XXII CONGRÉS de
l’Associació Catalana d’Enòlegs
Jornada Tècnica
ALTERNATIVES DE TAPADA
1 i 2 d’abril 2011, Poblet (Tarragona)
Amb el suport
Amb la gentilesa

P RESENTACIÓ
Benvolguts participants,
Sigueu benvinguts un altre any al nostre Congrés. Us vull agrair companys/es i congressistes la
vostra assistència. Com sempre hem buscat un tema actual i d’interès per a tots nosaltres. Un
equip de membres de la Junta hi ha dedicat moltes hores de feina per tal de que puguem gaudir
d’un interessant programa d’activitats, esperem que estiguin a l’alçada de les vostres inquietuds.
En el segle XVII, el binomi tap de suro i ampolla va desplaçar completament els altres sistemes
del vi envasat. En l’actualitat, al tap de suro li han sortit molts competidors, senyal de què estem
desperts i investigant noves possibilitats de tapar. En el nostre sector els nostres clients estan
tan marcats per la tradició que serà difícil veure un vi de qualitat tapat amb un tap sintètic de
color o millor dit d’alegres colors.
Però tot això, hi han varis motius que fan que el suro tingui uns nous competidors. Un motiu
donat d’aquesta competència és que els països vinícoles del Nou Món (Austràlia, Argentina,
Sud-àfrica, etc.) no tenen tradició en la producció de suro. Un altre motiu és el degut als defectes
olfactius dels components químics de la família dels anisols i compostos derivats de la
degradació microbiològica del suro. Per altra banda, els taps sintètics, fets de materials
polimèrics, no són substrat per a la producció dels anisols, però sí tenen compostos fins ara
aliens al vi.
La solució al problema va portar al desenvolupament i difusió de taps alternatius al suro o
sistemes de tapada diferents. A part, la industria del suro ha avançat en la millora de la producció
del seus productes que, sens dubte, ens han portat un increment en l’oferta i assegurament de la
qualitat dels taps.
Una altre cop, tenim l’ exemple de què una crisi ajuda a posar-se les piles.
Una salutació cordial,
Josep Anton Llaquet
El President de l’ACE

ORGANITZACIÓ

C OMITÈ D’ H ONOR
Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut
Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de
Catalunya
Sr. Jordi Bort i Ferrando
Director General de l’Institut Català de la Vinya i el Vi
Sr. Josep A. Llaquet i Isart
President de l’Associació Catalana d’Enòlegs
C OMITÈ O RGANITZADOR
Sr. Josep A. Llaquet i Isart
Sr. Isaac Rigau i Espiell
Sr. Jordi París i Peralba
Sr. Dario Jodar i Castell
Sra. Carme Domingo i Gustems
Sra. Xènia Bonet i Batet
Sr. Jaume Àrboles i Sebastià
Sr. Ramon Ferré i Martí
Sr. Josep Arans i Rosell
Sr. Toni Rosell i Vidal
Sr. Josep Mitjans i Buxens
Sr. Jaume Estruch i Peret
Sr. Joan Mª Rovira i Grau
Sr. Antoni Cantos i Llopart
Sr. Carles Playà i Maset
Sra. Sandra Feced i Alcázar
Sr. Amat Centelles i Busquets
Sra. Rosalba Pardo i Castelllví
Sr. Judit Sogas i Sánchez
Sr. Susana Pascual i Canals
C OMISSIÓ O RGANITZADORA
Sra. Xènia Bonet i Batet
Sra. Carme Domingo i Gustems
Sr. Jaume Àrboles i Sebastià
Sr. Dario Jodar i Castell
Sr. Isaac Rigau i Espiell
Sr. Jordi París i Peralba
Sr. Ramon Ferré i Martí
Sr. Josep Arans i Rosell
Sr. Joan Mª Rovira i Grau
Sr. Josep Mª Martí i Cardús

PROGRAMA TÈCNIC

JORNADA TÈCNICA DEL XXII CONGRÉS DE L’ACE
Divendres 1 d’Abril de 2011
HOSTATGERIA DE POBLET (POBLET)
ALTERNATIVES DE TAPADA
A les 8:50 hores A les 12:00 hores
Obertura i presentació del XXII Congrés: “Tap de Suro”, a càrrec del Sr.
ALTERNATIVES DE TAPADA, a càrrec Crisóstomo Ferreira (AMORIM)
de:
• Sr. Jordi Bort, Director General de A les 12:25 hores
l’Institut Català de la Vinya i el Vi “Taps Sintètics i el Control d’Oxigen”
(INCAVI) a càrrec del Sr. Sébastien Andrés (Nomacorc)
• Sr. Josep A. Llaquet, President de
l’ACE A les 12:50 hores
“El Tap de Rosca: Secrets i
Cicle de conferències Utilitzacions”, a càrrec del Sr. Luca Carosso (Hite)
A les 9:15 hores A les 13:15 hores
“L’ABC de Tapada”, a càrrec de Sr. Dinar
Fernando Zamora (URV)
A les 15:25 hores
A les 10:00 hores “Dos exemples de la gestió de l’oxigen
“Control de Qualitat del Suro”, a en l’elaboració d’escumosos: Els Taps Corona i
càrrec dels Srs. Ivan Fernández i el Jetting”, a càrrec del Sr. Bertrand Robillard
Francesc Pastor (Institut Œnologique de Champagne - IOC)
(Institut Català del Suro)
A les 15:55 hores
A les 10:40 hores Tast de diferents exemples tapats
Pausa – cafè d’escumosos, a càrrec del Sr. Bertrand
Robillard (IOC)
A les 11:10 hores
“Envàs de Vidre”, a càrrec de la Sra. A les 16:30 hores
Patricia Bellés (Verallia) Taula rodona amb els ponents de les
conferències, moderada pel Sr. Ramon
A les 11:35 hores Viader
“El Tap de Vidre”, a càrrec del Sr. Jordi
Mir (CSI Deutschland GmbH) Clausura de la Jornada Tècnica
A les 18:30 hores
Sortida de l’autocar pels inscrits a la
Jornada Tècnica

