostres amb resistència intrínseca al foc EIt
Façana (murs – cortina) i murs exteriors
(inclosos elements de vidre)
EIt
Et
Sòls elevats REIt-f
Sistemes d’obturació de penetracions de
cables i canonades
EIt
Portes i elements practicables resistents al foc
i dispositius de tancament
EI2-Ct(2)
E-Ct(2)
Portes de pis d’ascensor Et(3)
Conductes i patis per a instal·lacions i serveis EIt
Sistemes d’obturació (segellat) de
penetracions de cables i canonades
EIt
Conductes de ventilació i comportes
resistents al foc (exclosos els utilitzats en
sistemes d’extracció de calor i fum)
EIt
Conductes i comportes per a control de fum i
calor en un únic sector
E600 t
Conductes i comportes resistents al foc per a
control de fum i calor en més d’un sector
d’incendi
EIt
Comportes per a control de fum en més d’un
sector d’incendi
EIt
Extractors mecànics (ventiladors) de calor i
fum
F400t (4)
(1) (t = temps en minuts)
Veure l’annex III (RD 312/2005 pel que s’aprova la classificació dels productes de
construcció i els elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i
resistència davant el foc) i altres paràmetres addicionals que puguin figurar en la
classificació de cada tipus d’element constructiu.
(2) Mentre no estigui disponible la norma que defineix el procediment d’assaig que
permeti assignar el paràmetre C, indicatiu de la qualitat de tancament automàtic, a
la classificació de les portes resistents al foc, s’acceptarà l’absència d’aquest
paràmetre, sempre i quan les portes tinguin un sistema de tancament automàtic
segons s’estableix en l’Annex III apartat 5.2.1 del RD 312/2005.

(3) Conforme a la norma UNE EN 81-58:2004, “Regles de seguretat per a la construcció i
instal·lació d’ascensors. Exàmens i assaigs – part 58: Assaig de resistència al foc de
les portes de pis”.
(4) Conforme a la norma UNE EN 12101-3:2002, “Sistemes de control de fums i calor.
Part 3. Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecànics”.
S’aportaran els documents justificatius de que els materials constructius utilitzats
compleixen les condicions R, E i EI exigides en el CTE. Els materials constructius dissenyats en
el projecte d’arquitectura es contrastaran amb els valors dels Annexes C a F del document SI
del CTE referents a resistència al foc d’elements de formigó, acer, fusta i fàbrica
respectivament.
La resta de materials a instal·lar durant la fase de construcció hauran d’aportar els documents
acreditatius de la seva adequació a les condicions exigides, entregant-se en un document
final d’obra.
33.1.3.2. Espais ocults i passos d’instal·lacions
La resistència al foc dels elements separadors entre sectors, es complirà també en els
espais ocults tals com falsos sostres, muntants d’instal·lacions, càmeres i trobada
d’elements constructius per mitjà de materials degudament homologats, excepte
quan aquests estiguin compartimentats respecte als primers al menys amb la mateixa
resistència al foc.
Els forats de pas d’instal·lacions entre sectors d’incendis de més de 50 cm2
es
segellaran amb un dispositiu intumescent d’obturació adequat a cada instal·lació,
fins aconseguir el mateix grau de resistència al foc (EI) que els elements
compartimentadors dels sectors afectats; i utilitzant productes segelladors
homologats, a base de morters, massilles i silicones ignífugues o altres productes
intumescents.
Els conductes d’instal·lacions disposaran en els punts on travessin diferents sectors
d’incendis de comportes tallafocs del mateix grau de resistència al foc (EI) que els
elements compartimentadors dels sectors afectats, l’accionament de les quals es
produirà indistintament per un senyal del sistema de detecció automàtica d’incendis
o pel termofusible que porta incorporat; sent la seva recàrrega manual. Cas contrari
els conductes passants tindran una resistència al foc al menys igual a la de l’element
travessat.
3.2. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA
Els sectors d’incendi de les plantes de soterrani, tenen una resistència al foc dels
elements estructurals superior a RR120, en compliment de la Taula 3.1 de la secció SI6
del CTE.
Els elements estructurals d’una escala o passadís protegit continguts en el recinte
seran com a mínim RR30. En el cas de les escales especialment protegides (E.1) no
s’exigeix resistència al foc als elements estructurals.
Els forjats que separen sectors d’incendi tenen un grau de resistència al foc (REI) amb
un valor al menys igual a l’estabilitat al foc (R) en tractar-se d’un element portant i
compartimentador d’incendis.
Els elements estructurals de les escales exteriors exemptes no precisen complir cap
grau de resistència al foc (R).
S’aportaran els documents justificatius de que els materials constructius utilitzats
compleixen les condicions R, E i EI exigides en el CTE.
Els materials constructius dissenyats en el projecte d’arquitectura es contrastaran amb els
valors dels Annexes C a F del document SI del CTE referents a resistència al foc d’elements de
formigó, acer, fusta i fàbrica respectivament.
3.3. REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS
Els materials utilitzats per a revestiment o acabat que superin el 5% de les superfícies totals
del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels sòls del recinte
considerat han de complir les condicions de reacció al foc establertes en la taula 4.1 de
l’article 4 de la secció SI1 del CTE i seran com a mínim de les classes següents,
En recintes protegits i en zones ocupables destinades a permanència o circulació de
persones:
PARETS I
SOSTRES
SÒL
RECINTES PROTEGITS
(PASSADISSOS PROTEGITS, ESCALES PROTEGIDES I
ESPECIALMENT PROTEGIDES)
B-s1,d0 CFL-s1
En espais ocults no estancs tals com patis d’instal·lacions, falsos sostres i sòls
elevats, o que sent estancs continguin instal·lacions susceptibles d’iniciar o de
propagar un incendi,
PARETS I
SOSTRES
SÒL
ESPAIS OCULTS NO ESTANCS B-s3,d0 BFL-s2
En aparcaments i locals de risc especial
PARETS I
SOSTRES
SÒL
APARCAMENTS B-s1,d0 BFL-s1
LOCALS DE RISC ESPECIAL B-s1,d0 BFL-s1

