trbajos realizados durante las prácticas en el ayuntamiento de Sant Feliu de Guíxols durante el verano de 2009. Propuesta para la creación de una marca para la ciudad.

1. MEMÒRIA
PRÀCTIQUES
Estància de practiques a l’Ajuntament de
Sant Feliu de Guíxols al departament de
Comunicació i Alcaldia
Laura Martínez Hidalgo
4t Publicitat i RP

2. 2
ÍNDEX
Introducció........………………………………………………………………………3
Sant Feliu de Guíxols. Una aproximació a la
ciutat…………………………………….4
Què és un
Ajuntament?..................................................................................................6
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Composició i
càrrecs…………………………8
Alcaldia i
Comunicació………………………………………………………………12
Tasques realitzades
..…………………………………………………………………18
Incidències…………………………………………………………………………...2
9
Reflexió personal sobre els coneixements
adquirits.......................................................30
Reflexió personal sobre el desenvolupament
personal...................................................32
Proposta de model de ciutat per a Sant Feliu de
Guíxols..............................................34
Annexos.......................................................................................................................3
9

3. 3
Tot i que en general, tothom sap i reconeix què és un ajuntament, la tasca de definir
què fa i com s’estructura resulta força difícil sobretot per la seva quotidianitat o, fins i tot per
la mateixa estructura interna. De totes maneres, estarem d’acord que en ocasions resulta
molt més fàcil dir a què es dedica una empres privada de qualsevol sector que dir
exactament a què es dedica un ajuntament o qualsevol altre tipus de govern territorial donat
els diferents àmbits i sectors que engloben.
Al menys això es el que em vaig trobar en el meu treball a l’hora de descriure què
era el lloc on havia realitzat les pràctiques al llarg de l’estiu i, per aquest motiu, vaig
considerar adient començar per el més bàsic, definir de manera teòrica què és un
Ajuntament per, finalment, poder acabar comprenent i fer comprendre on havia treballat
aquell temps.

4. 4
SANT FELIU DE GUÍXOLS. UNA
APROXIMACIÓ A LA CIUTAT
La ciutat de Sant Feliu de Guíxols es troba situada a la comarca del Baix Empordà, en
ple cor de la Costa Brava que, tal i com caracteritza a aquesta zona té un paisatge ple de
contrastos. El seu enclavament privilegiat proporciona que la ciutat disposi de bones
comunicacions amb ciutats importants com Girona (35 km), Barcelona (110 Km) o Figueres
(76 km) així com també permet i facilita l’accés a les principals estacions de tren com les de
Caldes de Malavella (situada a 23 km) o Girona així com també l’accés a l’aeroport de
Girona – Costa Brava (44 km). A més la ciutat de Sant Feliu de Guíxols es troba, no només
propera a ciutats importants del panorama català sinó que també ho està de parcs natural
d’interès com els Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i les Illes Medes, la zona
volcànica de la Garrotxa, el massís del Montseny i el paratge natural de la Serra de l’Albera,
considerat d’interès nacional.
La ciutat conserva un important patrimoni històric
on cal destacar el conjunt arquitectònic del
Monestir, amb la Porta Ferrada, datada de la
primera meitat del s.X. En els diferents edificis que
conformen aquest espai emblemàtic i definitori de

5. 5
Sant Feliu podem trobar diferents estils, des del preromànic fins al barroc, donades les
destruccions i construccions annexes que al llarg dels anys s’han anat produint. Del Conjunt
arquitectònic del monestir cal destacar: La porta Ferrada, les Torres del Fum i del Corn i
l’Arc de Sant Benet. Actualment el Monestir de la ciutat acull la seu del museu d’història de
la ciutat.
Del passat de la ciutat també hem de destacar la seva vinculació amb el mar i, per tant,
amb la pesca. Tot i que actualment és una activitat que ha anat deixant pas a d’altres, el port
és un element que mostra aquest lligam de Sant Feliu de Guíxols amb la resta del
Mediterrani i que anys enrere s’havia convertit en un motor econòmic juntament amb la
indústria surera. Actualment, l’activitat pesquera a deixat pas sobretot a les activitats
recreatives, tot i que encara està en funcionament la llotja del port i es poden veure els
pescadors teixint les xarxes en el mateix recinte.
Dades d’interès general sobre la ciutat:
Població: 22.200 habitants
Extensió de la localitat: 15,92 Km
Ubicació: 41º 47’5” N / 3º 1’47” E
Govern Local: Quatripartit format per PSC, Tots per Sant Feliu (TSF), ERC i ICV - IUE

6. 6
QUÈ ÉS UN AJUNTAMENT?
L’Ajuntament es defineix com l’òrgan de govern i administració dels municipis, i està
integrat per l’alcalde (o president de la corporació municipal), considerat un òrgan de
capçalera i els regidors, que s’encarreguen de les diferents àrees d’activitats del municipi.
Per tant la tasca principal d’un ajuntament, dit d’una altra manera, serà gestionar i
administrar les diferents àrees d’activitat d’una localitat i donar servei als ciutadans tenint
sempre com a objectiu servir a l’interès públic.
Tant l’alcalde com els regidors es trien mitjançant processos electorals municipals que es
duen a terme en períodes de temps establerts per llei, que acostuma a ser cada quatre anys
exceptuant aquells casos en què la governabilitat es torni impossible o si sistemàticament
s’impedeix l’exercici normalitzat de govern i sigui necessària la convocatòria d’eleccions
anticipades.
1.1. QUI ÉS L’ALCALDE I QUINES SÓN LES SEVES FUNCIONS?
L’alcalde es defineix com el president de la corporació municipal i ocupa aquest càrrec per
encapçalar la llista més votada popularment.
Les funcions que compleix l’alcalde d’un municipi provenen de dues vessants:
- Per una banda, com a president del Ple i la Junta de Govern Local.
- Per l’altra, com a cap superior de l’administració municipal, fent esment,
entre altres tasques, les de direcció, impuls i inspecció dels serveis i les
obres municipals, portar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost

7. 7
aprovat i exercir la direcció superior de tot el personal de l’administració pública
municipal.
També podríem destacar altres facultats que s’atribueixen al càrrec d’alcalde:
- Convoca i presideix les sessions de l’ajuntament, tant de caire ordinari com
extraordinari.
- Se li atribueix el vot de qualitat en cas d’empat en la votació.
Hauríem d’incloure dins d’aquest apartat al Tinent d’alcalde donades les seves funcions.
Aquest són els col·laboradors immediats de l’alcalde i que substitueixen l’alcalde en la seva
absència i exerceixen les atribucions que ell els delega. El tinent d’alcalde s’escull
lliurement d’entre els regidors electes.
1.2. QUÈ SÓN ELS REGIDORS DELEGATS?
Als regidors delegats els correspon el disseny, proposta i direcció de polítiques
sectorials pel que fa a les matèries que tinguin assignades dins de les directrius assenyalades
pels òrgans de govern municipal.

