1. SANT HILARI SACALM - LA AMER – OSONA - RUPIT -
CAPITAL DE LES GUILLERIES COLLSACABRA
MANEL CANTOS PRESENTATIONS
Blog BARCELONA COMPLET
canventu@hotmail.com

2. JAUME TRAVERIES I RIERA 1871 - 1955, MÉS CONEGUT COM A JAUMET DEL FLABIOL FOU UN PERSONATGE
POPULAR DE SANT HILARI SACALM. ERA MENUT. SEMPRE AMB BARRETINA, TOCAVA EL FLABIOL I AMB UN
CARRET PORTAVA CÀNTIRS D'AIGUA DE LA FONT VELLA FINS AL POBLE.

3. LA VILA DE SANT HILARI SACALM, LA CAPITAL DE LES GUILLERIES. TÉ UN SECTOR CENTRAL DE CARRERONS
ESTRETS I TORTUOSOS QUE EN CONSTITUEIX EL NUCLI HISTÒRIC, A L'ENTORN DE L'ESGLÉSIA DE SANT
HILARI) ELS DOS SECTORS ECONÒMICS MÉS IMPORTANTS SÓN EL DE LA FUSTA I EL DE L'AIGUA

4. SANT HILARI SACALM, SITUADA EN UNA FONDALADA, A 803 M D'ALTITUD

5. LA FONT DEL FERRO

6. CAN ROVIRA SEGLE XV, ÉS L'EDIFICI SENYORIAL MÉS ESGLÉSIA DE SANT HILARI, D'ORIGEN ROMÀNIC,
DESTACAT DEL POBLE I ARA ACULL L'OFICINA DE REFORMADA EL SEGLE XIX.
TURISME

7. L'AJUNTAMENT OCUPA L'ANTIC HOSPITAL I CONVENT DE MONGES, DEL 1908, I ALBERGA UN ARXIU AMB
DOCUMENTACIÓ DELS SEGLES XIX I XX.

8. BALNEARI DE LA FONT VELLA, EDIFICI D'AIGUES TERMALS

9. BALNEARI DE LA FONT VELLA

10. BALNEARI DE LA FONT VELLA

11. SANT HILARI DE SACALM ÉS TAMBÉ ANOMENADA "LA VILA DE LES 100 FONTS" JA QUE EN EL SEU TERME
MUNICIPAL HI HA COMPTABILITZADES MÉS D'UN CENTENAR, ENTRE LES QUALS S'HI TROBA LA FONT VELLA.

12. MUSEU DE LES GUILLERIES ZONA PERMANENT D´INTREPRETACIÓ AMBIENTAL DE LES GUILLERIES

13. LES GUILLES

15. UNA DE LES SEVES FESTES MÉS IMPORTANTS DE SANT HILARI ÉS EL VÍA CRUCIS VIVENT, DECLARAT FESTA
TRADICIONAL D'INTERÈS NACIONAL.

16. L’ ALZINA DE LA COMA, UN ARBRE
MONUMENTAL EMPETITEIX A
QUALSEVOL PERSONA QUE S’HI ACOSTI

17. SAN MIQUEL DE SOLTERRA 1204 M. EL PUNT MÉS ALT DE LES GUILLERIES

18. LES GUILLERIES UN TERRITORI QUE LA MAJOR PART CONTINUA VERGE, AMB VEGETACIÒ FRONDOSA, VALLS
FERÉSTEGUES, RIEROLS ENCAYONATS D`AQUESTS MERAVELLÓS ESPAI NATURAL

19. L’ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES GAUDEIX D’UNA SITUACIÓ PRIVILEGIADA JA QUE ESTÀ SITUADA A UNA
ZONA DE CONTACTE ENTRE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA I L’EUROSIBERIANA O CENTREEUROPEA.

