1. VERSIÓ INFANTIL
Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)
Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici

3. INDEX
1. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA.
2. ELS CREADORS DE P. GYNT.
3. CONTE IL·LUSTRAT.
4. AGRAÏMENTS.

4. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA
PEER GYNT ÉS UN DRAMA MUSICAL, LÍRIC I SATÍRIC1, DEL ESCRIPTOR NORUEC HENRIK
IBSEN, AMB UN CAIRE MOLT FANTÀSTIC, I A ON S’APLEGUEN MOLTES DE LES COSTUMS,
PAISATGES I HISTÒRIES MITOLÒGIQUES NÒRDIQUES. VA SER ESCRIT EL 1867, I
INTERPRETAT PER PRIMERA VEGADA A OSLO (NORUEGA) EL 24 DE FEBRER DE 1876, AMB
MÚSICA INCIDENTAL 2DEL COMPOSITOR NORUEC EDVARD GRIEG. IBSEN VA ESCRIURE PEER
GYNT A ISCHIA I SORRENTO (ITÀLIA). VA SER PUBLICAT EL 14 DE NOVEMBRE DE 1867, A
COPENHAGUEN. LA PRIMERA EDICIÓ VA COMPTAR AMB 1.250 CÒPIES, QUE VAN SER
AMPLIADES AMB UNA REEDICIÓ DE 2.000 CÒPIES MÉS 14 DIES DESPRÉS.
A DIFERENCIA DELS ALTRES TREBALLS D’IBSEN, PEER GYNT ESTÀ ESCRIT EN VERS. AIXÒ
ÉS PERQUÈ ORIGINALMENT VOLIA SER UN DRAMA ESCRIT, NO PER SER INTERPRETAT EN
TEATRE. LAS DIFICULTATS PER CANVIAR RÀPIDAMENT D’ESCENA (INCLOENT UN ACTE
SENCER A LES FOSQUES) VAN PRODUIR ALGUNS PROBLEMES EN LES REPRESENTACIONS.
ARGUMENT
PEER GYNT, UN JOVE CAMPEROL, ES PRESENTA A LA BODA D’INGRID A ON CONEIX A
SOLVEIG, DE LA QUE SE ENAMORA. SOLVEIG EL REBUTJA I PEER GYNT, FURIÓS, RAPTA A
ÍNGRID QUE SE L’EMPORTA A LA MUNTANYA, ABANDONANT-LA POC DESPRÉS.
UNA VEGADA MOR LA SEVA MARE, ASSE, PEER GYNT ES DEDICA A RECÓRRER EL MÓN
PROTAGONITZANT MIL I UNA AVENTURES. EN UNA D’ELLES, ES TROBA AMB EL REI DE LES
MUNTANYES, QUE ES TAMBÉ REI DELS ESPERITS MALVATS, I QUE VOL CASAR-LO AMB LA
SEVA FILLA. PEER GYNT ES NEGA I ES VEU OBLIGAT A LLUITAR CONTRA ELS ESPERITS
MALVATS; NOMÉS POT FUGIR D’ELLS QUAN SONA UNA CAMPANA QUE ELS FA FUGIR. EN UNA
ALTRA, VIATJANT PEL DESERT D’ARÀBIA, CONEIX A LA BONICA ANITRA, QUE BALLA PER
ELL I SE L’EMPORTA.
DESPRÉS DE MOLTES ALTRES AVENTURES, PEER GYNT TORNA AL SEU POBLE Y MOR FELIÇ
ALS BRAÇOS DE SOLVEIG QUE, ENCARA QUE EL VA REBUTJAR EN UN PRINCIPI, SEMPRE
L’HA ESTAT ESPERANT.
1
SATÍRIC5 OBRA EN QUÈ L’AUTOR CENSURA I RIDICULITZA ELS DEFECTES DELS HOMES.
SATÍRIC
2
MÚSICA INCIDENTAL5 ÉS LA MÚSICA QUE ACOMPANYA UNA OBRA TEATRAL, UN
INCIDENTAL
PROGRAMA, VIDEOJOC...I CREA UNA CLIMA PER L’ACCIÓ. POT INCLOURE OBRES QUE DONIN
MÉS INTERÈS AL PÚBLIC, PER EXEMPLE L’OBERTURA, O MÚSICA QUE S’INTERPRETI DURANT
ELS CANVIS D’ESCENA. TAMBÉ POT REQUERIR MÚSICS QUE L’INTERPRETIN EN VIU A
L’ESCENARI.