PROGRAMA SOCIAL

PROGRAMA SOCIAL DEL XXII CONGRÉS DE L’ACE
Divendres, 1 d’Abril de 2011
POBLET
A les 20:30 hores
Arribada dels acompanyants i allotjament a l’Hostatgeria de Poblet
A les 20:30 hores
Recepció dels assistents a La Nit de l’Enologia. Presentació i degustació del còctel preparat pel
Sr. Pere Sans, especialment dissenyat per La Nit de l’Enologia; amenitzat pel músic Pep Poblet
A les 21:30 hores
Benvinguda a l’acte i entrega de premis al reconeixement i a la tasca de promoció de l’enologia i
el món del vi
A les 22:00 hores
Sopar de La Nit de l’Enologia
A les 24:00 hores
Sortida de l’autocar pels assistents a La Nit de l’Enologia
Dissabte, 2 d’Abril de 2011
POBLET-MONTBLANC
Esmorzar a l’Hostatgeria de Poblet
A les 10:00 hores
Visita al Monestir i al celler de Codorniu-Poblet
A les 12:00 hores
Visita a Montblanc
A les 14:30 hores
Dinar de Cloenda del Congrés
A les 17:00 hores
Tornada de l’autocar

RESUMS DE LES CONFERÈNCIES

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
L’ABC DE TAPADA
Fernando Zamora Marin
Grup de Recerca en Tecnologia Enològica (TECNENOL)
Departament de Bioquímica i Biotecnologia
Facultat d’Enologia de Tarragona. Universitat Rovira i Virgili
Marcel.lí Domingo, s/n 43007 Tarragona
Tel: +34 9775595210; Fax: +34 977558232 fernando.zamora@urv.cat
Un correcte sistema de taponat del vi ha de reunir els següents requisits:
a) Evitar pèrdues i protegir al vi de l'oxidació
b) Respectar les característiques del vi
c) Exercir un paper positiu en l’evolució del vi
d) Ser simple
e) Ser adaptable a la mecanització
f) Ser fàcil d’extraure pel consumidor
Com que el suro reuneix aquestes característiques i com que la alzina surera està present en els
principals països productors de vi, el suro ha monopolitzat pràcticament el tapat durant segles.
Tot i això, el suro també presenta certs inconvenients que no poden ésser obviats. És un
material escàs, té una gran heterogeneïtat, és difícil de produir, té un preu elevat i en ocasions
pot originar problemes de fuites i d’olors florits. Per aquestes raons, la recerca de sistemes
alternatius de taponat i/o d'envasament del vi és i serà una constant de la indústria. Com a
conseqüència lògica, al mercat han aparegut altres sistemes alternatius de tapada. Es tractaria de
les càpsules metàl·liques de rosca (Screw cap), dels taps sintètics i dels taps tècnics i/o
semisintètics, que en teoria tracten de reproduir les virtuts del tap de suro sense incloure cap
dels seus riscos. Tot i això s’estima que es tapen amb taps de suro més de 12.000 milions
d'ampolles per any.
Davant de tota aquesta plèiade de sistemes de tapada, l’enòleg ha de decidir quin és més
adequat per als seus vins i l'elecció hauria d’estar fonamentada en resultats científics. A més, en
els últims anys ha aparegut una nova inquietud que es centra bàsicament en la següent
pregunta. Quines condicions de permeabilitat a l’oxigen ha de tenir un sistema de tapada
òptim? No es tracta de garantir l’absoluta hermeticitat ja que una absència total d'oxigen en un
vi embotellat pot provocar l'aparició d'olors de reducció.
Doncs bé la present xerrada vol abordar aquesta temàtica mitjançant la presentació dels
principals resultats científics obtinguts pels grups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili,
del Laboratori Excell, de la Universitat de Burdeus i del Australian Wine Researc Institute.
En el seu conjunt, les dades existents són força concordants i indiquen que els tancaments amb
càpsules metàl•liques són els que presenten una permeabilitat més baixa, el que protegeix al vi
de l’oxidació però genera un risc més alt d’aparició d’olors de reducció. D’altra banda, els taps
sintètics, malgrat que han millorat enormement les seves prestacions durant els darrers anys,
encara presenten unes permeabilitats més altes, el que pot provocar problemes d’envelliment

