Versos del mar, estiuencs i salats, per a jugar amb la poesia sobre les ones / Versos del mar, veraniegos y salados, para jugar con la poesía sobre las olas
Blog: Poesia Infantil i Juvenil
3. Marina
(Josep M. Sala-Valldaura )
Amb els seus dits d’escuma,
la mar toca el piano dolç de la platja
i el timbal guerrer de les roques.
Les bombolles són les pessigolles de la sorra,
i de la mar cap a la mar
va i ve i torna l’aigua
que sempre ronca i mai no dorm.
5. Les ones
vénen a morir a la vora
inclinada de la platja.
Entre la multitud d’estels
en trio un de més brillant
que és situat cap a l’esquerra.
(Joan Brossa )
6. Hace gimnasia el mar
(Miguel Moreno Monroy)
Las olas se levantan:
hace gimnasia el mar;
arriba, niñas blancas,
hacia el azul final.
Ahora, de puntillas,
tocan la inmensidad
sus dedos estrellados
de agua, de luz y sal.
Se inclinan, corren, saltan
como quien va a cazar
celestes mariposas
de espuma y de cristal.
Bajo el sol de la tarde,
hace gimnasia el mar.
7. I sempre que veig la mar
sent que a l'esquena m'hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.
(Cèlia Viñas)
8. Mediterráneo
(Luz del Olmo)
Olas blancas,
luz azul.
Un limón
un naranjal.
Piedra y mar.
Pinos verdes
aire y sol.
Olas blancas,
luz azul.
Piedra y mar.