5. ELS CREADORS DE L’OBRA
PEER GYNT, COM QUALSEVOL MUSICAL, ÓPERA O DRAMA MUSICAL, NECESSITA DE
LA FUSIÓ DE DUES IDEES5 LA MÚSICA I EL TEXT EN AQUESTA OBRA
TEXT.
CONCRETAMENT, ES VAN REUNIR DOS DELS MILLORS ARTISTES NORUECS DE
L’ÈPOCA5 E. GRIEG I H. IBSEN.
LA MÚSICA
EL CREADOR DE MOMENTS MUSICALS TAN INOLVIDABLES I
IRREPETIBLES COM “LA MATINADA”, “LA DANSA D’ANITRA ” O “LA
COVA DEL REI DE LA MUNTANYA ” VA NÈIXER A BERGEN
(NORUEGA) EL 15 DE JUNY DE L'ANY 1843 I VA MORIR A TROLDHAUGEN (NORUEGA)
EL 4 DE SETEMBRE DE L'ANY 1907.
GRIEG ÉS CONSIDERAT UN COMPOSITOR NACIONALISTA QUE REFLECTEIX LA
INSPIRACIÓ DE LA MÚSICA FOLKLÒRICA NORUEGA, TANT QUE VA INSPIRAR LA
GRAN MAJORIA DE LES SEVES OBRES EN LA TRADICIÓ, DANSES I CANÇONS
POPULARS NORUEGUES. A MÉS VA ARRIBAR A SER UN GRAN PIANISTA I PER
AQUESTA RAÓ EL VAN ANOMENAR EL CHOPIN DEL NORD. ENTRE LES SEVES OBRES
MÉS CONEGUDES TROBEM EL “CONCERT PER A PIANO EN LA MENOR”, LA “SUITE
HOLBERG”, I DEU VOLUMS DE “PECES LÍRIQUES PER A PIANO”.
EL TEXT
AL IGUAL QUE QUE EL SEU COMPATRIOTA, H.IBSEN VA SER UN
DELS GRANS ARTISTES DE LA SEVA ÈPOCA. NASCUT A SKIEN EL
20 DE MARÇ DE 1828 (NORUEGA) I MORT A OSLO EL 23 DE MAIG DE
1906, VA SER EL CREADOR D’OBRES DE RENOM MUNDIAL I QUE ENCARA AVUI ES
REPRESENTEN ALS MILLORS TEATRES DEL MÓN.
IBSEN ÉS CONSIDERAT L’AUTOR MÉS IMPORTANT DE TEATRE NORUEC DE TOTS
ELS TEMPS. PARE DEL DRAMA REALISTA MODERN I ANTECEDENT DEL TEATRE
SIMBÒLIC, VA SER CONSIDERAT UN ARTISTA ESCANDALÓS A L’ÈPOCA. ERA TAN
MODERN EL SEU ESTIL QUE ENCARA AVUI LES SEVES OBRES NO HAN PERDUT
VIGÈNCIA, I ENTRE ELLES TROBEM “ BRAND “, “ CASA DE NINES “, “ ESPECTRES “
O “ LA DAMA DEL MAR ” .

6. PEER GYNT
HI HAVIA UNA VEGADA, EN UN POBLE AL CIM D’UNA
MUNTANYA DE NORUEGA, UN NOI QUE SOMNIAVA AMB SER
RIC, FAMÓS, I EL MÉS DESITJAT PER LES NOIES. EL SEU
NOM ERA PEER GYNT.(LA MATINADA)
( MATINADA)
TOTHOM LI DEIA QUE ERA UN SOMNIATRUITES I UN
BOCAMOLL, PERÒ ELL SABIA QUE LA VIDA ERA AIXÒ,
SEMPRE TENIR SOMNIS PER CUMPLIR. FINS I TOT LA SEVA
MARE S’ENFADAVA AMB ELL PERQUÈ ES QUEDAVA
BOCABADAT I NO L’AJUDAVA GENS.

