Revista de les escoles d'adults del llevant de Menorca. Revista escolar Tots Junts núm. 106. CEPA Joan Mir i Mir, Maó.

1. Tots JuntsTots Junts
Revista de les Escoles de Persones Adultes de Llevant
(Centre d’Educació de Persones Adultes Joan Mir i Mir,
Serveis Educatius de Menorca S.L.
i Associació d’Educació d'Adults de Menorca)
Sant Jordi arriba abans al nostre centre!!!
Vine a celebrar amb nosaltres
la festa de les llengües!
Dimarts 15 d’abril, de 18 a 21h
Revista
106
2014

2. 2
Editorial
La revista Tots Junts es nodreix de les vostres feines,
de les vostres aportacions, de les vostres experiències, del
vostre pas pel centre. És meravellós comptar amb l’ajuda de
tants alumnes i de tants companys a l’hora de rebre articles,
fotos, comentaris, suggeriments... I per això us encoratgem a
seguir-ho fent!
La participació a l’àmbit cultural no cal que sigui a
gran escala, hom pot contribuir amb el seu granet d’arena a
aquells esdeveniments que ocorren al seu voltant: muntar un
cineclub a casa, anar a fer caminades amb els amics per
descobrir nous indrets de Menorca, anar a la biblioteca o
compartir llibres del Bookcrossing i, per què no, participar a
la revista de l’escola amb un petit article, una il·lustració, una
foto, el relat d’una experiència... Això fa que la nostra feina
sigui visible, o millor dit, fa que la VOSTRA feina sigui visible!
El fet de mostrar allò que es fa al centre no només ens
serveix com a mètode de projecció dins la nostra societat,
sinó que també és un mitjà per encoratjar la gent a seguir o
iniciar els seus estudis, a sortir de casa, a preocupar-se per
la formació pròpia i, sobretot, és un mitjà per ajudar a obrir la
ment de tots i de cadascun de nosaltres.
Gràcies per seguir fent possible no només aquesta
revista, sinó tot el centre, el vostre centre.
Almudena Mercadal i Isabel Pascual,
coordinadores de Tots Junts

3. 3
Sumari
L’Escola d’Adults a Greenwich....................... 4
Padró municipal..............................................6
L’oci entre els joves........................................8
Visita d’Abaair i Dani Márquez .....................10
Qui són?........................................................12
Mi rincón favorito..........................................15
Cómo conquistar a tu mujer ideal..................16
Perra policía..................................................17
Jugar a bridge en Menorca............................18
El rincón de los cocinillas.............................20
Secció de la Comissió Ambiental...................23

4. 4
La setmana del 10 al 14 de març hem visitat la Univer-
sitat de Greenwich com a representants de l’Escola d’Adults
de Maó, dins el marc del programa europeu Grundtvig.
Concretament, hem participat —juntament amb d’altres pro-
fessors del Regne Unit, França, Holanda, Bulgària, Lituània,
Letònia, Romania i Turquia— en un seminari anomenat
“Promoting Employability through Specific Literacies” (“Promovent
l’ocupació a través de literacitats específiques”), organitzat
pel prestigiós Dr. Gordon Ade-Ojo.
La trobada ha estat possible gràcies al Programa
d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea i el Centre de
Recerca sobre Literacitat i Desenvolupament de la Facultat
d’Educació d’aquesta prestigiosa universitat. Allà, hem tingut
ocasió d’exposar la nostra realitat i de conèixer noves estra-
tègies dirigides a satisfer plenament les expectatives dels
alumnes. No debades, l’ocupació i la literacitat, ara per ara,
són dos temes prioritaris a Europa, el foment de les quals es
duu terme principalment des dels centres d’educació de
persones adultes.
En aquest sentit, la idea més contundent que n’hem
extret és l’extensió del significat de la paraula literacy, més
enllà d’alfabetització, lectoescriptura o competència. Ras i
curt, parlar de literacitat vol dir adquirir el coneixement que,
a tots, ens manca, dins un món canviant i globalitzat. Des
d’aquesta perspectiva, qualsevol persona adulta necessita
seguir formant-se contínuament.
Una altra idea crucial és la de l’ocupació: la necessitat
de connectar l’aprenentatge d’adults amb el mercat laboral,
concebent les escoles com a centres integrats, on s’aplega el
conjunt de l’oferta formativa, on es qualifiquen els futurs
treballadors i on les empreses van a cercar els seus recursos
humans. Es tracta d’impartir una formació adequada a les
demandes de la societat, a fi que la recerca de feina resulti
L’Escola d’Adults de Maó a la
Universitat de Greenwich

