2. Podria definir-se
Com el conjunt d’actuacions i
d’organitzacions que volen aconseguir
millorar les condicions de vida i treball
dels obrers.

3.  Els orígens del Moviment Obrer
 Anglaterra
 Les noves ideologies obreres: Socialisme i
Anarquisme
 El Socialisme Utòpic
 El Socialisme Científic
 Marxisme
 Anarquisme
 El moviment internacionalista
 L’AIT o Primera internacional
 Els partits socialistes
 La Segona Internacional

4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe
social: El proletariat
Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això
comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia.
Així, pren consciència de classe.
Sorgeix el moviment obrer (associacions).
Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme
El Vagó de Tercera Classe
Honoré Daumier

5. SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
Revolució industrial
Ideologia Socialisme
Proletariat Moviment Obrer
Organització Sindicats
Partits
1ra meitat segle XIX 2na meitat segle XIX
Socialisme utòpic Socialisme científic
Poca industrialització Marx, Engels (Marxisme)
Poc proletariat Bakunin (Anarquisme)
Poc moviment Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistes
Sindicats
Organitzacions obreres (partits marxistes)
Caixes de socors...
Iª Internacional 1864 - 1876
Internacionalització
IIª Internacional 1890 - 1918

6. Societat industrial
Societat de classes Societat urbana
Es defineix per Producte del
Igualtat jurídica Èxode rural
dividida Definida per la posició econòmica Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
Burgesos Proletaris conflictes socials
Gran burgesia (aristocratització) Remodelació urbanística
classificats
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Identificats per
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Eren la
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)

7. Treballador que només és
Proletaris propietari de la seva força de treball
Pateixen Dures condicions de vida i de treball
Males condicions de vida Excedent de mà d’obra (barata)
(alimentació, roba ...) Llargues jornades laborals
Problemes d’habitatge Males condicions de treball
Dones i nens amb sous més baixos
Problemes d’escolarització
Disciplina laboral estricta
Analfabetisme
Nul·la legislació laboral
Treball infantil
Mortalitat alta
(sense seguretat social) Explotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classe
Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la
influència de diverses ideologies socialistes
S’inicia el
Moviment Obrer

9. Primeres manifestacions Ludisme Destrucció de màquines
(Ned Ludd) Defensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreres
En els inicis
Mútues, societats de socors
Anglaterra, 1824
neixen Sindicats (Trade Unions)
Dret Associació
1830, primer sindicat nacional
Daumier
(Associació General per a la Protecció del Treball)
Primera mobilització política dels sindicats
Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del
Poble”
Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Finalment Aconsegueixen: 10 hores/dia i la mobilització de molts
treballadors

10. Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Robert Owen Karl Marx
1771-1858 1818-1883

11. Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, ja que aconseguiren
pocs resultats pràctics
Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
(explotació, atur, crisis cícliques...)
Denuncien l' individualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència
i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.
Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza No tenir un contingut revolucionari
per Són reformistes

12. Alguns socialistes utòpics
Saint Simon Proposa una revolució social que millore les
1760-1825 condicions de vida de les classes més humils.
Charles Fourier Falansteri (cooperatives de producció i de
1772-1837 consum)
Robert Owen Empresari / New Lanarck (Millores laborals)
1771-1858 Dirigent sindicalista (Great Trade Unions)
New Harmony (EE.UU.)
P.J. Proudhon Mutualisme i federalisme
1809-1865 Rebuig a l’Estat, la política i l’Església
Precursor de l’anarquisme

13. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri
Robert Owen

14. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills
Gustave Courbet, 1865
Louis Blanc

15. El socialisme revolucionari
Marxisme Anarquisme
Aspectes comuns:
- Gran influència posterior
- Demanen canvis socials i polítics totals
- S’ha de donar la revolució
- Volien un nou ordre social sense propietat privada

16. MARXISME ANARQUISME
El Materialisme Històric Doctrina llibertària
Anàlisi de la societat capitalista Revolució proletària
Revolució proletària
Destrucció de l’Estat
Dictadura del proletariat
Societat comunista
Societat comunista

17. Karl Marx El Manifest Comunista (Marx i Engels)
1818-1883 El capital
Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat)
MATERIALISME DIALÈCTIC
Quan serveix per a interpretar la història
dóna lloc al:
MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de
canvi i transformació de l’ECONOMIA

18. ECONOMIA És la base de la societat – infraestructura –
i el motor de la història
Es basa en uns elements
que van canviant Condiciona l’organització política,
la mentalitat i la cultura de l’època
Els modes de producció - superestructura -
Les forces de producció
Les relacions de producció
Defineixen les diverses classes socials
Dividides en Dominants Antagonisme
i dominades
Lluita de classes
qualsevol època
Provoca el pas de les etapes històriques

19. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses
etapes històriques
En el passat...
Modes de producció Forces de producció i relacions de producció
Esclavisme Homes lliures / esclaus
Feudalisme Senyors / serfs Antagonisme i
lluita de classes
Capitalisme Burgesos / proletaris

20. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista
(Crítica del present)
Economia capitalista
Mode de producció: Capitalisme
Es basa en
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques,
màquines...) Mà d’obra.
Relacions de producció:
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) explotació (classe dominant)
A través de la
Plusvàlua (benefici del capitalista)
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

21. On ens portarà tot això, segons K. Marx?
(Projecte de futur)
A una crisi de superproducció
Que provocarà Una revolució social (Lluita de classes)
Que transformarà la societat capitalista En una societat socialista
Què vol Marx?
Que el proletariat instaure:
La Dictadura del proletariat
A través de la qual es construirà Una societat sense classes (socialista)
Societat comunista

