1. (Delphinus delphis) EL DOFÍ

2. QUI SÓN? VIUEN EN EL MAR, TENEN COS DE PEIX I SON UNS EXCEL·LENTS NEDADORS. ELS DOFINS SON MAMÍFERS, COM NOSALTRES, AMB UN CERVELL MOLT DESENVOLUPAT I UNA VIDA SOCIAL SUMMAMENT COMPLEXA I DIVERSA. ELS DOFINS, COM MAMÍFERS, TENEN RESPIRACIÓ PULMONAR, PEL QUE NECESSITEN PUJAR A LA SUPERFÍCIE DE L'AIGUA REGULARMENT, TENEN SANG CALENTA I AMAMANTEN A LES SEVES CRIES. ACOSTUMEN A PARIR DESPRÉS D'UNS DEU MESOS DE GESTACIÓ. PER COMUNICAR-SE ENTRE ELLS FAN SERVIR UN SO AGUT.

3. COM SÓN? ELS DOFINS SON MAMÍFERS DENOMINATS CETACIS. AQUESTS SÓN EXCLUSIVAMENT AQUÀTICS I LA SEVA DENOMINACIÓ PROVÉ DEL LLATÍ CETUS (GRAN ANIMAL MARÍ) I DEL GREC KETUS (MONSTRE MARÍ). HABITEN PRINCIPALMENT EN ELS OCEANS PERÒ TAMBÉ SE'LS POT TROBAR EN LLACS I RIUS. EXISTEIX UNA GRAN VARIETAT DE FORMES I TAMANYS, QUE VAN DES DEL PETIT DOFÍ QUE QUASIBÉ NO ARRIBA AL METRE DE LLARGADA AL QUE ARRIBA ALS 25 METRES. ENTRE LES SEVES CARACTERÍSTIQUES PODEM CITAR EL SEU COS HIDRODINÀMIC I EL SEU CAP AMB UN MORRO ALLARGAT, ULLS PETITS I ORIFICIS NASALS ALTS. EL MÉS GRAN DELS DOFINS IBÈRICS SOBREPASSEN ELS QUATRE METRES DE LONGITUD, ENCARA QUE EN EL MEDITERRANI, NO ACOSTUMA A SUPERAR LES TRES METRES I MIG. UN DELS DOFINS MÉS CONEGUTS ÉS EL DOFÍ MULAR.

4. MEDEIXEN ENTRE 2 Y 9 METRES DE LLARG, AMB EL COS FUSIIFORME I EL CAP GRAN. EL MUSELL ALLAR GAT I UN SOL ESPIRACLE A LA PART SUPERIOR DEL CAP (ORIFICI RESPIRATORI QUE MOLTS ANIMALS MARINS TENEN COMA CONTACTE DE L'AIRE O AIGUA EN EL SEU SISTEMA RESPIRATORI INTERN. SÓN CARNÍVORS.

5. ELS DOFINS, AL IGUAL QUE ALTRES CETÀCIS, SÓN MAMIFERS DE SANG CALENTA QUE RESPIREN AIRE. PAREIXEN A LES SEVES CRIES COM ALTRES MAMIFERS, AJUDEN AL RECENT NASCUT A ARRIBAR A LA SUPERFÍCIE PER A LA SEVA PRIMERA RESPIRACIÓ. ESTAN AMB LES SEVES CRIES FINS ELS SIS MESOS O TOTA LA VIDA. COM ES REPRODUEIXEN?

6. LES CRIES DE DOFINS NEIXEN DESPRÉS DE DOTZE MESOS DE GESTACIÓ, AMB UN METRE DE LONGITUD APROXIMADAMENT I UN PES DE 10 A 15 KILOGRAMS. LA PIGMANTACIÓ DE LA SEVA PELL ÉS MOLT DIVERSA DES DE GRIS PLATEJAT A QUASIBÉ NEGRE. DURANT EL PART LES DEMÉS FEMELLES ESTAN A PROP I PENDENT DE TOT MOVIMENT, DISPOSADES A AJUDAR SI FOS NECESSARI; A AQUESTES AQUATIQUES NEDADORES SE LES ANOMENA "TIETES". EL CORDÓ UMBILICAL ES TRENCA A L'ACABAR EL PART I EL DOFÍ RECENT NESCUT SERÀ AJUDAT PER LA SEVA MARE I ALTRES FEMELLES A ARRIBAR A LA SUPERFICIE PER A PODER FER LES SEVES PRIMERES INSPIRACIONS. DURANT UNA SETMANA EL DOFÍ SERÀ SEGUIT MOLT D'APROP PER LA SEVA MARE, AMB L'OBJECTIU D'EVITAR QUALSEVOL ACCIDENT. EL PETIT DOFÍ ÉS AMAMENTAT DURANT 20 MESOS. ACONSEGUINT LA LLET PRESIONANT LES CAVITATS ON ES TROBEN LES MAMES, PROVOCANT A LES TERMINALS NERVIOSES PER QUE S'ENVII UN XORRO DE LLET MATERNA DINS LA BOCA DEL PETIT DOFÍ. DESPRÉS DE 6 Ó 7 MESOS LA CRIA ALTERNA L'ALLETAMENT AMB LES SEVES PRIMERES "MOSSEGADES". UNA VEGADA JA HA DEIXAT DE MAMAR, CONTINUA AL COSTAT DE LA SEVA MARE QUE ÉS QUI LI ENSENYA LES TÈCNIQUES DE BUSCAR ALIMENTS. FINS ALS DOS ANYS D'EDAT NO TINDRÀ INDEPENDÈNCIA, ÉS PER AIXÒ QUE DURANT TOT AQUEST TEMPS ESTÀ SOTA LA MIRADA ATENTA I PROTECTORA DE LA SEVA MARE.

7. DOFÍ OCEÀNIC: DOFÍ COMÚ DOFÍ SEPTENTRIONAL SENSE ALETA DOFÍ MERIDIONAL SENSE ALETA DOFÍ ACRÒBATA DE MORRO CURT DOFÍ ACRÒBATA DE MORRO LLARG DOFÍ TACAT TROPICAL DOFÍ TACAT DE L'ATLÀNTIC DOFÍ MULAR DOFÍ DE MORRO BLANC DOFÍ DE MORRO ESTRET ... CLASSIFICACIÓ:

8. DOFÍ DE RIU: BOTO DOFINS DE L'INDO I DEL GANGES BAIJI FRANCISCANA

9. FI