1. Mercè Adell, Laura Muñoz, Laura Ponce i Silvia Porta 28/11/2011
Què hem après?
Des d’un principi ens va agradar la idea de poder fer una activitat didàctica que fes referència a
la lectura i l’escriptura doncs considerem que l’aprenentatge d’aquests dos coneixements
suposa un abans i un després en la vida de cada persona. No ens va costar gaire decidir
l’activitat que realitzaríem ja que una de les component del grup coneix a l’infant i sap que li
agraden molt els jocs de cuineta, de botigueta..., tots aquests jocs relacionats amb la vida
quotidiana. El fet d’aprofitar aquesta motivació ha provocat que l’activitat fos més rica tant per
la nena com per a nosaltres com educadores.
Cal destacar que la tutoria ens va orientar i fins i tot donar idees per poder realitzar la nostra
activitat.
Un cop vàrem preparar i organitzar tota l’activitat ho vam posar a la pràctica amb la Laia. Totes
les components del grup estàvem molt motivades per realitzar el joc, fins i tot estàvem
nervioses. Durant el joc, en el moment d’escriure ens van sorprendre les ganes i la serenitat
que mostrava la Laia per escriure, perquè des d’un primer moment ens vam plantejar que
potser eren masses paraules per escriure, però la seva actitud va permetre que acabéssim tot
el llistat. En aquest punt vam adonar-nos que pels infants el fet de poder escriure, de poder fer
plenament activitats “exclusives” per la gent gran és molt motivant. Ens va fer pensar que com
a mestres hem de saber aprofitar aquestes inquietuds i motivacions per engrescar als infants
en l’escriptura.
És molt interessant veure com l’infant a mida que escriu fa petits descobriments, avanços,
hipòtesis, relacions... que fan que es senti orgullosa i segura de la feina feta, que l’animen a
continuar. Això ens va aportar molt com a mestres, ja que hem de saber veure tots aquests
moments tant intensos i profitosos, celebrar cada fita, per petita que sigui, doncs les coses que
a vegades semblen molt evidents per l’infant són un gran pas i a tingut que recórrer un llarg i
complicat camí per arribar fins aquell punt.
En el moment de llegir ens hem adonat que hi ha una mica més de dificultat a l’hora de
comprendre allò que es llegeix. La lectura suposa i requereix una comprensió d’un text, una
descodificació que representa una gran complicació pels infants, pel qual necessiten del
recolzament de l’adult, que l’animi, li faci de pont i de guia en la meravellosa aventura
d’aprendre a llegir.
Hem pogut veure que tot i que la nena amb la que hem treballat escriu les paraules és incapaç
de comprendre el significat d’aquestes, utilitza diverses estratègies per designar el nom de

2. Mercè Adell, Laura Muñoz, Laura Ponce i Silvia Porta 28/11/2011
l’objecte sense construir significats, ella és capaç de descodificar lletra per lletra però no de
llegir de forma sil·làbica ni d’atorgar significat complet a la paraula. Aquest procés l’hem trobat
més pesat per l’infant que no pas el d’escriure, ja que necessita més concentració i esforç, i
això va fer que la Laia a mida que passava el temps la seva motivació i interès davallés
considerablement. No obstant no ho vam considerar com quelcom negatiu sinó que ens va fer
veure, com a mestres, que pels infants és una feina costosa i que sovint els hi exigim molt més
del que poden assimilar i que hem de respectar els temps de cada nen i nena i ser capaços de
mantenir-nos al seu costat, a la espera, oferint el nostre ajut però deixant que sols investiguin,
experimentin amb les paraules, juguin amb elles, les transformin fins que arribi el moment en
que estiguin preparats per a desxifrar-les.
Pel que fa al treball, un cop acabat el joc ens vàrem proposar fer l’anàlisi d’una manera
conjunta i minuciosa. Pel que fa a l’escriptura ens vam sentir força còmodes ja que ho hem
tractat molt a l’aula i disposàvem de molta més informació i recursos per analitzar tot allò que
havíem percebut . Però pel que fa a la lectura ens vam trobar una mica perdudes, degut a que
no teníem gaires coneixements adquirits, hem necessitat l’ajuda de més informació per poder-
ho duu a terme.
Durant l’activitat ja observàvem els diferents aspectes que ens cridaven l’atenció com ara els
nivells evolutius, pensàvem a on situar la Laia, per quins motius o per quins no,... La pauta per
l’anàlisi ens ha ajudat molt per poder matisar aspectes que potser no els haguérem tingut en
compte i per seguir un ordre coherent, ha estat molt útil per ajudar-nos a aprofundir més en
els aprenentatges i adonar-nos de molts petits detalls que d’un altre manera ens haguessin
passat per alt.
En general ens ha ajudat a interioritzar els continguts de l’assignatura d’una manera molt
vivencial i didàctica. El fet de posar-ho en pràctica ens ha fet sentir que la nostra futura
professió és una tasca molt important i gratificant. Ens ha fet pensar que hem de tenir
presents molts aspectes a l’hora de treballar amb infants la lectura i l’escriptura, com ara el
context, els coneixements previs, les motivacions, els interessos, la importància de saber
aprofitar les situacions emergents, entre d’altres. També hem après que necessitem moltes
pràctiques i situacions de la vida real per adquirir coneixements i recursos per poder portar a la
pràctica unes estratègies constructivistes a les aules.
A llegir s’aprèn llegint i a escriure escrivint, a les nostres mans està saber donar-li el valor que
tenen aquests coneixements i transmetre als infants la motivació i la il·lusió per aprendre, per
descobrir nous mons que només de la mà de la lectura i la escriptura podran conèixer.