El documento destaca la importancia de un marco legal en España que promueve la igualdad de género y asegura la eliminación de la discriminación a través de diversas leyes y artículos constitucionales. Se enfatiza la necesidad de políticas que aborden la violencia de género y la corresponsabilidad en el trabajo y la vida familiar, así como la necesidad de combatir estereotipos de género. Además, se mencionan conceptos como la coeducación y la desagregación del mercado laboral para fomentar una sociedad más equitativa.

2. MARC LEGISLATIU
És important destacar, que l'actual ordenament jurídic expressa:
1.- L'existència d'un marc legal, que es tradueix en una capacitat legitimada d'actuació per part
dels poders públics, a favor de la implementació de mesures encaminades a l'obtenció de la
igualtat de gènere.
2.- La necessitat i, per tant, la responsabilitat política dels poders públics d'eliminar els obstacles
que estiguin impedint una igualtat real i efectiva.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)
Article 9.2 estableix l'obligació dels poders públics per garantir la igualtat de tracte expressada en
els següents termes:
Article 14 fonamental per a el desenvolupament del marc legislatiu en matèria d'igualtat: “Los
españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de
nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o
social”
Article 35 dret i deure a treballar sense discriminació per raó de sexe.
ARTICLE 28 DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D'ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM
LOCAL
(...) Només amb els articles de la Constitució seria suficient per afirmar que els governs locals han
d'actuar a favor de la igualtat entre dones i homes en el seu àmbit territorial i en el de les seves
competències. Però a més, aquesta Llei estableix que les corporacions locals poden dur a terme
activitats complementàries a altres administracions (entre elles, la promoció de la dona) (...)
2

3. LLEI ORGÀNICA 3/2007, DE 22 DE MARÇ, PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I
HOMES
Aquesta llei te l'objectiu de fer efectiu el dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i
homes, en particular mitjançant l'eliminació de la discriminació de la dona en qualsevol dels àmbits
de la vida. També introdueix importants novetats pel que fa a permisos de conciliació amb la vida
personal, laboral i familiar, negociació de plans d'igualtat i altres. Mes informació veure annex.
L'ESTATUT DELS TREBALLADORS
Expressa com a dret bàsic dels treballadors/ores el d’igualtat de tracte (art24 i art 28)
LLEI ORGÀNICA 1/2004, DE 28 DE DESEMBRE, DE MESURES DE PROTECCIÓ INTEGRAL
CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Menciona per primera vegada la presència de la violència envers les dones en l'àmbit laboral a
través de: l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe. Dedica el Títol IV al dret al treball
en igualtat d'oportunitats.
LLEI 5/2008, DE 24 D'ABRIL, DEL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA
MASCLISTA
La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista consagra i
garanteix un conjunt de drets per restituir el projecte de vida de les dones en situació de violència
masclista.
Objectiu de la Llei
• Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips culturals que la
perpetuen.
• Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat d’eradicar-la de
la societat.
• Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la
recuperació i la reparació integral.
Definició de violència masclista
3

4. La Llei incorpora la definició jurídica de violència masclista com la violència que s’exerceix contra
les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un
sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones.
Formes de violència masclista
La violència masclista sobre la dona pot ser exercida, de manera puntual o reiterada, d’alguna de
les formes següents:
• Violència física: és qualsevol acte o omissió de força amb resultat o risc de produir una lesió
física o un dany.
• Violència psicològica: és tota conducta o omissió intencional que produeixi una desvaloració o un
patiment per mitjà d’amenaces, humiliació, vexacions, insults, entre d’altres.
• Violència sexual i abusos sexuals: és qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les
dones amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona una relació conjugal,
de parella, afectiva o de parentiu.
• Violència econòmica: és la privació intencionada i no justifiqui cada de recursos i la limitació en la
disposició dels
4

5. ESTEREOTIPS I ROLS
A ser home o dona, nen o nena, s'aprèn, i aquesta definició està condicionada fins i tot abans del
naixement (quan es trien els noms, es decoren les habitacions, es compra la roba...)
L'aprenentatge de gènere és una de les més importants i primeres lliçons que ens ensenyen la
família, l'escola, les diferents religions i la societat en la qual vam viure.
Quan algú es comporta així Si és nena es diu que és ... Si es nen es diu que és ...
Activa Nerviosa Inquiet
Insistent Tossuda Tenaç
Sensible Delicada Efeminat
Desembolicada Grollera Segur de si mateix
Desinhibida Múrria Simpàtic
Obedient Dòcil Feble
Temperamental Histèrica Apassionat
Audaç Impulsiva, actua sense pensar Valenta
Introvertida Tímida Pensa bé les coses
Curiosa Preguntona, tafanera Intel·ligent
Prudent Judiciosa Covarda
Si no comparteix Egoista Defensa el seu
Si no se sotmet Agressiva Forta
Capaç de reconèixer els seus
Si canvia d'opinió Capritxosa, voluble
errors
5

6. Les nenes i els nens són transformats en dones i homes a través d'un procés de socialització que
s'encarrega de fomentar les actituds que es consideren adequades per a cada sexe, o bé, de
reprimir aquelles que no s'ajusten als rols i estereotips atribuïts al masculí i femení. Un mateix
comportament és valorat de forma diferenciada partint del sexe del seu protagonista. Però també
s'educa a potenciar determinades capacitats de forma distinta. Es corregeix així a un nen "massa
delicat" ja que s'allunya del model de fortalesa que s'assigna a l'estereotip masculí.
6