5. 5
molt més fàcil. Així doncs, per
promoure l’ocupació a partir de
literacitats específiques, les institu-
cions més avançades s’esforcen a
revalorar el bagatge experiencial
de cada estudiant —el que sap fer—
i a concretar el seu objectiu —el
que vol fer—, dissenyant-li un
itinerari curricular personalitzat
que casi amb les demandes del sector en què pretén inserir-
se. El Regne Unit i Holanda són pioners a implantar aquesta
mena processos, amb altes cotes d’èxit transformacional dins
els contextos on s’apliquen. Per contra, el fracàs escolar,
l’abandonament i l’atur són, doncs, directament propor-
cionals a la manca d’orientació, acompanyament i guiatge.
Una tercera idea és l’actitud proactiva per part de les
escoles, sobretot nòrdiques, a l’hora d’innovar. El canvi es fa
de baix a dalt i no de dalt a baix: parteix de la seva iniciativa,
es materialitza en projectes-pilot, es diversifiquen les fonts de
finançament i s’estableixen vincles amb socis exteriors per
garantir la mobilitat dels estudiants / treballadors, nous
mercats i horitzons. S’aposta pels exemples d’èxit, sumant
esforços i coordinant els agents implicats, especialment el
teixit empresarial.
En resum, aquesta inspiradora experiència ha
representat una validació de la nostra feina, un eixamplament
de la nostra visió i missió educativa i, alhora, una motivació
per seguir en aquesta via d’internacionalització del centre,
que pugui contribuir a millorar la nostra comunitat.
Elena Calafat Polo,
cap d’estudis adjunta
Jaume Gomila Saura,
cap del departament de
Comunicació

6. 6
Xerrada de Ciències Socials
El padró de Maó
Visita de la tècnica de l'Ajuntament de
Maó Amparo Ainsa
El passat dia 29 de novembre ens va visitar a l'aula de 1r
d'ESPA Amparo Ainsa, tècnica del padró de l'Ajuntament de
Maó. La visita està lligada amb la unitat didàctica
“Demografia i societat”, que va començar la darrera setmana
de novembre i que es va perllongar tot el mes de desembre.
Durant l'hora i quinze minuts que va durar la xerrada, Ainsa
ens va oferir dades recents sobre la demografia del municipi.
Per exemple, la població actual és de 29.072 persones.
Aquesta població està formada per 74 nacionalitats diferents
(recordem que al món hi ha 198 països).

7. 7
Una altra dada que ens va oferir és la piràmide de població;
d'aquesta manera podem dir que a Maó el ventall d'edats
comença amb una àvia de 103 anys, mentre que el nombre de
naixements fins el novembre de 2013 havia estat de 193
nadons.
Un altre fet que ens va assenyalar és la importància que té
l'actualització de les dades, així com el fet d’evitar la seva
falsedat.
Els alumnes, per la seva part, no van dubtar a fer preguntes i
interessar-se per diferents aspectes de la xerrada, com per
exemple el cens electoral o la distribució dels districtes a la
ciutat de Maó.
Des d'aquí volem donar les gràcies a n'Amparo Ainsa i
esperem que en futurs cursos es pugui repetir l'experiència.
Ramon Rosselló
Professor de Ciències Socials

