1. APARADOR DE POESIA, PROGRAMA DE RÀDIO CONDUÏT PER
PIUS MORERA
ESPECIAL DEDICAT ALS ESCRIPTORS DEL MONTALT LITERARI
15 de juliol del 2011
1

2. NAVEGA SOLA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Navega sola
per la llum d’aigües blaves,
dona tranquil·la.
Quina boja paüra
als entreforcs que trobes.
OCELLS
MANEL PARCERISA
Ocells plens d’alegria
Baixen del cel
Cercant terres humides
Plenes de sol
DÉU
MANEL PARCERISA
Invent humà!
Podria perdonar-nos
de vessar tanta roja
sang en nom seu?
2

3. DOLOR
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Temps que endolceix la pena
que no oblidà.
Se’m dilueix
la teva bella imatge.
A ple sol jo camino
i recordà
la teva fesomia.
Daurat cabell!
Dolçor de tu, invasiva,
arreu de mi.
Com oblidar-te, amiga,
si jo no vull?
ENSONYAMENT
JORDI BRUNET
Ben reposat
deixo caure la tarda
i, tot ensonyat,
jo penso com complaure’t.
Però ben distret,
m’engolo pel paisatge
fent-te, és clar, el lleig
fatal d’arraconar-te.
Aferrats al miratge
d’aquell amor
3

4. que a tots ens enjogassa
ens convencem
que el món ets tu.
Tu estàs imbricada
en el ventet
que, suaument,
acarona les fulles.
En el cel blau i límpid
em miro, vida meva,
per esquivar
el neguit d’estimar-te.
T’ESTIMO
MANEL PARCERISA
T’estimo, dona,
per què dubtes encara?
Que no t’adones
que la meva mirada
diu t’estimo, t’estimo?
ANGOIXA CERVAL
JORDI BRUNET
L’elm de la nou ―pressió escrebantada―
emet un so. Un crit escruixidor,
pel cor trencat, un clam esgarrifós
d’amor occit. Pot ser res més?, digueu-m’ho.
HOME
ANNA CLOE BRUGUERAS
4

5. Un plor agut i notes de guitarra
Prevenció luxe i tranquil·litat
Suplicaré per dos minuts de calma
Amo no tinc faig només el que em plau
Fumut trepant migranya i ronca i ronca
Si tu no hi ets romanc fantasiant
La llibertat odies que reclami
No pas de franc em dónes el que és meu
I si digués el que vol el meu so
Amb uns petons la boca em cosiries
Tota la nit ballaries amb mi
Au tal·larà encerclant-me la gola
MADURESA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Caminarem, embolcallats de lluna,
Embriagats de tèbia dolçor.
Que lluny quedà, dèries i cabòries,
El que frustrà l’eixida de la llum.
Retrobarem la joia d’estar amb l’altre.
No cal parlar, escoltem el silenci.
El sentirem tan esbalaïdor
Per tot el cos com un riu tronador.
Projectarem les vides al mirall
Acusador que il·luminant-se crida
Quant diferents que sou. L’amor per sobre
De qualsevol cosa, lliures per sempre!
EL TREBALL
5

6. JORDI BRUNET
Al Manel
Càstig diví, per tocar-me els collons!
Treballarà qui cobegi cadenes,
el presoner de sa sort mesquinera
que es veu atret per virolades randes,
suspès de fils prims com la pròpia vida.
Vull demanar a qui vulgui atendre,
qui m’ho sap dir?, qui alça la natgera
per proclamar allò que ha per decòrum?
En tenim prou essent, tu i jo i nosaltres!
Cap dignitat divina altri que aquesta!
LUCIA DI LAMMERMOOR
ANNA CLOE BRUGUERAS
Unes sabates seques us delaten.
No tens paraigües, plou i el compartiu.
Treu-te el sostenidor, que els pits esclaten.
Paga la hipoteca i fes perdiu!
Passeges els teus panties sospitosos
Arrapats i nets com els meus deutes.
Els Maniquins, aparadors luxosos…
Decapitats t’observen i res més.
No penses i no saps, tot i que saps
El que penses, ja saps que tot s’hi val.
Lucia Lammermoor amb aquells draps.
Regnava en el silenci fins que un dia,
Una veu llefiscosa murmurà:
M’agrada com t’encercla la cintura.
6

