SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
PAISATGES INDUSTRIALS
1
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2017-2018
2
GUIÓ PER A COMENTAR UN PAISATGE INDUSTRIAL
1. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.
a) Localització geogràfica concreta i trets físics del terreny (topografia, interior, costa, urbà, rural...)
b) Factors de la localització industrial:
Clàssics: matèries primeres, fonts d’energia, mercat, transport, mà d’obra, capital....
Nuevos: difusió industrial, industrialització endògena...
c) Tipus de localització industrial:
• Concentrada o dispersa.
• Avantatges i desavantatges de cada tipus de localització.
• Infraestructures de Transport que poden aparèixer.
d) Localització concreta en el espai
• Industria aïllada, polígon industrial clàssic, polígons Industrials moderns (parques empresarials y tecnològics); organització y tamany del
polígon; tamany de les parcel·les ocupades per la indústria.
• Servicios dependents directament o indirecta de les indústries (talleres, magatzems, oficines, transports...) i la seua qualitat o
deteriorament.
2. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LA INDÚSTRIA.
a) Tipus d’indústria: producció d’energia; pesant (base o de béns d’equipament); lleugera (d’ús i consum).
b) Sector productiu: metal·lúrgia, química, agroalimentari, mecànica, etc.
c) Tamany i grau de desenvolupament tecnològic.
d) Importància y situació actual del tipo de industria o del sector (sectors madurs, en declivi, reconversió, en desenvolupament...)
3. PROBLEMÁTICA.
a) Problemes estructurals.
b) Repercussions de l’entrada en la UE.
c) Repercussions mediambientals de la industria.
4. PERSPECTIVES DE FUTUR:
Assenyalar las perspectives de futur de l’activitat industrial analitzada (favorable o desfavorable, plantejant possibles alternatives o solucions).
5. LOCALITZACIÓ EXACTA DE LA INDÚSTRIA.
3HORT SOLAR. SUD-EST D’ESPANYA
4
1.- LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.
a) Localització geogràfica i trets físics del terreny. La fotografia ens mostra un paisatge propi de l’Espanya àrida, sobre el qual es
desenvolupen activitats agràries de tipus mediterrani i industrial de producció d’energia. Al fons, observem un relleu escarpat de
muntanya mitjana, amb absència de vegetació o amb una vegetació estepària típica del clima subdesèrtic.
Els sòls són de caràcter calcari. La inexistència de cursos d’aigua i l’aridesa del paisatge ens assenyala que estem davant d’un clima
mediterrani subdesèrtic, propi del sud-est peninsular, amb precipitacions escasses, inferiors a 300 mm. anuals, i unes temperatures
extremes en estiu i no tan fredes durant l’hivern.
El paisatge agrari de la fotografia correspon a l’Espanya mediterrània subdesèrtica; observem una plantació de cítrics (tarongers o
llimeres). Aquesta agricultura assoleix un elevat nivell rendibilitat gràcies al seu alt nivell tecnificació (reg per degoteig, aprofitament
intensiu, cultius en hivernacles, etc.) i dedica la seua producció, principalment, a l’exportació a la UE.
b) Factors de localització industrial. Correspon a un nou tipus d’indústria basada en la producció energètica renovable i neta.
Aquesta indústria es localitza en zones amb una forta irradiació solar durant tot l’any, en España en l’àrea del sud-est espanyol
(sud d’Alacant, zona costanera de Murcia, costa i interior d’Almeria).
c) Tipus de localització industrial. Aquesta indústria presenta una localització concentrada de totes les seues estructures en una
planta de producció d’energia. Aquesta planta disposa d’infraestructura necessària per captar la radiació solar i transmetre-la,
mitjançant línies d’alta tensió als centres consumidors. Aquesta energia té l’avantatge de ser una energia neta, no contaminant
i fàcil de traslladar. L’inconvenient és el seu emmagatzematge, poc desenvolupat actual.
d) Localització concreta en l’espai. Aquesta indústria presenta una localització aïllada, ja que no necessita de cap indústria
complementària o auxiliar. Per tal d’augmentar la rendibilitat del territori, aquest Hort Solar s’ha construït en una parcel.la agrària
que ja disposava d’un aprofitament agrari previ (producció de cítrics).
5
2.- CARACTERÍSTIQUES GNERALS DE LA INDÚSTRIA.
a) Tipus d’indústria. Energia solar.
b) Sector productiu. La energia solar és una font d’energia renovable no suficientment desenvolupada a Espanya, a causa dels
obstacles burocràtics i les pressions dels grups elèctrics convencionals. Suposa un 1% de la producció energètica estatal. Els
territoris més propicis pel seu desenvolupament corresponen a la Ibèria seca, és a dir, el sud d’Alacant, Murcia i Almeria, territoris
que tenen el major nombre d’hores d’insolació a l’any en tota Europa.
c) Tamany i grau de desenvolupament. Presenta certes dificultats tècniques com l’emmagatzematge d’energia, el consum i la
seua distribució, a més a més, d’una rendibilitat limitada a causa de l’escàs desenvolupament.
d) Importància i situació actual de la indústria. .El darrer PEN (Pla Energètic Nacional), amb la intenció de reduir la dependència
energètica espanyola de l’exterior, preveia assolir en energies renovables el 12,5% de la producció nacional d’electricitat per a
l’any 2011, i destinà fons molt nombrosos per a la instal·lació d’Horts Solars, com el que apareix en la imatge. Aquesta nova
regulació feu que el sector visquera un període de desenvolupament ràpid, interromput sobtadament per la crisi econòmica, la
congelació de les ajudes i la modificació de les condicions favorables al seu desenvolupament.
3.- PROBLEMÀTICA. La problemàtica del sector està centrada en el seu cost elevat d’instal·lació, no apte per tot tipus d’inversors, el
problema de l’emmagatzematge i la posterior distribució en el moment que hi haja demanda.
4.- PERSPECTIVES DE FUTUR. Podem considerar aquesta producció d’energia renovable, com una de les energies renovables amb més
futur. A causa del canvi climàtic, creixeran arreu del planeta les àrees desèrtiques o semi desèrtiques, on desapareixerà el seu ús agrari, i
podran tenir un ús exclusiu com a productores d’energia.
5.- LOCALITZACIÓ EXACTA. Aquesta fotografia la podem localitzar en terres de la província d’Almeria o Múrcia, per l’aridesa del paisatge,
la presència d’estriacions muntanyoses calcàries pròpies dels sistemes Bètics i el cultiu de cítrics.
6
PAISATGE DE RECONVERSIÓN NAVAL. PLANTA
REGASIFICADORA
7CUENCA MINERA DE CARBONERA (ASTÚRIES)
8PAISATGE ESPANYA INTERIOR. ENERGIA EÒLICA
9PAISATGE COSTANER. DRASSANES
10CENTRAL NUCLEAR DE COFRENS
11
PAISATGE COSTANER NATURAL.
MARISMA. PLANTA
PRETROQUÍMICA.
12
CENTRAL TÈRMICA
13
ENERGIA EÒLICA. NIEVA (ALMERIA)
14
FÀBRICA
D'AUTOMÒBILS
OPEL. HIGUERUELAS
(SARAGOSSA)
15EMBASSAMENT D'ALCANTARA
16PLANTA LLETERA
17EXPLOTACIÓ MINERA A CEL OBERT. COURE. RIOTINTO (HUELVA)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaTxeli
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turismejordimanero
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaCristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENTjordimanero
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratToni Raya
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
Comentario paisaje agrario
Comentario paisaje agrarioComentario paisaje agrario
Comentario paisaje agrariommm-g
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunyajordimanero
 

