SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 30
Tema 3. Art a Mesopotàmia
http://www.antiguamesopotamia.com/videos_sobre_mesopotamia/videos_sobre_mesop 
otamia.htm 
• La civilització 
mesopotàmica està 
constituïda per la 
suma d’aportacions 
que, fa més de 
4.000 anys i durant 
tres mil.lenis van 
fer diferents pobles 
a l’art, la literatura i 
la cultura en 
general. 
Context 
http://www.antiguamesopotamia.com/vi 
deos_sobre_mesopotamia/videos_sobre_ 
mesopotamia.htm
Context 
• Aquests pobles es van 
assentar en l’extensa i 
fèrtil regió de 
Mesopotàmia, regada 
per les aigües dels rius 
Tigris i Éufrates, i van 
construir grans ciutats 
amb magnífics edificis 
decorats amb relleus i 
canals que portaven 
l’aigua fins als camps i 
permetien la navegació
Localització en el marc geogràfic 
Mesopotàmia en grec significa Terra fèrtil 
Situada entre dos 
Tigris 
rius 
Eufrates 
Dividida en dos territoris Alta Mesopotàmia 
Baixa Mesopotàmia 
Zona muntanyosa al Nord 
Zona pantanosa al Sud 
 Els sumeris (3500 AC) van ser els 
primers a desenvolupar una gran 
civilització en aquest territori). 
Van crear un extens imperi de 
ciutats estat. 
 Els amorites o babilonis (1900 aC) 
van convertir la ciutat de 
Babilònia en capital del teu 
imperi. 
 Els assiris (1225 aC) van conquerir 
els babilonis 
 Finalment, els Perses (500 aC) van 
envair Mesopotàmia i van posar fi 
a allò que avui anomenen 
civilització mesopotàmica. 
Alta Mesopotàmia 
Accadis 
Sumeris 
Assiris 
Baixa Mesopotàmia
Localització en el marc geogràfic 
Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates. 
L'actual territori de 
l'Iraq equival, a grans 
trets, al que en 
l'antiguitat es coneixia 
amb el nom de 
Mesopotàmia, una 
paraula grega que vol 
dir “entre dos rius”. 
Era un territori 
travessat pel Tigris i 
l’Eufrates (mesos= 
entre… potamos= riu).
Localització en el marc geogràfic 
Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates. 
Mesopotàmia era, doncs, 
una planura fèrtil i molt rica, 
amb crescudes periòdiques, 
on van començar la cultura 
neolítica i va néixer 
l’escriptura, i es van 
desenvolupar grans 
civilitzacions antigues. 
 Els sumeris, els assiris i 
els babilonis van ocupar 
aquest territori i van fer tot 
un seguit d'aportacions 
culturals que han arribat fins 
als nostres dies.
Els déus i els seus representants 
a la terra 
Els successius pobles de Mesopotàmia eren 
politeistes i creien que els déus dominaven els 
elements de la Terra. 
A totes les ciutats s’erigia un temple en honor de la 
deïtat local, protectora dels seus habitants. Els 
sacerdots, els reis i els prínceps eren els 
representats dels déus a la Terra. 
Residien al temple i dirigien l’educació, el comerç i 
en general la vida quotidiana dels seus subdits.
L’escriptura cuneïforme 
 Els sumeris van 
inventar l’escriptura 
cuneïforme amb 
l’objetiu de poder 
escriure la seva 
llengua. 
Més endavant, uns 
altres pobles de la 
regió, com els 
accadis, els babilonis i 
els assiris, van 
adoptar aquest tipus 
d’escriptura.
El Codi d’Hammurabi 
 Una de les mostres més 
extraordinàries de l’art i la 
civilització mesopotàmica és 
aquesta estela de diorita, en la 
qual el rei Hammurabi va fer 
gravar en escriptura cuneïforme 
(que té forma de tascó) una sèrie 
de lleis que reglamentaven tots els 
aspectes de la societat babilònica. 
 A la part superior, una magnífic 
llereu presenta el sobirà 
conversant amb Samas, el déu 
solar.
L’arquitectura a Mesopotàmia 
1. Les ciutats 
2. Els habitatges 
3. Els temples (Els ziggurats) 
4. Els palaus reials 
5. La Porta d’Ishtar
Les ciutats 
 Normalment s’erigien a prop o al costat del riu i es 
construïen canals que servien per portar l’aigua fins als 
camps, transportar les mercaderies i controlar el cabal 
del riu. Exemple: Babilònia (estava a l’actual Irak)
Les ciutats 
 Estaven fortificades i a l’interior hi destacaven els grans 
edificis principals, com els palaus i els temples. 
 Foto: Ciutat de Persèpolis (Iran)
Els habitatges 
 Els habitatges tenien com a eix central un pati descobert, a 
l’entorn del qual s’ordenaven les estances, i les aigües 
residuals eren evacuadres mitjançant conductes.
Els materials de construcció 
 Els mesopotamis construïen les ciutats i els edificis amb adob i maons. 
 L’adob era una massa de fang barrellat amb palla i assecat a l’aire lliure. 
 Els maons, tot i que s’elaboraven amb adob, es coïen en forns per tal que 
adquirrin una duresa i una resistència més grans.
Arquitectura: Els temples i els ziggurats 
 Els sacerdots eren un grup social 
molt important en les ciutats 
mesopotàmiques i, per això, les 
construccions sagrades van assolir 
gran dimensions. 
 De fet, els temples no eren un 
edifici, sinó més aviat una petita 
ciutat amb places, habitatges 
construït en pisos on s’hi accedia 
mitjançant rampes, és a dir, amb 
nombroses dependències. 
La part més important del temple 
era una torre escalonada anomenada 
MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA ZIGURAT.
Els ziggurats o torres de Babel 
 El ziggurat 
constitueix 
l’edifici més 
característic de 
l’arquitectura 
mesopotàmica. 
 Es una torre 
d’estructura 
piramidal i 
dividida en pisos 
cada cop més 
estrets. 
Completa les parts al dibuix 
del teu llibre!
Els ziggurats o torres de Babel 
 S’erigia al costat dels 
temples. Les parets, 
lleugerament 
inclinades cap a 
l’interior, es 
construïen amb adob 
i es recobrien amb 
maons. 
 Es creu que aquestes 
imponents talaies 
servien per reduir la 
distància entre els 
sacerdots o els reis i 
els déus o també 
com a descans 
terrenal de la deïtat,
Restes del zigurat de Susa (Irán).
Pensa quines diferèncias hi ha entre les piràmides i el ziggurat? 
DIFERÈNCIES COMPARATIVES 
PIRÀMIDE ZIGGURAT 
 