22. Els seus representants
significa
“Absència de poder”
Es basa en la Bakunin i Kropotkin
Llibertat i Igualtat
Societat sense propietat privada
Societat sense classes, ni
autoritat, ni jerarquies (ni Col·lectivització de tots els béns
Déu, ni Estat, ni amo)
-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als
partits)
-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita
directa per a destruir l’Estat i el capitalisme
(sindicalisme i propaganda pel fet)
Cooperatives de producció i consum
Substitució de l’Estat per: i federalisme

23. El moviment anarquista va ser molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El podem dividir en
Kropotkin i Malatesta Bakuninista
Ús de la violència per Pràctica sindical i revolucionària
divulgar l’ideari anarquista Major presència entre els obrers.
Peter Kropotkin
1842-1921
A finals de segle pren força:
“La propaganda pel fet”
Atemptats contra els
representants dels pilars del Enrico Malatesta
capitalisme 1853-1932

24. Història de l’organització internacional obrera
L’AIT L’aparició dels La Segona
o Primera Internacional partits Internacional
-1864-1876- socialistes 1889-1918

25. Durant la segona meitat del segle XIX:
• Major nombre d’obrers
• Necessitat de col·laborar internacionalment
Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes
Cal organitzar-se per aconseguir millores
El quart estat
P. de Volpedo

26. Naix a: Associació Internacional de
Londres, 1864 Amb el nom de: Treballadors (AIT)
Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment
Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real)
Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica
Hi participaren diversos grups:
- Trade Unions
- Cartistes
- Anarquistes
- Marxistes

27. Redacta Estatuts i Manifest Inaugural
MARX (figura clau)
És el Cap del Consell General
On es
proclama
- L’emancipació serà l’obra dels mateixos
obrers
- Els obrers havien de conquistar el poder
polític per destruir la societat burgesa i
implantar el socialisme
S’organitzava a través de Consell General i
Seccions nacionals
Congrés de Ginebra i
Jornada de 8h/dia
Brussel·les s’adopten
No al treball infantil
acords de lluita:
Millora treball dones
Els problemes venen a
Diferències entre
causa de :
anarquistes i marxistes

28. Llibertaris, Anomenats autoritaris
antiautoritaris
Acció política i sobirania del
Contraris a l’acció política Consell General
i a un Estat obrer No a l’acció violenta
Defensen l’autonomia Consideraven l’anarquisme
de les seccions una ideologia individualista i
enfront del Consell ingènua
General
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871)
i la seva posterior repressió provocarà
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)
i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

29. Neixen a partir de 1875
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:
-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky
-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)
-Partit Laborista anglès (1900)
-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès

30. Els camins del socialisme
Durant els anys 70-80 del segle XIX el marxisme es va estendre i es van
crear partits socialistes a tot arreu d’Europa.
El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
En el seu programa defensava dues vies de lluita:
• L’acció parlamentària on es reclamaven reformes democràtiques i
socials:
• Vot universal i femení
• Impostos progressius
• Prohibició del treball infantil
• Reducció de la jornada laboral i millors salaris
• L’acció revolucionària a fi d’implantar una societat socialista
L’èxit parlamentari havia permès reformes socials que milloraven les
condicions dels treballadors, això els va fer plantejar-se:
Cal ser més pragmàtic?
En aquest context aparegué el REVISIONISME

31. Eduard Bernstein
Eduard Bernstein
Revisà les teories de Marx i plantejà el dilema de la
“revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar
al socialisme. Ell apostava per aquest darrer.
Evolucionaran cap els partits
socialdemòcrates
Els defensors de
En contra
d’aquestes la revolució social
teories
Crearan els partits Rosa Luxemburg (Alemanya)
comunistes Lenin (Rússia)
El Revisionisme resultà condemnat en la Segona Internacional, encara que
amb el temps es va convertir en la ideologia socialista predominant a
Europa occidental.

32. Naix a París el 1889
-Formada per partits polítics socialistes
Característiques -Acceptaven la legalitat democràtica
i organització -Es respectava l’autonomia dels partits
-Es creà un Bureau Socialista Internacional a
Brussel·les
-En el Congrés fundacional es va fer una crida
als treballadors perquè s’afiliaren als partits
socialistes

33. Va tenir una gran
repercussió
Símbols •El Primer de Maig
(Jornada
reivindicativa)
•“La Internacional”
(Himne obrer)
•La lluita per la
jornada laboral de 8
hores
Els grans debats i polèmiques
- El revisionisme (Reforma o
Revolució?)
- L' imperialisme i la qüestió
colonial
- El militarisme i la guerra

34. El revisionisme El revisionisme fou comdennat, no obstant no es va
poder posar fi a la confrontació entre les diverses
posicions.
Imperialisme
L’imperialisme ha de ser condemnat.
La Guerra Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una
guerra burgesa.
Els revolucionaris consideraven que calia aprofitar-la
per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).
En la pràctica, la guerra acabà amb la internacional: l’eufòria patriòtica
els va posar al costat dels governs respectius (unió sagrada)
Amb la Revolució Russa (1917) el socialisme es dividirà entre
comunistes i socialdemòcrates.

35. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional
Cronologia 1864-1876 1889-1918
Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889
Impulsors principals Organitzacions obreres Els partits socialistes
angleses
Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides Confederació de partits
per un Comité Central nacionals autònoms
Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera Lleis per a la protecció dels
Conquesta del poder de l’Estat treballadors
Condemna de la guerra
Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme
Fets més rellevants Guerra francoprussiana Primera Guerra Mundial
Comuna de París
Extensió i influència Gran Bretanya, França, Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa, Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya Itàlia, Bèlgica, Espanya
Factors de crisi La derrota de la Comuna de Les divergències entre
París. reformistes i revolucionaris.
Les discrepàncies internes Les diverses postures davant la
entre marxistes i anarquistes P.G.M