3. 1.- LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEUA EVOLUCIÓ
• Població d’un territori és el conjunt de persones que l’habita
• Estudi de la població
• DEMOGRAFIA = l’estudi dels comportaments de la població al llarg de la
història
• Censos, Recomptes fiscals, Registres parroquials, Padrons
d’habitants
• GEOGRAFIA= localització de la població al llarg del territori
• EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Des de la Revolució Neolítica augment constant, lent i irregular
Entre 1750 i 1950, augment important en Europa i Amèrica del Nord
Des de 1950, creixement major en Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud.
4. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Densitat de població= dividir la població total d’un territori per la superfície expressada
en km2 = indicador demogràfic que serveix per a comparar el volum de població entre
territoris
La densitat de la població terrestre és de 51 hab./km2 (2010) amb unes fortes desigualtats
a) HEMISFERI NORD = concentra 90% de la població mundial,
• entre el paral·lel 20-60º latitud nord
• Proximitats de les costes
b) MAJOR CONCENTRACIÓ DE POBLACIÓ = l’1% de les terres emergents hostatgen 2/3
de la població mundial= Àsia, Europa Occidental i la costa atlàntica d’Estats Units
d’Amèrica
c) FOCUS DE DESPOBLAMENT = representen el 25% de les terres emergents però
acullen al 2% de la població mundial
a) les zones fredes (Pols i alta Muntanya),
b) els deserts càlids (Sahara, Kalahri, Atacama)
c) les selves equatorials (Amazones, Congo)
5.
6. DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA POBLACIÓ
• FACTORS FÍSICS = atrauen població són els llocs on el relleu té poca altitud
(planes), el clima és temperat i hi abunden els sòls fèrtils o rics en minerals
• FACTORS HUMANS que condicionen la població són:
Històrics: antiguitat en el poblament (elevades densitats en Àsia i Europa) i
poblament perifèric en Àfrica, Amèrica llatina i Oceania.
Econòmics: la revolució industrial (Europa, EUA i Japó) i producció agrària al
sud-est d’Àsia.
Polítics: per decisions de governs o organismes (canvis de fronteres,
arribada de refugiats...)
Colonització alemanya de l’est Europeu a partir del segle X
Desplaçament de colons europeus vers Estats Units d’Amèrica, segle XIX
Emigració massiva de jueus a Israel durant tot el segle XX, sobretot a
partir de 1946
7.
8. 2.- ELS MOVIMENTS NATURALS DE LA POBLACIÓ
DEMOGRAFIA, ciència que proporciona dades sobre la població, a fi d’estudiar-ne les
característiques generals, comprendre’n els comportaments actuals i valorar-ne les
conseqüències
MOVIMENT NATURAL = augment o disminució de la població d’un lloc per
causes naturals, i inclou els naixements i les defuncions.
Creixement positiu o negatiu en funció de si els naixements superen, o no, a les
defuncions
Creixement natural o vegetatiu = la diferència entre el nombre de naixements i
defuncions.
MOVIMENTS MIGRATORIS= desplaçament de població en l’espai.
Emigració = eixida de població d’un lloc, redueix el seu nombre d’habitants
Immigració= arribada de persones a un lloc, incrementa el seu nombre
d’habitants.
Saldo Migratori = la diferència entre la immigració i l’emigració
9. NATALITAT
• Nombre de naixements haguts en una població durant un any
• Taxa de natalitat = relaciona el nombre de naixements en un any amb la
població total
• Índex de fecunditat = nombre fills mitjà per dona
FACTORS DE NATALITAT
a) Biològics, en funció de l’edat de la mare
b) Demogràfics, predomini de jove o ancians
c) Socioeconòmics, els beneficis o costos econòmics que suposen els fills,
el treball de la dona fora de la llar
d) Culturals, l’edat de matrimoniar, l’ús d’anticonceptius, les creences
religioses
e) Polítics, les mesures adoptades pels estats = foment o reducció natalitat
10.
