1. 1
3. REVOLUCIONS LIBERALS. VOCABULARI
Antic Règim Sistema econòmic i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval
que es van mantenir vigent a Europa fins a la revolució industrial i liberal.
Aristocràcia El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels
millors o els notables d'una comunitat. Etimològicament deriva de les paraules gregues
aristos, "millor" i kratein "governar". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern
en què el poder és ostentat per una elit tancada, un grup social minoritari o privilegiat
econòmicament o per raó del seu llinatge, intel·ligència o nivell cultural.
Assemblea de A França, a l'antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de
Notables cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter
consultiu. Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa: el
1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels
estats generals.
Assignat Era un tipus de moneda durant la Revolució Francesa, l’origen de la qual estava en un
títol d'emprèstit emès pel Tresor públic l'any 1789, on el valor era assignat sobre els
béns nacionals . Els assignats van passar a ser una moneda el 1791.
Bastilla, castell La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era ua presó reial. S'ha fet cèlebre
de la per l'associació que tingué la presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa, com un
símbol de la rebel·lió contra l'Antic Règim.
Béns nacionals Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució
Francesa . A França l'origen d'aquests béns radicà en les reformes de la Revolució
Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març
de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels
sospitosos. Els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els
adquirí quan foren posats a la venda per l'estat.
Burgesia La burgesia és una classe social , tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que
acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital,
en les relacions econòmiques. El terme que prové del francès bourgeoisie, que
originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van
enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents
rurals.
Capitulació de Fet ocorregut el 19 d'octubre de 1781, que suposà el desenllaç del blocatge de l'exèrcit
Yorktown britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de
Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra
d'independència nord-americana
Carbonaris Moviment d'ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la
francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del s XIX, durant la
dominació napoleònica. El nom deriva dels carbonari ('carboners') i emprà símbols
d'aquest ofici. Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal. Els carbonaris
s'oposaven a l'absolutisme i demanaven una constitució; esdevingueren partidaris de la
república i de determinades reformes socials (llei agrària).
Carta Atorgada Carta constitucional atorgada per un sobirà. Es diferencia d'una constitució perquè no és
obra d'una assemblea, sinó concessió del cap d'Estat.
Codi Civil Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes. La majoria dels codis penals es
basen en el francès, del 1810.

2. 2
Concordat Conveni sobre els afers eclesiàstics entre el govern d'un Estat i la Santa Seu de Roma, en
què cadascuna de les dues parts demana a l'altra garanties i concessions
Constitució Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i
regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el
conjunt de relacions entre ells.
Constitució civil Conjunt de disposicions legislatives de l'Assemblea Constituent de França (1790),
del Clergat sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els
nomenaments i la dotació del clergat. L’obligació legal d’acatar aquestes disposicions
suposà la ruptura amb Roma significà la divisió entre l'Església «nacional»
(constitucional, juramentada) i l'Església «de l'antic règim»,
Constitució Constitució federal aprovada el 17 de setembre de 1787, actualment vigent, que
Federal dels contempla la sobirania popular, república, separació de poders, responsabilitat dels
EUA governants, bicameralisme, llibertat religiosa, política i de premsa, igualtat natural dels
homes, drets dels estats confederats, etc,
Consolat El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del
directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799)
fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per
extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França
Colònia A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un
domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència.
Segons el grau de dominació i segons llurs característiques trobem diferents tipus de
colònies: d'explotació, de poblament, protectorat, etc.
Comité de Organisme francès creat amb caràcter extraordinari per la Convenció Nacional el 6
Salvació Pública d'abril de 1793, durant la Revolució Francesa. Estava compost inicialment per nou
membres de la Convenció (dotze posteriorment) i es va concebre com una institució
administrativa destinada a supervisar i agilitzar la tasca dels òrgans executius de la
Convenció i dels ministres nomenats per aquesta.
Congrés de Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815,
Viena per refer el mapa polític d'Europa, arran de la fi de l'imperi napoleònic.
