1. ESO Biologia i geologia 3
La reproducció de les persones: La fecundació Unitat 1 Reforç
3 Fixa’t en l’esquema de l’aparell reproductor femení i assenyala-hi on es produeix
cadascun dels processos següents:
1 Formació del òvuls
2 Fecundació
3 Desenvolupament de l’embrió
4 Sortida del nadó a l’exterior
4 Completa l’esquema següent amb els dibuixos que hi falten:
Ara, contesta:
• Després de la fecundació, el zigot es divideix successives vegades. Com s’anomena
aquest procés?
• Què és la nidació?
• Quin sentit té que es diferenciïn tres capes de cèl·lules a la gàstrula?
Nom:
• Quins serien els efectes sobre l’organisme si faltés alguna de les tres capes cel·lulars?

2. ESO Biologia i geologia 3
La funció de relació: Els ossos i els músculs Unitat 3 Reforç
1 Busca en la sopa de lletres el nom de cinc ossos i de cinc músculs del nostre
organisme:
W Q B X A G Y N Z O
P A H Q T A R S P D
G L U T I N V P Ç O
L M M T R U M E F R
I N E T O R I C V S
D T R A P E Z I M A
A S N O S S E B H L
R E S T E R N U M K
Ossos Músculs
2 Fixa’t en aquest esquema d’un os i indica’n les parts següents:
epífisi – diàfisi – medul·la òssia vermella - medul·la òssia groga
teixit esponjós – teixit compacte
Ara, explica les característiques de cadascun d’aquests components:
epífisi:
diàfisi:
medul·la òssia vermella:
Nom:
medul·la òssia groga:
teixit esponjós:
teixit compacte:

3. ESO Biologia i geologia 3
La funció de relació: Els sistemes nerviós i endocrí Unitat 3 Reforç
3 Classifica els conceptes següents:
tiroide – cervell – T3 – medul·la espinal – ull – pàncrees – cerebel – àxon
insulina – dendrita – hipòfisi – neurona – sinapsi
Sistema nerviós Sistema endocrí
Indica quins dels termes anteriors designen hormones i quins designen glàndules.
Hormones:
Glàndules:
Ara, contesta:
• Quins sistemes intervenen en la funció de relació?
• Com actua el sistema nerviós?
• Com actua el sistema endocrí?
4 Fes un esquema que indiqui com es transmet la informació en el sistema nerviós des
que es rep l’estímul fins que arriba als centres encarregats de generar una resposta.
Per explicar-ho utilitza els conceptes següents de manera ordenada:
impuls nerviós – sensibilitat o excitabilitat – neurona – cèl·lula
cervell o medul·la espinal – estímul
Nom:

4. ESO Biologia i geologia 3
La reproducció de les persones: El dimorfisme sexual Unitat 1 Ampliació
3 Consulta alguna enciclopèdia i fes una llista d’òrgans o caràcters sexuals secundaris
que tinguin diversos organismes vius. (No posis només exemples d’animals vertebrats.)
Ara, contesta:
• Quina és la funció bàsica d’aquests òrgans
secundaris?
Busca i explica exemples d’ocells en què aquests caràcters hagin evolucionat i hagin
donat lloc a formes molt vistoses.
• Per què moltes vegades l’ocell mascle és molt vistós i la femella ho és poc?
Per acabar, llegeix:
Per a trobar la resposta a aquestes qüestions, que avui dia podem obtenir en molts llibres, han
Nom:
calgut moltes hores i moltes persones dedicades a l’observació i la recollida de dades. Sovint
no es pot fer una sola observació, sinó que cal fer-ne diverses i ampliar al màxim la mostra (és
a dir, cal observar un nombre elevat d’individus d’una espècie) abans de poder concloure com
és o com es comporta una espècie. L’observació d’un sol individu no sempre és fiable, ja que
aquell individu pot no ser un bon representant de la seva espècie.

5. ESO Biologia i geologia 3
La funció de relació: L’aparell locomotor Unitat 3 Ampliació
1 Localitza, amb l’ajuda de l’esquema i el quadre següent, els músculs que s’indiquen
i experimenta en el teu cos la funció que fan:
Múscul Funció Localització
masseter Elevació de la mandíbula cara
esternoclidomastoïdal Mobilitat del cap coll
Abducció del braç
rectoral tòrax
(l’acosta al cos) i inspiració
Doblegament del tronc cap
recte de l’abdomen abdomen
endavant
Flexió i supinació (permet dirigir
bíceps el palmell de la mà cap amunt) extremitat superior
de l’avantbraç
Extensió de la cama sobre
quàdriceps extremitat inferior
la cuixa
Extensió i pronació (contrari de
tríceps supinació) de l’avantbraç Múscul
antagònic del bíceps extremitat superior
deltoide Elevació del braç
Unió de l’occipital amb
trapezi
l’omòplat
esquena
Unió de l’articulació de l’espatlla
dorsal ample
amb la columna
gluti Unió del fèmur i la pelvis
extremitat inferior
bessons Elevació dels talons
2 Segueix aquests passos i contesta les preguntes en un full a part.
MATERIAL: una cuixa i una pota de pollastre, tisores, pinces, fulla d’afaitar i safata de
dissecció.
A Posa la cuixa a la safata i arrenca’n la pell de tota la superfície (la pell és unida a la
musculatura per una capa fina de teixit conjuntiu). T’ha costat molt treure-la?
B Observa l’aspecte de la musculatura. Esquinça amb els dits la capa de teixit conjuntiu
que envolta els músculs i separa’n un sense trencar-lo. Dibuixa’l en un full a part.
C Descriu l’aspecte del tendó i observa com s’uneix a l’os. Hi ha cap relació entre el teixit
que envolta el múscul i el que forma el tendó?
D Estira el múscul que has separat i observa què succeeix.
Nom:
E Arrenca un tendó de l’os. Com és la unió entre el tendó i l’os?
F Arrenca un lligament. És resistent? Per què? Quina funció té?
G Compara l’estructura de l’esquelet de la pota d’un pollastre amb la d’una cama humana.
Indica les similituds i les diferències.

6. ESO Biologia i geologia 3
La funció de relació: Les hormones i l’equilibri Unitat 3 Ampliació
3 Busca informació sobre les hormones següents. Indica’n la funció, quina és la glàndula
que les produeix i quina malaltia en provoca la mancança.
Hormones Funció Glàndula Malaltia
insulina
glucagó
oxitocina
parathormona
tiroxina
gastrina
adrenalina
andrògens
estrògens
cortisona
aldosterona
4 Fixa’t en l’esquema següent i pinta’n les diferents parts segons la llegenda:
vermell timpà
blau estrep
groc martell
lila enclusa
verd cargol
gris canals
semicirculars
Per acabar, llegeix:
Nom:
El nostre sentit de l’equilibri està relacionat amb els canals semicirculars de l’oïda interna. La
part interior d’aquests canals és revestida per cèl·lules que tenen uns petits cilis. A l’interior dels
canals hi ha un líquid que es mou i belluga els cilis. El desplaçament del líquid pels canals i el
moviment dels cilis donen informació i determinen el nostre equilibri.