Construcció en pedra. 
 
Tomba. 
 
Egipte. 
 
Forma piramidal. 
 
Construcció en tova i maó. 
 
Temple. 
 
Mesopotàmia. 
 
Forma esglaonada. 
PIRÀMIDES DE GIZEH ZIGURAT D’UR
Arquitectura: Els Palaus Reials 
Aquests edificis 
eren concebuts 
com a símbol del 
poder dels 
sobirans i tenien 
com a objecte 
inspirar lleialtat i 
temor al poble i 
els visitants 
estrangers. 
Palau de Nínive
Els Palaus Reials 
Els murs se solien 
decorar amb 
relleus, pintures i 
esmalts que 
il.lustraven la vida 
quotidiana. 
En època assíria, 
els accessos 
estaven 
flanquejats per 
enormes 
escultures de 
pedra 
Palau de Nínive
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
 Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam, 
Berlín. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons 
esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb 
altres edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o 
vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les 
siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics.
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
RECONSTRUCCIÓ PORTA D’ISHTAR 
COMENTARI 
 La part inferior i l’arc 
de la porta estan 
decorats per files de 
grans flors semblants a 
margalides. 
 La Porta d’Ishtar 
contava, originalment, 
amb dues esfinxs dintre 
de l’arc de la porta, 
perdudes avui dia.
Arquitectura: La porta d’Ishtar
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
MATERIALS DE LA PORTA D’ISHTAR
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 
COMENTARI 
 Les restes de la porta original foren 
descobertes en Babilònia durant les 
campanyes arqueològiques alemanyes de 
1902 a 1914. La majoria foren trasllades 
a Alemanya, on es va reconstruir la porta 
en el Museu Pèrgam de Berlín, en 1930, 
que continua actualment en exposició.
Arquitectura: La porta d’Ishtar
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 
COMENTARI 
 Durant el govern de Saddam Hussein en 
Iraq, es va començar a reconstruir grans 
zones de la vella Babilònia, entre d’elles la 
Porta d’Ishtar, la rèplica de la qual es va 
aixecar sobre l’antic emplaçament de 
l’original. 
 El pla era convertir-la en la porta 
d’accés a un nou museu arqueològic iraquià, 
que mai s’ha arribat a construir.
Arquitectura: La porta d’Ishtar 
LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 COMENTARI 
 Actualment, la rèplica es troba sota la responsabilitat de la 155ª Brigada de Combat 
de l’Exèrcit dels EUA, el campament del qual es troba dintre de les murades de Babilònia.
Contesta les següents preguntes al teu quadern. 
1. Quins dos rius banyaven Mesopotàmia? 
2. Explica quins eren els pobles que van passar per Mesopotàmia i que 
en saps. 
3. Qui va inventar l’escriptura cuneïforme? 
4. Què és el Codi d’Hamurabi? 
5. A on es construïen les ciutats Mesopotàmiques? 
6. Quins eren els grans edificis principals de les ciutats 
mesopotàmiques? 
7. Quina és una de les carácterístiques més peculiars de les cases a 
Mesopotàmia? 
8. Com es fabricava l’adob? 
9. Què és el zigurrat i quines son les seves parts? 
10. Explica la història de la Porta d’Ishtar. Quantas n’hi ha? 
11. A on és la Porta d’Ishtar original? 
12. En què consisteix la rèplica i a on és?