7. UN BON DIA, LA MARE DEL PEER VA VENIR MÉS
ENFADADA DEL NORMAL5
- EP, TÚ, TARAMBANA, DESPERTA!!! JA SAPS QUE LA
TEVA ESTIMADA INGRID ES CASARÀ AQUESTA
MATEIXA TARDA AMB EL NOI MÉS RIC DEL POBLE? – VA
DIR L’AASE MOLT ENFADADA.
- AIXÒ NO PASSARÀ MAI. NINGÚ NO SE’N RIU MAI D’EN
PEER GYNT – VA RESPONDRE EL NOI MENTRES SORTIA
CORRENT ENFURISMAT EN DIRECCIÓ AL POBLE.

8. QUAN VA ARRIBAR, TOTS ESTAVEN MOLT CONTENTS I
FELIÇOS PER LA BODA. A MÉS, AQUELL MATEIX DIA
ARRIBAVEN UNES PERSONES NOVES AL POBLE. ENTRE
AQUESTES HI HAVIA UNA NOIA PRECIOSA, EL SEU NOM
ERA SOLVEIG.
EL PEER, EN VEURE-LA ES VA QUEDAR ENAMORAT I VA
DECIDIR PRESENTAR-SE. TOTS ELS DEL POBLE, PER FER-
LI LA GUITZA VAN COMENÇAR A MOLESTAR-LO I ELL,
ENFADAT COM UNA MONA, VA AGAFAR L’INGRID I, COM
TENIA PLANEJAT, LA VA SEGRESTAR.

9. TOTS ELS DEL POBLE ES VAN QUEDAR
BOCABADATS I VAN DECIDIR ANAR A BUSCAR-LO.
NOMÉS LA SEVA POBRE MARE, AMB L’AJUDA DE
LA SOLVEIG, QUE TAMBÉ S’HAVIA QUEDAT
ENAMORADA D’EN PEER, VAN DECIDIR INTENTAR
ANAR A SALVAR-LO DE LA GENT DEL POBLE.

10. DESPRÉS DE CÓRRER DURANT MOLTA ESTONA,
L’INGRID I EL PEER VAN ARRIBAR ADALT DE TOT
DE LA MUNTANYA. ALLÀ EN PEER ES VA TROBAR A
UNES NOIES TAN BONIQUES QUE EL VAN FER
OBLIDAR-SE DE L’INGRID.
- COM M’ABANDONIS ET JURO QUE ET FARÉ LA
VIDA IMPOSSIBLE A TU I A TOTA LA TEVA
FAMÍLIA – LI VA DIR TOTA ENFADA L’INGRID.
EN PEER COM SEMPRE, DESPREOCUPAT, HO VA
DEIXAR PASSAR I VA MARXAR CAMINANT PER LA
MUNTANYA.

11. CAMINA QUE CAMINARÀS, EN PEER ES VA TROBAR
A UNA NOIA MOLT BONICA VESTIDA DE VERD.
- QUE FAS TU A LES MEVES MUNTANYES? – LI VA
PREGUNTAR LA NOIA DE VERD.
- VES, ÉS QUE SÓC EL PRÍNCEP DEL RIU – VA
RESPONDRE EN PEER TOT RIENT.
- DONCS SEGUEIX-ME, CASEM-NOS, I AIXÍ SERÀS
TAN RIC COM JO, LA PRINCESA DE LA
MUNTANYA – VA RESPONDRE MOLT
SERIOSAMENT LA NOIA DE VERD.
ELL, PENSANT QUE TOT ERA UNA BROMA LA VA
SEGUIR A DINS DE LA COVA.

12. TOT D’UNA ES VA TROBAR DINS DE LA FOSCOR
MÉS FOSCA. ALLÀ NO ES VEIA RES I NOMÉS ES
SENTIEN SONS EXTRANYS. EN PEER VA COMENÇAR
A TENIR POR, PERÒ VA DIR-SE A ELL MATEIX QUE
SEGUIRIA ENDAVANT FINS TROBAR UNA
COVA)
SORTIDA. (ENTRADA A LA COVA)
POC A POC, VA COMENÇAR A NOTAR EL SO D’UNES
PASSES QUE EL PERSEGUIEN.

13. DE COP, UNA LLUM BRILLANT ES VA ENCENDRE I
ES VA TROBAR DAVANT SEU A BRUIXES, TROLLS I
ÉSSERS TERRORÍFICS QUE L’ENVOLTAVEN I
L’AMENAÇAVEN. JUST EN EL MOMENT EN EL QUE
ESTAVEN A PUNT DE MENJAR-SE’L ES VA SENTIR
UNA VEU PODEROSA.
- DEIXEU ESTAR AQUEST NOI, ÉS EL PROMÉS DE
LA MEVA FILLA.
- MOLTES GRÀCIES SENYOR! QUI ÉS VOSTÈ?
- SÓC GROSSE, EL REI DE LA MUNTANYA.