prematur. Els taps de suro, ja sigui natural com colmatat o aglomerat, presenten unes
permeabilitats intermèdies però tenen l’inconvenient de presentar una gran variabilitat inter taps
degut a la pròpia heterogeneïtat d’aquesta matèria primera. Finalment, els taps tècnics i els
semisintètics semblen presentar en alguns casos prestacions de permeabilitat intermèdies i una
més petita variabilitat.
Finalment s’analitza la importància de l’oxigen retingut en el espai de cap de l’ampolla. Aquest
espai de cap pot arribar a retenir quantitats força elevades d’oxigen que dependran de la qualitat
del procés de l’embotellament i no del tipus de tap emprat. De fet, en vins de ràpida rotació, la
aportació d’oxigen a l’espai de cap provocada per un equip d’embotellament inadequat o per
una incorrecta utilització, pot tenir més influència que les futures entrades d’oxigen a través del
tap.

EL ABC DE TAPONADO
Un correcto sistema de taponado del vino tiene que reunir los siguientes requisitos:
a) Evitar pérdidas y proteger al vino de la oxidación
b) Respetar las características del vino
c) Ejercer un papel positivo en la evolución del vino
d) Ser simple
e) Ser adaptable a la mecanización
f) Ser fácil de extraer por el consumidor
Como el corcho reúne estas características y como el alcornoque está presente en los
principales países productores de vino, el corcho ha monopolizado prácticamente el tapado
durante siglos. Sin embargo, el corcho también presenta ciertos inconvenientes que no pueden
ser obviados. Es un material escaso, tiene una gran heterogeneidad, es difícil de producir,
tiene un precio elevado y en ocasiones puede originar problemas de escapes y de olores
|mohosos. Por estas razones, la investigación de sistemas alternativos de taponado y/o de
envasado del vino es y será una constante de la industria. Como consecuencia lógica, en el
mercado han aparecido otros sistemas alternativos de taponado. Se trataría de las cápsulas
metálicas de rosca (Screw cabe), de los tapones sintéticos y de los tapones técnicos y/o
semisintéticos que en teoría tratan de reproducir las virtudes del tapón de corcho, sin incluir
ninguno de sus riesgos. Sin embargo se estima que se tapan con tapones de corcho de 12.000
millones de botellas por año.
Delante de toda esta pléyade de sistemas de taponado, el enólogo tiene que decidir cuál es más
adecuado para sus vinos y la elección tendría que estar fundamentada en resultados
científicos. Además, en los últimos años ha aparecido una nueva inquietud que se centra
básicamente en la siguiente pregunta. ¿Qué condiciones de permeabilidad en el oxígeno tiene
que tener un sistema de taponado óptimo? No se trata de garantizar la absoluta hermeticidad
ya que una ausencia total de oxígeno en un vino embotellado puede provocar la aparición de
olores de reducción.
Pues bien la presente charla quiere abordar esta temática mediante la presentación de los
principales resultados científicos obtenidos por los grupos de investigación de la Universidad
Rovira i Virgili, del Laboratorio Excell, de la Universidad de Burdeus y del Australian Wine
Researc Institute.
En su conjunto, los datos existentes son bastante concordantes e indican que los cierres con
cápsulas metálicas son los que presentan una permeabilidad más baja, lo que protege al vino
de la oxidación pero genera un riesgo más alto de aparición de olores de reducción. Por otra
parte, los tapones sintéticos, aunque han mejorado enormemente sus prestaciones durante los
últimos años, todavía presentan unas permeabilidades más altas, lo que puede provocar
problemas de envejecimiento prematuro. Los tapones de corcho, ya sea natural como
colmatado o aglomerado, presentan unas permeabilidades intermedias pero tienen el
inconveniente de presentar una gran variabilidad inter tapones debido a la propia
heterogeneidad de esta materia prima. Finalmente, los tapones técnicos y los semisintéticos
parecen presentar en algunos casos prestaciones de permeabilidad intermedias y una más
pequeña variabilidad.
Finalmente se analiza la importancia del oxígeno retenido en el espacio de cabeza de la
botella. Este espacio de cabeza puede llegar a retener cantidades bastante elevadas de oxígeno
que dependerán de la calidad del proceso del embotellado y no del tipo de tapón utilizado. De
hecho, en vinos de rápida rotación, la aportación de oxígeno en el espacio de cabeza
provocada por un equipo de embotellado inadecuado o por una incorrecta utilización, puede
tener más influencia que las futuras entradas de oxígeno a través del tapón.

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
CONTROL DE QUALITAT DEL SURO
Ivan Fernández 1 i Francesc Pastor
1
Institut Català del Suro
Miquel Vincke i Meyer, 13 17200 Palafrugell
Tel: +34 972 305 661 icsuro@icsuro.com
Després d’una breu presentació institucional del centre (Institut Català del Suro) es començarà
per definir els diferents tipus de nivells de normalització que apliquen al suro.
Es parlarà tant de normalització a nivell internacional (normativa ISO), nacional (normativa
UNE) com autonòmica (normativa NCS), si bé la major part de la presentació es centrarà,
donada la seva importància, en la normativa nacional (normes UNE). Es descriurà l’estructura i
el contingut de totes les normes UNE de la família del subcomitè del suro (de la norma UNE
56921 a la UNE 56932) fent especial èmfasi en els diferents mètodes d’assaig descrits així com
les especificacions definides.
Després d’aquest ràpid resum dels diferents tipus de control de qualitat aplicats als diversos
tipus de taps de suro existents, es conclourà la presentació fent un avanç de part dels resultats
d’un projecte de recerca on el sector industrial surer ha estat part activa. Aquest projecte ha
tingut una durada de quatre anys, essent el present l’any final, i s’emmarca dins el consorci
DEMÉTER, liderat pel celler Miguel Torres, S.A. i finançat pel CDTI a través del programa
CENIT (2008-2011).

