X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016

1. La intervenció amb les famílies
des del treball social
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia
Josefa Fernández i Barrera
Investigadora principal del Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS)
Universitat de Barcelona, Departament de Treball Social i Serveis Socials
16 de febrer de 2016
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del
material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús
comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

2. GRITS
LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES
DES DEL TREBALL SOCIAL
PARTICIPANTS:
FERNÁNDEZ, J.
ALEGRE, R. M.
DE VICENTE, I.
MUNTÉ, A.;
TORRALBA, J. M.
QUIROGA, V.
DURAN, P.
CHAGAS, E.
BOIXADÓS, A.
PARRA, B.
PALACÍN, C.
Membres de GRITS i entitats
participants en la recerca

3. LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES
DES DEL TREBALL SOCIAL

4. Fomentar el coneixement del treball social amb famílies i esbrinar l'impacte de la intervenció del treball social amb les
famílies en la promoció de polítiques socials més innovadores que facin fiable la satisfacció de les necessitats dels
ciutadans.
1
Generar coneixement sobre els models teòrics
d’intervenció amb famílies que utilitzen els
treballadors socials.
2
Identificar les metodologies d’intervenció que
utilitzen els professionals en el treball
social amb famílies
3
Identificar quins són els principals aspectes a tenir
en compte en les fases metodològiques
d'intervenció i els principals models que s'han
utilitzat quan es treballa amb les famílies.
4
Conèixer quin ha estat l’impacte de la
intervenció del treball social per a les famílies.
5
Fer propostes de millora per a la intervenció del
treball social amb les famílies i les polítiques
socials.
OBJECTIUS

5. DISSENY DE LA RECERCA
Estratègies
ENQUESTA FOCUS GRUP ENTREVISTES
4200
treballadors
socials COTSC
7 FG professionals
7 FG famílies
(Catalunya)
26
famílies
(Catalunya)

6. PROCÉS METODOLÒGIC
FASES
FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 FASE 5
Exploració
Formulació i
operacionalització
Presentacions de
la recerca
Treball de camp
Anàlisi de
resultats
FASE 6
Interpretació de
resultats i
conclusions

7. CATEGORIES D’ANÀLISI
Concepte de treball social amb famílies
Models teòrics
Metodologies i instruments
Impacte de la crisi
Avaluació de la intervenció
Dificultats
Programa CaixaProinfància
Concepte de família
Polítiques socials
Propostes de millora

8. QÜESTIONARI ON LINE
Treballadors socials:
4200
Qüestionaris resposts:
631
Taxa de participació:
15,02 %
BARCELONA
92,87%
GIRONA
9,50%
LLEIDA
10,17%
TARRAGONA
11,17%

9. INFORMACIÓ BÁSICA
93 %
dones
6,8 %
35,5 % 34,6 %
17,6 %
5,6 %
Menys de 30 Edats 30-39 Edats 40-49 Edats 50-59 Edats 60+
70 %
entre 30 i 49 anys

10. TIPUS D’ENTITAT
TITULARITAT JURÍDICA DEL LLOC DE TREBALL
Admin. pública
Empresa privada
Tercer sector
65,17 %
9,5 %
25,33 %

11. DESCRIPCIÓ DEL LLOC DE TREBALL
FUNCIONS DESENVOLUPADES
Docència/
Recerca
Gestió/
Direcció
Funcions pròpies
del treball social 92,5 %
26,2 %
13,4 %

12. ÀREES D’INTERVENCIÓ
34,2 %
20,8 %
15,8 %
15,7 %
12,2 %
SERVEIS SOCIALS
BÀSICS
SALUT
SALUT MENTAL
PERSONES GRANS
INFÀNCIA I
ADOLESCÈNCIA

13. SÍ
60,5 %
NO
39,5 %
FORMACIÓ PER A TREBALLAR AMB FAMÍLIES
FORMACIÓ ESPECÍFICA

14. CONCEPTE DE FAMÍLIA
38,03 %
RESULTATS
La família es manté com a primer marc de relació social on té lloc la reproducció, l'acolliment i la cura de la vida
humana al llarg de la vida, tot i que s’estigui modificant en profunditat el seu sistema de relacions i obligacions
entre sexes i entre generacions.

15. CONCEPTE DE FAMÍLIA
RESULTATS
«Per a mi el significat de família és tota aquella persona que té cura i té atenció i responsabilitats
sobre la criança, té funcions parentals fins que la persona es fa prou adulta o adquireix un nivell
de socialització... si és possible, i si no, si és una persona dependent, potser serà atesa durant
molt de temps; més enllà dels lligams de consanguinitat o legals que hi ha, que aquí també ens
marquen molt.» (BGDP2)
PROFESSIONAL
«Per mi la família és les persones que estimes. Hi ha persones que tenen la teva sang, i bé, són allà.
No són enemics, evidentment, però bé... Hi ha altra gent que estan amb tu, no es qualifiquen de
família, però hi tens una relació, un vincle que hi estàs lligat. I si els passa alguna cosa ho sents
tant com si et toqués a tu, quasi.» (LGDF)
FAMÍLIES

16. CONCEPTE DE FAMÍLIA
25,99%
RESULTATS
Un sistema de relacions que proporciona suport, ajut,
seguretat i lligams emocionals.