7. MITES AMOR
AMOR ROMÁNTIC
Enlluernador (a 1ª vista – "flechazo")
Conquesta amb dificultats Conquista con dificultades
Lliurament apassionat interromput per terribles infortunis
Malentesos
Obstacles de tot tipus
I després de grans sacrificis i proves d'amor...
FINAL FELIÇ
També és habitual que aparegui el mite de la mitjana taronja: creença d'estar incomplets fins que
trobem l'amor. És important no oblidar que la parella et pot COMPLEMENTAR però mai
COMPLETAR.
En les pel·lícules, les sèries i les novel·les hi ha un gust per les desgràcies, els amors impossibles
i una idealització de l'amor i de la persona estimada. Normalment no es descriu un amor basat en
el RESPECTE per la individualitat de l'altre i la pròpia, en el CONEIXEMENT i l'ACCEPTACIÓ real
de l'altre.
7

8. MITES
El lliurament total
Fer de l'altra l'única cosa i fonamental de l'existència
Viure experiències molt intenses de felicitat o de sofriment
Dependre de l'altre i adaptar-se a ell o a ella, postergant el propi
Perdonar i justificar tot en nom de l'amor
Consagrar-se al benestar de l'altre
Sentir que qualsevol sacrifici és poc si es fa per amor a l'altre
Estar tot el temps amb ell o ella
Pensar que és impossible tornar estimar amb aquesta intensitat
Desesperar-se davant la sola idea que l'amant es vagi
Sentir que gens val tant com aquesta relació
...
REFRANYS
Quien bien te quiere, te hará llorar. Amor, amor, malo el principio y el fin peor.
Más vale malo conocido que bueno por Al hombre de más saber, una mujer sola le
conocer. echará a perder.
A la mujer casada y casta, con el marido le Al molino y a la mujer, andar sobre él.
basta.
Casada deseada, de su marido despreciada.
A la hija mala, dineros y casarla.
El melón y la mujer, malos son de conocer.
A lo que se quiere bien, se castiga.
En mala mujer, mucho mal puede caber.
A mucho amor, mucho perdón.
La mujer casada y honrada, la pierna
Amar y saber, todo junto no puede ser. quebrada y en casa.
Bien me quieres, bien te quiero, no me La mujer sabe sin maestro llorar, mentir y
toques el dinero. bailar.
Donde hay amor, hay dolor. La mula y la mujer a palos se ha de vencer.
8

9. ACUDITS MASCLISTES
¿Qué hace una mujer con un folio en blanco en alto? - Reclamar sus derechos.Se levanta el telón
y aparece una mujer planchando, otra fregando y otra cocinando. Se cierra el telón. ¿Cómo se
llama la película?... Un mundo perfecto.
¿Cómo llamarías a una mujer con medio cerebro?... Prodigio.
¿Qué es una mujer?... El motor de una fregona - La parte sobrante del coño.
¿En que se parecen las mujeres a las baldosas?... En que si las pegas bien desde el principio,
luego las puedes pisotear todo lo que quieras.
Dios le hizo pagar a la mujer su pecado con sangre... pero fue bondadoso y le permitió pagar en
cómodas mensualidades.
¿Cuál es la última botella que abre una mujer en una fiesta? - La de Fairy.
¿Por qué una mujer no puede ser guapa e inteligente? - Porque sería un hombre.
¿Cuántos negros hacen falta para limpiar una cocina? - Ninguno, eso es trabajo de mujeres.
¿Cuánto tarda una mujer en llegar al orgasmo? - A quién le importa.
¿Qué son 20 rubias oreja con oreja? - Un túnel de viento.
¿En que se parecen las mujeres a las hormigas? - En que si les tapas el agujero se ponen como
locas.
¿Qué haríamos sin las mujeres?... Domesticar otra especie.
Una mujer viendo la T.V., los platos sin fregar y la cocina sucia ¿Cuál es el problema? - La cadena
es demasiado larga y le permite llegar hasta el salón.
¿Por qué tienen las mujeres cuatro neuronas?... Una para cada fogón de la cocina.
¿Cuándo irá la mujer a la luna? Cuando haya que limpiarla.
Una mujer atrapada en un ascensor con un hombre; la mujer empieza a meterle mano y dice:
"Hazme mujer"... El hombre se quita los pantalones y dice: "Plánchamelos".
¿Cuál es la definición técnica de vagina?... Funda para el pene.
¿Por qué las mujeres no pueden coger el síndrome de las vacas locas?... Porque es una
enfermedad del cerebro.
¿Cómo se llama a una mujer que ha perdido el 95% de su capacidad intelectual? Viuda ¿Y a la
que ha perdio el 99% de su capacidad intelectual? Viuda y además sin perro.
¿En qué se parecen las mujeres a los cepillos de dientes?... En que cuanto más te las cepillas
más se abren las cerdas.
9

