1. El Feudalisme i la poesia trobadoresca

2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA L’edat mitjana, comprès des de la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació turca de Constantinoble (1453) 2 Baixa edat mitjana: segles XIII, XIV i VX 1 Alta edat mitjana: segles X, XI i XII

3. EUROPA ESTAVA DIVIDIDA EN TRES ZONES L’Imperi bizantí com a continuació de l’Imperi romà a orient. Els regnats europeus: el més poderós va ser el franc, que amb Carlemany es convertí en l’Imperi Carolingi . I els dominis musulmans que des de l’Àfrica s’entenien fins a la península Ibèrica.

4. ELS FRANCS VAN CREAR LA MARCA HISPÀNICA Zona fronterera de protecció DIVISIÓ EN COMTATS Amb la seva mort s’inicia la successió hereditària en els comtats catalans. És considerat el fundador del Casal de Barcelona . Comte d’Urgell, de la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona Comte d’Urgell (879) Gifré el Pilós Marca hispànica L’any 987 aquests comtats es fan independents amb Borrell II, comte de Barcelona que es nega a renovar fidelitat al rei franc. L’any 1137 per mitjà d’un matrimoni es crea la corona catalanoaragonesa.

6. NOBLESA Estaments bàsics del feudalisme El vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi d’obtenir protecció per part d’ell. CLERGAT POBLE En el context cortesà del senyor feudal va sorgir una literatura profana. La literatura cortesa.

7. LA POESIA TROBADORESCA Els trobadors La lírica trobadoresca Representants Gèneres poètics L’amor cortès Versificació i estrofes

8. Els trobadors

10. La lírica trobadoresca

12. Representants

14. Gèneres poètics

15. CANÇÓ Poesia amorosa. De cinc a set cobles i tancava amb senyal final que era el nom secret de la dama . Gèneres poètics Poema d’atac, polèmica literària o política i amb discurs moralitzador. SIRVENTÈS Lament per la mort d’un personatge important, generalment un senyor feudal PLANY

16. Gèneres poètics ALBA Poema amorós que ensenyava l’enuig dels amants que havien de separar-se. Apareixen el guaita, el gilós (marit) i els lauzengiers o murmuradors. Poema amorós entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la PASTOREL·LA La tençó o joc partit i el tornejament expressaven debats entre trobadors de temes literaris. TENÇÓ

17. L’amor cortès

18. Enamorat lleial sotmès a la dama Era l’hom o vassall de la dama Lleialtat, fidelitat i refinament S’establien quatre situacions o etapes entre els amants: fenhedor o timidesa, pregador o suplicant, entenedor o enamorat tolerant i drutz o amant. Domna o senyora o midons (el meu senyor) TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA Entorn refinat de la cort L’amor es convertia en servei L’amor cortès

19. Guillem de Cabestany Saurimonda, esposa de Ramon de Castell de Rosselló. TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA L’amor cortès

20. Versificació i estrofes

21. RIMA CONSONANT Segons l’estil més fàcil o més difícil, singular i tancat. Quan era molt complicat de forma, s’anomenava trobar ric. Contenia el senyal o nom en clau de la dama. També podien incloure un refrany. ESTROFA FINAL LA TORNADA TROBAR LLEU TROBAR CLUS Còmput de síl·labes exacte. I la rima rigorosament consonant. Unisonants, singulars, dobles, dobles alternades i capfinides. ESTROFES O COBLES RIGIDESA FORMAL Versificació i estrofes

22. Ausiàs March

24. VIDA I OBRA D’AUSIÀS MARCH Sembla ser que va néixer a Gandia l’any 1397 Escriu 128 composicions de tipus amorós i moral. Es converteix en el símbol de la modernitat a la seva època. L’ús de les comparacions és un tret característic de la seva obra, amb imatges del món marítim, religiós i mèdic.

25. 8 versos de cada cobla dividits en dos parts Estructura de les comparacions La primera part fa referència a la generalització i els darrers a la situació personal. Món moral amb sentit hiperbòlic Ús d’estramps: decasíl·labs clàssics medievals Ús de senyals Plantejament de la dicotomia Amor sensual / espiritual /intel·lectual Reflexió amorosa des de la lluita cos i ànima. Un amor que ha de perdurar més enllà de la mort.

26. INFLUÈNCIES Els trobadors Dant Petrarca Sant Tomàs Aristòtil

27. www.timeforclimatejustice.org