17. CONCEPTE DE FAMÍLIA
RESULTATS
«Para mí la familia es lo más importante, tanto la mía como mis padres que para mí también
es familia mía, lo mismo. Para mí todos somos el mismo núcleo, pues porque cuando uno falta
el otro está ahí. Cuando no, lo contrario. Y mi hijo se ha acostumbrado mucho a vivir también
con ellos. “Voy a casa de la abuela”… Entonces, sin ellos, como si no tienes nada. Me da igual
tener dinero si no los tengo a ellos.» (TGDF)
«La familia es el apoyo, es el cariño, es el sentimiento de estar contigo. Esto es lo que pierdo yo
aquí, que no tienes el apoyo de tu familia, de tus padres. Esto es muy importante para una
familia que tiene problemas o más que eso, que tiene un niño con discapacidad. Necesitan
mucho el apoyo de la familia.» (BF6)
FAMÍLIES

18. CONCEPTE DE FAMÍLIA
20,44 %
RESULTATS
Una totalitat, no una suma de parts, que funciona en el temps per la
interdependència de les parts entre si i la resta de sistemes que l’envolten.

19. 15,53 %
RESULTATS
CONCEPTE DE FAMÍLIA
Cap de les respostes
8,56 %
No es pot definir, perquè està
vinculada a la cultura de procedència
4,28 %
Unitat de convivència i relació
basada en consanguinitat i filiació
2,69 %

20. CONCEPTE DE
TREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIES
RESULTATS
El treball social amb famílies té l’objectiu d’atendre problemes psicosocials que afecten el grup
familiar i generar un procés de relació d’ajuda, que cerca potenciar i activar tant els recursos de les
mateixes persones, com els de la família i els de les xarxes socials.
76,85 %

21. «Jo també penso que potser no és tant una demanda diferent, sinó que nosaltres hem ampliat
l’òptica: treballes amb famílies i de cop i volta ja parles de la xarxa… És potser el que ens ha
canviat. Treballes amb l’amic, treballes amb el veí, allà on la familia té el suport.» (GGDP)
PROFESSIONAL
«Per mi és una part molt important, perquè quan et trobes amb una situació així
necessites una persona que digui: “Has de continuar per ací”. Per mi és com una
brúixola que diu on és el nord. Per mi l’assistenta social és més que una brúixola, és una
persona que t’entén i t’ajuda.» (GF1)
FAMÍLIES
CONCEPTE DE
TREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIES
RESULTATS

22. Sistèmic (60,70 %)
MODELS TEÒRICS
RESULTATS
No ho sé (9,51 %)
Psicosocial (21,55 %)
Crític
(0 %)
Feminista
(0 %)
Fenomenològic
(0,16 %)
Cognitivoconductual
(0,79 %)
Ecològic (1,74 %)
Humanista (1,74 %)
Psicodinàmic (2,85 %)

23. «Moltes teories ens nodreixen i ens donen idees per anar seguint. A mi, almenys, m’ha anat
molt bé de vegades el model sistèmic, altres vegades el psicodinàmic, altres més el de
programació neurolingüística.» (BGDP2)PROFESSIONAL
«El sistèmic és el que ajuda a tenir més en compte tots els membres de la família.»
(BGDP1)
PROFESSIONAL
«En un sistema, quan passa alguna cosa a un individu repercuteix en tot l’entorn… Els
rols canvien en funció del que va passant dins el mateix sistema.» (MGDP)
PROFESSIONAL
MODELS TEÒRICS
RESULTATS

24. INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES
Menys de 5 anys
Entre 5 i 15 anys
Més de 15 anys

25. INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES
El 87,21 % dels professionals treballen amb famílies actualment.