10. DEFINICIONS
ANDROCENTRISME
Visió del món en termes masculins. Construcció de l’univers des d’una òptica masculina, en què el
centre de la visió és l’home, i les dones són objectes més que subjectes. L’home és la referència,
mentre que les dones són “l’altre”.
ASSETJAMENT SEXUAL
Comportament de naturalesa sexual o de connotacions sexistes, no desitjat per la víctima, que
afecta a la dignitat de dones i d'homes S'inclou aquí, en el treball, el comportament de superiors i
de col·legues. L'assetjament sexual està considerat com una forma de discriminació il·legal i és
una forma d'abús sexual i psicològic, en un rang entre lleus transgressions a seriosos abusos.
(Resolució del Consell de la UE, de 29 de maig de 1990, D.O. nº C 157, de 27/06/1990)
BARRERES INVISIBLES
Actituds resultants de les expectatives, normes i valors tradicionals que impedeixen la capacitació
(de la dona) per als processos de presa de decisions, per a la seva plena participació en la
societat.
COEDUCACIÓ
Acció educativa que pretén donar un enfocament equitatiu dels continguts, dels mètodes, dels
llenguatges, de les relacions de l’organització i de les dinàmiques educatives per avançar en la
construcció de nous models d’identitat i per assolir actituds i dinàmiques no sexistes ni
androcèntriques.
CONCILIACIÓ DEL TREBALL I LA VIDA FAMILIAR
Introducció de sistemes de permís per raons familiars i de permís parental, d'atenció a la infància i
a persones d'edat avançada, i creació d'una estructura i organització de l'entorn laboral que faciliti
a homes i a dones la combinació del treball i de les responsabilitats familiars i de la llar.
10

11. CONSTRUCCIÓ DE POLÍTIQUES DE GÈNERE
Transversalitzar la perspectiva de gènere valorant les implicacions que té per als homes i per a les
dones qualsevol acció que es planifiqui. Aconseguir que els interessos i les experiències de les
dones i dels homes integrin d’una manera igual l’elaboració, el control i l’avaluació dels programes,
i que les dones i els homes se’n puguin beneficiar igualment, evitant la perpetuació de
desigualtats.
CONTRACTE SOCIAL DE GÈNERE
Conjunt de pautes implícites i explícites que regeixen les relacions entre homes i dones, segons
les quals s’atribuïen a uns i altres diferents treball i valor, responsabilitats i obligacions. Aquesta
situació s'articula en tres nivells: la superestructura cultural (normes i valors de la societat), les
institucions (sistemes de protecció de la família, educatiu i d'ocupació, etc.) i els processos de
socialització (sobretot en el centre de la família).
CÒNJUGES COL·LABORADORS
Cònjuges de treballadors, generalment autònoms o per compte propi, que contribuïen en gran
mesura al treball d'aquests sense rebre necessàriament remuneració directa pel seu treball, i que
solen no estar acollits a la protecció social.
CORRESPONSABILITAT
La incorporació de les dones al treball de forma massiva remunerat va plantejar la necessitat de
conciliar la vida laboral i familiar, aquesta nova realitat social va ser la qual va determinar que es
promulgarà la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral. El concepte de coresponsabilitat dóna
un pas més i comporta que dones i homes es responsabilitzin de les tasques domèstiques, de la
cura de filles/us i persones dependents. Implica, en definitiva, oblidar la dicotomia públic/privat, on
l'espai públic és un espai per als homes i l'espai privat per a dones.
DEMOCRÀCIA PARITÀRIA
Concepte de societat integrada a parts iguals per dones i per homes, en la qual la representació
equilibrada d'ambdós en les funcions decisòries de la política és condició prèvia al gaudi ple i en
peus d'igualtat de la ciutadania, i en la qual unes taxes de participació similars o equivalents (entre
el 40 i el 60%) de dones i homes en el conjunt del procés democràtic és un principi de democràcia.
11

12. DESEGREGACIÓN DEL MERCAT DE TREBALL
Polítiques amb les quals es pretén reduir o suprimir la segregació vertical i horitzontal en el mercat
de treball.
DIFERÈNCIA DEGUDA AL GENERE
Diferència existent entre dones i homes, en qualsevol àmbit, pel que respecta als seus nivells de
participació, accés als recursos, drets, remuneració o beneficis.
DIFERÈNCIA DE RETRIBUCIÓ ENTRE DONES I HOMES
Diferencia de sou mig entre homes i dones. Diferències de sou que existeixen entre homes i
dones com resultat de la segregació en el treball o de la discriminació directa.
DIVISIÓ DEL TREBALL (EN FUNCIÓ DEL GÈNERE)
La divisió del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones, tant en la vida privada com en
la pública, en funció dels rols que tradicionalment se'ls ha assignat.
DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL
Les dones carreguen amb tot el treball no remunerat (treball domèstic i cura de persones)
DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL REMUNERAT
Per a les dones es reserven els llocs “de baix perfil” o de “perfil assistencial”. Els salaris de les
dones són més baixos i les dones tenen la majoria dels contractes de treball parcial.
EQUITAT ENTRE HOMES I DONES
Imparcialitat en el tracte a homes i dones. Pot tractar-se d'igualtat en el tracte o d'un tracte
diferent, però que es considera equivalent en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats.
EXPECTATIVES DEL MÓN LABORAL
Els barons han de tenir disponibilitat total cap al treball. Ningú espera que les dones se superin en
el treball perquè se suposa que es deuen a la llar.
FALTA D'INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA
Per falta d'ingressos o ingressos baixos per treballs precaris, inestables de temps parcial.
12