7. T’ESTIMO
MANEL PARCERISA
Naixença i òbit.
Vivim l’instant, que és fràgil
Lleuger i efímer.
Véns, t’hi estàs i arriba
L’hora d’anar-te’n per sempre.
PARAULES
JORDI BRUNET
Al farcell de l’esquena les paraules
Es tornen viatgeres i hi descansen.
Vaig garbellant-les per senderes tortes
I una a una impacten en els versos.
Embriagat i absort pel gaudi vull
Ser bressolat per un record antic.
NATURA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
La primavera s’ha abillat de festa
I l’encanteri ix com la Patum.
Llueixen sol, colors, creix el volum
de la música noble que els conquesta.
Ufanosa de tant giravoltar
Amb estiracabells i papallones.
7

8. Bestioles arran de la follia,
Ben marejades, dansen sens parar.
Apareixen colors de blat madur
Que ho envaeixen tot, llambrec poètic,
I ella s’allunya amb estirada testa.
Calorós vent assedegat del sud,
Embafador i suat sorral desèrtic.
Direu que s’ha acabat la festa.
L’AVI
JORDI BRUNET
Digues, avi, on ets? Enyoro tos silencis,
penetrants, muts i absents. Llambregades incrèdules,
m’abraça en el record la seva lleu presència,
missatge que s’enclota, fill perdut de l’esguard.
Removent el caliu, escorcollo la petja,
el record de mots secs, de múrria impostura,
perquè del guspireig d’uns ulls delatadors
marrar no és possible, taca en va la d’amor.
Digues, avi, on ets? Em manca el cossatge.
El devenir dels anys, inclòs el tombat segle,
la mort de l’alfabet, mall d’impremta i paper,
també ha emboirat cel, estrelles, lluna i sol.
Digues, avi, on ets? Ignoraves la lletra,
albirant el celatge, entenies vents, calmes.
Ara que no t’hi veus el món és tot tempesta.
Tu que ho veies venir, callaves l’evidència.
8

9. La terra treballaves, deies que no té amo.
Indigestat de lletra, mor inflat el planeta.
EL SOPAR
ANNA CLOE BRUGUERAS
Quan la cervesa arriba degotant
Un vaixell oblidat sobre arenals.
Una brúixola i flors de color fals.
Fòssils musclaires vénen fumejant.
Salsa del seu bigoti lleparies.
Full abandonat al llom del caliu.
Llorer, bon i vell amic, jo t’odio.
Seran d’aquests bitxos totes les cabòries.
Com si fos un miratge passa l’últim tren
D’anada i tornada. Ara estic massa grassa.
Estatuetes que tornen de pencar
I que un calamar encercla i penetra.
LLAFRANC
JORDI BRUNET
La bromera ensucrada guspireja la cala.
Sobre fermada roca, una senyora. Blanca
Gavina. L’al·lotet que corre per la platja
s’ho mira. A ran del moll petardeja la barca.
9

10. EL TORRENT
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Aterraren amb l’avió de torn
Just a la cantonada de l’androna.
Pollancres i àlbers adornant l’entorn
I el senderó la benvinguda dóna.
L’ascensió comencen, color gris,
I l’aigua tan temuda que dibuixes
Esmicola la roca i sota el llis
El sauló omple la glera de les Bruixes.
Acalorats i molt assedegats
―corrua morta no entén aquests deures―,
escalen verticals penya-segats
farcits de pins, alzines, mates d’heures
Pas no s’atura, pas pot caminar,
Atarda el pas, les cames li fan figa.
Al poblat dels ibers vol arribar,
Però el nostre nin avança com formiga.
VISC
JORDI BRUNET
Visc perquè he nat; jo visc, per tant, sóc soc
i us dic que, aprofitant-me’n a barrisc,
faig créixer de dins meu aquell bossoc
que origina versets de damalisc.
LA GOTA DORM
ANNA CLOE BRUGUERAS
10

11. Un boli com a llit insomni i nit
Tan impertèrrit el sèrum i el calmant
Crisi de somnis foscos soterranis
Plovisqueig gota a gota el sostre plora
Gotejaré, la petonejaré
Una galleda fonda i la vereda
L’ascensor que ascendeix cap al teu cor
A pencar jo tinc ganes d’esmorzar
DIUMENGE A L’EMPORDÀ
JORDI BRUNET
El restaurant s’enfila pel passeig
Que ressegueix el marc de la badia
I, a la talaia arrepapat, l’oreig
M’ofega la peresa del migdia.
Ombrejant a la sorra l’aleteig,
La gavina vespral, com alcaidia
Vigila expectant el balandreig
Del mar arcàdic ―mansa melodia.
A l’horitzó sorgeix un borbolleig
De núvols prims que ens posaran en guàrdia,
La tempesta es congria com festeig
Que marxa amb pas de lenta bradicàrdia.
La vana il·lusió de l’estiueig
Se’n va sobtadament pel plovisqueig.
11

12. VIGÍLIA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Treu la cadira
Posa’t a cosir
Baixa la persiana
Ordena l’estoig dels fils
Vigilen des de la benzinera.
No agafis pas el telèfon
Que no pari de sonar.
Pentina’t els cabells
I rep les visites
Amb cortesia.
No fos que et fessin mal, els malparits.
LA CEGA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Que no torni la dona
dels vestits llargs.
La que anava amb bastó pels carrerons
i no mirava els rostres de la gent.
La que oïa sorolls
i no els localitzava.
Aquella que tot ho arrenglava.
Aquella dona de la por.
La de la por.
La por.
AMIC
12

13. MANEL PARCERISA
Amic meu, hola!
Podem dir-nos les coses
Entre nosaltres?
De segur, perquè alhora
L’amic parla i escolta.
HOTEL DAVANT DEL MAR
ANNA CLOE BRUGUERAS
Gitada de sobines cap per baix
Sorolls familiars L’epidural?
Somio que m’empenten al trambaix
I ara amb què pago si no porto un ral?
Sobre el futó massatge oriental
Cap home plora i una dutxa freda
Sauna i Hammam Emoció moral
Només aconseguida a l’aveteda
Relaxament la pluja un bon regal
“I llevant la plou i la mou gregal”.
LA CÀMERA
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Una gallina
Prop d’un riu verd
L’amaguen uns matolls
El niu, també.
Un bé!
13

14. Una alga verda
I un petit cuc
La llar de fang
I tot l’indret.
Pot ser!
Un ocell vola
Planeja al cel
La serp el mira
I al trespol muda
Després.
Vora la riba
Jo m’arrecero.
Fotografio
Amb els meus ulls
El bell.
SONET SENSE RIMA
JORDI BRUNET
Penseu que mentre espero em consumeixo
―Mirada immòbil i guspirejant,
Ulls tremolosos ben a punt de rompre’s―
Sense dir mot, car sóc sofrent de mena.
Mentre espero, jo em miro de convèncer
Que és inútil l’espera si s’imposa
El fat inexorable. Que la inèrcia
Mori, ja que subjuga i abassega.
Quina resposta hi ha? Què vols oir?
Sentir quelcom que s’hagi obviat?
Tremolaràs davant la certitud?
14

15. Mentre m’espero, abatut, postulo:
“Tot està dit, és cert, tot i l’esment
Que el silenci arreu també té mot.”
ENTREPÀ DE LLOMBO
ANNA CLOE BRUGUERAS
M’assegurà tenir les mans ben netes
Bastonejà el teclat :“Pas és un piano”
Absència de greix sobre les zetes
La a xiuxiueja com butà soprano.
Maleït mal de cap, deixa’m parlar!
És una cefalea de rebot
L’erecció de pasta i vomitar
I jo només vull traure’m el coulotte
Plor i a la llunyania un míser cant
Reflexions que em trauran la poca son
Reservaré el bitllet que em causa espant
Cap a Paris tatano arri arri
A Le Marais plovia prop del pont
Tant de racional i antic al barri
ALZHEIMER
JORDI BRUNET
15

