Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217

c/ mare de déu del coll 43, 1er 2ª 08023 Barcelona tel/fax 932 137 473
www.poliprograma.com
poliprograma
Programa funcional i tècnic
del nou teatre municipal de l’Artesà
Desembre 2014

Ajuntament del Prat de Llobregat Programa funcional i tècnic nou teatre municipal l’Artesà
1
És un treball de Poliprograma, sl per a l’Ajuntament del Prat de Llobregat
Poliprograma, sl
c/ Mare de Déu del Coll, 1er
, 2ª
08023 Barcelona
tel / fax: 932 137 473
poliprograma@poliprograma.com

2
Índex
Introducció 3
1. Presentació de l’operació 4
1.1 El context i els objectius municipals 5
1.2 Les dades més rellevants del programa 9
2. El programa funcional 11
2.1 Presentació general 12
2.2 Els usuaris i els horaris 14
2.3 Organització funcional general 16
2.4 El Teatre 20
2.5 El Bar 33
2.6 Els Espais Exteriors 35
2.7 Quadre resum de les superfícies 36
3. El programa tècnic 37
3.1 Presentació. 38
3.2 La sostenibilitat, la perennitat general i el manteniment. 39
3.3 La flexibilitat. 42
3.4 L’estructura, les façanes i les cobertes. 43
3.5 Habitabilitat i accessibilitat. 45
3.6 El confort visual, acústic i higromètric. 47
3.7 Les instal·lacions de calefacció, climatització i ventilació. 51
3.8 Les instal·lacions de fontaneria i de gas. 53
3.9 Les instal·lacions de sanejament i evacuació. 55
3.10 La instal·lació d’electricitat i enllumenat. 56
3.11 La instal·lació de VDI i altres. 58
3.12 Els revestiments horitzontals i verticals. 60
3.13 La seguretat de les persones i del conjunt edificat. 62
3.14 La senyalització. 64
3.15 Els espais exteriors. 65
3.16 Els equipaments i instal·lacions específiques. 66
4. Les fitxes de característiques dels espais 72
4.1 Presentació i contingut de les fitxes. 73
4.2 Índex de les fitxes. 75
4.3 Fitxes de característiques dels espais. 76

3
Introducció
Aquest document presenta el programa funcional i tècnic per al projecte del nou
Teatre Municipal de l’Artesà promogut per l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Presenta les requisits funcionals, espacials i tècnics que han de regir a la redacció
del projecte.
El document s’organitza en quatre capítols de la forma següent:
1. Presentació de l’operació.
2. El programa funcional.
3. El programa tècnic.
4. Fitxes de característiques dels espais.
El Prat de Llobregat, desembre 2014.

4
1. Presentació de
l'operació

5
1.1 El context i els objectius municipals
L’Artesà, un equipament cultural històric del Prat de Llobregat
L’Artesà se situa al carrer Centre núm. 31-33 (entre els carrers Pintor Isidre Nonell i
Maurici Vilamora) al límit de l’Eixample del 1916, al cor del casc antic actual del Prat
de Llobregat. La seva construcció es va realitzar principalment l’any 1919, amb
alguns afegits en els anys posteriors. L’autor del projecte en va ser l’arquitecte
Antoni Pascual Carretero i el promotor del projecte la Societat Centre Artesà .
Situació
Font: Google maps
L’any 1987, la Junta de Propietaris de l’Artesà lloga l’edifici a l’Ajuntament per 25
anys i finalment, l’any 2003, el consistori l’adquireix definitivament. Si la part
corresponent al teatre amb el vestíbul i els cossos annexos es troba en desús des de
principi dels anys 90’, per la seva banca el bar acaba de reobrir al públic aquest any
després de la seva completa rehabilitació.
L’Artesà
Casa Consistorial

6
Font: Google maps
Font: Google maps

7
Façana lateral de l’edifici i entrada al teatre
L’Artesà que al llarg del segle passat ha estat un escenari destacat de la vida
sociocultural del Prat, és manté encara avui com un lloc de referència a la ciutat.
L’èxit de la recent obertura del bar renovat n’és un clar exemple.
Un equipament a reconstruir
L’Ajuntament ha decidit endegar el projecte de reconstrucció del teatre de l’Artesà
com a equipament cultural històric i emblemàtic de la ciutat, amb l’objectiu de
desenvolupar-hi la promoció i el desenvolupament de la formació, la creació, la
producció i la difusió de les arts escèniques a la ciutat a nivell professional com
amateur.
Descartant una possible rehabilitació del teatre original degut a les seves importants
limitacions funcionals, constructives, estructurals i arquitectòniques, s’ha decidit
deixar lloc a un nou equipament de qualitat, funcional, accessible i sostenible, que
preservarà i integrarà l’actual edifici del bar i la façana del vestíbul (ambdós inscrits
al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat) i que permetrà la plena
recuperació del jardí per a l’ús ciutadà.
Un concepte arquitectònic contemporani però que sabrà també recordar l’esperit de
l’Artesà original, una organització funcional flexible amb una complerta oferta
d’espais configuraran un equipament teatral públic de gran qualitat i innovador,
destinat a la difusió, la formació i la promoció de les arts escèniques.
El nou Artesà destacarà també per un disseny sostenible i respectuós amb el medi
ambient i els elements patrimonials del propi conjunt i la seva integració en el seu
entorn urbà.

8
Façana principal del Bar-Casino vist des del jardí
Un conjunt arquitectònic que respongui als requisits del programa
funcional i tècnic
El programa de l’operació és fruït d’una profunda i llarga reflexió per part de
l’Ajuntament del Prat de Llobregat. La seva definició ha comptat amb la participació i
la col·laboració de diferents serveis municipals, d’altres administracions, d’entitats i
agents culturals locals i d’experts externs. S’ha debatut àmpliament el seu contingut i
s’han realitzat visites a equipaments similars per tal de completar la reflexió.
Per tot això, es demana als tècnics redactors que portin una atenció molt especial a
respectar el contingut d’aquest document, és a dir, les exigències i recomanacions
funcionals, espacials i tècniques que guiaran a la redacció del projecte arquitectònic.

9
1.2 Les dades més rellevants del
programa
El programa funcional del projecte contempla tres entitats principals:
- el Teatre.
- el Bar.
- i els Espais Exteriors.
El programa per a l’edifici representa una superfície útil total de 3.320 m2
distribuïda
de la forma següent:
Un cost d’inversió estimat a 12 Milions €
L’import de la inversió prevista (cost de contracte amb el 21% de l’IVA inclòs) per a
la construcció del nou teatre municipal de l’Artesà, amb els equipaments
escenotècnics, els espais annexos del bar i l’adequació del seu entorn inclosos és
de 12 milions d’euros.
L’Ajuntament del Prat de Llobregat preveu que l’operació es realitzarà en una sola
fase global, si bé, caldrà que el projecte contempli el manteniment del bar en
funcionament mentre durin les obres.
Un equipament amb una completa oferta d’espais
El programa funcional del nou Artesà compta amb dues sales:
- Una sala gran amb un aforament de 600 espectadors repartits entre platea i
amfiteatre.
- i una sala petita de tipus polivalent per a uns 150/175 espectadors asseguts.
La configuració d’ambdues sales permetrà acollir:
- Espectacles d’arts escèniques de petit, mitjà i gran format (teatre clàssic,
Codi Grups funcionals i espais Superfície
útil
T Teatre 3.200
B Bar 120
Superficie útil total 3.320
Ex Espaix exteriors 2.400

10
contemporani i experimental, musical o líric, dansa clàssica i contemporània).
- Concerts orquestrals i audicions de música clàssica i actual (electroacústica o
no).
- Actes polivalents festius (balls, recepcions, etc.)
- I finalment, actes socials diversos de la ciutat, activitats congressuals,
conferències i seminaris.
La sala gran disposarà d’un gran escenari de tipus frontal i a la italiana amb torre
escènica, fosso i fosso d’orquestra. El seu aforament de 600 espectadors es
distribuirà entre platea i amfiteatre per tal de poder adaptar la capacitat de la sala als
espectacles i també adaptar-se a les dimensions del solar.
L’escenari tindrà una amplària de 23,00 m per una fondària de 11,00 a 12,00 m i una
alçària lliure mínima sota la pinta de 16,00 m. La boca de l’escenari tindrà una
amplada total màxima de fins a 14,00 m per una alçada mínima de 7,00 m.
La sala petita disposarà d’una grada telescòpica per a un màxim de 150 espectadors
i la seva configuració oferirà un gran llibertat a l’hora d’organitzar l’espai escènic i la
seva relació amb el públic (frontal, central, dispersa, etc.). Anirà equipada amb un
teler accessible a tota la seva superfície
El teatre comptarà també amb una oferta completa d’espais auxiliars: vestíbuls,
camerinos, sales d’assaigs, despatxos, magatzems, etc.
A nivell del bar, es preveu per una banda la conservació de l’edifici catalogat i per
l’altre la reconstrucció de la part corresponent a la cuina i els espais annexos
adaptant-los als requisits del programa.
No s’ha previst la construcció d’un aparcament propi.

11
2. El programa
funcional

12
2.1 Presentació general
Aquest segon capítol presenta i explica les exigències funcionals i espacials del nou
Teatre de l’Artesà que caldran respectar durant la redacció del projecte arquitectònic
Aborda i desenvolupa els aspectes següents:
- Els futurs usuaris i horaris.
- Organització funcional general.
- El Teatre.
- El Bar.
- Els Espais exteriors.
Els quadres de superfícies
Els quadres de superfícies inclouen 5 columnes:
- la primera indica la codificació dels grups funcionals i dels espais.
- La segona columna detalla per a cada grup funcional, tots els espais
previstos.
- La tercera columna precisa la superfície útil unitària de cada espai o local.
- La quarta columna indica el nombre d’espais o locals necessaris.
- La cinquena i la sisena presenten les superfícies útils total de cada tipus
d’espai i cada grup d’activitats.
NC significa no comptabilitzat. Es tracta de locals inclosos en les circulacions o bé
que la seva superfície vindrà definida pel propi projecte arquitectònic.
Es demana als concursants que respectin en els quadres de superfícies i en
els plànols la codificació establerta en aquest document.
Les superfícies útils indicades en aquest programa, són superfícies útils en
metres quadrats, és a dir, les superfícies realment utilitzables dels diferents
espais. No inclouen les circulacions verticals (buits d’ascensors, passadissos,
escales, rampes), ni horitzontals (passadissos, distribuïdors, cancells, vies
d’accés a l’aparcament), els replans d’escala, els elements verticals i de
tancaments (murs, pilars, envans, columnes d'instal·lacions, etc.), ni alguns
locals de manteniment i locals tècnics (locals escomeses i comptadors, locals
maquinàries aire condicionats, etc.).
Codi Grups funcionals i espais Sup. Nº Sup.
útil unitats útil
unitat total

13
Els esquemes de funcionament
Al llarg d’aquest document, s'il·lustra el text mitjançant esquemes i diagrames de
funcionament que precisen:
- Els diferents accessos a l’edifici.
- Les relacions de proximitat entre els grups d'activitats o els espais, i
- Els eixos de circulació que han d’existir entre els diferents grups d’activitats.
La llegenda següent tradueix el llenguatge gràfic dels esquemes.
Llegenda dels esquemes de funcionament
Teatre
Bar
Espais exteriors
Un rectangle o un quadrat representa un grup funcional, un local o
un grup de locals
La juxtaposició de dos rectangles indica la contigüitat dels locals
La inclusió d’un rectangle dins un altre significa la posició
del local al interior de l’altre
Accés i circulació de les persones
Accés i circulació de material i productes
Accés i circulació dels artistes i del personal

14
2.2 Els futurs usuaris i horaris
Les diferents categories d’usuaris
El Nou Artesà acollirà les diferents categories d’usuaris següents:
- El públic en general.
- Els artistes.
- El personal.
El públic
El públic de l’Artesà representarà la categoria d’usuaris la més important pel que fa
al nombre de persones. Es divideix en tres grups:
• Els assistents als espectacles, als concerts i/o a les altres activitats de difusió
cultural.
• Els participants a activitats de caire més socials com per exemple reunions,
tallers, conferències que s’organitzaran”.
• Els clients i usuaris del bar.
Es tracta per tant principalment de ciutadans i ciutadanes del Prat de Llobregat, però
cal tenir en compte també que podran venir des d’altres poblacions de l’Àrea
Metropolitana.
L’Artesà comptarà amb dues sales, l’aforament màxim de les quals serà de 600
espectadors per a la sala gran i de 150/175 espectadors (asseguts) per a la sala
petita.
Es preveu la possibilitat que el propi teatre, el bar o una entitat del barri organitzi
petits espectacles i altres activitats socials o de lleure en el jardí.
Els artistes
L’Artesà acollirà artistes individuals, companyies teatrals professionals i/o amateurs,
grups musicals, companyies de circ, etc. per a la representació dels seus
espectacles però també per a assaigs i activitats de creacions i produccions
associades. Als artistes, cal afegir també el personal tècnic i de producció necessari
per a garantir els assaigs, la preparació i la representació de les obres.
Aquestes activitats representaran des de menys de 5 persones fins a superar
puntualment la trentena de persones sense comptar possibles formacions
orquestrals de fins a 50 músics o conjunts corals amb més de 100 persones.
El personal
Es preveu que l’Artesà disposi d’un equip de gestió propi estable que podrà
representar entre tres i quatre llocs de treball per a les tasques de direcció,
programació i gestió i entre tres i quatre llocs de treball per als treballs tècnics de
manteniment, escenografia, sonorització, il·luminació, etc.