13. FEMINISMO
El feminisme és un moviment social i polític que s'inicia formalment a la fi del segle XVIII - encara
que sense adoptar encara aquesta denominació- i que suposa la presa de consciència de les
dones com grup o col·lectiu humà, de l'opressió, dominació, i explotació que han estat i són
objecte per part del col·lectiu de barons en el centre del patriarcat sota les seves diferents fases
històriques de model de producció, la qual cosa les mou a l'acció per a l'alliberament del seu sexe
amb totes les transformacions de la societat que aquella requereixi.
GÈNERE
Aspectes culturals, psicològics i socialment construïts al voltant del sexe, diferenciant-los dels
seus components merament biològics. Conjunt de conductes apreses que cada cultura associa al
fet de ser un home o una dona. Concepte que fa referència a les diferències socials (per oposició
a les biològiques ) entre homes i dones que han estat apreses, canvien amb el temps i presenten
grans variacions tant entre diverses cultures com dintre d'una mateixa cultura.
IGUALTAT D'OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES
Absència de tota barrera sexista per a la participació econòmica, política i social.
IGUALTAT DE RETRIBUCIÓ PER UN TREBALL D'IGUAL VALOR
Igualtat de remuneració per un treball al que se li atribueix un valor igual, sense que hagi
discriminació per raons de sexe o d'estat civil en cap aspecte relatiu al salari o a les condicions de
retribució (articulo 141 (antic 119) del Tractat).
IGUALTAT DE TRACTE ENTRE DONES I HOMES
Absència de discriminació, directa o indirecta, per raons de sexe. (Vegi's també "Discriminació
directa" i "Discriminació indirecta").
IGUALTAT ENTRE ELS SEXES
Situació que tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seves capacitats personals i
de prendre decisions, sense les limitacions imposades pels rols tradicionals, i en la qual es tenen
en compte, valoren i potencien per igual les diferents conductes, aspiracions i necessitats d'homes
i dones.
13

14. INTEGRACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL CONJUNT DE LES POLÍTIQUES /
TRANSVERSALITAT
Integrar sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes en
totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre homes i dones, i recórrer a totes les
polítiques i mesures generals amb la fi específica d'assolir la igualtat, tenint en compte actiu i
obertament, des de la fase de planificació els seus efectes en les situacions respectives d'unes i
altres quan s'apliqui, supervisin i avaluïn (Comunicació de la Comissió COM (96) 67 final, de
21/02/96.)
MASCLISME
El masclisme, expressió derivada de la paraula mascle, és el conjunt d'actituds i pràctiques
apreses sexistes vexatòries o ofensives portades a terme en pro del manteniment d'ordres socials
que les dones són sotmeses o discriminades. Es considera el masclisme com causant principal de
comportaments heterosexistas o homofóbics i, fins i tot, homosexuals. Aquella conducta permea
diferents nivells de la societat des de la infantesa primerenca fins a l'edat adulta amb iniciacions
de fraternitats i altres pressions dels cridats grups paritaris. Referent a això, el diccionari de la Real
Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix Masclisme com la "Actitud de prepotència dels barons
respecte de les dones".
MICROMASCLISME
Són aquelles conductes subtils i quotidianes que constituïxen estratègies de control i
microviolencias que atempten contra l'autonomia personal de les dones i que solen ser invisibles
o, fins i tot, estar perfectament legitimades per l'entorn social. Es refereix, per tant, a les pràctiques
de dominació masculina en la vida quotidiana, que inclouen un ampli ventall de maniobres
interpersonales que tenen com objectiu:
a) Mantenir el domini i la seva suposada superioritat sobre la dona objecte de la maniobra;
b) Reafirmar o recuperar aquest domini davant una dona que es "rebel·la"; i
c) Resistir-se a l'augment de poder personal o interpersonal d'una dona amb la qual es
vincula, o aprofitar-se d'aquests poders.
14

15. Aquests comportament són “micro – abusos” i “micro – violències” i són efectius perquè l'ordre
social imperant els ratifica, perquè s'exerceixen reiteradament fins a dur a una disminució
important de l'autonomia de les dones i perquè moltes vegades són tan subtils que passen distrets
per a qui els pateix i/o per a qui els observa.
NOVES MASCULINITATS
És un concepte que reuneix diferents expressions masculines que serveixen per a identificar
comportaments masculins nous i positius. Un baró que no decideixi o no agradi assumir algunes
de les característiques anteriorment assenyalades, no té perquè considerar-se-li poc o menys
sexista o homofòbic. Cadascun té la llibertat de decidir la classe de masculinitat amb la qual més
còmode s'asseu. No obstant això, totes les qualitats assenyalades resulten incompatibles amb la
noció tradicional de la masculinitat. Aquest fet pot servir per a identificar a aquells barons que han
començat a establir un canvi real en la seva manera d'actuar i de pensar; i fins i tot per a
assenyalar a aquells que, vivint una situació contradictòria, encara romanen presos d'un posició
inauténtica.
PATRIARCAT
El patriarcat pot definir-se com un sistema de relacions socials sexe–polítiques basades en
diferents institucions públiques i privades i en la solidaritat interclases i intragénero instaurat pels
barons, qui com grup social i en forma individual i col·lectiva, oprimeixen a les dones també en
forma individual i col·lectiva i s'apropien de la seva força productiva i reproductiva, dels seus
cossos i els seus productes, ja sigui amb mitjans pacífics o mitjançant l'ús de la violència.
PERMÍS PARENTAL
Dret individual - i, en principi, no transferible - de tots els treballadors, homes o dones, a absentar-
se del treball per motiu de naixença o adopció d'un fill (Directiva 96/34/CE del Consell de 3 de juny
de 1996, D.O. nº L145 de 19/06/1996).
PERMÍS PER MATERNITAT
Llicencia a la qual té dret una dona abans o després del part, per un temps ininterromput
determinat per la legislació i les pràctiques nacionals (Directiva 92/85/CEE del consell, de 19
d'octubre de 1992, D.O: nº L 348 de 28/11/1992).
PERMÍS PER PATERNITAT
15