8. 8
L’oci entre els joves
Què fan els joves en el temps d'oci?
Durant el mes de gener els alumnes de primer curs de
Ciències Socials han realitzat un estudi titulat “Què fan els
joves en el temps d'oci?”, referit al municipi de Maó.
L'estudi s'ha elaborat sobre una mostra de 79 joves
amb edats compreses entre els 15 i 29 anys. Tot i tractar-se
d'una mostra molt petita, algunes dades són reveladores: per
exemple, es reflecteix el poc interès que els joves estan
mostrant cap al voluntariat. Només un jove va dir que partici-
pava en algun tipus d'activitat altruista.
Una altra dada és el consum d'alcohol entre les
joves. S'observa que les dones s'inicien de més joves en el
consum d'alcohol: als 15 anys, la meitat de les dones són
consumidores habituals durant el cap de setmana. En el cas
dels homes, l'edat s'avança uns anys.
Quant al consum de tabac, en el cas de les dones es pot
dir que són les que estan a l'atur les que més consumeixen,
amb un 43,2%, mentre que les treballadores només arriben al
32,3%, en darrer lloc es troben les que estan realitzant algun
tipus d'estudis.
Pel que fa a l'oci electrònic (ens referim a les consoles),
el temps que els joves hi dediquen està directament
relacionat amb la seva situació laboral. En aquest sentit,
podem veure com els estudiants arriben a un 23% de consum
diari, els que estan a l'atur a un 21'4% i, finalment, els treba-
lladors hi dediquen un 20%.

9. 9
El cinema també forma part de l'oci dels joves.
S'observa que les dones visiten les sales de cinema amb més
freqüència (mensual) que els homes. Les primeres hi assis-
teixen entorn un 33%, mentre que els homes només un 7%.
En tot cas, i tot i que els continguts que s'han anat
descobrint durant l'estudi són rellevants, no hem d'oblidar la
importància que ha tingut l'elaboració del projecte com a
instrument per desenvolupar algunes competències:
aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.
Des de l'òptica del professor, aquest projecte ha
donat l'oportunitat de treballar aspectes que d'una altra
manera haguessin estat molt difícils d'estudiar, com per
exemple: el treball cooperatiu, els recursos digitals (Drive) o,
fins i tot, el domini de les exposicions orals. Sense cap dubte,
aquest projecte s'hauria de repetir en els propers cursos.
Ramon Rosselló
Professor de Ciències Socials

10. 10
Visita de n’Abaair i en
Dani Márquez
Una aproximació al món islàmic
El passat dia 10 de gener el grup de 2n d'ESPA de
Ciències Socials va rebre la visita de n'Abaair i en Dani
Màrquez. Aquesta visita està relacionada amb la unitat
d'aprenentatge referida al món islàmic. En aquest tema
s'intenta aproximar l'alumne a aquesta civilització explicant-
ne el aspectes històrics, religiosos i culturals, sempre recor-
dant el llegat que ha suposat per Espanya i l'enriquiment
cultural que proporciona conèixer altres pobles, costums,
idiomes, etc.
El matrimoni va explicar les seves experiències
personals i el seu dia a dia com a creients en la religió musul-
mana. Els alumnes no van deixar perdre l'oportunitat i van fer
nombroses preguntes que sempre van rebre resposta. Va ser
especialment interessant la part en què en Dani va comentar
diferents punts que hi ha a l'Alcorà i que mostren detalls que
en aquells temps eren difícils de conèixer, com per exemple
precisions del cos humà. Un altre aspecte que va interessar
va ser la numerologia que apareix al llibre i que va sorprendre
l'alumnat.

11. 11
Finalment, volem recordar que durant la xerrada els
alumnes varen poder degustar les pastes i el te que la parella
havia portat i que van deixar un bon gust de boca a tots els
assistents per tal de seguir aprofundint en aquesta cultura.
Ramon Rosselló
Professor de Ciències Socials

12. 12
Qui són?
Aquí teniu un ramell florit de professors quan eren ben
petitons i eren belles criatures incapaces de suspendre
ningú! Uns angelets! Mireu quina carona! Sabríeu dir qui és
qui? Alerta! Entre els noms hi ha algun infiltrat!
Marta Fuxa Júlia Orfila Pau Carbonell
Agnès Torres Àlex Marin Magda Humbert
Ana Gomila Ramon Rosselló Elena Calafat
Almudena Mercadal Isabel Pascual
No saps qui s’amaga darrere aquestes caretes?
Prova de descartar noms mirant la pàgina següent!

