Les àrees rurals al Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya

1. Les àrees rurals al Pla territorial sectorial
d'habitatge de Catalunya
Jordi Bosch Meda
Servei de l'Habitatge
Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori

2. Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge?
2
El Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya (PTSH) és l’instrument de
planificació i programació a llarg termini de les polítiques d’habitatge en el
territori de Catalunya.
El Pla territorial sectorial d’habitatge es troba regulat fonamentalment a la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

3. Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge? Marc legal
3
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge [art. 11, art. 12, art. 15, art. 40, art.
73, art. 75, art. 100, DA 1ª, DA 3ª]
Article 12. El Pla territorial sectorial d'habitatge
1. El Pla territorial sectorial d'habitatge constitueix el marc orientador per a l'aplicació a
tot el territori de Catalunya de les polítiques que estableix aquesta llei. Aquest pla ha de
desplegar el Pla territorial general de Catalunya, ha d'ésser coherent amb els plans
territorials parcials i els plans directors territorials per a facilitar-ne el compliment i ha de
justificar expressament el seu grau d'adequació.
2. El Pla territorial sectorial d'habitatge ha de contenir una estimació de les necessitats,
els dèficits i els desequilibris en matèria d'habitatge. En aquest sentit, aquest pla ha
d'incloure, entre d'altres, les dades següents:
a) La quantificació del sòl residencial en què es poden fer nous desenvolupaments.
b) La quantificació del sòl residencial creat els darrers deu anys.

4. Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge? Marc legal
4
c) La quantificació, identificació de la tipologia i determinació de la situació sobre
el territori dels habitatges amb protecció oficial.
d) La quantificació de les diverses modalitats d'ús dels habitatges (principal,
secundari i buit) i de les respectives evolucions previsibles.
e) La quantificació dels sòls i els edificis d'administracions o empreses públiques
desocupats que es poden destinar a habitatge vinculat a polítiques d'habitatge social.
f) L'anàlisi de les dades demogràfiques bàsiques relacionades amb l'habitatge,
especialment amb relació als col·lectius vulnerables, que inclouen els joves majors d'edat
empadronats amb els pares, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants
i els sense llar, i també, singularment, amb relació a la prevenció de la segregació
espacial de la població amb discapacitats.
g) L'anàlisi de les dades sobre l'estat del parc edificat i de les necessitats de
manteniment, millorament o substitució, amb una atenció especial per les situacions i els
processos d'infrahabitatge.

5. Què és el Pla territorial sectorial d’habitatge? Marc legal
5
3. Amb relació a les dades a què fa referència l'apartat 2, el Pla territorial sectorial
d'habitatge ha d'incloure, entre d'altres, les previsions següents:
a) Les necessitats de sostre dels diversos tipus d'habitatge destinats a polítiques
socials.
b) Les necessitats de sostre d'habitatge amb protecció oficial.
c) Les necessitats d'habitatge dotacional públic.
d) Els criteris per a fer el seguiment de l'aplicació del Pla i per a modificar-lo i revisar-lo.
5. El Pla territorial sectorial d'habitatge ha de delimitar les àrees del territori que
poden contenir àmbits susceptibles d'ésser declarades pel mateix Pla o bé pels plans
locals d'habitatge com a àmbits de demanda residencial forta i acreditada, als efectes
de l'aplicació del que estableix l'article 73.1. (...)

6. Quin és el contingut del Pla aprovat inicialment?
6
Projecte de decret per a l’aprovació del Pla
(Aprovat inicialment en data 14 de març de 2019, DOGC 7830)
Pla territorial sectorial d’habitatge
A.Memòria
•Marc legislatiu
•Principis i directrius
•Criteris tècnics
•Objectius
•Diagnosi
•Desplegament del Pla
B.Normes
C.Memòria econòmica
D.Estudi ambiental estratègic
E.Informe de participació prèvia

7. 7
Quins són els objectius del Pla?
Objectiu general del Pla
Fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat a Catalunya d’acord amb les
necessitats i característiques de cada llar i de cada territori, entenent com
habitatge digne i adequat aquell que reuneix unes condicions de: preu,
localització, entorn urbà, règim de tinença, estabilitat residencial, superfície,
qualitat i demés aspectes físics que s’adeqüen a les necessitats i característiques
de la llar, i permeten el lliure i complet desenvolupament de totes les persones
membres d’aquesta llar. La resta d’objectius del Pla queden englobats dins aquest
objectiu general.
Objectiu principal de les actuacions del Pla
Definir i quantificar els instruments de política d'habitatge més adients en cada moment i
territori a fi de garantir que totes les noves llars que es formaran durant els 15 anys
posteriors a l’entrada en vigor d’aquest Pla puguin accedir a un habitatge digne i
adequat.