CONTROL DE CALIDAD DEL CORCHO
Después de una breve presentación institucional del centro (Instituto Catalán del Corcho) se
empezará por definir los diferentes tipos de niveles de normalización que aplican en el corcho.
Se hablará tanto de normalización a nivel internacional (normativa ISO), nacional (normativa
UNE) como autonómica (normativa NCS), si bien la mayor parte de la presentación se
centrará, dada su importancia, en la normativa nacional (normas UNE). Se describirá la
estructura y el contenido de todas las normas UNE de la familia del subcomité del corcho (de
la norma UNE 56921 en la UNE 56932) haciendo especial énfasis en los diferentes métodos de
ensayo descritos así como las especificaciones definidas.
Después de este rápido resumen de los diferentes tipos de control de calidad aplicados a los
diversos tipos de tapones de corcho existentes, se concluirá la presentación haciendo un
avance de parte de los resultados de un proyecto de investigación donde el sector industrial
corchero ha estado parte activa. Este proyecto ha tenido una duración de cuatro años, siendo
el presente el año final, y se enmarca dentro del consorcio DEMÉTER, liderado por la bodega
Miguel Torres, S.A. y financiado por el CDTI a través del programa CENIT (2008-2011).

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
ENVÀS DE VIDRE
Patricia Bellés Cloutour
Verallia España
Paseo de la Castellana, 7728046 Madrid
Tel: +34 913972214 Fax: + 34 913972179
marketing.vinos@saint-gobain.com www.vicasa.es
L'ampolla de vidre és l'envàs per excel·lència per al vi. És totalment inert i estanc i això
permet conservar i protegir el vi. Cap altre material no iguala a l'ampolla del vidre, perquè és
el millor aliat ja que no altera el sabor, no reacciona amb el contingut, no aporta substàncies
alienes, impedeix la degradació oxidativa i protegeix de la llum.
A nivell mediambiental cal ressaltar que el material en vidre és 100% reciclable i infinites
vegades, és a dir no perd qualitats amb el que es pot tornar a fabricar una i altra vegada una altra
ampolla per a vi. Aquesta capacitat de reciclatge infinita permet reduir significativament
l'extracció de matèries primeres i energia utilitzada en la seva fabricació.
Verallia, com a empresa líder al mercat de vins, treballa també per reduir el seu impacte
mediambiental. Un ampli programa de I+D+R s'ha iniciat amb l'objectiu, entre d'altres, de
substituir l'energia existent per altres energies renovables com seria el cas de la procedent dels
residus vinícoles (biomassa). Alhora ha treballat en l'optimització de la seva gamma d'envasos
per a vins creant noves ampolles, d'estètica renovada, que redueixen l'impacte mediambiental
del producte i de la seva logística final.
S'introdueixen els aspectes bàsics de la normativa i de les ampolles de vidre per als diferents
tipus de tapada més estesos a Espanya. Es presenta un esquema d'una nova ampolla de 50 cl
per a un tap suro més curt i adaptat a l'esmentada capacitat.

ENVASE DE VIDRIO
La botella de vidrio es el envase por excelencia para el vino. Es totalmente inerte y estanco y
eso permite conservar y proteger el vino. Ningún otro material iguala a la botella del vidrio,
porque es el mejor aliado ya que no altera el sabor, no reacciona con el contenido, no aporta
sustancias ajenas, impide la degradación oxidativa y protege de la luz (en mayor o menor
medida dependiendo de los colores).
A nivel medioambiental hay que resaltar que el material en vidrio es 100% reciclable e
infinitas veces, es decir no pierde cualidades con lo que se puede volver a fabricar una y otra
vez otra botella para vino. Esa capacidad de reciclaje infinita permite reducir
significativamente la extracción de materias primas y energía utilizada en su fabricación.
Verallia, como empresa líder en el mercado de vinos, trabaja también para reducir su impacto
medioambiental. Un amplio programa de I+D+R se ha iniciado con el objetivo, entre otros,
de sustituir la energía existente por otras energías renovables como sería el caso de la
procedente de los residuos vinícolas (biomasa). Al mismo tiempo ha trabajado en la
optimización de su gama de envases para vinos creando nuevas botellas, de estética renovada,
que reducen el impacto medioambiental del producto y de su logística final.
Se introducen los aspectos básicos de la normativa y de las botellas de vidrio para los
distintos tipos de cierre más extendidos en España. Se presenta un esquema de una nueva
botella de 50 cl para un tapón corcho más corto y adaptado a dicha capacidad.