13. 13
Encara te’n
manquen?
No saps qui
són? Idò
darrere en
tens més! :D

14. 14
Pistes!
1.Et recordam que n’Agnès coordina la Comissió Ambiental.
2.N’Ana és a Son Bou.
3.Na Júlia, com a bona profe, va de verd!
4.Na Marta fa un gest que la caracteritza.
5.Na Bel duu el color que més li agrada.
6.N’Elena ja tenia rinxolets i reia!
7.En Pau encara no sabia què eren les equacions.
8.En Ramon sortia de la dutxa.
9.N’Àlex es feia la interessant tocant-se els cabells.
10.A n’Almu ja li agradava la festa tant com ara!
11.Na Magda encara ara té les mateixes orelletes i el mateix somriure!
Però és que encara no has
descobert qui s’amaga rere
aquestes carones?? Mira bé!
Així i tot no saps qui són? Ets un cas com un cabàs!
Demana més informació als teus profes i comenta-
ho al pati amb els companys! Us animeu a mostrar-
nos fotos vostres de quan éreu petits? Seria genial!

15. 15
Mi rincón favorito:
El faro de Favàritx
El faro de Favàritx se encuentra en la costa norte de
Menorca. El paisaje que lo rodea no se parece en nada al que
se puede observar en el resto de la isla. Apenas hay
vegetación, el suelo está formado de pizarra negra y los
acantilados son muy abruptos. Bajo la luna llena, la pizarra
brilla tanto que parece plata.
De camino al faro, sorprende
encontrar un lago natural que se
llama Es Cós des Síndic. Solamente
se forma cuando hay temporal y
tiene una gran importancia
ecológica, ya que es el lugar de
descanso y alimentación de algunas
aves. Si caminas por sus alrede-
dores, verás que también hay una
pequeña torre cilíndrica donde a la
gente le gusta tomar hermosas
fotografías.
Desde allí se pueden contemplar algunas playitas. Una
está justo al lado y se llama Cala Presili; para llegar hasta Ca-
la Tortuga, sin embargo, tienes que andar unos minutos. Esta
última es muy tranquila y suele ser muy íntima.
Dice la leyenda del faro que, en las noches de
plenilunio, si andas sobre los charcos que se forman a su
alrededor recibes de la luna y el mar energía, fuerza y
fertilidad.
Mónica Columbrans Camps
4º de Castellano a distancia

16. 16
A todo hombre le gustaría conquistar a la mujer de sus
sueños. Lo primero que tienes que hacer es que, a través de
sus amigos, ella te conozca y luego podrás intentar integrarte
en su ambiente.
Tendrás que interesarte por sus gustos y aficiones y, si
hay cosas de las cuales no entiendes, averígualas y, si es
necesario, aprende todo lo que puedas.
Si le gusta bailar bachata, salsa y merengue, tú tendrás
que aprender a bailar; si le gusta la natación, tú aprendes a
nadar. Y si a ella le gusta el campo, a ti te tiene que gustar, o
tienes que disimular, claro está. En todo momento aprovecha
para mostrar todas tus cualidades, pero tienes que intentar
que se vea natural.
Cuando haya un poco de confianza invítala a salir; en
esa cita intenta que ella se sienta especial, que se sienta
única. Ahí tienes que volver a sacar tus armas y mostrar lo
mejor de ti para que ella se sienta a gusto contigo y vea que la
persona que necesita para ser feliz eres tú, porque eres
especial, gracioso y la tratas como nadie la ha tratado nunca.
Después de un tiempo, cuando creas conveniente y
veas que ella siente algo por ti, no lo dudes ni un momento y
lánzate, que seguro que dirá que sí.
Algo muy importante: Si ella te acepta como novio,
acuérdate de lo mucho que te ha costado conseguirla,
porque a partir de ese momento tendrás que duplicar el
esfuerzo para mantenerla a tu lado el resto de tu vida.
Edwin León Saldaña,
L. Castellana - 3º ESPA.
Cómo conquistar a tu mujer ideal

17. 17
Perra policía
Así me llamaba mi madre de
pequeñita porque siempre andaba
olisqueándolo todo. Huelo la
comida antes de comprarla y de
probarla; la ropa en las tiendas, al
sacarla de la lavadora y, por
supuesto, al ponérmela, etc.
De pequeña, siempre sabía si mi madre había limpiado
con lejía, salfumán o cualquier otro producto incluso varios
días después de haberlo hecho, cuando ya había vuelto a
agarrarse la suciedad.
Algunas personas tienen un sentido más desarrollado
que otros, el mío es sin duda el olfato. Como dice mi madre,
las manías no las curan los médicos.
El refranero dice “Antes se come por los ojos que por la
boca”. En mi caso, ¡como antes por la nariz!
María del Carmen Lara Escrich,
L. Castellana - 4º ESPA