26. NIVELLS D’INTERVENCIÓ
METODOLOGIES I INSTRUMENTS
SEMPRE
53,16 %
63,95 %
SOVINT A VEGADES
43,36 %
31,40 %
32,56 %
GAIREBÉ
MAI
20,60 %
14,62 %
4,49 %
2,99 %
1,50 %
24,75 %
12,29 %
10,47 %
20,27 %
19,44 %
28,57 %
19,27 %
5,32 %
1,83 %
22,76 %
0,66 %
0,17 %
4,65 %
24,75 %
36,21 %
MAI
INDIVIDUAL / FAM.
1 MEMBRE
INDIVIDUAL / FAM.
+1 MEMBRE
INDIVIDUAL / FAM.
TOTA LA FAMÍLIA
GRUPAL
COMUNITARI

27. METODOLOGIES I INSTRUMENTS
NIVELLS D’INTERVENCIÓ: INDIVIDUAL
«A mí me ha ayudado muchísimo en el sentido de que nosotros estamos perdidos en todo lo
que son cuestiones administrativas, nunca sabes por donde ir, y sin embargo, pues al ir a la
trabajadora social, pues a ver… Qué derecho tiene, qué… Tanto la niña, el niño… Pues ellos
te lo explican y sabes dónde dirigirte, cómo tienes que hacerlo. Para mi eso es una ayuda
muy importante. Nosotros en cuestiones..., todas estas administrativas, estamos muy
perdidos.» (TF1)
FAMÍLIES
« …hablaron con la trabajadora social. Ella hizo una cita conmigo
y me dijo de venir aquí a explicar todo lo que me pasaba con mi
hijo y a entender la situación cómo está.» (BF6) FAMÍLIES

28. METODOLOGIES I INSTRUMENTS
NIVELLS D’INTERVENCIÓ: GRUPAL
FAMÍLIES
«Yo aquí hablaba con las personas, con los matrimonios, como usted está diciendo, de
nuestros problemas. Y yo salía de allí, digo: ¡qué alegría poder contar con estas
personas!» (BGDF1).
FAMÍLIES
«Llavors, vaig tenir la sort que sí, vam fer un grupet al cap de pocs dies. I vaig començar,
i això va ser la meva salvació. El meu fill continuava malalt, però jo tenia una altra
forma de veure-ho. Comprenia la malaltia i la vaig acceptar.» (BGDF1)
«La idea era que no hablásemos nosotros, sino que se escuchen entre ellas. Y la verdad es
que intentamos hacer un pequeño grupo, y no quieren que hagamos clases dirigidas.
Quieren un espacio para ellas.» (BGDP2)PROFESSIONAL

29. METODOLOGIES I INSTRUMENTS
NIVELLS D’INTERVENCIÓ: COMUNITARI
«També depèn del cas i del servei si té disponibilitat, si els professionals tenen disponibilitat o
no. Penso jo, ara fa temps que no... Però de vegades, a vore, la disponibilitat o l’individual te
lleva tot lo temps i no en queda per al grupal i comunitari.» (EGDP).PROFESSIONAL
«D'altra banda, considero important la potenciació tant del treball comunitari com de grup,
cosa que sovint en la nostra feina queda relegat, i en aquest moment és molt important.» (Q)
PROFESSIONAL
«Perquè una manera que també s’està fent servir últimament per donar cauce al ciutadà que
s’ha enfadat és ajudar-lo i animar-lo a participar en moviments ciutadans on es pugui
manifestar.» (BGDP2).PROFESSIONAL

30. MOTIUS D’ATENCIÓ MÉS FREQÜENTS
ECONÒMIC DEPENDÈNCIA CONVIVÈNCIA
SALUT TREBALL
PERSONES
GRANS
73,8 %
68,6 %
66,1 %
57,8 %
55,9 %
52,8 %

31. INTERVENCIÓ: CONCEPTES RELACIONATS
Treballar amb les
potencialitats de les
famílies
(59,80 %)
Acompanyar processos de
canvi familiar
(58,97 %)
Afavorir la
comprensió de la
família en els
processos que
l’afecten
(51,33 %)
Donar suport a les
famílies en
situacions
adverses o de
carències
(50,50 %)
Orientar per a la
millora del
benestar de la
família
(34,72 %)
Ajudar a
aconseguir
recursos
(31,06 %)
Potenciarroldecada
membre(13.62%)

32. INTERVENCIÓ: CONCEPTES RELACIONATS
«Partim sempre d’apoderar, de les capacitats que té aquella família i la persona. Si hi ha un
maltractament no jutgem sinó que partim del que ens estan exposant. Què és el que està
passant. Potser necessiten ajuda per posar pautes. Sempre partim del fet que hi ha alguna
cosa bona en aquella persona que tenim al davant. I a partir d’aquí, intentar construir…»
(BGDP2)
PROFESSIONAL
TREBALLAR AMB LES POTENCIALITATS DE LES FAMÍLIES

33. INTERVENCIÓ: CONCEPTES RELACIONATS
«Me he sentido escuchada; he sentido que se ha implicado. Y me he sentido guiada
porque había temas que yo no sabía. Y por ella pues me he ido…, me he enterado y me
he sentido muy guiada. Y sobre todo, que es muy importante ver a una persona que le
estás explicando tus problemas. Es importante.» (MGDF)
FAMÍLIES
ACOMPANYAR EN PROCESSOS DE CANVI FAMILIAR