Congresos de Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant
Filadelpia la guerra de la independència. Els més importants foren el del setembre del 1774 (inici
de la revolta i declaració dels drets del contribuent), el del maig del 1775 (organització
de l'exèrcit i democratització de les institucions), el del juny-juliol del 1776 (declaració de
la independència) i el del maig-setembre del 1787 (assemblea dels delegats dels estats
de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-
americana).
Convenció Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25
d'octubre de 1795. Successora de l'Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats
electes. Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República
Francesa el mateix 21 de setembre. Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís
XVI, que fou condemnat a mort. Aquest judici oposà definitivament els dos partis
predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els
diputats independents, anomenats "els de la plana".
Club Polític Al s XVIII aparegueren també, a la França de la Revolució, clubs polítics de les tendències
més diverses (Cordeliers, Feuillants, Jacobins, etc), que desenvoluparen una important
funció político-revolucionària. Hi destacà el Club dels Jacobins (1789), conegut primer

3. 3
amb el nom de Club Breton i de Société des Amis de la Constitution i, des del 1792, amb
el de Société des Jacobins, Amis de la Liberté et de l'Egalité. Durant la Convenció,
aquests clubs adquiriren el caràcter d'entitats públiques que actuaven com a grups de
pressió sobre el govern, i ressorgiren novament el 1848 amb caràcter republicà.
Declaració de Text votat per l'assemblea constituent francesa el 26 d'agost de 1789. La seva redacció
Drets recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA (1776) i del pensament
dels filòsofs del s XVIII. Proclamà la igualtat de tots els homes, i també els seus drets
naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a
l'opressió.
Declaració Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses
d’Independència d'Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. Fou el
del EUA primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base
constitutiva d'un estat. Aquest fet tingué una forta influència en els ambients
revolucionaris europeus i d'Amèrica del Sud.
Democràcia Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels
governants.
Desamortització Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat
limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones
jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques. Es diferencia
de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los
lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat
Estat Forma d’organització política dotada de poder sobirà i independent, que integra la
població d’un territori.
Estats Generals Assemblea estamental francesa (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies
convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven a
llurs representants, però l'assemblea no prenia decisions. Foren reunits el 1789 per Lluís
XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el
dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles (maig del 1789), el tercer estat refusà
el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat
es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent.
Francmaçons Associació secreta nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVII i estesa arreu, que
preconitzava l'ajut mutu entre els seus membres i la fraternitat i la tolerància; ha estat
discutida la seva participació en els moviments liberals del segle XIX
Federalisme Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant
un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els
diferents estats. Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de
creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i
mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació.
Guillotina Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els
condemnats a mort. Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a
la península itàlica, fou proposat l'any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) a
l'Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d'evitar sofriments als condemnats.
Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França (1981).
Jacobins Nom que reberen les persones que actuaren durant la Revolució Francesa d'acord amb
uns mateixos principis ideològics que s'orientaven cap al republicanisme radical i la
defensa de la democràcia directa, defensores també d'uns principis ètics i morals de

4. 4
tipus espartà, de l'antimilitarisme i del centralisme. El nom es deu al fet que els jacobins
solien reunir-se a París en un convent dels dominics anomenat dels Jacobins. Els
principals dirigents foren Maximilien de Robespierre, Louis-Antoine Saint-Just, Jean-Paul
Marat i Georges-Jacques Danton
Girondins Grup polític originari de la burgesia enriquida pels béns comunals. El nom els venia del
fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda. Feren perseguir els
contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari (1791). A
partir de 1792 constituïren el grup moderat; defensaven la propietat, el lliurecanvisme i
la república il·lustrada i temien el poble de París. Llurs caps foren Brissot, Condorcet,
Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres.
Guàrdia Organització armada ciutadana sorgida de la Revolució Francesa per a la defensa de la
Nacional llibertat i de l'ordre intern.
