1. Unitat 2. La Terra a l’univers
1.La Terra com a planeta
2.El moviment de translació
3.El moviment de rotació
4.La Lluna i els seus moviments
5.Els eclipsis i les marees
6.Les capes de la Terra i els seus recursos
2. 1. La Terra com a planeta
La Terra és un planera amb forma d’esfera aplatada pels pols. Podem dividir
imaginàriament la seua superfície amb:
Paral·lels. Divideixen la superfície terrestre horitzontalment. El més
important es l’equador, que divideix la Terra en hemisferi nord i sud. Per
a localitzar un punt sobre un parlem de latitud, angle que ens separa de
l’equador cap al sud o cap al nord.
Meridians. Semicercles perpendiculars a l’equador, van de pol a pol i el
més important és el de Greenwich. Per a localitzar un punt sobre un
meridià parlem de longitud, que és l’angle a l’est o la l’oest que ens separa
d’aquest meridià.
3. Per a localitzar un punt a la superfície terrestre, com fan per exemple els
navegadors de GPS, emprarem una coordenada de latitud i una de longitud
simultàniament.
4. 2. El moviment de translació
Com ja saps, la Terra es trasllada al voltant del Sol en sentit
contrari a les busques del rellotge en una òrbita el·líptica. El temps
que tarda a fer-ho es l’any.
5. La Terra es trasllada al voltant del
Sol descrivint una òrbita plana que
rep el nom d’eclíptica
SOL
Tarda exactamente
365,2622 dies (un any)
6. El moviment de translació terrestre té aquestes
característiques:
1. L’eix de rotació està inclinat 23,5º
respecte del pla de translació.
2. El Sol no se troba en el centre de
l’òrbita que fa la Terra, que és
el·líptica. Per això, la distància
Terra-Sol no és sempre la mateixa.
7. La distància Terra-Sol varia segons dates:
Data Distància
152.100.000 Km (máxim)
Finals de juny
AFELI
Finals de 147.100.000 Km (mínim)
desembre PERIHELI
Finals de març-
149.600.000 Km (mitjana)
setembre
8. ESTACIONS A L’HEMISFERI NORD
Velocitat de translació:
107.000 Km/h
21 de març
Equinocci de primavera
SOL
21 de juny 22 de desembre
Solstici d’estiu Solstici d’hivern
22 de setembre
Equinocci de tardor
9. 21 de juny Pol Nord
Solstici d’estiu Hemisferi Nord: estiu
Els raigs són més
perpendiculars en
l’hemisferi nord
Hemisferi Sud: hivern
Pol Sud
22 de desembre
Solstici d’hivern Pol Nord
Hemisferid Nord: hivern
Els raigs són
més obliquus
a l’hemisferi
nord
Hemisferi Sud: estiu
Pol Sud
10. Zonas
Díade 6 meses
astronómicas
Noche de 6 meses
11. La succesió de les estacions és resultat de:
• El moviment de la Terra al voltant del Sol.
•La inclinació de l’eix de rotació de la Terra.
Els raigs són més
Verano perpendiculars a la Invierno
superficie terrestre
Inclinant el
termómetre la
temperatura
és menor
Mayor temperatura
12. El Sol el veiem
més baix en el
cel quan és
hivern.
13. 3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
14. Movimiento de rotación de la Tierra:
el día y la noche: Tarda 24 horas cada rotación completa
Polo Norte (Imágenes como si el eje de rotación no estuviese inclinado)
Vista Luz solar
lateral
noche día
Oeste Este
La Tierra rota en
La sentido contrario a
Tierra las agujas del reloj
rota de Polo Sur
Oeste a
Este
Polo
Norte
noche día
Vista desde el
Polo Norte
15. 3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
Des de la Terra ens sembla que el Sol es mou (encara que som nosaltres els
que ho fem): ix per l’est i es fica per l’oest, igual que la Lluna.
16. Movimiento de rotación de la Tierra:
el día y la noche: Tarda 24 horas cada rotación completa
Polo Norte (Imagen como si el eje de rotación no estuviese inclinado)
Vista Luz solar
lateral
noche día
Oeste Este
La Aunque nos parezca que el Sol
Tierra se mueve, no es así. En realidad
rota de Polo Sur nos movemos nosotros.
Oeste a
Este
El Sol se levanta por el Este y se pone por el Oeste
Este o Oeste o
Levante Poniente
S
E
O 89
N
17. 3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
Des de la Terra ens sembla que el Sol es mou (encara que som nosaltres els
que ho fem): ix per l’est i es fica per l’oest, igual que la Lluna.