11. LA MORTALITAT
Nombres de naixements haguts en una població durant un any
Taxa de mortalitat= relacina el nombre de defuncions en un any amb la població total
Esperança de vida = durada mitjana de la vida
FACTORS DE MORTALITAT
1. Biològics, com l’herència de la longevitat, o el sexe, les dones viuen més
2. Demogràfics, el percentatge de joves i ancians existents en la població
3. Socioeconòmics, els ingressos econòmics, els tipus de professió i el nivell de
vida
4. Culturals, el nivell d’instrucció i els hàbits de vida
5. Polítics, l’existència o carència de serveis públics bàsics, com la sanitat
12.
13.
14.
15.
16. 3.- ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Causes de les migracions
• NATURALS, terratrèmols, erupcions volcàniques, sequeres, inundacions, i condicions
climàtiques desfavorables
• POLÍTIQUES, guerres i persecucions polítiques, religioses o racials
• ECONÒMIQUES, l’excés de població, la falta de treball i la carència d’un lloc amb
serveis bàsics i oportunitats
TIPUS DE MIGRACIONS
A. INTERIORS o Èxode rural= desplaçament del cap a la ciutat
a) Països desenvolupats, l’èxode rural tingué entre 1850-1960
• Mecanització del camp i industrialització
• Despoblament del camp i envelliment de la població rural
b) Països subdesenvolupats, la migració tingué lloc a partir de 1950
• Creixement demogràfic
• Males condicions de vida al camp
• Acceleració del creixement de les ciutats
17. B. EXTERIORS = desplaçament fora del país d’origen
B. Entre 1850-1975 = Europeus que van a poblar països nous d'Amèrica i Austràlia
Europa occidental, la reconstrucció de la economia després de la 2a. Guerra mundial
C. A partir de 1990 = Emigrants d’Amèrica llatina, Europa Oriental, Àsia i Àfrica
Persones de països subdesenvolupats que emigren a països desenvolupats
La majoria realitzen els treballs més durs, que no desitja la població nadiua.
CONSEQÜÈNCIES
A. Demogràfiques
Els països d’origen perden joves, redueixen la natalitat i decreixen
Els països d’arribada rejoveneixen, augmenta la natalitat i creixen
B. Econòmiques;
• els països emigratoris redueixen el nombre de desocupats i milloren la seua economia amb
diners que envien els emigrants a les seus famílies
• Els països immigratoris disposen de mà d’ora barata
C. Socials
• Els països emigratoris es modernitzen i el descontentament social disminueix
• Els països immigratoris es converteixen en societats multiculturals i han d’afrontar
problemes d’integració dels immigrants i
• Condicions d’explotació laboral, xenofòbia i racisme vers els immigrants.
18.
19. 4.- LA COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ
a) COMPOSICIÓ PER EDAT = diferencia tres grups d’edat joves (0-14 anys), adults
(15-64 anys) i ancians (65 i més anys)
Països subdesenvolupats predomina la població jove
Països desenvolupats predomina la població envellida
Aquestes diferencies es deuen a les diferències entre taxes de natalitat i
mortalitat, les migracions; la política demogràfica i esdeveniments històrics
(guerres, fams, epidèmies, baby boom, etc)
b) COMPOSICIÓ PER SEXE = la relació entre el nombre d’homes i dones d’una
població, i es mesura per les taxes de masculinitat i feminitat
a) En la Terra hi havia uns 101,6 homes per cada 100 dones (2010)
b) Naixen més homes que dones (105 homes per cada 100 dones)
c) La major mortalitat masculina
d) Les migracions afecten més als homes
LA COMPOSICIÓ PER EDAT I SEXE ES REPRESENTA PER MITJÀ D’UN GRÀFIC ANOMNEAT
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
20.
21. 5.- ELS COMPORTAMENTS DEMOGRÀFICS.
PAÏSOS DESENVOLUPATS = Especialment Europa Occidental i central, EUA, Canadà i Japó
a. TAXA DE NATALITAT REDUÏDA= incorporació de la dona al treball, ús de mètodes
anticonceptius, retard en l’edat de matrimoniar i de la maternitat
b. TAXA DE MORTALITAT BAIXA = bona alimentació, progressos mèdics
c. Creixement natural de la població es molt baix, o negatiu
d. Estructura per edat de la població envellida
CONSEQÜÈNCIES
1. Augment de la taxa de mortalitat
2. Increment de les despeses de salut
3. Dificultats per a pagar les pensions de jubilació
4. Escassetat de treballadors per a dur a terme l’activitat econòmica
5. Aquest països es converteixen en àrees d’arribada d’EMIGRANTS
22. 5.- ELS COMPORTAMENTS DEMOGRÀFICS.
