Presentación utilizada en un curso impartido en la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 16 de junio de 2014. Profa. Rosabel Roig Vila, Universidad de Alicante
1. Flipped Classroom. Capgirem les
nostres classes amb l’ajut de les TIC?
Universitat Politècnica de Catalunya
Institut de Ciències de l'Educació
https://www.flickr.com/photos/darrellg/4130339621/lightbox/
4. La web del seminari és
http://eduticflippedclassroom.blogspot.com
5. “No he cercat mai la innovació.
La innovació no és un valor en si mateix.
Crec que la meua tasca consisteix a fer que els estudiants aprenguen el millor possible”
(Ainhoa Ezeiza, UPV)
10. 1. Aspectes generals
2. El que és i el que no és
3. Experiències educatives
4. Principis en els quals es basa FC
5. Com començar?
6. I la funció de les TIC?
7. Pros i contres…
12. Respecte al terme: capgirar la
classe, voltear la clase, modelo
volteado, flip teaching or a flipped
classroom, backwards classroom,
flipped classroom, reverse
teaching…
Precursors: Jon Bergmann i Aaron Sams
(2007).
“No és aula capgirada, sinó aula
desplaçada”
(Audrey McGoldrick)
“Flipped Classroom isn't a methodology. It's an
ideology”(Brian E. Bennett,
https://twitter.com/bennettscience)
“Fer-li la vota a la classe no és la solució als
nostres problemes; però no podem estar sense
fer res, cal fer alguna cosa” (Brett Clarke)
És una forma de blended learning
No és nou…
Denpong Soodphakdee
(Khon Kaen University)
http://goo.gl/gF6wVG
Glenn Platt (Miami University) i Maureen Lage
(2000) Vegeu article
No hi ha una sistematització del mètode.
14. La Flipped Classroom NO és:
• un sinònim de vídeos en línia.
• la substitució dels professors per vídeos.
• un curs en línia.
• que els estudiants treballen sense una estructura (“no sense
una seguida, ni seny”).
• que els estudiants es passen tota la classe mirant una pantalla
d’ordinador.
• que els estudiants treballen de manera aïllada.
15. La Flipped Classroom ÉS:
• un mitjà per augmentar la interacció i la personalització entre alumnes i
professors.
• un ambient en el qual els estudiants es responsabilitzen del seu propi
aprenentatge.
• una aula en la qual el mestre no és “el savi en escena”, sinó la “guia”.
• una combinació de formació directa amb aprenentatge constructivista.
• una aula en la qual els alumnes absents no es queden enrere.
• una classe en la qual el contingut està permanentment arxivat i llest per a
ser revisat o editat.
• una classe en la qual tots els estudiants estant compromesos
activament en el seu propi aprenentatge.
16. Així doncs…
L’important és que:
1. Tenim una situació que volem millorar:
– Passivitat
– Mancança de motivació
– No creativitat
– Mancança de treball col·laboratiu
I considerem que podem resoldre-ho amb aquest plantejament.
2. Elegim els elements del “dalt-a-baix”: de professor a estudiant; eliminar la
formació directa de l’aula i fer-la esdevenir “la tasca”; que hi haja una
interacció professor-alumne millor i més intensa.
3. En definitiva, que els estudiants s’apropien del seu propi aprenentatge, que
elegisquen com aprendre’n els continguts i demostren que els entenen.
20. • És facilitadora.
• Personalitza més l’ensenyament: l’alumne
pot assimilar el contingut al seu propi ritme;
podem atendre de manera flexible els
alumnes a classe.
• Fomenta el treball cooperatiu, la interacció
social i la resolució de problemes de manera
grupal.
• Optimitza el temps de classe.
La funció del professor:
21. La funció de l’alumne:
ta
pa en classe
ir la tecnologia
ra i col·labora
sengons el seu propi ritme i actitud
nitoritzat constantement
dre a aprendre: l’alumne té el control
u propi aprenentatge; s’hi
omet més.
22. Hi ha una relació íntima i necessària entre els processos
de l’experiència real i l’educació.
(John Dewey, 1938)
Principis en els quals es basa FC
24. Com aprenem?
• Cercant
• Filtrant/garbellant/seleccionant
• Memoritzant
• Organitzant
• Experimentant
• Generant continguts
• Compartint
• Comunicant-nos
• Interaccionant amb altri
25. “Per desenvolupar la competència en una àrea
de recerca, els estudiants han de/d’:
a) tenir una profunda base de coneixements
objectius,
b) Entendre els fets i les idees en el context d’un
marc conceptual, i
c) organitzar els coneixements de manera que
en facilite la recuperació i l’aplicació”
Bransford JD, Brown AL, and Cocking RR (2000). How people learn: Brain,
mind, experience, and school. Washington: National Academy of Sciences, p. 16.