15
Les tasques de vigilància, de neteja i de manteniment de l’edifici del Teatre es
contractaran normalment a empreses externes.
El Bar-Casino disposarà del seu propi personal (cambrers, cuiners, gerència,
manteniment, etc.). Es calcula que la plantilla total del Bar-Casino podrà representar
fins a 10 llocs de treball.
Els horaris de funcionament
Els horaris de funcionament de l’Artesà podran ser molt amplis, des de les 8h00 del
matí fins a la 1h00 de la nit i més en algunes ocasions.
L’equip de gestió podrà iniciar la seva jornada laboral a partir de les 8h00.
Durant el dia, el teatre podrà acollir les activitats d’assaigs de companyies, si bé, es
preveu una major activitat a la tarda a partir de les 17h00.
Els espectacles es realitzaran principalment en horaris nocturns durant la setmana
amb l’opció d’horaris de tarda els dies festius. Els espectacles escolars, congressos,
conferències, etc., podran realitzar-se durant el matí o a la tarda.
El Bar tindrà uns horaris propis específics en relació als del teatre.

16
2.3 Organització funcional general
El programa funcional del nou teatre municipal de l’Artesà contempla les tres entitats
funcionals següents:
- El Teatre (T).
- El Bar (B).
- Els Espais exteriors (Ex).
Esquema funcional bàsic
L’accés principal dels usuaris al teatre i al bar es realitzarà a través dels espais
exteriors (o jardí de l’Artesà).
Funcionalment, el teatre i el bar seran totalment independents l’un de l’altre. Per això
tindran uns accessos propis per al públic i per al personal i els materials. Ara bé,
caldrà crear una connexió directa entre ells a nivell del vestíbul.
L’accés tècnic al bar facilitarà també l’organització d’activitats diverses i el
manteniment dels espais exteriors.
T
Teatre
Accès
públic
Accès
públic
Accés
tècnic
Accès
tècnic
B
Bar
Ex
Espais exteriors

17
Els diferents grups funcionals
L'organització funcional del Teatre (T) inclou un total de 10 grups funcionals
diferents:
- Vestíbul (T1).
- Sala gran (Sala T2).
- Escenari i passarel·les (T3).
- Sota-escenari i fossa d’orquestra (T4).
- Cabina de control (T5)
- Camerinos (T6).
- Sala petita (T7).
- Sales d’assaigs (T8).
- Coordinació (T9).
- Magatzems i manteniment (T10), i
- Locals Tècnics (T11).
El Bar (B) compta amb tres grups funcionals distints:
- Barra i sala (B1)
- Cuina i annexos (B2)
Finalment els espais exteriors (Ex) s’organitzen en un sol grup.
Organització funcional general del Teatre
El nou teatre municipal de l’Artesà conformarà una unitat funcional coherent i única
(sense cossos annexos).
El públic en general i, opcionalment, el personal accediran des del la via pública al
vestíbul general del teatre a través dels espais exteriors. A partir del vestíbul general
el públic podrà accedir directament a les dues sales, a les sales d’assaigs i a la
coordinació, i també cap al bar.
Els artistes i el personal disposaran d’un accés específic distint connectat amb els
camerinos i els altres grups funcionals.
Un accés tècnic permetrà l’entrada directe (al mateix nivell o amb un moll de
càrrega-descàrrega) dels diferents materials (decorats, llums, mobiliari, etc.) des de
l’espai de càrrega-descàrrega cap a l’escenari gran i part dels magatzems i
mitjançant un munta-càrrega cap a la sala petita i els altres magatzems. Els locals
tècnics seran fàcilment accessibles des de l’exterior per a facilitar els treballs de
manteniment.
Atès que caldrà situar els espais en almenys tres plantes diferents, es proposa
prioritzar la distribució següent:
• A la planta baixa, el vestíbul general, l’escenari i la platea de la sala gran, les
dues sales d’assaig o camerinos, part dels magatzems i dels locals tècnics.
• A la planta -1, la sala petita, els camerinos o les dues sales d’assaig, els altres
magatzems així com les fosses i els altres locals tècnics.
• A la planta +1, l’amfiteatre i la cabina de control de la sala gran així com els
espais de coordinació.

18
Esquema funcional general detallat
Els camerinos es comunicaran directament amb els dos escenaris, i disposaran d’un
accés àgil cap a les sales d’assaigs i la coordinació.
Els magatzems es comunicaran directament amb l’escenari de la sala gran i amb la
sala petita.
Ex1
Jardí de
l’Artesà
Accès del públic
Accessos
material
i decorats
Accès
manteniment
Ex1.5
Càrrega-descàrrega
T10
Magatzems i
manteniment
T11
Locals
tècnics
T3
Escenari i passarel·les
T4
Sota-escenari i
fossa orquestra
T2
Sala gran
T5 Cabina control
T6
Camerinos
T9
Coordi
nació
T7
Sala
petita
T8
Sales
d’assaig
T1 Vestíbul, foyer
Accés artistes
i personal
Circulació logística
Circulació persones
Ex1.3
Jocs
infantils
Ex1.4
Espai per
a actuacions
Ex1.2
Terrassa
Accès tècnic
B1
Barra i
sala
B2
Cuina i
annexos
Accès
del públic

19
Organització funcional del bar (B)
El públic accedirà directament al bar a través del jardí públic de l’Artesà. La sala (i
eventualment la barra) es comunicarà amb el vestíbul general del teatre i amb la
cuina i els espais annexos (serveis, locals tècnics, etc.) els quals disposaran d’un
accés tècnic i del personal.
Organització funcional dels espais exteriors (Ex)
El jardí (o parc públic) de l’Artesà estarà protegit de la via pública en el seu
perímetre. El públic accedirà des del carrer al teatre i al bar a través del jardí. La
zona de càrrega-descàrrega del teatre ocuparà una part dels espais exteriors.
Els espais exteriors inclouran la terrassa del bar-casino, una àrea de jocs infantils i
un espai que permetrà actuacions a l’aire lliure. Per això, és necessari preveure, a
més a més dels accessos per al públic en general, que l’accés tècnic del bar permeti
també l’entrada de material divers.

20
2.4 El Teatre (T)
Es descriu a continuació els diferents espais programats dins el Teatre, pels quals el
quadre adjunt precisa la quantitat i la superfície útil necessària.
Quadre de superfícies detallades
útil unitats útil
unitat total
T Teatre 3.200 3.200
T1 Vestíbul, foyer 484
T1.1 Cancell(s) d'entrada NC - NC
T1.2 Vestíbul general 240 1 240
T1.3 Taulell informació i bitllets 15 1 15
T1.4 Servei de guardarroba 25 1 25
T1.5 Magatzem de proximitat, material socors 9 1 9
T1.6 Vestíbul sala petita 95 1 95
T1.7 Serveis sanitaris del públic 25 4 100
T2 Sala 530
T2.1 Cancells d'accés del públic NC mínim 2 NC
T2.2 Platea (375-400 esp.) 280 1 280
T2.3 Amfiteatre (200-225 esp.) 150 1 150
T2.4 Ponts de llum i passarel·les d'accés 100 1 100
T3 Escenari i passarel·les 701
T3.1 Cancells d'accés personal i artistes NC mínim 2 NC
T3.2 Plató de l'escenari (14,00 m x 11,50 m) 161 1 161
T3.3 Proscenium (14,00 m x 1,50 m) 21 1 21
T3.4 Laterals escenari (4,5 m x 11,50 m) 52 2 104
T3.5 Passarel·les torre escènica 125 1 125
T3.6 Pinta i espai de treball tècnic 250 1 250
T3.7 Local dimmers 12 1 12
T3.8 Camerinos canvi ràpid 6 2 12
T3.9 Despatx de proximitat 8 1 8
T3.10 Serveis sanitaris de proximitat 4 2 8
T4 Sota- escenari i fossa d'orquestra 162
T4.1 Sota-escenari (14,00 m x 8,00m) 112 1 112
T4.2 Fossa orquestra 50 1 50
T5 Cabines de control 35
T5.1 Cabina de control 30 1 30
T5.2 Local armaris tècnics i dimmers 5 1 5
T6 Camerinos 276
T6.1 Vestíbul accés artistes i tècnics 10 1 NC
T6.2 Camerinos individuals amb servei i dutxa inclosa 12 4 48
T6.3 Camerinos de grup amb amb serveis i dutxes inclosos 36 4 144
T6.4 Vestidors dels tècnics amb servei i dutxa inclosa 12 2 24
T6.5 Magatzems adjunts 10 2 20
T6.6 Foyer artistes 40 1 40

21
útil unitats útil
unitat total
T7 Sala petita 215
T7.1 Cancell d'accés NC 1 NC
T7.2 Sala 180 1 180
T7.3 Espai de control 15 1 15
T7.4 Magatzem grada telescòpica 15 1 15
T7.5 Local dimmers adjunt 5 1 5
T8 Sales d'assaig 270
T8.1 Sales d'assaig 125 2 250
T8.2 Magatzems de proximitat 10 2 20
T9 Coordinació 85
T9.1 Despatx individual 15 1 15
T9.2 Despatxos polivalents, sala de reunions 20 3 60
T9.3 Arxiu, reprografia, material 10 1 10
T10 Magatzems i manteniment 264
T10.1 Àrea recepció decorats 15 1 15
T10.2 Taller de manteniment i neteja 18 1 18
T10.3 Magatzems decorats, mobiliari, material divers 60 2 120
T10.4 Magatzem llums i electricitat 30 1 30
T10.5 Magatzem atrezzo 15 1 15
T10.6 Magatzem petit material 10 2 20
T10.7 Bugaderia 6 1 6
T10.8 Local central neteja 10 1 10
T10.9 Locals de neteja repartits 4 6 24
T10.10 Local gestió brossa 6 1 6
T11 Locals tècnics 178
T11.1 Escomeses 3 1 3
T11.2 Local aire condicionat / calefacció 50 2 100
T11.3 Local transformador AT/BT 20 1 20
T11.4 Local electricitat 15 1 15
T11.5 Local tècnic aigua 20 1 20
T11.6 Local maquinària ascensor i munta-càrrega 10 2 20