8. 8
L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS.
COMPOSICIÓ I CÀRRECS.
Un cop tenim clars els fonaments d’un ajuntament en general, és a dir, quina tasca fa,
toca extrapolar aquesta situació més general al cas concret que ens ocupa en aquesta
memòria i resumir els càrrecs de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i veure com està
composat aquest òrgan municipal.
2.1. L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL I DIVISIÓ DE CÀRRECS
L’equip de govern municipal de Sant Feliu de Guíxols es va configurar arran de les
darreres eleccions municipals (any 2007) i té la responsabilitat de governar la ciutat fins a
les pròximes eleccions de 2011. De les últimes eleccions va sorgir un govern local format
per quatre forces polítiques: El Partit Socialista de Catalunya, amb set regidors i partit del
qual en resulta l’alcalde; Tots per Sant Feliu, amb cinc regidors; Esquerra republicana de
Catalunya, amb dos regidors i Iniciativa per Catalunya- Verds, un regidor. En total, l’Equip
de Govern Municipal està format per l’Alcalde i catorze regidors.
Hi ha dos grups polítics locals que no tenen responsabilitat
de govern i, la seva funció és fiscalitzar les accions dels
governants locals així com proposar alternatives a la gestió

9. 9
municipal a través de diferents procediments i instruments legals (mocions, per exemple). A
l’Oposició, per tant, trobem a Convergència i Unió (amb cinc regidors) i la formació
independent AMICS (un regidor).
Per tant, a dia d’avui, el consistori està format per un total de 21 regidors
2.2. FUNCIONAMENT I RELACIÓ AMB ELS PÚBLICS
En aquest apartat tractarem la manera en què l’ajuntament funciona envers els
ciutadans, és a dir, com es distribueixen els departament o àrees d’un ajuntament i com un
ciutadà pot solucionar d’una manera més o menys eficaç els problemes plantejats. També
mirarem, ampliant el què s’ha dit anteriorment qui és el tècnic o cap responsable de cada
àrea que ens interessa tractar, podent-nos aproximar una mica més a la realitat concreta del
nostre ajuntament.
Per començar direm que existeix, des de fa relativament poc temps, l’Oficina d’Informació i
Atenció al ciutadà, una àrea destinada a agilitzar els tràmits i facilitar l’accés dels ciutadans
als diferents departaments de l’ajuntament. Aquesta oficina del ciutadà respon a una
necessitat percebuda per part del consistori i que es veia en un desconeixement del ciutadà
d’on anar per resoldre els seus dubtes, queixes o tràmits. Tota persona interessada o que
tingui la necessitat de mantenir contacte amb alguna àrea concreta del consistori local
s’hauria de dirigir directament a aquesta oficina, l’OIAC des de la qual el personal tramet la
seva petició i es realitza el contacte amb el ciutadà. Aquest és el primer contacte del ciutadà
amb l’Ajuntament.
A partir d’aquest moment, cada petició s’envia a l’àrea concreta per tal que la gestionin i
solucionin la petició del ciutadà. Però, de què s’encarrega cada àrea i qui és el seu cap
responsable? Abans de la creació d’aquesta oficina d’informació al ciutadà la relació
Ajuntament – ciutadà es feia més difícil ja que calia un coneixement previ que molta gent no
té o tenia sobre com funciona aquest ens local i quines son les seves divisions interna per a
la gestió de la ciutat. Per esquematitzar breument la formació per àrees de
l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a continuació s’exposa un llistat amb els
grans blocs d’actuació en què s’engloben les tasques del consistori:

10. 10
- Oficina d’Informació i Atenció al Ciutadà (OIAC, primer contacte amb el conistotir
tal i com s’ha comentat anteriorment)
- Síndic Municipal de Greuges
- Alcaldia, Presidència, Protocol, comunicació i participació ciutadana
- Administració General i Recursos Humans
- Cultura, esports, activitats i lleure
- Urbanisme, Obres i Serveis Municipals
- Serveis econòmics
- Acció Social i Ciutadania
- Qualitat ambiental i Serveis públics
- Turisme i promoció de la ciutat
- Policia local
- Educació i formació
2.3. VOLUM DE CONTRACTATS PER ÀREES. RELACIÓ DE TREBALLADORS
A continuació presentarem el total de treballadors que té l’ajuntament contractats per tal
que ens serveixi com indicador per saber el volum del consistori guixolenc. Intentarem, a
més fer una relació per àrea i quantitat de treballadors que acull així com altres indicadors
que considerem interessants.
Per començar, el total de treballadors que té l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols és de
221 persones entre les quals s’inclouen els agents de la policia local, la llar d’infants i els
diversos centres cívics de la ciutat degut a que es tracta de serveis públics gestionats
directament per l’ajuntament. El departament o àrea amb més contractats és precisament la
Policia Local amb 42 membres. També s’inclou dins d’aquest grup l’escola Bressol que
genera 22 llocs de treball entre mestres, educadors/es i director/a. Els serveis de
manteniment de la ciutat també són un altra àrea amb una gran quantitat de contractats, amb
un total de 20 persones repartides en tasques com tècnics i oficials de manteniment.
Entre la resta d’àrees més directament relacionades amb l’ajuntament o que
normalment relacionem més amb la institució (urbanisme, serveis econòmics...)
distribueixen els treballadors de la següent manera:

11. 11
Secretaria General.................................................................11 treballadors
Alcaldia...................................................................................4 treballadors
Recursos Humans....................................................................4 treballadors
Sindicatura municipal de greuges.............................................1 treballador
Informàtica............................................................................. 3 treballadors
Serveis econòmics...................................................................19 treballadors
Urbanisme i obres...................................................................17 treballadors
Seguretat Vial i protecció Civil................................................. 3 treballadors
Serveis Socials..........................................................................14 treballadors
Centres Cívics locals................................................................. 4 treballadors
Medi Ambient i Serveis Públics................................................11 treballadors
OIAC....................................................................................... 8 treballadors
Educació i joventut..................................................................11 treballadors
Departament d’esports.............................................................. 9 treballadors
Museu de la ciutat..................................................................... 5 treballadors
Arxiu municipal........................................................................ 3 treballadors
Biblioteca.................................................................................. 6 treballadors
Activitats museístiques.............................................................. 4 treballadors
ADL (àrea de turisme).............................................................. 5 treballadors
Comerç i indústria.................................................................... 4 treballadors
Veiem com el volum de treballadors varia molt segons l’àrea en què es treballi, però
la mitja de llocs de treball per àrea és d’un 4 o 5 contractats per a cadascuna de les àrees
expressades. Més endavant entrarem més en detall sobre l’àrea d’Alcaldia, donat que és el
sector que més ens interessa per la vinculació directe amb aquesta memòria de pràctiques.
ALCALDIA I DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ

12. 12
Donat que aquestes dues han estat les àrees sobre les quals he treballat aquest estiu
durant la meva estància en pràctiques considero interessant ampliar-les ja que a més
realitzen les tasques més comunicatives i de relacions externes i institucionals que pot tenir
un ajuntament envers els públics.
3.1. ALCALDIA
L’alcaldia és l’àrea de l’ajuntament on es troba físicament el despatx de l’alcalde de
la vila així com també la sala de regidors, on es desenvolupen reunions entre els membres de
l’equip de govern o d’altres amb tècnics, ciutadans, etcètera. Des d’aquest departament es
gestiona el correu que arriba per a cada regidor i per a l’alcalde (invitacions, revistes,
cartes...), així com també les seves agendes o tasques programades entre altres activitats que
converteixen a l’Alcaldia en un dels departaments més importants de l’ajuntament: tot el que
l’alcalde hagi de fer, ha de passar per alcaldia per tal que el personal que hi treballa ho faci
arribar correctament a aquest. A més de tot això, la tasca fonamental d’aquesta àrea són les
relacions institucionals, sobretot amb la Diputació de Girona i la Generalitat tot i que també
es desenvolupa a nivell d’altres ajuntaments i altres institucions nacionals. Aquesta tasca es
desenvolupa sobretot per acabar de quadrar agendes d’actes programats, concretar reunions,
solucionar o tractar temes locals, dinars... és a dir, totes aquelles activitats que requereixin
una relació amb les institucions públiques del mateix nivell o superiors. Des d’alcaldia
també es controlen les informacions que es publiquen als diaris sobre la ciutat, és a dir, es fa
un buidatge dels diaris i s’elabora el dossier de premsa municipal. A més, aquesta àrea
també s’encarrega de gestionar els temes dels casaments civils, redactant actes, designar el
regidor o proposar a l’alcalde que dirigeixi la cerimònia i controlant que tots els papers
demanats estiguin en ordre pel dia acordat.
Per tant, després de veure les principals activitats de l’àrea d’alcaldia, és fàcil
detectar quins són els principals clients d’aquest departament. Aquests es poden resumir en
grans grups com són personalitats, institucions, tant autoritats com departaments de
protocol, ciutadans i proveïdors de diferents serveis necessaris per l’ajuntament (des del
servei d’aigua fins al material d’oficina, passant per contractació d’altres serveis).
Podem veure com la varietat de clients té molt a veure amb la diversitat de tasques
que al llarg del dia es poden desenvolupar en aquesta àrea.

13. 13
3.2. COMUNICACIÓ I PROTOCOL
Com el seu nom indica a l’àrea de comunicació és on es desenvolupen totes les
relacions amb els mitjans a través del cap de premsa. Els principals mitjans amb els quals es
manté el contacte més constantment són els locals que es concentren bàsicament en dos:
Ràdio Sant Feliu i el setmanari Àncora, als quals se’ls envien les informacions referents als
actes i esdeveniments ocorreguts al consistori amb molta assiduïtat. A més d’aquests dos
mitjans a nivell local l’ajuntament també es relaciona amb els mitjans a nivell provincial
gironí, com El Punt, el Diari de Girona o Televisió Costa Brava, com els més destacats. En
ocasions puntuals aquest contacte es manté amb els mitjans a nivell de català com El
Periódico o La Vanguardia així com també amb mitjans a nivell estatal com ABC, el Mundo
o El País o RTVE. Sobretot aquests contactes es mantenen per al Festival internacional de la
Porta Ferrada. TV3 també és un mitjà amb el qual es manté un bon contacte al llarg de l’any
ja sigui a través d’informacions o amb connexions en directe des de la ciutat dels diversos
programes.
A nivell bàsic direm que és en aquest departament on es desenvolupen les notes de
premsa, els comunicats de premsa i les relacions amb els mitjans per tal de comunicar tots
aquells fets que hagin tingut lloc a la ciutat. També és on es desenvolupa la gestió del web
municipal i la gestió de la imatge gràfica de la ciutat (logotips, recursos gràfics i
metodologies d’ús...). El control del web guixolenc inclou diverses tasques com anar
actualitzant l’agenda del més, introduir documents informatius per al ciutadà, mantenir
actualitzats els diferents telèfons de contacte del consistori, pujar resolucions o altres
decisions que afectin a la ciutat i es decideixi a l’ajuntament... A premsa també es treballa la
contractació publicitària als mitjans que hem comentat anteriorment amb un pressupost per a
tal prèviament definit.
En quan a les tasques de protocol, la principal feina de l’àrea és organitzar aquells
esdeveniments que per el seu caire més institucional o que per altres motius necessiten
d’aquesta disciplina per a la seva realització. Normalment aquesta àrea treballa
conjuntament amb àrees de protocol d’altres institucions públiques (participació d’algun
conseller en els actes de la vila, per exemple) per tal de concretar l’ordre dels actes,
les precedències, etcètera, és a dir, tots aquells detalls que s’inclouen dins del que
coneixem com a protocol i que s’ha de donar a conèixer a les parts participants ja
siguin del mateix consistori per saber com s’ha d’actuar (què s’ha de fer) en cada

14. 14
moment o bé a altres institucions per els mateixos motius o com a mesura de seguretat.
3.3. PRESSUPOST DESTINAT A LES ÀREES I TOTAL CONTRACTACIÓ
- CONTRACTACIÓ
Si mirem les relacions de treballadors plantejats a l’apartat anterior podem veure dins de
l’àrea d’Alcaldia s’inclouen àmbits de comunicació típics del departament de comunicació,
que no apareix directament en el llistat esmentat. Les tasques en què es divideix el
departament d’Alcaldia són els següents:
- Responsable administratiu
- Tècnic/a comunicació i protocol
- Cap de premsa
- Administratiu/va
Aquests són els quatre càrrecs que hi ha dins de l’àrea d’alcaldia, per tant podem veure
com aquest departament de comunicació no es considera totalment independent (cosa que no
es del tot mentida) i per tant no se li dona un espai propi. No és pel nivell de contractació
perquè ja hem vist que fins i tot hi ha àrees que tenen un únic contractat, per tant la teoria
apunta que es tracta més d’un tema de vinculació dels dos departaments que no pas a un
tema de nivell de personal (quan posteriorment parlem dels pressupostos destinats a totes
dues àrees trobarem que passa una cosa similar).
En resum, i tenint en compte la relació de contractats que s’ha mencionat en apartats
anteriors, direm que hi ha àrees amb un nivell de contractació més alt, com ara urbanisme o
serveis econòmics per la seva activitat i tasques a la ciutat però també trobo insuficient que
dedicat a premsa hagi únicament una persona per a una ciutat d’un nivell considerable,
proper als 23.000 habitants ja que en constants ocasions els actes coincideixen, i les
activitats a la ciutat són moltes i variades. És molt correcte i adient que el consistori
compti amb un tècnic/a en protocol per tal de poder atendre les necessitats, sobretot
a nivell institucional, que sorgeixen a la localitat ja que això ajuda a millorar i a

15. 15
desenvolupar la relació de la localitat amb altres nivells (altes ajuntaments, diputacions,
Generalitat...).
- PRESSUPOST
Si passem a mirar el pressupost municipal i calculem el total que el consistori
dedica a les àrees més destinades a la comunicació podrem veure que totes dues s’engloben
sota el títol d’alcaldia, fet que fa difícil saber concretament quina quantitat es destina a
cadascuna. Per aquest motiu, l’anàlisi financer de l’àrea es farà de manera conjunta,
diferenciant els camps quan aquests ho permetin per la seva definició.
Retrib. Bàsiques pers. Gabinet de l’Alcaldia – presidència..................................14.989,00 €
Retrib. Comple, per. Func. Gabinet d’Alcaldia – presidència..............................13.047,00 €
Personal Laboral Gabinet d’Alcaldia – Presidència..............................................90.136,00 €
Premsa llibres i publicacions gabinet de premsa – presidència............................. 2.500,00 €
Dietes personal gabinet alcaldia – presidència.................................................... 1.000,00 €
Material d’Oficina i fungible gabinet d’alcaldia – presidència............................. 369,00 €
Material fotogràfic i fungible Gabinet d’alcaldia................................................. 500,00 €
TOTAL PRESSUPOSTATALCALDIA –PRESIDÈNCIA........................ 122.541,00 €
Atencions protocol·làries ciutadanes i representatives.......................................... 17.000,00 €
Homenatges, conferències, presentacions i Act. Cíviques.................................... 25.000,00 €
TOTAL PRESSUPOSTATPROTOCOL................................................. 42.000,00 €
Comunicacions telefòniques premsa i comunicació..............................................2.036,00 €
Despeses premsa i comunicació......................................................................... 23.850,00 €
TOTAL PRESSUPOSTATPREMSA...................................................... 25.886,00 €