34. INTERVENCIÓ: CONCEPTES RELACIONATS
«Tuve que pedir comida... Y me dieron comida: muy bien. Pero después tuve que pedir
otra vez. Si yo tengo un trabajo, no pido para comer. Incluso a veces no he tenido
trabajo y no he pedido comida. Pero ahora, desde hace un año he tenido que pedir
comida otra vez.» (TGDF)
FAMÍLIES
AJUDAR A ACONSEGUIR RECURSOS
«Jo crec que hem de pensar una mica en la manera de fer el treball social. Perquè si no,
quedem com una figura de gestió de recursos, o de finestretes, o de porta giratòria. A mi em
rebel·la quedar-me en aquesta postura, i llavors he anat canviant molt, i he reflexionat molt el
que era el treball.» (TGDP)
PROFESSIONAL

35. EL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ
Treball en xarxa
Treball en equip
Coordinació
Sempre Sovint A vegades Gairebé mai Mai
0,33 %
27,41 % 47,01 %
48,01 % 40,86 %
20,10 % 5,15 %
9,14 %
1,66 %
0.33 %
45,51 % 48,34 %
5,98 % 0,17 %
0 %

36. PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA EN EL PROCÉS
92,69 %
84,72 %
96,68 %
97,67 %
80,73 %
7,31%
15,28%
3,32%
2,33%
19,27%
Coneixement / estudi
Diagnòstic
Plà d'intervenció
Intervenció
Avaluació
Participen No participen

37. PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA EN EL PROCÉS
PROFESSIONAL
«Penso que és bàsic, perquè si no, tampoc avançarem. Hem de posar el problema sobre la
taula. És a dir, anomenar el problema i a partir d’aquí veure quin pla de treball es durà a
terme. Per això s’ha de fer consensuat. Perquè jo puc tenir un objectiu poc realista i he de
deixar a la família decidir el que volen fer.» (MGDP)
FAMÍLIES
«A mí siempre se me ha hecho partícipe; siempre se me ha pedido, y se me
ha dicho: ¿Tú como lo ves? Y yo he dicho: Ah, bien. ¿Por qué no?» (MGDF)

38. TÈCNIQUES I INSTRUMENTS
Mediació
Més utilitzada per professionals de
diferents àmbits:
- Serveis socials bàsics
- Gent gran
- Infància i famílies
- Habitatge
Visita domiciliària
Estan d’acord en els avantatges que
té, encara que expliciten que s’ha
perdut i que cal recuperar-la.
Possibilita l’acostament professional a
les famílies i al seu context natural.
Les famílies entrevistades han valorat
positivament que els professionals els
hagin anat a visitar.
Entrevista
Important: condicions i ambient
adequats.
Entrevistes obertes, elaborades en el
moment que s’està amb les famílies.
Consideren que no tenen prou temps
per realitzar-les.
Molt utilitzada per construir el vincle
entre el professional i les famílies.

39. PROGRAMES, SERVEIS I RECURSOS
ÚTILS PER A LA INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES
12 %
8 %
7 % 7 % 6,8 %
6 %

40. POLÍTIQUES SOCIALS
NIVELLS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
PROFESSIONAL
«Els recursos depenen molt de la zona de treball, ja que en zones rurals allunyades de
Barcelona els recursos i les oportunitats de treball estan molt minvades. El treball
social està desvirtuat.» (Q)
PROFESSIONAL
«Crec que els municipis estem atenent de manera molt immediata el ciutadà,
perquè estem substituint el que han deixat de fer l’àmbit autonòmic i estatal.»
(BGDP2)
«No es pot comparar el que està fent l’Administració amb el que està fent una entitat privada o
sense ànim de lucre. Vull dir que, de vegades, dóna la sensació que l’Administració no està fent, no
està complint les necessitats i, realment, potser sí que ho estan fent (TGDP).»PROFESSIONAL

41. POLÍTIQUES SOCIALS
SECTOR MERCANTIL I TERCER SECTOR
FAMÍLIES
«Porque ahora mismo si no fuera por la iglesia mi hija no comería. Porque yo
mi familia no la tengo aquí. Las cosas como son.» (TGDF)
PROFESSIONAL
«Els voluntaris els tens cada cop més en organitzacions que tenen canalla fora de
l’escola. La mobilització social que això esta aportant no l’ha aconseguit
l’Administració. Ho ha aconseguit la societat civil. Religiosa o no religiosa. I està
cobrint moltíssim». (LGDP)

42. TREBALL AMB POBLACIÓ IMMIGRANT
POLÍTIQUES SOCIALS
3,49 %
24,09 %
52,16 %
15,12 %
5,15 %
Mai Gairebé mai Sovint Gairebé sempre Sempre

