2.
La civilització grega va néixer a les costes de
la Península Balcànica i a les illes del mar
Egeu.
Posteriorment es va estendre per una bona
part del litoral mediterrani.
3.
4. Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les
polis.
Al segle V a.C.,
la ciutat d’Atenes,
es va imposar
un nou sistema polític:
la democràcia.
.
5.
Totes les polis gregues estaven unides per uns
llaços culturals:
◦ la mateixa llengua: grec
◦ la mateixa religió: politeisme
◦ Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir
cap a l’Orient
6.
La civilització grega va néixer a les costes de
la Península Balcànica i a les costes del mar
Egeu.
La seva agricultura era de tipus mediterrani:
oliveres, vinyes i blat.
7.
La seva gran façana marítima permet la
pesca i el comerç per tota la costa
mediterrània.
8.
9.
Els grecs tenien una cultura que els agermanava:
Parlaven una mateixa llengua
Utilitzaven el mateix alfabet per escriure-la.
10.
També practicaven una mateixa religió, eren
politeistes i adoraven els mateixos déus.
Els grecs es sentien membres d’una mateixa
civilització: l’Hèl·lade.
11.
Els grecs són el resultat d’una barreja de
pobles que es van instal·lar a Grècia i a les
costes de l’Àsia Menor.
Vers el 2000 a.C., els aqueus (o micènics),
van arribar a les terres gregues.
12.
L’any 1200 a.C., va venir un poble nou, els
doris. Es van assentar a Grècia i es van
convertir en el nou grup dominant.
Pressionats pels doris, molts aqueus es van
desplaçar cap a les costes de l’Àsia Menor, i hi
van fundar diverses ciutats.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
Els grecs s’organitzaven en petites ciutatsEstat independents, anomenades polis.
Cada polis tenia les seves lleis, la seva
moneda, el seu exèrcit i el seu govern.
19.
La ciutat es dividia en dues parts ben
diferenciades:
La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i
els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça
(àgora).
La part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis
religiosos principals, i que servia de refugi a la població
en cas de perill.
20.
21.
22.
23.
24.
A les primeres polis hi havia un govern
oligàrquic, format per un nombre reduït
d’aristòcrates que eren grans propietaris
agrícoles.
Els altres ciutadans podien reunir-se en
assemblea, però només tenien veu, no vot.
Durant el segle VI a.C., a algunes polis es van
produir revoltes socials contra el poder dels
aristòcrates.
25.
26.
Les demandes de més participació política
van donar lloc a reformes socials i polítiques a
favor del poble.
A la ciutat d’Atenes aquestes reformes van
donar com a resultat una nova forma de
govern coneguda com a democràcia, en la
qual el poder era exercit pels ciutadans.
27.
El segle VI a.C.
van anul·lar l’esclavitud per deutes
van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el
govern de la ciutat.
Un dels reformadors va ser Soló
28.
Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos
habitants de les polisvan emigrar a diversos llocs
de les costes mediterrànies i del mar Negre.
Les condicions de pobresa en què vivien, va
obligar molts pagesos a abandonar les ciutats
d’origen i a fundar colònies.
Els governs de les polis gregues van promoure i
van organitzar aquestes migracions ciutats.
29.
Navegant amb embarcacions lleugeres, els
grecs van recórrer les costes a la recerca de
llocs adequats per establir-s’hi, dels quals
poguessin extreure productes i on també
poguessin comerciar amb els indígenes.
Les noves polis (colònies), tot i que eren
independents de la ciutat d’origen (metròpoli),
hi mantenien lligams comercials i culturals
estrets.
30.
Al Mediterrani, les zones més importants
d’assentament van ser: el sud d’Itàlia i Sicília
(Magna Grècia), Massalia (Marsella) i
Empòrion (Empúries).
35.
A les Guerres del Peloponès, Atenes es va
enfrontar a altres polis gregues (Corint,
Esparta, etc.).
Mig segle més tard, gairebé totes les polis
estaven sota el domini del rei de Macedòni,
Filip.
36.
L’Acròpolis era un turó on es van instal·lar els
primers atenesos i al voltant del qual es va
aixecar la primitiva ciutat d’Atenes.
Després de l’incendi d’Atenes pels perses, els
atenesos van reconstruir la ciutat, i van
convertir l’Acròpolis en un centre religiós.
.
37.
38.
39.
El rei Filip II, aprofitant les Guerres del
Peloponès va conquestar Grècia amb un
potent exèrcit (falanges).
Va aconseguir el domini de tot Grècia.
El fill de Filip, Alexandre (que va ser
anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.
40.
Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de
ciutats gregues per conduir-les a la conquesta
de l’Imperi Persa.
Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan
sols va dominar els perses, sinó que va arribar
als confins del món oriental (l’Índia).
El somni d’Alexandre anava més enllà de la
conquesta militar; volia crear un únic Imperi
amb una base cultural grega
41.
42.
43.
44.
Després de la mort d’Alexandre, el seu
immens imperi es va dividir en regnes: Egipte,
Macedònia, Mesopotàmia, etc.
S’anomenen regnes hel·lenístics.