16. Llicència, normalment de durada determinada, a la qual té dret el pare d'un nen. Pot gaudir-se en
el moment del naixement o repartir-se en períodes determinats, al llarg d'un o diversos anys, en
els quals el pare exercirà les seves responsabilitats d'atenció al seu fill.
PLANS D’IGUALTAT
Els plans d'igualtat de les empreses són un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de
realitzar un diagnòstic de situació, que tendeixen a arribar a en l'empresa igualtat de tracte i
d'oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe. Els plans d'igualtat
fixaran els concrets objectius d'igualtat a arribar a, les estratègies i pràctiques a adoptar per a la
seva consecució, així com l'establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels
objectius fixats. Per a la consecució dels objectius fixats, els plans d'igualtat podran contemplar,
entre unes altres, les matèries d'accés a l'ocupació, classificació professional, promoció i formació,
retribucions, ordenació del temps de treball per a afavorir, en termes d'igualtat entre dones i
homes, la conciliació laboral, personal i familiar, i prevenció de l'assetjament sexual i de
l'assetjament per raó de sexe.
RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’EMPRESA
La responsabilitat social corporativa (RSC), també cridada responsabilitat social empresarial
(RSE), pot definir-se com la contribució activa i voluntària al millorament social, econòmic i
ambiental per part de les empreses, generalment amb l'objectiu de millorar la seva situació
competitiva i valorativa i el seu valor afegit. El sistema d'avaluació d'acompliment conjunt de
l'organització en aquestes àrees és conegut com el triple resultat.
ROLS ESTABLERTS EN FUNCIÓ DEL SEXE
Pautes d'acció i comportament assignades a homes i a dones, respectivament, i inculcades i
perpetuades segons el descrit en "Contracte social de gènere".
SEGREGACIÓ EN EL TREBALL / EN L'OCUPACIÓ
Concentració de dones i d'homes en tipus i nivells diferents d'activitat i d'ocupació, on les dones es
veuen confinades a una gamma més estreta d'ocupacions que els homes (segregació horitzontal),
i a llocs de treball inferiors (segregació vertical).
16

17. SEGREGACIÓ HORITZONTAL
Concentració de dones i d'homes en sectors i ocupacions específiques. (Vegi's "Segregació en el
treball / en l'ocupació").
SEGREGACIÓ VERTICAL
Concentració de dones i d'homes en graus i nivells específics de responsabilitat o de llocs. (Vegi's
"Segregació en el treball / en l'ocupació").
SEXE (EN SENTIT BIOLÒGIC)
Característiques biològiques que distingeixen al mascle de la femella.
SOSTRE DE CRISTALL
Barrera invisible resultant d'un complex entramat d'estructures en organitzacions dominades per
barons, que impedeix que les dones accedeixin a llocs importants.
TREBALL NO REMUNERAT
Treball que no comporta remuneració directa o altra forma de pagament. (Vegi's "Reconeixement i
valoració del treball no remunerat").
TREBALL REMUNERAT
Treball pel qual es rep una remuneració en metàl·lic o en espècie.
VIOLÈNCIA DOMÈSTICA / VIOLÈNCIA EN LA FAMÍLIA
Tota forma de violència física, sexual o psicològica que posa en perill la seguretat o el benestar
d'un membre de la família: recurs per força física o al xantatge emocional; amenaces de recurs
per força física, inclosa la violència sexual, en la família o la llar. En aquest concepte s'inclouen el
maltractament infantil, el incest, el maltractament de dones i els abusos sexuals o d'altre tipus
contra qualsevol persona que convisqui sota el mateix sostre.
VIOLÈNCIA SEXISTA O SEXUAL
Tot tipus de violència exercida mitjançant el recurs o les amenaces de recórrer a la força física o al
xantatge emocional; s'inclouen la violació, el maltractament de dones, l'assetjament sexual, el
incest i la pederastia.
17

18. ANNEXS
Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.
Consideraciones más importantes del articulado:
Art. 1: Las mujeres y los hombres son iguales en dignidad humana, e iguales en derechos y
deberes.
Art.2: Todas las personas gozarán de los derechos derivados del principio de igualdad de trato y
de la prohibición de discriminación por razón de sexo.
Art.3 El principio de igualdad de trato entre mujeres y hombres supone la ausencia de toda
discriminación, directa o indirecta, por razón de sexo, y, especialmente, las derivadas de la
maternidad, la asunción de obligaciones familiares y el estado civil.
Art. 4: La igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres es un principio informador
del ordenamiento jurídico y, como tal, se integrará y observará en la interpretación y aplicación de
las normas jurídicas.
Art. 5. Igualdad de trato y de oportunidades en el acceso al empleo, en la formación y en la
promoción profesionales, y en las condiciones de trabajo.
Art.6: Se considera discriminación directa por razón de sexo la situación en que se encuentra una
persona que sea, haya sido o pudiera ser tratada, en atención a su sexo, de manera menos
favorable que otra en situación comparable.
Art. 7. Acoso sexual y acoso por razón de sexo.
18