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
L'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESOL'ART GÒTIC. 2n ESO
L'ART GÒTIC. 2n ESO
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Els aqüeductes
Els aqüeductesEls aqüeductes
Els aqüeductes
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
 
El Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el BarrocEl Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el Barroc
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 

Destacado

Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egipto
Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y EgiptoRepaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egipto
Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egiptopedrosevilla81
 
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIA
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIAFundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIA
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIAANA GALVAN ROMARATE-ZABALA
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAlocoserrallo
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA Antonio Núñez
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Destacado (9)

Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egipto
Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y EgiptoRepaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egipto
Repaso sobre el arte de la Prehistoria, Mesopotamia y Egipto
 
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIA
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIAFundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIA
Fundamentos del arte TEMA 1 ARTE EN LA PREHISTORIA
 
Fundamentos del Arte I. Tema 2 Antigüedad
Fundamentos del Arte I. Tema 2 AntigüedadFundamentos del Arte I. Tema 2 Antigüedad
Fundamentos del Arte I. Tema 2 Antigüedad
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
Arte Prehistórico
Arte PrehistóricoArte Prehistórico
Arte Prehistórico
 
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similar a Tema 3. l'art a mesopotàmia 1

Similar a Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 (20)

02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
Arquitectura en Mesopotamia
Arquitectura en MesopotamiaArquitectura en Mesopotamia
Arquitectura en Mesopotamia
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 
Mesopotamia 2
Mesopotamia 2Mesopotamia 2
Mesopotamia 2
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
Mesopotamia
MesopotamiaMesopotamia
Mesopotamia
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Mesopotamia jn
Mesopotamia jnMesopotamia jn
Mesopotamia jn
 

Más de Pilar Alvarez

Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Pilar Alvarez
 
Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierActividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierPilar Alvarez
 
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Pilar Alvarez
 
Tema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticTema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticPilar Alvarez
 
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagteSessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagtePilar Alvarez
 
Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Pilar Alvarez
 
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cineProjecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cinePilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Pilar Alvarez
 
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaPilar Alvarez
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic
Tema 4 l'artmedieval 1. romanicTema 4 l'artmedieval 1. romanic
Tema 4 l'artmedieval 1. romanicPilar Alvarez
 
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Pilar Alvarez
 
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales Pilar Alvarez
 
Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Pilar Alvarez
 
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Pilar Alvarez
 
El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia Pilar Alvarez
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Pilar Alvarez
 

Más de Pilar Alvarez (20)

Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement.
 
Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierActividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
 
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
 
Tema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticTema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art Gòtic
 
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagteSessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
 
Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut
 
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cineProjecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
 
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic
Tema 4 l'artmedieval 1. romanicTema 4 l'artmedieval 1. romanic
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic
 
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
 
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
 
Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura
 
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
 
El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Tema 3. l'art a mesopotàmia 1

  • 1. Tema 3. Art a Mesopotàmia
  • 2. http://www.antiguamesopotamia.com/videos_sobre_mesopotamia/videos_sobre_mesop otamia.htm • La civilització mesopotàmica està constituïda per la suma d’aportacions que, fa més de 4.000 anys i durant tres mil.lenis van fer diferents pobles a l’art, la literatura i la cultura en general. Context http://www.antiguamesopotamia.com/vi deos_sobre_mesopotamia/videos_sobre_ mesopotamia.htm
  • 3. Context • Aquests pobles es van assentar en l’extensa i fèrtil regió de Mesopotàmia, regada per les aigües dels rius Tigris i Éufrates, i van construir grans ciutats amb magnífics edificis decorats amb relleus i canals que portaven l’aigua fins als camps i permetien la navegació
  • 4. Localització en el marc geogràfic Mesopotàmia en grec significa Terra fèrtil Situada entre dos Tigris rius Eufrates Dividida en dos territoris Alta Mesopotàmia Baixa Mesopotàmia Zona muntanyosa al Nord Zona pantanosa al Sud  Els sumeris (3500 AC) van ser els primers a desenvolupar una gran civilització en aquest territori). Van crear un extens imperi de ciutats estat.  Els amorites o babilonis (1900 aC) van convertir la ciutat de Babilònia en capital del teu imperi.  Els assiris (1225 aC) van conquerir els babilonis  Finalment, els Perses (500 aC) van envair Mesopotàmia i van posar fi a allò que avui anomenen civilització mesopotàmica. Alta Mesopotàmia Accadis Sumeris Assiris Baixa Mesopotàmia
  • 5. Localització en el marc geogràfic Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates. L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre dos rius”. Era un territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre… potamos= riu).
  • 6. Localització en el marc geogràfic Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates. Mesopotàmia era, doncs, una planura fèrtil i molt rica, amb crescudes periòdiques, on van començar la cultura neolítica i va néixer l’escriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies.
  • 7. Els déus i els seus representants a la terra Els successius pobles de Mesopotàmia eren politeistes i creien que els déus dominaven els elements de la Terra. A totes les ciutats s’erigia un temple en honor de la deïtat local, protectora dels seus habitants. Els sacerdots, els reis i els prínceps eren els representats dels déus a la Terra. Residien al temple i dirigien l’educació, el comerç i en general la vida quotidiana dels seus subdits.
  • 8. L’escriptura cuneïforme  Els sumeris van inventar l’escriptura cuneïforme amb l’objetiu de poder escriure la seva llengua. Més endavant, uns altres pobles de la regió, com els accadis, els babilonis i els assiris, van adoptar aquest tipus d’escriptura.
  • 9. El Codi d’Hammurabi  Una de les mostres més extraordinàries de l’art i la civilització mesopotàmica és aquesta estela de diorita, en la qual el rei Hammurabi va fer gravar en escriptura cuneïforme (que té forma de tascó) una sèrie de lleis que reglamentaven tots els aspectes de la societat babilònica.  A la part superior, una magnífic llereu presenta el sobirà conversant amb Samas, el déu solar.
  • 10. L’arquitectura a Mesopotàmia 1. Les ciutats 2. Els habitatges 3. Els temples (Els ziggurats) 4. Els palaus reials 5. La Porta d’Ishtar
  • 11. Les ciutats  Normalment s’erigien a prop o al costat del riu i es construïen canals que servien per portar l’aigua fins als camps, transportar les mercaderies i controlar el cabal del riu. Exemple: Babilònia (estava a l’actual Irak)
  • 12. Les ciutats  Estaven fortificades i a l’interior hi destacaven els grans edificis principals, com els palaus i els temples.  Foto: Ciutat de Persèpolis (Iran)