22
El vestíbul (T1)
El Vestíbul (T1.2) o foyer serà accessible des de l’exterior a través de cancell(s)
(T1.1) situats al mateix nivell que l’entrada original la façana de la qual ha de ser
conservada.
Es constituirà com l’espai de transició entre l’exterior i les dues sales. Espai de pas i
de circulació, el vestíbul serà també un espai social de trobada, de reunió i de
descans. Per això cal que sigui un espai ampli, lluminós, amb acabats de qualitat i
fàcilment identificable des de l'exterior (cal mantenir l’actual façana de l’antic
Vestíbul). Caldrà preveure una alçària lliure suficient (recomanat 4,00 m) que faciliti
la col·locació de grans elements com per exemple escenografies efímeres,
escultures, banderoles (que podran col·locar-se també a la façana exterior), panells
informatius, monitors de TV (que podran presentar o retransmetre en directe els
espectacles), etc.
Aquest espai podrà acollir també puntualment actes socials de la ciutat, exposicions
o recepcions a l’ocasió d’una convenció o d’un congrés.
L'orientació cap als altres espais, les dues sales, les sales d’assaig i la coordinació
serà la més directa possible. La senyalització escrita completarà aquesta primera
lectura espacial.
Es preveurà una relació directa entre el vestíbul i la barra del bar i una porta d’accés
a la sala d’aquest. De forma complementària caldrà una connexió àgil amb la cuina.
Esquema funcional del Vestíbul
El Vestíbul principal (T1.2) inclourà:
- El taulell d'informació i venta de localitats (T1.3).
- El servei de guarda-roba (T1.4).
- Un magatzem de proximitat (T1.5).
Accès del públic
T1 .2
Vestíbul general
T1 .6
Vestíbul
sala petita
T1 .1 Cancells
T1 .3
Taulell
informació
T1.4
Servei
guardarroba
T1 .5
Magatzem
T1 .7
Serveis
sanitaris
T1 .7
Serveis
sanitaris
T2 Sala granT7 Sala petita
T8 Sales d’assaig
T9 Coordinació
T10 Magatzems
B1 Bar
B2 Cuina i annexos

23
El taulell d’informació i venta de localitats (T1.3) tindrà capacitat per a un mínim
de dos llocs de treball. Per un millor confort del personal d’informació, el taulell se
situarà contra una de les parets del vestíbul (no al centre). La seva alçària estarà
adaptada per a les persones amb mobilitat reduïda, i anirà equipat amb equipaments
informàtics i la terminal del sistema de vigilància vídeo de l’edifici.
El servei de guarda-roba (T1.4) se situarà dins el vestíbul. El mobiliari tindrà una
característiques idèntiques o similars al del taulell d’informació i es preveurà un espai
de magatzem de la roba.
El magatzem de proximitat (T1.5) serà accessible directament des del taulell
d’informació o el de guarda-roba.
El vestíbul específic de la sala petita (T1.6) se situarà al mateix nivell que aquesta.
Accessible directament des del vestíbul principal tindrà una funció idèntica.
Els serveis sanitaris (T1.6) es distribuiran en diferents unitats situades a nivell de la
platea, de l’amfiteatre i de la sala petita. Inclouran com a mínim:
- Per als homes: una vintena d’urinaris, uns 8 wc amb al menys dues unitats
adaptada als PMR) i uns 10 lavabos.
- Per a les dones: una vintena de wc amb al menys dues unitats adaptades als
PMR i uns 10 lavabos.
S’hi preveuran també els miralls, els assecadors de mans (elèctrics i manuals), els
distribuïdors de sabó, etc. Conjuntament amb els serveis, es preveurà un local per a
la neteja (T9.9) equipat amb un abocador d’aigua.
La sala gran (T2)
La sala gran tindrà la configuració clàssica de teatre a la italiana amb una relació
frontal fixa amb l’escenari. El seu aforament serà de 600 espectadors i es dividirà
entre la platea (T2.2) amb uns 350 a 400 espectadors i l’amfiteatre (T2.3) amb uns
200 a 250 espectadors.
L’accés a la platea des del vestíbul serà el més directe possible i al mateix nivell.
Caldrà preveure dos cancells d’independència (T2.1). L’accés a l’amfiteatre
superior es resoldrà mitjançant dues escales amb cancell d’independència i un
ascensor.
L’amplària total interior màxima de la platea se situarà a l’entorn dels 18,00 m mentre
que la distància entre la boca de l’escenari i l’espectador més allunyat de l'amfiteatre
no superarà els 22,50 m.
L’amfiteatre se situarà parcialment en voladís per damunt de la platea.
La pendent de les dues grades permetrà a tots els espectadors la visió completa de
la part baixa i central del prosceni (sense que l’espectador situat a davant pugui
reduir aquesta visió). L’angle de visió més desfavorable per les butaques laterals de
les primeres fileres de la platea serà com a mínim equivalent a la meitat del fons de
l’escenari amb una obertura de 12,00 m de la boca.

24
L’amplària de cada filera de butaques serà de com a mínim 0,95 m. Les butaques
seran de qualitat i confortables. Es reservarà l’espai per a un mínim de 4 PMR amb
cadira de rodes a la part baixa de la platea i 2 a l’amfiteatre. Es podrà instal·lar la
taula de control a la platea.
En la distribució de les butaques es recomana privilegiar passadissos laterals en lloc
d’un passadís situat a l’eix central de la sala i de l’escenari.
Esquema funcional sala gran
Hi haurà una connexió molt àgil entre la sala i l’escenari adaptada per als PMR.
Des d’un punt de vista acústic, tot i que la sala podrà acollir concerts simfònics o
espectacles musicals (operes o altres), caldrà donar prioritat dins la sala a la
transmissió de la veu humana sense amplificació (tipus teatre clàssic) amb un volum
útil màxim inferior a 5 m3
per espectador, temps de reverberació d’aproximadament
1,1 s i nivell sonor interior màxim de 30 dBA. A més a més, la sala estarà equipada
d'una completa sonorització.
T3
Escenari i passarel·les
T4
Sota-escenari i
fossa orquestra
T2
Sala gran
T5 Cabina control
T2.2 Platea
T2.3
Amfiteatre
T3.7
Local
dimmers
T3.9
Despatx
proximitat
T3.8
Camerinos
canvi
ràpid
T3.10
Serveis
sanitaris
Accés
decorats i materials
Accés del públic
des del vestíbul
T6
Camerinos
Evacuació

25
La sala anirà equipada també amb un pont de llum complert situat de tal forma que
configurarà un angle de 45º amb la boca de l’escenari i un altre pont de llum situat
per damunt del prosceni. Aquests ponts tindran una amplària mínima de 0,90 m i es
comunicaran amb la cabina de control i les passarel·les tècniques de l’escenari (amb
portes resistents al foc i vestíbul d’independència) mitjançant una passarel·la de pas
longitudinal. Disposaran d’una barra alta i d’una barra baixa de 50 mm de diàmetre
per a la subjecció dels focus. El revestiment del pont de llum i de les passarel·les
serà acústicament absorbent i es preveurà un sistema al terra per tal d’impedir la
caiguda d’objectes i eines a la sala.
Finalment, cal destacar que la sala haurà de ser totalment “fosca sense cap obertura
a l’exterior que permeti l’entrada de la llum natural al interior de la sala o faciliti la
“contaminació” acústica des de l’exterior.
L’escenari i passarel·les (T3)
L’escenari serà de tipus frontal. Les seves mides seran les següents:
- 23,00 m d’amplària total (amb dos costats de 4,50 m d’amplària mínima),
- 11,00 a 12,00 m de fondària,
- Un prosceni de fins a 1,50 m de fondària,
- Un mínim de 16,00 m d’alçària lliure per sota de la pinta i un mínim de 2,20 m
per sobre de la pinta.
- Boca de l’escenari amb 14,00 m d’obertura màxima i una alçària mínima de
7,00 m.
- Fossa de l’escenari amb 14,00 m d’amplària i fins a 8,00 m de fondària.
- Fossa d’orquestra de l’ordre de 50 m2
.
L’escenari estarà totalment diàfan i lliure de pilars i columnes.
L’amplària màxima de la boca serà de 14,00 m. Uns arlequins plegables (del mateix
color que el teló de boca) permetran reduir a cada lateral aquesta amplària segons
les necessitats.
L’escenari totalment pla se situarà entre 1,00 i 1,10 m per damunt del nivell més baix
de la platea. El paviment d’aquests serà de fusta de color fosc i resistent a tota mena
d’usos. Permetrà clavar-hi elements de decorats i altres. Per a la dansa o altres
espectacles serà possible instal·lar un revestiment especialment adaptat. La part
situada per sobre de la fossa o sota-escenari serà desmuntable mitjançant panells.
Per sobre de l’escenari a una alçària mínima de 16,00 m, hi haurà la pinta i l’espai
de treball tècnic (T3.6), per damunt del qual es preveurà una alçària lliure mínima
de 2,20 m per al pas dels tècnics. Per tal de reduir l’alçada total de la torre escènica
es recomana valorar la possibilitat de situar l’estructura de suport de la coberta just
per damunt de la pinta, delimitant espais de pas per als tècnics. La pinta, amb les
escales i els espais de treball laterals inclosos tindrà la mateixa amplària (sense
l’espai dels contrapesats) i fondària que l’escenari. Estarà constituïda per un
engraellat tipus “tramex” o similar modular amb buit de 80 x 80 mm.
Als dos costats de l’escenari i en paral·lel al fons de l’escenari, es disposaran les
passarel·les tècniques (T3.5). Les passarel·les laterals tindran una amplària
mínima de 1,50 m. La primera se situarà a una alçària mínima de 7,50 m per sobre

26
del nivell de l’escenari i la segona a la meitat de l’alçada restant fins a la pinta . La
passarel·la del fons de l’escenari tindrà una amplària mínima de 0,90 m. Des d’aquí
els tècnics podran ajustar i manipular les barres i/o accedir a la pinta. Aquestes
passarel·les es comunicaran per la part superior amb els ponts de llum i la cabina de
control. L’escala d’accés a les passarel·les des de l’escenari se situarà
preferentment a l’exterior de l’espai útil del mateix escenari. S’estudiarà la possibilitat
que el munta-càrrega previst a l’apartat “magatzems i manteniment” pugui pujar fins
al nivell de la pinta. Ara bé aquest com per a les escales no haurà d’afectar al volum
útil de la caixa escènica.
Les parets i el sostre de l’escenari aniran pintats de color negre. Es preveurà la
il·luminació general fixa de treball regulable (de color blanc i blau) i les diverses
connexions elèctriques. Per tal de millorar les condicions de treball dels tècnics (i
evitar l’efecte “submarí”), la il·luminació natural (no zenital) de l’escenari serà
possible durant els treballs de preparació ºó dels espectacles. Ara bé, caldrà que les
eventuals obertures garanteixin l’aïllament acústic i que vagin equipades amb un
sistema d’enfosquiment eficient de la llum natural.
L’accés tècnic dels decorats i altres equipaments des de l’àrea de càrrega-
descàrrega exterior es realitzarà a peu pla (facilitant d’aquesta forma el possible
accés d’un vehicle sobre l’escenari) o mitjançant un moll de càrrega-descàrrega
(alçada mínima 1,10 m) i els magatzems. La porta d’accés amb l’àrea exterior de
càrrega - descàrrega tindrà una amplària mínima de 3,00 m per una alçària mínima
de 3,50 m.
Finalment diferents espais de suport hauran de ser situats a proximitat immediata de
la caixa escènica. Es tracta del local de dimmers (T3.7), de dos camerinos de
canvi ràpid (T3.8) equipats amb una taula de maquillatge, mirall i un rentamans, un
despatx de proximitat (T3.9) i uns serveis sanitaris (T3.10) amb almenys un
d’adaptat.
El sota-escenari i la fossa d’orquestra (T4)
Per sota de l’escenari es preveurà una fossa o sota-escenari (T4.1) amb una alçària
lliure mínima de 3,00 m que tindrà una amplària màxima de 12,00 m i una fondària
màxima de 8,00 m. En aquesta àrea tot el parquet de l’escenari serà practicable i
desmuntable (panells de 1,00 m x 1,00 m o 1,00 m x 2,00 m).
La fossa d’orquestra (T4.2) amb una capacitat per a una formació musical d’uns 35
músics es resoldrà mitjançant un sistema de plataformes (hidràuliques o similars) i
ocuparà l’espai del prosceni i el corresponent a les dues primeres fileres
desmuntables. Opcionalment permetrà crear una “avancé” més important dins la
sala. La fossa serà accessible des dels camerinos. Aquest accés haurà de ser
adaptat per als PMR.
La cabina de control (T5)
La cabina de control (T5.1) se situarà al fons de la sala a nivell de la platea (per
sota del voladís de l’amfiteatre) o al nivell superior de l’amfiteatre i estarà centrada a