16. Tristos estem per la sobtada mort.
Raig de memòria romput per l’ombra
Xorca prenyada de foscor terrible.
Nul per a ésser.
DOS MOMENTS
ANNA CLOE BRUGUERAS
La momie du Louvre
L’única cosa viva, cap mortal
Obre’ns muller la perdurable porta
Foses captives d’un record molt íntim
Nena no ploris!
Le Vielle du Temple
Vénen records d’il·lusions farcits
Costa d’anar-se’n el dia aquell i el gest
Àncora i seny de la neneta jove
Compro més pa…
ARBRE
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Arbre gegant i coronat de fulles
―Ombra i refugi, fullaraca densa―.
Merla, cucut i cadernera vénen,
Viuen, se’n van.
16

17. Colles d’ocells escridassant els polls.
Mengen els fruits madurs d’ufana polpa.
Vespre plujós ―silenciós es torna―:
Dorm i s’adormen.
LA VIDA
MARIA DOLORS MASSA
La vida riu i reverdeix i torna
a començar. Retroba l’anestèsia
més dolça, que és l’oblit que tot ho cura.
Regala temps per a gastar, regala
temps per a malgastar; mai no ens renya
i ens estima i ens mou al ball i al cant.
Cada dia ens desperta i ens vesteix
de color groc; és la meva millor amiga,
i sense ella, ai lassa, què faria?
INFLUÈNCIES
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Foll, la vida viscuda emmeno al cor.
Sana, estimada, pesarosa víctima.
Clissen els ulls la carmesina flàmula
―Pugna per néixer.
17

18. FINS ALS COLLONS
JORDI BRUNET
Vagarós tinc l’ànim;
silent, desbarrant.
El boirim magnànim,
pesantor ambulant,
fa callar el volcà
a punt d’explotar;
que lluny llençaria
l’exabrupte aberrant!
BRARRARRAMBRABRARRUM
ANNA CLOE BRUGUERAS
Els trons s’entortolligaren a les paraules.
Pius Morera
El meu cor s’atura
En sentir-te, silenci.
Trencat. Un tro, un raig.
Atura la pluja.
El te, sopes per als infants
I un casament.
Pronuncien les paraules, el nus
Ben lligat. Música i banderoles.
Atureu les campanes.
Alguna va ser
18

19. I pròximament serà
Esmenada. El foc i l’aigua.
Au, digues: “No, mai!”
Atura-la.
NEDO I EM CAPBUSSO
JORDI BRUNET
Nedo i em capbusso
Per un oceà eixorc.
Amb mi m’esbatusso
Encegat com corc.
Rosegalls per viure
I sense somriure.
Per no restar dret
Visc fent l’arbreforc.
LA JOIE DE VIVRE
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Desitjos.
Un darrera l’altre
Com l’afany que ens emmena a viure.
Conflictes, solucions.
Control, descontrol
Dualitat.
Festa i dol.
19

20. Això és.
Dolor de ser savi
sense saber res.
De tenir coneixença
havent restat quiet.
De ser un consentidor
i d’haver-se mirat el melic.
De tenir enveja
i desencantar-se.
Això és.
Joia de veure’t
cada dia.
D’oir el teu alè
i palpar-ne l’alegria..
D’olorar-te
les plantes i les flors.
De pressentir-te
i de tenir-te.
Això és la vida.
Que retorni l’afany
de viure.
Fora el desencant!
Escarmentat l’hoste,
que no n’aparegui mai més
cap senyal.
Previnguda,
assumeix el dol.
I vol viure-la
20

21. TU
JORDI BRUNET
Em capbusso
en el pou sense fons
i miro l’única qüestió
que hom es fa des que té raó,
i sols hi veig la nit fosca,
que guspireja ―ínfimes engrunes de llum
on només hi ha un raig vertader
que il·lumini les entranyes macades
per les embranzides silents del calendari.
(Les fulles cauen abans no arriba la tardor.)
No esperis de mi
res que no sigui una vida amb tu.
Si no hi ets, em fonc
i esdevinc pols sense
bri d’essència. Tanmateix deixem
servar el pes feixuc,
de l’eterna pregunta.
(Cauen.)
ELS MEUS AMICS
MARIA DOLORS MASSA
De cop i volta m’hi acosto,
em sent arribar, ben feliç.
Ben alt li dic com jo l’estimo;
no me’n ser estar, em surt de dins.
Ben aviat em ve a buscar
aquell altre amic que jo tinc.
21