Degut a aquest fet totes les zones de la Terra veiem el Sol en diferents
posicions, per la qual cosa tenim diferents zones: hi han fusos i zones
horàries, que determinen quina hora es en cada lloc.
18. Com no té atmosfera, el cel es
veu negre des de la superfície
4. La Lluna i els seus moviments
lunar, inclús de dia.
Como la Lluna no
té atmosfera, nostre satèl·lit, i te les següents característiques:
La Lluna és el
no
estàNo te llum pròpia, si la veiem és per que reflecteix la llum del Sol
protegida
No impactes
contra té atmosfera, per la qual cosa està plena de cràters, té temperatures
de La seua superficieno hi ha erosió ni hi ha cap soroll en ella
extremes,
meteorites. té, a més dels cràters, “mars” i muntanyes
En ella la gravetat és molt més baixa que a la Terra
20. Primeres fotos reals de la superficie llunar preses
pels astronautes de la Misió Apollo
21. Com el període de
rotació llunar es de
28 dies y el de
traslació al voltant de
la Terra també es de
28 dies, sempre
veiem la mateixa
cara de la Luna.
Terra vista
des del Pol Cara oculta
Nord
de la Lluna
La Lluna
vista des de
el seu Pol
Nord
Cara visible
de la Luna
22. La Lluna té diferents fases, que es com podem vore-la
desde la Terra:
Així la veiem des de la Terra
23. Ací és de iía
Plànol de la eclíptica Pol Nord
LLum solar
SOL
5,15º
Lluna
La cara oculta Lluna plena
s’ilumina, però no la nova Ací es de
veiem Plànol de la
nit
órbita lunar
La La Lluna plena es veu
Lluna nova no la
? Luna
veiem de nit
perquè ens mostra la cara
llena
no perque la llum del
il·luminada.
Sol es reflecteix
en su superficie.
24. quart
Les creixent
fases
de la Llum solar
Lluna
nit enfosquir dia
Lluna Polo Lluna
plena Norte nova
albada
Quart
minvant
25. quart
Recorda: creixent creixent Llum solar
nit
enfosquir dia
Polo
lluna
Norte lluna
plena nova
albada
cuarto minvant
menguante
26. 5. Els eclipsis i les marees
Un eclipsi és quan un astre queda ocult total o parcialment per un altre.
Els eclipsis poden ser de Sol o de Lluna:
Eclipsi de Lluna Eclipsi de Sol
La Lluna queda oculta El Sol queda ocult
La Terra s’interposa La Lluna s’interposa
entre el Sol i Lluna entre el Sol i Terra
27. Eclipsi solar Sol
La Lluna
entre el Sol
i la Terra
Ací el veiem des
de la Terra
28. Eclipsi solar
Penombra
Ombra
Eclipsi total de Sol
Ombra
Eclipsi parcial de Sol
Així el voriem
a l’espaci
Així lo vemos
desel veiem a la
Terra
29. En l’eclipsi lunar la Terra s’interposa entre lluna i el
Sol, projectant-li la seua ombra, i enfosquint la Lluna
que estarà en fase de Lluna plena.
30. Les marees són ascensos i descensos periòdics del nivell de la mar, produïts
per la força d’atracció que exerceix la Lluna sobre la Terra
L’aigua puja a la màxima
altura (plenamar) i a les sis
hores a la mínima
(baixamar), i així
succesivament.
31. Les marees poden ser vives, si
s’ajunta l’atracció gravitatòria de
Sol i Lluna (lluna plena i nova),
on la variació de nivell de l’aigua
és molt més gran.
Les marees també poden ser
mortes, quans Lluna i Sol fan un
angle de 90º (quart creixent i
minvant); les seues forces
d’atracció es “contraresten” i les
variacions de nivell no són tan
grans.
32. 6. Les capes de la Terra i els
seus recursos
Podem considerar que la Terra té 4 capes:
1. Atmosfera: formada per l’aire
2. Hidrosfera: formada per l’aigua
3. Biosfera: formada pels éssers vius
4. Geosfera: formada per les roques.
Formada per 3 capes:escorça, mantell i
nucli
33. Mantell
Nucli
extern
Atmosfera L’escorça és més prima que
Escorça Nucli intern
la pell d’una poma
35. De totes aquestes capes obtenim recursos, és molt important que no els
esgotem. Per això hem de emprar-los de manera responsable: això és el
desenvolupament sostenible
36. Recorda que tens animacions
interactives per a repassar tot el
tema en el bloc del departament,
seguint aquest enllaç:
ANIMACIONS TEMA 2