27
l’eix de l’escenari. La cabina es podrà dividir en diferents sectors i es comunicarà
amb la o les passarel·les tècniques d’accés als ponts de llum i a la caixa escènica.
El posicionament de la cabina de control permetrà que els tècnics asseguts darrera
de les taules de control tinguin una visió complerta de l’escenari i que aquesta visió
no pugui ser tapada pel públic. Opcionalment es pot preveure un terra tècnic per al
pas de les instal·lacions.
La cabina estarà totalment oberta sobre la sala. En cas de preveure un tancament
de vidre aquest haurà de ser del tipus corredís. La cabina anirà dotada d’una
instal·lació especifica de climatització que permetrà compensar la producció de calor
dels equipaments electrònics i de control
Per a certs espectacles es podrà situar una taula de control dins la pròpia platea . Es
preveurà per tant en aquest zona el pas dels cables de connexions amb la cabina de
control i l’escenari.
El local tècnic (T5.2) per als armaris tècnics i dimmers se situarà al costat
immediata de la cabina. S’estudiarà la conveniència d’una climatització específica
també per aquest local.
Finalment es preveurà un accés àgil cap a uns serveis sanitaris (T5.3) a proximitat
de les cabines de control.
Els camerinos (T6)
Els camerinos seran accessibles directament des de l’exterior (entrada dels artistes)
a través d’un vestíbul d’accés específic (T6.1). Es comunicaran de la forma més
directa possible amb els dos escenaris i les sales d’assaigs i en la mesura del
possible amb els espais de coordinació i el vestíbul principal.
Els camerinos podran distribuir-se entre diferents nivells. Per exemple, es podrà
situar uns al mateix nivell que l’escenari de la sala gran i els altres al nivell de la sala
petita. En aquest cas un ascensor serà necessari per tal de resoldre l’accessibilitat
vertical entre els camerinos situats a la planta -1 i l’escenari de la sala gran situat al
nivell superior.
Els camerinos inclouran:
- Quatre camerinos individuals amb bany inclòs (T6.2)
- Quatre camerinos de grup amb banys inclosos (T6.3)
- Dos vestidors per a tècnics amb bany inclòs (T6.4),
- Dos magatzems adjunts de proximitat (T6.5).
- Un foyer dels artistes o “green room” (T6.6).
En cas de necessitat es podrà destinar tots els camerinos per a un mateix
espectacle a la sala gran o a la sala petita.

28
Esquema funcional dels camerinos
Els camerinos aniran equipats amb taula(es) de maquillatge, lavabo(s), penjador(s),
cadires, endolls elèctrics, etc. Als vestidors dels tècnics hi hauran penjadors, cadires
i taquilles.
Els camerinos podran disposar també d’una comunicació audiovisual amb l’escenari,
i d’una il·luminació natural.
Els serveis sanitaris i dutxes aniran equipats amb vàter (amb com a mínim una
unitat adaptada PMR), lavabos i dutxes. Aquests serveis poden agrupar-se o bé
distribuir-se entre els diferents camerinos.
El foyer dels artistes o “green room” se situarà entre els camerinos i l'escenari de
la sala gran i ajudarà a la concentració, a la preparació i al descans dels artistes
abans d’entrar a l’escenari i durant els espectacles. Anirà equipat amb butaques,
tauletes, etc. Un monitor TV oferirà imatges de l’escenari gran i una sistema de
sonorització.
La sala petita (T7)
La sala petita acollirà bàsicament espectacles teatrals i musicals de petit format però
també conferències, reunions, assaigs, actes socials, etc. Serà accessible
directament des del vestíbul general per al públic (amb cancells), des dels camerinos
per als artistes i els tècnics i des de la zona de càrrega-descàrrega i els magatzems
per al material.
La sala (T7.2) tindrà una configuració polivalent i flexible que integrarà en un volum
únic l’espai per als espectadors i l’espai escènic. Conceptualment, es defineix com
un volum únic i senzill d’uns 9,00 a 10,00 m d’amplada per uns 18,00 a 20,00 m de
llargada i una alçada lliure mínima de 6,00 m.
Una de les portes d’accés tindrà una amplada mínima de 2,50m per una alçada
mínima de 2,50 m per al pas d’objectes més voluminosos.
T6.6
Foyer
artistes
“green room”
T6.2
Camerino
individual
T6.2
Camerino
individual
T6.2
Camerino
individual
T6.2
Camerino
individual
T6.2
Camerino
grup
T6.2
Camerino
grup
T6.2
Camerino
grup
T6.2
Camerino
grup
T6.4
Vestidors
tècnics
T6.5
Magatzems
T6.5
Magatzems
T6.4
Vestidors
tècnics
T6.1
Vestíbul
accés
Accés
exterior
Escenaris
sala gran
Escenari
sala petita i
sales d’assaig

29
Planta i secció esquemàtica sala petita – configuració escenari frontal
Disposarà d’un grada telescòpica motoritzada amb una capacitat per a uns 150/175
espectadors situada frontalment a l’espai escènic. Però es podrà també situar
l’escenari al centre de la sala envoltada per la grada telescòpica en part replegada i
una grada realitzada per exemple a partir dels “practicables” del mateix espai
escènic.
El paviment de la sala serà de panells de fusta molt soferts, pintat de color negre, i
resistent als diversos usos. S’hi podran clavar elements de decorats i altres.
L’espai escènic podrà situar-se al mateix nivell que el paviment o bé configurar-se
mitjançant un sistema de “practicables” manuals de 2,00 x 1,00 m.
Per sobre de l’espai escènic, es preveurà un sistema estructural modular “truss”
motoritzat amb la mateixa amplària que la sala i una fondària mínima de 7,00 m que
permetrà la col·locació dels elements escenogràfics, del cortinatge de la cambra
negra i de la il·luminació. Aquest equipament es complementarà amb unes barres de
50mm de diàmetre motoritzades i/o fixes situades per damunt de la grada i a les
parets laterals.
L’accés tècnic dels decorats i altres equipaments es realitzarà a peu pla des dels
magatzems.
L’espai de control (T7.3) se situarà per damunt del magatzem de la grada
telescòpica (T7.4) al fons de la sala. El posicionament en alçària d’aquest espai

30
permetrà que els tècnics tinguin en posició asseguda una visió completa de
l’escenari. La cabina serà completament oberta.
Les característiques acústiques i tèrmiques de la sala petita seran similar a les de la
sala gran. La sala serà també totalment cega, sense cap obertura a l’exterior.
El local “dimmers” (T6.5) específic a aquesta sala serà accessible directament des
de l’espai escènic.
Les sales d'assaig (T8)
Les dues sales d’assaig (T8.1) es destinaran principalment als assaigs de les arts
escèniques, dansa o música. Però també podran convertir-se en sales de seminaris i
de reunions complementàries a les altres dues sales a l’ocasió d’un congrés.
Eventualment acolliran també activitats de caire més socioculturals. Per això hauran
de ser accessibles fàcilment des del vestíbul general, des dels camerinos i des dels
magatzems. Podran estar agrupades o no en un mateix sector de l’edifici .
La seva superfície útil se situarà entre 100 i 125 m2
. Una de les sales anirà equipada
d’un envà amovible per tal de dividir-la en dues parts idèntiques.
Esquema tipològic de les sales d’assaigs
Es recomana que l’amplada d’ambdues sales sigui inferior o igual a 1,2 la llargada, i
la seva alçada lliure serà de 3,50 m com a mínim (4,00 m recomanat). Una de les
parets de les dues sales anirà revestida d’un mirall (ocultable mitjançant una cortina)
de 2,20 m d’alçària com a mínim. A una de les dues sales, aquest mateix mirall i una
de les parets perpendiculars disposarà d’un joc de barres desmuntables per peces:
- la més alta situada a 1,05 m del paviment (distancia mesurada a partir de la
part superior de la barra) tindrà un diàmetre de 45 mm.
- la segona amb un diàmetre de 35 mm, instal·lada a 0,85 m del paviment.
El sostre de les sales podrà anar equipat de 3 a 4 barres de llum preferentment
electrificades, un suport i preinstal·lació per a un projector de vídeo i un equip de so.
Les dues sales disposaran també de diferents punts de connexió elèctrica i VDI
repartits. Els aparells de control per a la sonorització i la llum se situaran dins uns
armaris tancats.
Sala d’assaig
h= 3,50 a 4,00 m
Mirall amb cortina (h>2,20 m)
Barres dansa
10,00 a 12,00 m
10,00 a 12,00 m
Accés
Envà amòvible
Accés

31
El paviment serà de parquet flotant acabat natural sense nusos amb possibilitat de
“clavar-hi” decorats a una de les dues sales mentre que a l’altra es podrà recobrir
amb un revestiment especial per a la dansa. Les portes d’accés tindran una amplària
mínima d’1,40 m per 2,05 m d’alçària.
Aquestes dues sales podran disposar d’il·luminació natural i vistes a l’exterior però a
condició que aquestes puguin ser totalment ocultables amb cortines o persianes
exteriors.
Dos magatzems de proximitat (T8.2) complementaris per a material divers seran
necessaris (alçària lliure mínima de 2,70 m i porta d’accés d’1,20 m x 2,05 m)
Els serveis sanitaris (T8.3) de proximitat són opcionals. La seva necessitat
dependrà la proximitat del vestíbul i/o dels camerinos.
La coordinació (T9)
Per facilitar el treball de l’equip de gestió de l’equipament, són necessaris:
- Un despatxos individual (T9.1) amb taula de reunió.
- Tres despatxos polivalent o sala de reunió (T9.2).
- Un magatzem local d’arxiu adjunt (T9.3).
Aquests espais agrupats en una mateixa àrea, seran accessibles des del vestíbul
general o des de l’entrada dels artistes. Tindran una relació funcional àgil amb els
camerinos i la zona tècnica de l’edifici.
Els despatxos i la sala de reunió hauran de disposar d’il·luminació natural i vistes a
l’exterior. Tindran diferents punts de connexió elèctrica i VDI.
Els magatzems i manteniment (T10)
Els magatzems, indispensables per garantir la polivalència dels espais i el bon
funcionament de les diverses activitats de les dues sales seran accessibles
directament des de la zona de càrrega-descàrrega i se situaran a proximitat
immediata de l’escenari de la sala gran i de la sala petita. En cas de situar-se a un
nivell inferior o superior, caldrà preveure un muntacàrregues amb unes dimensions
mínimes de 2,00 x 3,00 m i una càrrega admissible mínima de 1,5 T. S’estudiarà
també la possibilitat de fer arribar el munta-càrrega fins al nivell de la pinta de
l’escenari gran.
Els espais necessaris són:
- Un espai de recepció (T10.1) dels decorats i altres equipaments i en el
qual es podrà situar el munta-càrrega. Aquest espai es comunicarà
directament amb l’escenari gran.
- Un taller de manteniment (T10.2) per a petits treballs de fusteria,
electricitat, mecànica, pintura. Estarà equipat amb un pla de treball, uns
armaris, una campana per a aspiració de fums, una aigüera i una ventilació
mecànica.