19. Constituye acoso por razón de sexo cualquier comportamiento realizado en función del sexo de
una persona, con el propósito o el efecto de atentar contra su dignidad y de crear un entorno
intimidatorio, degradante u ofensivo.
Art. 8. Discriminación por embarazo o maternidad. Constituye discriminación directa por razón de
sexo todo trato desfavorable a las mujeres relacionado con el embarazo o la maternidad.
Art. 9. Indemnidad frente a represalias
También se considerará discriminación por razón de sexo cualquier trato adverso o efecto
negativo que se produzca en una persona como consecuencia de la presentación por su parte de
queja, reclamación, denuncia, demanda o recurso, de cualquier tipo, destinados a impedir su
discriminación y a exigir el cumplimiento efectivo del principio de igualdad de trato entre mujeres y
hombres.
Art. 12. Tutela judicial efectiva.
Cualquier persona podrá recabar de los tribunales la tutela del derecho a la igualdad entre
mujeres y hombres, de acuerdo con lo establecido en el artículo 53.2 de la Constitución, incluso
tras la terminación de la relación en la que supuestamente se ha producido la discriminación.
Art. 14. Criterios generales de actuación de los Poderes Públicos.
* El compromiso con la efectividad del derecho constitucional de igualdad entre mujeres y
hombres.
* La participación equilibrada de mujeres y hombres en las candidaturas electorales y en la
toma de decisiones.
* La adopción de las medidas necesarias para la erradicación de la violencia de género, la
violencia familiar y todas las formas de acoso sexual y acoso por razón de sexo.
La protección de la maternidad, con especial atención a la asunción por la sociedad de los efectos
derivados del embarazo, parto y lactancia.
* El establecimiento de medidas que aseguren la conciliación del trabajo y de la vida personal y
familiar de las mujeres y los hombres, así como el fomento de la corresponsabilidad en las labores
domésticas y en la atención a la familia.
* La implantación de un lenguaje no sexista en el ámbito administrativo y su fomento en la
totalidad de las relaciones sociales.
19

20. Art. 16 Nombramientos realizados por los Poderes Públicos.
Los Poderes Públicos procurarán atender al principio de presencia equilibrada de mujeres y
hombres en los nombramientos y designaciones de los cargos de responsabilidad que les
correspondan.
Art. 21. Colaboración entre las Administraciones públicas.
* La Administración General del Estado y las Administraciones de las Comunidades Autónomas
cooperarán para integrar el derecho de igualdad entre mujeres y hombres en el ejercicio de sus
respectivas competencias y, en especial, en sus actuaciones de planificación. En el seno de la
Conferencia Sectorial de la Mujer podrán adoptarse planes y programas conjuntos de actuación
con esta finalidad.
* Las Entidades Locales integrarán el derecho de igualdad en el ejercicio de sus competencias
y colaborarán, a tal efecto, con el resto de las Administraciones públicas.
* Art. 23. La educación para la igualdad de mujeres y hombres.
El sistema educativo incluirá entre sus fines la educación en el respeto de los derechos y
libertades fundamentales y en la igualdad de derechos y oportunidades entre mujeres y hombres.
Art. 24. Integración del principio de igualdad en la política de educación.
* Las Administraciones educativas garantizarán un igual derecho a la educación de mujeres y
hombres a través de la integración activa, en los objetivos y en las actuaciones educativas, del
principio de igualdad de trato, evitando que, por comportamientos sexistas o por los estereotipos
sociales asociados, se produzcan desigualdades entre mujeres y hombres.
* La eliminación y el rechazo de los comportamientos y contenidos sexistas y estereotipos que
supongan discriminación entre mujeres y hombres, con especial consideración a ello en los libros
de texto y materiales educativos.
Art. 25. La igualdad en el ámbito de la educación superior.
* En el ámbito de la educación superior, las Administraciones públicas en el ejercicio de sus
respectivas competencias fomentarán la enseñanza y la investigación sobre el significado y
alcance de la igualdad entre mujeres y hombres.
Art. 27. Integración del principio de igualdad en la política de salud.
20

21. Las políticas, estrategias y programas de salud integrarán, en su formulación, desarrollo y
evaluación, las distintas necesidades de mujeres y hombres y las medidas necesarias para
abordarlas adecuadamente.
Art. 28. Sociedad de la Información.
Todos los programas públicos de desarrollo de la Sociedad de la Información incorporarán la
efectiva consideración del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en su
diseño y ejecución.
Art. 29. Deportes.
Todos los programas públicos de desarrollo del deporte incorporarán la efectiva consideración del
principio de igualdad real y efectiva entre mujeres y hombres en su diseño y ejecución.
Art. 30. Desarrollo rural.
A fin de hacer efectiva la igualdad entre mujeres y hombres en el sector agrario, el Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación y el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales desarrollarán la
figura jurídica de la titularidad compartida, para que se reconozcan plenamente los derechos de
las mujeres en el sector agrario, la correspondiente protección de la Seguridad Social, así como el
reconocimiento de su trabajo.
Art. 31. Políticas urbanas, de ordenación territorial y vivienda.
Las políticas y planes de las Administraciones públicas en materia de acceso a la vivienda
incluirán medidas destinadas a hacer efectivo el principio de igualdad entre mujeres y hombres.
Art. 32. Política española de cooperación para el desarrollo.
Todas las políticas, planes, documentos de planificación estratégica, tanto sectorial como
geográfica, y herramientas de programación operativa de la cooperación española para el
desarrollo, incluirán el principio de igualdad entre mujeres y hombres como un elemento sustancial
en su agenda de prioridades, y recibirán un tratamiento de prioridad transversal y específica en
sus contenidos, contemplando medidas concretas para el seguimiento y la evaluación de logros
para la igualdad efectiva en la cooperación española al desarrollo.
Art. 33. Contratos de las Administraciones públicas.
Las Administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias, a través de sus
órganos de contratación y, en relación con la ejecución de los contratos que celebren, podrán
establecer condiciones especiales con el fin de promover la igualdad entre mujeres y hombres en
21