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
EL TAP DE VIDRE VINO-LOK, UN SISTEMA DE TAPADA
Jordi Mir Torro
CSI DEUTSCHLAND GmbH
Mainzer Strasse, 185, 67547, Worms (Alemanya)
Tel: +49 6241 4001 0 mòbil: +34 647 525 864 Jordi.mir@csiclosures.com
Vino-Lok és un sistema de tapada senzill i eficaç que combina la elegància del vidre amb la
efectivitat de la seva junta Elvax, coronant una ampolla amb boca Vino-Lok i una càpsula que
a més de servir com a testimoni d’inviolabilitat actua com a element de fixació del tap.
Es basa en un tap tipus T-top o cabessut fet de vidre blanc pur, massís, d’una sola peça que
incorpora una junta ELVAX que fa de coixí entre el tap i l’ampolla, assenta perfectament el
tap i és impermeable als líquids i gasos. Al ser el vidre un material inert, no hi ha cap
possibilitat de transmissió de mol·lècules cap al vi, i al no portar tractament superficial tampoc
hi ha transmissió d’olis o altres partícules. Tampoc la junta, ja que està feta de etil-vinil-acetat,
apte per estar en contacte amb els aliments i resistent als àcids, especialment els bàsics del vi.
Com a sistema, Vino-Lok requereix d’una ampolla amb una boca específica, amb un disseny
concret i unes toleràncies molt ajustades, a fi de garantir que el binomi ampolla-tap casin
perfectament, fent de Vino-Lok un tapament hermètic . La càpsula és d’alumini, i actua com a
prova d’inviolabilitat del tap, però també com a element de fixació, evitant que a causa de la
pressió interior el tap es mogui de la seva posició i garantint que mantindrà el tapat malgrat
condicions adverses de guarda o transport.
El sistema Vino-Lok també és apte per a oli d’oliva, aigua natural, altres begudes i sucs amb o
sense alcohol que busquin una diferenciació de la seva competència, un rellançament o
simplement un bon tap.

EL TAPÓN DE VIDRIO VINO-LOK, UN SISTEMA DE TAPONADO
Vino-Lok es un sistema de taponado sencillo y eficaz que combina la elegancia del
vidrio con la efectividad de su junta Elvax, coronando una botella con boca Vino-Lok y
una cápsula que además de servir como testimonio de inviolabilidad actúa como
elemento de fijación del tapón.
Se basa en un tapón tipo T-top o cabezudo hecho de vidrio blanco puro, macizo, de una
sola pieza que incorpora una junta ELVAX que hace de cojín entre el tapón y la
botella, asienta perfectamente el tapón y es impermeable en los líquidos y gases. Al ser
el vidrio un material inerte, no hay ninguna posibilidad de transmisión de moléculas
hacia el vino, y al no llevar tratamiento superficial tampoco hay transmisión de aceites
u otras partículas. Tampoco la junta, ya que está hecha de etilo-vinilo-acetato, apto
para estar en contacto con los alimentos y resistente a los ácidos, especialmente los
básicos del vino.
Como sistema, Vino-Lok requiere de una botella con una boca específica, con un
diseño concreto y unas tolerancias muy ajustadas, con el fin de garantizar que el
binomio botella-tapón casen perfectamente, haciendo de Vino-Lok una tapadura
hermética. La cápsula es de aluminio, y actúa como prueba de inviolabilidad del
tapón, pero también como elemento de fijación, evitando que a causa de la presión
interior el tapón se mueva de su posición y garantizando que mantendrá el tapado a
pesar de condiciones adversas de guarda o transporte.
El sistema Vino-Lok también es apto para aceite de oliva, agua natural, otras bebidas
y zumos con o sin alcohol que busquen una diferenciación de su competencia, un
relanzamiento o simplemente un buen tapón.

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
TAP DE SURO
Crisóstomo Ferreira
AMORIM
Rua de Meladas, 380 Apartado 20 4536-902 Mozelos (Portugal)
Tel.: + 351 227 475 400 Fax: + 351 227 475 410 amorim@amorim.com
Els taps de suro són un producte natural sostenible i amb qualitats tècniques innegables. En
aquesta presentació seran referits els aspectes relacionats amb els tractaments realitzats per
retirar els composts contaminants dels taps de suro i les conseqüències d'aquests tractaments
amb base a anàlisis estadístiques independents. Presentem també els resultats obtinguts amb els
estudis de permeabilitat de diferents tancaments que mostren la cinètica d'entrada d'oxigen en
ampolla deguda al tancament i les corresponents conseqüències d'aquesta transmissió.
Seran presentats projectes de I+D que estan implementats a Amorim amb objectiu de conèixer
millor el funcionament dels taps de suro i desenvolupar-los en el futur.
Finalment seran tractats aspectes respecte a la sostenibilitat, que avui són de gran importància a
tot el món, amb una perspectiva de comparació entre diferents tipus de tancament disponibles al
mercat.

EL TAPÓN DE CORCHO
Los tapones de corcho son un producto natural sostenible y con calidades técnicas innegables.
En esta presentación serán referidos los aspectos relacionados con los tratamientos realizados
para retirar los compuestos contaminantes de los tapones de corcho y las consecuencias de
esos tratamientos con base a análisis estadísticas independientes. Presentamos también los
resultados obtenidos con los estudios de permeabilidad de distintos cierres que muestran la
cinética de entrada de oxígeno en botella debida al cierre y las correspondientes consecuencias
de esa transmisión.
Serán presentados proyectos de I+D que están implementados en Amorim con objetivo de
conocer mejor el funcionamiento de los tapones de corcho y desarrollarlos en el futuro.
Finalmente serán tratados aspectos con respecto a la sostenibilidad, que hoy son de gran
importancia en todo el mundo, con una perspectiva de comparación entre distintos tipos de
cierre disponibles en el mercado.

