T3 (Annex) edafologia AG1012

Professor
Sergi Meseguer Costa
Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia
Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I
Tema 3B Com es transforma una roca en sòl
METEORITZACIÓ DE ROQUES I MINERALS I
EDAFOGÈNESI
HORITZONS

1. Introducció a la Geologia: estructura, elements, minerals, roques,
ambientes geològics (cicle de les roques), evolució de laTerra (T1,T12)
2. Classificació de minerals i roques i, tectònica de plaques (T3, (T2))
3. Processos que transformen les roques: geodinàmica externa,
Estratigrafia, Geomorfologia, els temps geològics. (T6,T7,T9)
4. Geologia regional: geologia estructural, cartografia geològica, El Sistema
Ibèric, preparació de l’eixida de camp (T10,T23)
5. El sòl: generalitats, factors formadors, perfil del sòl,...(T1,T2,T3,T4)
6. Física del sòl (T5)
7. Química del sòl (T8)
8. L’aigua en el sòl (T10)
9. Classificació del sòls, cartografia edafològica (T11)
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural

1. Horitzons del sòl

 Components dels sòls

HORITZÓ GENÈTIC
Un horitzó genètic és una capa que forma part del sòl, amb una disposició horitzontal o
subhoritzontal.
Cada horitzó d’un mateix sòl té propietats i característiques diferents.
Pot tenir una dimensió centimètrica o fins i tot mètrica.
Els horitzons són el resultat de l’edafogènesi.

Nomenclatura dels Horitzons Genètics
 Horitzons principals: lletres majúscules: O, A, B, C, R
 Procés edafogenètic principal: lletres minúscules: k, t, w, na, m, etc.
 Seqüència d’horitzons: índexs numèrics després de les lletres minúscules: 1, 2, 3,...
 Horitzons de transició amb predomini d’un d’ells: s’escriu en primer lloc la lletra
corresponent a l’horitzó dominant: AB, BA....
 Horitzons de transició amb inclusions: s’escriu en primer lloc la lletra corresponent a
l’horitzó majoritari, després una barra i la lletra de l’horitzó inclós:A/B, B/C,
 Discontinuïtats litològiques: nombres consecutius abans de les lletres majúscules.

2.3 Interpretar

Nomenclatura Definició Exemples
s Descomposició de la matèria orgànica: alt contingut en fibres Oa, Ha
b (buried) Horitzó soterrat per aports Ab
c Concrecions de Fe, Mn, Al,Ti Cc
d Restricció física pel pas de l’arrel. Compactació. No cementat. Sola conreu
f (frozen) Conté gel permanentment
f Permafrost sec
g (Gley) Forta gleificació. Excés d’aigua Ag, Bg, Cg
i Descompressió de la matèria orgànica: baix contingut en fibres Oi
j (jarosita) Acumulació de jarosita: KFe (SO4)2 (OH)6

k Acumulació de carbonats, generalment CaCO3 Bk, Ck
m Cemintació continua o casi (>90%). Restringeix el pas de les arrelsBkm (CaCO3)
Bym (guix)
Bqm (sílice)
Bkqm (CaCO3 i sílice)
Bsm (ferro)
n Presència de nòduls de CaCO3 Bkn
na Acumulació de sodi intercambiable. ESP >15% Btna
ox Acumulació residual de sesquiòxids
p (plow) Horitzó llaurat i alteració mecànica antròpica
Si l’horitzó afectat era un A, B o C es designa com Ap

q Acumulació de sílice per processos edàfics Cq
r Meteoritzat o material subjacent tou. Amb una certa cimentació. Impideix el pas de les
arrels. Difucultat d’excavació de baixa a alta Cr
s Acumulació iluvial de sexquiòxids i matèria orgànica Bs
Bhs amb m.o.
ss (slickenside) Amb cares de lliscament. Presència d’argiles expansives Bss
t (ton) Acumulació d’argila iluvial. Presència de revestiments d’argila. Bt
u (urbà) Materials urbans o d’origen antròpic
v Plinita. Material ric en Fe i Al, i pobre en m.o., rogenc Ap

w (weathering) Desenvolupament d’estructura edàfica i color diferent del material originari Bw
x Caràcter fragipan. Amb densitat aparent alta Cx
En sec sembla cimentat (ferm) i en humit molt fràgil
y (guix) Acumulació de guix (CaSO4) 2H2O By, Cy
z Acumulació de sals més solubles que el guix Az