14. EL REI LI VA OFERIR SEURE AL SEU COSTAT I
GAUDIR D’UN ESPECTACLE DE DANSA. EN PEER,
CONTENT PER HAVER SALVAT LA VIDA, VA SEURE I
ES VA PREPARAR PER A VEURE UN BON BALL.

15. VAN COMENÇAR A SORTIR AL RITME DE LA MÚSICA
UNES BRUIXES QUE PORTAVEN LLUMS DE COLORS
BRILLANTS. AL CENTRE D’ELLES HI HAVIA UNA
VESTIDA DE VERD QUE NO DEIXAVA DE MIRAR-LO
BRUIXES)
EN TOT MOMENT. (DANSA DE LES BRUIXES)

16. QUAN ES VA ACABAR LA DANSA ES VA APROPAR LA
BRUIXA VESTIDA DE VERD PER FER-LI UN PETÓ.
- PERÒ QUE FAS BRUIXA FASTIGOSA? – VA DIR
EN PEER.
- QUÈ? – VA CRIDAR EL REI DE LA MUNTANYA
MOLT ENFADAT.
- NO RES SENYOR, ES QUE AQUESTA BRUIXA
HORROROSA EM VOLIA FER UN PETÓ.
- COM POTS DIR AIXÒ DE LA TEVA PROMESA?
- LA MEVA PROMESA – VA AFIRMAR MIG RIENT –
PERDONEU QUE US CORREGEIXI, PERÒ LA MEVA
PROMESA ÉS UNA NOIA VESTIDA IGUAL QUE
AQUESTA BRUIXA, PERÒ MOLT MÉS GUAPA I
SIMPÀTICA.
- AIXÒ ÉS NORMAL –- VA AFIRMAR EL REI - – ELS
TROLLS I BRUIXES, QUAN SORTIM DE LA
MUNTANYA ENS TRANSFORMEM PERQUÈ NO ENS
RECONEGUIN.
- AIXÒ NO POT SER. JO NOMÉS VAIG DIR QUE
L’ESTIMAVA PER SER RIC I FAMÓS. NO VULL
SABER RES DE BRUIXES O TROLLS.

17. QUAN EN PEER VA DIR AIXÒ, EL REI GROSSE ES
VA ENFADAR MOLTÍSSIM. TANT QUE VA MANAR A
TROLLS I BRUIXES QUE ES DESFESSIN D’AQUEST
HUMÀ. ELS TROLLS VAN DECIDIR MENJAR-SE’L I
LES BRUIXES TALLAR-LO A TROSSETS PER PODER
FER BONES POCIONS.
EN PEER VA COMENÇAR A ESPANTAR-SE MOLT
PERQUÈ VEIA QUE NO SE’N PODRIA SORTIR, PERÒ
PER SORT, VAN SONAR LES CAMPANES DE
L’ESGLÉSIA QUE ERA L’ÚNICA COSA QUE FEIA
POR A AQUESTS MONSTRES.

18. UNA VEGADA ES VA LLIURAR DE MONSTRES I
BRUIXES VA DECIDIR MARXAR D’AQUELL POBLE
ON NINGÚ SE L’ESTIMAVA. I AIXÍ VA SER COM VA
ANAR A BUSCAR LA SOLVEIG, AQUELLA NOIA
QUE L’HAVIA ENAMORAT.
- SOLVEIG, M’HAN PASSAT TANTES COSES QUE NO
TE LES CREURIES, PERÒ SÉ QUE L’ÚNIC QUE
VULL EN AQUESTA VIDA ÉS EL TEU AMOR.
- PEER, NO PUC MARXAR AMB TU. LA MEVA
FAMÍLIA EM NECESSITA AQUÍ AMB ELLS. PERÒ
SI TÚ M’ESTIMES, TORNARÀS A BUSCAR-ME. JO
SEMPRE T’ESPERARÉ.

