2. 2
GUIÓ PER A COMENTAR UN PAISATGE INDUSTRIAL
1. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.
a) Localització geogràfica concreta i trets físics del terreny (topografia, interior, costa, urbà, rural...)
b) Factors de la localització industrial:
Clàssics: matèries primeres, fonts d’energia, mercat, transport, mà d’obra, capital....
Nuevos: difusió industrial, industrialització endògena...
c) Tipus de localització industrial:
• Concentrada o dispersa.
• Avantatges i desavantatges de cada tipus de localització.
• Infraestructures de Transport que poden aparèixer.
d) Localització concreta en el espai
• Industria aïllada, polígon industrial clàssic, polígons Industrials moderns (parques empresarials y tecnològics); organització y tamany del
polígon; tamany de les parcel·les ocupades per la indústria.
• Servicios dependents directament o indirecta de les indústries (talleres, magatzems, oficines, transports...) i la seua qualitat o
deteriorament.
2. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LA INDÚSTRIA.
a) Tipus d’indústria: producció d’energia; pesant (base o de béns d’equipament); lleugera (d’ús i consum).
b) Sector productiu: metal·lúrgia, química, agroalimentari, mecànica, etc.
c) Tamany i grau de desenvolupament tecnològic.
d) Importància y situació actual del tipo de industria o del sector (sectors madurs, en declivi, reconversió, en desenvolupament...)
3. PROBLEMÁTICA.
a) Problemes estructurals.
b) Repercussions de l’entrada en la UE.
c) Repercussions mediambientals de la industria.
4. PERSPECTIVES DE FUTUR:
Assenyalar las perspectives de futur de l’activitat industrial analitzada (favorable o desfavorable, plantejant possibles alternatives o solucions).
5. LOCALITZACIÓ EXACTA DE LA INDÚSTRIA.
4. 4
1.- LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.
a) Localització geogràfica i trets físics del terreny. La fotografia ens mostra un paisatge propi de l’Espanya àrida, sobre el qual es
desenvolupen activitats agràries de tipus mediterrani i industrial de producció d’energia. Al fons, observem un relleu escarpat de
muntanya mitjana, amb absència de vegetació o amb una vegetació estepària típica del clima subdesèrtic.
Els sòls són de caràcter calcari. La inexistència de cursos d’aigua i l’aridesa del paisatge ens assenyala que estem davant d’un clima
mediterrani subdesèrtic, propi del sud-est peninsular, amb precipitacions escasses, inferiors a 300 mm. anuals, i unes temperatures
extremes en estiu i no tan fredes durant l’hivern.
El paisatge agrari de la fotografia correspon a l’Espanya mediterrània subdesèrtica; observem una plantació de cítrics (tarongers o
llimeres). Aquesta agricultura assoleix un elevat nivell rendibilitat gràcies al seu alt nivell tecnificació (reg per degoteig, aprofitament
intensiu, cultius en hivernacles, etc.) i dedica la seua producció, principalment, a l’exportació a la UE.
b) Factors de localització industrial. Correspon a un nou tipus d’indústria basada en la producció energètica renovable i neta.
Aquesta indústria es localitza en zones amb una forta irradiació solar durant tot l’any, en España en l’àrea del sud-est espanyol
(sud d’Alacant, zona costanera de Murcia, costa i interior d’Almeria).
c) Tipus de localització industrial. Aquesta indústria presenta una localització concentrada de totes les seues estructures en una
planta de producció d’energia. Aquesta planta disposa d’infraestructura necessària per captar la radiació solar i transmetre-la,
mitjançant línies d’alta tensió als centres consumidors. Aquesta energia té l’avantatge de ser una energia neta, no contaminant
i fàcil de traslladar. L’inconvenient és el seu emmagatzematge, poc desenvolupat actual.
d) Localització concreta en l’espai. Aquesta indústria presenta una localització aïllada, ja que no necessita de cap indústria
complementària o auxiliar. Per tal d’augmentar la rendibilitat del territori, aquest Hort Solar s’ha construït en una parcel.la agrària
que ja disposava d’un aprofitament agrari previ (producció de cítrics).