3 RELACIONS ESSENCIALS
a) Establir relacions entre ambdues columnes:
1. Concentració relativa de sorra i llim
per eluviació molt significativa
2. Color fosc del sòl per sota d’un
horitzó E en un sòl de bosc humit
3. Horitzó orgànic d’un sòl orgànic
4. Translocació d’argila (iliviació)
5. Llaureig
6. Inici d’una explotació a cel obert
7. Capa freàtica alta
8. Horitzó orgànic d’un sòl mineral
a) Horitzó A
b) Horitzó Bt
c) “Capaceo”
d) Horitzó BE
e) Horitzó H
f) Horitzó E
g) Pèrdua de CaCO3
h) Bss
i) Horitzó O
j) Horitzó Bh

3 RELACIONS ESSENCIALS
b) Indicar amb una x la influència significativa dels aspectes següents:
Bg 2C Bw Bt Bh Ap Bq Ab Bss Ct
Excés d’aigua
Matèria
orgànica
Conreu
Translocacions
Alteracions
Argila
expansible
Col·luvions

 Introduïts per l’avui NRCS-USDA, amb criteris quantitatius, observables i mesurables en el camp.
 Definició més complexa que la dels horitzons genètics, ja que són més detallats la qual cosa fa
que siguen de gran utilitat al ser més precís i objectiu.
 La Societat Internacional de Ciències del Sòl (IUSS) i la FAO varen adoptar la idea dels horitzons
de diagnòstic, utilitzant-la en el sistema de classificació World Reference Base (WRB).
4 HORITZONS DE DIAGNÒSTIC
HORITZÓ DE DIAGNÒSTIC
És un horitzó del sòl definit morfomètricament i almenys amb la major precisió possible,
amb dades de camp i de laboratori per a la seua utilització taxonòmica. En un mateix sòl
els horitzons de diagnòstic presents corresponen a una determinada organització i deriven
dels processos edafogenètics que hagen predominat al llarg de la formació del sòl.

4 HORITZONS DE DIAGNÒSTIC
EPIPEDIÓ
És un horitzó de diagnòstic format en la part superior del sòl i que per això es troba
enfosquit per la matèria orgànica (aproximadament es correspon amb un horitzó A, pot ser
part d’un B si aquesta està enfosquida).
ENDOPEDIÓ
És un horitzó de diagnòstic format en l’interior del sòl. Es caracteritza per presentar
estructura edàfica i un color diferent al del material originari; o bé per presentar
acumulació de substàncies translocades dins del perfil. Equival a un Horitzó genètic B.
 Generalment hi ha una correspondència entre horitzons de diagnòstic i horitzons genètics, però
no a l’inrevés, per la major exigència en els criteris de definició.

4 HORITZONS DE DIAGNÒSTIC (Les equivalències resulten més útils en el cas dels endopedions)

5 DIAGNÒSTIC SIMPLIFICAT D’EPIPEDIONS
HORITZÓ MINERAL
Negre fosc i
propietats àndiques
Saturat d’H2O
Origen antròpic
per aport de fem
e>50 cm
<30 dies acumulats
FOLÍSITIC
HÍSTIC
MÒLLIC
MELÀNIC
PLAGGEN
NO
ANTRÒPIC
NO
NO
SI
NO
NO
ÚMBRIC
V>50%Espessor
compleix per a
Mòllic
P2O5 alt
NO

6 OBSERVAR I INTERPRETAR
A1 La diferència d’horitzons a partir d’un material originari o d’una roca mare (horitzonació) es fa
palesa a mesura que progressa l’edafogènesi.
Indica els estadis de desenvolupament pel que pot haver passat un sòl format a partir d’una roca
calcària dura fins arribar a un perfil: A, B, C, R.

