1. UNITAT DIDÀCTICA 2
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. ÍNDEX DE LA UNITAT DIDÀCTICA
1. INTRODUCCIÓ
2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
FACTORS:
 TRANSFORMACIONS AGRÀRIES
 CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
 ALTRES FACTORS
3. LES INDÚSTRIES PIONERES
 MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL
 LA INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA
 LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
 ELS TRASNPORTS
 COMERÇ I CAPITALS: L’IMPULS DEL MERCAT
4. LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: FIRST I LATE
COMERS
5. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME
6. LA SOCIETAT DE CLASSES

3. 1. INTRODUCCIÓ
[Llegir introducció pàg 22 del llibre de text]
ACLARIMENT DE CONCEPTES:
 Revolució: molts de canvis en un curt període de temps
 Industrial: el que fa referència a la Indústria, (sector secundari)
transformació de les matèries primeres en productes manufacturats
 Revolució Industrial: profunda transformació de l’economia i de
l’organització social que es va donar a Gran Bretanya entre el 1760 i
1860. Es caracteritza per:
 Font d’energia: carbó
 Nou maquinisme: la màquina de vapor i la fàbrica
 Indústria pionera: tèxtil del cotó
 Industrialització: posterior difusió de l’exemple britànic a altres
regions europees o altres continents.

4. 2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Societats preindustrials o de l’Antic Règim 
grans limitacions amb estancament econòmic,
alimentari i demogràfic  hi predominava:
 Agricultura de subsistència i indústria artesanal  amb
barreres tecnològiques
 La majoria població = escassa capacitat de compra + mitjans
de transport lent + comerç obstaculitzat (duanes interiors).

5. Factors de la revolució industrial (condicions necessàries, però
no suficients):
•Endògens (són els interns, sense ells no seria possible el
procés):
invents i innovacions
empresaris dinàmics (no mentalitat rendista)
acumulació de capital
polítiques adequades
•Exògens (externs, són els condicionants):
Educació
Transports
Disponibilitat de fonts energètiques
Augment de la població
Transformacions agrícoles

6. a. Transformacions agràries
 Transformacions en l’agricultura  Revolució Agrícola:
augment considerable de la producció d’aliments =
supervivència d’una població que creixia ràpidament. La
producció d’un treballador agrari permetia al:
 1650 alimentar 1,5 persones
 1880 alimentar 5 persones
 Tres innovacions agràries més importants:
 Sistema de conreu
 Introducció de màquines noves
 Nova estructura de la propietat

7.  Sistema de conreu  SISTEMA
NORFOLK difusió de la rotació
de conreus que combinava el conreu
de cereals amb el de plantes
farratgeres, va permetre suprimir el
guaret (deixar una part del sòl sense
sembrar perquè recuperés la
fertilitat).
 Naps, trèvols i alfals  ajuden a fixar el
nitrogen al sòl i van fer pujar el farratge 
augmenta la cabanya ramadera (a més
permet la ramaderia estabulada en granges
= millor alimentat = més carn i llet). Més
excrements  millora de la fertilitat de la
terra

10.  Introducció de màquines noves
 ajuden a augmentar i diversificar
la producció d’aliments:
 Introducció de nous mètodes de
sembrada  Jethro Tull (sembrar en
fileres)
 Noves eines  arada de Rotherham
(1730, de forma triangular i podia ser
estirada per dos animals, envers dels 4
o 6 dels d’abans), trilladores
mecàniques...
 Nous conreus  patates, blat de
moro...
 Nous fertilitzats  guano

11. Introducció de màquines noves
Arades

12. NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT va anar lligat al
canvi de la manera de conrear.
•A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa (gentry),
que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia a l’alta noblesa i a
propietaris lliures.
•Tancament de terres comunals (openfields)  comporten la privatització mitjançant
les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860).
•Pujada del preu dels cereals  estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres
d’ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.
•Privatització  incentiva millora dels sistemes de conreu  augment de la producció
destinada al mercat.
•Tancament de terres  provoca concentració de la propietat  perjudica els petits
propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals)  No
disposaven de recursos per tancar les terres  venen les propietats = se converteixen en
jornalers (salari)  elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos  pagesos
emigrar ciutats.
•Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.