43. POLÍTIQUES SOCIALS
TREBALL AMB POBLACIÓ IMMIGRANT
FAMÍLIES
«Los trabajadores sociales nos han ayudado a seguir adelante, para renovar nuestro
permiso. Hemos tenido problemas por estar en el extranjero. Ellos siempre han cuidado
muy bien de nosotros. Hemos tenido el apoyo, y da mucha tranquilidad saber que
siempre te pueden ayudar en cualquier cosa.» (LGDF)
PROFESSIONAL
«En els últims anys hi ha hagut un flux de població, un nou tipus de família que no coneixem prou,
que són les famílies immigrants. I que per molt que diguem, no les coneixem perquè hi ha
aspectes culturals que són difícils de conèixer. Jo crec que encara és un repte, per poder aprofundir
en el funcionament d’aquestes famílies i per poder millorar l’atenció.» (TGDP)

44. POLÍTIQUES SOCIALS
AVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES
Suficients Insuficients
Dificultat
d'accés
Adequats
5,65 % 77,57 %
20,89 % 44,68 %

45. POLÍTIQUES SOCIALS
AVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES
PROFESSIONAL
«Hi ha una falta de planificació en les polítiques socials. Van sortint lleis, decrets i
recursos que sovint entren en contradicció amb altres existens, o que creuen un greuge
comparatiu.» (QÜEST)
PROFESSIONAL
«Caldria que els diferents governs i les diferents administracions fessin una aposta real
per dissenyar polítiques amb dotació de professionals i pressupostos que vagin adreçats a
les famílies.» (QÜEST)

46. FAMÍLIES
«La crisis ha afectado a muchas personas, muchas familias que son de aquí de España, o
como nosotros, que hemos venido por un sueño: mejorar. Lo que pasa es que nos hemos
encontrado con la crisis, hoy tienes trabajo, mañana no. Hoy tu marido tiene trabajo,
mañana ya no. Hemos de pasar esos años pues como sea.»
(TGDF)
«La gente se ha acomodado ahora a las ayudas. He visto mucha
gente que “como la asistenta social me lo da todo, ¿para qué me
voy a buscar trabajo?” Estamos pagando justos por pecadores.»
(BGDF2)
FAMÍLIES
AVALUACIÓ DELS RECURSOS PER A LES FAMÍLIES
POLÍTIQUES SOCIALS

47. IMPACTE DE LA CRISI
COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES
La precarietat laboral produïda per aquest procés ha limitat les oportunitats i les
possibilitats de les famílies a l’hora de resoldre les seves dificultats econòmiques.
- Les dificultats econòmiques plantegen problemes en l'accés a l'alimentació o a l’habitatge.
- Les unitats domèstiques es recomponen per fer front a aquestes dificultats.
«Sí, perquè abans era com molt ordenat. Hi havia el pare, els germans, estava tot com
molt organitzat, qui es quedava a casa, qui no... I ara és pura subsistència: me’n vaig a
ca l’oncle. Després pel que sigui un troba feina i se’n va llavors amb un altre. La senyora
aquella que era vídua s’ajunta amb no sé qui, diu: “No tenim cap relació, però podem
conviure.”» (GGDP)
PROFESSIONAL

48. COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES
IMPACTE DE LA CRISI
Es produeix un canvi en la dinàmica de a família i en la relació que estableixen els seus membres.
- En unes ocasions, el procés de readaptació a la nova situació potencia i reforça el vincle emocional.
- En unes altres, incrementa els problemes i el malestar dels individus i produeix la ruptura i separació
de la família o fins i tot desemboca en episodis de violència familiar.
«P1: El nano molt més inquiet, molt més neguitós, a la mínima contestar... I veies que es traduïa
amb manca de recursos a casa, la família m’està dient que no sé què, i el nano no poder expressar
tot això... P2: Els pares que van a viure amb els avis. I aleshores canvia la seva estructura, a un nano
que vivia amb una autonomia semblant, amb uns avis, amb uns altres costums... Entens que tenen
els avis histèrics, els nens histèrics, els pares histèrics. I és clar, no hi ha més.» (MGDP)
PROFESSIONAL

49. IMPACTE DE LA CRISI
COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES
La situació viscuda per moltes famílies, a causa de les dificultats econòmiques que travessen, els han ocasionat
problemes de salut física i mental i problemes relacionats amb l'abús d'alcohol o d'altres substàncies tòxiques.
«P1: Les relacions familiars també estan més deteriorades. Hi ha més conflictes, hi ha més
tensions. L’avi no està tan ben atès com abans, perquè els diners no van on han d’anar. Hi ha
molts problemes relacionats amb la salut emocional i mental. Hi ha persones de pas, ara
Càritas de vegades atenem persones de pas, però saps que no és una persona de pas. Saps
que està vivint aquí, i que no té més lloc. Com que és una persona sola, sobretot homes... I a
llavors ja s’hi sumen temes de toxicomanies... P2: Persones que en el seu moment havien
tingut molts recursos econòmics, en poc temps no tenir recursos econòmics, sí, estaven molt
penjats. I tampoc tenien gaires recursos personals per afrontar la situació. Després, lligat amb
problemes emocionals, de salut mental i amb l’entorn familiar.» (MGDP)
PROFESSIONAL