22. “I a mi, pobrissó, no em dius res?”
“Què vols , gatet meu?”, que li dic.
“Rebre tantes festes com l’altre,
saber que la veu és per mi.”
Els meus amics ara m’escolten,
no sé com els ho he de dir.
Si jo els faig seguir a la cuina,
l’un, i l’altre!, serà feliç.
MY SOUL IS ON FIRE
ANNA CLOE BRUGUERAS
My soul is on fire
Your eyes make me stumble
When I see your smile
I become so humble
An encyclopedia
Only month by month
Then I meet you, dear!
That’s what I long for
New teeth and sun glasses
Silicon Breast, undies
Firm legs and asses
The joy of the ladies!
I can replace it
And give you the scrap
Don’t think it’s jut witt!
You get money back.
LA MEVA ÀNIMA FLAMEJA
TRADUCCIÓ PIUS MORERA
La meva ànima flameja,
M’entrebanco amb els teus ulls
22

23. I davant el teu somriure
Puc ser d’allò més humil.
No és solament tot això,
Que és tota una enciclopèdia,
Però, estimat, ja et trobaré!
Li caldrien alguns canvis
Ulleres de sol, dents noves,
Mamelles de silicona
Unisex, cames i natges
Fermes, el joi de les dames!
Podria reemplaçar-lo
I donar-li la xavalla
No penso pas que excel·leixi!
I li tornaran el canvi.
NO SÉ
JORDI BRUNET
No sé d’on vinc, cap on vaig,
però jo sé que estic aquí.
Filtrant-se’m dins un per què
Pesat i abassegador.
Tant si miro cap endins
Com si miro cap enfora
hi veig la mateixa pàtina
lletja, bruta, llefiscosa
d’un dubte universal.
Ballem abans que la música
─violí desafinat─
no ens esgarriï la dansa.
EL SOL
23

24. MARIA DOLORS MASSA
La mala hora s’acosta,
tot s’omple de foscor.
Closa a dins de la casa,
es baralla amb la por.
Sap que vindrà a buscar-la
Per donar-li calor;
li farà una abraçada,
l’omplirà de claror.
Perdó
MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ
Perdó. Si no t’estimo
Com tu voldries.
Si no faig tot allò
Que a tu t’agrada.
Si llibres i projectes
Són diferents
Dels teus. Si jo camino
A un altre ritme.
Perdó. Si mai no accepto
Deixar de ser
Jo. Si estimo moltíssim
D’una altra forma.
EL PÈL DEL BIGOTI
ANNA CLOE BRUGUERAS
24

25. Davallar en picat vol d’amagatotis
Rumiant un pla per entrar al meu cos
I fer via al cor per l’ull de la glotis
Agulla de cap rinxolada os
Clavat al meu crit ara escolto l’Otis
I’ve been loving you entre pèls traïdors
Però de cop s’atura espera no fotis
Cara de mal tràngol el molt coratjós
Pas amor és una ferida sagnant
Pres entre dos dits cap petó melós
Heus ací la porta adéu navegant.
DESASSOSSEC
JORDI BRUNET
A Anna Cloe
El despit ens enfarfega
I ofega la bonhomia.
Voleia la voluntat
Fins a enfonsar-se al sot,
I es caragola entre mots
I es torna un mòrbid garbuix
De desassossecs antics.
No som més que fullaraca
Que es podreix mentre dormim.
En el nostre llit de mort,
Una certesa hiemal.
25

26. L’HOME DE TOTHOM BEN VIST
ANNA CLOE BRUGUERAS
Tot just quan s’apagà el dia dos collverds
Volaren sobre el llac, oh lliures bestioles
T’ho puc envejar tot i què tu no voles?
I tens el coll ben blanc, però milites als verds
Quin riure malaltís, m’has de deixar jutjar
Me’l faig meu com el vol d’una fotuda nit
La dona amb qui folgares vaja depús-anit
Puc odiar-te? Vull que em deixis abreujar!
En aquest món burgès i de bonesa a dojo
T’has preguntat pel meu? El ver no l’he pas vist
Ara que les meves nits són de repòs i esbarjo,
Al cistell de roba com un gastat mitjó
Penso en tu com a home que és de tothom ben vist
I encara em preguntà pel menudet disforjo.
26