19. EN PEER VA PROMETRE A LA SOLVEIG QUE
TORNARIA I VA ANAR A BUSCAR A LA SEVA MARE
D’AASE)
QUE ESTAVA MOLT MALALTA. (CANÇÓ D’AASE)
- PEER, ON T’HAVIES FICAT?
- MARE, HE VISCUT COSES HORRORES I HAIG DE
FUGIR D’AQUEST POBLE PER PODER SALVAR LA
VIDA.
- FILL, JO NO ET PODRÉ SEGUIR EN AQUESTA
AVENTURA PERQUÈ ESTIC MOLT MALALTA, PERÒ
VULL QUE EM PROMETIS UNA COSA, FARÀS QUE
EL NOM DE PEER GYNT SIGUI RECORDAT PER
TOTHOM EN TOT EL MÓN.
- AIXÍ HO FARÉ MARE.
I AIXÍ VA SER COM, DESPRÉS D’ACOMIADAR-SE
DE LA SEVA MARE EN PEER GYNT VA COMENÇAR
EL VIATGE PER INICIAR LA SEVA NOVA VIDA.

20. EN PEER, DESPRÉS DE MOLTS ANYS DE VIATJAR I
FER-SE RIC I FAMÓS, VA ARRIBAR A LES COSTES
DEL MARROC. ALLÀ, AMAGAT ENTRE LES DUNES
DEL DESERT, VA TROBAR UN POBLAT ON ES VEIEN
VENEDORS, BALLARINES, GENT PARLANT... I VA
DECIDIR APROPAR-SE PER PROVAR SORT. (ENTRADA
DESERT
ERT)
AL DESERT)

21. ANAVA TAN BEN VESTIT QUE TOTS PENSAVEN
QUE ERA L’EMPERADOR I AIXÍ, APROFITANT-SE
D’AIXÒ ES VA APROPAR AL CAP DEL DESERT.
- HABITANTS D’AQUESTES TERRES, TENIU LA
SORT DE QUE HAGI ARRIBAT JO, L’EMPERADOR
GYNT – VA DIR EN TO FANFARRÓ I MIRANT A
UNA DE LES BALLARINES.
- I QUE PODEM FER PER VOSTÈ SENYOR?
NOSALTRES NO TENIM RES, NOMÉS LA FORÇA
DE LA NOSTRA GENT – VA RESPONDRE EL CAP
DEL DESERT.
- DONCS MIREU, SI VOLEU QUE SIGUI GENERÓS,
VOLDRÉ QUE EM FEU FELIÇ.
- VOLDRÍEU QUE US BALLÉSSIM UNA DANSA BEN
BONICA? – VA PREGUNTAR LA BALLARINA MÉS
BONICA DE TOTES, L’ANITRA.
- TU FARÀS QUE DECIDEIXI FINS A QUIN PUNT
PUC SER GENERÓS.

22. L’ANITRA, QUE S’HAVIA ADONAT QUE NO ERA
L’EMPERADOR, VA DECIDIR FER-LI PAGAR
AQUELLA MENTIDA. EL VA FER SEURE I VA
COMENÇAR A BALLAR AL SEU VOLTANT.
MENTRESTANT LES ALTRES BALLARINES LI
PORTAVEN AIGUA, PA, DOLÇOS, FRUITES, I TOT
D’ANITRA)
TIPUS DE DELÍCIES. (DANSA D’ANITRA)

23. A CADA VOLTA QUE FEIA, EN PEER ES MAREJAVA
UNA MICA MÉS. I TANTES VOLTES EN VA FER QUE
EL VA DEIXAR MIG ADORMIT. L’ANITRA, MOLT
LLESTRA, VA AOPROFITAR AQUELL MOMENT PER
DISTREURE’L I ROBAR-LI TOT ALLÒ QUE PORTAVA.
FINALMENT, ABANS DE ROBAR-LI L’ÚLTIMA COSA
QUE TENIA, EN PEER VA CAURE ADORMIT
COMPLETAMENT COM SI D’UN SOMNI S’HAGUÉS
TRACTAT.

24. QUAN ES VA DESPERTAR ES VA ADONAR QUE
ESTAVA ESTIRAT AL BELL MIG DEL DESERT I NO
HI HAVIA NI RES NI NINGÚ.
- QUÈ M’HAURÀ PASSAT? COM HE ARRIBAT AQUÍ?
– VA DIR ESTRANYAT – JA SÉ, AQUELLA
BALLARINA... I ARA, QUÈ PUC FER, NO TINC NI
DINERS NI RES.
LLAVORS VA DECIDIR CAMINAR FINS ARRIBAR
ALLÀ ON POGUÉS TROBAR ALGÚ QUE L’AJUDÉS.