50. IMPACTE DE LA CRISI
COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA LES FAMÍLIES
Assistim a un canvi en el perfil dels usuaris que afecta les
denominades classes mitjanes.
«El perfil seria parella de 25 a 50 anys, vull dir que són joves, que treballen tots dos,
que s’havien comprat un pis, que s’havien hipotecat, tenien un parell de fills, podien
cobrir les seves necessitats i de cop i volta i gradualment, un es queda a l’atur.
Comença a cobrar l’atur: això vol dir que els seus ingressos han baixat una mica, a
poc a poc comencen a generar deute, fins i tot perden la casa.» (LGDP)
PROFESSIONAL

51. IMPACTE DE LA CRISI
COM AFECTA LA CRISI ECONÒMICA ELS PROFESSIONALS
Disminució dels recursos econòmics, la reducció del personal
dels serveis socials i l'augment de la demanda.
- Més demanda d'intervenció individual i familiar, que es desvirtua influïda
per l'augment de la gestió i tramitació de recursos.
- Afebliment de l’enfocament grupal i comunitari.
«Una gran labor, pero están colapsados. ¿Por qué están colapsados? Porque hay tanta
hambre que los tienen ya colapsados, pidiendo comida. Como para ir nosotros pidiendo…
Tú vas a los servicios sociales y no hay nada más que la sala llena de los que no tienen
trabajo y no tienen para pagar no sé qué.» (BGDF1)
FAMÍLIES

52. DIFICULTATS
Lloguer, hipoteca i suministraments
Escola, menjador, material…
Saturació i llistes d’espera
ECONÒMIQUES
Conseqüència de la crisi
HABITATGE
DESPESES SANITÀRIES
Medicaments habituals
Banc d’aliments
ALIMENTACIÓ
EDUCACIÓ
INSTITUCIONALS
ESPECÍFIQUES
Salut mental, violència, migració...
INSTITUCIONALS
Poca participació en polítiques, fragmentació...
PRESSIÓ ASSISTENCIAL
Manca de temps, sobrecàrrega, urgències…
IDENTITAT
Insatisfacció, esgotament emocional…
Escassos
Formes de treball més burocràtiques
RECURSOS
SITUACIÓ
FORMACIÓ
Necessitat de formació específica
FAMÍLIES
PROFESSIONAL

53. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
MÉS RECURSOS
Prestació d’aliments
· Millora en la prestació d’aliments, que han de ser
considerades d’emergència social.
1

54. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
MÉS RECURSOS
Sociosanitari
· Ampliació de recursos com els destinats a prestacions
poc cobertes en l’àmbit públic (òptiques, salut dental,
etc.).
2Prestació d’aliments
· Millora en la prestació d’aliments, que han de ser
considerades d’emergència social
1

55. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
MÉS RECURSOS
Salut mental
· Lluita contra l’estigmatització
· Desenvolupament de recursos existents
destinats al descans dels cuidadors/res
3
Sociosanitari
· Ampliació de recursos com els destinats a prestacions
poc cobertes en l’àmbit públic (òptiques, salut dental,
etc.).
2Prestació d’aliments
· Millora en la prestació d’aliments, que han de ser
considerades d’emergència social
1

56. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
MÉS RECURSOS
· Generar llocs de treball per a persones amb diversitat funcional.
· Més places i horaris més amplis en les llars d’infants per facilitar l’accés al
mercat de treball de les dones.
· Formació orientada al món laboral i possibilitat d’obtenir titulacions oficials
en formacions adaptades a les seves possibilitats.
Laboral 4Salut mental
· Lluita contra l’estigmatització.
· Desenvolupament de recursos existents
destinats al descans dels cuidadors.
3
Sociosanitari
· Ampliació de recursos com els destinats a prestacions
poc cobertes en l’àmbit públic (òptiques, salut dental,
etc.).
2Prestació d’aliments
· Millora en la prestació d’aliments, que han de ser
considerades d’emergència social.
1

57. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
Espais
· No són idonis i cal adequació.
1

58. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
Disponibilitat
· Més temps, més visites, més visites a domicili, més
seguiment...
· Recuperació de treballadors socials a serveis que l’han perdut
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
2Espais
· No són idonis i cal adequació
1

59. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
Més recursos i més autonomia per
gestionar-los
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
3
Disponibilitat
· Més temps, més visites, més visites a domicili, més
seguiment...
· Recuperació de treballadors socials a serveis que l’han perdut
2Espais
· No són idonis i cal adequació
1