  • 13. Els habitatges  Els habitatges tenien com a eix central un pati descobert, a l’entorn del qual s’ordenaven les estances, i les aigües residuals eren evacuadres mitjançant conductes.
  • 14. Els materials de construcció  Els mesopotamis construïen les ciutats i els edificis amb adob i maons.  L’adob era una massa de fang barrellat amb palla i assecat a l’aire lliure.  Els maons, tot i que s’elaboraven amb adob, es coïen en forns per tal que adquirrin una duresa i una resistència més grans.
  • 15. Arquitectura: Els temples i els ziggurats  Els sacerdots eren un grup social molt important en les ciutats mesopotàmiques i, per això, les construccions sagrades van assolir gran dimensions.  De fet, els temples no eren un edifici, sinó més aviat una petita ciutat amb places, habitatges construït en pisos on s’hi accedia mitjançant rampes, és a dir, amb nombroses dependències. La part més important del temple era una torre escalonada anomenada MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA ZIGURAT.
  • 16. Els ziggurats o torres de Babel  El ziggurat constitueix l’edifici més característic de l’arquitectura mesopotàmica.  Es una torre d’estructura piramidal i dividida en pisos cada cop més estrets. Completa les parts al dibuix del teu llibre!
  • 17. Els ziggurats o torres de Babel  S’erigia al costat dels temples. Les parets, lleugerament inclinades cap a l’interior, es construïen amb adob i es recobrien amb maons.  Es creu que aquestes imponents talaies servien per reduir la distància entre els sacerdots o els reis i els déus o també com a descans terrenal de la deïtat,
  • 18. Restes del zigurat de Susa (Irán).
  • 19. Pensa quines diferèncias hi ha entre les piràmides i el ziggurat? DIFERÈNCIES COMPARATIVES PIRÀMIDE ZIGGURAT  Construcció en pedra.  Tomba.  Egipte.  Forma piramidal.  Construcció en tova i maó.  Temple.  Mesopotàmia.  Forma esglaonada. PIRÀMIDES DE GIZEH ZIGURAT D’UR
  • 20. Arquitectura: Els Palaus Reials Aquests edificis eren concebuts com a símbol del poder dels sobirans i tenien com a objecte inspirar lleialtat i temor al poble i els visitants estrangers. Palau de Nínive
  • 21. Els Palaus Reials Els murs se solien decorar amb relleus, pintures i esmalts que il.lustraven la vida quotidiana. En època assíria, els accessos estaven flanquejats per enormes escultures de pedra Palau de Nínive
  • 22. Arquitectura: La porta d’Ishtar  Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam, Berlín. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb altres edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics.
  • 23. Arquitectura: La porta d’Ishtar RECONSTRUCCIÓ PORTA D’ISHTAR COMENTARI  La part inferior i l’arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margalides.  La Porta d’Ishtar contava, originalment, amb dues esfinxs dintre de l’arc de la porta, perdudes avui dia.
  • 25. Arquitectura: La porta d’Ishtar MATERIALS DE LA PORTA D’ISHTAR
  • 26. Arquitectura: La porta d’Ishtar LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 COMENTARI  Les restes de la porta original foren descobertes en Babilònia durant les campanyes arqueològiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria foren trasllades a Alemanya, on es va reconstruir la porta en el Museu Pèrgam de Berlín, en 1930, que continua actualment en exposició.
  • 28. Arquitectura: La porta d’Ishtar LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 COMENTARI  Durant el govern de Saddam Hussein en Iraq, es va començar a reconstruir grans zones de la vella Babilònia, entre d’elles la Porta d’Ishtar, la rèplica de la qual es va aixecar sobre l’antic emplaçament de l’original.  El pla era convertir-la en la porta d’accés a un nou museu arqueològic iraquià, que mai s’ha arribat a construir.
  • 29. Arquitectura: La porta d’Ishtar LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 COMENTARI  Actualment, la rèplica es troba sota la responsabilitat de la 155ª Brigada de Combat de l’Exèrcit dels EUA, el campament del qual es troba dintre de les murades de Babilònia.
  • 30. Contesta les següents preguntes al teu quadern. 1. Quins dos rius banyaven Mesopotàmia? 2. Explica quins eren els pobles que van passar per Mesopotàmia i que en saps. 3. Qui va inventar l’escriptura cuneïforme? 4. Què és el Codi d’Hamurabi? 5. A on es construïen les ciutats Mesopotàmiques? 6. Quins eren els grans edificis principals de les ciutats mesopotàmiques? 7. Quina és una de les carácterístiques més peculiars de les cases a Mesopotàmia? 8. Com es fabricava l’adob? 9. Què és el zigurrat i quines son les seves parts? 10. Explica la història de la Porta d’Ishtar. Quantas n’hi ha? 11. A on és la Porta d’Ishtar original? 12. En què consisteix la rèplica i a on és?