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
TAP SINTÈTICS I EL CONTROL DE L’OXIGEN
Sébastien Andrés
NOMACORC, S.A.
ZI Les Plénesses.
Chemin de Xhénorie, 7. 4890 Thimister-Clermont (Bélgica)
Tel: +32 87 63 88 35 Fax:+32 87 63 88 42 s.andres@nomacorc.be www.nomacorc.com
Es presenten breument les tres grans famílies de taps sintètics presents en el marcatge i una
repartició del mercat de la tapada alternativa al suro. Seguim amb una curta presentació de
Nomacorc per explicar després el procés de coextrusió i els seus avantatges.
Després de definir i mostrar la formula de càlcul de l'OTR (Oxigen Transfer Rate), es presenta
la gestió de l'oxigen, la seva importància, el desenvolupament de la investigació de Nomacorc i
de la nostra cartera de productes.
Fruit de la investigació de Nomacorc, El NomaSense, eina de mesura d'oxigen, permet mesurar
l'oxigen total a les ampolles. Aquesta etapa era indispensable per poder seguir els nostres
desenvolupaments, en particular per poder oferir els nous taps Select Series. Aquesta nova sèrie
de taps permet, junt amb el NomaSense, allargar la vida dels vins en ampolla.
Finalment, per a l'òptima gestió d'oxigen en ampolla, neix el NomaSelector, un programa
informàtic que permet la correcta elecció del tap per aconseguir la intenció de l'enòleg.
Tot això, sense oblidar el medi ambient.

TAPONES SINTÉTICOS Y EL CONTROL DEL OXÍGENO
Se presentan brevemente las tres grandes familias de tapones sintéticos presentes en el
marcado y una repartición del mercado del taponado alternativo al corcho. Seguimos con una
corta presentación de Nomacorc para explicar después el proceso de coextrusión y sus
ventajas.
Después de definir y mostrar la formula de càlculo de la OTR (Oxigen Transfer Rate), se
presenta la gestión del oxígeno, su importancia, el desarrollo de la investigación de Nomacorc
y de nuestra cartera de productos.
Fruto de la investigación de Nomacorc, El NomaSense, herramienta de medida de oxígeno,
permite medir el oxígeno total en las botellas. Esta etapa era indispensable para poder seguir
nuestros desarrollos, en particular para poder ofrecer los nuevos tapones Select Series. Esta
nueva serie de tapones permite, junto con el NomaSense, alargar la vida de los vinos en botella.
Finalmente, para la óptima gestión de oxígeno en botella, nace el NomaSelector, un programa
informático que permite la correcta elección del tapón para lograr la intención del enólogo.
Todo esto, sin olvidar el medio ambiente.

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
EL TAP DE ROSCA: SECRETS I UTILITZACIONS
Luca Carosso
Alplast-Hite
Ctra. C-243b, km. 17. 08739 Subirats
Tel.: +34 93 891 10 86 Fax: +34 93 891 00 26 xavi@hitesa.com
Avui en dia la competència als mercats és molt dura i més en el mercat del vi. Per ser
competitiu és necessari combinar correctament les següents variables:
1. Un bon vi
2. Un bon packaging
3. Una bona xarxa de distribució
4. Un bon preu
La funció del tap de rosca es focalitza principalment en el 2n i 4t punt (packaging i preu). A
més de ser un producte que té totes les característiques per poder embotellar i conservar bé el vi
i altres begudes.
El que es pretén en aquesta conferència és fer una mica d'història del tap de rosca, així com les
seves característiques, producció, i conceptes pràctics per utilitzar-ho correctament.

EL TAPÓN DE ROSCA: SECRETOS Y UTILITZACIONES
Hoy en día la competencia en los mercados es muy dura y más en el mercado del vino. Para ser
competitivo es necesario combinar correctamente las siguientes variables:
1. Un buen vino
2. Un buen packaging
3. Una buena red de distribución
4. Un buen precio
La función del tapón de rosca se focaliza principalmente en el 2º y 4º punto (packaging y
precio). Además de ser un producto que tiene todas las características para poder embotellar y
conservar bien el vino y otras bebidas.
Lo que se pretende en esta conferencia es hacer un poco de historia del tapón de rosca, así
como sus características, producción, y conceptos prácticos para utilizarlo correctamente