La actualidad más candente (20)

Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
Comentario paisaje agrario
Comentario paisaje agrarioComentario paisaje agrario
Comentario paisaje agrario
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
 

Similar a Paisatges industrials

L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalanaraul liñan
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxMaria Polo
 
Central solar fotovoltaica
Central solar fotovoltaicaCentral solar fotovoltaica
Central solar fotovoltaicaguestc5ac09
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
Potencial xarxes electriques municipals
Potencial xarxes electriques municipalsPotencial xarxes electriques municipals
Potencial xarxes electriques municipalsleaderrgb
 
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7 Treball socials Punts 1 i 2 tema 7
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7 pepemu2
 
Energía solar - Català
Energía solar - CatalàEnergía solar - Català
Energía solar - CatalàVal Lugo Correa
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaPili Lopez
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAlocoserrallo
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓjcorbala
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Jordi1492
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geohistgeo345
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari2nESO
 

Similar a Paisatges industrials (20)

Energia i economia
Energia i economiaEnergia i economia
Energia i economia
 
Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalana
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
 
Central solar fotovoltaica
Central solar fotovoltaicaCentral solar fotovoltaica
Central solar fotovoltaica
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Potencial xarxes electriques municipals
Potencial xarxes electriques municipalsPotencial xarxes electriques municipals
Potencial xarxes electriques municipals
 
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7 Treball socials Punts 1 i 2 tema 7
Treball socials Punts 1 i 2 tema 7
 
Energía solar - Català
Energía solar - CatalàEnergía solar - Català
Energía solar - Català
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_Alba
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Lenergía eólica
Lenergía eólicaLenergía eólica
Lenergía eólica
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
 
2011 10 19_montseny
2011 10 19_montseny2011 10 19_montseny
2011 10 19_montseny
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 

Más de Vicent Puig i Gascó

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiarVicent Puig i Gascó
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018Vicent Puig i Gascó
 