13. RESULTATS ESPECTACULARS DE LA REVOLUCIÓ
AGRÍCOLA:
•Productivitat al camp va augmentar un 90%  els ingressos
dels agricultors també van créixer.
•Desenvolupament agrari  afavoreix arrencada de la
indústria  El camp subministrava:
Aliments
primeres matèries per a la indústria
mà d’obra per treballar les fàbriques
•La població agrícola tenia més ingressos pot comprar
productes industrials

14. b. Creixement demogràfic
 El pas d’una economia preindustrial a una fase
d’industrialització va venir precedida per un
creixement sostingut de la població i dels
índexs de producció.
 En el segle XVIII, en varis països d’Europa, entre el
que hi figurava Gran Bretanya, s’observa una
tendència a la reducció de l’índex de mortalitat i,
consegüentment, un increment poblacional afavorit
per les altes taxes de natalitat.

15. La població anglesa es va tripiclar en un segle i mig: 5 milions de persones
al 1701  17,9 milions del 1851. Fases del creixement demogràfic:
 Començaments del segle XVIII (1710-1740)  creixement lent però
ininterromput (no fou espectacular)  a pesar de que la Pesta Negra havia
desaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat
(darrera = port de Marsella el 1720).
Aquesta fase  creixement normal propi de l’Antic Règim  alta natalitat +
alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicions higièniques en els
parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies).
 A partir de 1740-1760  ritme de creixement es va disparar i l’increment
demogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional.
 El salt espectacular e  1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
 altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort
creixement natural de la població.

16. Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat.
 NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37 per
mil al final (va disminuir l’edat de contreure matrimoni i el nombre de
celibataris a causa de la millora de la situació econòmica).
 MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al
1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de:
 Una millor alimentació  la dieta va millor gràcies a l’augment de la
producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar la
importació d’aliments.
 2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verola de
Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable).

17. Evolució de les taxes de mortalitat i natalitat

19. Causes de la RevolucióDemogràfica
 Manteniment de altes taxes de natalitat (matrimonis més primerencs = major
fertilitat), gràcies al: dinamisme agricultura + desenvolupament
protoindustrialització.
 Les transformacions agràries (increment de la producció agrícola i ramadera) 
milloraren l’alimentació = feren descendir ràpidament els índexs de mortalitat.
 La menor incidència de la mortalitat deguda a la desaparició de la pesta i als
progressos tant higiènics com sanitaris.
 La revolució agrícola i la posterior industrialització apuntalaren el procés com se
demostra en la interrelació i interdependència entre revolució demogràfica, les
transformacions agràries i la revolució industrial.
 CONCLUSIÓ: es va produir una revolució demogràfica, perquè la població va
passar d’una fase d’estancament o creixement lent a una altra d’expansió ràpida.

20. Conseqüències de la Revolució demogràfica
 Se va incrementar el nombre de productors i de
consumidors.
 Quan les transformacions agràries se
consolidaren i la protoindustrialització (domestic
system / putting out system)  dona pas a la
industrialització (factory system), Gran Bretanya
ja comptava amb una mà d’obra abundant, barata i
semiespecialitzada.

21. c. Altres factors
El fet que la Revolució Industrial s’iniciés al Regne Unit no va ser
casual. A més del gran creixement demogràfic i de les
transformacions en l’agricultura, hi havia un seguit de
condicionaments que van afavorir l’arrencada industrial del país.
 El context polític i internacional va afavorir aquest canvi: Regne Unit =
Monarquia Parlamentària. El Parlament estava dominat per classes mitjanes
urbanes i rurals, molt actives econòmicament, que lesgislaven a favor dels
negocis.
 El país era la primera potència marítima i comercial del món. Els
productes britànics van trobar una sortida en els nous mercats.
 Des del segle XVII el país havia afavorit la llibertat comercial i es va allunyar
del sistema de monopolis comercials i industrials d’altres països.

22. Conclusió altres factors:
La Revolució Industrial britànica no va ser una
transformació planificada, sinó espontània, en
què va tenir un paper molt destacat la iniciativa
privada en un context de llibertat econòmica
total  Característica que diferencia la Revolució
Industrial britànica de la resta d’Europa.

23. 3. Les indústries pioneres
El naixement de la indústria va anar estretament vinculat a tres elements
que s’han convertit en emblemàtics del procés industrialitzador:
 La fàbrica com a lloc de producció
 La mecanització del procés productiu
 L’ús generalitzat de l’energia del vapor

24. a. Mecanització i Sistema Fabril
 Canvi dels sistemes de producció  l’ús de màquines +
substitució de les fonts animades d’energia (treball humà o
amb animals) per unes altres inanimades (hidràulica i carbó).
 Aquests dos elements + necessitat de control sobre la mà d’obra 
concentració d’obrers en edificis destinats a la producció (fàbriques)
 La producció individualitzada (artesana) = substituïda progressivament pel
sistema fabril (producció en sèrie).
 Les innovacions:
 Primer  sector de la indústria tèxtil
 Després  siderúrgia.
 Més tard  màquines aplicades en altres sectors industrials: minera,
transports i agricultura.