16. 16
Com podem veure, únicament a les partides d’alcaldia s’inclouen els sous del
personal. Si tenim en compte les quantitats podem deduir que, donat que dins de l’àrea
d’alcaldia a nivell de personal estan inclosos els membres dels dos departaments, seria lògic
que també estiguessin reunits als pressupostos. Per tant, caldria dividir el total de les
retribucions per al personal entre els quatre membres que s’inclouen dins del grup “alcaldia”
per tal de acabar de repartir correctament les despeses. De la mateixa manera el material
fotogràfic tot i que es considera d’alcaldia, aniria més destinat a premsa donat que és l’àrea
que més requereix d’aquest material.
Cal dir que després de veure la resta de partides i veure les quantitats amb les
quals treballen la resta d’àrees, aquesta té un pressupost normal i habitual comparat amb la
resta, tot i que hi ha àrees que arriben a superar aquestes quantitats i molt per sobre, com per
exemple urbanisme, benestar social o els serveis d’educació (escola bressol municipal).
Aquesta comparació no seria del tot encertada donat que les tasques que desenvolupen i les
necessitats que apareixen en els sectors que hem nombrat són molt superiors (en general)
que en els cassos en què treballem nosaltres.

17. 17
TASQUES REALITZADES
Duran la meva estada de practiques al departament d’Alcaldia i al departament de
Premsa i Protocol de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols les tasques que he pogut dur a
terme han estat molt diverses passant des de portar l’agenda de l’alcalde i de diferents
regidors de la corporació municipal així com també tasques més típiques de premsa com la
redacció de notes de premsa o el disseny de diversos documents com dossiers o cartells
informatius.
L’única tasca que tenia programada diàriament era la realització del Dossier de premsa,
és a dir, recopilar totes les notícies que apareixien cada dia al diari sobre la ciutat de Sant
Feliu de Guíxols i que es penjaven, posteriorment, a la xarxa interna de l’entitat. Aquesta
feina, tenia una durada aproximada de 30 minuts, depenent de la quantitat
d’informació sobre la població que es publiqués. Cal dir que, al llarg de tot l’estiu

18. 18
les informacions van ser molt habituals i variades, breus, a mitja pàgina o de pàgina sencera.
Però el més destacat de la feina que realitzava en el meu lloc de treball és la varietat de
tasques que vaig poder dur a terme i que em van permetre conèixer diferents àmbits de la
nostra professió, això sí, sempre enfocat en un àmbit institucional.
A continuació es presenta un llistat amb les principals activitats o feines que es van
desenvolupar a l’ajuntament de Sant Feliu durant l’estada de pràctiques.
Realització del disseny per al dossier turístic de Sant Feliu de Guíxols
Es tracta d’un treball bàsicament de disseny gràfic. El treball consistia en dissenyar un
dossier on havien de tenir cabuda diverses informacions turístiques de la ciutat i que, fins al
moment no existia i feia que la informació al web estigués fragmentada. La seva funció era
agrupar totes les dades i descripcions que existien al web de la ciutat i que facilitaria la tasca
de consulta del visitant. Amb aquest nou document es dóna la informació concentrada al
visitant en un format pdf, digital i fàcil de consultar.
Realització Disseny invitacions
Una altra feina de disseny gràfic que vaig desenvolupar durant l’estança de pràctiques a
l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fou el disseny d’invitacions per a diferents actes que
es van dur a terme a la ciutat. Una de les més destacades va ser la invitació dissenyada per a
l’acte homenatge del Consorci de la Costa Brava.
(Veure Annex 1)
Realització disseny invitació “regular” per als diferents actes que organitzi
l’ajuntament.
Davant la necessitat d’unificar la imatge de la documentació de la institució
pública de la qual estem parlant, es van crear dos models d’invitacions genèriques,
és a dir, dos models d’invitacions per als diferents actes dels quals l’ajuntament
sigui l’amfitrió.

19. 19
(Veure Annex 2)
Realització de cartells informatius per a la ciutat.
Tant nivell de disseny gràfic com a nivell més bàsic vaig tenir l’encàrrec de
desenvolupar diferents cartells informatius per als ciutadans (cartells indicadors, per
exemple)
Assistència a diferents rodes de premsa amb artistes del Festival Internacional de la
Porta Ferrada.
Com cada any, la ciutat organitza un dels festivals més coneguts i de renom, el Festival
internacional de la Porta Ferrada. Per aquest motiu, vaig poder assistir a diferents rodes de
premsa com les de Lou Reed i Laurie Anderson o la del Ballet de Munic. Tot i que
directament no vaig tenir la oportunitat de participar-hi, va ser una oportunitat per veure com
funciona la relació mitjans – organització – artista (i representant). Dins d’aquest àmbit,
també vaig poder cobrir gràficament una trobada organitzada per la universitat Ramón
Llull amb Paolo Conte i que va tenir lloc al Club Nàutic de la ciutat. En aquest cas també
vaig poder comprovar la importància de la bona relació amb als mitjans i lo fàcil que pot
resultar ofendre a un periodista.
Assistència a rodes de premsa organitzades per la corporació.
Al inici de la meva estància a l’Ajuntament vaig poder assistir a una roda de premsa
organitzada per la mateixa corporació municipal per tal d’aclarir diverses qüestions de la
formació. Vaig poder comprovar que aquestes situacions no són habituals ja que, al
llarg del temps que vaig estar present, no es va donar cap altre de semblant. El més
normal és la relació amb els mitjans a través de notes de premsa, ja que el
departament de premsa del consistori ja fa el treball gràfic i de redacció. Al ser una

20. 20
entitat pública, a més de la bona relació establerta entre totes dues bandes, la credibilitat de
les informacions que s’enviaven era molt alta.
Redacció de diferents notes de premsa que posteriorment van aparèixer als
mitjans.
Les notes de premsa que realitzaven van ser sobretot, relacionades amb festivitats o actes
concrets com, per exemple, de la festa major o sobre exposicions, així com també notes de
premsa on s’informaven d’altres aspectes referents a la localitat com, l’estat i el perquè
d’algunes de les obres que actualment estan en marxa a la ciutat.
Elaboració del nou manual de protocol que ha de regular els diferents actes de la
ciutat.
L’obsolescència i poc complert del manual de protocol de la ciutat que existia fins el
moment va fer sorgir la necessitat de reescriure’l adaptant-lo a les necessitats més actuals de
la vila així com també situar-lo al nivell d’altres manuals de protocols locals. Per aquesta
tasca vaig haver de repassar aquells que es consideren els manuals d’honors i distincions
més ben elaborats a nivell estatal i extreure aquelles parts que més s’adaptaven al nostre cas
concret. Aquesta feina em va permetre començar a veure en què consistia el protocol local i
en cert grau també en general. Va ser una feina que, encara que en ocasions es feia
monòtona, acabà sent molt interessant i curiosa ja que descobreixes aspectes que no havies
vist abans de començar a treballar en aquest àmbit.
Fotografia espais emblemàtics de la ciutat per al nou web de la ciutat.
Durant l’estiu em vaig encarregar de crear un fons fotogràfic dels espais emblemàtics o
més destacats a nivell visual de la ciutat per a les necessitats que anessin sorgint en
la feina diària així com també per tal d’il·lustrar el web de la ciutat que actualment
s’està renovant.