Más de Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 

Paisatges industrials

  • 1. PAISATGES INDUSTRIALS 1 VICENT PUIG I GASCÓ CURS 2017-2018
  • 2. 2 GUIÓ PER A COMENTAR UN PAISATGE INDUSTRIAL 1. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL. a) Localització geogràfica concreta i trets físics del terreny (topografia, interior, costa, urbà, rural...) b) Factors de la localització industrial: Clàssics: matèries primeres, fonts d’energia, mercat, transport, mà d’obra, capital.... Nuevos: difusió industrial, industrialització endògena... c) Tipus de localització industrial: • Concentrada o dispersa. • Avantatges i desavantatges de cada tipus de localització. • Infraestructures de Transport que poden aparèixer. d) Localització concreta en el espai • Industria aïllada, polígon industrial clàssic, polígons Industrials moderns (parques empresarials y tecnològics); organització y tamany del polígon; tamany de les parcel·les ocupades per la indústria. • Servicios dependents directament o indirecta de les indústries (talleres, magatzems, oficines, transports...) i la seua qualitat o deteriorament. 2. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LA INDÚSTRIA. a) Tipus d’indústria: producció d’energia; pesant (base o de béns d’equipament); lleugera (d’ús i consum). b) Sector productiu: metal·lúrgia, química, agroalimentari, mecànica, etc. c) Tamany i grau de desenvolupament tecnològic. d) Importància y situació actual del tipo de industria o del sector (sectors madurs, en declivi, reconversió, en desenvolupament...) 3. PROBLEMÁTICA. a) Problemes estructurals. b) Repercussions de l’entrada en la UE. c) Repercussions mediambientals de la industria. 4. PERSPECTIVES DE FUTUR: Assenyalar las perspectives de futur de l’activitat industrial analitzada (favorable o desfavorable, plantejant possibles alternatives o solucions). 5. LOCALITZACIÓ EXACTA DE LA INDÚSTRIA.
  • 3. 3HORT SOLAR. SUD-EST D’ESPANYA
  • 4. 4 1.- LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL. a) Localització geogràfica i trets físics del terreny. La fotografia ens mostra un paisatge propi de l’Espanya àrida, sobre el qual es desenvolupen activitats agràries de tipus mediterrani i industrial de producció d’energia. Al fons, observem un relleu escarpat de muntanya mitjana, amb absència de vegetació o amb una vegetació estepària típica del clima subdesèrtic. Els sòls són de caràcter calcari. La inexistència de cursos d’aigua i l’aridesa del paisatge ens assenyala que estem davant d’un clima mediterrani subdesèrtic, propi del sud-est peninsular, amb precipitacions escasses, inferiors a 300 mm. anuals, i unes temperatures extremes en estiu i no tan fredes durant l’hivern. El paisatge agrari de la fotografia correspon a l’Espanya mediterrània subdesèrtica; observem una plantació de cítrics (tarongers o llimeres). Aquesta agricultura assoleix un elevat nivell rendibilitat gràcies al seu alt nivell tecnificació (reg per degoteig, aprofitament intensiu, cultius en hivernacles, etc.) i dedica la seua producció, principalment, a l’exportació a la UE. b) Factors de localització industrial. Correspon a un nou tipus d’indústria basada en la producció energètica renovable i neta. Aquesta indústria es localitza en zones amb una forta irradiació solar durant tot l’any, en España en l’àrea del sud-est espanyol (sud d’Alacant, zona costanera de Murcia, costa i interior d’Almeria). c) Tipus de localització industrial. Aquesta indústria presenta una localització concentrada de totes les seues estructures en una planta de producció d’energia. Aquesta planta disposa d’infraestructura necessària per captar la radiació solar i transmetre-la, mitjançant línies d’alta tensió als centres consumidors. Aquesta energia té l’avantatge de ser una energia neta, no contaminant i fàcil de traslladar. L’inconvenient és el seu emmagatzematge, poc desenvolupat actual. d) Localització concreta en l’espai. Aquesta indústria presenta una localització aïllada, ja que no necessita de cap indústria complementària o auxiliar. Per tal d’augmentar la rendibilitat del territori, aquest Hort Solar s’ha construït en una parcel.la agrària que ja disposava d’un aprofitament agrari previ (producció de cítrics).
  • 5. 5 2.- CARACTERÍSTIQUES GNERALS DE LA INDÚSTRIA. a) Tipus d’indústria. Energia solar. b) Sector productiu. La energia solar és una font d’energia renovable no suficientment desenvolupada a Espanya, a causa dels obstacles burocràtics i les pressions dels grups elèctrics convencionals. Suposa un 1% de la producció energètica estatal. Els territoris més propicis pel seu desenvolupament corresponen a la Ibèria seca, és a dir, el sud d’Alacant, Murcia i Almeria, territoris que tenen el major nombre d’hores d’insolació a l’any en tota Europa. c) Tamany i grau de desenvolupament. Presenta certes dificultats tècniques com l’emmagatzematge d’energia, el consum i la seua distribució, a més a més, d’una rendibilitat limitada a causa de l’escàs desenvolupament. d) Importància i situació actual de la indústria. .El darrer PEN (Pla Energètic Nacional), amb la intenció de reduir la dependència energètica espanyola de l’exterior, preveia assolir en energies renovables el 12,5% de la producció nacional d’electricitat per a l’any 2011, i destinà fons molt nombrosos per a la instal·lació d’Horts Solars, com el que apareix en la imatge. Aquesta nova regulació feu que el sector visquera un període de desenvolupament ràpid, interromput sobtadament per la crisi econòmica, la congelació de les ajudes i la modificació de les condicions favorables al seu desenvolupament. 3.- PROBLEMÀTICA. La problemàtica del sector està centrada en el seu cost elevat d’instal·lació, no apte per tot tipus d’inversors, el problema de l’emmagatzematge i la posterior distribució en el moment que hi haja demanda. 4.- PERSPECTIVES DE FUTUR. Podem considerar aquesta producció d’energia renovable, com una de les energies renovables amb més futur. A causa del canvi climàtic, creixeran arreu del planeta les àrees desèrtiques o semi desèrtiques, on desapareixerà el seu ús agrari, i podran tenir un ús exclusiu com a productores d’energia. 5.- LOCALITZACIÓ EXACTA. Aquesta fotografia la podem localitzar en terres de la província d’Almeria o Múrcia, per l’aridesa del paisatge, la presència d’estriacions muntanyoses calcàries pròpies dels sistemes Bètics i el cultiu de cítrics.
  • 6. 6 PAISATGE DE RECONVERSIÓN NAVAL. PLANTA REGASIFICADORA
  • 7. 7CUENCA MINERA DE CARBONERA (ASTÚRIES)
  • 8. 8PAISATGE ESPANYA INTERIOR. ENERGIA EÒLICA
  • 11. 11 PAISATGE COSTANER NATURAL. MARISMA. PLANTA PRETROQUÍMICA.
  • 17. 17EXPLOTACIÓ MINERA A CEL OBERT. COURE. RIOTINTO (HUELVA)