25. Nous i antics sistemes de producció
Sistema fabril
Filadores, (Factory system)
Domestic System

26. Preindustrialització i Revolució Industrial

27.  El desenvolupament de les innovacions tècniques va treure
profit de l’estreta relació entre científics i fabricants.
 La qualitat i el sentit pràctic de la formació impartida a les
universitats tradicionals angleses (Oxford, Cambridge),
a les acadèmies i a les universitats calvinistes d’Escòcia van
facilitar els intercanvis entre ciència i indústria.
Part de la burgesia industrial britànica, que tenia una
mentalitat capistalista, va donar suport a aquestes iniciatives.

28. El desenvolupament inicial de la mecanització se va donar a la indústria
tèxtil, particularment en el sector DELS TEIXITS DE COTÓ  Invencions:
 Llançadora volant de John Kay (1733)  va provocar un
desequilibri entre el filat i el teixit, la qual cosa va fomenar
noves invencions en el procés del filat.
 Noves filadores:
 Spinning jenny de James Hargreaves (1764)  una màquina de filar
manual que permetia que una sola persona, fent girar un volant, mogués
a la vegada varis fusos en lloc d’un com en les velles filoses.
 Water-frame de Richard Arkwright (1769)  màquina que utilitzava ja
la força motriu de l’aigua en lloc de la força humana. Amb aquesta
màquina se produïa una major quantitat de fil i més ràpidament,
abaratint els costos.
 Mule jenny de Edmund Crompton (1779)  combinava les
característiques de la jenny i la water-frame. Aquesta nova màquina
produïa un fil més fi, resistent i de major qualitat.

29. Innovacions tecnològiques
Spinning-jenny, de Hargreaves

30. Innovacions tecnològiques
Water-frame, de Arkwright
Mule-jenny, de Crompton

31. Els telers mecànics i els
primers telers
automàtics que se
difongueren després de
1830, i l’aplicació de la
màquina de vapor
com a força motriu,
completaren el procés de
mecanització.
Gran Bretanya al
superar l’estadi de la
manufactura, fou el
primer país que va estar Màquina de vapor de James Watt
en condicions de produir
teixits més abundants,
barats i de major
qualitat. La màquina de vapor va ser el primer dispositiu mitjançant el qual es
va poder transformar el calor en energia mecànica amb resultats
satisfactoris. L'energia procedent de la combustió del carbó transmesa a
l'aigua continguda en una caldera pot produir vapor a alta pressió,
l'energia es transforma parcialment en energia mecànica i és capaç
d'accionar una màquina o un generador elèctric .

33. Freqüència de les innovacions tècniques des de 1800

34. Innovacions en la siderúrgia
 1709 Abraham Darby  utilitza per 1a vegada el carbó mineral (coc) per fondre
mineral de ferro  s’evita: tala boscs + fargues itinerants.
 Altra innovació  refondre el ferro obtingut en uns forns especials (forns de
reverber) s’eliminaven moltes impureses i s’aconseguia un ferro competitiu.
 Següent pas  augmentar manxes de l’alt forn amb procediments mecànics 
Amb l’aplicació d’una major energia (1r hidràulica i 2n màquina de vapor) 
s’aconsegueix una corrent induïda i controlada = sistema va millorar.
 1784 Henry Cort  va idear la pudelació i la laminació.
 Pudelació permetia que cremessin el carboni i s’obtingués, per tant, ferro més pur (ferro dolç), fort
i mal·leable.
 Laminació  la fabricació del ferro se va mecanitzar. Fabricació de planxes de ferro, més còmodes
a l’hora de ser transformades en lingots.

35.  Salt definitiu cap als nous sistemes de producció 
màquines es mouen per l’ús de l’energia
hidràulica (aprofita l’aigua dels rius mitjançant
unes rodes hidràuliques).
 Fou la maquina de vapor (James Watt,1769) 
permet deixar la dependència i les limitacions de les
fonts d’energia tradicionals.