30. • La educación debe estar basada en la actividad (learning by
doing).
• La lectura (escrita u oral) debería apoyar el aprendizaje, pero
no centrarlo en él ni conducirlo.
• Buscamos que el prendizaje “enganche”, sea autentico,
relevante.
• El aprendizaje debe incluir visión crítica, pensamiento reflexivo.
• El aprendizaje debería cambiar el comportamiento y el
pensamiento.
2. Cicles d’Aprenentatge Experiencial
(Experiential Learning Cycles , ELC)
36. Justin Ferriman (2014), Flipped-Classroom: Future of Education?, en "LearnDash’s Learning & Collaboration Blog“,
(http://www.learndash.com).
1. Quins són els objectius essencials
que els estudiants han de
dominar?
2. Cercar o crear els recursos
d’aprenenatge de qualitat.
3. En classe: activitats pràctiques
sobre el que s’hi ha “apré”
De forma general…
38. 1. Proporcionar una oportunitat perquè els estudiants
adquirisquen la primera exposició abans de la classe.
Exemples:
State University at Grand
Valley Robert Talbert: canal
de YouTube
Computacional Sciencies at
Vanderbilt Doug Fisher:
mat1 i mat2; vídeo
39. 2. Proporcionar un incentiu perquè els estudiants es preparen
per a la classe.
3. Proporcionar un mecanisme per evaluar la comprensió de
l’estudiant.
Exemples (els dos anteriors):
Els estudiants completen una
tasca associada amb la seua
preparació i aqueixa tasca
s’associa amb punts.
Exemple de proposta del Prof.
Bruff: veure informació
40. 4. Proporcionar activitats de classe que se centren en les
activitats cognitives superiors.
Exemples:
Els estudiants realitzen
produccions pròpies a partir
dels coneixements adquirits
(coneixement aplicat).
Exemple de proposta:
http://goo.gl/ePZhHg
42. En FC hem de determinar :
1. Contingut textual i audiovisual.
2. Entorn d’aprenentatge.
3. Registre de l’activitat.
4. Revisió i dubtes.
5. Procedimients mitjançant grups col·laboratius.
https://www.flickr.com/photos/nacente/2827301823
43. La part no presencial…
http://naerjournal.ua.es/
45. Amb les TIC podem…
http://goo.gl/58UEsN
• Capturar el contingut fonamental i accedir segons la nostra conveniència i ritme d’aprenentatge (materials de conferències,
lectures, multimèdia, etc).
• Diversificar canals de comunicació (text, imatge i so)
• Proporcionar oportunitats per al discurs i la interacció dins i fora de classe (instruments de sondeig, de discussió, de creació
de contingut)
• Transmetre informació (micro-blogging, eines d’anunci)
• Proporcionar una resposta immediata i anònima (qüestionaris, enquestes)
• Capturar dades (anàlisi)
48. Avantatges
– Veure i parlar amb més facilitat amb els estudiants de manera
personalitzada, sondejar idees errònies, i esbandir dubtes i errors.
– Motivació.
– Aprendre segons el ritme personal de cadascú.
– Contingut a demanda, disponible per a l’alumnat amb cost afegit zero.
– Utilització de vídeos d’especialistes en la matèria.
– Sal Khan: “Dins de deu anys, els estudiants aprendran al seu propi ritme.
L’aula serà un lloc per a la interacció activa, no per escoltar passivament ni
somniar despert. La funció del professor serà la d’un mentor o entrenador
en oposició a un conferenciant o escriptor d’assaigs. Les institucions que
vulguen seguir avant seran les que aprofiten aquest paradigma, no les que
lluiten en contra.”
49. Crítiques
• L’educació ha passat a ser d’una conversa a un monòleg.
• És difícil saber que l’alumne es prepare abans de classe.
50. Consideracions finals...
Els estudiants necessiten estar “connectats” amb la matèria. El compromís de
l’estudiant és la clau per a l’aprenentatge. És més probable que es produïsca això a
través d’activitats vivencials atractives.
L’aprenentatge informal d’avui està connectat, és instantani i personalitzat. Els
estudiants han de tenir experiències semblants en els seus ambients d’aprenentatge
més formals.
Hi ha molta informació que es pot trobar en línia a través de vídeos, podcasts i
activitats interactives.
Les Universitats ja no són els “guardians de la informació”. Qualsevol persona amb
connexió a Internet té accés a informació d’alt nivell.
Les conferències (en qualsevol format: cara a cara, o vídeos) haurien de donar suport a
l’aprenentatge, no dirigir-lo ni ser-ne el centre.
La classe hauria de ser un espai per a la interacció, l’activitat, i no per a escoltar
passivament.
El professor esdevé una guia, facilitador del recorregut d’aprenentatge dels seus
alumnes, per, després, deixar-li el camí lliure.