XXII CONGRÈS DE L’ACE Poblet, 1-2 d’Abril de 2011
DOS EXEMPLES DE LA GESTIÓ DE L’OXIGEN EN L’ELABORACIÓ
D’ESCUMOSOS: ELS TAPS CORONA I EL JETTING
Bertrand Robillard
Institut Œnologique de Champagne (Epernay)
Enotecnia Catalunya
Plaça Àgora, 108720 Vilafranca del Penedès
Tel.: + 34 938 901 250 nuria@enotecnia.com
Des de fa diversos anys, s'admet que prop de 50% de les derives organolèptiques trobades en ampolla és
degut a una mala gestió de l'oxigen durant la vinificació1!
Aquest control de l'oxigen pot tenir una incidència sobre el conjunt del cupatge (no-control de l’oxigen
quan els vins són dipòsit) però també d'una ampolla a l'altre. En aquest últim cas, les derives sensorials
són encara més greus ja que el consumidor es pot fàcilment donar compte dels defectes ocasionats.
En mètode tradicional, és acceptat ara que una de les raons que explica les disparitats sensorials d'una
ampolla a l'altre és deguda a les variacions d’entrades d'aire que es poden fer a 2 nivells :
Al tiratge:
Fins i tot si els llevats presents durant la presa d'escuma són actius per metabolitzar l'oxigen (fins i tot
morts!), un s'espera a que aquest element sigui capaç d'actuar sobre la química del vi i així modificar les
seves qualitats organolèptiques.
Veurem que els fabricants de càpsules són sensibilitzats ara des de fa diversos anys a aquest risc i que la
dispersió de retorn d'aire a aquest nivell és en realitat feble. Els químics han aconseguit controlar la
porositat dels polímers que permeten l'estanquitat de les càpsules. Així, es poden controlar els retorns
d'aire durant l'envelliment del vi en ampolla i orientar l'estil dels vins segons la porositat en l'oxigen de les
càpsules. L'exemple de sota 2,3 mostra les diferències d'entrada d'O2 sobre més d'un any i mig.
Cinètiques mitjanes de les
entrades d'oxigen a través
de 3 càpsules diferents. La
càpsula 1 per exemple
permet de mantenir el vi
tancat mentre que la
capsula 5 permet obtenir
en el igual termini
d'envelliment un vi més
madur o obert. La
quantificació de l'oxigen
s'efectua per
chimiluminescence.
Font: D. Bunner et al., Le
Vigneron Champenois,
n°1, 2010, 85
Al desgorjament:
Un altre moment del procés on pot fàcilment entrar l'aire és el gesgorjament. Aquesta última etapa del
mètode tradicional és la més propera al consumidor. Si diferències són creades a aquest nivell, són
susceptibles de ser fàcilment percebudes per aquest.

El 2003, s’ha demostrar que la majoria de les etapes (retirada de vi, dosificació, reomplerta) són molt poc
invasives enfront de les represes d'oxigen4. De fet, la quantitat d'aire tancat en el moment de la tapada
explica per a molt les variacions observades (sense tenir en compte el tap). Els valors mesurats d'oxigen
s'expliquen essencialment per la quantitat d'escuma present al coll en el moment mateix de la tapada.
Quan l'escuma puja, segresta l'oxigen, com un èmbol sòlid. Al contrari, l'absència d’escuma o el col·lapse
d'aquesta al coll just abans de tapar permet una entrada d'aire i per tant d'oxigen i això fins a 8 mg/L... de
què saturar el vi en una etapa!
En altres paraules, les variacions d'alçada d'escuma impacten directament els contingut finals en oxigen.
Al coneixement d'aquest fenomen, els equips han vist la llum. Aquestes eines se serveixen d'aquest efecte
on l'aire segresta per l'escuma que puja al coll de l'ampolla 5.
Quan es presenta l'ampolla sota l'equip
(jetting), el broquet envia una quantitat de
líquid (aigua sulfitada o vi) propera a 20 a 50
µL sota forta pressió (2).
Aquest llançament de líquid genera escuma
per la presència del gas carbònic natural
contingut al vi escumós.
L'escuma puja i fa fora l'aire del coll (3).
En el moment de la tapada (5), la quantitat
d'aire present al coll és llavors feble i permet
de disminuir d'un factor 10 de mitjana la
quantitat d'oxigen continguda de manera
inicial al coll.
Font: Brévot et al., 13th Aust. Wine Industry
Tech. Congress, Adelaide (Australia), july
2007
Aquests equips es poden instal·lar sobre línies de desgorjament ja existents i funcionar a cadències de
20.000 ampolles/hora.
Resultats de mesures d'oxigen - utilitzant noves tecnologies dedicades als vins escumosos - així com de
les anàlisis organolèptiques seran discutits.
1 M. Ugliano et al., Post-bottling management of oxygen to reduce off-flavour formation and optimize
wine style, 2009, Wine Industry Journal, 24(5), 24.
2 D. Bunner et al., Les mesures de l’oxygène dans les bouteilles par chimiluminescence, 2010 Le
Vigneron Champenois, 85.
3 B. Robillard et G. Liger Belair, Les gaz dans la bouteille, partie 1/2, Revue des OEnologues, 2008,
N°128.
4 B. Robillard, Les entrées d’oxygène lors du dégorgement et leur influence sur les vins, Journée
Technique des OEnologues, Epernay (France), juin 2003.
5 M. Brévot et al., Mastering oxygen at bottle stage – a proposal for sparkling wines, 13th Aust. Wine
Industry Tech. Congress, Adelaide (Australia), july 2007.