36. Mecanització: conclusió
Mecanització + Vapor + Concentració en fàbriques
= permeten augmentar:
 Productivitat  quantitat produïda per unitat de
temps
 Producció  quantitat de béns produïts
 Fet que va permetre abaratir els costos i
abaixar-ne el preu.

37. La mecanització del sector tèxtil

38. b. La indústria tèxtil cotonera
EL SECTOR EMBLEMÀTIC DE LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL VA SER LA INDÚSTRIA TÈXTIL
DEL COTÓ  VA SER EL MOTOR DELS CANVIS
(TAKE-OFF).

39.  A principis del segle XVIII pareixia impossible que la
manufactura de cotó desplacés a Anglaterra la
tradicional industria artesanal llanera 
aquesta tenia unes clares avantatges:
 Se disposava de la matèria primera en el seu propi país
 La llana anglesa era d’alta qualitat
 El seu producte acabat se consumia en els mercats més
desenvolupats, situats a l’Europa occidental

40.  Pel contrari, el cotó presentava una sèrie
d’inconvenients:
 S’havia d’importar la matèria primera
 El producte acabat havia de competir amb els teixits de cotó
importants d’Àsia (Índia; indianes)
 Donat l’endarreriment tècnic el producte manufacturat era de
poca qualitat  els beneficis que representava el cotó eren
escassos

41. Consum de llana i cotó a Gran Bretanya

42. Causes de l’expansió de la indústria cotonera
 L’èxit de la indústria cotonera s’ha de cercar en:
 l’existència d’una mà d’obra abundant i barata
 la disponibilitat de la matèria primera, el cotó
 la duresa, resistència i homogeneïtat de la fibra de cotó que va
facilitar la seva primerenca mecanització
 l’augment de la demanda interna (creixement de la població i
de les seves rendes) i exterior (desenvolupament dels mercats
colonials)

43.  Cotó  treballat a Europa des de l’E. Mitjana 
artesans fabricaven el fil a mà amb un fus  fil
obtingut = escàs i fi.
 Fins al segle XVIII  teixits de cotó s’importaven de
l’Índia  inicis de la indústria tèxtil =
prohibició, l’any 1750, de l’entrada a Anglaterra de
teixits de cotó estampats (indianes).

44.  Principis s. XIX  amb la generalització innovacions
tecnològiques  foren el factor de l’enlairament
industrialitzador.
 Empresaris Industrials  disposts a aplicar
innovacions + introduir els nous sistemes i mètodes de
producció  per:
 ampliar la producció
 abaratir els costos
 obtenir majors beneficis
 Sistema fabril (Factory System)  s’estén a tota la
indústria  construcció grans edificis funcionals i se va
deixar de banda la producció artesanal.

45.  Importància indústria cotonera en la Revolució
Industrial britànica  fou la primera en què se produïren
els factors propis de la industrialització:
 mecanització
 mà d’obra abundant i especialitzada
 concentració geogràfica
 ràpida acumulació de capitals
 producte final destinat preferentment a l’exportació
 Gran Bretanya  va fabricar teixits de cotó econòmics, en
major quantitat i qualitat que la resta d’Europa  perquè
disposava:
 mà d’obra adundant i barata
 matèria primera assegurada

46. Sector tèxtil cotoner:
 S’hi produïren les principals innovacions tècniques:
 Llançadera volant de Kay (1773), Spinning Jenny de
 Hargreaves (1765), Water Frame d’Arkwright (1767), Mule
 Jenny de Crompton (1779), Teler Mecànic de Cartwright
(1785).
 Introducció de la màquina de vapor de James Watt.

47. Gràcies a les
transformacions
en la xarxa de
transports, se va
produir una
concentració
geogràfica
intensa 
Indústria cotonera:
regió de
Lancashire,
sobretot a les
ciutats de
Manchester i
Liverpool.

48.  Indústria del cotó  “sector punta” (take-off) 
permet l’arrencada d’altres sectors (siderúrgic,
metal·lúrgic). Indústria cotonera  sector de demanda
important i creixent per:
 l’agricultura  d’on extreia les primeres matèries
 la indústria siderúrgica  li proporcionava les màquines
 la mineria d’on obtenia el metall per construir les màquines i el
carbó per fer-les funcionar
 Es tractava d’un sistema de sectors industrials
totalment enllaçat  indústria del cotó = paper
motor.