22. el mercado de trabajo, de acuerdo con lo establecido en la legislación de contratos del sector
público.
Art. 34. Contratos de la Administración General del Estado.
Anualmente, el Consejo de Ministros, a la vista de la evolución e impacto de las políticas de
igualdad en el mercado laboral, determinará los contratos de la Administración General del Estado
y de sus organismos públicos que obligatoriamente deberán incluir entre sus condiciones de
ejecución medidas tendentes a promover la igualdad efectiva entre mujeres y hombres en el
mercado de trabajo, conforme a lo previsto en la legislación de contratos del sector público.
Art. 35. Subvenciones públicas.
Las Administraciones públicas, en los planes estratégicos de subvenciones que adopten en el
ejercicio de sus competencias, determinarán los ámbitos en que, por razón de la existencia de una
situación de desigualdad de oportunidades entre mujeres y hombres, las bases reguladoras de las
correspondientes subvenciones puedan incluir la valoración de actuaciones de efectiva
consecución de la igualdad por parte de las entidades solicitantes.
Art. 36. La igualdad en los medios de comunicación social de titularidad pública.
Los medios de comunicación social de titularidad pública velarán por la transmisión de una imagen
igualitaria, plural y no estereotipada de mujeres y hombres en la sociedad, y promoverán el
conocimiento.
Art. 40. Autoridad audiovisual.
Las Autoridades a las que corresponda velar por que los medios audiovisuales cumplan sus
obligaciones adoptarán las medidas que procedan, de acuerdo con su regulación, para asegurar
un tratamiento de las mujeres conforme con los principios y valores constitucionales.
Art. 41. Igualdad y publicidad.
La publicidad que comporte una conducta discriminatoria de acuerdo con esta Ley se considerará
publicidad ilícita, de conformidad con lo previsto en la legislación general de publicidad y de
publicidad y comunicación institucional.
Art. 42. Programas de mejora de la empleabilidad de las mujeres.
Las políticas de empleo tendrán como uno de sus objetivos prioritarios aumentar la participación
de las mujeres en el mercado de trabajo y avanzar en la igualdad efectiva entre mujeres y
22

23. hombres. Para ello, se mejorará la empleabilidad y la permanencia en el empleo de las mujeres,
potenciando su nivel formativo y su adaptabilidad a los requerimientos del mercado de trabajo.
Art. 43. Promoción de la igualdad en la negociación colectiva.
De acuerdo con lo establecido legalmente, mediante la negociación colectiva se podrán establecer
medidas de acción positiva para favorecer el acceso de las mujeres al empleo y la aplicación
efectiva del principio de igualdad de trato y no discriminación en las condiciones de trabajo
Art. 44. Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
* Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral se reconocerán a los
trabajadores y las trabajadoras en forma que fomenten la asunción equilibrada de las
responsabilidades familiares, evitando toda discriminación basada en su ejercicio.
* El permiso y la prestación por maternidad se concederán en los términos previstos en la
normativa laboral y de Seguridad Social.
* Para contribuir a un reparto más equilibrado de las responsabilidades familiares, se reconoce
a los padres el derecho a un permiso y una prestación por paternidad, en los términos previstos en
la normativa laboral y de Seguridad Social.
Art. 45. Elaboración y aplicación de los planes de igualdad.
Las empresas están obligadas a respetar la igualdad de trato y de oportunidades en el ámbito
laboral y, con esta finalidad, deberán adoptar medidas dirigidas a evitar cualquier tipo de
discriminación laboral entre mujeres y hombres, medidas que deberán negociar, y en su caso
acordar, con los representantes legales de los trabajadores en la forma que se determine en la
legislación laboral.
Art. 47. Transparencia en la implantación del plan de igualdad.
Se garantiza el acceso de la representación legal de los trabajadores y trabajadoras o, en su
defecto, de los propios trabajadores y trabajadoras, a la información sobre el contenido de los
Planes de igualdad y la.
Art. 48. Medidas específicas para prevenir el acoso sexual y el acoso por razón de sexo en el
trabajo.
Las empresas deberán promover condiciones de trabajo que eviten el acoso sexual y el acoso por
razón de sexo y arbitrar procedimientos específicos para su prevención y para dar cauce a las
denuncias o reclamaciones que puedan formular quienes hayan sido objeto del mismo.
23