33.4. LOCALS DE RISC ESPECIAL
3.4.1. Identificació dels locals de risc especial
En plànols s’indica el local de risc especial del QUADRE GENERAL DE BAIXA TENSIÓ. (LOCAL DE
RISC ESPECIAL BAIX).
3.4.2. Evacuació
La longitud del recorregut des de qualsevol punt d’un local de risc especial fins alguna
de les sortides del local no és superior a 25 m.
El recorregut d’evacuació per l’interior del local de risc es té en consideració en el
còmput de la longitud total de recorregut fins la sortida de planta.
En un local o zona de risc especial protegit amb una instal·lació automàtica d’extinció
que no sigui exigida pel CTE o altra normativa, la longitud anterior es pot incrementar
un 25%.
44. EVACUACIÓ DELS OCUPANTS
4.1. COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ
Les vies d’evacuació de tot establiment contingut en l’edifici compleixen les condicions de
compatibilitat de l’apartat 1 de la secció SI3 del CTE.
4.2. ALÇADES D’EVACUACIÓ
4.2.1. Evacuació ascendent
Els recorreguts màxims ascendents fins a sortida de planta i fins a espai exterior segur són els
següents:
Ús previst de la zona
Màxima alçada ascendent salvada
Fins a sortiida de planta Fins a espai exterior segur
En general 4m 6m
En aparcament
No es limita
En zones d’ocupació nul·la
En zones ocupades
únicament per personal de
manteniment o de control
de serveis
En zones de tractament
intensiu amb radioteràpia
4.3. CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ
Per al càlcul de l’ocupació de recintes i sectors es parteix dels valors que apareixen en la
Taula 2.1. de la secció SI3 del CTE:
Ús zona considerada Densitat ocupació
Superfície
considerada
Altres aparcaments Una persona cada 40 m2
Útil
Planta Sector
Ús/destí
recinte
Superfície
construïda/
útil
Densitat
m2
/persona
Ocupació
persones
Soterrani -1 SI.1 APARCAMENT 1.830 1/40 46

Projecte executiu Aparcament Hortes

Projecte executiu Aparcament Hortes

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (11)

Similar a Projecte executiu Aparcament Hortes

Similar a Projecte executiu Aparcament Hortes (20)

Más de Francesc Martínez Boluda

Más de Francesc Martínez Boluda (20)

Projecte executiu Aparcament Hortes