20. COMBINANT BOSCOS MEDITERRANIS D'ALZINES I SURERES AMB ALTRES DE CASTANYERS, FAIGS O ROURES.
TOTS ELLS FORMEN UN VENTALL DE PAISATGES CANVIANTS

21. LES FORMACIONS MUNTANYOSES ES TROBEN COBERTES MAJORITÀRIAMENT DE BOSC.

22. VISTA DEL PANTÀ DE SUSQUEDA I ELS CINGLES DEL FAR

23. PANTÀ DE SUSQUEDA

24. JOAN SALA I FERRER, ANOMENAT TAMBÉ EL
BANDOLER JOAN DE SERRALLONGA EREN
TEMPS DE CRISI I LES NECESSITATS
ECONÒMIQUES EL PORTARAN A COMPAGINAR,
AMB QUATRE DELS SEUS GERMANS I ALTRES
COMPANYS, LES FEINES AL CAMP AMB PETITS
ROBATORIS PER LA ZONA. FINS QUE L´ ANY 1622,
UN VEÍ SEU, EN MIQUEL BARFULL, AMB QUI
HAVIA TINGUT ALGUNA DISCUSSIÓ, EL
DENUNCIAR. QUAN FOREN A DETENIR-LO, ÉS
DEFENSAR I VA PODER FUGIR, ASSASSINAR AL
SEU DELATOR I, UN COP FORA DE LA LLEI, NO L´
HI QUEDAR MÉS REMEI QUE DEDICAR-SE AL
BANDOLERISME PER SOBREVIURE. NO TARDÀ EN
ACONSEGUIR SER EL CAP DE LA BANDA DE
BANDOLERS DE LA QUE TAMBÉ FORMAVEN PART
ELS SEUS GERMANS. ALTERNAVA ROBATORIS I
SEGRESTOS AMB LLARGUES ESTADES AL SEU
MAS, EL GRAN CONEIXEMENT DEL TERRENY EL
PERMETIA ESCAPOLIR-SE AMB FACILITAT DE LES
TROPES DEL LLOCTINENT QUAN AQUEST L´
ASSETJAVEN.

25. MAS DE SERRALLONGA DE QUERÒS

26. MAS SERRALLONGA DE QUERÓS

27. MAS SERRALLONGA DE QUERÓS

28. LA TOPONÍMIA, ELS OFICIS, L`EXPLOTACIÒ FORESTAL, LES MASIES FORMEN PART DE LES GUILLERIES

30. PANTÀ DE SUSQUEDA

31. PANTÀ DE SUSQUEDA

32. ALS FOND ELS CINGLES DE COLLSACABRA

33. SANT ANDREU DE BANCELLS CABANA PIT ROIG ALS ARBRES

34. AMER ÉS UNA VILA I MUNICIPI DE
LA COMARCA DE LA SELVA VE
MARCADA PER LA VALL FLUVIAL DEL
BRUGENT I LA SEVA
DESEMBOCADURA AL TER, A LA
ZONA MÉS PLANA DE SANT
CLIMENT, SOTA ELS PENYA-SEGATS
DE SANT ROC.
ESGLESIA DE SANTA MARIA D `AMER

35. ESGLESIA DE SANTA MARIA D `AMER

37. EL NUCLI URBÀ D’AMER S’HA ANAT FORMANT AL VOLTANT DEL NUCLI MEDIEVAL DEL MONESTIR I L’ANTIC
CAMÍ QUE COMUNICAVA GIRONA I OLOT. LA PLAÇA DE LA VILA, UNA PLAÇA PORXADA QUADRANGULAR, TÉ
EL SEU ORIGEN EN EL MERCAT MEDIEVAL. ELS EDIFICIS I PORXOS, TOTS DIFERENTS, QUE LA CONFIGUREN
ACTUALMENT SÓN DEL SEGLE XIX

38. EL NUCLI URBÀ D’AMER

39. LA MINA D` OSOR

40. VISTA D`OSOR

41. OSOR - PONT SOBRE LA RIERA NOGUEROLA D `ESTIL ROMANIC S. XV

42. OSOR L'ESGLÉSIA, DEDICADA A SANT PERE, ORIGINARI DE L'ANTIGA ESGLÉSIA ROMÀNICA MEDIEVAL.
DATADA DEL 922. L'EDIFICI ACTUAL ÉS BARROC, RESULTAT D'AMPLIACIONS I REFORMES DELS SEGLES XVII I
XVIII. ÉS UN EDIFICI ALT I ESVELT D'ESTRUCTURA RECTANGULAR., EL CAMPANAR ÉS DE PLANTA QUADRADA.