7 MANEIG DE DADES
A1 A la descripció d’un sòl es pot llegir “en l’horitzó el límit del qual es troba a 55 cm apareixen
nòduls abundants, donen efervescència a l’àcid clorhídric del 11%”. Els anàlisis de carbonat de calci
equivalent en laboratori, que sempre es realitzen en la terra fina, és a dir, en la que resulta de
eixugar la mostra i passar-la per sedàs de 2mm de llum de malla, ha donat els següents resultats: 0-
28 cm (no hi ha), 28-55 cm (no hi ha), 55-80 cm (35,2%), 80-120 cm (20,8%). Es tracta d’un sòl de
vinya en clima mediterrani (règim hídric xèric).
a) Dibuixar el perfil de “contingut en carbonat càlcic equivalent” d’aquest sòl.
b) Proposar una denominació pels horitzons genètics de 0 a 28 cm i de 55 a 80 cm.
c) Per què s’expressen els resultats en “carbonat càlcic equivalent” i no “carbonat càlcic”?

8 COMPLETAR
A1 El noroest de la Península Ibérica, situat en latituds mitges, presenta condicions ecològiques que
resulten favorables pel desenvolupament de torbes (Histosols), que han sigut estudiats. Els
horitzons les propietats de les quals siguen: densitat aparent 0,2 Mgm-3 (massa de sòl sec referida
a la unitat de volum de sòl), en un contingut de carboni orgànic (c.o.) entre el 20 i 60% es denomina
(1)___________, si el sòl es troba (2)______________d’aigua. En el cas en què el contingut de
carboni orgànic fos inferior a un 18%, interessaria conèixer a més a més el (3)_______________. El
sòl cimbrea al saltar sobre ell, allò que és característic de sòls (4)_______________

9 ANALITZAR I JERARQUITZAR
A1 1) Busca en internet la definició de l’horitzó hístic segons la Soil Taxonomy y segons la World
Reference Base, WRB):
a) Identificar els criteris utilitzats per a definir aquest horitzó de diagnòstic en un i altre sistema de
classificació de sòls.
b) Explicar quines són les dos característiques que apareixen com a més rellevants en aquests
sòls.
c) Indicar a quin horitzó genètic equivalen i si la correspondència és biunívoca.
Nota. La densitat aparent és la massa de sòl referida al volum total al que correspon aquesta massa
inalterada.
2) Procedir d’igual manera amb l’horitzó diagnòstic Plaggen.

10 AMPLIANTTERMINOLOGIA
a) Completar
Els horitzons de diagnòstic es defineixen amb tota precissió en Soil Taxonomy des de les primeres
versions (1960 a 2004). Un epipedió (gr.epi, sobre) (1) és/no és sinònim d’horitzó A, ja que (2) pot /
no pot ser part d’un horitzó B. En realitat, allò que defineix l’espessor d’un epipedió és la
profunditat que assoleix (3) _______________ el sòl, degut a la presència de matèria orgànica.
b) Identificar 12 termes referents a noms d’horitzons de diagnòstic. Elaborar un mapa conceptual
segons es suggereix:

10 AMPLIANTTERMINOLOGIA
b) Identificar 12 termes referents a noms d’horitzons de diagnòstic. Elaborar un mapa conceptual
segons es suggereix:

11 METODOLOGIA DETREBALL
A1 Indica quin anàlisi hauria de solicitar-se al laboratori per poder confirmar les hipòtesis
formulades segons la descripció del sòl, en els següents casos:
a) Endopedió argílic
-Tipus de mostra a prendre en camp:
-Anàlisi a requerir:
-Processos a confirmar:
b) Endopedió espòdic
c) Endopedió càlcic

Thorp, Baldwin y Kellog (1938,1949). Diferencia tres ordres de sòls: sòls zonals,
intrazonals i azonals, i en cadascun d’ells, subordres i grups.

CC. 2 Amb allò explicat a classe i l’estudi d’aquesta unitat, identificar entre deu i quinze
paraules clau que resulten rellevants segons diferents criteris.
CC. 3 Proposar un altre nom per aquesta unitat que reflectisca igualment el seu
contingut.
Presentació basada en el tema 1 del llibre:
Introducción a la Edafologia: uso y protección del suelo,
de: J. Porta, M. López Acevedo, R.M. Poch
http://ww2.odu.edu/~jrule/geo508/Geol%204
08-Ch%203web_files/frame.htm
https://soils.ifas.ufl.edu/faculty/grunw
ald/teaching/eSoilScience/organic.sht
ml

T3 (Annex) edafologia AG1012

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a T3 (Annex) edafologia AG1012

Similar a T3 (Annex) edafologia AG1012 (7)

T3 (Annex) edafologia AG1012