Il·lustració Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats Units
i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme
medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de
societat basat en la llibertat i la igualtat.
Jove Europa Associació política fundada a Berna, el 1834, per Mazzini, amb una doctrina semblant a
la de la Jove Itàlia. Reunia teòricament tots els partidaris nacionalistes europeus i volia
regenerar el continent. Fou dissolta el 1836, quan el govern suís expulsà Mazzini.
Legitimisme Doctrina política que es fonamenta en el dret dels monarques hereditaris deposats per
Napoleó, a recuperar el seu tron.
Liberalisme Corrent ideològic i doctrina política I econòmica que estableix que la societat està
formada per individus i no per estaments., i defensa el dret de tots els éssers humans a
la llibertat individual. En conseqüència defensa la llibertat en l’àmbit econòmic, política i
religiós. En política, es contrari al poder absolut i partidari del sistema parlamentari, la
separació de poders i la sobirania de la nació representada per les Corts o Parlament.
Monarquia Monarquia en la qual el poder reial està limitat per una constitució elaborada i aprovada
constitucional per un Parlament.
Metròpoli Nom que rep l'Estat colonitzador respecte a les seves colònies.
Motí del Té Vid. Rebomboris del Té
Muntanyencs o Dit dels membres de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa, que actuà dins
Montagnards l'Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit
per Danton, Marat i Robespierre. Republicans, antimonàrquics i centralistes, d’ideologia
socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la
Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les
classes populars parisenques (sans-culottes).
Nació Conjunt de ciutadans la suma de voluntats individuals dels quals constitueix la voluntat
nacional sobirana
Nacionalisme Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny ètico-polític, un
valor altíssim al fet nacional o a la nació. Presa de consciència, àmpliament compartida
per una part de la població d'un territori, de pertànyer a la mateixa identitat col·lectiva,
consistent en la presència d'uns elements comuns com ara la cultura, la llengua, el
territori, la història, els costums, els símbols i determinades pautes de conducta i de visió
del món. El nacionalisme va introduir el binomi Estat-nació i va presentar dues
modalitats polítiques: la dels pobles que se sentien membres d'una mateixa nació però

5. 5
que no formaven un Estat i lluitaren per assolir la unió (casos d'Alemanya i d'Itàlia), i la
dels pobles que estaven dominats per altres nacions i que van organitzar moviments de
separació (casos de Bèlgica i de les nacionalitats de l'Imperi austríac).
Restauració Període històric que transcorre a Europa entre el 1815 i 1848, suposa l’intent, per part
dels vencedors contra Napoleó, de reinstaurar el sistema absolutista anterior a la
revolució Francesa, basant-se en el principis de legitimitat, respecte als poders establerts
i el sentit de jerarquia i autoritat.
Revolució Canvi en profunditat , global i dràstic, de les institucions polítiques i socials o de les
estructures econòmiques d'una societat.
Rebomboris del Aldarulls esdevinguts el dia 16 de desembre de 1773, en la ciutat de Boston, en els
Té (Tea Party) quals fou llançat a la mar un carregament de té, com a protesta per les imposició d’un
impost sobre el consum del té.
Quaderns de Llistats de peticions o queixes elaborats pels estaments abans de la reunió dels Estats
queixes Generals el 1789. Aquests quaderns reflecteixen perfectament les aspiracions de tots els
grups socials, i, mentre que tots coincideixen en el descontentament respecte a la
monarquia de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats difereixen radicalment en qüestions
com ara la igualtat social o la dissolució del règim senyorial. Els cahiers de doléances
reflecteixen clarament l'estat d'insatisfacció de la societat francesa.
República Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni
vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. La idea republicana neix
amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la
independència nord-americana i la Revolució Francesa.
Revolució Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el
Burgesa feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la
sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques
i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i
expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers
exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Romanticisme El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle
XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes
les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el
neoclassicisme, donant-li importància al sentiment sobre la raó i de la llibertat de
l'individu enfront de la societat. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les
convencions socials de l'època és inqüestionable.