Notas del editor

  1. HORT SOLAR. ALMERIA O MURCIA
  2. PAISATGE COSTANER. PAISATGE D’ANTIGUES DRASSANES (VIGO, SESTAO, CADIZ, A CORUNYA) RECONVERTIT EN UNA PLANTA REGASIFICADORA. VAIXELL METANER. A CORUNYA.
  3. SERRALADA CANTÀBRICA. CARBORANA (ASTÚRIES)
  4. PAISATGE PROPI DE L’ESPANYA ÀRIDA D’INTERIOR. ACTIVITAT INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ ENERGIA EÒLICA. CASTELLA LA MANXA.
  5. PAISATGE COSTANER, PORT. DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITAT INDUSTRIAL DE LA FABRICACIÓ I RAPARACIÓ DE VAIXELLS, DRASSENES.
  6. PAISATGE NATURAL AL COSTAT D’UN RIU. PLANTA INDUSTRIAL GENERADOR D’ENERGIA. CENTRAL NUCLEAR DE COFRENS.
  7. PAISATGE NATURAL COSTANER. MARISMA. ACTIVITATS ECONÒMIQUES PESQUERES I INDUSTRIALS (PETROQUÍMICA). LA MARISMA ÉS UNA PLANA DE FRANG ORIGINADA EN LA DESEMBOCADORA D’ALGUNS RIUS, ON BARREJA AIGUA DOLÇA I AIGUA DE LA MAR. RIU GUADALQUIVIR.
  8. PAISATGE D’INTERIOR. CENTRAL TÈRMICA GENERADORA D’ENERGIA. EMPRA EL CARBÓ COM A COMBUSTIBLE PRODUCTOR D’ELECTRICITAT.
  9. PLANTA EÒLICA DE SANTA MARIA DE NIEVA, ALMERIA. ENTRE VELEZ-RUBIO I PUERTO LUMBRERAS.
  10. FÀBRICA OPEL (GENERAL MOTORS). HIGUERUELAS (SARAGOSSA). Des de 1982..
  11. EMBASSAMENT D’ALCANTARA.
  12. CENTRAL LLETERA
  13. MINA A CEL OBERT DE COURE (PIRITA). CORTA ATALAYA (MINAS DE RIOTINTO, HUELVA). MINA MÉS GRAN D’EUROPA. PROP NERVA I LA SERRA D’ARACENA. EXPLOTACIÓ ENCETADA L’ANY 1907.