PAÏSOS SUBSENVOLUPATS= Especialment Amèrica Llatina, Magrib, Orient Pròxim i Àsia
a) TAXA DE NATALITAT reduïda recentment= els naixements són nombrosos pel
percentatge de població jove existent; escàs ús d’anticonceptius; edat primerenca en
el matrimoni i la maternitat
b) TAXA DE MORTALITAT també reduïda = arribada d’avanços mèdics i sanitaris
c) Creixement natural alt ( en procés de desacceleració des de 1975)
d) Estructura de la població jove.
CONSEQÜÈNCIES
1. Augment de la pressió de la població sobre els recursos
2. Baix nivell de vida
3. Persistència dels desequilibris alimentaris, desnutrició
4. Deficient assistència sanitària
5. Alta taxa de desocupació
6. Aquest països s’han convertit en les principals ÀREES D’EMIGRACIÓ
23. LA POBLACIÓ ESPANYOLA ha experimentat notables transformacions
A. EVOLUCIÓ HISTÒRICA LENTA
1) Fins a 1900 = Creixement lent = país rural sense industrialitzar, emigració temporal o
permanent
2) 1900-1980 = Ritme accelerat, disminució defuncions; industrialització i
modernització; emigracions = 37,700.000 hab.
3) 1980-2001= Descens a causa de la reducció de la natalitat = 41,100.000 hab.
4) 2001-2010 = Augment sobtat, a causa de l’arribada emigració; terciarització; boom
immobiliari; (47,265.000 hab.)
5) 2009-2014= Reducció per la crisi econòmica= 46,600.000 hab.
B. DISTRIBUCIÓ IRREGULAR EN L’ESPAI TERRITORIAL
A. Contrastos entre àrees poblades i àrees despoblades (provocat per un
desenvolupament ec. desigual)
B. Àrees poblades = Madrid i perifèria peninsular, Balears i Canàries
C. Àrees despoblades= interior peninsular (Castelles, Extremadura, Interior Andalusia) i
zones de muntanya.
24.
25.
26.
27. LA POBLACIÓ ESPANYOLA ha experimentat notables transformacions
C. EN ELS MOVIMENTS NATURALS
HA PASSAT D’UN RÈGIM DEMOGRPAFIC ANTIC (Altes taxes de natalitat i mortalitat i
escàs creixement natural) A UN RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN (Baixes taxes de
natalitat i mortalitat, i escàs creixement natural)
Dades de creixement baixes = natalitat (10,73 ‰); mortalitat (8,35 ‰); creixement
natural (2,38 ‰)
D. MOVIMENTS MIGRATORIS
Fins a la crisi de 1975
Espanya era un país d’emigració interior = Catalunya, PB, PV, Madrid
Emigració exterior = Amèrica Llatina, Europa Occidental
Des de 1995
Espanya, país d’immigració = 5,7 milions d’estrangers (2010)
Europa Occidental, Amèrica Llatina, Àfrica ì Àsia
28.
29.
30.
31. PRESENTA UNA ESTRUCTURA O COMPOSICIÓ
a) ENVELLIMENT DEMOGRÀFIC
Estructura per sexe és favorable als homes al nàixer però mostra un predomini de les dones
en el conjunt de la població= major esperança de vida (102,4 x 100 homes)
Estructura per edat es troba envellida per les baixes taxes de natalitat i esperança de vida
(14,7 % joves i 16,89% d’ancians, l’any 2010)
b) UNA TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA
La població del Primari descendeix des de principis del segle XX, encara que es desaccelera
des de 1975
La indústria va créixer durant el període 1960-1975, des d’aleshores decreix, a causa de les
diferents crisis i per la mecanització
El sector terciari creix a causa de l’augment del nivell de vida i la nova estructura
productiva (indústries que demanden poca mà d’obra)
Població ocupada en el Primari és escassa (4,2%, 2009); la del secundari descendeix
(234,7%), i la del terciari augmenta (71,1%)
c) UN PROGRÉS DEL NIVELL CULTURAL
Reducció substancial de l’analfabetisme
S’ha incrementat els estudis de secundària i universitaris
32.