49. c. La indústria siderúrgica
 La siderúrgia i la metal·lúrgia (transformació del ferro, construcció
maquinària)  van experimentar avenços molt notables.
 1r pas per a la millora de la producció de ferro  introducció als forns del carbó
de coc (combustible sòlid que s’obté a partir de la calcinació de certs tipus de
carbó mineral)  poder energètic més elevat, en lloc del carbó vegetal.
 Utilització carbó coc  guanya interès quan Henry Cort va inventar  procés de
pudelació (transformació del ferro colat en ferro dolç –més pur- per mitjà de
l’eliminació de part del carboni que conté).
 Laminatge (fabricació de planxes de ferro, més còmodes a l’hora de ser
transformades en lingots).
 El 1856, el convertidor Bessemer  permetre convertir el ferro fos en acer 
obri nova etapa  fabricació de maquinària.

50. La indústria siderúrgica

51. Convertidor Bessemer = Acer

52. Primer impuls de
la siderúrgia  a
finals del segle XVIII
demanda de
materials per:
• la construcció
 vivendes,
canals, ponts
• la revolució
agrària 
s’utilitzen de
cada vegada
més eines de
ferro
• les màquines
– eines pel
sector tèxtil

53. Les dues grans
regions
siderúrgiques
estigueren situades en:
* els Midlands
(Sheffield i Birmingham)
* en el sud del País de
Gal·les (Cardiff), que ja
a finals del segle XVIII
posseïa la meitat dels
alts forns de Gran
Bretanya, gràcies a la
disponibilitat de
matèries primes (carbó i
ferro).

54. d. Els transports
Procés d’industrialització  requereix el desenvolupament de:
• nous mitjans de transport
• l’expansió del comerç exterior
• aparició de noves tècniques financeres  per l’acumulació de capital
L’evolució d’aquests tres sectors va ser paral·lela i indissociable a la Revolució
Industrial.
Pel funcionament de la indústria  necessitat d’un sistema eficaç de
distribució  requereix d’una xarxa de transports ràpida i eficaç.

55.  A mitjan del segle XVIII  transport de persones i
mercaderies = lent  solució:
 carreteres de peatge (turnpike roads)
 xarxa de canals fluvials
 ferrocarril
 navegació de vapor
 Canal de Suez (1869) i Canal de Panamà (1914)

56.  A partir de 1750  govern britànic permet construcció de
carreteres de peatge (turnpike roads) a particulars. Al
1770 Gran Bretanya ja tenia una densa xarxa de
carreteres = xarxa radial al voltant de Londres.
 Construcció xarxa de canals fluvials  unir centres
productors de primeres matèries amb les zones
industrials  permet transport (més ràpid i barat) de
mercaderies pesades com el ferro i el carbó.
 Cap el 1858 ja s’havien construït uns 6720 km  així quedaren
connectades les regions industrials (tèxtils, mineria i siderúrgia) amb
les grans ciutat i els ports més importants.

57. EL FERROCARRIL
 Ferrocarril  gran “revolució” del transport:
 Rapidesa
 Enorme capacitat de càrrega
 Cost més baix per unitat transportada
 Més seguretat per als passatgers i mercaderies.
 Màquina de vapor  es coneixia des del 1769  va tardar en aplicar-se al
transport, perquè la competència inicial dels canals, connectats amb els
centres miners i la xarxa de ports, no feia imprescindible el transport
terrestre.
 Sobre la base del sistema tradicional d’arrossegar vagonetes sobre rails
mitjançant animals de tir, el 1829 l’enginyer Stephenson va inventar la
locomotora, una màquina de vapor capaç d’anar sobre rails.
 El salt definitiu va ser la línia Liverpool-Manchester, inaugurada el
1830  primera línia fèrria regular que només utilitzava locomotores de
vapor i que unia dues ciutats vinculades a la indústria cotonera.

58. El ferrocarril
 Combinava la màquina de vapor (per a la
propulsió) i el ferro (en la construcció dels trens i
dels rails).
Cronologia
1814 Stephenson: primera locomotora de vapor
(=Blucher), per transportar carregaments entre
mines de carbó.
1825 Primera línia de ferracarril de càrrega a Anglaterra.
1830 Primera línia de ferracarril de transport de
passatgers (Liverpool-Manchester).

59. La locomotora
(Stephenson)

60. Conseqüències de l’invent del ferrocarril i la locomotora
 Beneficia indústria metal·lúrgica  producció de la qual va augmentar per
fabricació trens i rails.
 Significa gran desenvolupament per a l’enginyeria civil  va dissenyar els traçats per als
ferrocarrils. Traçats  necessitaven condicions especials: revolts poc tancats, desnivells
suaus, etc.,  va caldre construir molts ponts i túnels.
 Facilita transport de materials pesants  locomotora era capaç de transportar
gran volum de càrrega.
 Escurça temps dels viatges.
 Abarata el preu de les primeres matèries i dels productes  reducció de costos
de transport es reflectia en el preu final.
 Potencia la formació de grans societats de capital  costos dels trens exigien grans
inversions.
 Fomenta que moltes persones comencessin a viatjar.

