1. ARCE 2010
L'antic rellotge
Autor: Javier Botella Espada (Cinqué B)
Fa molts anys, més dels que tu pots recordar, hi havia un Rei molt puntual, que
sempre arribava al minut exacte i al segon exacte a tots els importants actes i
commemoracions del seu reial càrrec, i sobretot, a aquelles divertides festes i
balls populars que demanaven la seua presència.
El Rei tenia un secret, un rellotge màgic regalat per un antiga núvia que, anys
després, va ser la fada de molts contes valencians. Si s'alçava tard, perquè li
agradava mol dormir, posava el seu rellotge màgic que no era d'or; sinó d'arena
i tots els rellotges del regne, misteriosament es retrassaven una hora, sense
que se n'adonara cap persona. “Aquell era el secret de la seua puntualitat
reial”.
Aquesta virtut era molt valorada pels seus subdits i per aixó l'estimaven prou.
Puntual, el Rei, que així va ser recordat en la posteritat, deixà en herència el
rellotge màgic al seu fill i així anava passant de pare a fill fins que la reial
descendència arribà a l'actualitat, a l'any 2.010. El misteri de l'assumpte era
que no es podia dir mai en què consistia el secret. Cada propietari d'aquest
tresor tenia que descobrir per si mateixa els seus poders i no contar-ho a ningú.
Quan el príncep Xavi “El descontrolat”, va rebre el rellotge, tenia 16 anys i no li
semblava gens ni miqueta als seus avantpassats... Mai en la seua vida, havia
aconseguit arribar a cap lloc abans de l'hora convenida......sempre arribava
tard, molt tard.
Fart de que tots es burlaren d'ell per la seua impuntualitat, aprofità per retrassar
una hora el seu nou rellotge i així quan arribara al ball de gala, podria dir que
arribava tard perquè el rellotge s'havia espatllat. És a dir, anava a fer un poc de
trampa, algo que no li està permés als Reis.
A l'hora convenida arribà molt elegant al ball de la princesa Rosa i al baixar del
seu cotxe, observà que no hi havia cap persona als voltants del palau.
2. Desesperat, començà a plorar perquè pensava que tot el món s'havia anat ja a
casa, donçs havia arribat massa tard. Després d'una estoneta sense saber ben
bé què fer, va veure que a poc a poc arribaven cotxes i els seus amics omplien
els jardins del palau de la seua estimada Rosa.
A partir d'aquell dia Xavi, va entendre el que li digué són pare de que el rellotge
era màgic i a poc a poc, ja no li coneixien amb el malnom de “El descontrolat”,
ara, se li coneixia com Xavi, “El príncep formal”, encara que nosaltes sabem
massa bé, que és gràcies a una xicoteta “trampa”.
Espere que aquest conte us haja agradat i si no és així, una altra història caldrà
redactar.
FI
3. EL antiguo reloj
Autor: Javier Botella Espada (Quinto B)
Hace muchos años, más de los que tú puedes recordar, había un Rey muy
puntual, que siempre llegaba al minuto exacto y al segundo exacto a todos los
importantes actos y conmemoraciones de su real cargo, y sobretodo, a
aquellas divertidas fiestas y bailes populares que solicitaban su presencia.
El Rey tenía un secreto, un reloj mágico regalado por un antigua novia que,
años después, fue el hada de muchos cuentos valencianos. Si se levantaba
tarde, porque lei gustaba mucho dormir, ponía su reloj mágico que no era de
oro; sino de arena y todos los relojes del reino misteriosamente se retrasaban
una hora, sin que se diera cuenta ninguna persona. “Aquel era el secreto de lsu
puntualidad real”.
Esta virtud era muy valorada por sus súbditos y por eso lo querían mucho
Puntual, el Rey, que así fue recordado en la posteridad, dejó en herencia el
reloj mágico a su hijo y así iba pasando de padre a hijo hasta que la real
descendencia legó a la actualidad, al año 2.010. El misterio del asunto era que
no se poda decir nunca en que consistía el secreto. Cada propietario de este
tesoro tenia que descubrir por si mismo los poderes del reloj y no contarlo a
nadie-
Cuando el príncipe Javi “El descontrolado”, recibió el reloj, tenía 16 años y no
se parecía nada en absoluto a sus antepasados.... Nunca i en su vida, había
conseguido llegar a ningún sitio antes de la hora convenida......siempre llegaba
tarde, muy tarde.
Harto de que todos se burlaran de él por su impuntualidad, aprovechó y retrasó
una hora su nuevo reloj y así cuando llegara al baile de gala, podria decir que
llegaba tarde porque el reloj se le había estropeado. Es decir, iba a hacer un
poco de trampa, algo que no le estaba permitido a lo s Reyes.
A la hora convenida llegó muy elegante al baile de la princesa Rosa y al bajar
de su coche, observó que no había ninguna persona alrededor del palacio.
Desesperado, comenzó a llorar porque pensaba que todo el mundo se había
ido ya a casa, pues había llegado demasiado tarde. Después de un ratito sin
4. saber muy bien que hacer, observó que poco a poco llegaron coches y sus
amigos llenaron los jardines del palacio de su estimada Rosa.
A partir de aquel día Javi, entendió lo l que le dijo su padre de que el relloj era
mágico y poco a poco, ya no le conocían con el mote de “El descontrolado”,
ahora, se le conocía como Javi, “El príncipe formal”, aunque nosotros sabemos
muy bien, que es gracias a una pequeña “trampa”.
Espero que este cuento os haya gustado y si no es así, otra historia habrça que
redactar.
FI