5. 5
2.- CARACTERÍSTIQUES GNERALS DE LA INDÚSTRIA.
a) Tipus d’indústria. Energia solar.
b) Sector productiu. La energia solar és una font d’energia renovable no suficientment desenvolupada a Espanya, a causa dels
obstacles burocràtics i les pressions dels grups elèctrics convencionals. Suposa un 1% de la producció energètica estatal. Els
territoris més propicis pel seu desenvolupament corresponen a la Ibèria seca, és a dir, el sud d’Alacant, Murcia i Almeria, territoris
que tenen el major nombre d’hores d’insolació a l’any en tota Europa.
c) Tamany i grau de desenvolupament. Presenta certes dificultats tècniques com l’emmagatzematge d’energia, el consum i la
seua distribució, a més a més, d’una rendibilitat limitada a causa de l’escàs desenvolupament.
d) Importància i situació actual de la indústria. .El darrer PEN (Pla Energètic Nacional), amb la intenció de reduir la dependència
energètica espanyola de l’exterior, preveia assolir en energies renovables el 12,5% de la producció nacional d’electricitat per a
l’any 2011, i destinà fons molt nombrosos per a la instal·lació d’Horts Solars, com el que apareix en la imatge. Aquesta nova
regulació feu que el sector visquera un període de desenvolupament ràpid, interromput sobtadament per la crisi econòmica, la
congelació de les ajudes i la modificació de les condicions favorables al seu desenvolupament.
3.- PROBLEMÀTICA. La problemàtica del sector està centrada en el seu cost elevat d’instal·lació, no apte per tot tipus d’inversors, el
problema de l’emmagatzematge i la posterior distribució en el moment que hi haja demanda.
4.- PERSPECTIVES DE FUTUR. Podem considerar aquesta producció d’energia renovable, com una de les energies renovables amb més
futur. A causa del canvi climàtic, creixeran arreu del planeta les àrees desèrtiques o semi desèrtiques, on desapareixerà el seu ús agrari, i
podran tenir un ús exclusiu com a productores d’energia.
5.- LOCALITZACIÓ EXACTA. Aquesta fotografia la podem localitzar en terres de la província d’Almeria o Múrcia, per l’aridesa del paisatge,
la presència d’estriacions muntanyoses calcàries pròpies dels sistemes Bètics i el cultiu de cítrics.
PAISATGE COSTANER. PAISATGE D’ANTIGUES DRASSANES (VIGO, SESTAO, CADIZ, A CORUNYA) RECONVERTIT EN UNA PLANTA REGASIFICADORA. VAIXELL METANER. A CORUNYA.
SERRALADA CANTÀBRICA. CARBORANA (ASTÚRIES)
PAISATGE PROPI DE L’ESPANYA ÀRIDA D’INTERIOR. ACTIVITAT INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ ENERGIA EÒLICA. CASTELLA LA MANXA.
PAISATGE COSTANER, PORT. DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITAT INDUSTRIAL DE LA FABRICACIÓ I RAPARACIÓ DE VAIXELLS, DRASSENES.
PAISATGE NATURAL AL COSTAT D’UN RIU. PLANTA INDUSTRIAL GENERADOR D’ENERGIA. CENTRAL NUCLEAR DE COFRENS.
PAISATGE NATURAL COSTANER. MARISMA. ACTIVITATS ECONÒMIQUES PESQUERES I INDUSTRIALS (PETROQUÍMICA). LA MARISMA ÉS UNA PLANA DE FRANG ORIGINADA EN LA DESEMBOCADORA D’ALGUNS RIUS, ON BARREJA AIGUA DOLÇA I AIGUA DE LA MAR. RIU GUADALQUIVIR.
PAISATGE D’INTERIOR. CENTRAL TÈRMICA GENERADORA D’ENERGIA. EMPRA EL CARBÓ COM A COMBUSTIBLE PRODUCTOR D’ELECTRICITAT.
PLANTA EÒLICA DE SANTA MARIA DE NIEVA, ALMERIA. ENTRE VELEZ-RUBIO I PUERTO LUMBRERAS.
FÀBRICA OPEL (GENERAL MOTORS). HIGUERUELAS (SARAGOSSA). Des de 1982..
EMBASSAMENT D’ALCANTARA.
CENTRAL LLETERA
MINA A CEL OBERT DE COURE (PIRITA). CORTA ATALAYA (MINAS DE RIOTINTO, HUELVA). MINA MÉS GRAN D’EUROPA. PROP NERVA I LA SERRA D’ARACENA. EXPLOTACIÓ ENCETADA L’ANY 1907.