18. 18
En contraste con el número de locales de juego, nuestros
organizadores y directores de juego han sido menos en número,
probablemente porque prevaleció la calidad sobre la cantidad.
Aunque la posición de director de juego puede ser, a veces, una
tarea desagradecida, me llena de orgullo poder continuar dando
soporte al club. Es también un honor haber sido invitado a prose-
guir con la columna de la revista Roqueta, que durante muchos
años fue hábilmente promovida por Peter Watterson. Soy parti-
dario de la antigua máxima que señala que cuando algo va bien es
mejor no tocarlo. Así pues, la columna presenta una mano intere-
sante a manera de concurso/adivinanza con un tema educativo
diseñado para mejorar el nivel de juego del lector, a la que he
tratado de dar un toque de mayor modernidad.
Desde mi asunción de responsabilidades, el club ha conti-
nuado dando la bienvenida a nuevos jugadores, siguiendo la pauta
de mis predecesores de irlo convirtiendo en un club que albergue
diversas nacionalidades. Ello resulta particularmente evidente
durante el período estival, cuando llegan los visitantes veraniegos.
Además de nuestros permanentes miembros menorquines y britá-
nicos, tenemos visitantes regulares procedentes de la Península y
de Mallorca, así como de Francia, Italia y Alemania. Aunque, para
hacer justicia, también debemos decir que hay muchos miembros
que son leales y constantes durante los meses de invierno, ya que
sin ellos el club no sobreviviría. Algunos de ellos son miembros del
comité y son quienes aseguran el buen funcionamiento de los
torneos semanales por parejas y el duro trabajo de la organización
de los acontecimientos anuales que celebramos en el club.
Cada miércoles se efectúa un torneo por parejas en el hotel
Jugar a Bridge en Menorca
Una pincelada histórica
En cariñosa memoria de mi esposa Rita Johannessen (1949-2013)
Parte II
(Encontrarás la primera parte en la edición anterior de la revista)

19. 19
Port-Mahón (el juego empieza puntualmente a las 19.30) y,
además, tenemos también el Campeonato del Club, que llevamos
a cabo anualmente y al que le sigue una cena de conmemoración y
entrega de premios, todo ello en el mes de septiembre. El club
también patrocina un torneo por parejas a beneficio de una insti-
tución de carácter benéfico, con manos previamente preparadas.
Las entidades a las que hemos dado apoyo en años anteriores han
sido Cats in Need, Club Vidalba, Cruz Roja y la AECC de Menorca.
La recaudación se les destina íntegramente. El hotel Port Mahón
colabora generosamente ofreciéndonos el local de manera
desinteresada. A los ganadores se les entrega un trofeo especial, y
lo custodian durante el año.
Finalmente, cuando piensas que has podido escapar de
todas las dificultades, viene lo más difícil. Debido a la propia
naturaleza de nuestro juego, el efecto inexorable del paso del
tiempo amenaza con mermar el número de afiliados. Así pues,
sentimos constantemente la necesidad de reclutar nuevos
miembros, especialmente para los meses de invierno. Damos la
más calurosa bienvenida a posibles jugadores, no importa su nivel
ni su nacionalidad. Hablamos todas las lenguas y, además, si así se
precisa y desea , las lecciones gratuitas, tanto para principiantes
como para quienes deseen mejorar su juego, pueden ser imparti-
das gustosamente por el director del club.
Peter Barlow
Castellà per estrangers 3 (Sant Lluís)
Foto de www.menorcaaldia.com
¿Te animas a jugar al bridge en Menorca?
Contacta con Peter Barlow (971 188 559)
o con Carol Roselló (610 292 728)

20. 20
El rincón de los cocinillas
En esta edición de “El rincón de los cocinillas” os
ofrecemos dos recetas fáciles para el día día. Hoy, pues, en
esta sección: Cocina de supervivencia para machos en crisis.
Pasta con pollo al orégano
Ingredientes:
350 gr de pasta (macarrones, espaguetis...)
3 filetes de pechuga de pollo
Orégano
Sal
Aceite
Elaboración:
Primero hervimos la pasta hasta que esté al punto. A
continuacíón hacemos la pechuga de pollo a la plancha, con
un chorrito de aceite. Una vez tengamos el pollo hecho a nu-
estro gusto, con el mismo aceite que hemos freído el pollo
freímos los macarrones echándoles orégano por encima.
Kimon Chistidis
3º ESPA - L. Castellana
Sugerencia de presentación.

