X Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària. Teixint complicitats
La realitat comunitària com a context d'intervenció social, Jaume del Campo, Universitat de Barcelona
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 6 d'octubre de 2015
Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.
La realitat comunitària com a context d'intervenció social. Jaume del Campo
1. TEIXINT COMPLICITATS:
LA REALITAT COMUNITÀRIA COM A CONTEXT D’INTERVENCIÓ
SOCIAL
Jaume del Campo Sorribas
Universitat de Barcelona
X Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària
Programa Compartim
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
6 d’octubre de 2015
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi
l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La
llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
2. UNA MIRADA DAVANT LA REALITAT COMUNITÀRIA
La comunitat es constitueix en un concepte
abstracte en què són les interaccions entre les
persones les que li confereixen sentit.
La complexitat d’aquestes interaccions fa que
qualsevol situació de desequilibri no només afecti
les persones directament implicades, sinó que
tingui conseqüències en el conjunt de la
comunitat.
La necessitat d’establir només formes d’equilibri
suposa la consciència que els canvis afectaran el
conjunt de la comunitat.
3. LA INTERVENCIÓ EN EL CONTEXT COMUNITARI
Històricament, la intervenció social ha pres un sentit
assistencial enfocat als sectors més vulnerables que podien
patir situacions d’exclusió social.
Actualment, la pretensió és buscar la implicació del conjunt
de la comunitat considerant els desequilibris com una
oportunitat per a la millora i la consolidació de vincles.
El desenvolupament de xarxes de suport fa possible
l’autoregulació i desenvolupa un sentiment de pertinença a
la comunitat que genera unes condicions òptimes per
abordar els conflictes de manera permanent, en la mesura
que es negocien i que els compromisos prenen un caire més
global, de manera que poden afectar el conjunt de la
comunitat.
4. LES PRÀCTIQUES RESTAURATIVES
La lògica mediadora aplicada a la realitat
comunitària ha portat a considerar les pràctiques
restauratives com una eina de gran potencialitat.
La participació de la comunitat en la resolució
dels conflictes garanteix l’abordatge de les
situacions en tota la seva complexitat.
Aquestes pràctiques, a més de tenir un caire
reactiu, també generen unes condicions de
proactivitat que permeten prevenir noves
situacions.
5. CONCLUSIONS GENERALS
Les conclusions generals del treball desenvolupat es poden resumir en el
següent model: