L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica Incapacitat d’una llar per a assegurar un nivell socialment i materialment necessari de serveis energètics a l’habitatge (PE).A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE. A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% Ciutat Vella). En població en risc de pobresa es duplica.

1. Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica a Barcelona
Juli Carrere
Grup Habitatge i Salut

2. L’habitatge, més que un sostre: la pobresa energètica
Incapacitat d’una llar per a assegurar un
nivell socialment i materialment necessari
de serveis energètics a l’habitatge (PE).
A Barcelona: 9,4% (2,9% Les Corts –21,1% CiutatVella).
A Europa entre 50-125 milions de persones pateixen en PE.
En població en risc de pobresa es duplica.
Bouzarovski S., 2014
Marí-Dell’Olmo et al. 2017
Polítiques i mercat
energia
Estat del
Benestar
Polítiques i
mercat
laboral
Polítiques i
mercat
habitatge

3. Polítiques de millora de l’habitatge
Polítiques de protecció social
Polítiques d'intervenció financera
Redueixen i prevenen la pobresa energètica1
Milloren la salut moderadament, però més
en població vulnerable123
Redueixen la pobresa energètica4,5
Poden reduir l'associació entre fred i mortalitat,
especialment en la gent gran4,5.
Comparacions entre països UE suggereixen que
disminueix la pobresa energètica6,7.
Indicis de que augmenten l’assequibilitat i el
confort a l'habitatge8.
1. Thomson, H, et al, 2013.
2. Liddell C, et al 2010.
3. Maidment, C, et al 2014..
4. Iparraguirre, J., 2015.
Estratègies d’abordatge de la pobresa energètica
 Preu
energia
 Ingressos
 Eficiència
energètica
5. Armstrong, B., et a,. 2018.
6. Csiba, K., et al 2016
7. Kyprianou, I., et al 2019
8. Lorenc, A. et al 2013.

4. "Energia, la justa“: Programa per reduir la pobresa energètica
El 2016, l’Ajuntament de Barcelona va implementar un programa pilot per reduir
la pobresa energètica en població vulnerable a Barcelona.
A Barcelona, l'Ajuntament va aprovar el pla pel Dret a l'Habitatge 2016-2025 fent
explícit la necessitat d’abordar la pobresa energètica.
L'any 2015 a Catalunya es va impulsar i aprovar la Llei 24/2015, de lluita contra l'exclusió
residencial, que prohibeix la interrupció dels serveis bàsics a poblacions vulnerables.
Assessorament en drets energètics.
Optimització factures subministrament i tramitació ajudes socials.
Promoció hàbits eficiència energètica.
Instal·lació material “baix cost”.
Programa de protecció social

5. Objectiu general
Avaluar l’impacte del programa "Energia, la justa" en la reducció de la pobresa energètica
i en la salut en població vulnerable resident a Barcelona.
Com van percebre l’impacte de la intervenció les
persones participants al programa?
Quin impacte va tenir la intervenció Energia, la justa?

6. Estimació percentual de l’efecte* de la intervenció en la pobresa energètica i en la salut. Barcelona
Quin impacte va tenir la intervenció Energia,la justa?
-
* Efecte: ajustat per la probabilitat inversa de pertànyer al grup intervingut mitjançant propensity score tenint en compte característiques demogràfiques i econòmiques
-
-

7. Les persones participants van identificar diversos impactes beneficiosos:
 Estalvi financer, comoditat tèrmica, coneixement d'eficiència energètica, i seguretat energètica.
 Millorava el benestar, disminuïa l'estrès, l’angoixa i l’ansietat i, incrementava la percepció de suport social.
Com van percebre l’impacte de la intervenció les persones participants al programa?
És que és un estalvi. Imagina’t, m'estalvio 50 euros
per comprar carn o peix.
I m'ha ajudat molt amb el meu fill perquè ... tothom sap, que
per a pares, que apaguin la llum és missió impossible... ara és
ell qui diu: ”Mama, t’has deixat la llum encesa!” (rialles).
L'Agent energètic em va acompanyar (a fer tràmits) ...
perquè pots tenir molta família però de vegades cadascú
va a la seva.
Crec que ha estat més un impacte humà que econòmic.

8. Com van percebre l’impacte de la intervenció les persones participants al programa?
La intensitat dels impactes variava depenent de les característiques, necessitats i utilitat percebuda de l’assessorament.
A més, t'estic dient que, si tens les factures al meu nom, crec que
em podrien ajudar. Crec que sí, però clar, com que les factures no
estaven al meu nom.
(Home, migrant, llogater)
L'ajuda m'ha calmat, és clar que m'ha ajudat molt. Almenys
no em sento tan espantada!
(Mare sola, migrant)
Factors com les condicions de l'habitatge, la desigualtat i les percepcions de prioritat sobre els problemes socials van
influir en l'eficàcia del programa.
No tinc sou, no tinc ingressos, així que què faig? Envio diners a la
meva família i estic pagant el lloguer, saps? ... però no vol renovar-lo.
Com ja he dit, les portes són de fusta i molt antigues. Ell va posar material (aïllant), però el corrent
entra, i tot i que va posar aïllant al voltant de la porta, el problema és que entra... a la porta per la
qual entrem tots hi ha un forat molt gran que deixa entrar molt aire i no es tanca, no tanca ....

9. Com van percebre l’impacte de la intervenció les persones participants al programa?
Barreres estructurals com el complex mercat elèctric, la dificultat per demanar les ajudes governamentals i un parc
d'habitatge deficient van limitar els efectes del programa.
Quan els vaig dir que els propietaris no volien canviar el seu nom [al contracte de la
llum], ja em van dir que, llavors, no es podia fer res ... I ha arribat al punt que ..., no sé
què fer ara mateix ...
El cas és que, no importa quant de material portessin els EA, no han pogut fer res. Especialment en aquest barri...

10. Conclusions
Va millorar el confort a la llar i va reduir l'ús dels serveis d'atenció primària,pel que pot suposar una
alternativa eficaç en situacions d’urgència per a fer front a la pobresa energètica.
+
+
+
Va reduir el retard en el pagament, però menys que en el grup de comparació, fet que podria
estar relacionat amb una major apoderament legal.
No s’observà impacte en la salut mental a nivell quantitatiu. Però, l'estudi qualitatiu va revelar que les
persones experimentaven major benestar, menys estrès i ansietat i una disminució del pànic davant de
possibles talls de subministrament.
El programa va tenir efectes desiguals en termes d'experiència individual, desigualtats socials i la seva
interseccionalitat, a més de barreres estructurals, posant en relleu la necessitat de considerar els diferents
processos de vulnerabilització social per garantir intervencions efectives i equitatives.

11. Recomanacions
Els programes de protecció social basats en informació poden ser una alternativa
àgil i econòmica en situacions d’urgència per reduir la pobresa energètica.
Aprofundir en l'apoderament legal, un mecanisme que a diferència d'altres aspectes de la intervenció
pot tenir un efecte més prolongat en el temps.
Aprofundir en el disseny del programa amb un enfocament d’equitat tenint en compte els eixos
de desigualtat i la interseccionalitat.
Estandarditzar i establir criteris de qualitat i indicadors adequats d'estructura, procés i resultat que
permetin optimitzar els recursos públics.
No obstant, cal abordar la problemàtica com una qüestió de justícia social,
mitjançant polítiques que incideixin en els factors estructurals de la pobresa energètica.

12. Gràcies!!
Juli Carrere
Grup Habitatge i Salut
Agència de Salut Pública de Barcelona