21. 21
(Veure Annex 3)
Cobertura fotogràfica de diferents actes a la ciutat.
Durant l’estiu les activitats que es porten a terme a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols
acostumen a augmentar respecte l’hivern fet que provoca que en un mateix dia puguin
donar-se dos actes simultanis que tant poden haver estat organitzats per l’ajuntament com
per associacions o entitats locals. Per aquest motiu, en ocasions entre el cap de premsa i jo
ens repartíem la feina d’anar a cobrir actes en el sentit fotogràfic i de passar aquest material
als mitjans locals, per exemple. Alguns exemples d’actes van ser l’entrega de premis del
Moviemobile o la presentació d’exposicions al pati de l’ajuntament, entre d’altres.
(Veure Annex 4)
Acte de commemoració del Centenari Costa Brava
Durant el meu primer mes de pràctiques vaig poder assistir a un acte molt important
protocol·làriament parlant. El 17 de Juliol de 2009 es va celebrar el concert “Visions de la
Mediterrània” que estava inclòs dins de la programació del Festival de la Porta Ferrada
d’aquesta darrera edició i que va comptar amb les actuacions de Joan Manel Serrat, Noa,
Maria del Mar Bonet, Franca Masu, Gino Paoli i Savina Yannatou. Aquest concert va ser
programat per la organització del festival amb motiu del Centenari de la Costa Brava.
Donada la intenció de l’acte, moltes autoritats i personalitats com el President de la
Generalitat, Consellers, així com també una personalitat important en la localitat com és la
Baronessa Thyssen. Aquest acte, tot i que no vaig participar directament, em va permetre
veure totes les necessitats, problemàtiques i demandes que té un esdeveniment d’aquesta
envergadura.
Acte Diada Nacional de Catalunya.
Com cada any per al 11 de Setembre Sant Feliu de Guíxols celebra la Diada
Nacional de Catalunya amb una ofrena floral a la tomba del president a l’exili Josep
Irla enterrat a la ciutat guixolenca. Aquest és un dels actes anuals fixes que té la
ciutat i que any rere any adquireix més rellevància. En aquesta ocasió el suport a

22. 22
l’acte va ser bàsicament logístic (encarregar les flors del consistori per a l’ofrena, per
exemple o redactar i dissenyar les invitacions per als convidats) ja que al ser un acte que es
fa cada any està tot organitzat i planejat.
Un cop acabada l’ofrena floral, es va convocar una cantada popular a la porta de
l’ajuntament municipal de l’himne de Catalunya, els segadors.
Agenda de l’Alcalde i Regidors.
Des de l’Alcaldia portàvem l’agenda de l’Alcalde i dels regidors, fet que requeria atendre als
ciutadans que venien a demanar hora per parlar amb algun dels membres nombrats. Aquesta
tasca va acabar resultant interessant en tant que s’havien de resoldre problemes que moltes
vegades sortien de l’habitual en un mínim de temps, ja que qui ve a veure’t acostuma a estar,
en certa manera enfadat i ho paga amb la primera persona que l’atén. Per tant resoldre el
problema o donar una resposta en un mínim de temps era quedar bé tant a nivell personal
com a nivell d’institució.
Descripció de l’acte commemoratiu del Consorci Costa Brava.
Un dels actes amb el qual més em vaig involucrar va ser l’organitzat amb l’objectiu de
reconèixer la tasca que des de la seva fundació ha dut a terme el Consorci Costa Brava. Al
ser l’esdeveniment que vaig viure més de prop, es descriurà el més detalladament possible el
procés previ, és a dir, la seva definició i organització i la seva posterior realització. Els
passos que es van seguir van ser els següents:
- Definició de l’objectiu de l’acte.
Calia detectar quin era el motiu principal de l’acte, és a dir, què portava l’ajuntament a
l’organització d’un acte per al Consorci de la Costa Brava. Es va decidir enfocar
l’esdeveniment com a homenatge a la tasca que aquesta organització a dut a terme

23. 23
des de la seva fundació així com també homenatjar a un membre destacat de la mateixa com
a membre fundador, el senyor Cargol.
- Definició del Dia, Hora i ubicació de l’acte
Donat que el Consorci de la Costa Brava és un dels patrocinadors del Festival Internacional
de la Porta Ferrada, es va decidir fer coincidir l’acte del Consorci amb el dia del concert
principal del festival, el 17 de Juliol. D’aquesta manera l’esdeveniment coincidiria amb el
concert commemoratiu dels cent anys de la Costa Brava on també estaven convidats a
assistir-hi. En quan a l’hora, es va decidir que l’acte tindria lloc a la tarda concretament a les
20.00h al Museu del Salvament de Sant Feliu de Guíxols. L’hora i l’emplaçament van ser
escollits per diversos motius. En primer lloc, l’hora es va definir tenint en compte la duració
de l’acte (una hora) i la programació dels actes posteriors (Rebuda – benvinguda al club
Nàutic als assistents del concert FPF, a les 21.00h). En segon lloc, a l’hora de decidir el lloc,
es van tenir en compte diversos factors com, per exemple, el paisatge de la ciutat i la seva
potencialitat (l’espai escollit és un mirador destacat de la ciutat) així com també la
proximitat de la ubicació dels actes a posteriori (El Club Nàutic està ubicat al port esportiu
de la ciutat, i és en aquell espai on s’ubica l’escenari principal del FPF), ja que la Punta dels
Guíxols on es situa el Museu del Salvament de la ciutat es troba a uns cinc minuts a peu del
recinte on tindria lloc l’acte posterior. També es va tenir en compte, en l’elecció del lloc,
l’accessibilitat i la facilitat de pàrquing per als assistents.
- Convidats.
Els convidats a aquest acte van ser els següents. 1) Alcaldes i regidors representants dels
municipis membres del Consorci Costa Brava (27 municipis); 2) President de la diputació de
Girona; 3) Personal tècnic i administratiu del Consorci Costa Brava; 4) regidors de
l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