LA MAÎTRISE DE L’OXYGÈNE EN MÉTHODE TRADITIONNELLE :
2 EXEMPLES APPLIQUÉS EN CHAMPAGNE : LA CAPSULE AU
TIRAGE ET LE JETTING AU DÉGORGEMENT.
Depuis plusieurs années, on admet que près de 50% des dérives organoleptiques retrouvées en bouteille
est dû à une mauvaise gestion de l’oxygène durant la vinification1 !
Cette maitrise de l’oxygène peut avoir une incidence sur l’ensemble de la cuvée (non-maîtrise de
l’oxygène quand les vins sont en cuve) mais aussi d’une bouteille à l’autre. Dans ce dernier cas, les
dérives sensorielles sont d’autant plus graves car le consommateur peut facilement se rendre compte des
défauts occasionnés.
En méthode traditionnelle, il est accepté maintenant qu’une des raisons qui explique les disparités
sensorielles d’une bouteille à l’autre est due aux variations de rentrées d’air qui peuvent se faire à 2
niveaux :
Au tirage :
Même si les levures présentes durant la prise de mousse sont actives pour métaboliser l’oxygène (même
mortes !), on s’attend à que cet élément soit capable d’agir sur la chimie du vin et ainsi modifier ses
qualités organoleptiques.
Nous verrons que les fabricants de capsules sont sensibilisés maintenant depuis plusieurs années à ce
risque et que la dispersion de rentrée d’air à ce niveau est en fait faible. Les chimistes ont réussi à
contrôler la porosité des polymères qui permettent l’étanchéité des capsules. Ainsi, on peut contrôler les
rentrées d’air durant le vieillissement du vin en bouteille et orienter le style des vins selon la porosité à
l’oxygène des capsules. L’exemple ci-dessous2,3 montre les différences d’entrée d’O2 sur plus d’un an et
demi.
Cinétiques moyennes des entrées
d’oxygène à travers 3 capsules
différentes. La capsule 1 par exemple
permet de maintenir le vin fermé
tandis que la capsule 5 permet
d’obtenir dans le même délai de
vieillissement un vin plus mature ou
ouvert. La quantification de
l’oxygène s’effectue par
chimiluminescence.
d’après D. Bunner et al., Le
Vigneron Champenois, n°1, 2010, 85
Au dégorgement :
Un autre moment du process où l’air peut aisément rentrer est le dégorgement. Cette dernière étape de la
méthode traditionnelle est la plus proche du consommateur. Si des différences sont créées à ce niveau,
elles sont susceptibles d’être facilement perçues par celui-ci.
En 2003, il a été montré que la plupart des étapes (retrait de vin, dosage, réemploi) sont très peu invasives
vis-à-vis des reprises d’oxygène4. En fait, la quantité d’air enfermé au moment du bouchage explique
pour beaucoup les variations observées (hors bouchon). Les valeurs mesurées d’oxygène s’expliquent
essentiellement par la quantité de mousse présente dans le col au moment même du bouchage.
Quand la mousse monte, elle chasse l’oxygène, comme un piston solide. A l’inverse, l’absence de mousse
ou le collapse de celle-ci dans le col juste avant bouchage permet une rentrée d’air et donc d’oxygène et
ce jusque 8 mg/L … de quoi saturer le vin en une étape !
En d’autres termes, les variations de hauteur de mousse impactent directement les teneurs finales en
oxygène. A la connaissance de ce phénomène, des équipements ont vu le jour. Ces outils se servent de cet
effet où l’air est chassé par la mousse qui monte dans le col de la bouteille 5.

Quand la bouteille se présente sous l’équipement
(jetting), la buse envoie une quantité de liquide
(eau sulfitée ou vin) voisine de 20 à 50μL sous
forte pression (2).
Ce jet de liquide génère de la mousse par la
présence du gaz carbonique naturel contenu
dans le vin effervescent.
La mousse monte et chasse l’air du col (3).
Au moment du bouchage (5), la quantité d’air
présent dans le col est alors faible et permet de
diminuer d’un facteur 10 en moyenne la quantité
d’oxygène contenue initialement dans le col.
d’après M. Brévot et al., 13th Aust. Wine Industry
Tech. Congress, Adelaide (Australia), july 2007
Ces équipements peuvent s’installer sur des lignes de dégorgement déjà existantes et fonctionner à de
cadences de 20.000 bouteilles/heure.
Des résultats de mesures d’oxygène - utilisant des nouvelles technologies dédiées aux vins effervescents -
ainsi que des analyses organoleptiques seront discutés.
1 M. Ugliano et al., Post-bottling management of oxygen to reduce off-flavour formation and optimize
wine style, 2009, Wine Industry Journal, 24(5), 24.
2 D. Bunner et al., Les mesures de l’oxygène dans les bouteilles par chimiluminescence, 2010 Le
Vigneron Champenois, 85.
3 B. Robillard et G. Liger Belair, Les gaz dans la bouteille, partie 1/2, Revue des OEnologues, 2008,
N°128.
4 B. Robillard, Les entrées d’oxygène lors du dégorgement et leur influence sur les vins, Journée
Technique des OEnologues, Epernay (France), juin 2003.
5 M. Brévot et al., Mastering oxygen at bottle stage – a proposal for sparkling wines, 13th Aust. Wine
Industry Tech. Congress, Adelaide (Australia), july 2007.

TASTOS