24. Art. 49. Apoyo para la implantación voluntaria de planes de igualdad.
Para impulsar la adopción voluntaria de planes de igualdad, el Gobierno establecerá medidas de
fomento, especialmente dirigidas a las pequeñas y las medianas empresas, que incluirán el apoyo
técnico necesario.
Art. 51. Criterios de actuación de las Administraciones públicas.
Las Administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias y en aplicación del
principio de igualdad entre mujeres y hombres.
Art. 52. Titulares de órganos directivos.
El Gobierno atenderá al principio de presencia equilibrada de mujeres y hombres en el
nombramiento de las personas titulares de los órganos directivos de la Administración General del
Estado y de los organismos públicos vinculados o dependientes de ella, considerados en su
conjunto, cuya designación le corresponda.
Art. 54. Designación de representantes de la Administración General del Estado.
La Administración General del Estado y los organismos públicos vinculados o dependientes de
ella designarán a sus representantes en órganos colegiados, comités de personas expertas o
comités consultivos, nacionales o internacionales, de acuerdo con el principio de presencia
equilibrada de mujeres y hombres, salvo por razones fundadas y
Art. 58. Licencia por riesgo durante el embarazo y lactancia.
Cuando las condiciones del puesto de trabajo de una funcionaria incluida en el ámbito de
aplicación del mutualismo administrativo pudieran influir negativamente en la salud de la mujer, del
hijo e hija, podrá concederse licencia por riesgo durante el embarazo, en los mismos términos y
condiciones previstas en la normativa aplicable. En estos casos, se garantizará la plenitud de los
derechos económicos de la funcionaria durante toda la duración de la licencia, de acuerdo con lo
establecido en la legislación específica.
Art. 59. Vacaciones.
Sin perjuicio de las mejoras que pudieran derivarse de acuerdos suscritos entre la Administración
General del Estado o los organismos públicos vinculados o dependientes de ella con la
representación de los empleados y empleadas al servicio de la Administración Pública, cuando el
periodo de vacaciones coincida con una incapacidad temporal derivada del embarazo, parto o
lactancia natural, o con el permiso de maternidad, o con su ampliación por lactancia, la empleada
24

25. pública tendrá derecho a disfrutar las vacaciones en fecha distinta, aunque haya terminado el año
natural al que correspondan.
Art. 69. Igualdad de trato en el acceso a bienes y servicios.
Todas las personas físicas o jurídicas que, en el sector público o en el privado, suministren bienes
o servicios disponibles para el público, ofrecidos fuera del ámbito de la vida privada y familiar,
estarán obligadas, en sus actividades y en las transacciones consiguientes, al cumplimiento del
principio de igualdad de trato entre mujeres y hombres, evitando discriminaciones, directas o
indirectas, por razón de sexo.
Art. 70. Protección en situación de embarazo.
En el acceso a bienes y servicios, ningún contratante podrá indagar sobre la situación de
embarazo de una mujer demandante de los mismos, salvo por razones de protección de su salud.
Art. 71. Factores actuariales.
Se prohíbe la celebración de contratos de seguros o de servicios financieros afines en los que, al
considerar el sexo como factor de cálculo de primas y prestaciones, se generen diferencias en las
primas y prestaciones de las personas aseguradas.
Art. 73. Acciones de responsabilidad social de las empresas en materia de igualdad.
Las empresas podrán asumir la realización voluntaria de acciones de responsabilidad social,
consistentes en medidas económicas, comerciales, laborales, asistenciales o de otra naturaleza,
destinadas a promover condiciones de igualdad entre las mujeres y los hombres en el seno de la
empresa o en su entorno social.
Art. 74. Publicidad de las acciones de responsabilidad social en materia de igualdad.
Las empresas podrán hacer uso publicitario de sus acciones de responsabilidad en materia de
igualdad, de acuerdo con las condiciones establecidas en la legislación general de publicidad.
Art. 75. Participación de las mujeres en los Consejos de administración de las sociedades
mercantiles.
Las sociedades obligadas a presentar cuenta de pérdidas y ganancias no abreviada procurarán
incluir en su Consejo de administración un número de mujeres que permita alcanzar una
presencia equilibrada de mujeres y hombres en un plazo de ocho años a partir de la entrada en
vigor de esta Ley.
25

26. Art. 44 bis.
Las candidaturas que se presenten para las elecciones de diputados al Congreso, municipales y
de miembros de los consejos insulares y de los cabildos insulares canarios en los términos
previstos en esta Ley, diputados al Parlamento Europeo y miembros de las Asambleas
Legislativas de las Comunidades Autónomas deberán tener una composición equilibrada de
mujeres y hombres, de forma que en el conjunto de la lista los candidatos de cada uno de los
sexos supongan como mínimo el cuarenta por ciento. Cuando el número de puestos a cubrir sea
inferior a cinco, la proporción de mujeres y hombres será lo más cercana posible al equilibrio
numérico.
* En las elecciones de miembros de las Asambleas Legislativas de las Comunidades
Autónomas, las leyes reguladoras de sus respectivos regímenes electorales podrán establecer
medidas que favorezcan una mayor presencia de mujeres en las candidaturas que se presenten a
las Elecciones de las citadas Asambleas Legislativas.
* También se mantendrá la proporción mínima del cuarenta por ciento en cada tramo de cinco
puestos. Cuando el último tramo de la lista no alcance los cinco puestos, la referida proporción de
mujeres y hombres en ese tramo será lo más cercana posible al equilibrio numérico, aunque
deberá mantenerse en cualquier caso la proporción exigible respecto del conjunto de la lista.
26