24. 24
- Esquema bàsic descriptiu de l’esdeveniment.
1) Aparcament dels assistents + còctel de benvinguda amb peces de quartet de corda
2) Parlaments dels membres de la taula de presidència, lliurament d’un obsequi
institucional als ajuntaments integrants del consorci i homenatge al Sr. Cargol
3) Cloenda de l’acte.
Un cop es van definir els pilars bàsics de l’esdeveniment a organitzar (Objectiu, Ubicació,
lloc, data i convidats) es van haver de portar a terme les següents tasques organitzatives.
1) Contactar amb els ajuntaments membres del Consorci per tal que ens donessin un
mail de contacte directe amb alcaldia i/o protocol i el nom de la persona de contacte
per tal de tractar el tema directament amb ell/a.
2) Elecció del detall que es donarà als convidats en record de l’acte. Finalment es va
escollir uns gravats de l’artista Marzo – Martz (Veure Annex 5) i el trofeu
homenatge per als Senyor Cargol.
3) Elaboració invitació. (Annex 1)
4) Enviament de la invitació via correu electrònic a tots aquells ajuntaments i membres
del Consorci que s’ha decidit convidar.
5) Contactar amb l’Asil Surís de Sant Feliu de Guíxols on resideix El Sr. i la Sra.
Cargol per informar de l’acte
6) Contactar amb els ajuntaments que formen part del consorci per confirmar
assistències.
7) Contactar amb la brigada municipal per tal de tenir taules i cadires el dia de l’acte.
8) Contactar amb la Policia Local per tal d’habilitar un espai al pàrquing especialment
per als assistents a l’acte.
9) Contractar servei de Càtering

25. 25
10) Contractar el quartet de Corda Escola de Música Municipal.
11) Realització targetons identificadors per a la taula de presidència i per als seients dels
assistents.
12) Confecció d’un petit mapa/ croquis per facilitar l’accés a les instal·lacions de l’acte.
A nivell organitzatiu es va realitzar un guió de l’acte on es detallava minut a minut
(aproximadament) les accions que havien de tenir lloc així com també l’organització de la
taula de presidència i dels assistents a l’acte.
La taula de presidència va ser ordenada de la següent manera:
Regidor de protocol
i Conductor de
l’acte
(3)
Alcalde de Sant
Feliu de Guíxols
(1)
Presidenta del
Consorci Costa
Brava
(2)
Gerent del Consorci
Costa Brava
(4)
El primer que hem de dir és que es tracta d’una presidència compartida. L’alcalde
comparteix taula i presidència amb la presidenta del Consorci Costa Brava per diversos
motius. Per una banda tenim que l’objectiu de l’acte afecta (en positiu) directament a la
presidenta i per l’altre, aquesta bipresidència respon a un acte de cortesia a l’entitat
convidada. A més l’alcalde està ordenat per Reial Decret i per tant té el dret de no cedir
directament la presidència, fet que en cas de tractar-se d’un altre alcalde i/o càrrec podria
haver fet. També cal dir que l’Alcalde és l’amfitrió de l’acte i per tant no seria del tot
correcte que ocupés un lloc dos directament.
Els membres de taula 3 i 4 tampoc estan ordenats per Reial Decret i per tant la seva
col·locació correspon bàsicament a una argumentació de les entitats per tal d’arribar a
aquesta col·locació.
La resta de convidats es van ordenar de la següent manera. Per una banda, els
alcaldes o regidors representants de les poblacions membres de la Costa Brava van
ser ordenats per ordre alfabètic a la part esquerra (de l’espectador i dreta de la

26. 26
presidència) i els membres del consistori amfitrió (Sant Feliu de Guíxols) estaven situats a la
part dreta (dreta de l’espectador esquerra de la presidència). La personalitat homenatjada, el
Sr. Cargol estava situat en la primera línia d’autoritats, és a dir en un lloc destacat i de fàcil
accés.
- Els imprevistos
El dia de l’acte ens vam trobar que, alhora de preparar i habilitar l’espai al ser obert, les
condicions climatològiques van canviar i el vent i la pluja van fer que haguéssim de canviar
d’ubicació en un temps relativament breu (una hora i mitja abans de l’inici de l’acte). Tot i
això la reacció va ser ràpida i apropiada. Finalment, el lloc de l’acte va haver de ser la sala
de plens de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb la facilitat de tenir ja taules i cadires
muntades, llum i àudio preparat per als assistents. El problema apareixia per moure a tots els
convidats de la primera ubicació a la nova. La solució per aquesta situació, donat que el
temps era massa just per trucar a cadascuna de les autoritats convidades i explicar què havia
passat, es va optar per traslladar-los des del pàrquing de la primera ubicació (Museu
Salvament) fins a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb cotxes de la policia local o
cotxes particulars de la organització.
També es va haver de contactar amb el servei de càtering per comunicar-los aquest
canvi així com també al grup de corda que havia d’amenitzar l’acte per tal que es dirigissin
directament al consistori.
Com a resultat, cal dir que l’acte va ser un èxit organitzatiu donat que els canvis
d’última hora són un agreujant per a la realització d’un esdeveniment. Els convidats van
entendre perfectament els motius dels canvis i van lloar la capacitat de reacció de la
organització i la coordinació de totes les persones implicades (protocol, policia...).
Finalment, l’acte va quedar de la següent manera:
Els convidats arribaven al pàrquing habilitat a la primera ubicació del
Museu del Salvament i allà eren rebuts per la policia local i un membre de la

27. 27
organització que s’encarregaven de portar-los fins a l’Ajuntament de la localitat. Un cop allà
eren rebuts a l’entrada on se’ls indicava on s’havien de dirigir (primer pis a la dreta, sala de
plens). A l’entrada de la sala de plens els convidats tenien un còctel de benvinguda on es
poden relacionar entre ells, conversar... mentre un conjunt de corda acompanyava.
Tocades les 20.10h els convidats es dirigien cap a l’interior de la sala que acollia
l’acte i ocupaven els seus llocs prèviament assenyalats amb targetons on hi havia escrit el
nom de cada municipi i el de càrrec de regidor en el cas dels membres del consistori.
A partir d’aquí es van portar a terme els parlaments dels membres de la taula de
presidència en el següent ordre:
Benvinguda de l’acte a càrrec del regidor del consistori i donà la paraula al gerent del
Consorci Costa Brava.
Paraules del Gerent de la Costa Brava
El conductor de l’acte (regidor protocol) donà paraula a la presidenta del Consorci
Paraules de la Presidenta del Consorci Costa Brava
Entrega del record als 27 ajuntaments del Consorci per part de la Presidenta del Consorci
i l’Alcalde de la ciutat
Reconeixement a la tasca del senyor Cargol com a impulsor del Consorci Costa Brava.
Paraules del Senyor Cargol
Cloenda de l’acte amb les paraules de l’Alcalde de Sant Feliu de Guíxols
L’acte va acabar amb la típica fotografia de família de tots els assistents de l’acte.

28. 28
INCIDÈNCIES
En aquest punt cal dir que no es pot destacar cap incidència notòria donat que la meva
acollida va ser molt bona i des d’un moment tothom sabia quin era el motiu de la meva
estància a l’ajuntament. A més vaig ser presentada a tot el personal més proper per tal de
fer-me més fàcil l’acollida.
Només puc dir una de les coses que segurament passa a més llocs i és que moltes
vegades costa que deleguin tasques a un estudiant en pràctiques. Crec que el motiu d’aquesta
situació resideix més en la metodologia de treball que no pas per desconfiança en la persona.
Però això no es pot considerar incidència quan realment a l’àrea em deixaven participar als
actes, activitats i tasques que realment m’interessava conèixer.
que puc fer qualsevol cosa, i que tenia ganes de treballar.
Cal dir que l’ambient de treball va ser molt bo i motivant. L’acollida per part dels
treballadors dels departaments als quals vaig accedir va ser molt positiu, fins i tot agraint el
fet de tenir una persona més que ajudés a cobrir les mancances amb les que es trobaven. Per
part dels membres de la corporació (alcalde, regidors i membres de la oposició) també hi va
haver una acollida positiva veient-me com una persona més dins de l’àrea on treballava.
En resum, la meva estància a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha estat molt positiva i
gràcies a la confiança establerta amb la tutora de l’entitat l’aprenentatge i adaptació va ser
molt fàcil.