8. 8
Desplegament del Pla en el territori: les diferents àrees
• Les àrees de demanda forta i acreditada
• Les àrees urbanes preferents
• Les àrees urbanes no preferents
• Les àrees rurals

9. 9
Desplegament del Pla. Les àrees de demanda forta i acreditada
Criteris de delimitació:
Per a la delimitació dels municipis que formen les àrees de demanda forta i acreditada
s’han tingut en compte tres factors:
1. La polaritat i estratègia territorial que atribueix en els plans territorials parcial a
cada municipi
2. Les projeccions demogràfiques relatives de llars del sistema urbà on s’ubica el
municipi.
3. La població del municipi

10. 10
Les àrees de demanda
residencial forta i acreditada
estan formades per un total de
164 municipis.
En aquests municipis viu el
81% de la població de
Catalunya.
Desplegament del Pla. Les àrees de demanda forta i acreditada

11. 11
Desplegament del Pla. Les àrees urbanes preferents
Criteris de delimitació:
Entre els municipis no subjectes al mandat de solidaritat urbana, s’han definit aquells
que són urbans preferents per al desenvolupament d'actuacions dirigides a
incrementar el parc de lloguer social i la promoció de nous habitatges de
protecció oficial.
Són els municipis situats fora de les àrees demanda forta i acreditada amb més de 5
mil habitants i capitals de comarca en els quals l’esforç econòmic individual per
accedir a un habitatge de lloguer o compravenda és superior al 30% dels ingressos
disponibles.
La normativa del Pla contempla mecanismes d’actualització d’aquests municipis
quinquennalment (DA 2ª de les normes del Pla).

12. 12
Aquests municipis urbans
preferents són 39 municipis,
en els qual viu el 5,8% de la
població de Catalunya.
Desplegament del Pla. Les àrees urbanes preferents

13. Aquests municipis urbans
no preferents són 138
municipis, on viu el 10,9%
de la població.
Criteris de delimitació:
Constitueixen les àrees
urbanes no preferents els
municipis no inclosos en
les àrees de demanda
residencial forta i
acreditada, urbans
preferents o rurals.
13
Desplegament del Pla. Les àrees urbanes no preferents

14. 14
Desplegament del Pla. Les àrees rurals
Criteris de delimitació:
L’àmbit rural es considera format pels municipis i nuclis de població que es troben
en algun d’aquests tres supòsits:
1. Municipis de menys de 2.000 habitants que no siguin nuclis conurbats
regionals o nuclis conurbats comarcals.
2. Municipis de més de 2.000 habitants amb més d’un nucli, on el seu nucli més
gran té menys de 2.000 habitants i la seva polaritat és: petit nucli, petit nucli urbà,
petit nucli rural, nucli municipal, nucli rural, nucli urbà, polaritat municipal o polaritat
complementària.
3. Nuclis de població que la seva polaritat sigui: petit nucli rural deltaic, petit nucli
rural, nucli rural, nucli rural amb desenvolupament estratègic o nucli rural en
construcció.

15. Les àrees rurals estan
formades per 606
municipis, que representen
el 66% del territori i on viu
només el 5% de la població
(388 mil persones)
Desplegament del Pla. Les àrees rurals

16. 16
Plans específics d’habitatge. Marc legal
La Llei per al dret a l’habitatge (article 12.9) estableix que el Pla territorial
sectorial de l’habitatge es pot desenvolupar i concretar mitjançant plans
específics amb tres finalitats:
Resoldre situacions específiques d’exclusió residencial que no queden
degudament ateses per les mesures generals del Pla.
Territorialitzar nous instruments de política d’habitatge que es puguin
aprovar durant la seva vigència.
Atendre problemes d’habitatge de determinats territoris que, a causa de les
seves particularitats, tampoc poden ser degudament atesos per les mesures
generals del Pla.

17. 17
1. Pla específic de les àrees rurals. Objectiu: millorar l’encaix de les polítiques d’habitatge
en aquestes zones rurals en aspectes com la tipologia de l’habitatge amb protecció
oficial, les formes de promoció més adients i els tipus d’ajuts més adequats.
2. Pla pel dret a un habitatge de lloguer. Objectiu: ampliar l’oferta d’habitatge de lloguer i
corregir la tendència inflacionista en aquest segment de mercat.
3. Pla pel dret a un habitatge digne i adequat entre les persones grans. Objectiu:
atendre les creixents necessitats residencials específiques de les persones de 65 anys i
més en el territori.
4. Pla específic de rehabilitació. Objectiu: planificar les actuacions necessàries per
corregir les deficiències del parc d’habitatges en tots els vessants de a rehabilitació,
sobretot des de la perspectiva funcional, estructural i energètica.
5. Pla de lluita contra el sensellarisme. Objectiu: articular territorialment els diferent
instruments de política d’habitatge que tenen com objectiu atendre les necessitats de les
persones sensellar amb els objectius generals del Pla, i facilitar la coordinació amb la
resta d’administracions i serveis.
Quins són els objectius dels plans específics?