21. 21
Macarrones al vodka
Ingredientes:
250 gr de mortadela siciliana
1 bote de tomate frito
1/2 bote de nata para cocinar
1 paquete de macarrones
Pimienta
Sal
Queso parmesano
2 cebollas
Vodka
Elaboración:
Cortamos la mortadela en trozos pequeños y picamos la
cebolla.
Ponemos agua a hervir para añadir los macarrones.
En una sartén, ponemos las dos cebollas picadas y la
mortadela con un chorrito de aceite hasta que la cebolla
se dore.
Por otro lado, ponemos los macarrones en el agua, que
ya estará hirviendo.
Una vez los macarrones ya están hechos y el salteado
preparado, lo mezclamos todo.
Ponemos en otra sartén los macarrones y el salteado,
añadimos el tomate y la nata y cocemos a fuego lento.
Añadimos la sal, la pimienta y el vodka y esperamos a
que el alcohol se evapore.
Echamos el queso por encima, ¡y listo!
Thor Carrasco
3º ESPA - L. Castellana

22. 22
Cocinillas power!
Pero queridos amigos, no sólo iba a haber recetas en el
Rincón de los cocinillas, también comida. Cuando uno quiere
comprobar que un texto instructivo funciona de verdad lo que
hace es ponerlo en pràctica.
José María Carreras, de 3º de Lengua Castellana e
Isabel, la profe, comparten la receta de la coca de yogur.
Este bizcocho, de fácil y ràpida elaboración, es apto hasta
para los más manazas en cuestiones culinarias, porque se
mezcla todo junto y se hornea, sin más instucciones,
¿queréis los ingredientes? ¡Aquí os los dejamos!
Ingredientes para hacer un bizcocho:
· 1 yogur de limón (o un vaso de leche, lo importante es
guardar la medida inicial)
· 3 huevos (o 4 si son muy pequeños)
· 1 medida de aceite (llenamos el cacharrito del yogur con
aceite, o el vaso de leche, según lo elegido)
· 2 medidas de azúcar
· 3 medidas de harina
· 1/2 sobre de levadura en polvo
· 1 poquito de limón rallado
· Mantequilla o margarina y pan rallado o harina, para untar el
molde.
Y éste es el resultado que pudieron degustar los alumnos de
3º del cuatrimestre anterior:
Y también los hay, de cuarto, que se traen
las chuches de casa:

23. 23
Comissió ambiental
Nos estamos cargando el planeta
Pues sí, nos estamos cargando el planeta. Todo apunta al
dinero, al petróleo, al poder. Nos veremos obligados, y más
nosotros que estamos en una isla, a fabricar arcas para la
salvación menorquina :D
Todo el tema de las placas solares, la energía eólica… está
muy bien, pero es cierto que cuando algo se pone de moda,
aunque sea gratis o no contamine en absoluto, se acaba
cobrando una tasa por su uso.
Es verdad que las placas solares y los coches eléctricos son
carísimos, pero creo que si se empezaran a fabricar y
distribuir en masa o se instalaran más unidades los precios
acabarían bajando. Sin embargo, seguro que subirían por
otro lado.
Nosotros, los ciudadanos, en parte sí que podemos ayudar a
que se tomen medidas para que se contamine lo menos
posible, lo que pasa es que muy pocos estamos informados
sobre cómo hacerlo.
Estamos a tan sólo dos o tres grados de temperatura
ambiente para que empecemos a tener huracanes en el
Mediterráneo, lo que quiere decir que, a este paso, puede
que tengamos nuestro primer huracán en un par de décadas.
Estamos explotando el planeta, es decir, estamos cogiendo
todos los minerales, árboles y mucho más para construir y
edificar. Llegará un tiempo, en el futuro, en el que se habrán
inventado naves espaciales y que, al igual que en las
películas, tendremos que emigrar a otro planeta.
Benjamín Llopis de Andrés,
CC Naturales - 2º ESPA