43. OSOR L'ESGLÉSIA DE SANT PERE

44. OSOR - LA TORRE DE RECS. ES TRACTA D'UNA
TORRE ROBUSTA I QUADRADA EDIFICADA 1439
. ARQUITECTÒNICAMENT DESTAQUEN LES
PEDRES CANTONERES, ELS FINESTRALS
GÒTICS, LA DIVERSITAT DE FORMES I TIPUS DE
PEDRA USATS EN LA CONSTRUCCIÓ I LES
RESTES DE MERLETS. AL SEGLE XIX S'USÀ COM
A PRESÓ I PER AIXÒ TAMBÉ SE'N DIU TORRE DE
LA PRESÓ.

46. ELS CARRERS I PLACES D'OSOR SÓN FORÇA PECULIARS. L'EMPEDRAT DELS CARRERS

47. ELS CORREDORS DELS CARRERS D `OSOR ARRIBEN FINS A LA MATEIXA AIGUA.

48. CASA D `OSOR

49. PONT DE MALAFUGASSA

50. PONT DE MALAFUGASSA ESTÀ
SITUAT SOBRE LA RIERA MAJOR, A
5 KM DEL NUCLI DE POBLACIÓ DE
VILANOVA DE SAU, EL PONT,
CONSTRUÏT EL 1498 EN
SUBSTITUCIÓ D'UN D'ANTERIOR,
PROBABLEMENT DESTRUÏT PELS
TERRATRÈMOLS, ESTÀ FORMAT
PER DOS ARCS DESIGUALS AMB EL
PUNT CENTRAL MÉS ELEVAT
DAMUNT EL LLIT DE LA RIERA.

51. QUE CREUA LA RIERA MAJOR

52. MASIA DEL CAMPING DE LA MALAFUGASSA

53. EL PANTÀ DE SAU ÉS UN EMBASSAMENT QUE PERTANY AL RIU TER, CREAT PER UNA PRESA SITUADA AL
MUNICIPI DE VILANOVA DE SAU, I AL PEU DE LA SERRALADA DE LES GUILLERIES Y COLLSACABRA

54. EL PANTÀ DE SAU, INAUGURAT EL 1962,
VA COBRIR EL POBLE DE SANT ROMÀ,
LES RESTES DEL QUAL, ESPECIALMENT
EL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA
ROMÀNICA DEL SEGLE XI, SÓN VISIBLES
QUAN EL NIVELL DE L'AIGUA
EMBASSADA ÉS BAIX.

55. EL PANTÀ DE SAU ACTUALMENT, ES PERMET LA PRÀCTICA D'ESPORTS NÀUTICS.

56. COLLSACABRA ÉS UN ALTIPLÀ FORMAT PER UNA PLATAFORMA ESTRUCTURAL AMB CINGLES , D'UNA
ALTITUD MITJANA DE 1.100 M, CONSTITUÏDA GEOLÒGICAMENT PER MATERIALS SEDIMENTARIS,

57. CINGLES DE COLLSACABRA

58. EL CASTELL DE CABRERA, DE COLLSACABRA

59. CINGLES DE CADEVALL

60. RUPIT VA SER, DES DE L'EDAT MITJANA, LA POBLACIÓ MÉS IMPORTANT DEL COLLSACABRA, ÉS UN MUNICIPI
DE LA COMARCA DE OSONA

61. UN PONT PENJANT UNEIX LES DUES PARTS EN QUÈ
ES DIVIDEIX, RUPIT I PRUIT. FINESTRA D `ESTIL GÒTIC

62. RUPIT ÉS CONJUNT HISTÒRIC-ARTÍSTIC I UNA DE LES POBLACIONS MILLOR CONSERVADES DE TOT
CATALUNYA

63. DELS SEUS MONUMENTS D'INTERÈS CAL
L `AJUNTAMENT LA PLAÇA DE LA VILA ESMENTAR L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

64. A BANDA I BANDA CASES TAMBÉ DE PEDRA I BALCONADES DE FUSTA, DECORADES AMB TESTOS DE
COLORS I, SOBRE LES PORTES, L'ANY EN QUÈ VAN SER CONSTRUÏDES.

65. BALCONS ON ES CONSERVEN EINES DEL CAMP: COM UN MUSEU A L'AIRE LLIURE

66. L`ECONOMIA DE LA COMARCA HA ESTAT TRADICIONALMENT AGRÍCOLA I RAMADERA,

67. FIN - FI
MANEL CANTOS PRESENTATIONS
Blog BARCELONA COMPLET
canventu@hotmail.com