60. PROPOSTES DE MILLORA DE LES FAMÍLIES
· Escolta, suport i acompanyament.
· Intervencions grupals (compartir, generar vincles...).
Més accions de suport
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
4Més recursos i més autonomia per
gestionar-los
3
Disponibilitat
· Més temps, més visites, més visites a domicili, més seguiment...
· Recuperació de treballadors socials en serveis que n’han perdut.
2Espais
· No són idonis i cal adequació
1

61. PROPOSTES DELS PROFESSIONALS
Lluitar contra l'excés de pressió
assistencial
· Tenir més temps.
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
1

62. PROPOSTES DELS PROFESSIONALS
Reorientar metodologies d’intervenció
· Reforçar acompanyament i escolta.
· Reforçar treball social grupal i comunitari.
· Elaboració d'estàndards d’intervenció .
· Millora de la capacitat d’avaluació.
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
2Lluitar contra l'excés de pressió
assistencial
· Tenir més temps
1

63. PROPOSTES DELS PROFESSIONALS
Formació contínua
· Formació específica (intervenció , teoria i
recerca).
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
3
Reorientar metodologies d’intervenció
· Reforçar acompanyament i escolta
· Reforçar treball social grupal i comunitari
· Elaboració d'estàndards d’intervenció
· Millora de la capacitat d’avaluació
2Lluitar contra l'excés de pressió
assistencial
· Tenir més temps
1

64. PROPOSTES DELS PROFESSIONALS
· Supervisió dirigida per treballadors socials.
Supervisió
CANVIS EN LA INTERVENCIÓ
4Formació contínua
· Formació específica (intervenció , teoria i
recerca)
3
Reorientar metodologies d’intervenció
· Reforçar acompanyament i escolta
· Reforçar treball social grupal i comunitari
· Elaboració d'estàndards d’intervenció
· Millora de la capacitat d’avaluació
2Lluitar contra l'excés de pressió
assistencial
· Tenir més temps
1

65. DEFINICIÓ DE FAMÍLIA I DE TREBALL SOCIAL AMB FAMÍLIES
CONCLUSIONS
Hi ha diverses concepcions entorn de la definició de família, però totes coincideixen a destacar-la com un
entorn que proporciona estabilitat emocional, suport i ajuda als individus que la componen al llarg del
cicle vital.
La família es considera també com una unitat de convivència i de relació basada en la consanguinitat i la
filiació, i se n’identifiquen dos models: la nuclear i l’extensa. Tanmateix, es dóna un èmfasi especial al fet
que sovint els llaços afectius i la cura són més importants que l’existència de vincles de parentiu.
1
2
3
4
El treball social amb famílies s’adreça a atendre els problemes psicosocials que afecten el grup familiar i
genera un procés de relació d’ajuda que vol potenciar i activar tant els recursos de les persones com els de
la família i els de les xarxes socials.
La seva característica principal consisteix a identificar i treballar amb les fortaleses i les potencialitats
que presenten les famílies i treballar per acompanyar-les i donar-los suport en les dificultats.

66. CONCLUSIONS
MODELS TEÒRICS
Els treballadors socials consideren els models teòrics com a teories externes de les quals la professió es
dota per augmentar la plausibilitat de la tasca professional.
L’aplicació d’un o altre model té relació amb els objectius plantejats, l’ajustament de la intervenció o les
característiques de les famílies ateses, la situació conjuntural en què es veu immersa una família, els
factors institucionals o la pressió assistencial.
5
6
7
8
El model sistèmic ocupa una posició preferent i està relacionat amb el desplaçament de l’individu a la
família i amb la possibilitat de treballar amb tot el sistema familiar. Es considera que aquest model
permet treballar l’entorn en què estan immerses les famílies.
També es destaca el model psicosocial, tot i que es pot considerar com la base epistemològica
del treball social mateix.

67. Es reconeix la importància del treball social individual, però també la necessitat de poder utilitzar-ne
altres, com són el treball social grupal i el treball social comunitari, per assegurar una intervenció de
caràcter integral i de qualitat.
CONCLUSIONS
El treball social grupal i el comunitari es consideren alternatives metodològiques adequades en moments
de crisi econòmica i suposen no dependre d’un estat de benestar residual, potenciar els recursos
personals i de la comunitat i generar noves fórmules de suport a partir de les interaccions entre persones
i diferents agents socials.
METODOLOGIES D’INTERVENCIÓ
9
10
11
12
Les dificultats pròpies del desenvolupament del treball social grupal es relacionen principalment amb
models d’atenció marcats des de les diferents estructures institucionals que s’orienten a l’atenció
individual i amb la manca de temps i de flexibilitat que tenen els professionals a causa de la pressió
assistencial.
Les conseqüències de la crisi econòmica provoquen més demanda d’intervenció vinculada a la gestió de
prestacions econòmiques en detriment del treball social grupal o comunitari.