24. 24
Comissió ambiental
La majoria de vosaltres haureu sentit par-
lar alguna vegada de Menorca com Reserva de
la Biosfera. Però què sabem d’aquesta
declaració, coneixem realment què significa
aquest títol?
Idò l’any passat vam tenir una bona ocasió
per posar-nos al dia perquè al llarg de 2013 es van dur a
terme unes jornades per valorar els 20 anys de la declaració
de Menorca com a Reserva de la Biosfera, títol concedit per
la UNESCO al 1993.
Aquestes jornades de caràcter cientificotècnic
-organitzades per l’IME- van servir per revisar els compromi-
sos signats i comprovar el seu grau de compliment. És a dir,
si aquesta declaració, més enllà d’un reclam turístic i
promocional ha servit per canviar dinàmiques i avançar cap
un model de societat més sostenible.
I les conclusions a què es va arribar després de les 38
comunicacions realitzades i d’analitzar els diferents àmbits
d’actuació (Aigua, energia i recursos; Territori i paisatge;
Conservació i gestió del patrimoni natural; Conservació i
gestió del patrimoni cultural i Economia, educació i benestar
social) posen de manifest que l'experiment de la Reserva de
Biosfera de Menorca sembla que no va pel bon camí.
El projecte de RB suposava d’entrada una aposta forta
per la sostenibilitat del desenvolupament humà a l'illa, però

25. 25
Comissió ambiental
no s'han portat a terme suficients actuacions en el bon sentit,
i ni la societat, ni les administracions, ni el sector empresarial
sembla que avancin prou en la bona direcció.
La il·lusió de cercar noves formes per fer que la
conservació i el desenvolupament convisquin equilibra-
dament és encara present en tota la societat i en la major
part dels sectors que la componen, però s’han detectat
importants dubtes que aboquen a demanar no només un
increment de l'interès i del compromís, sinó un canvi de
direcció.
La gestió passiva del bon estat de les coses que les
generacions actuals hem heretat no pot quedar en mans de
l'atzar o dels embats dels cicles econòmics internacionals,
sinó que ha de donar pas a una etapa de gestió activa de la
recerca de la sostenibilitat del model menorquí. En cas
contrari, la lenta però progressiva pèrdua de credibilitat la
pot dur al fracàs.
Cal afegir que les Jornades van servir també per retre
un merescut homenatge pòstum a Josep Miquel Vidal
Hernández, un dels principals artífexs del projecte de
Menorca Reserva de Biosfera.
Marta Fuxà Vidal,
Professora de Llengua Catalana
i membre de la Comissió Ambiental
Vinyeta que es va publicar per
promocionar les jornades

26. 26
Comissió ambiental
En vista de l’èxit que va
tenir la celebració del Dia del
Consum Responsable l’any
passat, durant el curs 2013 - 14
també ens hem animat a
celebrar quelcom de semblant,
però emprant el Nadal com a
fil conductor.
Totes les activitats varen ser organitzades per la
Comissió Ecoambiental de la nostra escola, amb ajut de
l’equip directiu, la resta de professorat del centre i alguns
alumnes voluntaris.
Les activitats varen moltes i variades: tenda gratis,
picada ecològica servida pel GOB, taller de cuina -on vàrem
aprendre a fer cuscussó i bolletes de coco gràcies a na Marta
i les seves ajudants- i taller de manualitats dirigit per n’Agnès,
on vàrem confeccionar fanalets de pell de mandarina i
capsetes amb tetrabrick...

27. 27
Comissió ambiental
A continuació vàrem
escoltar una interessant
xerrada sobre el tema “Sabem
el que mengem?”, impartida
per en Biel i el nostre antic
alumne Raúl Goñalons, un
grup d’alumnes d’Anglès
va cantar una nadala amb
l’acompanyament dels profes-
sors més cantaires i es va
sortejar un pernill (que va
anar a caure en mans de una
de les poques persones que
no l’aprecia). Per acabar,
vàrem fer una divertida
experiència de teatre partici-
patiu amb els integrants de
Teatre Fòrum.
Com tot això demostra,
el compromís no està renyit
amb l’entreteniment!
Ana Gomila,
membre de la CEA

28. 28