25. CAMINANT, CAMINANT, VA ARRIBAR AL PORT D’ON
SORTIA UN VAIXELL EN AQUELL MOMENT.
- ARA QUE NO MIRA NINGÚ, SALTARÉ A DINS I
COMENÇARÉ UNA NOVA VIDA EN EL LLOC MÉS
INESPERAT – VA PENSAR TOT PLEGAT.
I DIT I FET, VA FER UN SALT I VA AMAGAR-SE
DARRERA D’UNS SACS DE PATATES. ALLÀ DORMIRIA
I SOMNIARIA AMB LA SEVA ESTIMADA SOLVEIG
QUE SEMPRE L’ESPERAVA.

26. TOT D’UNA VA SENTIR UN FORT LLAMPEC QUE EL VA
FER DESPERTAR DEL SEU SOMNI MERAVELLÓS ON ES
TROBAVA NOVAMENT AMB LA SOLVEIG.
- QUÈ PASSA? QUÈ SÓN AQUESTS SOROLLS? – VA
DIR TOT TRASBALSSAT.
ESTAVA AL MIG D’UNA TEMPESTA AL MAR I VA
PENSAR QUE NO SE’N SORTIRIA MAI. EL VAIXELL
PUJAVA I BAIXAVA COM SI FOS DE PAPER. LES
ONADES EREN TAN GRANS QUE A CADA INSTANT EL
MULLAVEN I LLENÇAVEN PEL TERRA. PERÒ ELL ES
VA AGAFAR BEN FORT D’UN TROS DE FUSTA. EN
AQUELL MOMENT EL VAIXELL ES VA TRENCAR PER
LA MEITAT I EN PEER, NEDANT BEN AGAFAT
D’AQUELL TROS DE FUSTA, VA PODER ARRIBAR A LA
(TEMPESTA VAIXELL)
COSTA. (TEMPESTA VAIXELL)

27. QUAN ES VA DESPERTAR ESTAVA MOLT MAREJAT,
AMB LA ROBA MOLT TRENCADA I MIG OFEGAT.
- COM POT SER? HE NAUFRAGAT? PERÒ, AQUEST
LLOC EM SONA. SEMBLA COM SI....
EN PEER ES VA ADONAR QUE HAVIA TORNAT AL SEU
PAÍS. ALLÀ ON LA SOLVEIG SEMPRE L’ESPERARIA I
VA COMENÇAR A CAMINAR CAP A LA MUNTANYA ON
RECORDAVA QUE TENIA LA SEVA LLAR.

28. EN ARRIBAR AL COSTAT DEL RIU, VA SENTIR UNA
VEU QUE CANTAVA. ERA UNA VEU DOLÇA QUE LI
ERA MOLT FAMILIAR. AQUESTA NOIA ES VA
APROPAR AMB ELL PERÒ NO EL RECONEIXIA. PERÒ
ES VA ATURAR UN SEGONS, SE’L VA QUEDAR MIRANT
FIXAMENT ALS ULLS.
- PEER, ETS TU? – VA PREGUNTAR EMOCIONADA.
- SÍ, SÓC JO, ET VAIG PROMETRE QUE TORNARIA
I AQUÍ ESTIC.
LA SOLVEIG, SENSE DIR RES, EL VA ABRAÇAR I LI
VA SEGUIR CANTANT AQUELLA CANÇÓ TAN BONICA
QUE ESTAVA CANTANT.
- ARA SÉ, DE BEN SEGUR, QUE LA FELICITAT ES
TROBA, NO AMB FAMA NI AMB DINERS, SINÓ EN
SOLVEIG)
SENTIR-SE ESTIMAT. (CANÇÓ DE SOLVEIG)