29. 29
REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE ELS CONEIXEMENTS
ADQUIRITS
En aquest àmbit dels coneixements i habilitats que considero que he adquirit durant la
meva estància de pràctiques a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols destacaria sobretot, la
capacitat d’aplicació dels coneixements que durant la carrera s’han estat desenvolupant i la
capacitat de relacionar què estava fent amb conceptes i teories apreses a classe. A més hi ha
coses que no s’aprenen a classe i que només amb la pràctica es poden arribar a comprendre.
El tracte més personal, el tracte amb els mitjans, amb els caps de premsa... tot en general em
va donar petits coneixements que, realment els considero igual o més importants que les
grans lliçons. Aquestes petites coses són les que marquen la diferència i les que poden donar
un treball excel·lent o mediocre en cas de fallar. Amb això vull dir que, potser no s’han dut a
terme grans tasques comunicatives ni grans projectes en la mateixa direcció però he pogut
apreciar com es treballa en una entitat pública a més de poder veure la manera de relacionar-
se en les dues direccions, amb això vull dir que gràcies a la meva estància a l’Ajuntament de
Sant Feliu de Guíxols he pogut veure de quina manera i amb qui s’ha de contactar i com
s’ha de fer, com t’has de dirigir a un ajuntament, per qui has de preguntar i al revés, com
t’has de comunicar des de l’exterior (una empresa privada, una associació...) cap a
l’ajuntament.
Considero, a més, que ha sigut la manera en què millor podia començar la meva carrera
en el sector comunicatiu donat que ha servit sobretot per veure quines tasques es realitzen i
com s’han de realitzar correctament. Són, com he dit abans, aquelles petites coses que no
venen escrites i que acaben formant la teva forma de treballar.
Sobretot m’ha servit per conèixer el funcionament i la relació que s’estableix entre els
departament d’una institució pública com és l’ajuntament i la dificultat de treball que pot
aparèixer quan es segmenta tant el treball per àrees.
També cal dir que un dels aspectes que s’aprèn ràpid és el fet que dir que truques, parles
o ets d’una entitat pública com l’ajuntament obre moltes portes tant als mitjans (pel
tema de ser una font oficial tens una part de credibilitat guanyada) així com de
cares a altres consumidors.

30. 30
REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE EL
DESENVOLUPAMENT PERSONAL
Gràcies a les pràctiques he pogut superar una mena de “fòbia” que tenia, que és
a trucar i respondre el telèfon i que, gràcies a les tasques que m’encomanaven, vaig

31. 31
aconseguir, superar encara que fos una miqueta. Tot i que sembla un detall sense
importància per mi ha suposat trencar una barrera bastant difícil.
També vaig poder comprovar la meva capacitat de resposta a l’hora de solucionar
problemes que anaven sorgint en el dia a dia, és a dir petits imprevistos o trobar solucions
per a preguntes que desconeixia la resposta o la manera d’actuar en segons quines situacions
quotidianes. Sobretot aquestes situacions es produïen al principi de l’estada de pràctiques
donat que desconeixia el funcionament concret de l’Ajuntament, qui s’encarregava de què,
com s’havien de planificar reunions... són aquelles coses que em van permetre veure fins a
quin punt podia reaccionar o solucionar un problema.
El saber estar davant de situacions excepcionals. Ja que tinc un caràcter força impulsiu,
moltes vegades, les meves respostes no acostumen a ser les més adequades, i en aquest cas
vaig aprendre a controlar-me en el sentit de pensar, ràpid i coherentment la resposta a donar,
no vol dir que abans no ho fes, sinó que en un ajuntament aquest control havia de ser
superior, ja que en molts de casos era la primera persona que veien i per tant una imatge
fixa en la ment que relaciona ajuntament amb persona.
En conclusió crec que són aquestes experiències les que aniran formant la meva part
professional i les que recordaré sempre com els meus inicis en el sector i per això les rebo
amb molta estima. Com ja s’ha dit, tot i no haver fet grans campanyes a nivell comunicatiu
m’emporto d’aquesta experiència la relació amb els companys, les situacions viscudes i les
petites experiències, que com ja he dit anteriorment són les que van formant el nostre
caràcter professional.

32. 32
PROPOSTA DE MODEL DE CIUTAT PER A SANT
FELIU DE GUÍXOLS
Com a ciutadana de Sant Feliu de Guíxols i com a futura professional del món de la
comunicació entenc la necessitat de projectar la ciutat amb una estratègia sòlida i ben
construïda i en consonància amb la tradició, les costums i la manera de fer de la ciutat i de la
seva gent. Considero que, tot i que a un nivell més tècnic s’està fent feina per canviar la
imatge de la ciutat, cal un esforç a nivell més estratègic per acabar de formar un
nou model de ciutat diferenciat de la resta.

33. 33
En els darrers anys s’ha començat a veure la necessitat de fer de les ciutats marques
pròpies i amb factors diferencials de la resta de ciutats. Crec que ara és un bon moment per
buscar i trobar un nínxol de mercat on poder situar la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i
diferenciar-se de la resta de ciutats de l’entorn així com també a un nivell més nacional. S’ha
acabat el turisme de sol i platja, cal oferir al visitant alguna cosa més, el nostre valor afegit
com a ciutat i cal trobar-ho en les costums, en les persones de l’ indret per tal de fer més
fàcil i païble aquest nou model de ciutat que hem de construir.
Per aquest motiu i tenint en compte la necessitat de crear un nou model de ciutat a
través de l’anàlisi i investigació de la població —tant veïns, com elements naturals i
estructurals així clients (turistes o inversors) habituals o potencials...— i de l’aplicació dels
conceptes extrets, a continuació s’exposarà una possible via de construcció d’imatge que es
considera adient a la situació de la ciutat actual i futura. En aquest cas plantegem la ciutat de
Sant Feliu de Guíxols com a ciutat enfocada a la cultura.
SANT FELIU COM A CIUTAT CULTURAL
Tot i semblar un tòpic, l’enfocament cultural és una de les vies més interessants per
guiar la ciutat si ens fixem en les seves infraestructures, en els patrimoni cultural i en les
tradicions d la població, el passat i la seva història. Hi ha diversos factors que condueixen a
pensar en aquesta possibilitat com a viable per al seu desenvolupament i adaptació tant a
nivell local, és a dir als ciutadans, com a nivell turístic, ja siguin turistes habituals o
potencials. Si analitzem, amb una primera visió la situació de Sant Feliu de Guíxols a nivell
cultural veurem que les activitats que realitza en aquest àmbit són moltes i molt diverses,
tant a nivell d’exposicions o museus com en festivals de música o teatre. Els elements que
fan pensar en aquesta possibilitat són els següents.
1) Patrimoni arquitectònic. La ciutat compte amb un gran nombre d’edificis
emblemàtics i destacats com per exemple el Monestir Benedictí que inclou la Porta
Ferrada i l’Arc de Sant Benet. També compta amb espais com els Jardins Juli
Garreta o el Passeig de la ciutat així com altres edificis d’estètica
modernista que permet una visita ràpida per les diferents èpoques de la
ciutat.

34. 34
2) Patrimoni Arqueològic. El passat de la ciutat es pot estudiar a través del patrimoni
arqueològic que al llarg dels anys s’ha anat trobant. Al Museu d’història de la ciutat
es pot veure aquest fons arqueològic provinent de diverses èpoques des del paleolític
fins als jaciments ibers, romans i medievals.
3) Fons d’art. El Museu de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols compta amb un fons d’art
pictòric dividit en tres blocs temàtics: l’art religiós, la col·lecció de caixes de
mariner, i les obres d’artistes locals.
El fet de dedicar una col·lecció als artistes locals ens demostra que Sant Feliu és una ciutat
plena d’art i cultura i que, per tant encara ens ajuda més a potenciar el model de ciutat que
proposem.
4) Festivals de música. Sant Feliu és conegut a nivell internacional, sobretot, per dos
festivals de música molt diferents entre ells. Per una banda, el Festival Internacional
de la Porta Ferrada i el Sant Feliu Fest. També es realitzen altres festivals de música
a nivell local com el festival “Cançó de Taverna” o les cantades d’havaneres, o les
sardanes que caracteritzen a la ciutat.
5) Festival de teatre. Sant Feliu cobreix l’oferta cultural amb un festival de teatre de
tardor que acull obres destacades dins del panorama teatral del moment. Guíxols
Escena serveix per cobrir una altra disciplina de la cultura. D’altra banda, cada any
s’organitza també un Festival de Teatre Amateur que porta a la població grups
d’arreu del territori català.
6) Associacions culturals de Sant Feliu. L’associacionisme de la ciutat és molt divers
i hi ha de diverses tipologies però les associacions musicals i, en general culturals,
són les més abundants i de les més actives de la ciutat, la qual cosa fa pensar que
l’actitud interactiva de la ciutat amb la cultura és un element de la personalitat de la
ciutat.
7) Sales d’exposicions amb exposicions fixes i itinerants. És molt habitual que
repartides per diferents espais de la ciutat trobem exposicions tant d’artistes

35. 35
locals com exposicions itinerants que passen per la ciutat. A més de comptar amb les
sales del museu municipal d’exposicions fixes, és habitual habilitar sales
d’exposicions a edificis com els de l’Ajuntament o a l’edifici de la Cambra de
Comerç. Així mateix, la capella de l’Antic Hospital de la ciutat s’ha convertit en la
sala d’exposicions “Espai K” on periòdicament es programen mostres monogràfiques
d’art contemporani .
Finalment, val a dir que el Museu de la Joguina, un altre element important en l’àmbit
cultural (exposa una de les col·leccions més importants de joguines fabricades a l’Estat
Espanyol) és per si mateix un atractiu en aquest sentit i disposa d’un espai d’exposicions a
disposició dels artistes que ho desitgin.
8) Personalitats i autoritats. Sant Feliu de Guíxols ha estat punt de trobada i de
formació de molts personatges coneguts i de renom com, per exemple, el compositor
sardanista Juli Garreta o l’ex-president de la Generalitat en l’exili, Josep Irla (que
també organitza activitats culturals) i Bosch o l’escriptor i periodista Agustí Calvet i
Pascual, més conegut com a Gaziel, entre d’altres. Això aporta a la ciutat una història
a través dels seus personatges ja que tots ells han tingut rellevància en algun moment
de la seva vida. Actualment la fundació Josep Irla ha instal·lat el museu de l’ex-
president a la ciutat, a la casa on aquest es va criar.
9) Futur Museu Thyssen. A la ciutat de Sant Feliu de Guíxols està projectat situar-hi
el proper museu Thyssen, per tant una de les col·leccions més importants d’art més
important del país estarà formant part de la ciutat.
Donat que a una ciutat com a cultural pot atraure a un gran nombre de públic i pot
ajudar a millorar la imatge que el concepte Costa Brava ha fet sobre la ciutat (sol i platja)
discrimina a una part potencial de consumidors dels nostres productes locals, com són per
exemple els espais naturals, és a dir, les cales, les platges, les muntanyes, les vies
verdes... que presentats d’una manera correcta potenciarà que la gent amant de la
muntanya pugui venir a visitar els nostres espais i que la gent que vingui a Sant
Feliu a la platja no vingui aquí només per “estirar-se” al sol sinó que sàpiguen

36. 36
apreciar tot l’entorn natural que tenen al seu voltant. Aquest seria un altre punt a treballar
sèriament per complementar una imatge global de la ciutat. A més amb tot això descobrim
un valor afegit com a ciutat cultural: no totes les ciutats podran gaudir d’un patrimoni
cultural i arquitectònic com el de Sant Feliu de Guíxols i gaudir, alhora dels espais naturals
que la composen. Tot i que així fos, que existís una ciutat que per qualsevol motiu pogués
compartir aquestes característiques, cal posicionar-nos com els primers per estar presents a
la ment del consumidor com a tals, la resta, seran seguidors.
Un altre punt per decantar-nos per a una visió cultural de la ciutat de Sant Feliu de
Guíxols és el seu tipus de visitant, molts d’ells de caire familiar i de segona residència.
Aquesta tipologia de turisme és degut a la seva absència d’oci nocturn que fa que la ciutat
s’acosti molt més al concepte de la marca Empordà, amb totes les seves connotacions
positives, que no pas al de Costa Brava.
En resum cal plantejar-nos una solució per sortir de la rutinària imatge de sol i
platja que persegueix a la ciutat i que dificulta la seva expansió i creixement del seu
principal motor econòmic, el turisme. Tot i que cal un bon treball d’investigació i
d’aplicació dels conceptes es considera oportú mirar la possibilitat de conduir a la ciutat de
Sant Feliu de Guíxols cap a un concepte natural i cultural combinat de tal manera que sembli
únic als ulls tan dels habitants com dels turistes (habituals i potencials). A més, aquest
posicionament atraurà altres indústries que possiblement acabarien sent inversos a la zona
(per exemple, sector hoteler) i que, com a conseqüència portarien treball a la ciutat.
Un punt a treballar: L’oferta de places hoteleres és molt baixa degut al tancament
dels principals hotels de la ciutat. És un punt a treballar per tal de tirar en davant qualsevol
projecte de ciutat on hi hagi demanda turística.
Un consell: Hem de tenir sempre en compte i no oblidar-nos en cap moment dels
ciutadans i comptar amb la seva opinió i visió per tal que es sentin integrats en el projecte i
les discrepàncies que poden interrompre o retardar el procés no siguin un
impediment. Per tal de portar a terme aquesta tasca de reconversió i comptar amb
la opinió dels seus habitants l’Ajuntament ha de desenvolupar processos de

37. 37
participació ciutadana a curt termini per tal de poder portar a terme aquest camí de no retorn.
ANNEXOS

38. 38
ANNEX 1
Invitació dissenyada per l’acte de reconeixement a la tasca del Consorci Costa Brava
ANNEX 2

39. 39
Invitacions genèriques ajuntament Sant Feliu de Guíxols
ANNEX 3
Exemples fotogràfics del fons local
ANNEX 4

40. 40
Fotografies d’ actes
ANNEX 5

41. 41
Imatge del gravat Marzo – Martz recordatori consorci