62. El transport marítim
 Les primeres innovacions en
els transport:
• 1807, Fulton: primera línia
comercial de vaixells propulsats per
motors de vapor.
• 1830-80: generalització dels bucs
de ferro, amb hèlix per a la
propulsió.
• Últim terç del s.XIX: s’incorporen
cambres frigorífiques .
 Grans infraestructures:
 Canal de Suez (1869) i Canal de
Panamà (1914).

63. La navegació a
vapor

64. Conseqüències de la revolució dels transports
 Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de càrrega.
 Impacte sobre l’economia :
 Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans.
 Nous llocs de treball.
 Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.
 Canvi a la vida quotidiana:
 Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles).
 Facilitat d’emigració a d’altres països i continents (abaratiment dels preus dels
passatges).

65. d. Comerç i Capitals: l’impuls del mercat
 Millora infraestructures i transport  s’implanta economia de
mercat = no es produeix per l’autoconsum, sinó per a la venda 
trobar nous consumidors tant a l’interior com l’exterior.
 L’impuls inicial de l’expansió comercial britànica va provenir del
mercat exterior  mercat atlàntic per exportar la producció.
 Transformació més important  desenvolupament mercat
interior d’àmbit nacional que havia d’afavorir la generalització dels
intercanvis.
 Com a resultat  augment considerable del comerç  es va passar
d’un àmbit d’intercanvis local i comarcal a un mercat integrat
d’àmbit nacional i internacional.

67. 4. La difusió de la Industrialització: first i late comers
Europa Estats Units Japó

68. Industrialització
 Finals segle XVIII – XIX: procés industrialitzador 
expansió per:
 Europa  de manera molt desigual i amb diferències notables
respecte model britànic  presenta modalitats nacionals i
regionals diverses.
 Fora d’Europa  EUA + Japó  desenvolupament indústria
semblant a l’europeu.

69. Industrialització
 Europa continental  disposa de tecnologia britànica  però
les condicions de partida eren més difícils:
 Pes de la societat agrària era més fort
 Estructura social era menys igualitària  distribució riquesa = alta
noblesa gaudia d’enormes extensions de terra
 Hi havia barreres polítiques i faltava una política duanera i comercial
comuna  dificultat d’intercanvi entre regions
 Paper de l’Estat:
 Protagonisme de la iniciativa privada britànica
 Transformació econòmica continental  no hagués estat possible sense la
participació activa dels governs
 Difusió de la industrialització  “conquesta pacífica”,
lenta i gradual.
 Industrialització europea  es fixa en el mirall britànic 
però desenvolupà pautes i cronologia pròpies.

70. La difusió de la Industrialització
 Els “First Comers”: grup de països continentals
d’industrialització més precoç  països que foren “els primers que
arribaren” i que seguiren més precoçment l’exemple britànic.
 Bèlgica (després de la seva independència en 1830).
 França.
 Alemanya.
 Els països perifèrics “Late Comers”: majoria dels països
europeus al industrialització va quedar restringida a àmbits
concrets  s’incorporaren al procés d’industrialtizació molt avançat
ja el segle XIX o principis del segle XX.
 En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia).
 En l’Imperi Austríac: Moràvia i Bohèmia.
 En el Nord: Dinamarca i Suècia.
 En l’Est: Rússia.

71. Primers focus industrials a Europa
(First Comers)

72. Fàbrica francesa de principis del segle XIX
Ferrocarril a Alemanya de meitat
de principis del segle XIX

73. La industrialització fora d’Europa
Destaquen dues potències:
 Estats Units
La seva industrialització s’accelera en finalitzar la Guerra Civil
(1861-1865). A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.
• Japó
La seva industrialització va anar paral·lela als canvis socials i polítics
que acabaren amb les estructures feudals en el darrer terç del
segle XIX, incentivades per la institució imperial (Era Meiji o de la
Llum).