18. 18
Població (2019)
Municipis
àmbit rural
Municipis
àmbit urbà
Total
Catalunya
Total població 407.620 7.267.597 7.675.217
Percentatge de població respecte el total de Catalunya 5,3% 94,7% 100,0%
Percentatge de la població de 65 anys i més respecte el total de població 21,8% 17,6% 18,8%
Densitat de població (hab/km2) 19,2 671,5 239,0
Percentatge de densitat de població respecte el total de Catalunya 8,0% 280,9% 100,0%
Territori
Total superfície (km2) 21.285,4 10.822,6 32.107,9
Percentatge de la superfície respecte el total de Catalunya 66,3% 33,7% 100,0%
Indicadors socioeconòmics (2017)
Mitjana de la base imposable general per declarant (€) (1) 19.616,0 23.972,0 23.748,0
Percentatge respecte el total de Catalunya 82,6% 100,9% 100,0%
El Pla específic de les àrees rurals
(1) Consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou, principalment,
els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari (propietat intel·lectual i industrial, arrendament de béns mobles, cessió del
dret a l'explotació de la imatge, etc.), els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials.

19. 19
Mercat immobiliari (2018)
Municipis
àmbit rural
Municipis
àmbit urbà
Total
Catalunya
Lloguer mitjà (€/mes) (1) 495,0 € 704,1 € 699,4 €
Lloguer mitjà (% respecte el valor mitjà de Catalunya) 70,8% 100,7% 100,0%
Contractes de lloguer (n) 4.411 163.542 167.953
Contractes de lloguer (% respecte el total de Catalunya) 2,6% 97,4% 100,0%
Preu unitari de compravenda (euros/m2) (2) 1.361,8 2.224,1 2.149,0
Preu unitari de compravenda (% respecte el valor mitjà de Catalunya) 63,4% 103,5% 100,0%
Contractes de compravenda (n) 7.040 73.780 80.820
Contractes de compravenda (% respecte el total de Catalunya) 8,7% 91,3% 100%
El Pla específic de les àrees rurals
(1) Font: Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.
(2) Font: Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge, segons dades recollides pel «Colegio de Registradores de la Propiedad,
bienes muebles y mercantiles de España»; En aquesta base, l’àmbit rural es refereix als municipis de menys de 5 mil
habitants.

20. 20
Ajuts al pagament del lloguer
Municipis
àmbit rural
Municipis
àmbit
urbà
Total
Catalunya
Sol·licituds prestacions per al pagament del lloguer (mitjana anual 2008-2019) 2,53 6,32 6,11
Subvencions concedides (mitjana anual 2008-2019) 1,79 4,73 4,57
Prestacions econòmiques d'urgència especial (mitjana anual 2011-2019) 0,18 0,41 0,39
Habitatges amb protecció oficial i lloguer social
Nombre d'habitatges amb protecció oficial acabats (mitjana anual 2000-2007) 0,19 0,81 0,78
Nombre d'habitatges amb protecció oficial acabats (mitjana anual 2008-2019) 0,15 0,42 0,41
Parc públic gestionat per l'Agència de l’Habitatge de Catalunya (2019) 0,82 2,25 2,17
Nombre d’habitatges a la Xarxa d’habitatges d’inclusió (2019) 0,04 0,34 0,32
Habitatges gestionats per la Xarxa de mediació per al lloguer social (2019) 0,49 1,13 1,10
Rehabilitació
Habitatges amb ajuts públics per la rehabilitació (mitjana anual 2010-2019) 0,27 2,61 2,48
Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial
Nombre de sol·licituds (2019) 2,77 18,78 17,93
El Pla específic de les àrees rurals
Indicadors de política d’habitatge i de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial
per cada 1.000 habitants

21. 21
El Pla específic de les àrees rurals
Objectius del Pla específic de les àrees rurals:
- Parc buit despoblament
- Envelliment de la població
- Parc buit estat de conservació
- Necessitats de rehabilitació
- En general, el parc d’habitatges està en pitjors condicions
- Parc residencial rural ≠ parc urbà
- Major percentatge propietat – molt poc lloguer
- Major percentatge habitatges unifamiliars
- Habitatges més superfície
- Habitatges més antics
- Major percentatge llars més extenses
- Sensellarisme associat treballadors temporers creació allotjaments col·lectius
Pla específic gent gran
rehabilitació

22. __________________________________________________________________Síntesi de les propostes del Pla territorial sectorial d'habitatge