Habitatge cooperatiu en cessió d’ús Model alternatiu d’habitatge que concep l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió Motivacions:  Falta d’habitatge assequible  Establir un projecte de vida a llarg termini  Donar valor a la vida en comunitat Model en auge al nostre context  Gairebé 40 projectes a Catalunya, en diferents fases de desenvolupament

1. Impacte en
salut i qualitat
de vida
de participar
en un model
d’habitatge
cooperatiu
Ana Novoa Pardo, Ana Fernández, Alexia Reyes,
Carme Borrell, Juli Carrere, Catherine Pérez
Grup d’Habitatge i Salut, Agencia de Salut Pública de Barcelona
anovoa@aspb.cat; afernand@aspb.cat
Imatge: Portada de Habitar en comunidad. La Col i la
Ciutat Invisible, 2020.
Projecte 18/01761, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i cofinançat per la Unió Europea (FEDER),
“Una manera de hacer Europa”

2. Imatge: Observatorio de Vivienda Cooperativa –www.llargavista.coop
Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Model alternatiu d’habitatge que
concep l’habitatge com un bé d’ús i
no d’inversió
Motivacions:
 Falta d’habitatge assequible
 Establir un projecte de vida a llarg
termini
 Donar valor a la vida en comunitat
Model en auge al nostre context
 Gairebé 40 projectes a Catalunya, en
diferents fases de desenvolupament

3. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL MODEL
Propietat col·lectiva
de l’edifici (cooperativa)
Cessió d‘ús com a règim de tinença
Quota mensual assequible
Autogestió
(espais assemblearis
de presa de decisions)
Vida en comunitat
(espais comuns i activitats)
Altres
Finances ètiques
Sostenibilitat mediambiental
Gestió compartida del risc

4. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
IMPACTE EN SALUT I BENESTAR
Projecte de recerca: “Impacte en salut i benestar de
l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya”
Proyecto 18/01761, financiado por el Instituto de Salud Carlos III y cofinanciado
por la Unión Europea (FEDER), “Una manera de hacer Europa”
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR

5. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR

6. Revisió de la literatura científica
Poca evidència
La majoria d’estudis
realitzats en persones grans
Centrats en indicadors
indirectes (aïllament, suport
mutu, soledat,…)
Els estudis que analitzen
salut són de baixa qualitat
metodològica
Disponible a:
aspb.cat/habitatge

7. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR

8. La resposta dels
habitatges i els
seus sistemes
davant diferents
condicions
climàtiques i de
funcionament
Les
condicions
ambientals
dels
habitatges
VOLEM
CONÉIXER La percepció
del confort
tèrmic
Avaluació del consum energètic
i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges
Aposta del model per la sostenibilitat mediambiental de l’habitatge
Sistemes actius i passius d’estalvi energètic durant el disseny de l’habitatge
Reduir l’impacte ambiental + millorar el confort tèrmic + reduir el consum energètic

9. La
Diversa
Princesa
La Borda
Temperatura
ambiental
Humitat
relativa
Concentració
de CO2
Enquesta
de confort
tèrmic
Dades de
consum
energètic
Monitors
Avaluació del consum energètic
i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges

10. Avaluació del consum energètic
i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges
Menor consum energètic dels projectes analitzats:
- Consum elèctric habitatges: La Borda, 1.000kWh/any (2.500, mitjana
estatal)
- Demanda tèrmica (kWh/m2any): La Borda, 11,6; Princesa, 23,9;
Edifici nZEB, 13,3; edificis existents construïts abans del 2000, 30-50
Els elements passius inclosos al disseny de l’edifici poden augmentar
el confort tèrmic i la satisfacció amb la temperatura a l’habitatge.
- A l’hivern, la major part del temps la temperatura a l’interior dels
habitatges es trobava al rang de confort adaptatiu (IEQ) d’exigència elevat
(els habitatges orientats a nord, aquesta proporció era menor)
- A l’estiu, les temperatures surten més sovint de la zona de confort tèrmic i
depenen de que els habitatges puguin compensar-ho ventilant
- Elevat grau de satisfacció a l’hivern, en menor mesura a l’estiu (sobretot
els orientats a nord, que donen a un carrer estret i amb trànsit)
La major part del temps, la qualitat de l’aire es situa en rang de confort
(IEQ) d’exigència elevat
PRINCIPALS RESULTATS

11. Avaluació del consum energètic
i de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges
Disponibles a:
aspb.cat/habitatge

12. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR

13. Conèixer les expectatives i
percepcions sobre l’impacte en
salut i el benestar de l'habitatge
cooperatiu, en persones que
estan vivint-hi o que estan en
fase de disseny o construcció
de l'habitatge
Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar

14. L'anàlisi de la informació es realitza tenint
en compte les diferents fases dels
projectes d'habitatge cooperatiu
Fase de
disseny
Fase de
construcció
Vivint a
l’habitatge
Entrevistes semiestructurades
(febrer – novembre 2020)
Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
17 entrevistes
26 persones
11 projectes
cooperatius

15. L'anàlisi de la informació es realitza tenint
en compte les diferents fases dels
projectes d'habitatge cooperatiu
Fase de
disseny
Fase de
construcció
Vivint a
l’habitatge
Entrevistes semiestructurades
(febrer – novembre 2020)
17 entrevistes
26 persones
11 projectes
cooperatius
Convivència
en comunitat
Espais
compartits Participació
al projecte
Suport
mutu Col·lectivització
del risc
Gestió
dels
conflictes
Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar

16. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

17. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Para mí la palabra más significativa es estabilidad, seguridad y acompañamiento O sea, te
sientes segura porque no va venir el dueño del piso y te va a decir se te ha acabado el contrato,
márchate.”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Seguretat residencial (ontològica)  pau i tranquil·litat
Reducció de l’ansietat
Arrelament, benestar emocional
Cessió d’ús
Estabilitat (30-75 anys o més) permet projectar-te i tenir un projecte de vida a llarg
termini
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

18. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Es un proyecto de clase media y que dejamos las clases pobres con sus problemas de vivienda”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Contradiccions i malestar emocional en les persones participants
Generació de desigualtats socials relacionades amb la salut
Si la quota inicial augmenta, ansietat, descoratjament, frustració
Quota d’accés elevada
En l'actualitat, l'habitatge cooperatiu no és un model accessible per a tota la població
(aportació inicial alta, entre 5.000-30.000€).
Si el projecte es va encarint a mesura que va avançant, la quota inicial es podria
incrementar a la planificada inicialment i algunes persones podrien haver d'abandonar
el projecte.
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

19. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Te sientes segura porque sabes que pagas un derecho al uso que es la cuota y que esto no te lo
van a subir”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Major assequibilitat dels costos de l'habitatge -> tranquil·litat per seguretat económica
Quota mensual inferior al preu de mercat i blindada
(Alguns projectes quota més elevada)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

20. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“A mí el poder convivir y compartir con la gente que yo quiero el día a día es la parte que más me
ilusiona de crear, de crear una familia.”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Sentiment de pertinença i de comunitat
Seguretat, confiança, disminució de sentiments de solitud i tranquil·litat
Suport social esmorteeix factors estressors (recursos materials i emocionals)
Pèrdua d'intimitat (acords de convivència)
Compartir la vida quotidiana
Intencionalitat de viure en comunitat i compartir la quotidianitat
Família lògica (família triada, família estesa) versus família normativa
Suport social (emocional, instrumental, informatiu)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

21. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“En un entorn on tinc vincles... hi haurà qui vindrà a picar a la porta a veure com estic... Això
genera molta tranquil·litat ”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Reducció de l'ansietat per possibles canvis en la capacitat econòmica de la UC
Seguretat emocional i econòmica, tranquil·litat, benestar emocional
Pertànyer a una comunitat
Disminueix el sentiment de solitud i l'aïllament
Col·lectivització de les cures i dels riscos
Generació de xarxes de suport mutu:
(1) Col·lectivització dels riscos
· Aspectes econòmics: caixa de resistència (si algú no pot pagar la quota una
temporada)
· Aspectes relacionats amb la convivència: mediació de conflictes de convivència
(2) Col·lectivització de les cures: criança compartida, envelliment actiu (…)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

22. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Els espais comuns són com la plaça del poble, faciliten la interacció.”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Les activitats poden promoure l'autocura i hàbits de vida més saludable
La interacció social redueix la solitud i genera benestar i felicitat
Més espai en l'habitatge
Més transmissió de malalties infeccioses
Espais comuns
Faciliten la interacció i activitats compartides
Permet guanyar més espai en el teu propi habitatge (bugaderia comuna)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

23. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Molta gent que viu a [la cooperativa d’habitatge] està en comissions del barri treballant (...). Per
tant, hi ha un lligam molt molt estret amb el barri.”
RELACIÓ AMB SALUT
La xarxa comunitària creada amb l'entorn millora el sentiment de pertinença al barri i
proporciona seguretat, disminuint la por de sofrir violència, generant més
tranquil·litat
Relació amb la comunitat del barri on se situa la cooperativa
Intencionalitat de generar activament relacions amb el barri o la zona
Cessió d'espais de la cooperativa per a recuperar espais comunitaris per a les veïnes
del barri
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

24. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Hi ha vegades que pots tenir com cert estrés o agobio... també està bé perquè al final tot aquest
grup que està treballant sobre el projecte serà qui anirem a viure allà”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Espais importants per a conèixer-se i implicar-se en el projecte, que genera il·lusió,
felicitat i benestar
El procés assembleari de presa de decisions pot generar desgast, conflictes, malestar i
estrès (sobretot en projectes que inicien de zero)
Poden existir reproducció de rols de gènere en les assemblees i comissions,
micromasclismes, que generen malestar i conflictes (mecanismes per a solucionar-ho)
Espais de participació
Participació democràtica en assemblees i comissions de treball com a forma de presa
de decisions (major complexitat en projectes que comencen de zero *vs. projectes
promoguts per una entitat)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

25. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Hi ha vegades que pots tenir com cert estrés o agobio... també està bé perquè al final tot aquest
grup que està treballant sobre el projecte serà qui anirem a viure allà”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Sentiment de sentir-se útil i augment de sentiment de pertinença
Sensació de control sobre el propi habitatge i el seu entorn i la vida en general
Il·lusió de participar en la definició del projecte del teu habitatge, orgull i satisfacció
La falta de temps i coneixement dels temes tractats generen estrès i malestar
Participació en la cooperativa
No totes les persones tenen la mateixa possibilitat de participar, sigui per falta de
temps o coneixement del tema que s'està treballant (mecanismes que tenen en
compte les capacitats i els treballs reproductius) (fase de disseny vs. fase de
convivència)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

26. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Ens sentim super acompanyats no estem patint per l'obra... Ens estant donant la total
confiança.”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Quan l'acompanyament tècnic respon a les necessitats del grup, es genera confiança i
tranquil·litat
En cas contrari, incrementa l'estrès i la inseguretat
Acompanyament tècnic
La complexitat del procés de desenvolupament d'un projecte d'habitatge cooperatiu
en cessió d'ús fa que la majoria dels projectes contractin un acompanyament tècnic.
Aquest acompanyament es percep com molt car i que hauria de ser assumit per
l'administració, si és que el model es vol impulsar des de la política pública.
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

27. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“La estructura del aislamiento, en general, y la ventilación cruzada mejoraran notablemente mis
pulmones”
RELACIÓ AMB LA SALUT
Millor ventilació i lluminositat, millor confort tèrmic
Millor salut física (menys al·lèrgies, catarros,…)
Major confort tèrmic i menor preocupació pel cost energètic
Aspectes materials de l'edifici i l'habitatge
Els habitatges cooperatius, en general, es construeixen o rehabiliten sota criteris de
sostenibilitat energètica i mediambiental, encara que a vegades no és possible
incorporar-los ja que s'incrementa el cost inicial i no poden assumir-lo
Menor cost energètic amb un adequat confort tèrmic
Obra nova vs. rehabilitació (organització d'espais, materials, eficiència energètica,…)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

28. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Mi mayor temor es que se gentrifique el barrio… dentro de un barrio empobrecido
históricamente. (…) Esperemos que no tenga un efecto contraproducente.”
RELACIÓ AMB LA SALUT
La por a gentrificar el barri pot generar estrès i malestar
La proximitat a zones verdes dels projectes més rurals genera benestar, a pesar que es
trobin més aïllats
Ubicació de l'edifici
Possibilitat de gentrificar el barri, especialment quan l'habitatge cooperatiu se situa en
les zones desfavorides d'una ciutat i/o més situades en la perifèria
Ubicació lluny d'on es passa més temps i dels recursos de la zona (equipaments,
serveis, zones verdes) (sobretot projectes rurals)
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
ASPECTES
MATERIALS
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ

29. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Algo que atraviesa algo tan personal como es la vivienda, pero que puede tener también un algo
de transformación a la hora de política y de manera de entender lo que es la vivienda”
RELACIÓ AMB SALUT
Viure en coherència amb els propis valors en una comunitat formada per persones
amb valors compartits i transformadors fomenten el sentit de propòsit, pertinença,
coherència i benestar.
Orgull, il·lusió i satisfacció per participar en la creació d'un model alternatiu
d'habitatge
Motivació per a participar en el projecte
Participar de manera activa en el desenvolupament d'un nou model d'habitatge,
alternatiu al tradicional, que mercantilitza i especula amb la mateixa
Motivació estretament relacionada amb les trajectòries polítiques de les participants
Les persones que formen part de la cooperativa comparteixen valors similars
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

30. Percepcions sobre l’impacte en salut i benestar
“Si tenim moltes expectatives de que tothom participi molt o hem d'estar a molt espais potser ens
cremem.”
RELACIÓ AMB SALUT
Si les expectatives del grup són molt diferents, es genera conflicte i malestar
Si les expectatives no es corresponen amb la realitat, es genera frustració
Expectativas
Ideas que se tiene sobre cómo será el proyecto
Distintas miradas aportan riqueza, aunque también requiere más tiempo para
consensuar cómo será el proyecto
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
GOVERNANÇA I
PARTICIPACIÓ
ASPECTES
MATERIALS