74. Fàbrica de seda japonesa

75. 5. Liberalisme econòmic i Capitalisme
 Procés industrialitzador  unit al naixement i la consolidació del:
 liberalisme econòmic  doctrina econòmica
 capitalisme  sistema econòmic
 Revolució Industrial  permet el pas d’una economia limitada i
mercantilista a una economia liberal.
 Principis econòmics del liberalisme  elaborats a finals s.XVIII 
conjunt de pensadors britànics = ESCOLA CLÀSSICA:
 Adam Smith
 David Ricardo
 Thomas Robert Malthus
 John Stuart Mill.

76. Liberalisme econòmic
 L’economia liberal es bava en tres principis:
 Propietat privada, lliure i sense limitacions, de la terra i els
capitals.
 Lliure empresa + lliure contractació de mà d’obra +
lliure regulació del sistema productiu sense interferència de
l’estat.
 Un mercat lliure regulat només pel benefici i la llei de
l’oferta i la demanda en l’intercanvi comercial 
Lliurecanvisme.

77. a. Bases teòriques del liberalisme econòmic
 Principal teòric del liberalisme clàssic  Adam Smith (1723-1790), Assaig
sobre la natura i causa de la riquesa de les nacions, publicada el 1776.
 Defensava la supremacia de l’individu davant dels estaments o grups organitzats.
 Considerava que la recerca de l’interès propi era el motor del desenvolupament econòmic  interès
individual
 Donava suport a la iniciativa privada enfront de l’estat  estat no intervencionista 
deixar que la “mà invisible” del mercat dirigís lliurement l’economia.
 L’estat únicament havia de mantenir la justícia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa
privada no feia  Estat no ha d’intervenir en l’economia = eliminar barreres proteccionistes +
monopolis.
 Defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l’acumulació de metalls preciosos o de la
terra.
 Va introduir la diferència entre el “valor d’ús” (utilitat real d’un bé) i el “valor de canvi” (capacitat
d’un bé per ser canviat per d’altres), fet que donava lloc a les diferències entre el preu natural i el
preu de mercat de les coses.

78.  Liberalisme pessimista de Malthus  veia punts
dèbils en el nou sistema capitalista.
 Malthus  població creixia a un ritme més ràpid que els aliments 
el creixement de la població desequilibraria la relació de la població
amb els recursos disponibles ( faria empitjorar el nivell de la
majoria de les persones).
 La conseqüència  periòdicament = fase de gran mortaldat (crisis
malthusianes) per tornar a equilibrar població i recursos. Per evitar
la catàstrofe proposava frens “preventius”, com ara reduir
voluntàriament la natalitat.
 Altres pensadors: David Ricardo + Stuart Mill

79. b. El Capitalisme
 Revolució Industrial  triomf sistema econòmic capitalista 
regles de funcionament d’aquest sistema = basades en les teories del
liberalisme econòmic.
 Capitalisme  sistema en què els instruments de producció (la terra, les
fàbriques i la maquinària) i el que s’hi produeix són propietat privada:
 Aquesta propietat  concentrada en una part de la població (burgesia o classe
capitalista)
 La majoria (assalariats o proletariat) només disposa de la capacitat per
treballar i la lloga a canvi d’un salari.
 Treballadors i empresaris  es relacionen en el mercat  ocupació i salari 
preu salari es fixa segons l’oferta i la demanda que hi ha.
 Capitalisme  sistema d’iniciativa lliure no planificat  objectiu = màxim
benefici individual  els propietaris dels mitjans de producció intenten
maximitzar el benefici que obtenen amb la seva propietat, mentre que els
assalariats volen aconseguir un salari més alt.

80.  Desajustos entre l’oferta i la demanda provoquen 
crisis periòdiques  segons plantejaments
liberals, es corregeixen ajustant els costos (els
salaris) o a la producció (l’oferta).
 Durant el segle XIX van desaparèixer les crisis de
subsistència (Antic Règim), però no les situacions de
crisi econòmica, en què els productes no es venen, els
preus cauen, els beneficis disminueixen, les
empreses tanquen i l’atur augmenta.

81. c. Proteccionisme vs Lliurecanvisme
 Gran Bretanya  partidari del lliure canvi = no-intervenció
estatal en el comerç internacional  permet que les
mercaderies s’intercanviessin lliurement entre els diversos
estats exclusivament segons la competitivitat de les empreses.
 Irrupció en el mercat internacional dels productes britànics
(més qualitat o més barats)  va afectar la resta d’Europa.
 Evitar competència de Gran Bretanya + Fomentar el creixement de la
indústria pròpia  països continent europeu i EUA = mesures
proteccionistes.
 Proteccionisme  defensa imposició d’aranzels als
productes estrangers que entren al país amb l’objectiu
d’encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible.