32
- Dos grans magatzems (T10.3) per a decorats, mobiliari i material divers
voluminós, etc. L’alçària útil mínima recomanada d’aquests magatzems és
de 3,50 m i més si possible i la porta d’accés tindrà com a mínim 2,50 m
d’amplària per 2,50 m d’alçària.
- Un magatzem (T10.4) específic per a llums i material elèctric. L’alçària útil
mínima d’aquest magatzem serà de 3,00 m i la porta d’accés tindrà com a
mínim 1,80 m d’amplària per 2,05 m d’alçària. S’aconsella situar-lo
preferentment al mateix nivell que l’escenari.
- Dos magatzems per a petit material (T10.5) atrezzos, material de valor,
material de so, etc.
- Una bugaderia (T10.6) que anirà equipada amb una rentadora i una
assecadora.
- Un local central per a la neteja (T10.8) per a emmagatzemar el material
de manteniment i productes de neteja. Anirà equipat amb una aigüera i
alimentació d’aigua freda i calenta.
- Els locals de neteja repartits (T10.10) a les diferents àrees de l’edifici.
Disposaran d’un punt d’aigua freda i calenta i d’un abocador.
- I finalment un local per als contenidors de brossa (T10.7) en connexió
directa amb la via pública.
Aquests espais podran distribuir-se al voltant de l’escenari per tal de millorar-ne
l’aïllament acústic.
Els locals tècnics (T11)
Finalment cal preveure tots els locals tècnics necessaris per a garantir el
funcionament òptim de les instal·lacions i de l’edifici en general. Es tracta dels locals
per a escomeses, l’estació transformadora, per a la climatització, l’electricitat, l’aigua,
el gas, l’aire comprimit, la maquinària dels possibles ascensors i muntacàrregues,
etc.
Es posarà molta atenció en que aquests locals, les seves maquinàries i les
corresponents instal·lacions no generin interferències i molèsties acústiques i
vibratòries al interior de la Sala gran, de la Sala petita i de les Sales d’assaigs.
Les dimensions d’aquests locals i dels seus accessos s’adaptaran a les exigències
de les maquinàries que s’hi instal·laran. Els locals hauran de ser fàcilment
accessibles per al personal tècnic.

33
2.5 El Bar (B)
El projecte de reconstrucció de l’Artesà contempla per una banda la conservació de
l’edifici catalogat i protegit del bar rehabilitat recentment (amb la sala situada a la
planta 1ª inclosa) i per l’altra la reconstrucció dels espais annexos per a la cuina,
serveis sanitaris i locals tècnics.
Organització funcional
El bar funcionarà de forma independent al teatre, tot essent accessible directament
des del vestíbul general (T1.2). S’organitzarà en dos grups funcionals:
- La barra i la sala (B1).
- La cuina i els espais annexos (B2).
El públic accedirà al bar des del jardí. De forma complementària es preveurà un
accés tècnic per al personal i els productes a la cuina.
Esquema funcional general
La barra i la sala (B1)
Aquests espais corresponen a l’edifici catalogat que es conservarà. S’estudiarà la
possibilitat de crear un accés directe entre la sala i el vestíbul general del teatre.
Accès del públic
Ex1.2
Terrassa
B2.1
Preparació,
cocció
i rentat
B1.1
Barra
Accès tècnic i
del personal
B1.2
sala
B1.3
Serveis
sanitaris
T1.2
Vestíbul
teatre
B2.2
Rebost
B2.3
Cambres
frigorif.
B2.5
Vestidor
serveis
B2.6
Local
containers
B2.8
Locals
tècnics
B2.4
Despatx
Ex1.1
Jardí de l’Artesà

34
Quadre de superfícies detallades Bar-Casino
La cuina i els espais annexos (B2)
La cuina i els espais annexos amb una capacitat de producció de fins a 200 coberts
per servei comptaran amb els espais següents:
- L’espai de preparació, cocció i rentat (B2.1). L’organització i l’equipament
definitiu d’aquest espai anirà a càrrec del futur concessionari del Bar. Per
això, cal preveure un espai diàfan i polivalent que faciliti una configuració àgil i
evolutiva dels equipaments de treball, tot respectant el principi de la “marxa
endavant” i el no creuament del circuit net de producció i del circuit brut de
neteja i eliminació dels residus. Es preveuran els punts d’alimentació d’aigua
freda i calenta, de gas, d’electricitat i els punts d’evacuació d’aigua i de fum.
Les parets aniran enrajolades en tota la seva alçada i el paviment serà
antilliscant i equipat de buneres sifòniques.
- Un rebost i un magatzem de productes secs (B2.2).
- Unes (3 o 4) cambres frigorífiques (B2.3), amb possibilitat de temperatures
diferents (positives i negatives).
- Un petit despatx (B2.4).
- Els vestidors i servei del personal (B2.5).
- El local per als contenidors d’escombraries (B2.6). amb una porta d’accés
a l’exterior.
Per als serveis sanitaris dels clients (B2.7) es preveurà com a mínim:
• Per als homes, 2 urinaris, 2 rentamans i 1 vàter (adaptats),
• i per a les dones, 2 rentamans i 2 vàters (1 adaptat).
El projecte inclourà els miralls, els distribuïdors de paper, els assecadors de mans,
etc.
Finalment, el Bar disposarà del seus propis locals tècnics (B2.7), és a dir, per a les
escomeses, la climatització, l’electricitat, l’aigua, etc. Caldrà garantir la seva
accessibilitat per tal de facilitar les tasques de manteniment.
útil unitats útil
unitat total
B Bar 120 120
B1 Barra i sala 0
B1.1 Barra 30 1 NC
B1.2 Sala 235 1 NC
B2 Cuina i annexes 120
B2.1 Preparació, cocció i rentat 60 1 60
B2.2 Rebost 15 1 15
B2.3 Cambres frigorífiques 8 1 8
B2.4 Despatx 6 1 6
B2.5 Vestidor i servei del personal 5 2 10
B2.6 Local containers escombraries 3 1 3
B2.7 Serveis sanitaris clients 9 2 18
B2.8 Locals tècnics diversos NC - NC

35
2.6 Els Espais exteriors (Ex)
El projecte contempla la rehabilitació i l’adequació dels espais exteriors o jardí de
l’Artesà, mantenint-los com a espai d’ús públic.
La intervenció en el jardí de l’Artesà (Ex1.1) contemplarà una nova tanca perimetral
(h > 2,00 m) en la qual es crearan diversos punts d’accés per a vianants i un accés
per a vehicles (tipus furgonetes), la recuperació de tot l’arbrat existent amb el
reemplaçament dels individus malalts, la renovació del paviment i de les
instal·lacions (enllumenat, rec, sanejament) i del mobiliari urbà (bancs, faroles, fonts,
papereres) i la integració de la paret mitgera.
Tot l’espai lliure i els accessos s’adequaran a la normativa vigent sobre accessibilitat
de les Persones amb Mobilitat Reduïda. Es recorda també la necessitat de garantir
l’accés dels vehicles de bombers.
El jardí es completarà amb els espais següents:
- La terrassa del bar (Ex1.2) en comunicació directa amb la sala interior.
- Una àrea per a jocs infantils (Ex1.3), delimitada i protegida per una tanca
perimetral de protecció (h > 0,60 m) i equipada amb diferents jocs, amb
paviment tou i paviment dur, etc.
- i un espai destinat a possibles actuacions exteriors (Ex1.4). Ara bé, no es
tracta de dissenyar un escenari fix, al contrari cal facilitar mitjançant un espai
lliure d’obstacles, una organització totalment lliure.
Es desaconsella la previsió de làmines d’aigua de difícil manteniment.
L’Àrea de càrrega-descàrrega (Ex1.5) coincidirà amb l’entrada de decorats i de
material del Teatre. Permetrà l’aparcament d’un camió de fins a 10,00 m de llargada,
2,50 m d’amplada i 3,00 m d’alçada. Estarà degudament pavimentada i aïllada
visualment dels accessos del públic.
Quadre de superfícies detallades espais exteriors
Codi Grups funcionals i espais Sup. Nº Sup. Sup.
útil unitats útil útil
unitat total total
Ex Espais exteriors 2.400 2.400
Ex1 Espais exteriors 2.400
Ex1.1 Jardí de l'Artesà 1.630 1 1.630
Ex1.2 Terrasa 220 1 220
Ex1.3 Jocs infantils 100 1 100
Ex1.4 Espai per a actuacions a l'exterior 250 1 250
Ex1.5 Àrea de càrrega - descàrrega 200 1 200

36
2.7 Quadre resum de superfícies
El quadre següent resumeix per grup funcional les superfícies útils programades:
Codi Grups funcionals i espais Superfície
útil
T Teatre 3.200
T1 Vestíbul 484
T2 Sala gran 530
T3 Escenari i passarel·les 701
T4 Sota-escenari i fossa d'orquestra 162
T5 Cabina de control 35
T6 Camerinos 276
T7 Sala petita 215
T8 Sales d'assaigs 270
T9 Coordinació 85
T10 Magatzem i manteniment 264
T11 Locals tècnics 178
B Bar 120
B1 Barra i sala NC
B2 Cuina i annexos 120
Superficie útil total edifici 3.320
Ex Espais exteriors 2.400

37
3. El programa
tècnic

38
3.1 Presentació
Aquest tercer capítol del programa funcional i tècnic presenta els nivells de
prestacions tècniques necessaris a tot el Teatre.
El Projecte s’adequarà al programa funcional i a totes les Normatives i
Reglamentacions Vigents i més especialment el nou Codi Tècnic de la Construcció,.
Per tant, aquest capítol té com a finalitat facilitar el disseny d’un equipament de
qualitat, funcional i polivalent amb:
- Un nivell de confort adequat i amb unes prestacions suficients.
- Unes condicions de conservació adequades.
- Una agilitat real en el manteniment i la conservació.
- Una relació adequada entre la qualitat de l’obra i el cost d’inversió i de
manteniment futur.
I que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Els diferents apartats que es descriuen a continuació són:
- La sostenibilitat, la perennitat general i el manteniment.
- La flexibilitat.
- L’estructura, les façanes i les cobertes.
- Habitabilitat i accessibilitat.
- El confort visual, acústic i higromètric.
- Les instal·lacions de calefacció, climatització i ventilació.
- Les instal·lacions de fontaneria i de gas.
- Les instal·lacions de sanejament i evacuació.
- La instal·lació d’electricitat i enllumenat.
- La instal·lació de VDI i altres.
- Els revestiments horitzontals i verticals.
- La seguretat de les persones i del conjunt edificat.
- La senyalització
- Els espais exteriors.
- Els equipaments i instal·lacions específiques.

39
3.2 La sostenibilitat, la perennitat
general i el manteniment
L’Ajuntament del Prat de Llobregat dóna una gran importància a la sostenibilitat, la
perennitat general i el manteniment del futur nou teatre l’Artesà, tot mantenint el seu
desig de promoure un edifici innovador i contemporani.
Aquest triple objectiu implica considerar des de la fase inicial de redacció del
projecte arquitectònic, les seves condicions d’explotació i les activitats futures
definides en aquest programa, i integrar entre d’altres les consideracions que es
presenten a continuació
La sostenibilitat
La revalorització del context urbà existent.
El disseny de l’edifici de nova planta, conjuntament amb la rehabilitació del Bar-
Casino i la reordenació dels espais exteriors participaran a la revalorització del
context urbà existent. Per això, a més a més de l’actual normativa urbanística, caldrà
tenir en compte les diverses característiques físiques, urbanes, paisatgístiques,
qualitatives i quantitatives del solar i de l’entorn urbà.
A través de la implantació, de l’orientació, dels volums proposats, de la composició i
dels materials de les façanes,:
- Es potenciarà el valor arquitectònic, urbanístic i ambiental del sector.
- S’articularà de forma equilibrada i racional l’edifici amb l’espai públic.
- I finalment, es fomentarà l’estalvi energètic i la millora del confort interior.
L’optimització de les superfícies a construir
Si el sòl disponible en un context fortament urbanitzat és cada cop més un bé escàs,
la seva edificabilitat implica la utilització de recursos naturals limitats i genera nous
consums energètics. Per això, el control i l’optimització de les superfícies a construir,
tot garantint el funcionament òptim de les activitats, és imprescindible per afavorir la
sostenibilitat del futur edifici.
La reducció i l’optimització dels consums energètics
El sector de la construcció és actualment un dels majors consumidors de recursos
energètics i més especialment els d’origen fòssil. Per tant, tal i com ho estableix el
nou codi tècnic sobre estalvi energètic (CT DB HE), el disseny general de l’edifici i de
les seves instal·lacions afavorirà l’ús racional de l’energia necessària, reduint a límits
sostenibles el seu consum i incorporant fonts alternatives renovables.