31. En resum...
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
AUTOGESTIÓ
ASPECTES
MATERIALS
Estabilitat residencial
Projecte de vida i arrelament
Seguretat econòmica
Quota estable i assequible
Foment de la vida en comunitat
Interacció social, pertinença
Suport mutu
Col·lectivització dels riscos
Pertinença al barri
Autogestió
Decisió sobre la pròpia vida
Desgast, frustració i conflictes
Major eficiència energètica
Menor cost energètic
Confort tèrmic
Viure en coherència amb
valors
Projecte i comunitat alineats
amb valors propis

32. En resum...
MOTIVACIONS
I EXPECTATIVES
FORMA JURÍDICA
I ECONÒMICA
VIDA EN
COMUNITAT
AUTOGESTIÓ
ASPECTES
MATERIALS
Estabilitat residencial
Projecte de vida i arrelament
Seguretat econòmica
Quota estable i assequible
Foment de la vida en comunitat
Interacció social, pertinença
Suport mutu
Col·lectivització dels riscos
Pertinença al barri
Autogestió
Decisió sobre la pròpia vida
Desgast, frustració i conflictes
Major eficiència energètica
Menor cost energètic
Confort tèrmic
Viure en coherència amb
valors
Projecte i comunitat alineats
amb valors propis
Desgast i conflictes sobretot a la fase de definició (5-7 anys),
menys durant la convivència (75 anys de cessió d’ús)

34. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR

35. Seguiment en
el temps de
persones que
entren a viure a
una
cooperativa
d’habitatge a
Catalunya
Les dades
s’obtenen
mitjançant
enquestes
presencials i/o
telefòniques
Característiques
socioeconòmiques
Unitat de convivència
Habitatge
i projecte cooperatiu
Salut i benestar
Conductes de salut
Suport social
Quantificació de l’impacte en salut i benestar

36. Abans
d’entrar a
viure
Un any
després
Constitució
cooperativa
Dos anys
després
Canvis en salut i benestar a més a
llarg termini i una vegada instaurada
la persona en el projecte. Una
limitació habitual dels estudis
científics es el curt seguimient en el
temps després de les intervencions
Canvis en benestar i salut
després d’haver entrat en
l’habitatge cooperatiu
Canvis en benestar i salut
abans d’haver entrat en
l’habitatge cooperatiu sense
els efectes de la intervenció
(grup de comparació)
Quantificació de l’impacte en salut i benestar

37. Quantificació de l’impacte en salut i benestar
ANÀLISI PRELIMINAR
(287 persones de 13 projectes, entrevistats entre 2018 i 2022)
• Pocs canvis en resultats en salut (salut autopercebuda, salut mental, benestar emocional, satisfacció amb la vida)
• Millora la satisfacció amb l’habitatge, el vincle emocional amb l’habitatge, l’arrelament al barri i les dificultats per
mantenir una Tª adequada
• Millora el suport social

38. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR
I QUIN ÉS L’IMPACTE
EN INFANTS?

39. Habitatge cooperatiu en cessió d’ús
REVISIÓ DE LA
LITERATURA
CIENTÍFICA
PERCEPCIONS
SOBRE
L’IMPACTE EN
SALUT I
BENESTAR
AVALUACIÓ
QUALITAT
AMBIENTAL I
CONSUM
ENERGÈTIC
QUANTIFICACIÓ
DE L’IMPACTE
EN SALUT I
BENESTAR
MARC CONCEPTUAL

40. Marc conceptual
Entrevistes en
profunditat
Taller amb
persones expertes
en habitatge
cooperatiu
Revisió de la
literatura
17 entrevistes
26 persones
11 projectes
d’hab. coop

41. Marc conceptual

42. Conclusions
El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot millorar la
salut i el benestar de les persones que resideixen en aquests
habitatges sobretot per una major seguretat i estabilitat
residencial i els beneficis de la vida en comunitat
No obstant, la manca de regulació i de subvencions al model
d’habitatge cooperatiu dificulten l’expansió del model al nostre
entorn i l’accés a aquest model d’habitatge, sobretot per
persones de menor nivell socioeconòmic.

43. Impacte en
salut i qualitat
de vida
de participar
en un model
d’habitatge
cooperatiu
Ana Novoa Pardo, Ana Fernández, Alexia Reyes,
Carme Borrell, Juli Carrere, Catherine Pérez
Grup d’Habitatge i Salut, Agencia de Salut Pública de Barcelona
anovoa@aspb.cat; afernand@aspb.cat
Imatge: Portada de Habitar en comunidad. La Col i la
Ciutat Invisible, 2020.
Projecte 18/01761, finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i cofinançat per la Unió Europea (FEDER),
“Una manera de hacer Europa”