29. AGRAÏMENTS
EL PROJECTE DE PEER GYNT, QUE S’HA DUT A TERME EL CURS
2010-11, VA COMENÇAR A PRINCIPIS DE CURS QUAN, DESPRÉS DE
PARLAR AMB ELS ALUMNES, VA SORGIR LA IDEA DE REPRESENTAR
UNA HISTÒRIA TEATRAL AMB MÚSICA.
AL PRINCIPI TOT ERA BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE MUSICALS,
OBRES QUE ES POGUESSIN REPRESENTAR I IDEES SENSE ÀNIMA,
PERÒ AMB EL TRANSCURS DELS MESOS LA IDEA VA ANANT
AGAFANT FORMA. PRIMER EL MÉS IMPORTANT, ESCOLLIR EL
MUSICAL. EXISTIEN MOLTES OPCIONS, PERÒ LA MÉS VOTADA VA
SER PEER GYNT. SEGURAMENT PEL SEU EXOTISME, PER LA SEVA
MÚSICA MÉS QUE CONEGUDA, O PER LA HISTÒRIA MATEIXA, ELS
NOIS I NOIES VAN COMENÇAR A DISSENYAR ALLÒ QUE SERIA
MÉS QUE UN PROJECTE.
NO ERA FÀCIL, HAVÍEM DE DISTRIBUIR TOTES LES TASQUES QUE
COMPORTAVA UNA OBRA D’AQUESTA ENVERGADURA. PRIMER FER
ELS EQUIPS DE TREBALL I VEURE QUI PODIA APORTAR MÉS EN
CADASCUN DELS GRUPS. DESPRÉS BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE
L’OBRA I PLASMAR-HO EN FORMAT DIGITAL. SEGUIDAMENT
COORDINAR ELS EQUIPS DE COREOGRAFIA, MAQUILLATGE,
DISSENY DE VESTUARI, GUIONISTES, ATREZZISTES, TÈCNICS...
SEMBLAVA UN CIM IMPOSSIBLE D’ACONSEGUIR, PERÒ HI VAM
POSAR TAN D’ESFORÇ I ENERGIES QUE TOT VA ANANT AVANÇANT.
QUAN JA HO TENÍEM TOT, ERA EL MOMENT DE DISTRIBUIR ELS
PERSONATGES I POSAR-HO EN ESCENA.
DESPRÉS DE MESOS I MESOS D’ASSAIGS, NERVIS I MOLTS
SOMRIURES COMPARTITS, HEM ARRIBAT AL FINAL DEL NOSTRE
PROJECTE. I AQUEST FINAL SERÀ LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA.

30. SABEM QUE HI HAURAN ERRORS, QUE OBLIDAREM ALGUNA FRASE I
QUE FINS I TOT ENS EQUIVOCAREM EN ALGUNA COREOGRAFIA,
PERÒ SABEM VALORAR LA FEINA QUE HEM FET I EL QUE ENS HA
COSTAT ARRIBAR ALLÀ ON SOM I AIXÒ ÉS EL QUE MÉS ENS OMPLE
DE SATISFACCIÓ.
IGUALMENT, QUAN UN ARRIBA AL FINAL D’UN TRAJECTE HA DE
RECORDAR A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN AJUDAT. I LA LLISTA
ÉS MOLT I MOLT LLARGA5 COMENÇANT PER LA CONXA QUE ENS VA
ASSESSORAR I AJUDAR EN LA CREACIÓ DE L’ESCENOGRAFIA QUE,
NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE EL MATERIAL APORTAT PER
L’AVI DE LA IRENE; LAS MARES QUE ENS VAN AJUDAR AMB EL
VESTUARI; EL PEP QUE ENS VA APORTAR LES IDEES, HORES I
MATERIAL PER FER ALGUNES ESCENES MÉS ESPECTACULARS,
L’ALBERT QUE ENS VA AJUDAR AMB IDEES PER LA IL·LUMINACIÓ
I SO DE L’ESPECTACLE, ELS MESTRES DE L’ESCOLA QUE ENS VA
DEIXAR ESPAIS PER PODER ASSAJAR, I L’EQUIP DIRECTIU DEL
CENTRE QUE ENS VA RECOLZAR EN TOT MOMENT AMB AQUEST
PROJECTE COMPARTIT DE TOTS ELS NENS I NENES DE 6È.
EN DEFINITIVA, AQUEST ÉS EL NOSTRE PROJECTE QUE
DEDIQUEM A TOTS ELS ALUMNES DE L’ESCOLA, A TOTES LES
FAMÍLIES DE 6È, I EN DEFINITIVA A TOT L’EQUIP QUE ENS HA
AJUDAT.
¡QUÉ COSA TAN EXTRAÑA ES LA FELICIDAD! NADIE
SABE POR DÓNDE NI CÓMO NI CUÁNDO LLEGA, Y
LLEGA POR CAMINOS INVISIBLES, A VECES
CUANDO YA NO SE LE AGUARDA. H. JOHAN IBSEN