40
L’ús de materials i components de baix impacte ambiental.
El projecte integrarà en el seu disseny, d’acord amb les altres exigències de
solidesa, perennitat i seguretat, materials i components constructius respectuós amb
el medi ambient des de la seva fabricació (consums energètics reduïts) o origen (per
exemple fusta provenint de sistemes d’explotació forestal sostenibles), el seu
transport i la seva col·locació a l’obra.
La perennitat de l’edifici
La fiabilitat de l’edifici i dels equipaments
Caldrà fomentar la prevenció inicial contra els possibles disfuncionaments dels
equipaments interiors i de les instal·lacions, i la previsió de les possibles
intervencions (i més especialment la seva durada) que caldrà realitzar.
Per a garantir la fiabilitat dels equipaments associats als espais interiors i exteriors,
caldrà entre d’altres:
- Evitar totalment els elements arquitectònics no fixos i/o sensibles a l’ús dels
usuaris.
- Protegir els elements que podrien ser objecte de degradació eventual
(canalitzacions, amaris de comandaments, etc.), situant-los per exemple en
uns espais només accessibles al personal autoritzat.
- Encastar els aparells sanitaris (inodors, urinaris, aixetes, porta – tovalloles,
etc.).
La durabilitat dels materials
La durabilitat dels materials es traduirà mitjançant:
- La selecció de materials de revestiment adequats als usos, resistents al
desgast, als agents agressius, etc., i a més, fàcils de netejar i de reparar (el
canvi d’una peça no implicarà la renovació de totes les altres).
- La consideració de les sobrecàrregues puntuals (mobiliari, equipaments, etc.),
- La previsió d’uns elements de protecció horitzontals i verticals resistents a les
topades i a les ratllades especialment als espais de circulació, el vestíbul etc.
- La previsió de sistemes de protecció contra l’embrutiment de les façanes.
- La garantia de l’estanqueïtat de la coberta, de les façanes (evitar materials
porosos) i dels elements practicables.
A més a més, s’aconsella no utilitzar formes complexes ni materials poc
experimentats com a base del disseny arquitectònic, sinó que es faran servir
(sobretot a la pell de l’edifici, coberta, tancaments i fusteries,...) els materials més
experimentats i amb uns nivells de durabilitat i qualitat contrastats.
De forma general, tots els materials i equipaments seran de marques comercials
amb servei post-venta organitzat per tal de poder garantir en el mínim de temps
possible, el lliurament i la col·locació de possibles recanvis.

41
El manteniment futur
La simplicitat del manteniment i una gestió eficient
És indispensable des de la fase de disseny previ de l’edifici, pensar en facilitar el seu
manteniment diari i la neteja de les superfícies interiors. A més a més, caldrà, entre
d’altres:
- Escollir per a les zones humides, materials que resisteixin la humitat ambient i
els productes de neteja, i de manera general per a tot el conjunt edificat,
materials que es puguin rentar.
- Preveure proteccions contra l’embrutiment i les degradacions dels
revestiments verticals (per exemple amb arrambadors fins a 1,20 m d’alçada).
- Escollir solucions arquitectòniques que permetin la neteja fàcil i el
manteniment periòdic de tots els espais i de les façanes.
- Els elements constructius d’accés difícil (estructura, marquesines, etc.) no
necessitaran manteniment específic.
La Gestió Tècnica Centralitzada permetrà el control i l’automatització dels
equipaments relacionats amb:
- La seguretat (detectors, càmeres, sistemes d’obertura de portes, etc.).
- El funcionament tècnic de cada equipament, la calefacció, la climatització,
l’electricitat, etc. , i
- La gestió de les activitats (entrades i sortides, ocupació dels espais, etc.).
Agilitat per a modificar certs aspectes o elements dels edificis
Amb el pas del temps, certs elements de l’edifici podran ser modificats per tal
d’adaptar-los a l’evolució futura de les activitats, o arranjats a causa dels seu
desgast provocat per la seva intensa utilització. Ara bé caldrà minimitzar les
molèsties als usuaris derivades de les possibles avaries i de la seva reparació en
període de funcionament de l’Equipament. Per això, els elements susceptibles de
patir degradacions o problemes tècnics hauran de poder ser arreglats o canviats
amb el mínim d’incidències en el funcionament diari.
Per facilitar el manteniment i les possibles intervencions, és imprescindible per
exemple afavorir l’accessibilitat als locals tècnics i a les instal·lacions. Les
dimensions dels accessos (per exemple, en planta soterrani o coberta) a aquests
locals, hauran de ser suficients pel pas dels equipaments i/o de les instal·lacions
voluminoses.
L’espai interior de les columnes d’instal·lacions haurà de ser prou important per
facilitar l’accés i les intervencions sobre les diferents xarxes i instal·lacions.

42
3.3 La flexibilitat
Si bé el nivell de flexibilitat del futur Teatre de l’Artesà no serà un factor determinant
al llarg de la seva vida útil, cal recordar alguns criteris bàsics per facilitar la seva
possible adaptació i evolució a possibles canvis organitzatius i/o noves necessitats .
Conceptualment, la flexibilitat es defineix per la capacitat per modificar fàcilment l’ús
dels espais i la seva distribució interior, evitant obres importants que puguin molestar
el funcionament quotidià de les activitats. Per això, la flexibilitat del futur edifici
dependrà fonamentalment de la seva organització general del conjunt.
D’aquesta manera, es potenciarà la flexibilitat mitjançant:
- L’agrupament dels espais similars en quan a característiques físiques (alçària
lliure, grandària, volumetria, prestacions tècniques i grau d’equipament, etc.),
és a dir, de la mateixa naturalesa. Per això el projecte arquitectònic
respectarà l’organització funcional definida en aquest programa i sobretot la
coherència dels diferents grups funcionals, dins els quals el nivell de
flexibilitat haurà de ser el més adequat possible.
- La localització dels “nuclis durs” o tècnics que permetin la “irrigació” de les
diferents zones. Aquests “nuclis durs” seran: els ascensors, muntacàrregues,
escales i columnes d’instal·lacions, i els locals tècnics i els serveis sanitaris.
- La utilització de mòduls estructurals o de façana adaptats als diversos espais.
D’aquesta manera, la modulació estructural facilitarà la reorganització futura
dels espais.
- La sobrietat en el disseny dels espais interiors, evitant les formes complexes.
- La disposició dels elements estructurals verticals de tal manera que no minvin
l’aprofitament dels espais útils.

43
3.4 L’estructura, les façanes i les
cobertes
Estructura
El sistema estructural (inclosos els fonaments) s’adequarà a les condicions
geotècniques del subsòl i als requisits del CT DB SE-AE, SE-A, SE-F, SE-M i del CT
DB SI. Caldrà tenir en compte també la normativa NCSE, EHE, EFHE.
Caldrà escollir un(s) sistema(es) estructural(s), segur(s), senzill(s), i amb un
manteniment mínim, evitant els elements estructurals “escalables”, i massa ”fràgils” a
les intempèries o les degradacions voluntàries.
La configuració de les dues sales condicionarà la solució estructural general de
l’edifici que haurà de tenir en compte per exemple les especificitats de la sala gran,
de la sala petita i dels altres espais.
Finalment, es recorda la necessitat de minimitzar al màxim la presència de pilars
dins la superfície útil dels espais. A la sala gran (escenari inclòs) i a la sala petita així
que a les sales d’assaigs, la presència de pilars està prohibida.
Façanes
La solució constructiva de les façanes haurà de garantir:
- L’aïllament tèrmic que estableix la normativa vigent (CT DB HE-1, decret
21/2006).
- L’aïllament acústic (segons exigències establertes en aquest document i la
NBE-CA-88.
- La impermeabilització a l’aire (CT DB HE.1 i HS.1 i 3, decret 21/2006).
- L’estanqueïtat a l’aigua (CT DB HE-1 i HS.1 i 3).
- La resistència i la indeformabilitat per l’acció del vent.
- El seu manteniment àgil, i
- La seguretat de l’edifici, impossibilitant la seva escalada.
Caldrà evitar uns tancaments de façanes amb elements que impliquin un grau de
manteniment elevat, unes solucions tècniques complexes, una col·locació difícil a
l’obra i que puguin ajudar a escalar les façanes. També caldrà evitar revestiments de
façanes amb materials abrasius i/o que puguin, en un futur, ser motiu de
despreniments fortuïts, convertint-se així en un perill per a la seguretat de les
persones.

44
Cobertes
Les cobertes hauran de garantir les seves funcions estructurals, de revestiment,
protecció, i evacuació de l’aigua i garantir l’estanqueïtat al vent, i l’aïllament tèrmic i
acústic d’acord amb la normativa vigent definida pel CT DB HE i HS i el decret
21/2006 de regulació de criteris ambientals i d’eco-eficiència en els edificis.
Les cobertes seran accessibles i transitables per a facilitar-ne el seu manteniment
preventiu, la seva neteja, etc., tot respectant el CT DB SU i la normativa de seguretat
al treball.
Els acabats de les cobertes hauran de ser resistents als impactes, impermeables,
inalterables a la intempèrie i a la llum solar, i de fàcil manteniment i reposició. Els
materials utilitzats hauran de tenir un alt nivell de durabilitat i requeriran un grau de
manteniment mínim. Caldrà vigilar també a que el soroll provocat per la pluja o les
dilatacions no sigui perceptible a la Sala gran ni a la Sala petita.
Es preveuran els sistemes de recollida i evacuació de les aigües de pluja. La
instal·lació vertical de sanejament que se situarà preferentment a l’exterior de
l’edifici, no facilitarà l’escalada de les façanes.
L’aïllament tèrmic
L’aïllament de les façanes i de les cobertes tindrà en compte la situació climàtica del
Teatre i també l’orientació dels diversos volums i espais, d’acord amb la normativa
vigent (CT DR H, etc.).
A més a més, cal prestar atenció als aspectes següents:
- Els tancaments verticals aniran preferentment amb doble pell i cambra d’aire.
- S’evitaran els ponts tèrmics en les trobades entre parets i coberta, entre
tancaments i estructura i entre els mateixos elements que formen els
tancaments.
Les obertures
Es recorda la prohibició de preveure obertures a la sala gran i a la sala petita, però si
a l’escenari.
D’altra banda, les possibles lluernes i/o cobertes translúcides (també prohibides a
ambdues sales) incorporaran sistemes de protecció contra el risc d’intrusió i l’excés
d’assolellament i enlluernament al interior dels espais. Els sistemes emprats seran
de fàcil manteniment i no posaran en perill la seguretat dels usuaris .