Sans-Culottes Denominació que rebia la gent de les classes baixes i populars de la ciutat. Els seus
principis, molt radicals, contenien elements propers als plantejaments socialistes de
l'època. Defensaven la idea de la democràcia igualitària i directa i van actuar moltes
vegades com a força de xoc en moments àlgids de la Revolució donant suport als
jacobins. A partir de la reacció termidoriana foren neutralitzats. Rebien aquest nom
perquè solien vestir pantalons a ratlles en lloc del pantaló curt o culotte característic de
les classes benestants de l'Antic Règim.
Santa Aliança Període històric que comença amb la reposició al tron d'un rei destronat o del
representant d'una dinastia foragitada. Les principals restauracions monàrquiques
europees han estat: l'anglesa (1660-1702), que suposà el retorn dels Stuart; les dues
esdevingudes a França, protagonitzades, la primera (1814-15), per Lluís XVIII de Borbó, i
la segona (1815-30), per aquest i el seu germà Carles X; l'espanyola, que restablí la
monarquia borbònica.

6. 6
Sobirania Anomena la font del poder. En l’absolutisme era el rei. A partir de 1789 la sobirania
resideix en el conjunt dels ciutadans (nació).
Sobirania La burgesia triomfant, però, s'adherí a una concepció més conservadora, la de la
nacional sobirania nacional, formulada per primer cop per Sieyès: la sobirania resideix en la nació,
considerada com a entitat real diferenciada dels individus que la integren, i representada
per un parlament elegit per sufragi censatari, que permeté a la burgesia de consolidar el
seu domini.
Sobirania A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada
Popular inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular: la sobirania resideix en
el poble, que, en virtut del contracte social, l'atorga als governants; això implica
l'existència del sufragi universal.
Stamp Act Llei del Timbre, fou imposada per Anglaterra a les colònies nord-americanes en 1765.
Consistia en un impost sobre qualsevol tipus tràmit burocràtic, amb la idea d’obtenir
ingressos per a eixugar les despeses produïdes per la Guerra dels Set Anys (1756-1763)
contra França, en la defensa de les colònies.
Sufragi censatari Sistema polític en el qual només poden ser electors els homes amb una determinada
renda o amb títols (mestres, llicenciats universitaris, sacerdots...). Exclou les dones i la
major part de la població. És un tipus de sufragi que restringeix el dret de votar segons el
nivell d'impostos que l'individu paga a l'Estat.
Sufragi universal Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense
distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.
Tractat de Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de
Versalles setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l'anglo-hispano-
francesa del 20 de gener de 1783. La Gran Bretanya reconegué la independència dels
EUA i cedí a França diversos territoris. Espanya recuperà la Florida i Menorca, però
fracassà en l'intent de recuperar Gibraltar. En conjunt, l'hegemonia britànica sofrí una
reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l'abast.
Terror, el Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794,
durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot
el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública
Tretze Colònies Nom donat a aquelles colònies britàniques de l'Amèrica del Nord que es declararen
independents (1776) i formaren el nucli originari dels Estats Units (1787-90). Foren, al S,
Geòrgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland; al centre, Delaware,
Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York; i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i
New Hampshire.
Varennes, Nom donat a la temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom—
fugida de. amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791). Preparada pel comte suec H.
Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l'exèrcit del marquès de
Bouillé i, en acabat, a la protecció d'Àustria. Reconegut per J.-B. Drouet, fill d'un mestre
de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei
davant els revolucionaris.
Vendée, revolta Insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes
de la. de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns
nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris.
Zollverein Unió duanera i econòmica dels estats alemanys creada a partir de 1834, que fou duta a

7. 7
terme, sota la direcció de Prússia, a la qual s'afegiren successivament els diversos estats
(els darrers foren Bremen i Hamburg, l'any 1888) i que preparà la unitat política
d'Alemanya, amb l’exclusió d’Àustria