En definitiva, els models d’aprenentatge experiencial anteriors poden ser actualitzats i
haurien d’incloure eines tecnològiques i conceptes de FC.
En términos de la taxonomía revisada de Bloom (2001), esto significa que los estudiantes están haciendo los niveles más bajos de trabajo cognitivo (adquirir conocimientos y comprensión) fuera de la clase, y se centra en las formas más altas de trabajo cognitivo (aplicación, análisis, síntesis y / o evaluación) en la clase, en el que tienen el apoyo de sus compañeros y el instructor. Este modelo contrasta el modelo tradicional en el que "la primera exposición" se produce a través de conferencia en clase, con los estudiantes asimilar conocimientos a través de la tarea; de ahí el término "volteado el aula.“
niveles más bajos de TC (adquirir conocimientos y comprensión) fuera de la clase.
formas más altas de TC (aplicación, análisis, síntesis y/o evaluación y creación) en la clase
Muchos docentes han experimentado esta estrategia para facilitar el aprendizaje y que podríamos considerar que constituye un "andamiaje educativo".
La teoría del andamiaje fue desarrollada por David Wood y Jerome Bruner surge a partir del concepto de ZDP (Zona de Desarrollo Próximo) de Lev Vygotsky.
Centrado en el profesor: NO ES PARA ESCUCHAR SINO PAR A CONECTAR
Centrado en el aulumno: NO ES PARA ACCEDER A LA INFORMACIÓN , SINO TAMBIÉN PARA PRODUCIRLA
David A. Kolb (con Roger Fry) creó su famoso círculo de aprendizaje experiencial que implica (1) la experiencia concreta seguido de (2) la observación y la experiencia seguida por (3) la formación de conceptos abstractos, seguido de (4) pruebas en situaciones nuevas. (http://www.infed.org/biblio/b-explrn.htm )
http://wilderdom.com/experiential/elc/ExperientialLearningCycle.htm
Para obtener más información, consulte http://www.ldu.leeds.ac.uk/ldu/sddu_multimedia/kolb/kolb_flash.htm
http://usergeneratededucation.wordpress.com/2012/05/15/flipped-classroom-the-full-picture-for-higher-education/
Diseño Universal para el Aprendizaje. http://usergeneratededucation.wordpress.com/2012/05/29/udl-and-the-flipped-classroom-the-full-picture/
incluye tres principios que piden a los educadores a proporcionar múltiples medios de compromiso, múltiples medios de presentación de contenidos educativos, y múltiples medios de acción y de expresión en el diseño y la entrega de la instrucción
se basa en las últimas ciencias del aprendizaje, incluyendo la neurociencia cognitiva, la ciencia del desarrollo humano, la educación y la investigación
ayuda a los educadores a utilizar la tecnología digital y métodos innovadores para enseñar clases enteras, mientras que la personalización de la instrucción de cada estudiante
proporciona un plan para la creación de metas flexibles de enseñanza, métodos, materiales y evaluaciones que funcionan para todo el mundo-en lugar de los de una sola talla para todos los enfoques que se encuentran en ambientes típicos de instrucción http://www.udlcenter.org/advocacy/state/report
ojo hay una institución sobre esto: http://www.udlcenter.org/advocacy/state/report
Apuntes sobre diversas experiencias y reflexiones de FC en Enseñanza Superior: http://usergeneratededucation.wordpress.com/2012/05/15/flipped-classroom-the-full-picture-for-higher-education/
http://www.slideshare.net/jgerst1111/flipped-classroomfull-picture-presentation-2013?qid=b6bd0d59-cd10-45dc-beee-76f8719e5bff&v=qf1&b=&from_search=1
http://usergeneratededucation.wordpress.com/2012/05/15/flipped-classroom-the-full-picture-for-higher-education/
Los estudiantes necesitan estar “conectados” con el tema. El compromiso del estudiante es la clave para el aprendizaje. Esto es más probable que se produzca a través de actividades vivenciales atractivas.
El aprendizaje informal de hoy está conectado, es instantáneo y personalizado. Los estudiantes deben tener experiencias similares en sus ambientes de aprendizaje más formales.
Hay mucha información que se puede encontrar on line a través de videos, podcasts y actividades interactivas.
Las Universidades ya no son los “guardianes de la información”. Cualquier persona con conexión a Internet tiene acceso a información de alto nivel.
Las conferencias en cualquier forma, cara a cara o vídeos, deberían apoyar el aprendizaje, no conducirlo ni ser el centro.
La clase debería ser un espacio para la interacción, actividad, y no escucha pasiva.
El educador se convierte en una guía, facilitador del recorrido de aprendizaje de sus alumnos, para después salir del camino.
En definitiva, los anteriores modelos de aprendizaje experiencial pueden ser actualizados e incluir herramientas tecnológicas y conceptos de FC.