45
3.5 Habitabilitat i accessibilitat
Les nocions d’habitabilitat i accessibilitat dels espais s’expressen per la superfície
útil, la forma geomètrica, l’alçària lliure i el gàlib dels espais de pas i dels accessos.
Habitabilitat
L’alçària lliure és la distància lliure de tot obstacle entre el paviment i el parament
horitzontal superior (fals sostre, forjat, jàssera, etc.). El pas de les instal·lacions no
podrà interferir en aquesta.
El quadre següent recopila les diverses indicacions realitzades al capítol anterior pel
que fa a l’alçària lliure de les diferents tipologies d’espais.
Alçària lliure
mínima
Tipus d'espais o de locals
> 16,00 m Escenari sala gran.
> 10,00 m Platea sala gran.
6,00 m Sala petita
4,00 m Vestíbul i Sales d'assaigs
>3,50 m Grans magatzems.
> 2,70 m Despatxos, altres magatzems,
camerinos.
de 2,20 a 3,00 m Serveis sanitaris, locals tècnics, teler,
passarel·les, tallers, etc.
Accessibilitat
L’amplada dels accessos als locals i dels espais de circulació complirà amb els
mínims establerts tant pel CT DB SI com pel CT DB SU.
De forma general, les portes d’accés a despatxos, petits magatzems, serveis
sanitaris, etc., tindran una amplada mínima de 0,90 m per una alçada de 2,05 m.
Diferents espais previstos en el programa podran acollir elements voluminosos. Es
tracta per exemple de:

46
- L’escenari i la sala gran.
- La sala petita.
- Les sales d’assaigs.
- Els magatzems.
- El vestíbul general.
- i també els locals tècnics per a calefacció, climatització, estació
transformadora, grup electrogen.
El projecte haurà de tenir en compte aquestes possibles situacions hi preveure uns
accessos horitzontals (passadissos i portes) i verticals (munta-càrregues i
ascensors) amb una amplada i una alçada suficient. D’aquesta manera, l’amplada
mínima dels accessos (circulacions i portes) de material als espais següents serà de:
- Escenari sala gran: 3,00 m d’amplada x 3,50 m d’alçada.
- Sala petita i grans magatzems: 2,50 m d’amplada x 2,50 m d’alçada.
- Magatzems més petits: 1,80 m x 2,05 m.
- Sales d’assaigs i vestíbul: 1,40 m d’amplada x 2,05 m d’alçada.
El muntacàrregues d’accés als magatzems i eventualment a la pinta tindrà una
llargada mínima de 3,00 m per una amplada mínima de 2,00 m
Pel que fa a l’accessibilitat i l’evacuació de les persones, el nou Teatre de l’Artesà
haurà de complir la reglamentació vigent sobre supressió de barreres
arquitectòniques l(Llei 20/1991, Decret 135/95 i CT DB SU) i condicions d’evacuació
(CT DB SI-6). Cal recordar que per al dimensionament de les vies d’evacuació de la
sala petita, caldrà tenir en compte el seu aforament màxim amb la grada telescòpica
replegada.
Cal notar que el concepte d’accessibilitat per a les Persones amb Mobilitat Reduïda
(PMR) s’aplicarà no només a les persones amb handicaps motors i/o sensorials però
també d’una forma més general a les persones amb dificultats momentànies o no
per a desplaçar-se.
Els accessos de vianants des de la via pública a l’edifici hauran de permetre la
circulació amb cadira de rodes i per a les persones cegues.

47
3.6 El confort visual, acústic i
higromètric
El confort visual
Les exigències visuals inclouen principalment:
- Les vistes a l’exterior.
- La il·luminació natural, i
- L’enllumenat artificial.
Vistes a l’exterior i il·luminació natural
De forma general cal contemplar la il·luminació natural i vistes a l’exterior al vestíbul
general, als despatxos, a la sala i a la cuina del Bar-Casino i, opcionalment, a
l’escenari de la sala gran, a les sales d’assaigs, als camerinos i als magatzems.
S’aconsella incorporar a les obertures exposades a la llum solar directa, elements de
protecció (fixos o mòbils).
Les orientacions a nord, sense necessitat d’incorporar elements de protecció solar,
són especialment recomanades per als despatxos.
S’entén per enfosquiment al interior d’un local, la possibilitat de controlar
completament la llum natural i aconseguir la foscor completa per exemple per a
projeccions. L’aula i la sala de juntes disposaran d’un sistema d’enfosquiment.
No hi haurà cap obertura a l’exterior a la sala gran i a la sala petita.
Enllumenat artificial interior i exterior
El disseny de l’enllumenat artificial permetrà assolir les condicions següents:
- Nivell d’enllumenat adaptat a l’activitat que s’hi desenvoluparà.
- Evitar l’enlluernament i els efectes vibratoris així com les zones d’ombres o bé
els forts desequilibris.
- Assolir un equilibri de les lluminàncies.
- Potenciar els estalvis energètics.
- Tenir un manteniment àgil, i
- Garantir la seguretat de les persones.
Caldrà prioritzar l’ús de sistemes d’il·luminació artificial de baix consum energètic.
L’enllumenat exterior tindrà una doble missió:
- Assegurar la qualitat i la seguretat de l’espai exterior, del jardí i de l’edifici.
- Millorar la percepció general nocturna del jardí i de l’edifici.
Es recomana assolir els nivells mínims d’il·luminació artificial següents:
- A la Sala gran i a la Sala petita, fins a 300 lux.

48
- Als despatxos i als camerinos, 300 lux ambient i 500 lux sobre el pla de
treball.
- A la cuina i el taller de manteniment, 300 lux ambient.
- Vestíbuls, espais de circulació, serveis sanitaris, 150 a 200 lux.
- Als magatzems i locals tècnics, 150 a 200 lux.
- fins a 60 lux als espais exteriors.
El confort acústic
Per assolir unes prestacions acústiques adequades el projecte arquitectònic haurà
de respectar els paràmetres i condicionaments recollits per la NBE CA-88, fins que
s’aprovi el CT DB-HR.
El disseny acústic de l’edifici tindrà en compte:
- El nivell sonor ambient Lp.
- El nivell d’aïllament acústic dels espais entre-ells i amb l’exterior, DnAt.
- i el temps de reverberació Tr.
Assolir unes prestacions acústiques òptimes serà una prioritat a la Sala Gran, la Sala
Petita, i a les Sales d’assaigs.
El tractament acústic de les dues sales s’orientarà cap a les necessitats del teatre
clàssic sense amplificació.
El nivell sonor, Lp
El nivell sonor (dB(A)) d’un local és el nivell del soroll generat per tots els
equipaments tècnics, les màquines, les instal·lacions de climatització, de ventilació,
l’enllumenat, etc., que funcionen conjuntament i els sorolls exteriors que arriben al
local. Per tal d’assolir uns nivells sonors adequats, serà necessari entre d’altres:
- Escollir les màquines escaients.
- Instal·lar silenciadors a les instal·lacions.
- Contemplar un nivell d’aïllament suficient amb els locals veïns i l’exterior.
- Controlar la velocitat de l’aire i de l’aigua a les canonades.
- Localitzar correctament els locals tècnics, i
- Instal·lar, si cal, uns sistemes anti vibratoris a les màquines o bé a l'estructura
o a les parets divisòries.
Es precisa a continuació el nivell sonor de cada local o tipologia de local:
- Sala Gran: 23 a 28 dB(A).
- Sala Petita: 25 a 30 dB(A).
- Cabines de control: 25 a 35 dB(A).
- Sales d’assaigs: 30 a 35 dB(A).
- Despatxos: 35 a 40 dB(A).
- Vestíbul, taller, camerinos, etc.: 40 a 45 dB(A).
Les passarel·les tècniques, la coberta (soroll de la pluja o de la dilatació) i les
instal·lacions rebran un tractament específic a les dues sales per tal d’afavorir el
control del nivell sonor. Per a l’entrada dels materials a l’escenari i/o a la sala petita,
si es comunica directament amb l’àrea de càrrega-descàrrega i a l’exterior,

49
s’aconsella preveure una doble porta en el lloc d’una de sola (sovint molt pesada,
més cara i amb una eficiència acústica limitada).
El nivell d’aïllament acústic, DnAT
A l'hora de plantejar el nivell d'aïllament acústic serà molt important tenir en compte
que les dues Sales i les Sales d’Assaigs necessitaran aïllar-se de les fonts de
contaminació interiors i exteriors o bé que les activitats realitzades dins el local no
molestin a altres locals o a l'exterior (per exemple, les sales d’assaigs entre - elles, el
taller de manteniment o els locals tècnics amb altres locals). Caldrà evitar la
contigüitat entre les sales i el Bar-Casino (espais públics i cuina) i portar una atenció
molt especial al tractament acústic entre el vestíbul i el bar.
Caldrà estudiar amb molta cura les prestacions acústiques i la capacitat d'aïllament
dels tancaments interiors o exteriors (incloses portes i finestres), i tenir en compte les
prestacions dels materials de revestiments i de les instal·lacions (ventilació, sistemes
d’il·luminació, etc.). D’aquesta manera, caldrà dissenyar una instal·lació de
climatització independent per a les dues sales per tal d’evitar possibles font de
contaminació acústica des d’altres locals.
El quadre següent presenta els nivells d’aïllament al soroll aeri aconsellats entre
locals emissors i locals receptors. El projecte assolirà o millorarà aquests nivells.
Quadre nivell d’aïllament mínim aconsellat entre locals
El temps de reverberació, Tr
El temps de reverberació representa el temps de persistència del so després de la
seva emissió. Aquest concepte serà molt important per al Teatre - Auditori, les Sales
d'assaig, l’Espai polivalent i les Aules. Per això, caldrà tenir en compte els nivells
d’absorció dels revestiments interiors i del mobiliari així com el volum dels locals per
assolir unes prestacions adequades.
Es precisa a continuació el nivell sonor de cada local o tipologia de local:
- Sala Gran i Sala Petita: 1,0 a 1,2 s.
- Cabines de control: 0,5 a 0,8 s.
Platea i Sala Cabines Foyer Camerino Sales Vestíbul Despatxos Bar Taller Magatzems Exterior
amfiteatre petita control artistes d'assaigs Casino manten.
sala gran
Escenari 30 60 40 45 60 60 60 60 70 60 35 65
sala gran
Platea i amfiteatre 60 40 45 50 60 60 60 70 60 35 60
sala gran
Sala petita 40 45 55 60 55 55 70 55 35 55
Cabines control 45 45 50 55 50 65 45 35 45
Foyer artistes 40 45 45 45 60 45 35 40
Camerinos 45 45 45 55 40 30 35
Sales d'assaigs 55 50 65 50 35 45
Vestíbul 50 55 45 35 30
Despatxos 55 45 35 30
Bar-Casino 45 35 40
Taller 35 25
manteniment
Magatzems 25

50
- Sales d’assaigs: 0,8 a 1,0 s.
- Despatxos: 0,8 s.
- Vestíbul, bar-casino, taller, camerinos, etc.: 1,20 s
El confort higromètric
El quadre següent especifica la temperatura mitjana i la humitat relativa a assolir en
les diverses tipologies d’espais, així com la renovació de l’aire i la seva velocitat.
Local Temperatura
mitjana
ponderada Cº
Humitat
relativa %
Aire renovat Velocitat de
l’aire m/s
Sala gran i
Sala petita
hivern:20ºC+-2ºC
estiu: 24ºC+-1ºC
hivern: 45%
estiu: 65%
des de 2,5 fins a
15dm3
/seg/pers.
<0,25m/seg
Despatxos,
camerinos
hivern:20ºC+-2ºC
estiu: 24ºC+-1ºC
hivern: 45%
estiu: 65%
des de 2,5 fins a
15dm3
/seg/pers.
-
Vestíbuls
Bar-Casino
hivern:20ºC+-2ºC
estiu: 24ºC+-1ºC
hivern: 45%
estiu: 65%
des de 2,5 fins a
15dm3
/seg/pers.
-
Magatzems i
espais logístics
hivern:>14ºC
estiu: evitar
sobreescalfament
- >1/2 vol/hora -
Serveis sanitaris,
cuina, banys
hivern:20ºC+-2ºC
estiu: evitar
sobreescalfament
hivern: 35%
estiu: 65%
2 a 3,5dm3
/seg/m2
en depressió
-

51
3.7 La instal·lació de calefacció,
climatització i de ventilació
La calefacció , la climatització i la ventilació generaran els consums energètics més
importants de l’equipament. Cal per tant aportar molta atenció a dissenyar unes
instal·lacions, d’acord amb el CT DB HE, el RITE, el REBT, el Decret 21/2006 i la
NRE-AT-87, que garanteixin les prestacions de confort necessàries tot optimitzant
els consums energètics i per tant les emanacions de CO2 i els costos d’explotació.
Les instal·lacions de calefacció, de climatització i de renovació d’aire es
caracteritzaran per:
- La seva fiabilitat i un manteniment àgil (material de qualitat i controlat,
generosament dimensionat, i accessible).
- La seva flexibilitat de gestió mitjançant:
. La intermitència, que consistirà en l’aturada de la calefacció i de la
climatització durant els períodes de no ocupació dels espais, el que pot
generar una programació específica per a les diferents entitats i locals de
que constarà l’edifici.
. La seva regulació ràpida i automatitzada a nivell de potència i dels
cabdals de l’aire renovat.
. La sectorització per circuits diferenciats per espais i/o grups funcionals i
orientacions que permetran la fragmentació del funcionament i la regulació
automàtica sectoritzada, amb una gestió centralització del sistema.
- La integració de sistemes bioclimàtics passius.
El disseny i els càlculs de les instal·lacions tindran en compte:
- El grau de compactació de l’edifici.
- Els materials emprats i les característiques constructives de les façanes i de
les cobertes.
- L’orientació de les obertures.
- La inèrcia tèrmica.
- Les variacions estacionals (hivern, estiu, primavera, tardor) i diàries.
- Els vents dominants.
- Els nivells d’ocupació dels espais.
- La recuperació de la calor per exemple en els circuits de ventilació.
- Etc.
La instal·lació de ventilació haurà de garantir els mínims prescrits per la
reglamentació vigent. S’escollirà sempre la situació més desfavorable (segons UNE
100.011:1991). Pel que fa al càlcul d’ocupació dels espais, tot i que s’adequarà als
paràmetres del CT DB SI-3, en locals amb ocupació no permanent on el CT compta
zero ocupant, caldrà considerar la ocupació indicada pel programa funcional a les
fitxes de característiques.
De forma general, caldrà evitar:
- Un sistema de renovació d’aire comú a tot l’edifici o amplis sectors d’aquest.
- La incorrecta filtració de l’aire, temperatura i humitat extremes o fluctuants.
- Localitzar les entrades al sistema de ventilació a prop de sortides de fums
d’escapament de vehicles, gasos de calderes o de productes utilitzats en
treballs de construcció o de manteniment.