82. 6. L’aparició de la societat de classes

83.  El canvi econòmic  grans transformacions socials que li van
conferir un caràcter revolucionari.
 Pas d’una societat rural de base agrària a  societat de base industrial i de
serveis amb un gran desenvolupament urbà.
 Pas d’una societat estamental (privilegis d’origen jurídic)  a una societat de
classes (basada en la riquesa).
 El creixement econòmic anava unit a la industrialització. La millora del
benestar general  s. XIX el benestar econòmic global de molts de països va
créixer i les nacions afectades van assolir un creixement constant de llarga
durada.
 Aquest creixement general va ser molt desigual i, almenys
temporalment, les condicions de vida de certs grups, com ara els
obrers de la indústria, va empitjorar.

84. LA SOCIETAT DE CLASSES
 Revolució Industrial + Canvis polítics que la van
acompanyar  aparició d’una estructura social
nova  el criteri de divisió = la riquesa i no el
naixement en un estament social determinat.
 Nova societat de classes  persones podien canviar
de grup social per mitjà de l’enriquiment o
empobriment (mobilitat social). Van sorgir
classes socials obertes, entre les quals hi havia
una mobilitat constant.

85. Societat de classes

86. a. Les classes baixes (I)
 Les classes baixes comprenien els diversos sectors pobres
tradicionals:
 jornalers i camperols sense terres
 sectors pobres urbans
 marginats socials, etc.
 proletariat
 El que destaca  aparició d’un grup social nou
vinculat a la industrialització i que creixia ràpidament: el
PROLETARIAT (del llatí proles, “descendència”,
designa en la terminologia marxista l’obrer assalariat i,
per extensió, tota la classe obrera).

87. Les classes baixes (II)
 Proletariat  format pels obrers de la indústria
moderna.
 Augment del nombre d’obrers  possible gràcies a:
 arribada de població camperola que s’havia quedat sense feina ni
terres per cultivar
 gran creixement demogràfic del segle XIX.
 Això és el que va passar al Regne Unit, on els tancaments
de camps i l’alta natalitat van fer que molts camperols
marxessin a les ciutats per tal de buscar feina en la
naixent indústria.
 Del 1801 al 1901  nombre de persones que treballaven en la
indústria al Regne Unit va passar de 4,8 milions a 16,7 milions.

88. Les classes baixes (III)
 Homes +Dones + Nens  treballar a fàbriques,
mines o alts forns com a mà d’obra assalariada.
 Es tractava d’una mà d’obra  poc qualificada + gens
habituada a treballar en la indústria o en locals tancats i
insalubres, en què, a més, es va implantar un sistema
disciplinari inhumà.
 Condicions laborals + salarials  molt dures + els contractes
ignoraven tots els drets.
 Aquesta situació va començar a canviar a mitjan segle XIX 
obrers es van organitzar per reivindicar els seus drets.

90. b. Les classes mitjanes (I)
 Classes mitjanes  també van experimentar un notable
creixement.
 Els sectors tradicionals de les classes mitjanes es van
mantenir:
 camperols amb terres
 petits i mitjans comerciants.
 al llarg del s. XIX  increment espectacular d’altres professions:
 Aparició  treballadors qualificats de la indústria  els
quadres tècnics industrials (enginyers, contramestres, dissenyadors,
comptables, representants, etc.)  necessitaven formació
especialitzada.

91. Les classes mitjanes (II)
 Revolució Industrial  acompanyada d’una
veritable revolució en el sector dels serveis 
va generar  aparició de noves ocupacions:
 Ex.: la figura del viatjant de comerç.
 Va augmentar el nombre de persones que treballaven a la
banca o que es dedicaven a professions liberals (advocats,
metges, professors, notaris).
 Augment de la riquesa + Formació d’estats liberals
 creixement considerable de les diferents
administracions públiques i, per tant, del cos de
funcionaris.

92. c. Les classes altes (I)
 Tradicional paper de la noblesa com a grup rector
de la societat  va desaparèixer  malgrat que els
nobles van conservar prestigi i influència.
 La Revolució industrial  converteix burgesia 
grup social predominant  va dominar poder polític
+ econòmic.
 Burgesia comprenia:
 grans comerciants i industrials
 propietaris de terres que van aplicar les tècniques modernes a les
explotacions agrícoles que administraven

93. Família burgesa

94. Estructura de la societat de classes.