68. CONCLUSIONS
LA INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES
13
14
15
Els processos d’acompanyament, de suport emocional i de suport afectiu són essencials en la
pràctica del treball social amb les famílies.
Com a pràctiques de qualitat, es destaquen permetre l’expressió de les emocions, oferir contenció o
acompanyar en les diverses situacions adverses en què es poden trobar les famílies.
L’acció d’orientar, assessorar i ajudar a aconseguir recursos és característica del treball social amb les
famílies i d’especial rellevància.

69. Si bé es fa notòria la necessitat d’implicar les famílies en tot el procés metodològic, les fases on
menys s’impliquen són aquelles la realització de les quals resulta més difícil per als professionals:
el diagnòstic i, especialment, l’avaluació.
Aquesta implicació evita que el treballador social imposi el que vol o pensa, i així es facilita que la
família utilitzi les seves experiències i capacitats.
CONCLUSIONS
LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN EL PROCÉS
16

70. El treball en equip, la coordinació i el treball en xarxa formen part de la planificació de la intervenció i de la
intervenció mateixa. Són esmentats com a elements que en faciliten i milloren l’eficàcia, sempre que es
realitzin amb objectius consensuats i amb tasques ben definides. Les famílies reconeixen aquests elements en
la intervenció i ho aprecien; valoren aquesta intervenció més interdisciplinària perquè els dóna més seguretat.
CONCLUSIONS
EL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ
17
18
19
20
De manera majoritària, els treballadors socials actuen en equips multidisciplinaris i valoren la importància
d’enfortir la professió i el seu protagonisme dins de l’equip.
Com més petit és el territori, més fàcil és treballar en coordinació i en xarxa, tot i que se’n reconeix la dificultat,
ja que implica consensuar objectius, coordinar i planificar el treball, donar continuïtat a les intervencions i
consensuar el llenguatge.
Altres aspectes que es tenen en compte quan es treballa en coordinació i en xarxa són la cura per no exposar
massa la intimitat de les famílies i vetllar per la informació que es comparteix.

71. La tècnica més utilitzada pels treballadors socials a l’hora d’intervenir amb les famílies és la de
l’entrevista, independentment de la metodologia d’intervenció que s’apliqui.
CONCLUSIONS
TÈCNIQUES EN LA INTERVENCIÓ
La segona tècnica més destacada i reconeguda pels professionals és la visita domiciliària, i es considera
que s’hauria d’utilitzar més. Pels professionals representa una forma d’aproximar-se a la comunitat i a
la realitat de les famílies ateses, per tal de veure els matisos que no es poden identificar dins dels
despatxos.
Per a les famílies representa un valor afegit a la intervenció que pot enfortir el vincle amb el professional,
i mostren agraïment per l’aplicació d’aquesta tècnica.
21
22
23

72. Són principalment els serveis socials bàsics els que prenen més rellevància en la intervenció amb famílies,
a causa del seu caràcter polivalent i de la proximitat amb els ciutadans.
CONCLUSIONS
ESTAT DE BENESTAR I POLÍTIQUES SOCIALS
Les prestacions econòmiques i les prestacions de la LAPAD tenen un pes important dins de les prestacions
adreçades a les famílies.
En aquest moment de crisi, el tercer sector està fent una tasca molt destacable per atendre necessitats
bàsiques i per ajudar les famílies a tirar endavant a pesar de les situacions adverses que estan vivint.
24
25
26

73. La lògica de gestió i eficàcia que imposa el mercat ha generat un increment de la burocràcia i una
modificació de les funcions assignades, amb la consegüent pèrdua d’identitat professional. Això ha
comportat l’augment del control de la distribució dels escassos recursos existents per part dels
treballadors socials.
CONCLUSIONS
ESTAT DE BENESTAR I POLÍTIQUES SOCIALS
Les dificultats econòmiques han fet més visible el paper del professional del treball social com un
recurs d’ajuda, gràcies a les pràctiques d’acompanyament, escolta i suport.
27
28

74. Els professionals del treball social i les famílies tenen un paper en la promoció de noves polítiques socials
per a les famílies, ja que viuen directament en la pràctica quotidiana les mancances i les adaptacions que
cal fer a les noves situacions i necessitats.
CONCLUSIONS
ESTAT DE BENESTAR I POLÍTIQUES SOCIALS
Les famílies també contribueixen a proposar canvis en les polítiques socials. Aquesta aportació es fa
especialment mitjançant el suport comú davant una necessitat, promovent la denúncia i exercint com a
grup de pressió per posar en marxa associacions, o fins i tot promovent accions innovadores que
s’anticipin a les actuacions des de les administracions públiques.
Les famílies consideren que, sovint, l’atenció que reben per part de les administracions públiques no és la
que els correspon com a ciutadans en l’exercici dels seus drets fonamentals. I encara es mantenen
prejudicis, especialment cap a les persones amb trastorn mental, entre polítics i ciutadans.
29
30
31

75. Gràcies per la
vostra atenció!