52
- El pas de canalització d’aigua dins els espais accessibles als interns.
Exigències específiques
La sectorització permetrà a més a més de facilitar una gestió més flexible i un confort
més gran, reduir la secció del conductes de les instal·lacions i per tant una major
optimització de l’altura lliure i del volum dels espais.
Caldrà preveure una instal·lació de climatització i renovació de l’aire específica i
diferenciada per al vestíbul, la sala gran, la sala petita, les dues sales d’assaigs, els
camerinos i les oficines. Les instal·lacions disposaran de silenciadors i sistemes de
control de la velocitat de l’aire.
Tots els serveis sanitaris i els locals humits (vestuaris, locals tècnics, cuina, etc.)
aniran equipats amb un sistema de ventilació forçada que els situarà en depressió
en relació als altres locals.
Caldrà instal·lar sistemes d’alta eficiència energètica com per exemple calderes d’alt
rendiment, refredadores amb recuperació de calor de condensador, climatitzadors
amb “free-cooling”. S’analitzarà els avantatges i inconvenients d’incorporar bombes
de calor de gas o d’electricitat.
Les instal·lacions del bar seran totalment independents de les del teatre.
La regulació i la programació
Caldrà estudiar en detall la programació informàtica de les instal·lacions de
calefacció i climatització del nou Artesà.
Aquest sistema haurà de facilitar la regulació de la producció de fluids, en funció de
les possibles variacions de les condicions externes i de l’explotació al interior de
l’edifici.
En general, per als despatxos (presència continua de persones i escalfament
provenint dels equipaments), els espais de reunions, les sales d’assaigs, serà
convenient que els propis usuaris puguin regular la temperatura ambient alguns
graus.

53
3.8 Les instal·lacions de fontaneria i
de gas
Fontaneria
La instal·lació de fontaneria, d’acord amb el CT DB HS.4, garantirà el
subministrament d’aigua als diferents locals humits del Teatre, per al rec dels espais
exteriors i per a l’extinció d’incendis.
Caldrà aportar la màxima atenció en dissenyar una instal·lació que fomenti els
estalvis de consums i que sigui àgil de mantenir. L’edifici haurà de ser modèlic en
l’estalvi de l’aigua, d’acord amb els criteris definits per la Generalitat de Catalunya a
la Resolució de 15 de gener de 2001, d’atorgament del distintiu de garantia de
qualitat ambiental a productes i sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua i el decret
21/2006 de regulació de criteris ambientals i d’eco-eficiència en els edificis.
A més a més d’integrar uns sistemes d’estalvi a tots els punts de consums (regulació
de la pressió de l’aigua, reducció del cabal a aixetes i sortidors de dutxes, doble
descàrrega a les cisternes dels wàters, sistemes de tancament automàtic, etc.),
s’avaluarà la conveniència d’integrar altres sistemes complementaris com per
exemple la recuperació de l’aigua pluvial o bé de les aigües grises (per a les
cisternes de wàters, rec exterior, etc.).
Com per a les altres instal·lacions, es recomana sectoritzar la instal·lació de
fontaneria disposant vàlvules de tall i antiretorns. Per a cada sector o local humit, es
preveurà una clau de pas.
S’evitarà el pas de canonades d’aigua al interior dels magatzems. La instal·lació
estarà aïllada per evitar condensacions, o la pèrdua de calor o fred.
Caldrà contemplar l’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària mentre
que tota la instal·lació d’aigua calenta sanitària complirà la normativa vigent per la
qual s’estableix les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la
legionel·losi. Estarà degudament protegida enfront de la corrosió i les incrustacions.
La producció d’aigua sanitària calenta del teatre serà distinta de la del bar i es
centralitzarà en uns locals tècnics específics distints.
El control centralitzat de la instal·lació d’aigua es realitzarà mitjançant una Gestió
Tècnica Centralitzada.
Es preveurà a l’àrea de càrrega-descàrrega i a la terrassa del bar, una presa d’aigua
per netejar-los amb mànega.

54
Els aparells sanitaris
Caldrà:
- Escollir per a tots l’equipament uns aparells sanitaris (ceràmics) i uns
accessoris d’una solidesa comprovada i de manteniment senzill, i col·locar-los
encastats o sobre suports metàl·lics resistents a l’arrencament i a la corrosió.
- Les aixetes seran de tipus temporitzador i amb sistema d’estalvi de l’aigua.
El rec exterior
Caldrà instal·lar punts de connexió per al rec dels espais exteriors. Aquesta
instal·lació podrà ser alimentada pel circuit de recuperació de les aigües pluvials.
La instal·lació de gas
La instal·lació de gas serà necessària per a la producció de calor i de fred i a la cuina
del bar, i opcionalment per a la producció d’aigua calenta sanitària.

55
3.9 Les instal·lacions de sanejament i
d’evacuació
La instal·lació de sanejament
La instal·lació de sanejament complirà els requisits del CT DB HS.
En el disseny del projecte caldrà incorporar les exigències següents:
- Protegir les instal·lacions d’evacuació de les topades i dels usuaris.
- La xarxa de sanejament i evacuació serà fàcilment accessible en tot el seu
recorregut. especialment als banys als pericons sifònics i de pas.
- L’evacuació d’aigües pluvials es farà preferentment per l’exterior de l’edifici i
serà diferent de la xarxa de sanejament d’aigües residuals.
- Caldrà recuperar i acumular les aigües pluvials, les de condensació en els
sistemes de refrigeració i de les aigües grises per a certs consums al interior i
a l’exterior de l’edifici (cisternes de vàters, equips de neteja, rec interior i
exterior).
- El pendent mínim en els trams horitzontals de la xarxa serà del 3%.
- Es preveurà per a l’àrea de càrrega i descàrrega un possible desguàs lineal
per evitar la possibilitat d’entrada de l’aigua de pluja i de neteja al interior de
l’edifici.
- Tots els locals humits (lavabos, cuina, local d’escombraries, etc.) així com els
locals tècnics estaran equipats de buneres sifòniques al terra.
- Els locals de neteja aniran equipats amb un abocador.
Evacuació de fums
Caldrà preveure sistemes d’evacuació de fums als locals següents:
- Cuina.
- Taller manteniment.
- Local caldera.
- Local climatització.
S’evitarà que l’evacuació de fums coincideixi amb l’entrada d’aire nou en el sistema
de ventilació - climatització.

56
3.10 La instal·lació d’electricitat i
d’enllumenat
Distribució general
Com per a les altres instal·lacions, es recomana dissenyar una instal·lació
sectoritzada que incorpori diferents sistemes per tal d’optimitzar el consum
energètic. Es recomana estudiar la conveniència d’introduir un sistema
complementari de producció via captadors solars fotovoltaics centralitzats.
Els suports de cablejat interior i exterior (safates, columnes, etc.) tindran una reserva
del 30% de la seva capacitat per a les instal·lacions accessibles i del 50% per a les
instal·lacions inaccessibles. Els armaris tindran una capacitat de reserva del 25%.
S’agruparan els aparells de protecció i de comandament dels circuits en uns armaris
tancats amb clau, accessibles només a les persones autoritzades.
S’escollirà un sistema que permeti afegir fàcilment nous punts de connexió a la
xarxa. De forma general, la instal·lació de distribució passarà pel fals sostre, evitant
el seu pas pels envans de separació dels espais.
Cada lloc de treball terciari als despatxos necessita un mínim de quatre endolls per
la subministrament elèctric, de les quals dos estaran connectades a un sistema
d’alimentació ininterrompuda (SAI).
Els mecanismes
Per a la durabilitat de les instal·lacions, caldrà escollir de forma general uns
mecanismes robusts i resistents.
Per tal d’evitar el risc de les projeccions d’aigua, els endolls se situaran a una alçària
mínima de 25 cm.
Els sistemes d’encesa i apagat podran ser automàtics i/o regulables en funció de
l’horari de treball i/o del nivell d’il·luminació exterior (cèl·lules fotoelèctriques) i de
l’ocupació dels espais, però mantenint sempre la possibilitat de l’encesa manual
(commutació manual-automàtic)
El recobriment del cablejat, igual que les caixes elèctriques, les canaletes i la resta
de mecanismes no incorporaran PVC. Com a substituts existeixen elements amb
material lliure d’halògens i de baixa emissió de fums.
Els comptadors seran preferentment amb lectura digital.
Tots els sistemes escollits seran de fàcil manteniment i reposició.

57
L’enllumenat
Per tal d’afavorir l’estalvi energètic, en conformitat amb la CT DB HE.3, no se
superarà els valors límits consignats en la taula H· 3 2.1 d’eficiència energètica de la
instal·lació d’il·luminació a cada zona. Caldrà aportar la màxima atenció a dissenyar
una instal·lació que fomenti a la vegada un confort interior i els estalvis energètics i
que sigui de fàcil reposició amb un cost baix.
La Gestió Tècnica Centralitzada de l’edifici (GTC) permetrà controlar l’enllumenat
artificial de l’edifici i dels espais exteriors. Per tant es recomana individualitzar les
zones (geogràfiques o funcionals) per tal de permetre una utilització i una
programació més flexible, més econòmica i més coherent. L’enllumenat dels locals
podrà dividir-se en diversos sectors segons el cas (per exemple superfície
important).
A cada zona, la instal·lació incorporarà un sistema de regulació i control. Cada zona
o local tindrà un sistema d’encesa i apagat manual, en cas de no disposar de cap
altre sistema de control. Els locals amb un ús esporàdic (serveis sanitaris, locals
neteja, locals tècnics, etc.) tindran un control d’encesa i apagat per sistema de
detecció de presència o sistema de temporització.
Segons l’orientació i la situació dels locals, s’instal·laran sistemes d’aprofitament de
la llum natural, que regulin el nivell d’il·luminació en funció de l’aportació de llum
natural, a la primera línia paral·lela de lluminàries situades a una distància inferior a
3 metres de la façana, i a totes les situades per sota d’una lluerna.
Les instal·lacions d’enllumenat especial, d’emergència i senyalització es realitzaran
mitjançant aparells autònoms que il·luminin els locals i les vies de comunicació o
d’evacuació fins a les sortides i els punts especials com per exemple extintors, bies,
quadres elèctrics.

Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217

Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217

Similar a Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217 (20)

Más de Ajuntament del Prat de Llobregat

Más de Ajuntament del Prat de Llobregat (20)

Teatre de l'artesà programa funcional i tècnic, 141217