33.
34.
35.
36.
37. PREVISIONS DE FUTUR
a) MOVIMENT NATURAL MOLT ESCÀS
a) Manteniment de la natalitat baixa
b) Augment de la taxa de mortalitat = envelliment de la població
c) Creixement natural negatiu
b) AUGMENT DE LA IMMIGRACIÓ
a) Paralització de l’emigració exterior
b) Augment de la immigració a nivell mundial
c) Mesures per evitar els problemes de la immigració massiva
Països receptors = Control i integració de la immigració clandestina
Països emissors= millora situació econòmica i lluita contra les màfies il·legals
c) CLAR ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ= PIRÀMIDE DE BULB
A partir de 2050 l’estructura de la terra estarà molt envellida
Fort envelliment dels països desenvolupats = MESURES CORRECTORES
1) Increment de l’edat de jubilació i frenada de les jubilacions anticipades
2) Foment de la incorporació de la dona al mercat de treball
3) Foment de la natalitat = ampliació del permís de maternitat
envelliment progressiu dels països subdesenvolupats = descens de la natalitat i augment de
l’esperança de vida
38.
39. LA POBLACIÓ VALENCIANA
a) EVOLUCIÓ I DISTRIBUCIÓ
Distribució irregular de la població = concentració en la zona litoral, les valls del Xúquer, Vinalopó
i Segura
Terres d’interior molt buides de població
Major densitat de població en les comarques alacantines (331. 127 hab/km2), comarques de
València (238,86 hab/km2) i Castelló (91,12 hab/km2)
b) TRETS
1. Fins finals segle XIX
a) Elevada natalitat i mortalitat, amb alts i baixos provocats per fams i epidèmies (=Còlera,
1865 i 1885)
b) Saldo migratori negatiu = una part de la població emigra al nord d’Àfrica (Alger, Marroc)
c) A partir de 1890 = Descens de la natalitat i millora nivell de vida
2. A partir de 1959-1976
a) Millora nivell de vida i Arribada d’immigrants de la resta de l’estat = augment de la natalitat
b) Descens mortalitat i augment lleu natalitat = desenvolupament econòmic
3. Entre 1976-2000,
1. Descens de la natalitat i la mortalitat, sense assegurar el creixement natural de la població,
2. Aquesta situació canvia en els darrers anys amb un lleuger increment de la natalitat
40.
41.
42.
43. LA POBLACIÓ VALENCIANA
3. Desenvolupament econòmic a partir dels 60
a) Mecanització del camp en les zones d’origen emigració (Andalusia, Castella -la Manxa,
Múrcia i Aragó)
b) Emigració = mà d’obra barata i poc conflictiva per la indústria, turisme o la construcció
c) Desplaçaments de la població valenciana des de les comarques muntanyoses vers a les
comarques industrials, situades en la zona costanera
d) A partir dels 70 = Europeus del centre i nord amb elevat poder adquisitiu= turisme
residencial
e) A partir dels 2000 = Emigració del nord d’Àfrica, Llatinoamèrica i europeus de l’est
c) ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
1. Distribució per edats
• Envelliment de la població = elevat nombre de persones majors de 60 anys
• Reducció de la població infantil menor de 10 anys= descens natalitat
• Les capitals provincials amb idèntica estructura= València, menor % joves i major d’ancians
2. Distribució per sectors econòmics
Reducció de la població activa = augment escolarització i reducció jubilació
Distribució de la població activa per sector amb un clar predomini del TERCIARI, Secundari i
el Primari, a gran distància
44. BIBLIOGRAFIA
Ciències Socials, 2n ESO, Editorial Anaya, 2012
INE
http://ccsocials.blogspot.com.es/ (Blog de Toni Pitarch)
https://geografiabatxillerat.wordpress.com/ (Josep Maria Bofarull)
Levante- Emv
El Mundo